En Jay al NIH

 Health Economics

Avui excepcionalment faig referència a un llibre de text de qui han anomenat director del National Instituted of Health. Que un economista de la salut ocupi aquest càrrec és ben inusual, tan inusual com tot el que està passant amb l'administració Trump.

Ha estat un llibre de referència habitual des de fa anys i ho seguirà sent. 

Resumit amb IA.

El llibre "Health Economics" de Jay Bhattacharya, Timothy Hyde i Peter Tu, publicat per Bloomsbury Academic el 2014 , és una introducció exhaustiva al camp de l'economia de la salut. El llibre emfatitza la connexió entre la teoria econòmica i la política sanitària, i abasta tant els models establerts d'assegurança mèdica com les qüestions que afronten diferents països amb models d'atenció mèdica diversos. S'adreça a estudiants d'economia, salut pública i medicina.

El llibre ha rebut elogis de figures destacades en el camp de l'economia. Kenneth J. Arrow el descriu com una introducció molt completa a l'economia de la salut que combina la literatura teòrica important de l'economia amb una explicació dels sistemes reals que distribueixen l'atenció mèdica en les seves diverses dimensions. Alan Garber destaca el seu estil de lectura àgil i amè i la seva capacitat per explicar conceptes sofisticats, abordant la salut i l'atenció mèdica des d'una perspectiva econòmica modern i atractiva. Segons Garber, el llibre té un ampli atractiu i serà gratificant fins i tot per als lectors més ben informats que vulguin entendre els reptes del sistema de salut dels EUA, així com per a qualsevol persona interessada en l'economia aplicada o l'anàlisi de polítiques. Maarten Lindeboom el considera un llibre imprescindible per als cursos d'economia de la salut a tot el món i una recomanació definitiva com a lectura secundària per als cursos sobre l'economia de l'estat del benestar. William Dow el qualifica com un nou llibre de text benvingut que inclou un tractament molt accessible dels temes més importants de l'economia de la salut moderna i prediu que serà un favorit dels estudiants. Finalment, el llibre és descrit com un text excepcionalment ben escrit, ampli en la seva cobertura, refrescantment no tècnic, però alhora erudit i exhaustiu. S'hi destaquen capítols innovadors com l'epidemiologia econòmica i idees reflexives sobre el canvi demogràfic, així com una revisió de nous desenvolupaments en economia de la salut pública i economia del comportament. Fenòmens ben discutits com el risc moral i la selecció adversa es presenten d'una manera molt accessible.

El llibre està estructurat en diverses parts principals:

• DEMANDA DE SALUT I ATENCIÓ MÈDICA: Inclou capítols sobre la demanda d'atenció mèdica, la demanda de salut (el model de Grossman), i les disparitats socioeconòmiques en salut.
• OFERTA D'ATENCIÓ MÈDICA: Conté capítols sobre el mercat laboral dels metges, i la indústria hospitalària.
• ECONOMIA DE LA INFORMACIÓ: Aborda la demanda d'assegurances, la selecció adversa (el mercat de "lemmons" d'Akerlof i el model de Rothschild-Stiglitz), i el risc moral.
• REGULACIÓ DE L'ATENCIÓ MÈDICA: Inclou temes com la propietat intel·lectual i els medicaments, i l'avaluació de tecnologies sanitàries.
• MODELS D'ATENCIÓ MÈDICA A TOT EL MÓN: Examina el model de Beveridge, el model de Bismarck, i el model americà.
• ECONOMIA DE LA SALUT PÚBLICA: Tracta l'economia de les externalitats de la salut, l'epidemiologia econòmica, i l'obesitat.
• ECONOMIA DE LA SALUT DEL COMPORTAMENT: Inclou la teoria de les perspectives i la inconsistència temporal i la salut.

Un dels temes principals del llibre és la idea que la informació és un bé preciós i que la gent (pacients, metges, asseguradors) la utilitza en el seu avantatge quan pot. El llibre també examina les qüestions subjacents al debat polític ferotge sobre l'atenció mèdica a cada país, com si les persones que poden permetre's una millor atenció mèdica són més saludables per rebre més i millor atenció, i què hauria de fer una societat, si cal, en resposta a aquesta possible inequitat.

El llibre inclou diversos recursos pedagògics. Hi ha preguntes de comprensió al final de cada capítol amb respostes disponibles per als estudiants. També s'ofereix una guia de lectura al lloc web complementari, que proporciona una visió general de diversos articles de la literatura rellevants per al contingut de cada capítol, beneficiant els estudiants avançats que vulguin exposar-se al procés de recerca que va fonamentar el llibre de text. Els professors tenen accés a una secció protegida amb contrasenya del lloc web que inclou un conjunt de diapositives de PowerPoint addicional que cobreix amb més detall la reforma sanitària dels EUA del 2010, i un Manual de l'Instructor amb respostes orientatives als problemes analítics i les preguntes d'assaig del llibre. El lloc web per accedir a aquests recursos és www.palgrave.com/economics/bht.

Els autors esperen que tant els professors veterans com els que imparteixen economia de la salut per primera vegada puguin crear ràpidament nous programes per a les seves classes utilitzant aquest llibre. Tot i que potser no hi ha temps per cobrir tot el material en un sol trimestre o semestre, es proposen diversos itineraris diferents a través del llibre, dissenyats amb un curs de 13 setmanes en ment i personalitzats per a cursos amb un enfocament particular (per exemple, salut pública o política sanitària). S'ha procurat que el llibre sigui el més modular possible; els professors poden ometre alguns capítols i passar a la resta del llibre sense problemes.

Pel que fa al nivell de matemàtiques, alguns capítols són més avançats matemàticament que d'altres. No obstant això, el llibre es descriu com refrescantment no tècnic, tot i ser erudit i exhaustiu. El lloc web complementari ofereix moltes suggerències útils per adaptar aquest llibre a estudiants de diferents procedències.

El llibre també inclou exemples i referències a estudis importants en el camp de l'economia de la salut, com el RAND Health Insurance Experiment (HIE) i el model d'Akerlof del mercat de "lemmons". També es mencionen debats de política sanitària arreu del món i material d'actualitat que es pot trobar diàriament a la premsa popular, com les disparitats socioeconòmiques en salut, l'epidèmia d'obesitat i l'economia de la salut del comportament.

Podem reimaginar-nos un nou capitalisme? (7)

El poder, el poble i els beneficis. Capitalisme progressista a l'era del descontentament

Aquest llibre, "Capitalisme progressista", de Joseph E. Stiglitz, té com a objectiu principal diagnosticar els mals que afecten el creixement econòmic i la distribució desigual dels seus fruits, i alhora proposar una "recepta" sobre què es pot fer per canviar aquesta situació.

Diagnòstic de la situació actual:

Stiglitz assenyala diversos elements interconnectats que expliquen la condició anèmica del creixement econòmic actual i la desigualtat creixent. Aquests inclouen:

• Finançarització desmesurada.
• Globalització mal gestionada. La globalització sovint augmenta el risc i presenta desafiaments contra els quals les empreses i les famílies no poden protegir-se. Els acords comercials recents se centren més en la inversió, la propietat intel·lectual i les regulacions que en el comerç tradicional d'aranzels, sovint amb conflictes entre consumidors i interessos comercials. Aquests acords, com l'ADPIC, poden afavorir les grans farmacèutiques i altres sectors, garantint un flux de diners des dels països pobres cap als Estats Units sense ser equilibrats.
• Poder creixent del mercat. Stiglitz critica com la paraula "poder" està poc representada en els manuals d'economia, igual que "explotació". Aquest poder de mercat es manifesta en oligopolis, com en el sector de les publicacions acadèmiques, on uns pocs editors controlen gran part del mercat, obtenint articles i revisió per parells de manera gratuïta i cobrant elevats preus. També es veu en la capacitat d'algunes empreses de discriminar en els preus aprofitant les dades dels consumidors. L'augment del poder de mercat de les grans corporacions i els seus directius ha resultat en menys poder per als treballadors i els consumidors.
• Explotació. L'autor defineix l'apropiació de riquesa com un procés pel qual un individu pren riquesa d'altres a través de l'explotació. Argumenta que la història ensenya que hi ha qui busca enriquir-se mitjançant l'explotació del poder de mercat, les imperfeccions en la informació i la vulnerabilitat dels altres.
• Desigualtat creixent. La vida de la classe mitjana sembla allunyar-se de gran part de la població, malgrat que el país és molt més ric que abans. Aquesta desigualtat es manifesta en diferències salarials per gènere, raça i ètnia. Les divisions profundes al país per raça, ètnia i gènere, sovint sorgides de la discriminació, són crucials per comprendre les desigualtats en els mercats laborals. Aquesta desigualtat creixent i la disminució de la mobilitat representen una amenaça fonamental per al "somni americà".
• Subversió de la veritat i atac a les institucions. Hi ha un atac coordinat a les institucions i idees que han fet molt per la civilització, inclosa la subversió de la veritat per part de figures polítiques. La divisió del país en faccions que perceben el món de manera diferent dificulta l'elaboració de polítiques consensuades.

La veritable font de la riquesa de les nacions:

Stiglitz diferencia entre la creació de riquesa i la seva apropiació. La veritable font de la riquesa rau en la creació, en la creativitat i productivitat de la gent, les interaccions entre ells, els avenços científics i tecnològics, i el progrés en la comprensió de l'organització social que condueix a institucions com l'imperi del dret i els sistemes de pesos i contrapesos.

El paper del poder i l'explotació en l'economia:

L'autor critica la manca d'atenció que la teoria econòmica tradicional presta als conceptes de "poder" i "explotació". Argumenta que les disparitats salarials i altres formes de desigualtat sovint no s'analitzen adequadament sota la lent d'aquests conceptes. Per a l'explotació, les empreses necessiten una gran quantitat de dades sobre els individus, cosa que atempta contra la privacitat i pot donar poder a governs autoritaris.

Desigualtat i divisions socials:

Les desigualtats van més enllà de les econòmiques i abasten divisions per raça, condició ètnica i gènere, moltes de les quals tenen el seu origen en la discriminació. Cinquanta anys després de la Llei de Drets Civils, aquestes divisions encara persisteixen. La comprensió de les exclusions per raça i gènere en el mercat laboral és fonamental per entendre les desigualtats.

Fallades del mercat i la necessitat de regulació:

El mercat per si sol no sempre produeix resultats eficients. Stiglitz emfatitza la necessitat de regulació per abordar les fallades del mercat, com la manca de lliure competència. Posa exemples com l'oligopoli en les publicacions acadèmiques i les pràctiques de les grans farmacèutiques per bloquejar els medicaments genèrics mitjançant clàusules de propietat intel·lectual en acords comercials. La regulació ha de tenir salvaguardes democràtiques, amb processos transparents d'avís i comentaris.

Globalització, propietat intel·lectual i comerç:

Els acords comercials actuals es centren cada vegada més en la inversió i la propietat intel·lectual que en els aranzels. Les grans corporacions farmacèutiques han utilitzat clàusules de propietat intel·lectual per retardar l'entrada de medicaments genèrics al mercat. L'acord sobre els ADPIC no es va centrar en estimular la innovació, sinó en augmentar els beneficis de les grans farmacèutiques i altres sectors, garantint un flux de liquiditat cap als Estats Units.

L'impacte de les noves tecnologies:

Les noves tecnologies tenen el potencial d'exacerbar els problemes existents relacionats amb l'ocupació, els salaris, la desigualtat i el poder de mercat, i també plantegen nous problemes com la privacitat i la ciberseguretat. Les solucions a aquests problemes no es poden deixar a l'arbitri del mercat. La recopilació massiva de dades ("big data") per part d'empreses i governs pot crear dossiers electrònics molt amplis, amb implicacions per a la privacitat i el potencial de totalitarisme. Es suggereixen reformes per regular les plataformes digitals, com imposar majors deures, introduir retards en la difusió de desinformació i etiquetar missatges verificats o no.

La dimensió política del problema:

La manca de consens polític, la polarització i la creença en "fets alternatius" dificulten l'elaboració de polítiques viables. El poder dels diners en la política és un obstacle important per a les reformes necessàries.

Cap a un capitalisme progressista:

Stiglitz proposa una agenda progressista centrada en la noció de "promoure el benestar general" per a tothom, no només per a l'1%. Aquesta agenda busca una economia més dinàmica, de creixement més ràpid i al servei de la gent. L'autor creu en la possibilitat d'un món alternatiu mitjançant l'acció col·lectiva, amb mercats ben dissenyats i regulats que treballin juntament amb el govern i la societat civil.

En resum, "Capitalisme progressista" ofereix una anàlisi detallada de les interconnexions entre la financiarització, la globalització mal gestionada i el poder creixent del mercat com a causes principals de l'anèmic creixement econòmic i la desigualtat creixent. Stiglitz subratlla la importància de reconèixer el paper de l'explotació i el poder en l'economia, i destaca les profundes divisions socials que acompanyen la desigualtat. Argumenta que el mercat per si sol no és suficient i que es necessiten regulacions intel·ligents i acció col·lectiva per promoure el benestar general. El llibre també examina els desafiaments plantejats per les noves tecnologies i la dimensió política dels problemes econòmics. Finalment, ofereix una visió esperançadora d'un futur on un capitalisme progressista pugui conduir a una prosperitat compartida.

Històries del NHS

The NHS in England at 75: priorities for the future

Resumit amb IA

El document "The NHS in England at 75: priorities for the future" és un informe de l'NHS Assembly que reflexiona sobre la història del Servei Nacional de Salut (NHS) a Anglaterra en el seu 75è aniversari, la seva situació actual i les prioritats per al futur. L'informe es basa en la retroalimentació de milers de persones a través del procés de participació NHS@75, així com en l'experiència dels membres de l'Assemblea.

Resum

L'informe destaca que el 75è aniversari del NHS és un moment per revisar el passat, avaluar el present i planificar el futur per satisfer les necessitats canviants. Tot i que no és una prescripció política detallada, l'informe identifica allò més valuós del NHS, allò que més necessita canviar i què es requereix per continuar complint la seva missió fonamental en un nou context.

1. D'on venim?

El NHS va néixer de l'esperança, fundat sobre el principi de proporcionar assistència universal basada en la necessitat i no en la capacitat de pagar. Aquest principi continua tenint una gran ressonància, amb 19 de cada 20 persones que volen que el NHS segueixi sent gratuït en el punt d'atenció. Els participants en NHS@75 van destacar aquests principis i valors com el més important a celebrar i conservar.

L'informe subratlla com el NHS s'ha adaptat per satisfer les necessitats canviants, amb millores significatives en el tractament d'atacs de cor i càncer, així com en la provisió de salut mental. També ha estat al capdavant d'innovacions com els reemplaçaments de maluc, el primer nadó proveta i nous tractaments de teràpia gènica per a la leucèmia infantil. Més de la meitat dels participants en NHS@75 van celebrar aquestes millores.

Al cor d'aquesta història hi ha la força laboral del NHS, amb 1,3 milions de personal de més de 200 nacionalitats, juntament amb uns cinc milions de cuidadors no remunerats. La resposta a la pandèmia de COVID-19 és un exemple recent de la seva diversitat, resiliència i adaptabilitat.

El fet de ser un únic NHS nacional ha facilitat el desenvolupament i la implementació de nous tractaments i tecnologies, i ha contribuït a l'eficiència del sistema.

L'informe també recorda que la salut de la nació depèn de factors més amplis que el NHS, com l'educació, l'habitatge, l'ocupació i la pobresa, i la importància d'abordar les desigualtats en els determinants socials de la salut.

2. On som ara? Quin és el nostre nou context?

Avui dia, hi ha un immens orgull en el desenvolupament continu dels serveis del NHS, com la creació recent de 9.000 llits de sala virtual per proporcionar atenció a casa. El NHS té fortaleses perdurables com la pràctica general universal, els seus vincles amb la ciència i la recerca, i el seu sistema d'educació i formació. Recentment, s'ha fet un gran esforç per integrar l'atenció proporcionada per metges de capçalera, hospitals i serveis comunitaris a través de la creació de Sistemes d'Atenció Integrada (ICS).

Malgrat els esforços del personal de primera línia, el NHS no sempre proporciona un accés oportú a consells, diagnòstics i tractament. Les llistes d'espera estan en el seu màxim històric i la satisfacció pública és la més baixa des de finals dels anys noranta. El NHS i l'atenció social s'enfronten a desafiaments significatius derivats de l'augment de la demanda, la capacitat limitada i la necessitat de recuperació de la COVID-19. Aquests reptes tenen causes profundes, com la complexitat dels processos, les vacants de personal, el creixement insuficient de la capacitat i les desigualtats en l'accés i els resultats de salut. La infraestructura física i digital del NHS necessita inversió i renovació.

El NHS@75 va destacar sis àrees importants on el NHS necessita millorar o s'enfronta a reptes importants:

• Accés i comunicacions: Dificultat per accedir a l'atenció, llargues llistes d'espera i comunicacions confuses.
• Suport a la força laboral del NHS: Pressió laboral intensa, falta de temps per recuperar-se, preocupacions per l'esgotament i la necessitat de millorar les condicions laborals.
• Augment de les malalties cròniques, la multimorbiditat i la fragilitat: Població envellida amb necessitats més complexes.
• Desigualtats en l'accés, l'experiència i els resultats: Disparitats significatives en salut entre diferents grups de població.
• Inversió de capital: Edificis i equips obsolets, i necessitat d'actualització de la infraestructura digital.
• Determinants més amplis de la salut i el benestar: Necessitat d'un enfocament més coordinat per abordar factors com la renda, l'habitatge i l'ocupació.

Malgrat aquests reptes, el NHS té fortaleses i oportunitats, com la pràctica general universal, l'anàlisi de cost-efectivitat del NICE, el sistema d'educació i formació de classe mundial i la seva base de dades única d'interaccions amb els pacients. La pandèmia de COVID-19 va demostrar la capacitat del NHS per aconseguir un canvi profund i transformador quan és necessari.

3. Cap a on va el NHS? Modelant el futur de l'assistència sanitària

El NHS necessita fer nous canvis en la manera com es presta l'atenció per abordar l'acceleració de les malalties cròniques i la fragilitat. Hi ha un consens creixent sobre la necessitat de tres grans canvis:

• Prevenció de la mala salut: Augmentar la inversió en mesures preventives basades en l'evidència per a malalties com les cardiovasculars i l'obesitat, i treballar amb altres per arribar a aquells amb més risc. Això inclou un paper actiu del NHS en la defensa d'accions efectives per abordar els determinants més amplis de la salut.
• Personalització i participació: Garantir que les persones tinguin control en la planificació de la seva pròpia atenció, amb una continuïtat en la relació amb els equips clínics i un marc de responsabilitat del NHS que doni més prioritat a l'experiència i la veu dels pacients. Això implica un compromís amb el principi de "res sobre mi sense mi".
• Atenció coordinada, més a prop de casa: Accelerar els plans per enfortir la pràctica general, l'atenció primària i els serveis comunitaris a cada barri. Universalitzar una millor atenció per a aquells amb necessitats complexes i fragilitat basada en equips comunitaris i serveis d'hospital a casa. Això requereix trencar les divisions històriques entre diferents parts del sistema sanitari i una millor integració amb els serveis del govern local, especialment l'atenció social.

4. Creant les condicions per al canvi

La història del NHS demostra que els grans canvis només es produeixen quan es donen simultàniament una sèrie de factors habilitadors. L'informe identifica set habilitadors crucials:

• Suport a aquells que proporcionen atenció: Resoldre les disputes salarials, valorar i donar suport al personal, abordar les desigualtats laborals i implementar el NHS People Promise. També implica donar suport als cuidadors no remunerats i augmentar el voluntariat.
• Construcció de col·laboracions: Enfortir les col·laboracions a través dels ICS, amb les autoritats locals, el sector VCSE (voluntari, comunitari i empresa social) i els pacients i cuidadors.
• Aprofitament del poder del digital i les dades: Crear un registre electrònic de pacient completament connectat, ampliar l'ús de l'aplicació NHS i invertir en sistemes d'informació.
• Inversió en infraestructura: Desenvolupar un pla d'infraestructura a llarg termini per modernitzar edificis i equips, especialment en atenció primària i comunitats, i per aprofitar el potencial digital.
• Maximització del valor de l'atenció i el tractament: Reduir el malbaratament, abordar la variació injustificada en l'atenció i involucrar els pacients en les decisions de tractament.
• Lideratge i aprenentatge: Promoure una cultura d'aprenentatge i millora contínua a tots els nivells del NHS.
• Una nova relació entre el NHS i el públic: Veure les persones i les comunitats com a actius i fomentar la responsabilitat compartida en la millora de la salut i l'atenció. Això podria incloure un "pacte" amb el públic que estableixi què poden esperar i què poden contribuir.

L'informe conclou que hi ha un acord creixent sobre la necessitat d'aquests canvis i les condicions per aconseguir-los. La tasca per als propers anys és alinear aquest propòsit comú amb la implementació concreta del canvi. Els Plans Conjunts Futurs que publicaran les Juntes d'Atenció Integrada seran clau per reflectir aquests canvis a nivell local.

Economia de l'assegurança (4)

 Probable Justice. Risk, Insurance, and the Welfare State

Llibre suggerent, convida a la reflexió sobre coses que considerem com habituals i passem per alt. Ve resumit amb IA.

"Justícia probable: risc, assegurances i l'estat del benestar" de Rachel Z. Friedman examina la història de l'assegurança social, des dels orígens del risc fins a l'estat del benestar avançat. El llibre argumenta que la teoria de la probabilitat va tenir un paper central en el desenvolupament del pensament i la pràctica del benestar, proposant una concepció de justícia distributiva que ha estat notablement influent en la vida política.

Alguns punts clau del llibre inclouen:

• Assegurança social com a règim distributiu: L'assegurança social es considera un acord distributiu en evolució on els recursos materials es divideixen basant-se en una certa visió de la igualtat o el mèrit dels ciutadans. En aquest sentit, l'assegurança social representa una explicació de la distribució justa o equitativa, atorgant a aquells que han aportat la seva part justa la protecció a la qual tenen dret.
• La naturalesa mixta de l'assegurança social: El llibre designa l'assegurança social com un "règim mixt" perquè combina diferents principis distributius. Deriva la seva resiliència política i caràcter distributiu únic de la manera com combina aquests objectius.
• Paper de la teoria de la probabilitat: La teoria de la probabilitat va jugar un paper central en el desenvolupament del pensament i la pràctica del benestar. Els escrits probabilístics van proporcionar suport normatiu sobre el qual els defensors de la pràctica es van basar fàcilment.
• Èmfasi en l'equitat i la reciprocitat: L'ideal d'una unió entre l'interès propi i el bé comú va inspirar tant el moviment de reforma de la societat amistosa com les primeres propostes d'assegurança social a finals del segle XVIII. L'assegurança mutualista, fundada en la identitat impersonal de probabilitats iguals, podria promoure alhora el benestar individual i el bé comú d'una protecció justa i recíproca.
• Crítiques i limitacions de l'assegurança social: El llibre també explora les limitacions de l'assegurança social per promoure objectius igualitaris. Els desenvolupaments tecnològics recents semblen donar credibilitat a les preocupacions dels crítics sobre les limitacions de l'assegurança social en la promoció d'objectius igualitaris.
• Perspectiva històrica: L'argument del llibre avança en cinc capítols ordenats cronològicament, cadascun dels quals cobreix un període en la història de la teoria de la probabilitat i els desenvolupaments corresponents en el pensament i la pràctica del benestar. Geogràficament, se centra principalment a Europa occidental, especialment a França i Gran Bretanya.
• Visió de Léon Bourgeois: L'obra de Léon Bourgeois exemplifica la importància de l'assegurança en principi i la seva flexibilitat en la pràctica. El seu relat de la solidaritat pot entendre's com un intent de reconciliar l'esperit voluntari i comunitari de les societats amistoses amb les tendències centralitzadores de l'època.

En resum, "Justícia probable" ofereix una anàlisi de com la teoria de la probabilitat ha configurat els sistemes d'assegurança social i les concepcions de justícia distributiva en el món occidental, alhora que examina les limitacions i els desafiaments de l'assegurança social en l'actualitat.

Com assolir un sistema de salut cost-efectiu i just?

How Health Care Can Be Cost-Effective and Fair

Algunes pistes d'interès sobre qüestions que coneixem i que cal tenir en compte davant qualsevol reforma sanitària. Ve resumit amb IA.

El llibre "How Health Care Can Be Cost-Effective and Fair" de Daniel M. Hausman, publicat el 2023, explora com els sistemes d'atenció mèdica poden ser alhora eficients en costos i equitatius. El llibre ofereix un anàlisi de les polítiques i decisions ètiques necessàries per a una assignació justa i eficient dels recursos sanitaris.

Alguns dels temes clau que s'hi tracten són:

• Mesurar la salut i l'"efectivitat" de l'atenció sanitària: El llibre examina com es pot mesurar la millora de la salut i avaluar les polítiques sanitàries. Això inclou la discussió sobre l'ús de mesures com els QALYs (anys de vida ajustats per qualitat).
• Cost-efectivitat, benestar i llibertat: El llibre explora com l'anàlisi de cost-efectivitat pot guiar l'assignació de recursos en l'atenció sanitària, tenint en compte el benestar dels individus i el respecte per les seves llibertats.
• Problemes conceptuals, tècnics i ètics amb la cost-efectivitat: El llibre aborda els desafiaments en l'aplicació de l'anàlisi de cost-efectivitat, incloent-hi la consideració dels valors personals i socials, i la millora de la salut social. També examina qüestions com el biaix per edat i l'agregació.
• Teories de la distribució justa: El llibre presenta diverses teories sobre com distribuir els recursos sanitaris de manera equitativa, incloent-hi les perspectives d'autors com John Broome i Larry Temkin.
• Què és una assignació justa de l'atenció sanitària?: El llibre examina els criteris per a una assignació justa dels recursos sanitaris, tenint en compte les necessitats individuals, els beneficis socials i les limitacions pressupostàries.
• Opcions justes: El llibre discuteix com formular objeccions justes a les decisions d'assignació de recursos, incloent-hi la consideració de casos com l'epidèmia i la "loteria".
• La cost-efectivitat deixa de donar prioritat a la severitat?: El llibre examina si l'anàlisi de cost-efectivitat dóna suficient pes a la severitat de la condició d'un pacient en la presa de decisions d'assignació de recursos.
• Agregar o no agregar: El llibre discuteix si els petits danys a moltes persones haurien de ser tractats de la mateixa manera que els grans danys a poques persones.
• Discriminació: El llibre examina com evitar la discriminació en l'assignació de recursos sanitaris, incloent-hi la discriminació contra les persones amb discapacitats.
• Atenció sanitària respectuosa, eficaç en costos i justa: El llibre conclou amb una discussió sobre com estructurar un sistema d'atenció sanitària universal que sigui respectuós amb els individus, eficient en costos i just en l'assignació de recursos.

Hausman argumenta que el cost-efectivitat és una eina útil per a la presa de decisions en l'atenció sanitària, però que ha de ser utilitzada conjuntament amb consideracions ètiques i de justícia. El llibre destaca la importància de respectar els valors individuals i socials en l'assignació de recursos, i de garantir que tothom tingui accés a una atenció sanitària adequada.

A més, el llibre aborda la necessitat d'un sistema sanitari universal que garanteixi l'accés a l'atenció mèdica per a tothom, independentment de la seva capacitat de pagament. Hausman destaca que la justícia i l'eficiència són dos objectius importants en l'atenció sanitària, i que s'han de perseguir conjuntament per tal de crear un sistema que sigui alhora eficaç i equitatiu.

La necessària redefinició de les competències dels professionals de la salut

 In the balance. Lessons for changing the mix of professions in NHS services

Els de Nuffield han presentat un informe sobre els canvis en les competències dels professionals de la salut. Una reflexió oportuna que per aquí a prop la tenim pendent de fa molt de temps. Tal com ho tenim, jo diria que està blindat. Resulta que les competències en la formació de residents les ha delegat el govern per llei i decret (troncalitat) en la comissió nacional d'especialitats corresponent. I el criteri corporatiu dicta que entre elles no es faran mal. Evidentment mai decidiran res que pugui suposar un canvi o modificació de la situació. O es reforma la regulació de la delegació o no hi haurà redefinició de competències. Així és tal com ho veig, o es fa un pacte conjunt per la formació de professionals o cada comissió defensarà el seu territori i no hi haurà millores. O es modifica la llei d'ordenació de les professions sanitàries i el decret de troncalitat o serem incapaços d'aprofitar talent i tecnologia. Ve resumit amb IA.

L'informe "In the Balance: Lessons for changing the mix of professions in NHS services", encarregat per NHS Employers i realitzat pel Nuffield Trust, explora els canvis en les professions dins del National Health Service (NHS) i l'equilibri entre elles. L'informe analitza iniciatives passades per remodelar la força laboral del NHS, extreient lliçons consistents que podrien ser útils avui dia, tot reconeixent que cada iniciativa té els seus propis desafiaments i oportunitats.

Punts Clau de l'Informe:

• Context Històric: La composició de les professions dins del NHS ha estat en constant evolució des de la seva creació el 1948. El NHS d'Anglaterra ha experimentat canvis més grans en l'equilibri de professions que altres serveis de salut internacionals.
• Multidisciplinarietat: L'informe destaca la importància del treball en equip i la prestació multidisciplinària de serveis d'atenció mèdica. Hi ha al voltant de 340 títols de rols diferents utilitzats en els registres de personal en hospitals i centres comunitaris.
• Impulsors del Canvi: Els factors que impulsen la introducció de nous rols inclouen l'escassetat de personal, la millora de la qualitat de l'atenció, l'ús eficaç del temps dels clínics i la resposta als canvis en la demanda dels pacients. La pressió nacional o "de dalt a baix", com ara les iniciatives "dirigides per polítiques", també és un factor important.
• Lliçons Clau:
  • Disseny i Planificació: El disseny acurat de nous rols és essencial, incloent la integració en plans de força laboral més amplis i el redisseny de les vies dels pacients. Cal una comprensió detallada de les habilitats, el coneixement i l'àmbit de pràctica del personal existent i del nou personal.
  • Educació i Formació: La formació ha de preparar adequadament els participants per a les tasques que s'espera que realitzin. L'augment de places en escoles de medicina i infermeria pot ser necessari per garantir un subministrament sostenible de personal.
  • Supervisió i Integració: La supervisió, la gestió i la formació contínues són crucials per a la implementació i el desenvolupament de nous rols.
  • Regulació: La regulació dels professionals de la salut té com a objectiu protegir el públic del risc de danys i promoure els estàndards professionals.
  • Conscienciació Pública: La conscienciació i la comprensió pública dels nous rols són importants per a la seva integració, així com el consentiment informat del pacient.
  • Suport Financer: El suport financer centralitzat pot ser un impulsor per a l'expansió de nous rols, però pot distorsionar les decisions locals.
  • Acceptació Professional: La integració de nous rols amb altres professions i el treball en equip eficaç són elements clau.
  • Progressió, Benestar i Retenció: La claredat en la progressió professional és una consideració important per garantir un canvi eficaç i sostenible.
• Recomanacions: L'informe proporciona recomanacions sobre com els organismes regionals i nacionals poden donar suport a la capacitat de desenvolupament organitzatiu de primera línia, augmentar la conscienciació pública i generar realisme al voltant de la capacitat educativa, la regulació i el suport financer.
• Limitacions: L'informe reconeix les limitacions del seu abast, incloent la necessitat de més investigació sobre l'impacte de les diferents combinacions de personal en els resultats dels pacients.

En resum, l'informe destaca la complexitat de remodelar la força laboral del NHS i la importància d'una planificació acurada, la inversió en educació i formació, i la necessitat d'abordar els desafiaments relacionats amb la supervisió, la regulació i l'acceptació per part d'altres professions. L'èxit de la integració de nous rols depèn d'un enfocament tripartit entre gestors de serveis, professionals i educadors.

Asilomar, 50 anys després

Invoking Asilomar

Avui, cinquanta anys després, els científics es troben a Asilomar per debatre nous reptes i riscos de la recerca, en especial la biologia sintètica i en concret els bacteris mirall. Avui ve resumit amb IA un primer article que explica el que va succeir aleshores.

L'article "Invoking Asilomar" de Luis A. Campos tracta sobre la conferència d'Asilomar sobre l'ADN recombinant de 1975 i el seu llegat en la ciència, l'ètica i la política pública. L'article explora les múltiples interpretacions i re-narracions de la reunió d'Asilomar al llarg del temps, argumentant que el seu significat i les seves lliçons sempre han estat objecte de debat.

Aquí hi ha alguns punts clau de l'article:

• Orígens i objectius d'Asilomar: La conferència va sorgir per la preocupació sobre els riscos potencials de la tecnologia de l'ADN recombinant. Els organitzadors van identificar aspectes legals, morals i ètics com a focus principals de la reunió.
• Controvèrsies i crítiques: Des del principi, la conferència va ser objecte de crítiques per part de científics, activistes i grups de la societat civil. Alguns la van considerar elitista, excloent i tecnocràtica. El grup activista Science for the People va denunciar la reunió comparant-la amb "demanar a la indústria del tabac que limiti la fabricació de cigarrets".
• La "spirit of Asilomar": L'article destaca que, malgrat les crítiques, la "spirit of Asilomar" pot ser vista com una crida moral i col·lectiva a l'acció que ha ressonat al llarg de les dècades. Aquesta "spirit" s'invoca en diversos camps, des de la geoenginyeria i la nanotecnologia fins a la intel·ligència artificial.
• La dificultat de replicar Asilomar: L'autor argumenta que no hi podria haver mai un altre Asilomar a causa dels canvis en la societat i la ciència. Una reunió similar avui dia requeriria una participació més àmplia i diversa, incloent humanistes, científics socials, periodistes, experts legals i polítics, i artistes, entre d'altres. A més, s'haurien de reconèixer les preocupacions i crítiques socials més àmplies, i s'hauria de garantir la participació global.
• La importància del context: L'article subratlla que el significat d'Asilomar depèn del context i de qui invoca la seva memòria. De vegades, importa menys el que es diu que qui ho diu i quan.
• Llegat i invocació: Malgrat les opinions divergents sobre Asilomar, l'article suggereix que la reunió segueix sent un punt de referència important per a la discussió sobre els desafiaments ètics i socials de les noves tecnologies. L'autor assenyala que fins i tot les veus oponents en el passat han trobat punts en comú significatius, cosa que suggereix que és possible trobar causes comunes i veritats compartides en el present.

L'autor també és coorganitzador de "The Spirit of Asilomar and the Future of Biotechnology". L'objectiu d'aquesta cimera és aplicar les lliçons d'Asilomar al moment actual, abordant qüestions com les armes biològiques, la intel·ligència artificial, les cèl·lules sintètiques i el desplegament d'organismes dissenyats en el medi ambient i els cossos. També busca destacar les qüestions del benefici públic, les relacions socials i el benestar humà.

Els límits de la recerca mèdica

The Occasional Human Sacrifice: Medical Experimentation and the Price of Saying No

Llibre resumit amb IA

"The Occasional Human Sacrifice: Medical Experimentation and the Price of Saying No" de Gregg Gonsalves i Jim Miller és una exploració potent i inquietant de les infraccions ètiques en la investigació mèdica, especialment centrada en els casos en què es van explotar poblacions vulnerables. Argumenta que, tot i que l'experimentació mèdica és essencial per al progrés, la línia entre la investigació beneficiosa i l'abús total sovint es difumina, i el preu de la vigilància ètica és constant i elevat.

Aquí teniu els temes clau del llibre:

La vulnerabilitat dels subjectes de recerca: El llibre destaca com els desequilibris de poder, sovint basats en la raça, la classe o l'estatus social, fan que determinats grups siguin especialment vulnerables a l'explotació en la investigació mèdica. Detalla exemples històrics i contemporanis de comunitats marginades sotmeses a experiments poc ètics sense consentiment informat o amb coacció.

Les línies borroses del "progrés": els autors reconeixen la importància dels avenços mèdics, però desafien la noció que el "progrés" justifica qualsevol experimentació. Argumenten que els fins mai justifiquen els mitjans quan es vulneren els drets humans bàsics i la dignitat. El llibre obliga el lector a enfrontar-se a la difícil pregunta: quant de patiment és acceptable en la recerca del coneixement científic?

La importància de "dir no": el títol en si emfatitza el paper crucial de la resistència. El llibre mostra persones i grups que es van atrevir a desafiar pràctiques d'investigació poc ètiques, sovint amb un gran risc personal. Subratlla la necessitat de l'escepticisme, la supervisió i la defensa per protegir les poblacions vulnerables.

Context històric: el llibre aprofundeix en les arrels històriques de l'experimentació mèdica poc ètica, rastrejant els patrons d'abús en diferents períodes de temps i contextos. Aquesta perspectiva històrica revela que aquests lapsus ètics no són incidents aïllats sinó més aviat un problema recurrent.

La dinàmica de poder de la recerca: "El sacrifici humà ocasional" exposa els desequilibris de poder inherents al procés de recerca. Els investigadors, les institucions i fins i tot els governs poden exercir un poder important sobre els temes de recerca, cosa que dificulta que les persones facin valer els seus drets.

Crida a la vigilància i la reforma: el llibre no és simplement un catàleg d'horrors. És una crida a una major vigilància, directrius ètiques més sòlides i mecanismes de supervisió més sòlids per prevenir futurs abusos. Defensa un canvi fonamental en la dinàmica de poder de la recerca, potenciant els subjectes de recerca i prioritzant el seu benestar.

En essència, "El sacrifici humà ocasional" serveix com a recordatori contundent dels reptes ètics inherents a la investigació mèdica. Obliga els lectors a enfrontar-se al costat fosc del progrés científic i subratlla la necessitat contínua d'un escrutini i una defensa ètica per protegir els més vulnerables entre nosaltres. És una lectura crucial per a qualsevol persona implicada o preocupada per la investigació mèdica, la salut pública i els drets humans. 

Té múscul la indústria biotech? (4)

 Biopharma dealmaking in 2024

Un amic em pregunta: Sincerament, vista la situació incerta que vivim, què caldria fer com a país per millorar el benestar dels ciutadans?. Jo li contesto que això requereix un llibre sencer. I afegeixo, abans de fixar uns objectius de futur, cal estar segur del diagnòstic, cal saber on som. Hi ha gent que no sap a quin país viu, i d'altres que ni ho volen saber i que tant sols es troben en un territori. Cal que els governants sàpiguen quin és el país real que han de governar. I afegeixo, he constatat que massa sovint els decisors públics s'imaginen un país inexistent. Si no sabem on som, poc sabrem què cal fer per avançar. 

Per exemple, mirem primer la renda disponible per als ciutadans. Si ens limitem a considerar la renta neta per càpita ens trobarem que al 2024 és inferior a la de 2009 ajustant per la inflació. És a dir que quinze anys després (!), la disponibilitat d'ingressos reals dels ciutadans no només no ha augmentat sinó que ha disminuït un 3,8%. Any 2024: 16.546€  Any 2009: 17.216€  (ajustat per la inflació 2009-2024: 35,2%). Això no ho veureu explicat habitualment a la premsa. Les dades són dures, 15 anys d'estancament econòmic són molts anys. 

I si enlloc de referir-nos a la renda, ens mirem la producció sectorial veurem alts i baixos notables. No correspon ara fer-ne una anàlisi detallada. Però em referiré a un sector. Resulta que a la presentació d'un informe sobre el sector biofarmacèutic a Catalunya he observat un optimisme patològic que caldria ajustar amb un toc de realisme profund. No seré jo qui discuteixi el volum econòmic del sector, que diuen que és de 44 mil milions de facturació i que ho barreja tot, recerca, fabricació i assistència sanitària, un embolic notable. No seré jo qui discuteixi altres afirmacions de l'informe anual com les patents generades o d'altres estadístiques inexistents.

El que a aquestes alçades si que convé dir és que el conjunt de la biotecnologia no ha sabut reflectir a l'informe quins productes innovadors ha generat, quantes mol·lècules noves han aportat valor a la societat. No sabem que n'hem tret a canvi. Tant sols hi apareix l'exemple destacat del CAR-T de l'Hospital Clínic, una tecnologia desenvolupada originalment a Pensylvania. Hi deuen haver altres exemples però no surten. I llavors cal preguntar-nos perquè no s'explica què s'ha assolit amb tantes inversions (347 milions per ser exactes el 2024) o amb les inversions dels darrers cinc anys? I amb la inversió pública?

A Nature miro les fusions i adquisicions de l'any a nivell mundial, i repasso els imports. Les dades de cada operació són abismals si les volem comparar amb tot el que estem veient al nostre voltant. Són la mostra del procés de desarriscar a la innovació i de financialització del sector al que m'he referit tantes vegades i que pagarem car en els preus dels nous medicaments.

Això és el més destacat que ha passat el 2024:

I aquestes són les aliances,

Les dades parlen. No afegiré res més. Només diré que cal una dosi extra de realisme per saber on som, abans de decidir cap a on anem. Cal saber que com a sector productiu, la recerca no pot ser un objectiu en si mateix sinó que cal anar més enllà i convé traslladar-la a benestar i salut. Cal saber si tenim múscul abans de començar a caminar.

Yasmine Belkaid

L'interès pels jocs de suma zero

The Lure of Economic Nationalism: Beyond Zero Sum 

Abans d'ahir a FT Daron Acemoglu mostrava el panorama econòmic del moment. Un món occidental on la desconfiança amb les institucions creix i on noves fronteres econòmiques limiten la cooperació i explica com tot això ens porta a un declivi social.

Hi ha un llibre que reflecteix exactament això que explicava Acemoglu i que avui ve resumit amb IA. L'atractiu dels jocs de suma zero s'ha incorporat al debat polític del moment, els aranzels en són la màxima expressió perquè limiten la capacitat dels guanys de l'intercanvi mutu. En un joc de suma zero, qui guanya s'apropia de la pèrdua de l'altre. I si la resposta de l'altre és la mateixa, aleshores hi ha una carrera per limitar l'intercanvi. Hi surt novament citat en aquest llibre Hirschman, del que tantes vegades he parlat.

El llibre "The Lure of Economic Nationalism: Beyond Zero Sum" de Kenneth A. Reinert explora el concepte de nacionalisme econòmic, la seva història i les seves implicacions en el món contemporani. L'autor argumenta que el nacionalisme econòmic, impulsat per una mentalitat de suma zero, és perjudicial per a la cooperació internacional i el benestar global.

Aquí hi ha un resum dels punts clau del llibre:

• Nacionalisme econòmic: El llibre defineix el nacionalisme com una expressió d'una identitat social construïda, variable i mal·leable. El nacionalisme econòmic té una llarga història, que inclou el mercantilisme dels segles XVI i XVII, així com el pensament de Friedrich List, que creia que l'economia havia de servir els objectius nacionalistes. Aquest concepte ha evolucionat fins al tecno-nacionalisme modern, on els estats busquen la independència tecnològica per raons de seguretat nacional i avantatge competitiu.
• La mentalitat de suma zero: L'autor destaca que molts nacionalistes econòmics tenen una mentalitat de suma zero, creient que els guanys d'una nació impliquen pèrdues per a altres. Aquesta mentalitat obstaculitza la cooperació i el comerç mutuament beneficiós. El llibre assenyala que les situacions de suma zero reals són rares i que moltes persones perceben erròniament situacions de no suma zero com a tal.
• Albert Hirschman i el seu llibre oblidat: El llibre comença amb la discussió de l'obra de l'economista Albert Hirschman "National Power and the Structure of Foreign Trade" (1945). Hirschman argumentava que la sobirania econòmica nacional podia ser perjudicial en el comerç internacional, i la seva visió era limitar l'autonomia comercial i col·locar-la dins d'un marc institucional internacional. El llibre de Hirschman va ser una resposta al context de l'ascens del feixisme a Europa i a la tensió entre "poder" i "abundància". La visió de Hirschman va ser parcialment realitzada a través de l'Acord General sobre Aranzels i Comerç (GATT).
• El paper de la indústria i la guerra: El llibre examina la connexió entre la indústria i la guerra, especialment en el context del nacionalisme econòmic. Esmenta com les idees de List sobre la importància de la indústria van ser adoptades per nacions com Japó per a enfortir el seu poder militar i econòmic. També discuteix la corba del somriure, que mostra que la manufactura és només una part de la cadena de valor, i que els països d'ingressos alts tendeixen a tenir avantatge en les etapes de la cadena de valor com la investigació i desenvolupament, el disseny i el màrqueting.
• L'etnotacionalisme: L'autor explora la relació entre el nacionalisme econòmic i l'etnonacionalisme, que sovint es manifesta en la discriminació contra els grups externs. El llibre parla de l'ús de la identitat ètnica per part dels líders polítics que perpetuen fantasies i idees falses. Es discuteixen diversos exemples històrics i contemporanis de l'etnonacionalisme, incloent-hi el règim d'Hongria i el Brexit.
• Multilateralisme, innovació oberta i béns públics globals: El llibre conclou amb una crida al multilateralisme, la innovació oberta i la provisió de béns públics globals com a alternatives al nacionalisme econòmic. L'autor destaca que un sistema comercial basat en regles, com el de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), és essencial per a la transparència, la predictibilitat i la resolució de disputes. Argumenta que les institucions multilaterals són necessàries per evitar catàstrofes i garantir una prosperitat global. El llibre també posa en relleu la importància de l'innovació oberta i la col·laboració per al progrés tecnològic, en contra de les polítiques de tecno-nacionalisme de l'autosuficiència.

En resum, el llibre de Reinert és una crítica del nacionalisme econòmic i la seva mentalitat de suma zero. Argumenta que, tot i que els estats juguen un paper clau en l'economia política, la cooperació internacional i el multilateralisme són necessaris per a la prosperitat global i per fer front als reptes del món actual.

PS. Afegeixo gràfic il·lustratiu del pressupost del govern USA. Jutgeu vosaltres mateixos les prioritats...

Els factors que influeixen en la salut

Well: What We Need to Talk About When We Talk About Health 

Avui proposo un llibre de Sandro Galea i ve resumit en IA. I no l'he titulat determinants de la salut, perquè va més enllà. Reflexió oportuna, moment per reafirmar que molts factors que afegeixen salut són un bé públic i com a tal els hem de preservar amb una visió holística.

El llibre "Well: What We Need to Talk About When We Talk About Health" de Sandro Galea és una anàlisi profunda dels factors que realment influeixen en la salut, més enllà de la simple atenció mèdica o les eleccions individuals. L'autor argumenta que la salut està profundament arrelada en el context social, econòmic i polític en el qual vivim.

A continuació, es detallen els punts clau que s'aborden al llibre:

• La importància del passat: El llibre destaca que les condicions de vida de les generacions anteriors i les nostres pròpies experiències de la infància tenen un impacte significatiu en la salut actual. Per exemple, es menciona la influència de les condicions socioeconòmiques en el baix pes al néixer (LBW). El passat no és només història; és un determinant de la salut actual.
• El poder dels diners: Es discuteix com la desigualtat econòmica i la falta de recursos afecten la salut de les persones, incloent-hi l'accés a aliments saludables, habitatge segur i educació de qualitat. Les polítiques fiscals i la distribució de la riquesa tenen un paper crucial en la salut de la població.
• El paper del poder: El llibre explora com el poder polític i les decisions de les institucions governamentals modelen les condicions de vida i, per tant, la salut de la gent. Es fa referència al poder de les grans corporacions i les seves decisions sobre la producció i la comercialització de productes que afecten la salut pública.
• La influència del lloc: L'entorn físic, social i comunitari on vivim té un gran impacte en la nostra salut. La contaminació, la falta d'espais verds i les condicions d'habitatge precàries són factors que poden perjudicar la salut. També es destaca que la comunitat pot ser una font de suport que contraresti els efectes negatius del lloc.
• El valor de les persones: Les relacions socials, la connexió amb els altres i la presència de suport social són determinants importants de la salut. El llibre menciona com la solitud i l'aïllament social poden tenir conseqüències negatives per a la salut. Les xarxes socials positives són una barrera contra la malaltia.
• L'impacte de l'amor i l'odi: Es discuteix com l'odi, la discriminació i la injustícia social afecten negativament la salut, mentre que l'amor, la compassió i la justícia fomenten el benestar. El llibre argumenta que l'eliminació de la discriminació i la promoció de la justícia són essencials per a la millora de la salut pública.
• La importància de la compassió: El llibre destaca el valor de la compassió en la construcció d'una societat més saludable. La compassió implica tenir empatia amb el patiment dels altres i actuar per alleujar-lo, la qual cosa resulta en un benefici per a la societat en general.
• El paper del coneixement: L'autor remarca que és fonamental la producció i divulgació del coneixement sobre els determinants socials de la salut per poder abordar els problemes de salut pública. La investigació i la disponibilitat de dades precises són crucials per a la presa de decisions en salut pública.
• La necessitat d'humilitat: El llibre destaca que la humilitat és essencial per abordar els reptes de salut pública, ja que ens permet reconèixer la complexitat dels factors que influeixen en la salut i treballar en col·laboració amb els altres per buscar solucions.
• La llibertat i la justícia: L'autor defensa una visió de la llibertat basada en l'accés a recursos bàsics que permeten a totes les persones tenir una vida saludable. La justícia social i la igualtat d'oportunitats són condicions necessàries per aconseguir una societat més sana i equitativa.
• La importància de l'elecció: El llibre explora com la capacitat d'elecció de les persones està influïda pels factors socials i econòmics, i com les polítiques públiques poden promoure o limitar les opcions saludables.
• El paper de la sort: Es discuteix que la sort pot jugar un paper en la salut, però que és important treballar per reduir les desigualtats i garantir que totes les persones tinguin l'oportunitat de viure una vida saludable.
• La necessitat de cuidar a tots: El llibre argumenta que és important no deixar de banda a les persones més vulnerables i que la salut de tota la societat està connectada. La cura dels més marginats es veu com un imperatiu moral.
• El bé públic: El llibre destaca la importància d'invertir en el bé públic per millorar la salut de tota la població. Es proposa que la salut ha de ser considerada un bé públic i un dret humà fonamental .
• La cerca del plaer: Es presenta una visió expandida del plaer, que inclou una vida saludable i una relació de la persona amb la comunitat que es busca com a objectiu de la societat per obtenir millor salut i vides més plenes i significatives.

En resum, "Well" és una obra que promou una comprensió holística de la salut i que convida a repensar les nostres prioritats com a societat. L'autor argumenta que la millora de la salut de la població no és només una qüestió d'atenció mèdica, sinó que requereix una transformació social i econòmica profunda. La salut és un bé públic, i crear un món saludable requereix inversió en condicions que afavoreixin el benestar de tothom.

Què es necessita per a una bona vida?

 ¿Cuánto es suficiente? Qué se necesita para una "buena vida"

Aquest llibre publicat el 2012 el cito avui perquè fa uns dies vaig parlar de l'enfocament de capacitats de Nussbaum i Sen. De resultes d'un suggeriment encertat que he rebut, em cal matisar/ampliar el que vaig dir. I el millor és fer-ho citant la font que critica precisament aquest enfocament, el llibre dels  Skidelsky.

Aquí va el resum amb IA. 

El llibre "¿Cuánto es suficiente? Qué se necesita para una "buena vida"" de Robert i Edward Skidelsky explora la relació entre la riquesa, el consum i la bona vida, qüestionant la nostra obsessió pel creixement econòmic constant i proposant una revisió dels valors morals i les metes de la societat. Els autors argumenten que, tot i que el capitalisme ha creat una gran riquesa, també ha generat una insatisfacció constant i una incapacitat per gaudir-ne adequadament.

Aquí teniu alguns dels punts clau del llibre:

• La crítica al capitalisme: Els autors argumenten que el capitalisme es basa en una mena de pacte faustià, on es permeten vicis com l'avarícia i la usura amb l'esperança d'obtenir benestar material. El problema és que, fins i tot quan s'assoleix l'abundància, aquests hàbits arrelats ens impedeixen gaudir-ne. El llibre qüestiona la idea que el creixement econòmic és un fi en si mateix, argumentant que hauria de ser un mitjà per a la bona vida.
• La insaciabilitat: El llibre explora la naturalesa insaciable del desig humà, que es veu alimentada per la publicitat i el consum competitiu. Es destaca com les necessitats relatives, és a dir, el desig de posseir béns que confereixen estatus, han substituït les necessitats absolutes. A més, els autors argumenten que la recerca constant de novetats porta a la insatisfacció, ja que les persones s'avorreixen amb el que tenen i busquen estimulació contínuament.
• La idea de la bona vida: Els autors proposen recuperar la idea de la bona vida, una vida que sigui suficient en si mateixa i que no depengui de la contínua acumulació de riquesa. Aquesta idea es basa en conceptes de la filosofia antiga, com l'eudaimonia aristotèlica, i també en tradicions morals de diferents cultures. La bona vida inclou elements com la salut, la seguretat, el respecte, la personalitat, l'amistat, l'oci i la raó pràctica.
• Els béns bàsics: El llibre introdueix el concepte de "béns bàsics", que són aquells que són indispensables per a la bona vida i que han de ser prioritaris en qualsevol distribució de recursos. Aquests béns bàsics són universals, finals, sui generis i indispensables. Es contrasten amb els béns de luxe, que poden ser desitjables però no necessaris per a la bona vida. El llibre també explora com les necessitats i els luxes es defineixen de manera diferent en diferents contextos socials i històrics.
• El paper de l'estat: El llibre argumenta que l'estat té un paper crucial en la creació de les condicions materials per a una bona vida per a tothom. Això no vol dir que l'estat hagi d'imposar una visió específica de la bona vida, però sí que ha de garantir l'accés als béns bàsics i promoure un sistema econòmic que no fomenti la insaciabilitat. El llibre proposa diverses polítiques per a reorientar la societat cap a la bona vida, com la reducció de la jornada laboral, l'establiment d'una renda bàsica universal, i un impost sobre la despesa.
• La necessitat d'una nova moralitat: Els autors argumenten que és necessari recuperar les nocions tradicionals de virtut i d'ètica per a poder superar la insatisfacció constant que provoca el capitalisme. Es destaca el paper de la tradició catòlica, que sempre ha defensat la necessitat de limitar la recerca de riquesa i ha posat èmfasi en la importància de la comunitat i de la responsabilitat social. A més, el llibre assenyala que la societat moderna s'ha tornat massa individualista i consumista, perdent el sentit de la vida comunitària i de la felicitat genuïna.
• La superació de la insaciabilitat: Per a revertir la insaciabilitat, el llibre proposa una transformació de la nostra cultura i de les nostres institucions. Això inclou abandonar la idea que la felicitat es troba en el consum i començar a valorar les experiències, les relacions i el desenvolupament personal. Els autors també emfatitzen la importància de l'educació per al desenvolupament de persones capaces de fer eleccions racionals i de viure una vida amb sentit.

En resum, "How Much is Enough?" és una crida a la reflexió sobre els valors que guien la societat moderna i una invitació a repensar la nostra relació amb la riquesa, el consum i la bona vida. El llibre ofereix una crítica del capitalisme, a la vegada que proposa un camí cap a un futur més sostenible i satisfactori.

I quan li pregunto a Gemini que em resumeixi la crítica, llavors diu:

La crítica central dels Skidelsky a Nussbaum se centra en la idea que l'enfocament de les capacitats, encara que valuós, queda curt en no definir prou què constitueix una "bona vida". Argumenten que centrar-se en les capacitats, és a dir, en les oportunitats que tenen les persones per assolir certs funcionaments (èxits), no és suficient per assegurar el benestar. Segons els Skidelsky, cal un marc normatiu més sòlid que defineixi què són els "béns bàsics" o "necessitats" que han de ser satisfetes per assolir una vida plena.

Punts clau de la crítica dels Skidelsky:

Èmfasi en els “béns bàsics”: Els Skidelsky proposen centrar-se en un conjunt de “béns bàsics” que consideren essencials per a una bona vida. Aquests béns inclouen salut, seguretat, respecte, amistat, lleure i personalitat (desenvolupament personal). Argumenten que aquests béns són intrínsecament valuosos i que l'economia hauria d'estar orientada a la seva provisió, en lloc de centrar-se únicament en el creixement econòmic o l'expansió de les capacitats.

Insuficiència de l'enfocament de les capacitats: Si bé reconeixen la importància de l'enfocament de les capacitats per ampliar les oportunitats de les persones, els Skidelsky argumenten que aquest enfocament no proporciona una guia suficient sobre quines capacitats són més importants o com s'han de prioritzar. Creuen que cal una concepció més substantiva de la bona vida per guiar les polítiques públiques i les decisions individuals.

Crítica al consumisme i al creixement econòmic sense límits: Els Skidelsky critiquen l'obsessió pel creixement econòmic com un fi en si mateix i el consumisme desenfrenat. Argumenten que la recerca constant de més béns materials no necessàriament condueix a més felicitat o benestar, i que fins i tot pot ser contraproduent en soscavar altres béns bàsics com l'amistat, l'oci i la connexió amb la naturalesa.

Necessitat d'un equilibri entre treball i lleure: Els Skidelsky emfatitzen la importància del lleure com a bé bàsic essencial per a una bona vida. Critiquen la cultura del treball excessiu i la manca de temps lliure, argumentant que això impedeix el desenvolupament personal, les relacions socials i el gaudi de la vida.

En relació amb Nussbaum específicament:

Manca d'una justificació sòlida per a la llista de capacitats centrals: Els Skidelsky critiquen la llista de "capacitats centrals" de Nussbaum per considerar-la incompleta i per no proporcionar una justificació prou sòlida per a la inclusió de certs elements i l'exclusió d'altres. Podrien argumentar que la llista de "béns bàsics" ofereix una alternativa més clara i concreta. Implícitament, qüestionen el procés de Nussbaum per derivar-ne la llista, argumentant que no té una base filosòfica prou sòlida.

Manca d'una teoria de la "bona vida": La principal crítica se centra que Nussbaum, igual que Sen, s'enfoca en la "llibertat per aconseguir" (capacitats) en lloc de definir els "èxits" en si mateixos. Els Skidelsky argumenten que cal una teoria de la "bona vida" per guiar la selecció i priorització de les capacitats. En altres paraules, com sabem quines capacitats són realment valuoses si no tenim una concepció clara del que és una vida bona?

I la resposta de Nussbaum a Skidelsky diu que:

Les capacitats són necessàries per a la llibertat i l'autonomia: Nussbaum considera que les capacitats són essencials perquè les persones puguin portar una vida digna i triar el seu camí. Sense les capacitats bàsiques, les persones no poden exercir la llibertat ni desenvolupar el potencial.

Centrar-se en els "funcionaments" (èxits/resultats) pot ser massa exigent: Nussbaum argumenta que exigir que totes les persones aconsegueixin certs funcionaments específics podria ser massa exigent i podria interferir amb la llibertat individual.

Les capacitats són més fàcils de mesurar i comparar: Nussbaum considera que les capacitats són més fàcils de mesurar i comparar que els funcionaments, cosa que facilita l'avaluació de les polítiques públiques i la comparació entre diferents països o grups socials.

I l'aplicació a salut la vaig explicar aquí.

La transformació de la ment moderna

 La transformación de la mente moderna

Resum amb IA

El llibre de Jonathan Haidt i Greg Lukianoff titulat "La transformació de la ment moderna", explora tres grans falsedats que, segons els autors, s'han estès a la societat, especialment entre els joves, i que estan perjudicant el seu desenvolupament i benestar. A més, analitza com aquestes idees han influït en la cultura dels campus universitaris i ofereix solucions per fomentar una societat millor.

Les tres grans falsedats que el llibre identifica són:

● La falsedat de la fragilitat: La idea que "allò que no et mata et fa més feble". Aquesta falsedat contradiu la saviesa antiga i la psicologia moderna, que sostenen que els desafiaments i les adversitats poden fer les persones més fortes i resilients. El llibre argumenta que les persones i els sistemes són antifràgils i necessiten estressors per créixer i adaptar-se.

● La falsedat del raonament emocional: La creença que "sempre has de confiar en els teus sentiments". Aquesta idea ignora la importància de la teràpia cognitivoconductual (TCC) i la capacitat de dominar els pensaments negatius. El llibre explica que les emocions poden ser enganyoses i que cal aprendre a reconèixer i corregir les distorsions cognitives.

● La falsedat de "nosaltres contra ells": La visió del món com una batalla entre persones bones i persones dolentes. Aquesta falsedat fomenta la polarització i impedeix el diàleg i la comprensió mútua. El llibre destaca que la línia que divideix el bé i el mal travessa el cor de cada ésser humà i que cal evitar els pensaments simplistes i maniqueus.

La influència d'aquestes falsedats a les universitats:

El llibre descriu com aquestes tres falsedats han contribuït a la creació d'una "cultura de la ultraseguretat" als campus universitaris, on els estudiants busquen espais segurs, alertes de detonants i censura per protegir-se de qualsevol idea o expressió que considerin ofensiva. Els autors argumenten que aquesta cultura està perjudicant la llibertat d'expressió i el debat obert, que són fonamentals per a l'educació i la saviesa.

El llibre presenta diversos casos d'estudi que mostren com aquestes falsedats es manifesten en la pràctica, incloent-hi:

● Protestes i caceres de bruixes: Estudiants i professors que reaccionen de manera desproporcionada davant de determinades paraules o idees, sovint demanant la dimissió o el càstig dels infractors.

● Cartes obertes de denúncia: Professors que condemnen públicament els seus col·legues per expressar opinions controvertides.

● El paper de les xarxes socials: Les xarxes socials com a eines per difondre "al·lucinacions consensuades" i augmentar la polarització.

● L'augment de la burocràcia: La creació de polítiques i procediments per regular el llenguatge i les interaccions als campus que, paradoxalment, poden generar més ansietat i tensió.

Les causes d'aquesta transformació:

Els autors identifiquen sis factors que han contribuït a l'auge d'aquesta nova cultura de la ultraseguretat:

● La polarització política: L'augment de la divisió entre els partits polítics i la manca de diàleg.

● L'ansietat i la depressió: L'increment dels problemes de salut mental entre els adolescents.

● L'educació paranoica dels fills: Una sobreprotecció dels nens que els impedeix desenvolupar la seva resiliència i autonomia.

● El declivi del joc lliure: La reducció de les oportunitats per al joc sense supervisió, que és fonamental per al desenvolupament social i emocional.

● La burocràcia de la ultraseguretat: L'augment de la regulació i la supervisió a les universitats.

● La passió per la justícia: Un interès creixent per la justícia social, que pot conduir a formes de pensament moral simplistes.

Solucions per a una societat més sàvia:

El llibre ofereix una sèrie de recomanacions per educar els nens i els joves de manera més sàvia i fomentar una cultura del diàleg i la llibertat d'expressió:

● Ensenyar els fonaments de la TCC: Per ajudar els joves a reconèixer i corregir les distorsions cognitives i a gestionar les seves emocions.

● Fomentar la resiliència: Exposar els nens a desafiaments i riscos per tal que aprenguin a superar les dificultats.

● Promoure el pensament crític: Ensenyar els joves a qüestionar les seves pròpies creences i a escoltar punts de vista diferents.

● Desencoratjar l'ús de la paraula "segur" fora de l'àmbit de la seguretat física: Per evitar confondre la seguretat emocional amb la seguretat física.

● Promoure el debat obert: Fomentar la discussió i l'intercanvi d'idees, fins i tot sobre temes controvertits.

● Limitar el temps d'ús de dispositius electrònics: Per protegir la salut mental dels joves i fomentar les relacions interpersonals.

● Adoptar la Declaració de principis de Chicago sobre la llibertat d'expressió: Per garantir la llibertat acadèmica i la lliure circulació d'idees a les universitats.

● Fomentar l'esperit universitari: Per crear una comunitat més unida i capaç de superar les dificultats.

En conclusió, aquest llibre és una crida a la reflexió sobre com la societat està educant els seus joves i sobre els valors i idees que s'estan inculcant. El llibre defensa que la clau per a una societat més sàvia resideix en l'educació en la resiliència, el pensament crític, el diàleg i la llibertat d'expressió

Les capacitats, l'objectiu

Crear capacidades: Propuesta para el desarrollo humano

Avui proposo un llibre de fa més d'una dècada, un clàssic, però que en algun moment ja m'he referit a la qüestió quan he parlat d'Amartya Sen i que té implicacions directes per a la política sanitària. L'enfocament de les capacitats va aparèixer com alternativa a l'economia del benestar. Aquí va el resum que ha fet la IA.

El llibre, "Crear capacidades: Propuesta para el desarrollo humano" de Martha C. Nussbaum, presenta una introducció accessible a l'enfocament de les capacitats com a marc teòric per avaluar la qualitat de vida i la justícia social. L'autora busca clarificar els elements clau d'aquest enfocament, contrastant-lo amb altres paradigmes rivals com el creixement econòmic basat en el PIB o l'utilitarisme, i contextualitzant-lo en les vides humanes reals.

Temes principals del llibre:

● El punt de partida: Històries individuals i justícia: El llibre comença amb la història de Vasanti, una dona de l'Índia, per il·lustrar com els enfocaments tradicionals, centrats en el PIB, no tenen en compte les barreres que impedeixen a les persones viure vides dignes. Aquest relat serveix per emfatitzar la importància de les oportunitats individuals i la justícia social. L'enfocament de les capacitats es presenta com una alternativa que considera les oportunitats que s'obren a cada persona.

● Les capacitats centrals: Nussbaum proposa una llista de deu "capacitats centrals" que són essencials per a una vida humana digna. Aquestes capacitats són plurals i qualitativament diferents, i no es poden reduir a una única mètrica. La llista és una proposta oberta a la discussió i reelaboració. La llista inclou:

○Vida

○Salut física

○Integritat física

○Sentits, imaginació i pensament

○Emocions

○Raó pràctica

○Afiliació

○Relació amb altres espècies

○Joc

○Control sobre el propi entorn

●Crítica a l'enfocament del PIB: L'autora critica durament l'enfocament del PIB per ser insuficient i enganyós com a mesura de qualitat de vida. Argumenta que el PIB no considera la distribució de la riquesa, ni les desigualtats socials, ni la pluralitat d'aspectes importants de la vida humana. El PIB pot mostrar progressos en països amb grans desigualtats, però no informa sobre la situació de les persones marginades.

● Crítica a l'utilitarisme: Nussbaum també critica l'utilitarisme per agregar satisfaccions i no tenir en compte les preferències adaptatives. L'utilitarisme pot justificar la misèria d'alguns si això augmenta la satisfacció mitjana, i no considera com les preferències poden ser modelades per les condicions socials.

● El concepte de "seguretat de la capacitat": El llibre destaca la importància de no només tenir capacitats, sinó també de tenir la seguretat que aquestes capacitats es mantindran en el futur. Aquesta seguretat és fonamental per poder gaudir plenament de les oportunitats.

● Funcionaments fèrtils i desavantatges corrosius: El llibre introdueix la idea de funcionaments fèrtils, que són aquells que tendeixen a afavorir altres capacitats, i desavantatges corrosius, que són privacions que tenen efectes negatius amplis en altres àrees de la vida. Identificar aquests aspectes és clau per dissenyar polítiques públiques més eficaces.

● La importància dels drets fonamentals: L'enfocament de les capacitats es relaciona amb els drets humans, i proporciona un marc per entendre la seva relació amb la dignitat humana. L'autora defensa una llista concreta de capacitats centrals com a base per a uns drets constitucionals fonamentals. El llibre posa de manifest que la llibertat i el contingut són elements claus per definir aquests drets.

● El paper de la teoria i l'evidència empírica: El llibre argumenta que les teories són essencials perquè emmarquen la manera com veiem els problemes i influencien les polítiques, i destaca que l'enfocament de les capacitats no es basa en preferències subjectives, sinó en l'observació de les condicions reals de vida de les persones.

● La noció de "llindar": L'enfocament de les capacitats també estableix la importància de definir un llindar mínim de capacitats per a tots els ciutadans. Aquest llindar pot variar segons el context i la història de cada nació, però l'enfocament ajuda a identificar allò que és rellevant i destacat.

● L'enfocament de les capacitats en el context global: El llibre argumenta que l'enfocament de les capacitats no només és rellevant per als països en desenvolupament, sinó també per a les nacions més riques, ja que totes presenten problemes de desenvolupament humà i lluites per la justícia social. L'enfocament també planteja la qüestió de les obligacions de les nacions riques amb les més pobres.

● Influències filosòfiques: Nussbaum explora les arrels filosòfiques de l'enfocament de les capacitats, que es remunten a Aristòtil i als estoics, així com la influència de pensadors com Adam Smith.

● La implementació de l'enfocament: L'autora destaca la importància de la legislació i les estructures institucionals per assegurar les capacitats centrals. Argumenta que els drets constitucionals són una via clau per implementar l'enfocament. Es posa èmfasi en el gradualisme i la interpretació judicial per aplicar els drets.

● El paper de la democràcia i el debat públic: El llibre remarca la importància de la democràcia i el debat públic per al desenvolupament de les capacitats. S'argumenta que cal un discurs públic respectuós amb la igualtat en dignitat humana.

● El paper de l'educació: Es destaca el paper de l'educació, no només com a transmissora d'habilitats, sinó també com a fomentadora de la capacitat de pensament crític, imaginació i comprensió de la situació de l'altre.

● La importància de les emocions: El llibre destaca la importància de les emocions en la vida política i la necessitat de cultivar sentiments útils per a una societat digna.

En conclusió, "Crear capacidades" presenta una alternativa sòlida als enfocaments tradicionals de desenvolupament, posant l'èmfasi en les oportunitats i les llibertats de cada persona. L'autora defensa un marc que busca la justícia social mitjançant l'assegurament d'un nivell mínim de capacitats per a tothom, amb la mirada posada en la dignitat humana. El llibre és una invitació a la reflexió i al debat per a construir un món més just i igualitari.

Cartier-Bresson

La banalització de l'addicció

 Addiction Becomes Normal: On the Late-Modern American Subject

Dia si, i dia també, observo amb preocupació com els mitjans de comunicació nacionals públics i privats banalitzen el consum de drogues. D'aquesta manera ho normalitzen enmig de programes de pressumpte humor on hi podem trobar còmics de baix perfil. També al Parlament aquests dies podem veure grups polítics que es mostren subtilment a favor d'instal·lar més casinos i impulsar l'addicció al joc, un afer clarament immoral. I d'aquesta maneta s'introdueix un marc mental nou i alhora preocupant sense que molts se n'adonin i que té un impacte social immens.

Just ara s'acaba de publicar un llibre que fa referència a això mateix als Estats Units. No ens trobem només amb un problema de salut pública o de seguretat, això és molt més greu, és la normalització de l'addicció dins la cultura quotidiana. Realment paga la pena fer una ullada al llibre i veure els paral·lelismes amb el que passa aquí aprop i prendre decisions crítiques inajornables.

Resum amb IA:

El llibre "Addiction Becomes Normal: On the Late-Modern American Subject" de Jaeyoon Park examina com la comprensió i el tractament de l'addicció als Estats Units han canviat en les últimes dècades, argumentant que l'addicció s'ha normalitzat. Aquesta normalització no només afecta la manera com es veu l'addicció, sinó que també revela aspectes importants de la constitució del subjecte americà contemporani.

Aquí hi ha un resum dels principals arguments i temes del llibre:

●La normalització de l'addicció: S'argumenta que l'addicció ha passat de ser considerada una desviació de la normalitat a ser vista com un punt extrem d'experiències normals. Aquesta normalització es manifesta en diverses àrees:

○Ciència de l'addicció: L'addicció es considera cada vegada més com una malaltia cerebral, amb un enfocament en la neurobiologia en lloc de les causes psicològiques o morals. La teoria de l'atribució de la importància del incentius explica el desig com un procés que comença amb la interacció entre el subjecte i l'objecte, en lloc d'emanar de l'interior del subjecte.

○Tractament de l'addicció: Les intervencions conductuals, com la teràpia cognitivoconductual (TCC), s'han convertit en el tractament predominant, emfatitzant l'ajustament de l'entorn i els hàbits en lloc de la reforma del caràcter. Els tractaments basats en l'evidència intenten diversificar els motius del subjecte, en lloc de treballar sobre la seva voluntat.

○Sistema de justícia penal: S'ha produït un canvi cap a tractaments en lloc de càstigs per a les persones amb addicció que cometen delictes. Això es veu en la creació dels tribunals de drogues, que prioritzen el tractament sobre la presó.

○Discurs públic: L'addicció s'emmarca cada vegada més com un problema de salut pública en lloc d'un fracàs moral.

●La figura del subjecte modern tardà: El llibre suggereix que la normalització de l'addicció reflecteix una comprensió més àmplia del subjecte en la societat nord-americana contemporània:

○Desconfessionalització del desig: La idea del desig com una expressió interior s'ha desplaçat per la idea del desig com una quantitat mesurable produïda per la estimulació externa. Això es reflecteix en l'auge del seguiment personal i les valoracions.

○La persona: El subjecte és vist com un lloc on les forces competeixen per determinar la conducta, en lloc d'un agent autònom amb voluntat pròpia. La identitat es construeix a través de l'acumulació d'experiències i inversions, en lloc de basar-se en un caràcter o essència interior.

○Benestar: El discurs del benestar promou una manera específica de relacionar-se amb el jo, on la salut i el benestar personal són vistos com a responsabilitats individuals, el que fa que l'addicció sigui un problema per al subjecte del benestar.

● Intervencions conductuals: Les intervencions conductuals es veuen com una manera de modificar el comportament mitjançant la manipulació de les recompenses i l'entorn del subjecte, per diversificar els motius del subjecte. Aquestes intervencions inclouen:

○Estratègies per augmentar la importància de les recompenses naturals i saludables, com el contacte social i l'exercici.

○ Estratègies per ajudar els pacients a canviar el seu cercle d'amics i evitar senyals ambientals associats a les drogues.

○Estratègies per mitigar la reactivitat a l'estrès i millorar la funció executiva.

●Mesurar el desig: S'explora la neurociència del desig i com s'ha convertit en una entitat mesurable i quantitativa. La teoria de l'atribució de la saliència incentiva suggereix que el desig comença amb l'encontre entre el subjecte i l'objecte, i no dins del subjecte.

●La transformació del jo: El llibre analitza com l'addicció es presenta en textos de salut pública, psicologia i manuals de dotze passos, mostrant que la conducta es veu com el resultat de múltiples influències i forces que competeixen per determinar l'acció del subjecte.

● La persona: El llibre conclou argumentant que la normalització de l'addicció reflecteix un canvi més ampli en la manera com es construeix el subjecte en la societat nord-americana moderna tardana. El subjecte ja no es considera com una entitat amb una essència interior, sinó com un lloc d'acumulació d'experiències i forces.

Trobareu una anàlisi exhaustiva de com l'addicció s'ha normalitzat als Estats Units, i com aquesta normalització s'entrellaça amb canvis més amplis en la forma com s'incorpora a la cultura del nostre temps.

PS. Aquí trobareu els materials complementaris a tot això, materials que mostren tendències i realitats on hi ha responsabilitats polítiques que no es volen assumir. Forma part del progressime woke que avança sense que molts se n'adonin.

PS. Qui suposadament ha de protegir missatges cap a menors es troba de vacances.