Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta confiança. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta confiança. Ordena per data Mostra totes les entrades

18 de febrer 2025

La confiança ho és tot

 Trust: The foundation of health systems

Necessitem confiar per poder conviure. La desconfiança és la llavor de problemes i conflictes. Ho sabem i ho hem explicat anteriorment. Sense confiança no hi ha cooperació. I al sector salut hi ha el nivell sistèmic, confiança en el sistema, i el professional. Mesurar com evoluciona la confiança esdevé clau per comprendre les tendències que observem, però malauradament no tenim una sèrie de dades properes al respecte, més enllà d'això del CEO que és molt general.

El que si tenim avui és un llibre de l'Observatori, on hi trobareu dades europees i reflexions d'interès. Algunes dades que surten les posaria directament en quarentena, són produïdes durant la pandèmia, moment excepcional, recordeu allò d'aplaudir els sanitaris a les 8. El que caldria doncs és disposar de dades més properes, semblant a això de FBBVA que ha sortit recentment .  I veureu que  la medicina encapçala la confiança, i la sanitat pública també. Aquest és un missatge rellevant que convé desgranar i veure quins factors la determinen en l'àmbit de la salut. Potser la confiança és elevada, però la llavor de la confiança està en crisi. Tinc aquesta impressió, però no la puc contrastar a hores d'ara. 

En general, ¿en quina mesura confia en això? 
(a les respostes 0 és gens, 10 és molt)


En general, ¿en quina mesura confia en cadascuna de les següents organitzacions? 



Ve resumit el llibre amb IA.

Aquest llibre destaca per la integració de perspectives de la filosofia, la sociologia, l'economia, la psicologia i la medicina. El llibre mira cap al futur, explorant com les noves tecnologies sanitàries, la privacitat de les dades i la intel·ligència artificial impacten en la confiança. Emfatitza la necessitat de transparència, responsabilitat i la lluita contra la desinformació per construir i protegir la confiança. Fa una crida a la participació activa d'una àmplia gamma de parts interessades i al foment de la col·laboració per tal de mantenir la confiança i abordar els desequilibris de poder.

Aquest volum examina el concepte de confiança en la promoció de la salut individual i en la garantia que els sistemes de salut siguin fiables i aptes per afrontar els reptes actuals i futurs. El llibre pretén introduir al lector el paper i la importància de la confiança en l'òptim funcionament dels sistemes de salut i la seva íntima relació amb la transformació del sistema de salut.

Els editors són Martin McKee, May C. I. van Schalkwyk, Rachel Greenley i Govin Permanand.

El llibre aborda els temes següents:

  • Per què la confiança és important per als sistemes de salut i com afecta el seu funcionament.
  • Com afecten els diferents tipus de confiança i les relacions de confiança específiques el sistema de salut.
  • Com poden les diferents perspectives disciplinàries millorar la nostra comprensió de la confiança en els sistemes de salut.
  • Com interactua la confiança amb la tecnologia, la intel·ligència artificial i els sistemes de dades en els sistemes de salut.
  • Quines són les implicacions polítiques per construir i mantenir la confiança en els sistemes de salut i quines direccions futures s'han de tenir en compte.

El llibre es basa en l'experiència de la pandèmia de la COVID-19 i, en particular, en les conclusions extretes de l'evidència revisada per a l'informe de la Comissió Paneuropea de Salut i Desenvolupament Sostenible. Per tant, l'enfocament se centra principalment en la Regió Europea de l'OMS, amb la majoria d'exemples i literatura extrets d'Europa, amb referències i exemples addicionals d'altres països quan és rellevant.

El llibre examina les relacions crítiques entre pacients, treballadors sanitaris i polítics. Se centra en aquests tres grups d'interès i utilitza exemples per il·lustrar la importància de la confiança i el seu paper en la transformació del sistema de salut.

El llibre destaca la importància de la confiança i mostra com el terme s'utilitza àmpliament però sovint de manera inadequada definida o mal entesa. L'estudi estableix una agenda ambiciosa per a la investigació i destaca dues qüestions importants que s'han d'abordar: primer, les definicions dels termes clau, incloent la confiança i la fiabilitat, varien entre i dins de les disciplines; segon, tant la confiança com la fiabilitat són dinàmiques, i fins i tot aquells la confiança dels quals s'està estudiant poden estar lluitant per resoldre percepcions i emocions conflictives i no poden ser fàcilment observats pels investigadors que busquen entendre aquests fenòmens.

El llibre també examina com la psicologia proporciona un marc ric per entendre la dinàmica de la confiança en l'atenció sanitària. La literatura se centra sovint en com un individu que és part d'una trobada decideix si és segur exposar la seva vulnerabilitat i sovint utilitza pistes i heurístiques subconscients per decidir si la persona amb qui està interactuant és fiable.

El llibre destaca les següents accions bàsiques necessàries per construir la confiança pública en els sistemes de salut:

  • Desenvolupar una comprensió integral de la confiança pública en l'activitat del sistema de salut d'enfocament.
  • Desenvolupar:
    • accions polítiques i de governança que construeixin la confiança pública.
    • estratègies de comunicació que construeixin la confiança pública.
    • mètodes per recollir dades fiables sobre la confiança pública.
  • Recollir dades sobre la confiança pública i avaluar si les accions de construcció de la confiança pública compleixen els seus objectius.

PS. Gràfic comparatiu




10 de maig 2024

Confiança (2)

Trust in Medicine, the Health System & Public Health

Segueixo llegint Daedalus i em trobo un article de Bob Blendon sobre confiança en el sistema de salut. Ell és el gran expert. Fa dècades que publica sobre aquest tema i en aquest article resumeix la situació dels darrers 40 anys. Explica com ha disminuït la confiança als USA, com el declivi ha estat més intens que a altres institucions, i com els esforços per millorar no han donat resultats. En un gràfic:

Observeu l'impacte de la pandèmia l'any 2020-2021. Canvia la tendència momentàniament per als demòcrates a 50% mentre republicans 36%. 

Els autors expliquen que és diferent la confiança en el sistema de la confiança en el propi metge, està clar. Expliquen que la confiança en els líders polítics ha minvat substancialment en la mesura que no enfoquen les qüestions clau de política sanitària, deixant de banda la pandèmia. Als USA preocupen qüestions diferents que aquí, allà el cost els serveis i de la farmàcia és el que els afecta més.

Després entra al detall del perquè de la desconfiança, situant al capdamunt al govern en general i als científics mèdics en particular, tot això banyat per la polarització.

Com es pot recuperar la confiança? Dona algunes pistes genèriques. Però pel que fa a la polarització política assenyala sobretot estratègies comunicatives força clares i la importància del professionalisme en salut pública per tal d'evitar la politització dels càrrecs públics.

En resum, que es un article que malgrat està enfocat als USA serveix plenament per aquí aprop. El missatge és clar, generar confiança és un procés que no s'acaba mai, però cal posar-hi els fonaments i la persistència necessària. El que està passant per aquí aprop és just el contrari (min 45).



13 de febrer 2025

La regulació farmacèutica als USA (2)

 Drugs and the FDA: Safety, Efficacy, and the Public’s Trust

Avui un llibre acabat de sortir, sobre la regulació farmacèutica, ve resumit amb IA.

Aquest llibre, "Drugs and the FDA: Safety, Efficacy, and the Public’s Trust" de Mikkael A. Sekeres, explora la història i el paper de la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units en la regulació de medicaments, posant èmfasi en els conceptes de seguretat, eficàcia i la confiança del públic. El llibre analitza diversos casos d'aprovació i retirada de medicaments, així com els desafiaments que afronta l'FDA per garantir la seguretat dels pacients sense frenar la innovació.

Aquí teniu un resum dels punts clau tractats al llibre:

  • Història de la regulació dels medicaments: El llibre comença amb una visió de la manca de regulació dels medicaments a principis del segle XX, destacant el cas de Hamlin’s Wizard Oil, un remei patentat per a diverses malalties que finalment va resultar ser ineficaç i perjudicial. També es menciona la Pure Food and Drugs Act de 1902, impulsada en part per la novel·la "The Jungle" d'Upton Sinclair, que va revelar les condicions insalubres en les plantes de processament de carn. Es destaca la figura de Harvey Washington Wiley, cap de química del Departament d'Agricultura, com a arquitecte d'aquesta llei.
  • Desastres farmacològics i canvis legislatius: El llibre descriu diversos casos que van portar a canvis en la legislació de medicaments, com l'elixir de sulfanilamida de 1937, que va causar la mort de més de 100 persones degut a un solvent tòxic. També es menciona la tragèdia de la talidomida, un sedant per a dones embarassades que va causar greus defectes de naixement. La figura de Frances Oldham Kelsey, una revisora de la FDA que va resistir l'aprovació de la talidomida als Estats Units, és destacada com una heroïna de la FDA. Aquests casos van portar a l'aprovació de la Food, Drug, and Cosmetic Act de 1938, que va donar més poder a l'FDA per regular els medicaments.
  • Processos d'aprovació de medicaments: El llibre explica el procés per portar un nou medicament al mercat, que pot trigar més d'una dècada, des de la investigació i proves en laboratori fins als assajos clínics en humans. Es detallen les diferents fases dels assajos clínics (fase 1, 2 i 3), amb un augment gradual del nombre de pacients i un enfocament en la seguretat i l'eficàcia. També s'explora el concepte d'aprovació accelerada, que permet portar al mercat medicaments prometedors per a malalties greus amb més rapidesa, però que requereix estudis posteriors per confirmar el seu benefici.
  • Biaixos en els assajos clínics: El llibre examina com els criteris d'elegibilitat dels assajos clínics sovint exclouen pacients amb certes condicions mèdiques, limitant la representativitat dels resultats i perjudicant a pacients que podrien beneficiar-se de nous tractaments. Es discuteix com els protocols dels assajos clínics poden ser "tallats i enganxats" d'altres estudis, repetint errors i perpetuant l'exclusió de certs pacients.
  • Cas d'Avastin: El llibre dedica una part important a l'estudi del medicament Avastin (bevacizumab), un inhibidor de l'angiogènesi utilitzat en el tractament de certs tipus de càncer. S'analitza la decisió de l'FDA de retirar l'aprovació per al tractament del càncer de mama metastàtic, malgrat tenir estudis que mostraven una millora en la supervivència lliure de progressió, però no en la supervivència global. El llibre ofereix una visió detallada del procés de revisió de l'FDA, les discussions en el comitè assessor (ODAC) i les diferents perspectives sobre els beneficis i els riscos del medicament. S'explica com la falta d'una millora clara en la supervivència general, combinada amb problemes de disseny i interpretació en els assajos clínics, van portar a la retirada de l'aprovació.
  • Altres medicaments i casos: El llibre també discuteix altres medicaments i casos, com el Mylotarg, l'Iressa, la imatinib (Gleevec), i els medicaments per al VIH/SIDA, destacant els problemes que hi ha amb l'aprovació accelerada i la necessitat d'estudis de confirmació. S'explora com la investigació sobre l'angiogènesi, liderada per Judah Folkman, ha dut al desenvolupament de nous tractaments contra el càncer. També s'aborden les preocupacions sobre la publicació de biaixos en meta-anàlisis i la necessitat d'una avaluació equilibrada dels beneficis i els riscos dels medicaments.
  • El paper de l'activisme i la confiança pública: El llibre aborda la influència de l'activisme, com el grup ACT UP, en la regulació dels medicaments per al VIH/SIDA, i com la pressió pública pot accelerar o influir en els processos d'aprovació. També es discuteix la importància de la confiança pública en l'FDA i com els casos de mala praxis poden erosionar aquesta confiança.
  • Lliçons i reflexions: El llibre reflexiona sobre els reptes que afronta l'FDA per equilibrar la necessitat de seguretat dels pacients amb la necessitat d'accelerar l'accés a nous tractaments. S'emfatitza la necessitat de tenir estudis ben dissenyats, transparència i una avaluació objectiva dels beneficis i els riscos dels medicaments. El llibre també destaca que la presa de decisions en el context de la medicina i la regulació farmacèutica sovint involucra zones grises i consideracions ètiques.

En resum, "Drugs and the FDA" ofereix una anàlisi exhaustiva del paper de l'FDA en la regulació de medicaments, explorant la història, els desafiaments i les complexitats de la seguretat i l'eficàcia dels medicaments. El llibre proporciona una visió crítica del sistema regulador i destaca la importància de la confiança del públic en el procés d'aprovació de medicaments.




24 de març 2023

Estem a punt per a crisis sanitàries?

 Ready for the Next Crisis? Investing in Health System Resilience

El fet de no estar preparats davant una crisi sanitària ens porta a un excés de mortalitat i pèrdues de benestar per a la població. Quan va aparèixer la covid, no estàvem preparats i això a més a més va fer perdre la confiança en el sistema de salut. Mentre per una part s'aplaudia als professionals, per l'altra, el sistema va quedar tocat seriosament. Quan es mesura la pèrdua de confiança en el sistema a l'informe de l'OCDE surt aquest gràfic:


Al juny de 2020 hi havia un país que era el que menys confiança tenia en el sistema de salut, el nostre no hi surt. Queda dit i registrat, p.42 de l'informe. 
El resum de tot l'informe el trobareu aquí, en realitat és una avaluació de les polítiques adoptades davant el Sars-CoV-2 per part dels països. Hi ha molts quadres explicatius i alhora les capacitats necessàries per a una nova pandèmia, com aquestes:


I la pregunta que sorgeix tres anys després és elemental, algú ha fet els deures o potser encara estan per fer?

PD. AI a tot arreu, mireu això a Nature i aquest altre editorial


PD. Al seu moment vaig participar a l'informe FEDEA que poca gent ha llegit i abans, al juny de 2020 vam publicar aquest altre que encara ha llegit menys gent malauradament. Dins hi trobareu moltes qüestions que fan pensar i són complementàries a l'informe de l'OCDE.






05 de maig 2025

Les emocions en la formació de les preferències polítiques

Gestionar las emociones políticas

Llibre resumit amb IA

El llibre "Gestionar las emociones políticas" d'Antoni Gutiérrez-Rubí explora profundament la importància de les emocions en la política contemporània, argumentant que han estat ignorades o menystingudes per la política institucionalitzada, amb conseqüències significatives per a la democràcia i la comunicació política. L'autor proposa una nova mirada a la política que incorpori i gestioni les emocions per a connectar millor amb la ciutadania i impulsar canvis socials.

El llibre es presenta com una guia per entendre com les emocions ens constitueixen i com podem utilitzar-les per acostar-nos a la utopia i allunyar-nos de la distopia. La nova edició ampliada inclou reflexions sobre l'impacte de la pandèmia de la COVID-19 en la política i la ciutadania, on les emocions han guanyat terreny i protagonisme en una "societat del cansament". El pròleg de Jaime Durán Barba reflexiona sobre l'impacte de la tecnologia i la intel·ligència artificial, i destaca que allò propi dels humans són les emocions, i que un candidat que només ofereixi un pla racional pot perdre davant d'un robot. Subratlla la necessitat de pensar amb el cor i posar les emocions al servei de la utopia.

La presentació de Cristina Monge i Jorge Urdánoz emfatitza que la política democràtica es basa en la comunicació i la connexió emocional amb la ciutadania. Tot i que tradicionalment s'ha accentuat la racionalitat, ara se sap que les decisions tenen un component emocional crucial. Els autors destaquen la importància d'entendre l'atmosfera emocional en la política, que pot ser més rellevant que les opinions. Argumenten la necessitat d'un nou llenguatge polític que incorpori les emocions per abordar la desafecció i els miedos actuals.

La introducció assenyala el creixent descrèdit de la política i la desconfiança ciutadana, amb comportaments electorals marcats per la fragilitat i la indecisió, així com la irrupció d'outsiders. Es constata una percepció negativa de la política i la democràcia a Amèrica Llatina i una desconfiança similar cap als partits i el govern a Europa i Espanya. També es menciona un sesgo reaccionari per nostàlgia en gran part de la ciutadania europea. L'autor es pregunta si els models de partit actuals són eficients i constata que la política i les campanyes convencionals estan sent desbordades per noves formes de veure i comunicar la política, on allò micro, local i personal adquireix una nova rellevància, amb un paper clau per als sentiments, les emocions, les relacions i els valors. Es cita a Niall Ferguson parlant d'una "emocràcia" on les emocions prevalen sobre la raó.

La secció "Las emociones ignoradas" critica la dicotomia raó/emoció en política i la percepció que les emocions són superficials i distorsionen la política. L'autor argumenta que el cervell acaba pensant el que sentim. Es menciona que George W. Bush va guanyar eleccions per la connexió emocional que establia amb la gent. Es cita a Drew Westen afirmant que el cervell polític és un cervell emocional. També es destaca que les afinitats ideològiques tenen més a veure amb el cervell emocional que amb la raó, i que la identitat partidista és perdurable i difícil de modificar.

A "El cerebro perezoso", es descriu una "societat perezosa" atrapada per algoritmes i bombolles informatives, on la racionalitat electiva és substituïda per l'emocionalitat selectiva: votem el que sentim. L'efecte "like" està guanyant la batalla a l'efecte "think". Es qüestiona si s'està banalitzant la política i si l'efecte "like" és més rellevant que la proposta política. S'adverteix sobre la desconfiança cap als experts si es percep que imposen la seva agenda. Es remarca que les societats estan abrumades d'informació i reclamen simplicitat reconfortant, i que els cervells es resisteixen a la veritat, aferrant-se a les conviccions i emocions. Es menciona que prenem decisions amb menys informació del que creiem i que el cervell bloqueja la informació que contradiu les creences. La neuropolítica s'obre pas com a disciplina per comprendre el cervell dels ciutadans. Es plantegen els desafiaments ètics de la capacitat futura de llegir i manipular el cervell.

En "Volver a pensar con el corazón", es defensa la necessitat de noves idees i de no quedar atrapats per la "pereza política" basada en un racionalisme sense emoció. Es reclama més pensament emocional i menys inèrcia. L'autor suggereix que un líder polític contemporani hauria de tenir assessors com un poeta, un neuroquímic i un artista plàstic per treballar millor el discurs emocional.

A "La política de las emociones", es constata un renovat interès per les emocions en la comunicació política, fins i tot a Europa. Es menciona el treball de Frank Luntz ("Words That Work") i George Lakoff ("Don’t Think of an Elephant!") als Estats Units, que subratllen la importància de la percepció final del discurs polític. Es destaca la importància de la comunicació no verbal i la percepció pública dels polítics. Les paraules clau generen emocions, que són la comprensió. Es cita a Felipe González afirmant que "el socialisme és, sobretot, un sentiment" i que el lideratge consisteix a fer-se càrrec de l'estat d'ànim dels altres. "Emocionar-se i emocionar" es presenta com la clau. Es relaciona les visions polítiques amb els estils cognitius, amb els conservadors buscant ordre i els progressistes sent més tolerants amb l'ambigüitat. Estudis neurològics mostren diferències en l'activitat cerebral entre liberals i conservadors davant de situacions imprevistes. S'afirma que les paraules generen percepcions i les emocions guien les neurones. Es parla del "brand sense" per integrar els cinc sentits en la comunicació política. Es remarca que el 80% de la comunicació humana és no verbal i el 95% es realitza a través del subconscient, per la qual cosa la relació política ha de ser una experiència emocional. Alguns líders d'esquerra desconfien d'aquestes estratègies per ignorància. Es proposen quatre punts per a una política de les emocions: trobar les paraules que emocionen, viure la política amb passió, explorar el potencial cognitiu de les emocions i comprendre els mecanismes neurològics i sensorials.

En "Los tristes no ganan elecciones", es defensa la rialla com a aliada de la política emocional i el poder intel·ligent. Es repassa històricament la visió de la rialla en filòsofs com Galeno, Plató i Aristòtil, i en escriptors com Nietzsche i Umberto Eco, on la rialla sovint es veu com a subversiva al poder. Es relaciona la percepció estètica amb el coneixement i es menciona estudis sobre la importància de la simetria facial i la rialla en la generació de confiança. S'afirma que els tristos no poden liderar emocions positives ni infondre ànims col·lectius, i que el concepte "cuanto peor, mejor" és propi del pensament autoritari. Es destaca que els fanàtics no tenen sentit de l'humor. Es reivindica una mirada política i comunicativa a allò lúdic i festiu com a connexió emocional per al canvi i el progrés. La política que guanya contagia il·lusió, i l'ànim és energia mobilitzadora.

A "La política de las emociones: de los recuerdos a los momentos", es pren l'exemple de Kodak per il·lustrar com la política també ha de comprendre que el seu negoci són els moments i les emocions, no només les ideologies. Les emocions compartides digitalment permeten descobrir pulsions de fons dels electors. Es constata que experimentar les idees polítiques és més eficaç que només proclamar-les. Entendre les emocions profundes i els miedos és clau per a la política democràtica.

En "La democracia instantánea", es descriu com la immediatesa i la gran quantitat d'informació estan transformant la democràcia, amb reaccions que desplacen les reflexions i la reputació enfrontant-se al rànquing digital. Es llisten diversos impactes: acceleració de la transició entre pensar, dir i fer; pèrdua de relacions causals; lectura espasmòdica; la democràcia dels quatre anys sucumbint a la demanda dels quatre segons; i allò tàctic imposant-se sobre la planificació a llarg termini. L'economia de l'atenció transforma la democràcia en una política de l'atenció superficial i ràpida.

A "Micropolítica: explorando otros lenguajes, otra política", es constata un desgast de la política tradicional i un cansament ciutadà, amb un renovat interès per les emocions i les percepcions. Es valora la gestió de les emocions per transmetre missatges efectivament. La micropolítica obre oportunitats per canviar la comunicació política, centrant-se en allò petit, els detalls i les relacions personals. Es destaca la importància del discurs emocional per arribar al cor dels electors. El relat i la narració es presenten com a claus per mobilitzar i vincular emocionalment els ciutadans.

En "Tecnología emocional", es remarca que la gestió del cabal emocional és imprescindible per a qualsevol fase de l'acció política. L'univers emocional és el vestíbul del coneixement. Les tecnologies actuals permeten crear continguts multimèdia dinàmics per expressar idees i compartir experiències, dibuixant un univers de possibilitats per a l'exploració de les emocions en l'activisme. La creació d'ecosistemes emocionals facilita la personalització i la implicació dels ciutadans. La neuropolítica enriqueix les opcions de la comunicació política, considerant l'itinerari veure-sentir-pensar. Sense moments memorables, no hi ha opcions d'èxit polític. La política de les emocions reconeix el paper dels sentiments en el compromís polític. La construcció del "nosaltres" a través del discurs emocional pot regenerar la política. Les emocions són l'energia més potent per construir marcs d'interpretació política.

A "Las emociones movilizan, las pasiones desbordan", s'adverteix que si els demòcrates ignoren les emocions, seran els autoritaris els qui les explotaran. Es pren l'exemple de l'estratègia de la "ira" de Trump. La ira pot mobilitzar però no raonar, i no serveix a la política democràtica perquè no concep l'alternança. L'ús de l'insult és un símptoma de covardia i converteix la massa en turba. La política iracunda contagia i polaritza. Un estudi sobre la taxa de consum d'aigua a Irlanda demostra que les emocions dels ciutadans importen més que els arguments racionals sobre polítiques controvertides. La confiança en el govern influeix directament en l'acceptació de les mesures. La comunicació coherent i clara és essencial per a l'acceptació de les polítiques públiques. La confiança es perd fàcilment. Es destaca la importància de la narració per transmetre valors i idees, i per generar emocions que siguin recordades i compartides. La política ha de ser l'emoció de l'esperança.

En "Las campañas que vienen y vendrán", es constata que els ciutadans són més crítics i reactius, i el poder està canviant de mans. La publicitat ha perdut pes i es necessita més comunicació. La política i les campanyes actuals cediran a la micropolítica. Es llisten deu estratègies "micro" per a la nova praxi electoral: microidees, microrrastres, microsegmentació, microcomunicació, microevents, microaccions, microrreaccions, microrredes, microinfluències i microcandidat/a. Aquestes estratègies configuren un nou paradigma caracteritzat per sentiments, emocions, relacions, comunitats i valors. La proposta política ha de replantejar la seva estratègia amb un millor coneixement de l'emocional i neuronal, i considerar les "filosofies de vida". S'ha de comprendre la complementarietat entre allò cognitiu, emocional i vivencial.

L'epíleg reitera que la política no es pot reduir a l'Excel i que darrere dels números hi ha persones i emocions. Quan es perd el vincle emocional, es perd el vincle polític. Les emocions tenen cada vegada més pes en les decisions polítiques. La confiança és un indicador clau. Els indecisos mereixen respecte i tenen el seu propi ritme per decidir.

La "Coda" explora la relació entre les emocions, l'estómac i el cervell, amb evidències científiques sobre la influència del sistema nerviós entèric en l'estat d'ànim. Es menciona com el llenguatge popular reflecteix aquestes relacions. Els estats d'ànim són els autèntics estats d'opinió, i entendre les atmosferes és més rellevant que mesurar les opinions. La política democràtica ha de basar-se en la psicologia social i la neurociència. Si no s'entén el cor de la gent, els "xarlatans de l'estómac" entendran les seves tripes. La postdata afirma: "No és l'economia, són les emocions, estúpid!" i proposa un "remake": "No és l'economia, són les tripes, estúpid!".

Finalment, "Emociones artificiales" fa referència al llibre de Toni Aira ("La política de las emociones") i a la necessitat de trobar un equilibri entre emocionalitat i racionalitat. S'adverteix sobre l'ús d'emocions com la por, la ira i la nostàlgia per part de forces polítiques, i sobre els desafiaments de la intel·ligència artificial en la manipulació de les emocions i la posada en perill de la democràcia. Es destaca la capacitat de la IA per escrutar les emocions i la potencialitat de manipular l'opinió pública. Es reclama una legislació per protegir la democràcia davant d'aquests reptes.

El llibre conclou amb una bibliografia extensa que inclou obres de diversos autors relacionats amb la política, les emocions, la comunicació i la neurociència.



06 de juny 2011

Confiança

Winning Their Trust

Necessitem confiar per viure dignament. I sobretot, sobretot en l'àmbit de la salut. Al NEJM trobareu una columna magnífica que reflexiona sobre els metges que just acaben la carrera i la seva relació amb els pacients. Llegiu-la. Destaco això:
Most physicians, on graduating from medical school, take an oath to practice medicine ethically, to act altruistically, and to serve those in need of healing. Achieving the best health outcomes will require them to focus not only on treating diseases, but also on building partnerships with patients and guiding them in changing their behaviors. To help patients achieve optimal health, physicians will first have to win their trust.
Així és, cal guanyar-se la confiança dia a dia.

PS. En Krugman a NYT sobre vouchercare.

11 de març 2023

Quins són els valors dels catalans?

 Els valors dels catalans. Àmbits, perfils i perspectiva comparada

La reflexió sobre els valors i com canvien en el temps és fonamental per entendre d'on venim, on som i cap on anem. Però degut a la seva abstracció sovint costa de comprendre exactament el seu impacte. A finals de l'any 2018 es va fer una enquesta molt interessant i que ha estat poc difosa. Cal consultar l'informe sencer. Avui, en mostro alguns elements que considero crucials per comprendre la realitat.

Els valors juguen un paper clau en el funcionament de la societat té una llarga tradició, des dels grecs clàssics fins a les ciències socials actuals. Els valors regulen les accions dels individus i ajuden les persones a resoldre el conflicte potencial entre els seus interessos individuals i els interessos col·lectius, fomentant que superin els impulsos egoistes i apostin per cooperar socialment. Per tant, són un fenomen intersubjectiu que vinculen individu i societat. La configuració particular de valors dels individus de cada país dona lloc a cultures nacionals, així com a diferències entre nacions, forjades tant per les trajectòries històrico-culturals de cada país com pel seu estadi de desenvolupament socioeconòmic. Els valors estan presents a les ideologies polítiques i inspiren les actituds i el comportament polític dels ciutadans i els actors col·lectius.

Confiem en els altres?

 La confiança social és un element clau per al bon funcionament de les societats. El grau en que les persones d’un país confien les unes en les altres influeix en el funcionament de l’economia i en moltes altres esferes de la vida. A l’enquesta s’incloïen dues preguntes per capturar la confiança social i interpersonal. Més d’un terç dels catalans (35,2%) considera que es pot confiar en la majoria de la gent, davant gairebé dos terços (64,3%) que creu que un mai no és prou prudent quan tracta amb la gent

 

En quines institucions confiem?

Estem satisfets amb la vida?

Som feliços?


Feliços i autoenganyats....








17 de gener 2024

L'excés de confiança en la tecnologia

 Transforming Healthcare: Navigating Digital Health with a Value-Driven Approach

Aquest dies és prou conegut que hi ha una trobada de decisors mundials a Davos. He mirat que diuen de salut i recupero l'informe que ha preparat BCG. Confirmo el que ja sé, la confiança en la tecnologia com a motor de reforma sanitària està massa sobrevalorada. Suggereixo la lectura d'aquests paràgrafs per arribar a un convenciment:

There is an urgent need to scale digital solutions that both digitize the front-end of care and augment the back-end to address healthcare’s biggest challenges and improve outcomes. Healthcare systems must first define a robust and forward-thinking digital strategy, where government and healthcare system leaders prioritize the digital health investments that can solve the most pressing healthcare challenges globally.

Next, stakeholders in the ecosystem need to build the digital healthcare infrastructure, better incentivize the capturing, sharing and use of data, develop digital health capabilities, align incentives, provide access to funding and create fit-for-purpose regulations and policies in the transition to value-based healthcare.

There is an opportunity for governments and healthcare system leaders to invest in the health of their population, with improvements in healthcare clearly delivering value to all aspects of society. Digital health also presents an opportunity for the private sector to invest in and build businesses, which leads to better health.

Evidentment la tecnologia és inversió, i el canvi organitzatiu resulta en confrontació d'interessos i trencar inèrcies costoses. En Ben Ansell diu que la tecnologia no té opinió, no et contesta, i per això agrada molt a alguns. Entre canvi tecnològic i canvi organitzatiu, el document només parla del primer. 


Stacey Kent

15 de novembre 2024

El concepte i el model d'empresa dels nostres dies

The Corporation in the 21st Century: Why (Almost) Everything We Are Told About Business Is Wrong

 El llibre "The Corporation in the 21st Century: Why (Almost) Everything We Are Told About Business Is Wrong" escrit per John Kay i publicat per Profile Books el 2024, examina críticament la naturalesa canviant de les corporacions al segle XXI, desafiant les idees convencionals sobre com funcionen i com s'han d'organitzar. El capítol 2 explica amb detall el cas de les empreses farmacèutiques com a mostra d'aquest canvi.

Contextualitzant el llibre

En la introducció, Kay probablement estableix el context del seu argument, destacant la crisi de confiança que envolta les corporacions i la percepció pública negativa de les empreses. Aquesta introducció podria incloure exemples d'escàndols corporatius i la desconfiança generalitzada cap a les grans empreses.

Evolució històrica de les corporacions

A la segona part, l'autor probablement ofereix una perspectiva històrica de l'evolució de les empreses, traçant el seu desenvolupament des de les formes més simples fins a la complexa corporació moderna. Kay esmenta obres clàssiques sobre teoria de l'empresa i història empresarial, com "Strategy and Structure" de Chandler, "The Modern Corporation and Private Property" de Berle i Means, i "Concept of the Corporation" de Drucker. Aquestes obres probablement serveixen com a base per a la seva anàlisi històrica.

Reptes del segle XXI per a les corporacions

A partir de la tercera part, Kay probablement comença a qüestionar els models tradicionals de gestió i organització empresarial. El títol de la quarta part, "L'era de l'individualisme", suggereix una crítica a la idea que les corporacions s'han de centrar exclusivament en la maximització del benefici per als accionistes.

Canvis en les finances i l'impacte en les corporacions

A la cinquena part, "Com va acabar tot", Kay probablement analitza com els canvis en el món de les finances han influït en el funcionament de les corporacions. Aquesta part podria explorar temes com la desmaterialització de la producció (on els actius tangibles són menys importants), la innovació financera (com la creació de nous instruments financers) i la creixent importància dels mercats de capitals. Aquests canvis probablement han contribuït a la creació de la "corporació buida", on les empreses externalitzen moltes de les seves funcions i es centren en la gestió financera.

Casos d'estudi: L'auge i la caiguda d'empreses icòniques

A la sisena part, Kay probablement analitza la caiguda d'empreses icòniques com Boeing i Deutsche Bank. Aquests casos d'estudi probablement serveixen per a il·lustrar els perills de les pràctiques empresarials que prioritzen els beneficis a curt termini per sobre de la sostenibilitat a llarg termini.

El concepte de "capital com a servei"

A la setena part, Kay probablement explora el concepte de "capital com a servei". Aquesta idea suggereix que en el segle XXI, el capital ja no és un factor de producció estàtic, sinó un flux dinàmic de serveis. Aquesta part podria analitzar com la tecnologia i la globalització han facilitat l'accés al capital, però també han creat nous reptes per a les corporacions.

El futur incert de les corporacions

A la vuitena i última part, "El millor dels temps, el pitjor dels temps", Kay probablement reflexiona sobre el futur de les corporacions en un món caracteritzat per la incertesa i el canvi constant. Aquesta part podria explorar temes com la creixent importància de la innovació, la necessitat d'adaptar-se a un entorn empresarial globalitzat i la importància de construir confiança amb els stakeholders.

Crítiques als models econòmics tradicionals

Al llarg del llibre, Kay probablement critica els models econòmics tradicionals que veuen les corporacions com a simples màquines de maximització de beneficis. Argumenta que les corporacions són organitzacions socials complexes que necessiten considerar una gamma més àmplia d'objectius, incloent la creació de valor a llarg termini, la sostenibilitat i el benestar dels seus empleats i comunitats.

Alternatives per a un model corporatiu més sostenible

A més de les crítiques, Kay probablement proposa alternatives per a un model corporatiu més sostenible i responsable. Aquestes alternatives podrien incloure un enfocament més col·laboratiu en la presa de decisions, la importància de construir relacions a llarg termini amb els stakeholders i la necessitat de tenir en compte els impactes socials i ambientals de les decisions empresarials.

En general, "The Corporation in the 21st Century" és una anàlisi crítica i provocadora de la naturalesa canviant de les corporacions al segle XXI. El llibre ofereix una visió dels reptes i oportunitats que les empreses afronten en un món globalitzat i en constant canvi.




14 de maig 2023

La nova amenaça a la confiança en el sistema de salut

A cyber resilient health and adult social care system in England: cyber security strategy to 2030

Enmig de la crisi de ciberseguretat hospitalària que vivim el goven ha anunciat una gran auditoria i mesures al respecte. Normal. La pregunta és com és possible que no hi hagués una estratègia al respecte. Hi havia petites peces però cap engranatge. Els britànics han publicat la seva estratègia no fa massa i crec que és bo fer-hi una ullada. Precisament ara és quan convé dedicar molts esforços a una qüestió que pot minar la confiança en el sistema de salut i en la privacitat de les dades que utilitza.


Ilse Bing al KBR. Paris en una capsa 1952



02 de maig 2011

Més fals que un bitllet de 300 euros

Un metge es contractat pels serveis públics i al cap d'un temps es demostra que no es metge. Què vol dir això? Doncs que a la contractació de personal s'han comès errors, no només hi ha un falsificador al que li poden caure cinc anys de presó. Desconec si en aquests errors s'han demanat responsabilitats, d'això no informa la notícia de LV. Aquesta notícia és més pròpia d'altres països on al matí ho he vist en portada. És aquesta la direcció que han près els esdeveniments?
En el fonament del sistema de salut hi ha la confiança i la relació metge-pacient. Aquest cas, i no és l'únic, mostra que es pot trencar el fil prim que garanteix la qualitat i introduir incertesa en el criteri bàsic de tot sistema de salut: la confiança.

14 de febrer 2025

El frau mèdic a la ciència i a la societat: el cas de l'Alzheimer

 Doctored: Fraud, Arrogance, and Tragedy in the Quest to Cure Alzheimer's

Sabem que hi ha conflictes d'interès a la recerca i a la pràctica mèdica. Res de nou. N'hem parlat moltes vegades. La qüestió clau és com som capaços de gestionar-los i evitar que arribin al cas que mostro avui amb aquest llibre sobre la recerca de l'Alzheimer. El frau i la mentida a la recerca en aquesta malaltia mostra com del patiment que causa als afectats i a les famílies en van fer-ne un negoci. El NYT el passat mes de gener ho explicava en un oped per guardar. El fet que això ha durat 25 anys encara ho fa més greu i preocupant alhora. I com tot això s'ha publicat i no s'ha retractat de les revistes obre un altra forat negre a la ciència. The Economist de la setmana passada ho mostra amb totes les seves dimensions. Afegeixo el resum del llibre amb IA.

Aquest llibre, "Doctored: Fraud, Arrogance, and Tragedy in the Quest to Cure Alzheimer's," explora la investigació sobre fraus i mala conducta en la recerca d'Alzheimer, centrant-se en casos específics i figures clau. El llibre detalla com algunes investigacions, impulsades per l'ambició i l'arrogància, van donar lloc a resultats qüestionables i possiblement falsificats, afectant el camp de l'Alzheimer i la confiança en la recerca científica.

Aquí teniu un resum dels punts clau del llibre:

  • El cas de Cassava Sciences i el simufilam: El llibre examina la història de Cassava Sciences i el seu medicament experimental, simufilam, per a tractar l'Alzheimer. Explica com la companyia, sota el lideratge de Remi Barbier i Lindsay Burns, va promocionar el medicament basant-se en dades potencialment manipulades i estudis amb imatges qüestionables. Es destaca com el nom de la companyia i el del medicament van ser creats de manera poc convencional. També s'examinen els assaigs clínics del simufilam i les controvèrsies que els van envoltar.
  • La figura de Matthew Schrag: El llibre presenta Matthew Schrag, un investigador de la Universitat de Vanderbilt, com a figura clau en la descoberta de les possibles falsificacions. Schrag, juntament amb altres investigadors com Elisabeth Bik, van examinar detalladament les imatges dels estudis de Cassava i d'altres investigadors, revelant anomalies i possible manipulació. El llibre narra la seva investigació i el seu paper com a denunciant en el cas de Cassava i altres casos de possible mala conducta.
  • El cas de Sylvain Lesné i Aβ*56: El llibre investiga la recerca de Sylvain Lesné sobre l'oligòmer Aβ*56, una proteïna relacionada amb l'Alzheimer. Es detalla com Lesné va publicar resultats aparentment innovadors sobre aquesta proteïna que van influir en la recerca de l'Alzheimer, però també es van trobar indicis de manipulació en les seves imatges. Es destaca com Karen Ashe, la mentora de Lesné, va col·laborar en aquesta investigació i va ser implicada en les controvèrsies. El llibre explora com Denis Vivien, un dels mentors de Lesné, va expressar dubtes sobre les imatges del seu treball molt abans que sortissin a la llum públicament.
  • La resposta de les institucions i revistes científiques: El llibre critica la lentitud i la manca d'efectivitat de les institucions i revistes científiques per a respondre a les acusacions de mala conducta. Es destaca la inactivitat de la revista Nature davant les proves de manipulació en l'estudi de Lesné. A més, s'examina com les universitats van intentar minimitzar o retardar les investigacions sobre els casos de frau.
  • La importància de la integritat científica: El llibre destaca la importància de la integritat científica i la necessitat de millorar els processos d'investigació i publicació per a prevenir la mala conducta. S'esmenta la funció de l'Oficina d'Integritat de la Recerca (ORI) per supervisar i investigar els casos de frau en la recerca biomèdica. També es discuteix com la pressió per obtenir finançament i resultats pot portar a comportaments qüestionables.
  • La hipòtesi amiloide i alternatives: El llibre aborda la hipòtesi amiloide, una teoria dominant en la investigació de l'Alzheimer, que postula que l'acumulació de proteïna amiloide al cervell és la causa principal de la malaltia. El llibre també menciona altres possibles causes i tractaments per a l'Alzheimer. Es critica la "màfia amiloide" i es qüestiona el dogma de la investigació de l'Alzheimer .
  • L'impacte en pacients i la recerca futura: El llibre ressalta l'impacte que les falsificacions tenen sobre els pacients i la seva confiança en la recerca científica. També es discuteix la necessitat de reorientar la recerca cap a enfocaments més innovadors i considerar altres possibles causes per l'Alzheimer. Es destaca la necessitat de transparència i responsabilitat en la recerca científica.

En resum, "Doctored" és una investigació exhaustiva sobre la mala conducta en la recerca de l'Alzheimer, que revela casos de frau, la lentitud de les institucions i la necessitat de millorar la integritat científica. El llibre ofereix una mirada crítica al camp de l'Alzheimer i als seus actors principals, i planteja importants preguntes sobre el futur de la recerca i el tractament d'aquesta malaltia.

PS. Comentari duríssim a Science.




20 de juny 2025

Pharma, big pharma (35)

 No More Tears: The Dark Secrets of Johnson & Johnson

Llibre resumit amb IA.

Aquest llibre, "No More Tears: The Dark Secrets of Johnson & Johnson", de Gardiner Harris, és una investigació exhaustiva sobre les pràctiques internes de Johnson & Johnson (J&J), contrastant la seva imatge pública de confiança i ètica amb una història oculta de pràctiques enganyoses, supressió de dades i priorització dels beneficis sobre la seguretat dels pacients. L'autor, Gardiner Harris, un antic reporter de The New York Times, va passar cinc anys recopilant desenes de milers de documents i transcripcions judicials, incloent arxius secrets de grans jurats, amb fonts que van assumir un risc considerable per revelar la conducta de la companyia.

El llibre està estructurat en quatre parts principals, cadascuna d'elles detalla la història de diversos productes distintius de J&J:

  • Part I: Productes de Consum (Johnson's Baby Powder i Tylenol).
  • Part II: Medicaments de Prescripció (Procrit, Risperdal, Duragesic).
  • Part III: Dispositius Mèdics (Implant de maluc Pinnacle Metal-on-Metal, Malla Vaginal Prolift).
  • Part IV: Vacunació (Vacuna contra la Covid).

A continuació, un resum detallat dels casos presentats al llibre:

I. Productes de Consum

  • Johnson's Baby Powder:

    • La companyia va construir la seva imatge de confiança a través de productes infantils icònics com el Baby Powder. No obstant això, el llibre revela que J&J tenia coneixement des de finals dels anys 60 i principis dels 70 de la contaminació per amiant (tremolita i crisòtil) en el seu talc.
    • Malgrat els estudis que vinculaven el talc a càncers (especialment càncer d'ovari) i problemes pulmonars, J&J va iniciar una estratègia per desacreditar científics com el Dr. Arthur Langer i el Dr. Irving Selikoff, suprimir dades negatives, influenciar agències reguladores com la FDA i ocultar els resultats de les seves pròpies proves que mostraven contaminació.
    • Es detallen els nombrosos litigis per càncer d'ovari, inclòs el cas Ingham, on proves van revelar que J&J havia trobat amiant en el seu producte durant dècades.
    • Finalment, el 2020, J&J va anunciar la interrupció de la venda de talc en pols per a nadons amb base de talc als EUA i Canadà.
  • Tylenol:

    • La crisi de l'enverinament amb cianur de Tylenol de 1982 a Chicago és àmpliament celebrada com un model de gestió de crisis corporatives per part de J&J. No obstant això, el llibre presenta una narrativa alternativa i problemàtica.
    • Revela que J&J havia rebut centenars de queixes per contaminació prèvies a la crisi de 1982, suggerint que l'enverinament no va ser un "llamp a cel serè".
    • Hi havia proves que el sistema de distribució de J&J podria haver estat compromès, amb caixes a l'engròs de Tylenol contaminat trobades abans de les morts. A més, un principal sospitós, Roger Arnold, va ser en gran part ignorat per l'FBI, que va preferir centrar-se en un altre individu amb motivacions menys clares.
    • El llibre exposa que J&J va ser poc transparent amb els investigadors, ocultant informació crucial.
    • També detalla els perills de l'acetaminofè (el principi actiu del Tylenol), incloent el seu estret marge de seguretat, el risc de dany hepàtic greu fins i tot a dosis recomanades (com en el cas d'Anthony Benedi), i la seva interacció amb l'alcohol. La companyia va resistir les advertències més estrictes sobre el dany hepàtic durant dècades.
    • Es destaca el problema de la formulació concentrada de Tylenol per a nadons, que va provocar nombroses morts i un litigi que J&J va lluitar fins al Tribunal Suprem.

II. Medicaments de Prescripció

  • Procrit (Eritropoetina o EPO):

    • Procrit va ser un dels primers "blockbusters" biotecnològics, utilitzat per augmentar els glòbuls vermells en pacients amb anèmia.
    • El llibre al·lega que J&J va tenir coneixement primerenc (dècada de 1980) que l'EPO podria estimular el creixement de tumors i augmentar els riscos d'atacs cardíacs i accidents cerebrovasculars, però va intentar "matar aquesta investigació".
    • J&J i Amgen (soci de J&J) van suprimir i tergiversar els resultats d'estudis clínics com el "Normal Hematocrit Trial", que mostrava un augment de morts en pacients que rebien dosis més altes d'EPO.
    • La companyia va dur a terme una agressiva campanya de màrqueting fora d'etiqueta, que incloïa pagaments en efectiu a metges i la influència en publicacions mèdiques, per promoure l'ús d'EPO per a l'anèmia relacionada amb el càncer, un ús que el llibre descriu com "Miracle-Gro per al càncer".
    • Aquestes pràctiques van contribuir a centenars de milers de morts innecessàries i J&J va ser forçada a afegir una "black box warning" (l'advertència més severa de la FDA) al medicament.
  • Risperdal:

    • Malgrat que la FDA va aprovar Risperdal només per a l'esquizofrènia, J&J va llançar una estratègia de màrqueting il·legal anomenada "Sell to the Symptoms" (Vendre als Símptomes) per promoure el seu ús fora d'etiqueta en diverses condicions.
    • La companyia va dirigir-se de forma agressiva a nens i adolescents, pagant a psiquiatres influents com Joseph Biederman de Harvard per realitzar i promocionar estudis esbiaixats. Això va incloure la supressió de dades sobre ginecomàstia (creixement de pits en nens), una condició permanent i desfigurant.
    • També es va promoure per a pacients d'edat avançada amb demència, malgrat els estudis interns que mostraven un augment significatiu de morts, accidents cerebrovasculars i atacs cardíacs. La companyia va intentar retardar les advertències de la FDA sobre aquests riscos.
    • Diversos denunciants (whistleblowers), com Vicki Starr, van presentar demandes al·legant la promoció il·legal de Risperdal. Això va culminar en un acord de 2.200 milions de dòlars amb el govern dels EUA, on J&J es va declarar culpable de delictes menors per frau i ús indegut.
  • Duragesic (Pegat de Fentanil):

    • El llibre situa J&J com un contribuent clau a la crisi dels opioides. Malgrat les primeres advertències de la FDA sobre el potencial d'abús del fentanil, J&J va comercialitzar Duragesic com a "menys propens a l'abús" que altres opioides com OxyContin, afirmacions que sabia que eren falses.
    • La companyia va dur a terme una agressiva campanya de màrqueting, incloent la selecció de metges que prescrivien més opioides i l'ús de dades manipulades per promoure l'ús a llarg termini.
    • Es detalla la col·laboració amb Purdue Pharma (creadors d'OxyContin) en la cadena de subministrament d'opioides i les estratègies de màrqueting.

III. Dispositius Mèdics

  • Implant de maluc Pinnacle Metal-on-Metal:

    • J&J va adquirir DePuy Orthopaedics i va començar a fabricar implants de maluc metàl·lics sobre metàl·lics, tot i les fallades conegudes d'implants similars en el passat.
    • La companyia va aprofitar una llacuna reguladora de la FDA (la via 510(k)) per evitar assajos clínics en humans, basant-se en "dispositius preexistents" que no eren directament comparables.
    • J&J va presentar informació falsa i inconsistent a la FDA sobre el disseny del producte.
    • Un "estudi" anomenat PIN (Pinnacle Investigator Network) es va utilitzar com a eina de màrqueting, no com a investigació genuïna, amb dades manipulades i pràctiques poc ètiques, inclòs el suborn de metges per participar-hi i la supressió de les altes taxes de revisió.
    • Les conseqüències per als pacients van ser greus, incloent alliberament d'ions metàl·lics, mort de teixits i pseudotumors. J&J fins i tot va veure un augment dels beneficis de les "revisions" (substitució) dels seus propis implants fallits.
  • Malla Vaginal Prolift:

    • Dissenyada per tractar el prolapse d'òrgans pèlvics, Prolift va causar dolor crònic sever, erosions i dispareunia (sexe dolorós) en moltes dones.
    • J&J va llançar Prolift sense l'aprovació de la FDA, malgrat que els seus propis inventors francesos i cirurgians que l'utilitzaven van expressar profundes preocupacions sobre la seva seguretat i la necessitat d'un redisseny.
    • La companyia va suprimir i manipular les dades negatives en les publicacions científiques i en les comunicacions amb la FDA, prioritzant els beneficis sobre la seguretat. Per exemple, van triar continuar venent la malla Gynemesh, més rendible però amb porus més petits i major risc, en lloc de la més segura UltraPro.
    • Finalment, J&J va retirar Prolift del mercat, però només després d'anys de lesions, dolor i nombrosos litigis.
  • Pegat Anticonceptiu Ortho Evra:

    • El pegat, dissenyat per ser més convenient que la píndola, alliberava nivells d'estrogen significativament més alts, augmentant el risc de coàguls sanguinis, accidents cerebrovasculars i morts.
    • J&J va ocultar i manipular els resultats dels estudis que mostraven aquests riscos de la FDA i dels reguladors europeus.
    • Diversos executius van renunciar a la companyia a causa d'aquestes preocupacions de seguretat.

IV. Vacunació

  • Vacuna contra la Covid:
    • Després de dècades de controvèrsies, el desenvolupament d'una vacuna contra la Covid-19 va oferir a J&J una "oportunitat rara de redempció".
    • No obstant això, la producció de la vacuna es va veure afectada per problemes de contaminació importants en una planta d'Emergent BioSolutions, el seu soci de fabricació, que J&J i Emergent coneixien.
    • A més, la vacuna va ser vinculada a efectes secundaris greus i rars com coàguls sanguinis i una síndrome nerviosa. Això va portar el CDC a recomanar altres vacunes i, finalment, la FDA a revocar l'autorització de la vacuna de J&J el 2023.

Temes Recurrents i Conclusió:

El llibre subratlla temes constants a través de la història de J&J:

  • La priorització sistemàtica dels beneficis corporatius sobre la seguretat dels pacients [xvii, 116, 297, 301, 317].
  • La supressió, manipulació i ocultació de dades i estudis negatius.
  • La influència indeguda en metges, societats mèdiques i fins i tot agències reguladores com la FDA mitjançant pagaments, programes "educatius" esbiaixats i ghostwriting.
  • La debilitat i la "captura" percebuda de la FDA, que sovint va trigar a actuar, va acceptar les dades de la indústria i va permetre la continuació de pràctiques perilloses.
  • El paper crucial dels denunciants per treure a la llum la mala conducta.
  • L'ús de tàctiques legals agressives, incloent acords de confidencialitat, purga de documents i maniobres de fallida (com la "Texas two-step" per al·legacions de talc) per limitar la responsabilitat.

En definitiva, el llibre de Harris argumenta que la història de J&J és la història d'una companyia que, sota una màscara de confiança i servei públic, ha actuat repetidament de manera irresponsable i perillosa en la recerca de beneficis, amb conseqüències mortals per a milers de persones. L'autor assenyala que, malgrat les nombroses demandes, multes i admissions de culpabilitat, la reputació de la companyia va romandre en gran part intacta fins fa poc. Recentment, J&J ha iniciat una reestructuració significativa, incloent la separació de la seva divisió de productes de consum en una nova companyia anomenada Kenvue.




03 de juny 2025

Hi ha límits morals als mercats? (3)

Why Some Things Should Not Be for Sale: The Moral Limits of Markets

Llibre resumit amb IA.

El llibre de Debra Satz aborda la qüestió dels límits morals dels mercats, argumentant que no totes les coses haurien d'estar a la venda. L'autora reconeix que els mercats són formes importants d'organització social i econòmica que permeten la cooperació voluntària, mostren preferències, difonen informació, recompensen la innovació i són sovint la manera més eficient d'organitzar la producció i la distribució.

No obstant això, el llibre es construeix per desenvolupar una teoria més general per avaluar els mercats, anant més enllà dels arguments de l'economia del benestar i l'economia neoclàssica, que solen centrar-se en l'eficiència. Satz argumenta que aquests enfocaments no poden explicar adequadament per què reaccionem negativament a certs tipus de mercats (com el sexe, les armes o la contaminació) ni justificar les prohibicions d'altres (com els vots, els mercenaris o la salvació), fins i tot quan aquestes prohibicions generen ineficiències. Una societat justa, segons Satz, requereix restriccions en algunes de les eleccions de mercat que els seus ciutadans podrien fer.

Part I: Què fan els Mercats?

Aquesta part introdueix el concepte de mercat no només com a lloc de compra i venda o una sèrie de transaccions individuals, sinó com a institucions socials complexes que s'han de construir i mantenir. Tots els mercats depenen de regles de propietat de fons i d'un complex d'institucions socials, culturals i legals. Les forces governamentals juguen un paper important en assegurar elements com la definició i protecció dels drets de propietat, l'aplicació de contractes, el flux d'informació i la limitació de monopolis. El llibre també assenyala que la informació no sempre flueix lliurement; pot ser costosa d'obtenir, i sovint existeixen grans asimetries d'informació entre compradors i venedors, com en els mercats de salut o de cotxes usats.

Part II: Desenvolupament de la Teoria dels Mercats Nocius

Satz argumenta que la visió moderna del mercat com un mecanisme homogeni difereix de la dels economistes polítics clàssics com Adam Smith, David Ricardo i Karl Marx, que veien els mercats com una col·lecció heterogènia de relacions econòmiques, tenint en compte els objectes particulars intercanviats (terra, treball, crèdit). El treball, en particular, es considera especial perquè està encarnat en els éssers humans, la qual cosa implica relacions de poder entre compradors i venedors de la força de treball.

El llibre critica l'enfocament de l'igualitarisme contemporani que es centra principalment en la redistribució d'ingressos mitjançant impostos i transferències ("igualitarisme general"), argumentant que és massa desatent a les conseqüències polítiques i relacionals de certs mercats, a com aquests mercats ens modelen a nosaltres i a les nostres relacions. S'esmenta la perspectiva de Ronald Dworkin sobre la igualtat de recursos, que utilitza el model de subhasta per assolir una divisió de recursos lliure d'enveja basada en les preferències individuals, però es qüestiona si pot gestionar adequadament les preferències formades per desigualtats socials. També s'introdueix la distinció de T. M. Scanlon entre necessitats objectives i preferències subjectives.

Satz desafia la idea que les restriccions de mercat als adults que consenten són necessàriament paternalistes, assenyalant que tots els mercats depenen de regles de fons (com els sistemes "opt out" o "opt in" per a la donació d'òrgans) que ja influeixen en les nostres eleccions.

Un punt crucial de la Part II és l'exploració de la idea de Michael Walzer que la manera com es distribueix un bé ha de ser coherent amb el seu significat social. Certs béns (honor, gràcia, amor, amistat) no tenen preu de mercat, i intentar distribuir-los a través del mercat canviaria o degradaria el seu significat. L'estudi clàssic de Richard Titmuss, The Gift Relationship, sobre la donació de sang s'utilitza com a exemple: permetre un mercat en sang transforma la donació d'un "regal de vida" a un simple equivalent en efectiu, cosa que pot degradar el significat de la sang i afectar la qualitat i la voluntarietat de la donació.

El capítol 4, considerat el cor del llibre, elabora la teoria de què fa que els mercats particulars siguin nocius. Satz identifica quatre paràmetres rellevants per avaluar els mercats, emfatitzant que puntuar alt en qualsevol d'aquests paràmetres pot classificar un mercat com a "nociu". Aquests paràmetres són:

  1. Vulnerabilitat (Source: Vulnerability): El mercat explota vulnerabilitats subjacents. Això inclou mercats de béns desesperadament necessaris amb pocs proveïdors, mercats que sorgeixen de la pobresa i la indigència, o mercats on els participants tenen necessitats molt desiguals pels béns intercanviats.
  2. Agència Feble (Source: Weak Agency): Els participants tenen informació inadequada sobre la naturalesa o les conseqüències del mercat, o altres entren al mercat en nom seu. El treball infantil és un exemple, ja que els nens no tenen les capacitats desenvolupades per exercir agència.
  3. Resultats Extremadament Nocius per als Individus (Outcome: Extreme Harms for Individual): El mercat produeix indigència o dany significatiu als individus.
  4. Resultats Extremadament Nocius per a la Societat (Outcome: Extreme Harms for Society): El mercat té conseqüències socials perjudicials. Això inclou soscavar les condicions perquè els membres d'una societat puguin interactuar com a iguals, especialment com a ciutadans en una democràcia. Un mercat de vots se cita com un exemple obvi que perjudica l'estatus d'igualtat cívica. Aquests mercats també poden disminuir la possibilitat de formar o satisfer interessos comuns.

Satz destaca que la seva teoria es basa en racionalitats morals i polítiques lligades a una teoria de la igualtat. El seu enfocament és deliberadament obert, sense una fórmula precisa o una classificació estricta dels paràmetres.

Part III: Anàlisi de Mercats Controversos Específics

Aquesta part aplica la teoria dels mercats nocius a casos concrets:

  • Mercats en Treball Reproductiu Femení (Contractes de Gestació): Analitza per què aquests contractes són problemàtics. Argumenta que, si bé comparteixen característiques amb altres contractes laborals (com la falta de control sobre el procés o la durada), la seva nociutat prové de la forma que prenen per ser aplicables, els seus orígens en l'agència feble, i els seus efectes en la conformació de preferències i identitats, especialment en el context de la desigualtat de gènere. Es qüestionen els arguments abstractes basats en el "millor interès de l'infant" sense proves empíriques suficients.
  • Mercats en Treball Sexual Femení (Prostitució): Examina diferents enfocaments d'aquest mercat. Suggereix que pot degradar el significat de béns com la integritat corporal i funciona com un "teatre de la desigualtat", reflectint i perpetuant desigualtats més àmplies de gènere i classe.
  • Treball Infantil: Es considera problemàtic fins i tot en absència de misèria perquè impedeix el desenvolupament de les capacitats necessàries per a l'agència i l'elecció. Es proposen intervencions per abordar les causes subjacents com la pobresa, incloent transferències condicionades a l'escolarització.
  • Esclavitud Voluntària i Treball Forçat: Es discuteix la persistència d'aquestes pràctiques, sovint arrelades en el deute. Es critica l'argument econòmic que el treball forçat pot ser una millora paretiana. L'oposició es basa en la preocupació per les bases socials de l'autorespecte i els límits a l'autoritat d'una persona sobre una altra en societats liberals. Les seves característiques nocius inclouen l'origen en l'agència feble (manca d'informació) i la vulnerabilitat (pobresa, manipulació).
  • Òrgans Humans (Mercat de Ronyons): S'analitzen les qüestions ètiques . Es contrasta amb les perspectives llibertàries. S'avalua un mercat competitiu de ronyons d'acord amb els paràmetres de mercats nocius, trobant agència feble (manca d'informació sobre riscos), vulnerabilitat (pobresa desesperada), dany extrem per als individus (venedors pobres), i dany social extrem (els pobres són desproporcionadament venedors, els rics compradors, convertint els pobres en "peces de recanvi", soscavant l'estatus d'igualtat). Es contrasta aquest sistema amb un sistema de donació, com el de Titmuss.

En resum, "Why Some Things Should Not Be for Sale" ofereix una teoria matisada i oberta per avaluar els mercats. Argumenta que, tot i que els mercats són valuosos, la seva legitimitat i adequació moral en casos particulars depenen d'una avaluació de si exploten vulnerabilitats, impliquen agència feble, o produeixen resultats extremadament nocius per als individus o la societat, especialment soscavant les condicions per a la igualtat cívica. El llibre aplica aquest marc a diversos mercats controvertits per il·lustrar com aquestes preocupacions morals, sovint no capturades per les perspectives econòmiques estàndard o l'igualitarisme de transferències, justifiquen la limitació de l'àmbit del mercat.

Crítica a Debra Satz amb IA,

A Debra Satz i la seva obra "Why Some Things Should Not Be for Sale: The Moral Limits of Markets" (2010) se'ls han dirigit diverses crítiques que qüestionen alguns dels seus arguments i conclusions. A continuació, es presenten algunes de les principals línies de crítica:

  • Èmfasi excessiva en la igualtat: Alguns crítics argumenten que la teoria de Satz se centra massa en la promoció d'una "societat d'iguals" com a criteri principal per jutjar la noció dels mercats. Suggereixen que altres valors morals importants, com la llibertat individual o l'eficiència, podrien ser injustament subordinats a aquesta preocupació per la igualtat. Per exemple, es qüestiona si la seva oposició a certs mercats es basa realment en la prevenció de la desigualtat o en altres consideracions morals.
  • Definició de "béns nocius": La definició que fa Satz dels "mercats nocius" basada en paràmetres com la vulnerabilitat, l'agència feble, els resultats individuals extremadament perjudicials i els resultats socials extremadament perjudicials ha estat objecte de debat. Alguns crítics argumenten que aquests paràmetres són massa amplis o subjectius, cosa que dificulta la seva aplicació consistent i objectiva a mercats específics. Es qüestiona si la noció de "dany extremadament perjudicial" és prou clara i si sempre justifica la prohibició d'un mercat.
  • Intervencionisme estatal: La inclinació de Satz a favor de la intervenció estatal per limitar o prohibir els mercats considerats nocius ha estat criticada per aquells que defensen una major confiança en els mercats lliures i la llibertat individual. Argumenten que les intervencions estatals poden tenir conseqüències no desitjades i que, en alguns casos, els mercats, fins i tot aquells que impliquen béns o serveis controvertits, poden ser preferibles a les alternatives regulades o prohibides.
  • Casos específics controvertits: Les seves anàlisis de mercats específics com la prostitució, la gestació subrogada o la venda d'òrgans han generat crítiques particulars. Alguns argumenten que Satz no té prou en compte l'autonomia i la capacitat de decisió dels individus involucrats en aquestes transaccions, o que les seves conclusions es basen en supòsits morals qüestionables. Per exemple, en el cas de la gestació subrogada, es critica la seva visió que la converteix inherentment en una pràctica que reforça la desigualtat de gènere, sense tenir prou en compte les motivacions i les experiències de les dones gestants.
  • Comparació amb altres teories: Alguns crítics han comparat la teoria de Satz amb altres perspectives sobre els límits morals dels mercats, com les de Michael Sandel o Elizabeth Anderson, i han argumentat que la seva teoria no ofereix una millora significativa o que es basa en supòsits similars que també són problemàtics. S'ha suggerit que la seva crítica a altres teories per dependre de la naturalesa del bé en si mateix podria ser injusta, ja que aquestes teories també consideren el context social i les conseqüències dels mercats.



12 de setembre 2023

La priorització de les llistes d'espera

 Managing surgical waiting lists through dynamic priority scoring

De ben poc serveix que els ciutadans tinguin cobertura obligatòria d'assegurança del risc d'emmalaltir si a la pràctica no hi ha possibilitat d'accedir als serveis en el temps i forma acurats. Les llistes d'espera són la mostra evident i contrastada de que hi ha un problema gros, molt gros. I sabem que el primer motiu pel qual la gent paga voluntàriament una assegurança privada és perquè hi ha dificultats d'accés a l'assegurança obligatòria pública. I ja hem arribat al 31% de la població.

Ja fa tretze anys que es va publicar un document sobre priorització de les llistes i onze d'aquest. També fa onze anys que el Parlament va demanar que hi hagués un temps garantit d'accés, i el 2015 es va publicar un decret que diu:

Els criteris que han de regular l’establiment de la priorització d’accés dels pacients per a les prestacions sanitàries que tenen establert un termini de referència són els següents:

a) L’impacte de la malaltia sobre la qualitat de vida, incloent-hi aspectes com l’afectació de la vida diària, la qualitat de vida, el dolor, la dependència i la càrrega per a la família.

b) Els riscs associats a la demora en la realització de la prestació, entre els quals s’inclouen la gravetat potencial de la malaltia, el risc de desenvolupar comorbiditat o complicacions greus, la reducció de l’efectivitat de la intervenció o de la prognosi desprès de la intervenció, a mesura que augmenta el temps d’espera.

c) L’efectivitat clínica de l’actuació, tenint en compte el grau de millora que la intervenció aconsegueix en temps real.

d) L’ús i consum de recursos sanitaris durant l’espera a causa de l’estat dels pacients.

e) Els criteris que estableixi el Departament de Salut derivats del consens de les societats científiques.

D'acord, necessitem criteris. Després es mostren al decret els processos amb garantia: oncològics, cirurgia cardíaca i cataractes, i altres intervencions amb termini de referència. Però no hi ha cap requeriment de transparència sobre l'aplicació d'aquests criteris.

Vull saber quant pacients estan esperant i miro el juliol 2023 i aquesta és la situació de la llista d'espera d'intervencions:

- Intervencions amb termini de referència: 153.431 pacients esperant

- Intervencions oncológiques: 2.201 pacients esperant

- Cataractes i pròtesis genoll i maluc: 30.795 pacients esperant

-Cirurgia cardíaca: 238 pacients esperant

Només per intervencions quirúrgiques hi ha 186.665 pacients esperant per ser atesos. Massa gent (2,5% de la població). El nombre de persones en llista espera a desembre del 2003 era de 66.567 (1% de la població).

L'any passat al mateix mes de juliol hi havia 177.856 pacients. En un sol any hem assolit una fita notable, augmentar la llista d'espera en un 5% més de pacients esperant per una intervenció quirúrgica. No hem trencat la tendència i això hauria de preocupar a tothom, però malauradament la letargia de la política sanitària fa que no passi absolutament res. 

A més a més caldria afegir-hi també, les llistes d'espera de proves diagnòstiques i consultes externes. I ens enduríem una altra nefasta sorpresa.

Cal fer-nos algunes preguntes. I a la pràctica com es prioritza? els criteris s'apliquen amb objectivitat? Però sobre això no en sabem res. L'altre dia llegia un article que em va semblar encertat perquè introdueix la priorització dinàmica i la formalitza en un model. Posa ordre a les idees i permet una aplicació ordenada del problema d'accés. A les conclusions diuen:

Under the DPS system, all stakeholders can place more confidence in the appropriateness of patients’ assigned priority. The system increases equity across all patient categories and provides consistent processes for clinicians to assess clinical need, while also including an effective and efficient means of implementation. As such, it is intended that implementation of the DPS system will increase public trust and confidence in the systems used to prioritise elective surgeries. Features of the DPS system could also be extracted to suit the needs of individual healthcare systems. For example, clinical factor selection forms may be used independently of the DPS system and could be an effective tool to aid current prioritisation practices, providing an objective metric for waiting list staff to gauge the severity of patients and better inform prioritisation decisions.

Doncs això, transparència i confiança en els criteris de priorització, això és el que cal, més enllà d'una solució estructural a un problema estructural d'accés. És a dir planificar millor l'oferta i millorar la gestió dels serveis.

 


Joan Miró




24 de juny 2025

Els llibres més inspiradors per aquest estiu

 Avui toca mostrar la selecció d'aquells llibres que són del meu interès i poden ser un bon suggeriment per a l'estiu. Alguns ja els he resumit amb IA al blog, d'altres els he fullejat, uns altres els he escoltat (audiollibres) i alguns els tinc pendents encara. Alguns d'ells són imprescindibles per anar pel món.  La lectura enriqueix l'esperit i ens reconforta.

Ara que FT ha publicat la seva selecció, trobo coincidències amb la meva llista de la part d'economia, no ficció, ciència i medicina. N'he seleccionat només 10, n'hi hauria molts més, però tot té un límit.



The Measure of Progress: Counting What Really Matters, on s'expliquen les dificultats i la importància de mesurar el progrés econòmic en un món en ràpida evolució, especialment amb la creixent digitalització. El llibre argumenta que els marcs de mesura actuals són inadequats per capturar la complexitat de l'economia moderna i fa una crida a un nou marc. Resum amb IA.


The Age of Diagnosis: How Our Obsession with Medical Labels Is Making Us Sicker, un llibre que explora l'obsessió amb les denominacions mèdiques i com està impactant negativament la nostra salut. El resum amb IA.


The Forgotten Sense, The New Science of Smell—and the Extraordinary Power of the Nose. Un llibre sobre l'olfacte, del que en sabem tant poc i que tant va afectar i encara afecta a molta gent que es va quedar sense olorar després de la COVID.


Valuing Health. The Generalized and Risk-Adjusted Cost-Effectiveness (GRACE) Model, Un llibre de Phelps i Lakdawalla que esdevé punt de referència actualitzat per a comprendre el valor de la salut.


Margin over Mission. When Private Equity Owns Your Hospital. Explicació de com el capital-risc als USA entra per la porta dels hospitals sense trucar. Una lectura atenta farà comprendre coses que passen ben aprop.




Super Agers. An Evidence-Based Approach to Longevity Llibre clau per a comprendre la longevitat, què hi contribueix, què l'atura i què es pot fer èticament. El signa Eric Topol, no cal afegir res més. Lectura obligada.



No More Tears: The Dark Secrets of Johnson & Johnson  és investigació exhaustiva sobre les pràctiques internes de Johnson & Johnson (J&J), contrastant la seva imatge pública de confiança i ètica amb una història oculta de pràctiques enganyoses, supressió de dades i priorització dels beneficis sobre la seguretat dels pacients. Resum amb IA 


Rethinking Medications, Truth, Power, and the Drugs You Take. El Dr. Jerry Avorn analitza en profunditat el recorregut dels medicaments des del seu descobriment científic fins al seu ús pels pacients, assenyalant tant els avenços impressionants de la ciència mèdica com les profundes deficiències sistèmiques que impedeixen que aquests medicaments beneficiïn plenament la societat. Resum amb IA.




Els límits de la vida, una novel·la sobre el que som. La seva lectura atrapa. Llegiu sobretot el capítol 5 tantes vegades com calgui, la descripció de la vida cel·lular.  Bona feina de Salvador Macip, i Eduard Martorell i David Bueno. Resum amb IA.


L’art de ser humans és un viatge fascinant a través de les arts, la neurociència i l’educació que redefineix la manera com percebem el món i a nosaltres mateixos.