El retorn de la geopolítica (9)

Empires of AI: The Rise and Fall of a New Global Order

 L'article «Empires of AI: The Rise and Fall of a New Global Order» (pàgines 62–78 de la revista Foreign Affairs), escrit per l'historiador Niall Ferguson, la investigadora Lisa Klaassen i l'antic CEO de Google Eric Schmidt, argumenta que la intel·ligència artificial no és una mera tecnologia comercial, sinó una tecnologia inherentment imperial que està dividint el món entre dos grans imperis tecnològics: els Estats Units i la Xina.

1. La naturalesa imperial de la IA i el retorn de l'escassetat

• L'arc imperial a velocitat de màquina: A diferència de les hegemonies del passat, el domini de les noves potències no s'estén només sobre territoris o rutes comercials, sinó sobre el coneixement mateix, desenvolupant-se a «velocitat de màquina» (machine speed).
• El fi de l'abundància del programari: Des dels anys 70, el programari es podia replicar a cost pràcticament zero. Les lleis d'escala (scaling laws) de la IA han trencat aquesta treva, imposant un retorn a l'escassetat de recursos físics fins: capacitat de computació, energia elèctrica, minerals crítics, semiconductors d'última generació i grans volums de capital.
• Estructura Centre-Perifèria: El control dels models de frontera es troba concentrat en un grapat d'empreses de les metròpolis (EUA i Xina). La perifèria (països com la República Democràtica del Congo, Indonèsia, Kenya o les Filipines) proveeix els minerals i la mà d'obra precària (ghost laborers que etiqueten dades per pocs dòlars l'hora), per després importar la tecnologia processada amb un sobrecost.
• Punts d'estrangulament (Chokepoints): De la mateixa manera que l'Imperi Britànic dominava les rutes marítimes, el canal de Suez o el cable tegràfic, el domini actual s'articula entorn del control de punts crítics (xips, centres de dades i xarxes de finançament) que les metròpolis poden obrir o tancar segons la seva voluntat.

2. Dos models imperials enfrontats: EUA (Pax Silica) vs. Xina

• El model nord-americà (Pax Silica): Sorgit del capital privat, l'absència de regulació estatal inicial i controls d'exportació. Ofereix un ecosistema de models tancats (closed-weight), d'alt cost i accés restringit, que es combinen amb la cobertura militar nord-americana i la promesa de protegir les democràcies de les dependències de Pequín.
• El model xinès: Dirigit directament per l'Estat (mitjançant el pla del Consell d'Estat des de 2017 i la iniciativa Belt & Road). Desplega models oberts (open-weight) més econòmics (com DeepSeek o Moonshot AI) als països del Sud Global per fixar estàndards xinesos i crear dependències estructurals.
• Els laboratoris com les noves Companyies de les Índies Orientals: Empreses de frontera com OpenAI o Anthropic actuen com a "corporacions-estat", negociant directament amb governs sobirans accés als seus models a canvi de terrenys, energia elèctrica, finançament i exempcions regulatòries (com els acords dels EUA amb l'Aràbia Saudita i els EAU el 2025).

3. Avantatges comparatius i colls d'ampolla

• EUA: Mantenen un avantatge d'uns sis mesos en la IA cognitiva (chatbots i eines de programari) i disposen dels millors xips i laboratoris, però pateixen una xarxa elèctrica envellida i manca de minerals.
• Xina: Lidera la IA encarnada (embodied AI) (robòtica i automatització industrial), compta amb abundància d'energia elèctrica i el monopoli de terres rares, però no pot fabricar semiconductors de darrera generació.

4. El pes del deute i el «Trilema Imperial»

• La cursa més cara de la història: El 2026, la inversió en capital (Capex) de les tecnològiques dels EUA supera els 600.000 milions de dòlars, mentre que la Xina planeja gastar 295.000 milions en cinc anys mitjançant deute públic.
• El límit de Ferguson: El 2024, els EUA van creuar el punt crític en pagar més en interessos del deute (881.000 milions de dòlars) que en despesa en defensa (874.000 milions). A la Xina, l'acumulació de deute no comptabilitzat dels governs locals amenaça la seva estabilitat.
• El Trilema Imperial: L'article estableix que un imperi pot realitzar només dos de tres objectius alhora: defensar els seus dominis exteriors, mantenir la primacia tecnològica o oferir un estat del benestar generós per a la seva població.

5. Riscos de desestabilització i el punt crític de Taiwan

• Oposició i revolta interna: Als EUA augmenta el rebuig social contra els costos ambientals i energètics dels centres de dades (en estats com Utah o Texas) i la por a l'automatització laboral. A la Xina, la flexibilitat dels models oberts podria acabar amenaçant el control de la informació del mateix Partit Comunista.
• El punt d'estrangulament de TSMC: El fabricant de semiconductors TSMC a Taiwan, situat a només 90 milles de la costa xinesa, és el node central irremplaçable de tota la xarxa d'IA. Una acció militar xinesa sobre Taiwan o un error de càlcul diplomàtic desencadenaria un xoc d'abast global.

6. La proposta d'una «Détente d'IA»

Per evitar un conflicte destructiu o un col·lapse econòmic, els autors proposen pactar un acord de coexistència pacífica o détente similar als tractats de control d'armes nuclears de la Guerra Freda (NPT, SALT, Convenció sobre Armes Biològiques). Aquest marc hauria d'establir línies vermelles clares, com ara la interdicció de llançar models amb capacitats d'atac cibernètic o disseny d'armes biològiques, així com llindars per a la difusió de models oberts.

Un disbarat rere l'altre (50)

La presentació recent del nou Pla de Salut, m'ha dut a cercar algunes dades de tendència que oblida. Entendre què passa amb l'esperança de vida saludable esdevé fonamental per enfocar les polítiques sanitàries i de benestar social. El text diu que vivim més, hem arribat als 84,4 anys i despatxa amb una frase breu l'esperança de vida en bona salut, on diu que estem a 68 anys. 

La visió triomfalista sobre l'esperança de vida plana sobre nosaltres i sobre els titulars dels mitjans. El que no ensenyen, són gràfics com aquest d'aquí a sota que mostra la proporció d'anys de vida no saludables, que vol dir patiment i mancances de salut i qualitat de vida. 

Consultant IDESCAT i amb l'ajuda de la IA, podem mostrar que el 19,4% de la nostra vida esdevé no saludable, per als homes 16,3% i per a les dones encara més, el 22,2%. 

Una cinquena part de la vida esdevé no saludable, i ha augmentat 5 punts percentuals des del 2011. Aquesta és la dada rellevant a mostrar. En un Pla de Salut, esdevé imprescindible.

Fixem-nos ara amb el que es pretén. L'objectiu del Pla és arribar a una esperança de vida en bona salut de 70 anys el 2035. El que no diuen és que l'any 2011 ja la teníem!!!. Proposen un objectiu per a 2035 que ja es va assolir 25 anys abans. I no parlen de quin percentatge d'anys saludables està previst, la variable determinant en un context d'augment de l'esperança de vida total.

Hem passat de 12,3 anys que vivim de forma no saludable el 2011 a 16,4 el 2024, 4 anys més en 13 anys. Es mostren les dades a a partir del 2011 perquè l'IDESCAT no publica més anys.

Taula: Anys de vida no Saludables (Catalunya, 2011–2024)

Any	Total (Anys)	Total (%)	Homes (Anys)	Homes (%)	Dones (Anys)	Dones (%)
2024	16,4	19,4%	13,3	16,3%	19,3	22,2%
2023	13,8	16,4%	11,7	14,4%	16,6	19,1%
2022	14,6	17,4%	12,4	15,3%	16,6	19,2%
2021	16,2	19,4%	12,8	15,9%	19,5	22,6%
2020	12,3	14,9%	11,2	14,1%	13,5	15,9%
2019	12,1	14,4%	10,8	13,3%	13,4	15,5%
2018	11,2	13,4%	8,9	11,0%	13,4	15,5%
2017	12,0	14,4%	10,3	12,8%	13,8	16,0%
2016	10,3	12,3%	8,8	10,9%	11,7	13,6%
2015	10,1	12,1%	8,7	10,8%	11,4	13,3%
2014	10,5	12,6%	8,5	10,6%	12,3	14,3%
2013	12,4	14,9%	9,6	12,0%	15,2	17,7%
2012	10,8	13,1%	7,7	9,6%	13,7	16,0%
2011	12,3	14,9%	9,5	11,9%	14,9	17,4%

L'any 2011 teníem una esperança de vida saludable de 70,2 anys, el 2024 està a 68 anys.

Taula: Anys de Vida Saludable en Néixer a Catalunya (2011–2024)

Any	Homes (anys)	Dones (anys)	Total (Ambdós sexes)
2024	68,5	67,6	68,0
2023	69,8	70,1	70,4
2022	68,6	69,7	69,1
2021	67,9	66,8	67,4
2020	68,5	71,5	70,1
2019	70,4	73,3	71,9
2018	71,9	72,9	72,4
2017	70,4	72,4	71,5
2016	72,0	74,6	73,3
2015	71,7	74,5	73,1
2014	72,0	73,8	72,9
2013	70,7	70,8	70,8
2012	72,1	71,7	71,9
2011	70,0	70,5	70,2

L'any 2011 teníem una esperança de vida en néixer de 82,5 anys, ara està a 84,4 anys. Resumint, del 2011 al 2024 hem augmentat l'esperança de vida en gairebé 2 anys, i hem disminuït l'esperança de vida saludable en 2 anys. Hem augmentat la longevitat i alhora hem disminuït marginalment la qualitat de vida d'aquests anys guanyats. El balanç final són 4 anys més de vida no saludable, d'un total de 12,3 el 2011 passem a 16,4 anys de vida no saludable.

Taula: Esperança de Vida en Néixer a Catalunya per Sexe (2000–2024)

Any	Homes (anys)	Dones (anys)	Total (Ambdós sexes)
2024	81,8	86,9	84,4
2023	81,5	86,7	84,2
2022	81,0	86,3	83,7
2021	80,7	86,3	83,6
2020	79,7	85,0	82,4
2019	81,2	86,7	84,0
2018	80,8	86,3	83,6
2017	80,7	86,2	83,5
2016	80,8	86,3	83,6
2015	80,4	85,9	83,2
2014	80,5	86,1	83,4
2013	80,3	86,0	83,2
2012	79,8	85,4	82,7
2011	79,5	85,4	82,5
2010	79,2	85,1	82,2
2009	78,9	85,0	82,0
2008	78,6	84,8	81,8
2007	78,2	84,5	81,4
2006	77,9	84,3	81,1
2005	77,5	84,0	80,8
2004	77,2	83,8	80,5
2003	76,9	83,6	80,3
2002	76,7	83,4	80,1
2001	76,4	83,1	79,8
2000	76,2	83,0	79,6

Desconfieu de les visions triomfalistes i consulteu les dades de les fonts originals. És evident que tant la política com els mitjans diuen allò que la gent vol sentir (biaix de confirmació), i és el que escoltareu repetidament. 

L'esperança de vida ha augmentat. És cert, i hem d'estar-ne satisfets. Però, basant-nos amb les dades publicades, ni la medicina ni el sistema sanitari han estat capaços a Catalunya (i durant aquest període) de reduir els anys de vida no saludable i aquest hauria de ser un gran motiu de preocupació per a tots plegats. Especialment hauria de preocupar a aquells que estan al front de la Política Sanitària en majúscules quan fan un Pla de Salut i proposen un objectiu a assolir al que ja s'havia arribat 25 anys abans. Quin desgavell! 

Convé una reflexió seriosa sobre com som capaços de capgirar la tendència i afegir més valor marginalment a la salut al llarg de la vida. Desconeixem en detall quins són els factors determinants de la longevitat i qualitat de vida en aquest període a Catalunya. Sabem que els avenços tecnològics han afectat clarament a la longevitat. Però aquí hi ha també un missatge per als tecno-optimistes, malgrat la inversió en  innovació, l'augment de la longevitat no ho és tot. Fins ara, a nivell agregat només ha donat més anys. Ens omplim la boca de demanar més recursos però no sabem quin valor afegeixen. Perquè al final, el valor el trobem en viure una vida plena i de qualitat, no només en viure més anys.  

Aquest Pla de Salut s'ha quedat curt en aprofundir en aquesta qüestió i també en altres aspectes que mereixeran un comentari addicional més endavant.

PS. Les dades són aquestes, són de la font oficial i no en tinc d'altres. Altrament, si no satisfan, cal reclamar a IDESCAT que per això paguem impostos. En la mesura que la metodologia sigui homogènia, la comparació entre anys esdevé viable i acceptable. 

PS. Aquí trobareu una aportació metodològica que vam fer per a la millora dels indicadors d'esperança de vida. La nostra proposta és que l'esperança de vida saludable s'hauria d'estimar amb dades de morbiditat i no amb dades de percepció subjectiva de salut. Ho vam dir fa temps però no ens han fet cas. I aquí més sobre longevitat.

Wildlife Photo 2026