Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta car-t. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta car-t. Ordena per data Mostra totes les entrades

06 d’octubre 2023

La finestra d'oportunitat de les teràpies CAR-T acadèmiques

Producció de fàrmacs de teràpia avançada des d’un hospital públic: una oportunitat per a “conduir” mercès al car-t molt més lluny

Les teràpies CAR-T s'han estès amb gran rapidesa. Una mostra clara del seu gran potencial. Al discurs del Dr. Manuel Juan a la Reial Acadèmia de Ciències Mèdiques trobareu una explicació precisa del que signifiquen i sobretot de l'oportunitat per a desenvolupar CAR-T acadèmiques, lluny de tota patent.

La qualificació regulatòria fa que quasi sigui obligatori que els fàrmacs (al menys en la seva forma “autoritzada”) es facin i es distribueixin a través de les empreses farmacèutiques, però els CAR-T autòlegs tenen un conjunt de característiques que haurien de posar en dubte la idoneïtat en molts casos de la producció comercial, i per tant haurien de justificar que pogués haver, al menys en alguns casos, propostes principalment ofertes des dels propis hospitals i universitats (el que s’anomena propostes  acadèmiques”)

Sobre el cost:

 Cal pensar que gran part de l’alt cost d’aquests productes es deriva de les multimilionàries xifres que la farmaindústria ha pagat i/o estan invertint per aquests productes acadèmics a les institucions acadèmiques que fan els primers passos en la demostració de la seva funció. Pel moment totes les propostes han estat inicialment desenvolupades des dels hospitals i les universitats i han estat “comprades” per les companyies per a portar-les al mercat. Sens dubte aquestes “adquisicions inicials d’alt nivell”13 (cal recordar que per exemple Gilead va adquirir Kite per 11.900 milions de dòlars a l’agost del 2017) condiciona el preu i la rendibilitat de les propostes possibles. Si seguim en el mateix procés per futurs CAR-T ens trobarem amb productes efectius, però malauradament que no es desenvoluparan pel seu alt cost i per la baixa rendibilitat esperable.

i l'oportunitat:

 Estem davant de molts aspectes que cal tenir en compte si volem que el futur del CAR-T vagi més enllà de les malalties hematològiques més prevalents. En l’actualitat estem davant d’una situació a on hem de veure una oportunitat de futur. Els CART acadèmics gràcies a l’esforç de l’equip  ultidisciplinari dels Hospitals HCB, HSJD i altres de l’estat espanyol, han demostrat ser una alternativa possible. La possibilitat de l’exenció hospitalària és i ha de ser un primer pas per aconseguir una  autorització centralitzada. La designació PRIME (Priority Medicine) del CAR-T ARI-000120, pensada per acompanyar als promotors cap aquesta autorització centralitzada, ha obert aquesta via de l’ EMA per primer cop per a un producte acadèmic. Ara cal aconseguir que aquesta aprovació s’obtingui, sent un dels principals reptes actuals del nostre equip, tot i que segueix sent “tractar els nostres pacients” el nostre principal objectiu.

Enhorabona per la iniciativa, tant de bo n'hi hagués moltes més que fossin exitoses. 


Eggleston al KBR

06 de febrer 2026

Un disbarat rere l'altre (35)

Ordre SLT/14/2026, de 30 de gener, per la qual es determinen per a l'any 2025 els preus unitaris per a la contraprestació de l'atenció hospitalària i especialitzada

Et felicito fill, "Has aconseguit publicar les tarifes de 2025 el dia 30 de gener de 2026. No sé que diries si l'augment de sou d'enguany te'l paguessin un any després". 

El sistema de pagament hospitalari està gripat. Ho hem dit i repetit. Però avui, després de llegir el DOGC i les "noves tarifes" per a 2025 ho vull constatar una vegada més.

I començaré fent-ho amb les urgències. Es diu que per urgència atesa es pagaran 117 €. 

Vull recordar-vos el que la Sindicatura va dir al seu informe sobre l'Hospital de Lleida. Va mostrar que el cost mitjà era de 193€. I llavors cal preguntar-se i com s'ho fan els hospitals amb una activitat on hi perden diners a dojo. Doncs molt fàcil, allargant l'espera, i dissuadint a la gent. I aplicant subsidiació creuada. Es diu que per evitar urgències banals, però qui ho distingeix això a la pràctica són figues d'un altre paner.
Aquest és el quadre de l'informe de la Sindicatura, el cost segons gravetat de l'urgència. 

Algú dirà que no tots els hospitals tenen els mateixos costos que l'hospital de Lleida, però la diferència és tant elevada que ens fa pensar que el pagament de les urgències és completament insuficient.

Anem ara als Transplantaments. És clar que en fem molts, fins i tot es diu que som líders mundials. Els incentius econòmics hi ajuden, mireu la taula. Pagar per acte no és precisament la millor forma d'establir uns incentius acurats, però algú ha pensat que tot ho havia de pagar a cost variable i endavant les atxes. Són aquests els costos variables? on són els estudis que ho justifiquen?


Aquests sistemes de pagament interessa detallar-los un poc més i en desconeixem l'origen. En qualsevol cas el que podem dir del CAR-T acadèmic és que ha baixat de preu.

La IA ens posa en context:

Les teràpies CAR-T (Chimeric Antigen Receptor T-cell) representen un dels tractaments més avançats i costosos de la medicina actual. A Espanya, el preu depèn totalment de si el medicament és de fabricació industrial (multinacionals farmacèutiques) o de producció acadèmica/pública (hospitals públics).

Aquí tens el detall dels costos segons el tipus de teràpia:

1. Teràpies CAR-T Industrials (Comercials)

Són les desenvolupades per grans farmacèutiques com Novartis o Gilead. S'utilitzen per a determinats tipus de leucèmies, limfomes i mielomes.

  • Preu per tractament: Entre 300.000 € i 400.000 €.

  • Exemples:

    • Kymriah (Tisagenlecleucel): Aproximadament 320.000 €.

    • Yescarta (Axicabtagene ciloleucel): Aproximadament 327.000 €.

  • Cobertura: Estan finançades pel Sistema Nacional de Salut (SNS) sota criteris clínics molt específics. El preu final que paga l'Estat pot ser menor a causa d'acords de "pagament per resultats" (si el pacient no respon, l'Estat no paga el cost total).

2. Teràpies CAR-T Públiques (Acadèmiques)

Espanya és pionera en el desenvolupament de CAR-T propis dins d'hospitals públics, el que redueix dràsticament el cost.

  • Preu per tractament: Aproximadament 89.000 € - 90.000 €.

  • Exemples:

    • ARI-0001: Desenvolupat per l'Hospital Clínic de Barcelona per a la leucèmia limfoblàstica aguda. És el primer CAR-T d'Europa aprovat per una agència reguladora (AEMPS) que no és d'una farmacèutica.

    • ARI-0002h: També del Clínic, per al mieloma múltiple.



Resum. El sistema de pagament requereix una reconstrucció des dels fonaments, no necessita només un manteniment a l'estil RENFE. Tot trontolla i alguna cosa s'enfonsa però encara no ens n'adonem. Per ara res ens assenyala cap millora a l'horitzó. Em resisteixo a considerar com normal tot això que estem observant. La realitat em fa tornar més radical dia rere dia. Hi ha motius amb escreix.





20 d’octubre 2023

La teràpia cel·lular s'enlaira

 The next-generation CAR-T therapy landscape

He parlat del receptor antígen quimèric en diverses ocasions. Les teràpies CAR-T representen un avenç extraordinari però ha estat difícil fins ara aplicar-ho a tumors sòlids, degut a problemes de seguretat i eficàcia. Aixo està canviant per moments i a aquest article podeu trobar la referència als 200 actius en marxa. Fixeu-vos que el concepte financer ja es troba normalitzar a la literatura clínica, enlloc de parlar d'assaigs clínics en curs.

El plantejament és divers, segons es tracti de l'origen de les cèl·lules, alogèniques o autòlogues. Per altra banda, l'edició genètica i la biologia sintètica ofereixen millores substancials a la tecnologia CAR-T existent i això fa que se superin limitacions anteriors.
El creixement del mercat de les teràpies CAR-T ha estat impressionant. A aquest gràfic podeu veure com apareix el 2017, el 2021 es troba a 1.700 milions de $ i es preveu que arribi a 7.500 milions de $ el 2027, amb creixements de 33% cada any.




Cal preguntar-nos com afectarà això i fins a quin punt les CAR-T acadèmiques poden consolidar-se en aquest entorn o restaran marginals. Per ara no tinc resposta.

01 d’abril 2024

CAR-T a preu assequible

Cutting-edge CAR-T cancer therapy is now made in India — at one-tenth the cost

Les teràpies CAR-T són una realitat i han modificat substancialment el curs de tractament del càncer. A la confrontació acadèmia-indústria s'hi afegeix ara un altre actor: Inmuno ACT, a Nature podeu trobar el detall del que representa: oferir el tractament a la desena part del seu cost. Després de l'acord amb l'hospital Clínic, amb Inmuneel (també de la Índia), ara aquesta empresa amb connexions amb el gegant industrial Tata, ofereix un salt rellevant.

NexCAR19 is similar to its US counterparts, yet distinct in key ways. Like four of the six CAR-T therapies approved by the US Food and Drug Administration (FDA), it is designed to target CD19, a marker found on B-cell cancers2. However, in existing commercial therapies, the antibody fragment at the end of a CAR is typically from mice, which limits its durability because the immune system recognizes it as foreign and eventually eliminates it. Therefore, in NexCAR19, Dwivedi and her colleagues added human proteins to the mouse antibody tips.

Tot plegat és l'anunci de la innovació que ve. Estem acostumats a que Índia i Xina siguin subministradors de principis actius genèrics. En realitat s'està teixint la base perquè els medicaments innovadors sorgeixin allà amb agilitat. I no només medicaments, també els subministraments mèdics.

 Joana Biarnés



15 de febrer 2023

El pensament il·lusori sobre els preus de les teràpies genètiques

Sources of Innovation in Gene Therapies — Approaches to Achieving Affordable Prices

Miro el NEJM  i em trobo un article sobre com pagar la innovació farmacèutica que ve, tema molt important del que no s'en parla prou. I allà es recorda el seu origen: 

All gene therapies approved in the United States thus far have their origins in academic institutions or spinoffs from such institutions that developed indispensable know-how and underlying forms of  technology

 I també recorda l'alt preu pagat per l'adquisició d'aquestes noves empreses amb l'expectativa de preus desorbitats.

Pharmaceutical manufacturers have actively participated in latest age clinical development and testing of the approved gene therapies, and a few have played major roles in expanding the market for these therapies, often by buying smaller companies. The costs associated with these acquisitions and licensing agreements can be very high. For example, Gilead was reported to have acquired Kite Pharma (which had rights to axicabtagene ciloleucel and brexucabtagene autoleucel) for $11.9 billion, and Novartis acquired AveXis (which had rights to onasemnogene abeparvovec) for $8.7 billion. The costs of such intellectual property are largely driven by the absence of limits on drug prices in the U.S. market. The resulting high prices can impose an enormous acute financial burden on patients and payers.

I després explica què fer. Una primera opció seria produir acadèmicament teràpies genètiques. L'exemple CAR-T ens sonarà familiar, i cita Suïssa però s'oblida l'Hospital Clínic i de l'Hospital de Sant Pau:

 The cost to produce tisagenlecleucel, for example, was estimated at approximately $70,000 — a fraction of the therapy’s current prices in the United States and Europe. One approach would be for academic and other research institutions to conduct or contract out late-stage development activities — such as managing clinical trials, corresponding with and submitting applications to the FDA, and manufacturing — for publicly funded treatments that they discover. University hospitals in Switzerland have formed an alliance to manufacture gene therapies in-house to reduce costs and improve accessibility.

L'altra opció seria, llicenciar:

 Regulators and policymakers could encourage institutions that receive federal funding to engage in nonexclusive licensing for certain key platform innovations that are part of the gene-therapy processes they have developed, in keeping with their mission and in recognition of the public funding that supports such discoveries. Licensing to multiple manufacturers would spur competition, which could help improve the technology over time and contain treatment prices.

I la tercera, compra conjunta

A third approach would be to facilitate systemwide price negotiation for gene therapies. In industrialized countries that have mechanisms for drug-price negotiation, prices for such therapies are high but still generally lower than prices in the United States 

Més que opcions possiblement són desitjos. La darrera seria la mesura més definitiva de totes.  Les multinacionals són globals, els mercats locals. Però tot i així ens enfrontaríem a gestionar amb transparència la discriminació de preus per part dels pagadors i reguladors. Implica un govern planetari inexistent, i si existís potser l'altra part no voldria negociar...

En definitiva, d'això s'en diu "wishful thinking", pensament il·lusori. D'il·lusió també en viu el NEJM.

Imatge per guardar i ensenyar quan calgui explicar d'on venen les innovacions...


PD. Fa uns cinc anys vaig fer una conferència on vaig explicar com la farmàcia hospitalària s'enfrontava a un canvi en la funció de producció. I aquest canvi seria provocat inicialment pel receptor antígen quimèric per a les cèl·lules T, CAR-T. Es van sorprendre força. Els temps passa i confirma el que vaig dir. El que sorprèn és que no s'hagi formalitzat com a tal aquest canvi i no es plantegi un canvi organitzatiu profund on s'analitzin les economies d'escala i aprenentatge possibles.



Exposició a Barcelona


12 d’agost 2026

La immunitat

What the Body Knows: A Guide to the New Science of Our Immune System 

El llibre «What the Body Knows: A Guide to the New Science of Our Immune System» (2024), de l'immunogenetista John Trowsdale, és una exploració exhaustiva del sistema immunitari humà, presentant-lo no només com una defensa contra les infeccions, sinó com un sistema d'intel·ligència complex integrat en gairebé tots els aspectes de la biologia humana. L'obra combina el rigor científic amb anècdotes històriques i personals per explicar com aquest "exèrcit secret" manté la nostra salut i, de vegades, es converteix en el nostre pitjor enemic.

A continuació es presenta un resum detallat estructurat segons les tesis i les parts principals de l'obra:

1. Fonaments de la immunitat (Com funciona?)

Trowsdale divideix el sistema immunitari en dos components principals que treballen en estreta col·laboració:

  • Immunitat Innata (La infanteria): És la nostra defensa immediata i "programada". Inclou barreres físiques com la pell —l'òrgan més gran i primera línia de defensa— i les mucoses. Dins d'aquest sistema destaca el complement, un conjunt de més de 35 proteïnes en sang que marquen i destrueixen microbis de forma automàtica. Les cèl·lules clau aquí són els fagòcits (macròfags i neutròfils), que literalment mengen invasors, i les cèl·lules Natural Killer (NK), que eliminen cèl·lules infectades o estressades.
  • Immunitat Adaptativa (L'estratègia): És exclusiva dels vertebrats i és capaç d'aprendre a reconèixer qualsevol antigen nou. Es basa en la "Santa Trinitat":
    1. Cèl·lules B: Produeixen anticossos, les "bales màgiques" que s'uneixen a toxines i gèrmens. Mitjançant un procés de reordenament genètic (GOD), podem generar bilions d'anticossos diferents.
    2. Cèl·lules T: Són les orquestradores de la resposta. Es formen al tim (thymus), on aprenen a distingir el que és propi del que és estrany.
    3. Molècules MHC (HLA en humans): Actuen com a recollidores d'intel·ligència, agafant petits fragments de proteïnes (pèptids) de dins o fora de la cèl·lula i mostrant-los a la superfície perquè les cèl·lules T els inspeccionin com si fossin un codi de barres.

2. El repte dels microbis i el microbioma

El llibre destaca que vivim en un món ple de microbis (bacteris, virus, fongs i paràsits), però la gran majoria són inofensius o fins i tot beneficiosos. Trowsdale subratlla la importància del microbioma (la nostra comunitat interna de microbis), que és essencial per entrenar el sistema immunitari des del naixement. Una de les tesis centrals és que la manca d'exposició a microbis "antics" en la societat moderna (la hipòtesi de la higiene) podria ser la causa de l'augment de les al·lèrgies i les malalties autoimmunitàries.

3. Quan el sistema falla: Autoimmunitat i Al·lèrgies

L'autor dedica seccions profundes al que anomena "guerra civil" i "danys col·laterals":

  • Autoimmunitat: Es produeix quan les cèl·lules T o B ataquen els nostres propis teixits. El llibre analitza casos com l'esclerosi múltiple (que va patir la violoncel·lista Jacqueline du Pré), l'artritis reumatoide i la diabetis tipus 1. Sovint, una infecció viral pot actuar com a detonant a causa del mimetisme molecular, on un virus s'assembla a una proteïna pròpia i confon les defenses.
  • Hipersensibilitat (Al·lèrgies i Asma): Són reaccions exagerades a substàncies inofensives com el pol·len o els cacauets. L'anticòs IgE, evolutivament dissenyat per combatre paràsits, és el principal culpable en detonar els mastòcits, que alliberen histamina i causen inflamacions violentes.

4. Immunitat i malalties modernes

  • Càncer: Trowsdale explora per què el sistema immunitari sovint no detecta els tumors, ja que aquests sorgeixen de les nostres pròpies cèl·lules ("traïdors"). Tot i això, descriu els avenços revolucionaris en immunoteràpia, com els inhibidors de punts de control (checkpoint inhibitors) i les cèl·lules CAR-T, que alliberen els frens de les cèl·lules T per atacar el càncer.
  • Envelliment: Amb l'edat, el tim s'encongeix i el sistema immunitari perd eficiència (immunesenescència), mentre augmenta una inflamació crònica de baix nivell anomenada inflammageing. Això es vincula directament amb el declivi cognitiu i malalties com l'Alzheimer.
  • Dieta i Obesitat: L'obesitat es descriu com una malaltia inflamatòria, on el greix en excés estressa el sistema immunitari i provoca malalties com la diabetis tipus 2. Els aliments ultra-processats poden desestabilitzar el microbioma i, per tant, la nostra immunitat.

5. Fronteres: Neuroimmunologia i Evolució

L'obra tanca amb els vincles més moderns de la ciència:

  • La ment i el cos: Existeix una comunicació bidireccional constant entre el cervell i el sistema immunitari a través del nervi vague, hormones i citocines. L'estrés pot "exhaurir" les cèl·lules T, mentre que el sistema immunitari actua com un "setè sentit" que informa el cervell sobre el nostre estat de salut.
  • Herència evolutiva: Hem adquirit gens de resistència clau a través del mestissatge amb neandertals i denisovans fa milers d'anys. També hem domesticat gens de virus antics que ara són essencials, per exemple, per al desenvolupament de la placenta.

Conclusió: El llibre és una crida a entendre que la immunitat és un equilibri delicat. Trowsdale argumenta que l'objectiu no ha de ser només "reforçar" el sistema (que pot ser perillós), sinó mantenir-lo calibrat mitjançant una dieta saludable, exercici físic i un ús responsable dels antibiòtics per evitar el "Pharmageddon" de la resistència bacteriana.





17 d’agost 2025

Les teràpies del futur al NHS

 Novel treatment paradigms and their transformative potential for the NHS: Insights for the ten-year plan for health

L'informe "Novel treatment paradigms and their transformative potential for the NHS: Insights for the ten-year plan for health", elaborat per Sonja Marjanovic i el seu equip de RAND Europe en col·laboració amb Wellcome, examina el potencial de les noves formes de tractament per millorar la qualitat, seguretat, eficiència i efectivitat del Servei Nacional de Salut (NHS) del Regne Unit, en el marc del Pla de 10 Anys per a la Salut del govern.

Context i Oportunitat La recerca i la innovació són fonamentals per a les reformes del NHS i no haurien de ser una prioritat secundària. El Regne Unit és respectat globalment en recerca en salut i ciències de la vida. El NHS té un potencial únic com a base per provar solucions innovadores a gran escala, tot i que actualment té una gran pressió per a la prestació immediata de serveis. Ignorar aquest potencial suposaria una oportunitat perduda i el risc que el Regne Unit es quedi endarrerit en desenvolupaments globals, resultats de salut de la població i prosperitat econòmica.

Objectius i Enfocament de la Recerca RAND Europe va realitzar un estudi ràpid per entendre el potencial dels nous paradigmes de tractament per beneficiar pacients i el NHS, i per definir una visió del que es considera "bo" en relació amb aquests tractaments. Aquest estudi es va basar en recerca documental i consultes amb 15 experts clau mitjançant entrevistes. La recerca es va dur a terme en set setmanes, per la qual cosa no es va poder cobrir tota la literatura rellevant ni consultar tots els experts, tot i que la diversitat dels consultats i l'experiència de RAND Europe asseguren una base de proves sòlida.

Visió per al Futur del Tractament al NHS La visió per al futur del tractament al NHS, en el context del Pla de 10 Anys, inclou quatre elements clau que podrien aconseguir-se en la propera dècada:

  1. Enfocaments de tractament precisos i personalitzats milloraran els resultats dels pacients i l'eficiència dels serveis del NHS.
  2. Nous tipus d'enfocaments terapèutics reduiran la necessitat de tractaments repetits i hospitalitzacions, millorant l'accés i abordant necessitats no cobertes.
  3. Els nous enfocaments de tractament contribuiran a abordar els principals reptes de salut pública, inclosos els relacionats amb les desigualtats socials.
  4. Ser un referent mundial per provar tractaments innovadors, juntament amb els esforços per garantir l'accés a aquests, aportarà beneficis sanitaris i econòmics.

Paradigmes de Tractament Innovadors: Impacte Actual i Potencial Futur L'informe classifica els nous paradigmes en biològics i tecnològics, destacant el seu potencial transformador.

A. Paradigmes Biològics Innovadors

  • Medicina Genòmica i Multi-òmica per a la Medicina Personalitzada:
    • Explicació: Utilitza la informació genètica (ADN) d'una persona per diagnosticar, prevenir o tractar malalties com el càncer i malalties rares. La farmacogenòmica, una branca, ajuda a entendre com els gens afecten la resposta als medicaments. Multi-òmica integra dades genòmiques, proteòmiques (proteïnes) i transcriptòmiques (expressió gènica) per entendre la malaltia.
    • Impacte actual: Tractaments dirigits per al càncer (inhibidors PARP), teràpia d'edició gènica CRISPR per a l'anèmia falciforme i la beta talassèmia. L'ús de la farmacogenòmica redueix les reaccions adverses i el malbaratament de medicaments (es calcula que les reaccions adverses costen al NHS uns 2.000 milions de lliures anuals).
    • Potencial futur (5-10 anys): Escalada de les teràpies gèniques existents, noves teràpies epigenètiques (per càncer, malalties cardíaques, demència), expansió de la medicina personalitzada basada en l'epigenètica. A més de 10 anys, potencial per a teràpies proteòmiques que revolucionin el desenvolupament de fàrmacs i el tractament abans del diagnòstic.
  • Biologia Sintètica i d'Enginyeria:
    • Explicació: Aplica mètodes d'enginyeria per modificar organismes biològics o crear nous compostos amb noves funcions, com ara tractar malalties difícils.
    • Impacte actual: Teràpies de cèl·lules T amb receptor d'antigen quimèric (CAR-T) per a càncers de la sang (limfoma, leucèmia), vacunes d'ARN missatger (ARNm) (Covid-19) i nanomaterials per a l'administració de fàrmacs.
    • Potencial futur (5-10 anys): Teràpies CAR-T de pròxima generació per a tumors sòlids, limfòcits infiltrants de tumors (TIL) per a càncers sòlids metastàtics, vacunes preventives i terapèutiques (grip universal, càncer), ús ampliat de virus oncolítics.
  • Medicina Regenerativa, Enginyeria de Teixits i Cèl·lules Mare:
    • Explicació: Utilitza tècniques com les cèl·lules mare, l'enginyeria de teixits i les teràpies gèniques per reparar, reemplaçar o restaurar teixits i òrgans danyats.
    • Impacte actual: Aplicacions emergents en trasplantaments de tràquea, reparació òssia (maluc) i tractament de l'anèmia falciforme. Un estudi sobre pròtesis de maluc basades en cèl·lules mare podria estalviar fins a 34,8 milions de lliures anuals al NHS.
    • Potencial futur (5-10 anys): Reparació de cartílag, òrgans bioenginyats senzills i bioimpressió sota demanda, tractaments amb cèl·lules mare per al rebuig de trasplantaments. A més de 10 anys, tractament de causes subjacents de malalties cròniques com l'epilèpsia i el Parkinson.
  • Productes Biològics de Pròxima Generació (altres):
    • Explicació: Categoria àmplia de tractaments fets a partir de cèl·lules o organismes modificats.
    • Impacte actual: Agonistes de GLP-1 (Wegovy, Ozempic) per a l'obesitat i la diabetis; vacunes d'ARNm (Covid-19); teràpies d'interferència d'ARN (RNAi) per a malalties genètiques; conjugats d'anticossos-fàrmacs (ADCs) per al càncer; trasplantament de microbiota fecal (FMT) per a infeccions recurrents per Clostridioides difficile.
    • Potencial futur (5-10 anys): Expansió de l'ús d'agonistes de GLP-1 (depressió, addicció a l'alcohol); nous anticossos biespecífics per al càncer; teràpies RNAi (hepatitis B, malaltia hepàtica); anticossos monoclonals per a malalties respiratòries i neurològiques (MPOC, asma, Alzheimer). A més de 10 anys, aplicacions noves del microbioma per a condicions autoimmunes, malalties cardiovasculars, càncer i trastorns psiquiàtrics.
  • Nous Antimicrobians i Alternatives als Antibiòtics:
    • Explicació: Enfocaments per combatre la resistència antimicrobiana (AMR), incloent bacteriòfags (fags), pèptids antimicrobians, anticossos monoclonals i teràpies gèniques.
    • Impacte actual: Ús limitat de teràpies de fags al Regne Unit (més extens a Polònia, Geòrgia, EUA). Anticossos monoclonals utilitzats amb èxit per tractar pacients amb COVID-19.
    • Potencial futur (5-10 anys): Escalada de la teràpia de fags (incloent-hi fags personalitzats i modificats genèticament); pèptids antimicrobians; anticossos monoclonals per a infeccions bacterianes i AMR. A més de 10 anys, ús rutinari de teràpies antimicrobianes personalitzades al NHS.
  • Cronoteràpia:
    • Explicació: Ajusta el moment de l'administració de la teràpia als ritmes biològics naturals del cos (circadians) per millorar l'efectivitat i reduir els efectes secundaris.
    • Impacte actual: Ja s'aplica en algunes condicions cròniques com malalties cardiovasculars, asma i certs càncers.
    • Potencial futur (5-10 anys): Aplicacions en quimioteràpia (minimitzar efectes secundaris) i trastorn bipolar. A més de 10 anys, serà un enfocament regular i integrat per a múltiples malalties, personalitzant el moment del tractament segons l'edat, el sexe o el cronotip.

B. Paradigmes de Tecnologia de la Salut Innovadors

  • Innovació en Salut Mental Habilitada per Tecnologia, Digital i Dades:
    • Explicació: Utilitza tecnologies digitals (internet, aplicacions, chatbots, avatars) per oferir tractaments per a la depressió, l'ansietat i l'insomni.
    • Impacte actual: Teràpies de conversa en línia disponibles al NHS, teràpia AVATAR per a persones amb al·lucinacions auditives. Hi ha proves de la seva rendibilitat.
    • Potencial futur (5-10 anys): Millorar l'accés a teràpies innovadores, augmentar l'eficiència (IA per resumir notes de pacients, agents conversacionals VR) i millorar la comprensió de les condicions de salut mental mitjançant la recollida de dades. Nous fàrmacs per a condicions com l'esquizofrènia (Cobenfy).
  • Restauració Funcional i Interfície Cervell-Ordinador (BCI):
    • Explicació: Tècniques que ajuden les persones a recuperar funcions perdudes en trastorns neurològics i neuromusculars. Les BCI permeten la comunicació entre el cervell i dispositius externs; la neuromodulació es dirigeix a l'activitat del sistema nerviós (ex: Estimulació Cerebral Profunda - DBS).
    • Impacte actual: Molt limitat al NHS; principalment implants coclears, DBS per a Parkinson i estimulació magnètica transcranial per a la depressió.
    • Potencial futur (5-10 anys): Ajudar pacients immòbils a controlar pròtesis o cadires de rodes, permetre la comunicació, aplicacions per a degeneració de la retina, addiccions, dolor neuropàtic, funció immune. A més de 10 anys, teràpies curatives, millora de l'autonomia del pacient i reducció de l'impacte a llarg termini en el NHS i l'atenció social.
  • Cirurgia Robòtica:
    • Explicació: Metges utilitzen màquines amb braços robòtics per realitzar operacions amb precisió, millorant els resultats del pacient i la recuperació.
    • Impacte actual: Tecnologia consolidada amb alta adopció al Regne Unit, principalment en urologia (procediments de pròstata), amb un augment de l'ús en altres especialitats (es va multiplicar per quatre del 2016 al 2022). Millora els resultats i l'eficiència.
    • Potencial futur (5-10 anys): Millores tecnològiques (IA, sensors tàctils), rendibilitat, i ampliació a més àrees quirúrgiques (ortopèdia, teixits tous). A més de 10 anys, microsurgery robòtica i transformació de la formació de cirurgians.
  • Nanobots:
    • Explicació: Dispositius minúsculs (escala molecular) dissenyats per realitzar tasques precises a nivell cel·lular i molecular dins del cos.
    • Impacte actual: Fase experimental, amb investigacions prometedores en l'administració dirigida de fàrmacs.
    • Potencial futur (>10 anys): Aplicació generalitzada per a l'administració de fàrmacs dirigida al càncer (reducció d'efectes secundaris), reparació i regeneració de teixits, reducció de plaques en malalties cardiovasculars i lluita contra la resistència antimicrobiana. L'impacte a gran escala és probable més enllà dels 10 anys.
  • Píndoles Intel·ligents (Smart Pills):
    • Explicació: Píndoles combinades amb dispositius que s'ingereixen, contenen elements electrònics o mecànics, i tenen aplicacions de diagnòstic i terapèutiques en el tracte gastrointestinal (GI).
    • Impacte actual: Càpsules d'endoscòpia per a diagnòstic ja s'utilitzen al Regne Unit. Les aplicacions terapèutiques es troben en fases inicials d'assaigs clínics.
    • Potencial futur (>10 anys): Administració localitzada de fàrmacs al tracte GI (malaltia inflamatòria intestinal); administració oral de fàrmacs que actualment requereixen injecció (agonistes de GLP-1, molècules d'ARN) sense dolor; i intervencions no farmacèutiques (obesitat, restrenyiment). L'impacte generalitzat és probable més enllà dels 10 anys.

Cronologia per a l'Impacte L'impacte dels nous tractaments variarà en un horitzó de deu anys, depenent de la maduresa científica i tecnològica de cada paradigma, l'abast de la seva aplicació i la preparació del sistema de salut per a la seva traducció i adopció. Les teràpies més madures, com les personalitzades per al càncer, les teràpies digitals de salut mental i les de l'obesitat, tenen més probabilitat d'impacte a curt i mitjà termini. Àrees més naixents com la cronoteràpia, les píndoles intel·ligents i els nanobots necessitaran més suport en R+D per veure un impacte a gran escala en el futur.

Del Projecte a la Pràctica: Creació d'un Ecosistema de Suport L'èxit dependrà de la creació d'un ecosistema de suport a la innovació dins i al voltant del NHS, amb un enfocament estratègic i un pla d'implementació. Es proposen set mecanismes de suport i 15 accions específiques [29, 211, Table 1]:

  1. Força de Treball: Integrar la formació en innovació en l'educació professional i proporcionar recursos (temps, finançament, infraestructura) per al personal del NHS.
  2. Dades, Informació i Evidència: Invertir en una infraestructura funcional d'accés i intercanvi de dades (respectant la privacitat i la seguretat), i finançar la recollida d'evidències a partir d'assaigs clínics i estudis d'implementació en el món real.
  3. Finançament, Encàrrecs i Adquisicions: Prioritzar les inversions segons la maduresa tecnològica i el potencial d'impacte. Utilitzar eines com l'exploració de l'horitzó i els perfils de productes objectiu per assenyalar la demanda als innovadors. Crear cicles pressupostaris a més llarg termini i enfocaments de comandes centrats en "paquets de solucions". Revitalitzar el panorama dels assaigs clínics al NHS.
  4. Govern i Regulació de R+D: Assegurar un procés d'aprovació de R+D més simplificat i flexible. Establir processos reguladors clars i flexibles per a nous tractaments (ex: fags antimicrobians, biologia sintètica, neurotecnologia).
  5. Infraestructura Física: Assegurar que hi hagi la infraestructura física i tècnica de suport per escalar els nous tractaments prioritaris (ex: teràpies CAR-T, fabricació de vacunes d'ARNm), incloent sistemes informàtics bàsics i entorns físics segurs.
  6. Col·laboració i Coordinació: Establir acords de governança i coordinació intersectorials per a la recerca, el desenvolupament i l'adopció. Crear comunitats de pràctica nacionals i internacionals que involucrin experts i el públic.
  7. Participació i Compromís de Pacients i Públic: Realitzar consultes i compromisos a temps amb el públic i els pacients sobre qüestions com les consideracions ètiques, la igualtat en l'accés i l'elegibilitat, superant la desconfiança existent en l'intercanvi de dades. Abordar les desigualtats assegurant la rellevància dels nous tractaments per a tota la població.

Observacions Finals L'informe conclou que la transformació dels enfocaments de tractament al NHS requereix una planificació estratègica i inversions significatives en infraestructura, força de treball, lideratge, governança, regulació, col·laboració i participació de pacients i públic. Adverteix que prioritzar només les solucions a curt termini podria comprometre la visió a llarg termini d'excel·lència i sostenibilitat del NHS. Es plantegen preguntes per a una futura deliberació sobre com alinear les estratègies industrials i de salut, prioritzar les accions, abordar les desigualtats, integrar la innovació en les vies assistencials i garantir que les pressions a curt termini no ocultin el potencial a llarg termini.



16 de març 2012

Error

La imperfecció humana ens porta a cometre errors, ningú no és perfecte. Ara bé, quan un està avisat i persisteix, aleshores cal buscar-ne els motius. La introducció del copagament per recepta representa un impost pels malalts. És així, podeu mirar-ho per on vulgueu, al final és un impost que sorgeix fruit que algú ha anat al metge i li han prescrit un medicament. I per tant un pot estar o no d'acord amb més impostos, i si aquests han de ser els malalts qui els paguin, i si han de ser els malalts catalans, però el copagament acordat ahir és això.
El meu interès avui no és pas en aquesta qüestió fiscal, el que em preocupa especialment és que algú consideri que això modera el consum. És a dir, que algú pensi que una vegada un metge ha prescrit una recepta el que convé és no anar-la a cercar a la farmàcia. Promoure la ruptura de la relació de confiança metge-pacient mitjançant incentius als darrers em sembla que és el principal error que caldrà esmenar en el futur, un error que pot costar car. I si algú creu que els metges fan una prescripció inacurada, aleshores el que cal és actuar sobre ells i no sobre els pacients.

PS. En la mesura que la pressió fiscal ha pujat des d'ahir a Catalunya, algú convindria que calculés novament el cost-benefici de viure aquí i potser se'n durà una sorpresa. Potser per això ningú no ho calcula.

PS. I ara sabem també que els catalans i valencians rescatarem les autopistes de peatge madrilenyes amb els peatges de les nostres autopistes. Hi haurà un allargament de concessió que ja va caducar fa 20 anys!. Cada vegada que passis per la barrera del peatge recorda que els madrilenys et fan pagar per ells. Ja n'hi ha prou, ho torno a dir, no amb els meus diners.

PS. La carta del darrer adéu d'un broker de Goldman Sachs tal com s'ha publicat al NYT, una peça més per entendre el moment.

Why I Am Leaving Goldman Sachs
By GREG SMITH
Published: March 14, 2012, NEW YORK TIMES
TODAY is my last day at Goldman Sachs. After almost 12 years at the firm — first as a summer intern while at Stanford, then in New York for 10 years, and now in London — I believe I have worked here long enough to understand the trajectory of its culture, its people and its identity. And I can honestly say that the environment now is as toxic and destructive as I have ever seen it.
Share your thoughts.
To put the problem in the simplest terms, the interests of the client continue to be sidelined in the way the firm operates and thinks about making money. Goldman Sachs is one of the world’s largest and most important investment banks and it is too integral to global finance to continue to act this way. The firm has veered so far from the place I joined right out of college that I can no longer in good conscience say that I identify with what it stands for.
It might sound surprising to a skeptical public, but culture was always a vital part of Goldman Sachs’s success. It revolved around teamwork, integrity, a spirit of humility, and always doing right by our clients. The culture was the secret sauce that made this place great and allowed us to earn our clients’ trust for 143 years. It wasn’t just about making money; this alone will not sustain a firm for so long. It had something to do with pride and belief in the organization. I am sad to say that I look around today and see virtually no trace of the culture that made me love working for this firm for many years. I no longer have the pride, or the belief.
But this was not always the case. For more than a decade I recruited and mentored candidates through our grueling interview process. I was selected as one of 10 people (out of a firm of more than 30,000) to appear on our recruiting video, which is played on every college campus we visit around the world. In 2006 I managed the summer intern program in sales and trading in New York for the 80 college students who made the cut, out of the thousands who applied.
I knew it was time to leave when I realized I could no longer look students in the eye and tell them what a great place this was to work.
When the history books are written about Goldman Sachs, they may reflect that the current chief executive officer, Lloyd C. Blankfein, and the president, Gary D. Cohn, lost hold of the firm’s culture on their watch. I truly believe that this decline in the firm’s moral fiber represents the single most serious threat to its long-run survival.
Over the course of my career I have had the privilege of advising two of the largest hedge funds on the planet, five of the largest asset managers in the United States, and three of the most prominent sovereign wealth funds in the Middle East and Asia. My clients have a total asset base of more than a trillion dollars. I have always taken a lot of pride in advising my clients to do what I believe is right for them, even if it means less money for the firm. This view is becoming increasingly unpopular at Goldman Sachs. Another sign that it was time to leave.
How did we get here? The firm changed the way it thought about leadership. Leadership used to be about ideas, setting an example and doing the right thing. Today, if you make enough money for the firm (and are not currently an ax murderer) you will be promoted into a position of influence.
What are three quick ways to become a leader? a) Execute on the firm’s “axes,” which is Goldman-speak for persuading your clients to invest in the stocks or other products that we are trying to get rid of because they are not seen as having a lot of potential profit. b) “Hunt Elephants.” In English: get your clients — some of whom are sophisticated, and some of whom aren’t — to trade whatever will bring the biggest profit to Goldman. Call me old-fashioned, but I don’t like selling my clients a product that is wrong for them. c) Find yourself sitting in a seat where your job is to trade any illiquid, opaque product with a three-letter acronym.
Today, many of these leaders display a Goldman Sachs culture quotient of exactly zero percent. I attend derivatives sales meetings where not one single minute is spent asking questions about how we can help clients. It’s purely about how we can make the most possible money off of them. If you were an alien from Mars and sat in on one of these meetings, you would believe that a client’s success or progress was not part of the thought process at all.
It makes me ill how callously people talk about ripping their clients off. Over the last 12 months I have seen five different managing directors refer to their own clients as “muppets,” sometimes over internal e-mail. Even after the S.E.C., Fabulous Fab, Abacus, God’s work, Carl Levin, Vampire Squids? No humility? I mean, come on. Integrity? It is eroding. I don’t know of any illegal behavior, but will people push the envelope and pitch lucrative and complicated products to clients even if they are not the simplest investments or the ones most directly aligned with the client’s goals? Absolutely. Every day, in fact.
It astounds me how little senior management gets a basic truth: If clients don’t trust you they will eventually stop doing business with you. It doesn’t matter how smart you are.
These days, the most common question I get from junior analysts about derivatives is, “How much money did we make off the client?” It bothers me every time I hear it, because it is a clear reflection of what they are observing from their leaders about the way they should behave. Now project 10 years into the future: You don’t have to be a rocket scientist to figure out that the junior analyst sitting quietly in the corner of the room hearing about “muppets,” “ripping eyeballs out” and “getting paid” doesn’t exactly turn into a model citizen.
When I was a first-year analyst I didn’t know where the bathroom was, or how to tie my shoelaces. I was taught to be concerned with learning the ropes, finding out what a derivative was, understanding finance, getting to know our clients and what motivated them, learning how they defined success and what we could do to help them get there.
My proudest moments in life — getting a full scholarship to go from South Africa to Stanford University, being selected as a Rhodes Scholar national finalist, winning a bronze medal for table tennis at the Maccabiah Games in Israel, known as the Jewish Olympics — have all come through hard work, with no shortcuts. Goldman Sachs today has become too much about shortcuts and not enough about achievement. It just doesn’t feel right to me anymore.
I hope this can be a wake-up call to the board of directors. Make the client the focal point of your business again. Without clients you will not make money. In fact, you will not exist. Weed out the morally bankrupt people, no matter how much money they make for the firm. And get the culture right again, so people want to work here for the right reasons. People who care only about making money will not sustain this firm — or the trust of its clients — for very much longer.
Greg Smith is resigning today as a Goldman Sachs executive director and head of the firm’s United States equity derivatives business in Europe, the Middle East and Africa.
A version of this op-ed appeared in print on March 14, 2012, on page A27 of the New York edition with the headline: Why I Am Leaving Goldman Sachs.

05 de setembre 2018

Khan el-Khalili based drug pricing

When is it too expensive? Cost-effectiveness thresholds and health care decision-making

In one week of difference, the same technology: CAR T-cells has had two different options for drug pricing. Last week, under NICE review the answer was no to Gilead, and yesterday was yes to Novartis. The first paradigm applied to Yescarta is well known: marginal effectiveness should be acceptable at an affordable cost (NICE). The second one applied to Kymriah is based on preferences and willingness to pay under confidential prices. It is also a well known system specially at bazaars like Khan el-Khalili in Cairo.
This is an example of how two systems are applied in practice and nobody cares about it. I'm concerned about transparency, and that's why I can't understand why with public money the expenditure is confidential. I would agree if somebody explain the budget impact that have been agreed, otherwise with public money Kahn el-Khalili system is not acceptable. After more than four decades, Torrance would ask himself if all this effort on cost-effectiveness analysis has had any sense to arrive at this point.
Anyway, the remaining question is: when is too expensive? This is precisely what this editorial asks. And the and the answer (?) is:
For deciding whether something is too expensive, thresholds are crucial. Depending on which perspective is taken, the word ‘threshold’ may either refer to the consumption value of health or the marginal cost-effectiveness of current spending. 
This is a standard health economics perspective that no health politician nowadays will buy. Right now they are not buying the idea, and I think that they prefer confidential prices. It allows to reflect power,  discretionality, or even worse arbitrariness. Khan el-Khalili system has won.

19 de febrer 2025

Té múscul la indústria biotech? (4)

 Biopharma dealmaking in 2024

Un amic em pregunta: Sincerament, vista la situació incerta que vivim, què caldria fer com a país per millorar el benestar dels ciutadans?. Jo li contesto que això requereix un llibre sencer. I afegeixo, abans de fixar uns objectius de futur, cal estar segur del diagnòstic, cal saber on som. Hi ha gent que no sap a quin país viu, i d'altres que ni ho volen saber i que tant sols es troben en un territori. Cal que els governants sàpiguen quin és el país real que han de governar. I afegeixo, he constatat que massa sovint els decisors públics s'imaginen un país inexistent. Si no sabem on som, poc sabrem què cal fer per avançar. 

Per exemple, mirem primer la renda disponible per als ciutadans. Si ens limitem a considerar la renta neta per càpita ens trobarem que al 2024 és inferior a la de 2009 ajustant per la inflació. És a dir que quinze anys després (!), la disponibilitat d'ingressos reals dels ciutadans no només no ha augmentat sinó que ha disminuït un 3,8%. Any 2024: 16.546€  Any 2009: 17.216€  (ajustat per la inflació 2009-2024: 35,2%). Això no ho veureu explicat habitualment a la premsa. Les dades són dures, 15 anys d'estancament econòmic són molts anys. 

I si enlloc de referir-nos a la renda, ens mirem la producció sectorial veurem alts i baixos notables. No correspon ara fer-ne una anàlisi detallada. Però em referiré a un sector. Resulta que a la presentació d'un informe sobre el sector biofarmacèutic a Catalunya he observat un optimisme patològic que caldria ajustar amb un toc de realisme profund. No seré jo qui discuteixi el volum econòmic del sector, que diuen que és de 44 mil milions de facturació i que ho barreja tot, recerca, fabricació i assistència sanitària, un embolic notable. No seré jo qui discuteixi altres afirmacions de l'informe anual com les patents generades o d'altres estadístiques inexistents.

El que a aquestes alçades si que convé dir és que el conjunt de la biotecnologia no ha sabut reflectir a l'informe quins productes innovadors ha generat, quantes mol·lècules noves han aportat valor a la societat. No sabem que n'hem tret a canvi. Tant sols hi apareix l'exemple destacat del CAR-T de l'Hospital Clínic, una tecnologia desenvolupada originalment a Pensylvania. Hi deuen haver altres exemples però no surten. I llavors cal preguntar-nos perquè no s'explica què s'ha assolit amb tantes inversions (347 milions per ser exactes el 2024) o amb les inversions dels darrers cinc anys? I amb la inversió pública?

A Nature miro les fusions i adquisicions de l'any a nivell mundial, i repasso els imports. Les dades de cada operació són abismals si les volem comparar amb tot el que estem veient al nostre voltant. Són la mostra del procés de desarriscar a la innovació i de financialització del sector al que m'he referit tantes vegades i que pagarem car en els preus dels nous medicaments.

Això és el més destacat que ha passat el 2024:


I aquestes són les aliances,


Les dades parlen. No afegiré res més. Només diré que cal una dosi extra de realisme per saber on som, abans de decidir cap a on anem. Cal saber que com a sector productiu, la recerca no pot ser un objectiu en si mateix sinó que cal anar més enllà i convé traslladar-la a benestar i salut. Cal saber si tenim múscul abans de començar a caminar.

21 de gener 2026

Economia dels medicaments (3)

Manual de farmacoeconomía para profesionales del Sistema Nacional de Salud 

Aquest llibre, titulat "Manual de farmacoeconomía para profesionales del Sistema Nacional de Salud" (agost de 2024), és una obra de referència exhaustiva dissenyada per proporcionar als professionals sanitaris una base conceptual i metodològica sòlida sobre l'avaluació econòmica de medicaments a Espanya,. L'informe arriba en un moment de canvi normatiu marcat pel Reglament Europeu d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries i la necessitat d'una gestió eficient dels recursos en el Sistema Nacional de Salut (SNS).

A continuació es detallen els continguts clau dividits en els seus quatre blocs principals:

1. Context i Evolució de l'Avaluació Econòmica a Espanya

L'avaluació econòmica d'intervencions sanitàries (EEIS) té com a objectiu examinar les conseqüències a curt i llarg termini de la incorporació d'una nova tecnologia en comparació amb la millor alternativa existent.

  • Situació Europea: El manual destaca a Austràlia (1992) com a pionera i al NICE (Regne Unit) com el referent internacional que ha consolidat l'ús de la ràtio de cost-utilitat incremental per informar les decisions de preu i finançament.
  • La Trajectòria Espanyola: Espanya s'ha incorporat a aquest procés amb retard i d'una manera que els autors descriuen com a fragmentada, asistemàtica i insuficient a nivell normatiu,. No obstant això, fets recents com la creació del Comitè Assessor per al Finançament de la Prestació Farmacèutica (CAPF) el 2019 i la publicació de la "Guia d'avaluació econòmica de medicaments" el 2024 marquen una fita en l'estructuració d'aquests processos.

2. Marc Institucional i Processos en el SNS

El llibre detalla el paper dels diferents actors que intervenen des de la microgestió fins a la macrogestió:

  • AEMPS: És l'autoritat responsable de l'autorització i control de medicaments basant-se en criteris de qualitat, seguretat i eficàcia.
  • Informes de Posicionament Terapèutic (IPT): Creats el 2013 per determinar el valor terapèutic d'un nou fàrmac respecte a les seves alternatives,. El manual analitza l'impacte de l'anul·lació judicial del Pla de Consolidació dels IPT el 2023, que ha retornat les competències d'avaluació clínica a l'AEMPS mentre es tramita un nou Reial Decret.
  • CIPM: La Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments és l'òrgan col·legiat que fixa els preus industrials màxims i decideix sobre el finançament públic.
  • Llindars de Disposició a Pagar: S'aborda la necessitat d'un valor de referència per determinar si una tecnologia és eficient. Els estudis empírics a Espanya estimen que el cost marginal per any de vida ajustat per qualitat (AVAC) guanyat se situa entre els 22.000 € i els 25.000 €,.

3. Guia Metodològica i Tipus d'Anàlisi

Aquesta secció pràctica explica les eines clau per dur a terme anàlisis robustes:

  • Ràtio de Cost-Efectivitat Incremental (RCEI): És la mètrica principal que compara el cost addicional per unitat d'efectivitat guanyada en reemplaçar un tractament.
  • Anàlisi de Cost-Utilitat (ACU): És l'avaluació prioritària segons el Ministeri de Sanitat, ja que utilitza els AVAC per permetre comparacions entre diferents malalties.
  • Anàlisi d'Impacte Pressupostari (AIP): A diferència de l'avaluació econòmica (que busca l'eficiència a llarg termini), l'AIP avalua si el sistema pot permetre's la introducció del fàrmac en el pressupost actual (curt-mitjà termini).
  • Tractament de la Incertesa: Es destaca la importància de l'anàlisi de sensibilitat (univariant, multivariant o probabilística) per comprovar la robustesa dels resultats davant la variabilitat dels paràmetres.

4. Fronteres i Reptes de Futur

El manual explora els temes més avantguardistes de la disciplina:

  • VALTERMED: Un sistema d'informació corporatiu del SNS per mesurar el valor terapèutic en la pràctica clínica real, especialment per a fàrmacs d'alt cost o incertesa.
  • PROMs i PREMs: La integració de mesures de resultats i experiències reportades pels mateixos pacients per captar una visió holística de l'efectivitat i la qualitat de vida.
  • Acords d'Accés al Mercat (MEA): Eines com el pagament per resultats o els sostres de despesa, que permeten compartir el risc entre la indústria i el pagador davant la incertesa clínica o financera.
  • Teràpies Avançades i Medicaments Orfes: Es discuteixen els reptes de finançar teràpies potencialment curatives (com les CAR-T) però amb preus molt elevats i evidència limitada en el moment de l'aprovació.

13 d’abril 2022

Alternative payment models for pharmaceuticals

Outcomes-based reimbursement for gene therapies in practice: the experience of recently launched CAR-T cell therapies in major European countries


Kymriah® and Yescarta® have relatively uniform list prices across the EU5, and are reimbursed according to their marketing authorisations. In France and the UK, reimbursement is on the condition of collecting additional data (at the cohort level) and subject to future reassessments; elsewhere, rebates (Germany) or staged payments (Italy and Spain) are linked to individual patient outcomes.

 Kymriah® and Yescarta® were two of the subject therapies used to pilot and validate the Valtermed system for roll-out in November. Kymriah® is reimbursed in the Spanish NHS through two outcomesbased, staged payments based on data collected through the Valtermed system: one at the time of treatment (reported to be 52% of the total €320,000 ), and a second payment at 18 months (reportedly the remaining 48%), provided that the patient has achieved and sustained a complete response to the treatment. Yescarta® was approved for reimbursement in July 2019, and follows a similar approach to Kymriah®, however, with payments linked to survival as collected through Valtermed: reportedly a first payment of €118,000, and a second payment of €209,000



 Adolf Mas (1907) exhibition at KBR

14 de febrer 2020

Repairing DNA: a review

The promise and challenge of therapeutic genome editing

Jenifer Doudna publishes a must read review article on genome editing in Nature this week. 
Current clinical trials using the CRISPR platform aim to improve chimeric antigen receptor (CAR) T cell effectiveness, treat sickle cell disease and other inherited blood disorders, and stop or reverse eye disease. In addition, clinical trials to use genome editing for degenerative diseases including for patients with muscular dystrophy are on the horizon.
 Notably, all of the genome-editing therapeutics under development aim to treat patients through somatic cell modification. These treatments are designed to affect only the individual who receives the treatment, reflecting the traditional approach to disease mitigation. However, genome editing offers the potential to correct disease causing mutations in the germline, which would introduce genetic changes that would be passed on to future generations.
 At the time of writing, international commissions convened by the World Health Organization (WHO) and by the US National Academy of Sciences and National Academy of Medicine, together with the Royal Society, are drafting detailed requirements for any potential future clinical use.
Meanwhile, CRISPR is closer than you think.



Fig. 1: Ex vivo and in vivo genome editing to treat human disease.

Fig. 2: The genome editing toolbox.

Fig. 3: Emerging tools.

Fig. 4: Editing the human germline.




12 de desembre 2023

Quin hauria de ser el preu adient dels medicaments?

 The Right Price: A Value-Based Prescription for Drug Costs

Ara que la FDA acaba d'aprovar la primera teràpia d'edició genètica mitjançant CRISPR per anèmia de cèl·lules falciformes, ja sabem el preu que ha decidit VERTEX, l'empresa comercialitzadora, 2,2 milions $. A Catalunya poden haver-hi unes 240 persones afectades i per tant l'impacte pressupostari del cost del tractament seria de més de 500 milions (si el preu final fos el que diuen ara). Aquesta és la dimensió del problema que s'acosta. La EMA l'aprovarà el mes de març proper.

Quin hauria de ser el preu adient d'un medicament?. Bona pregunta per un moment com aquest.  Aquesta és precisament la qüestió que tracta un llibre de Peter Neumann et al. que he llegit recentment. Es tracta d'una obra per a tots els públics centrada als USA però que també va més enllà. L'índex ja dona una idea:

PART I. THE ECONOMICS OF PRESCRIPTION DRUGS

1.Introduction

2.The Prescription Drug Market

3.Proposed Solutions for Rising Drug Prices

4.Measuring the Value of Prescription Drugs

PART II. EXPERIENCES MEASURING A DRUG’S VALUE IN THE US AND ABROAD

5.Measuring Drug Value: Whose Job Is It Anyway?

6.Institute for Clinical and Economic Review

7.Other US Value Assessment Frameworks

8.Do Drugs for Special Populations Warrant Higher Prices?

PART III. GETTING TO VALUE-BASED PRICING FOR DRUGS

9.Improving Value Measurement

10.Aligning Prices With Value

11.The Path Forward

La tercera part m'ha interessat especialment perquè planteja qüestions sobre els QALYs que repetidament he explicat en aquest blog, i diu:

If QALYs were a person, they might receive a lot of hate mail. People complain that QALYs are not patient-focused, that they are used as rationing tools by health insurers, and that putting numbers on people’s health is dehumanizing. “The entire superstructure of the QALY methodology is built upon philosophical sand,” wrote one critic in 2019. As we have seen, the use of cost-per-QALY ratios by payers to inform drug coverage and pricing decisions attracts intense opposition in some quarters.

El racionament existeix però hipòcritament ningú en vol parlar, diu.  I els QALYs tenen problemes però,

A philosopher and ethicist, Peter Singer, has observed (with apologies to Winston Churchill), QALYs may be the worst way to measure health, except for all of the others.

I així és. Som davant d'un llibre d'interès, especialment per a reguladors acabats d'arribar al càrrec i no tenen temps de llegir i s'enfronten al pànic escènic. És un llibre relativament curt que ajudarà a posar les idees en el context acurat.

PS. Tinc la impressió que cal superar la lògica del preu i anar cap una concepció diferent de contracte públic de subministrament de teràpies. Ho he explicat en altres ocasions i en canvi aquest llibre no ho reflecteix.

PS. Tinc la impressió que estem davant d'una teràpia amb gran potencial d'efecte crida, molt preocupant. Encara som a temps per regular-ho i evitar que passi com amb els peruans i el CAR-T. O es fa abans o ja serà massa tard i es farà malament.

PS. Aquí teniu un exemple de recerca en un àmbit on ja s'ha trobat la solució, i per tant és inapropiat invertir-hi. Ara bé, algú no se n'ha volgut adonar i uns altres hi estan abocant diners. Trobo a faltar informes sobre recerca fútil.  Si voleu conèixer com s'ha arribat a la solució, ho trobareu aquí.

PS. Antic post sobre guerra injusta, per rellegir ara mateix.

 



20 de juliol 2019

Living drugs

The Promise and Price of Cellular Therapies

The op-ed of The New Yorker provides a clear understanding of the development of CAR-T therapies and the birth of a new class of drugs: the "living drugs". Their implications are huge, from manufacturing to pricing. A must read or listen.






14 de juliol 2025

L'envelliment de qualitat

Super Agers.  An Evidence-Based Approach to Longevity

Llibre resumit amb IA.

El llibre "Super Agers" del Dr. Eric Topol ofereix una visió detallada i basada en l'evidència sobre la longevitat i la salut, desafiant les afirmacions exagerades i la pseudociència en aquest camp. Topol és reconegut per la seva experiència personal com a metge i per la seva posició com a expert en els avenços de la salut durant els darrers trenta anys. El llibre suggereix que el secret de la longevitat rau en els avenços científics innovadors, especialment la convergència radical de la intel·ligència artificial (IA) i la biociència.

A continuació, es resumeixen els punts clau del llibre:

L'Era de la Salut i els Seus Factors Modificables (Lifestyle+)

El Dr. Topol defensa que la capacitat de prevenir o endarrerir substancialment les malalties relacionades amb l'edat dependrà en gran mesura de l'atenció als factors d'estil de vida (anomenats "lifestyle+").

  • Òmiques i Medicina Individualitzada: El llibre introdueix el concepte d'òmiques, que són les diverses capes d'informació biològica dins de les nostres cèl·lules i teixits, incloent-hi el genoma, l'ARN, les proteïnes, l'epigenètica i el microbioma. Aquesta rica informació biològica és fonamental per definir la nostra singularitat com a individus i constitueix la base per a una medicina individualitzada. Els avenços en la ciència òmica són "impressionants", ja que permeten identificar variants genètiques, diagnosticar càncers precoçment mitjançant "biòpsies líquides" i detectar indicadors de malalties neurodegeneratives o preeclampsia.
  • Dieta:
    • Una dieta pobra està vinculada al 22% de totes les morts a 195 països, superant el tabac o el càncer.
    • Aliments ultraprocessats (AUP): Estan associats amb un augment de pes, alteració dels senyals intestí-cervell, malaltia del fetge gras, la majoria de tipus de càncer, trastorns del son, malaltia inflamatòria intestinal, depressió i demència. Un augment del 62% en la mortalitat per totes les causes està lligat a més de quatre porcions diàries d'AUP.
    • Consells dietètics: Llegir etiquetes, evitar additius i sucres afegits/falsos, i comprar aliments frescos al perímetre de les botigues. L'aplicació "Open Food Facts" pot ser útil per verificar la informació dels aliments.
    • Edulcorants no nutritius: Hi ha informes contradictoris. Alguns estudis grans han trobat una associació directa entre el consum de certs edulcorants (aspartam, acesulfam de potassi, sucralosa) i el risc de malalties cardiovasculars i cerebrovasculars, mentre que altres no han trobat evidències convincents de risc.
    • Tipus de greixos: Els greixos insaturats (mono o poliinsaturats) vegetals s'associen amb dades de longevitat més favorables i una reducció substancial del risc cardiovascular i de diabetis tipus 2. La dieta cetogènica, rica en greixos, s'associa amb colesterol alt, risc cardiovascular, "boira cerebral", i pot promoure la malaltia del fetge gras.
    • Alcohol: Tant el consum moderat com l'elevat són perjudicials. El mite sobre els beneficis del vi negre ha estat refutat. Les begudes alcohòliques es classifiquen com a cancerígenes i s'associen clarament amb l'augment de la mortalitat.
    • Carns vermelles i processades: Un estudi recent va concloure que ambdues estan lligades a un petit augment del risc de mortalitat per totes les causes. El canvi d'una dieta rica en carn a una vegetariana podria reduir els gasos d'efecte hivernacle.
    • Dieta saludable: Inclou fruites, verdures, llegums, cereals integrals, fruits secs, llavors, greixos saludables (oli d'oliva, alvocats) i peix gras (salmó, tonyina). L'oli d'oliva s'ha vinculat a una menor mortalitat general i un risc reduït de demència. Una ingesta elevada de fibra (recomanada 30 g/dia) es relaciona amb un 31% menys de malalties cardíaques i un 16% menys de diabetis tipus 2 o càncer de còlon.
    • Dieta Mediterrània: Un assaig controlat amb 7.477 participants va demostrar una reducció del 30% en el risc de mort cardiovascular, atac cardíac o ictus.
    • Nutrició Personalitzada: Un estudi amb 800 participants sense diabetis va establir les bases per a la nutrició personalitzada, demostrant que el microbioma intestinal és un determinant clau de les pujades de glucosa.
  • Exercici:
    • L'exercici té beneficis clars per reduir la inflamació. Un minut d'exercici pot "comprar" cinc minuts de vida extra, i l'exercici d'alta intensitat pot augmentar-ho a set o vuit minuts.
    • Passejar: Fins a 9.800 passos diaris es van associar amb protecció contra la demència en un estudi de 78.000 participants del UK Biobank.
    • Cognició: Més de 2.000 informes i 80 assaigs aleatoris han estudiat la relació entre l'exercici físic i la cognició, mostrant un efecte favorable consistent, encara que petit.
    • Entrenament de força/resistència: L'adopció d'entrenament de força regular (4-5 vegades per setmana, 20-30 minuts) és recomanable.
    • Equilibri: La prova d'equilibri amb una sola cama és important; no poder mantenir-se durant 10 segons duplica el risc de mortalitat per totes les causes. Es pot millorar amb la pràctica.
  • Son:
    • La irregularitat del son s'associa amb un major risc de mortalitat per totes les causes, cardiovascular i càncer.
    • Dormir menys de sis hores entre els 50 i 60 anys s'associa amb un augment del 30% del risc de demència.
    • La privació de son pot provocar canvis pro-inflamatoris en teixits i hormones.
    • L'apnea del son és una interrupció comuna del son que afecta el 34% dels homes i el 17% de les dones als EUA, i s'associa amb un risc dues vegades més gran de malalties cardiovasculars i metabòliques. El seu diagnòstic i maneig són crucials.
  • Determinants Socials de la Salut i Soledat: L'estatus socioeconòmic és un factor de risc independent per a la mortalitat prematura, tan important com fumar o la inactivitat física. La soledat i l'aïllament social estan lligats a un major risc de depressió, ansietat, suïcidi, demència i càncer de pulmó.

Malalties Cròniques i Avancaments Tecnològics

El llibre aborda com els avenços mèdics estan transformant el maneig de les malalties que abans es consideraven incurables.

  • Obesitat i Diabetis:
    • Les medicaments GLP-1 (com Ozempic, Wegovy, Mounjaro, Zepbound) han revolucionat el maneig de l'obesitat i la diabetis. Mimetitzen hormones naturals que regulen el metabolisme. S'han demostrat els seus beneficis en malalties cardiovasculars, insuficiència cardíaca amb fracció d'ejecció preservada, fibril·lació auricular, funció renal i apnea del son. No obstant això, comporten efectes secundaris gastrointestinals i pèrdua de massa muscular.
    • El teixit adipós (greix) no només emmagatzema energia sinó que també està implicat en la inflamació de tot el cos, un procés anomenat "meta-inflamació". L'obesitat s'ha reclassificat com una malaltia crònica complexa.
    • La prediabetis és una condició real lligada a un major risc d'infarts, ictus i mort, malgrat la confusió i escepticisme inicials.
    • Les puntuacions de risc poligènic poden ajudar a predir el risc de diabetis tipus 2 en diferents ancestries.
  • Malaltia Cardiovascular (Aterosclerosi):
    • És la principal causa de mort a tot el món.
    • La detecció precoç és crucial. Els angio-TC coronaris revelen una alta freqüència de malaltia coronària en persones asimptomàtiques, amb un risc significatiu fins i tot en malalties no obstructives.
    • Factors de risc: Els "Life's Essential 8" de l'American Heart Association inclouen una dieta saludable, activitat física, evitar la nicotina, son saludable, pes saludable, i nivells saludables de lípids, glucosa i pressió arterial. La genètica també hi juga un paper.
    • Les puntuacions de risc poligènic ajuden a determinar el risc individual de malalties cardíaques i poden guiar la decisió d'iniciar el tractament amb estatines.
    • Lípids: El colesterol LDL és un factor clau. Noves drogues com l'olesarsen i els fàrmacs que interfereixen amb l'ARN poden reduir dràsticament els triglicèrids i Lp(a). L'Apolipoproteïna B (apoB) és un predictor de risc més precís que el colesterol LDL en molts casos.
    • Inflamació: La inflamació de tot el cos és un factor clau en l'aterosclerosi. Assaigs clínics amb fàrmacs antiinflamatoris com el canakinumab i la colchicina han demostrat la seva capacitat per reduir atacs cardíacs, ictus i morts cardiovasculars. L'any 2023, la FDA va aprovar Lodoco (colchicina) com el primer fàrmac per tractar la inflamació cardiovascular.
    • Imatge oportunista: L'IA pot utilitzar fotos de la retina o radiografies de tòrax per determinar amb precisió la puntuació de calci de l'artèria coronària i predir el risc d'atac cardíac i ictus.
  • Càncer:
    • Es descriuen diverses teories sobre l'origen del càncer (basada en cèl·lules, teixits, o "mala sort").
    • La biologia espacial i les eines d'IA estan transformant la comprensió de l'evolució del càncer, permetent mapes 3D de tumors i el seu microambient. El càncer pot segrestar neurones, vasos sanguinis i fins i tot mitocondris de les cèl·lules T.
    • Avaluació de riscos: L'IA pot identificar individus d'alt risc analitzant registres mèdics electrònics, anàlisis de laboratori, exploracions, puntuacions de risc poligènic i biomarcadors sanguinis emergents. La puntuació de risc poligènic pot guiar la detecció del càncer (p. ex., mamografies, colonoscòpies).
    • Detecció precoç multicàncer (MCED): Les "biòpsies líquides" (anàlisis de sang o altres fluids corporals) busquen evidència microscòpica de càncer. La prova GRAIL Galleri, per exemple, detecta senyals de càncer i localitza la seva font amb IA. No obstant això, la majoria de casos detectats amb Galleri eren en etapes avançades, i encara es necessiten assaigs aleatoris per confirmar el benefici net. Les exploracions de ressonància magnètica de cos sencer per a cribratge massiu no estan recolzades per evidència suficient i poden portar a "incidentalomes" i ansietat.
    • Teràpies dirigides: La caracterització molecular del càncer és vital, ja que moltes mutacions (HER2, BRCA1/2, EGFR, KRAS, etc.) guien els tractaments aprovats.
    • Vacunes personalitzades contra el càncer: Basades en ARN missatger (ARNm) i nanopartícules, poden codificar mutacions cancerígenes per estimular una resposta immunitària dirigida. S'estan mostrant resultats prometedors en assaigs clínics per a melanoma i càncer de pàncrees.
    • Gegants digitals: Els "bessons digitals" podrien utilitzar grans conjunts de dades de pacients amb càncer per predir el tractament òptim.
  • Neurodegeneració (Alzheimer's i Parkinson's):
    • Vies del cervell: El cervell té un sistema de neteja de residus (sistema glimfàtic) i vasos limfàtics especialitzats que ajuden a eliminar proteïnes tòxiques. Les micròglies (cèl·lules immunitàries residents) són clau en la interacció amb la resposta immunitària i contribueixen a la neuroinflamació.
    • Alzheimer's: El seu desenvolupament triga dècades. Els biomarcadors en sang (com p-tau-217) són un gran avenç per a la detecció precoç. L'exercici millora la cognició i pot rejovenir les cèl·lules de la micròglia. La dieta alta en AUP augmenta el risc de demència. Els medicaments GLP-1 s'estan investigant pel seu potencial en l'Alzheimer's.
    • Microbioma intestinal i Eix Intestí-Cervell: El microbioma intestinal té un paper fonamental en el desenvolupament de l'Alzheimer's, influint en l'activació microglial i la producció de plaques Aβ i Tau. La manipulació del microbioma (prebiòtics, probiòtics) podria ser una intervenció futura.
    • Parkinson's: No és només un trastorn cerebral, sinó que també afecta el tracte gastrointestinal, amb símptomes que poden precedir les manifestacions motores per dècades. L'α-sinucleïna pot estendre's de l'intestí al cervell. Els biomarcadors en sang són prometedors per a la detecció precoç del Parkinson's. Les drogues GLP-1 han mostrat beneficis en assaigs aleatoris per al Parkinson's.
    • Rejoveniment cerebral: Factors com la proteïna Klotho i el factor plaquetari 4 (PF-4) de la sang han mostrat beneficis cognitius en models animals. Els fàrmacs senolítics (que eliminen cèl·lules senescents) i la neuromodulació amb dispositius són àrees d'investigació activa.
    • Prevenció: Un biomarcador sanguini de la inflamació (hs-CRP) en l'edat adulta primerenca pot estratificar el risc de deteriorament cognitiu. L'IA multimodal que integra dades clíniques, genètiques, biomarcadors, microbioma i imatges pot quantificar el nivell de risc i guiar intervencions.

Curació de Malalties Rares i el Futur de la Medicina

El llibre posa èmfasi en com les malalties rares sovint obren portes a tractaments per a malalties comunes.

  • Edició genòmica (CRISPR):
    • El CRISPR permet l'edició precisa de l'ADN. Els avenços inclouen l'edició de bases (canvi d'una sola base) i l'edició primerenca (inserció de noves seqüències).
    • Aplicacions: S'han obtingut resultats molt prometedors en la reducció del colesterol LDL en assaigs clínics per a la hipercolesterolèmia familiar, la correcció de l'anèmia falciforme, i el tractament de l'angioedema hereditari.
    • Reptes: L'edició de gens "in vivo" (dins del cos) encara està limitada pel seu abast. Els nanopartícules són crucials per a l'entrega precisa de l'ARN missatger (ARNm) o les eines d'edició a les cèl·lules diana.
    • Edició de l'epigenoma: Modifica l'expressió gènica (encesa/apagada) sense canviar directament la seqüència d'ADN, oferint un "ajust" o "gene tuning" més temporal i amb un perfil de seguretat potencialment millorat. S'està investigant per a la reducció del colesterol, l'Alzheimer's i altres malalties.
    • Edició mitocondrial: S'estan fent avenços per editar l'ADN mitocondrial (ADNmt), amb aplicacions potencials per a les malalties mitocondrials i el procés d'envelliment.
    • Ètica i accés: La tecnologia CRISPR planteja qüestions ètiques i d'equitat, especialment pels alts costos. No obstant això, es planteja que existeix una "obligació ètica" d'accelerar la implementació d'aquestes teràpies per a malalties com l'anèmia falciforme.
  • Control del Sistema Immunitari:
    • El sistema immunitari és extremadament complex. S'estan fent avenços en la comprensió i manipulació de les cèl·lules immunitàries (cèl·lules T, cèl·lules B, macròfags, etc.).
    • Malalties autoimmunitàries: Es poden curar mitjançant l'enginyeria cel·lular (p. ex., cèl·lules CAR-T que s'han utilitzat amb èxit en el lupus) o la restauració de la tolerància immunitària. Les nanopartícules amb "antígens esquer" poden generar un gran nombre de cèl·lules T reguladores (Tregs) per desactivar les cèl·lules auto-reactives. El fetge també pot ser utilitzat per "ensenyar" les cèl·lules immunitàries a ignorar els autoantígens.
    • Vacunes Universals: S'està treballant intensament en una vacuna universal contra la grip que podria apuntar a tots els subtipus coneguts.
    • Virus d'Epstein-Barr (EBV) i Esclerosi Múltiple (EM): S'ha consolidat la connexió entre la infecció per EBV i l'EM, amb mecanismes de mimetisme molecular. El desenvolupament d'una vacuna contra l'EBV és una prioritat per prevenir l'EM.
  • Infeccions i Resistència Antimicrobiana:
    • La IA està revolucionant el descobriment d'antibiòtics. S'han identificat noves classes estructurals d'antibiòtics utilitzant xarxes neuronals gràfiques i IA generativa. També s'estan buscant molècules amb activitat antibiòtica a partir de proteomes d'organismes extints i bases de dades microbianes.
    • La teràpia amb bacteriòfags (fags), que utilitza virus que infecten bacteris, està guanyant interès per tractar infeccions multiresistents als antibiòtics.
    • La metagenòmica (seqüenciació completa de l'ADN d'una mostra) permet una identificació ràpida i imparcial dels patògens (bacteris, virus, fongs, paràsits) i de la seva resistència a antibiòtics, superant els mètodes de cultiu tradicionals que són lents i imprecisos.

El Camí a Seguir

Topol critica el "circ de la longevitat" (clíniques cares, suplements no provats), i subratlla la importància d'un enfocament basat en l'evidència.

  • Envelliment Biològic vs. Cronològic: L'envelliment es considera l'acumulació de danys a cèl·lules i molècules. Les "senyals distintives de l'envelliment" s'han ampliat de nou a dotze, incloent-hi la inflamació crònica, el microbioma intestinal i l'eliminació de residus.
  • Rellotges Biològics: Diversos "rellotges" (epigenètics, proteòmics, metabolòmics, organístics, immunes) intenten mesurar l'edat biològica. No obstant això, el que realment significa "edat biològica" a nivell individual és incert i no té un "ancoratge" adequat en assaigs clínics. L'enfocament actual continua sent la importància dels factors d'estil de vida.
  • Envelliment dels Òrgans: Els estudis han revelat que els òrgans dins d'un mateix individu envelleixen a ritmes molt diferents. L'alcohol, per exemple, accelera l'envelliment del cervell, el ronyó i l'intestí; el tabac afecta múltiples òrgans. Aquesta comprensió suggereix que les futures intervencions anti-envelliment haurien de ser personalitzades i dirigides als òrgans més envellits.
  • Rejoveniment Cel·lular i Sistèmic:
    • Reprogramació epigenètica parcial: El treball de Juan Carlos Izpisua Belmonte ha demostrat el potencial de rejovenir cèl·lules i animals sencers. L'ús dels factors de Yamanaka (OKSM) de manera transitòria pot eliminar les signatures epigenètiques de l'envelliment sense que les cèl·lules perdin la seva identitat o es transformin en càncer.
    • "Sang jove": Experiments amb parabiosi (unió quirúrgica de ratolins joves i vells) han suggerit que la sang jove pot rejovenir múltiples òrgans. No obstant això, es necessiten proves més pràctiques i la identificació dels factors responsables. La investigació sobre els factors plasmàtics i el líquid cefaloraquidi joves és prometedora.
    • Cèl·lules senescents ("zombi"): L'eliminació d'aquestes cèl·lules mitjançant fàrmacs senolítics (com dasatinib i quercetina) ha mostrat beneficis en models animals i s'està provant en assaigs clínics per a diverses malalties (fibrosi pulmonar, malaltia renal, Alzheimer's, artrosi).
    • NAD+ i sirtuïnes: Els nivells de NAD+ disminueixen amb l'edat, però no hi ha evidència convincent que els suplements de precursors de NAD+ (NR, NMN) o els activadors de sirtuïnes (com el resveratrol del vi negre) proporcionin beneficis de longevitat.
  • Compressió de la Morbiditat vs. Retard de la Morbiditat: El llibre qüestiona la idea que una vida més llarga portarà a una "compressió de la morbiditat" (poc temps amb malalties abans de la mort), suggerint que, de moment, només es pot aspirar a un "retard de la morbiditat".
  • Futur Impulsat per la IA: L'IA, amb models com GraphCast per a la predicció meteorològica (99,7% de precisió), pot simular l'èxit en la previsió mèdica. La integració de dades multi-capa (factors clínics, genètics, biomarcadors, microbioma, imatge) amb IA serà essencial per identificar individus d'alt risc i personalitzar les intervencions. La tecnologia per avaluar l'exposició a virus i autoanticossos a partir d'una gota de sang (Infinity Bio) és un exemple de les futures capacitats.

En resum, "Super Agers" del Dr. Topol proporciona una guia exhaustiva i basada en l'evidència sobre els factors que influeixen en l'envelliment i el potencial de la IA per avançar en la ciència biomèdica, promoure la salut i estendre la longevitat. El llibre és una crida a l'acció per a que els individus facin canvis en el seu estil de vida i per a que la societat adopti canvis sistèmics en benefici de la salut de tothom.



PS. Països amb menys nens i adolescents.