El nombre d'assegurats privadament en assistència sanitària a Catalunya ha augmentat el 2011 en 57.211 persones, un 3,3% més, ara són 1.788.205. La prima mitjana se sitúa en 702 euros. En canvi, la cobertura de reembossament de despeses ha disminuït en assegurats en un 2,27% , però el nombre total és més reduït (189.256 persones). El pagament de prestacions sanitàries respecte la prima es manté en el 80%.
Aquestes són les dades que s'han conegut avui. Es confirma la tendència cap a una contractació col.lectiva d'assegurances i un estancament de la contractació individual. És el regulador qui modela el mercat mitjançant subsidis fiscals i no la competència, fa força temps que ho vinc explicant. Els resultats d'aquest desajust els veurem en el futur, o fins i tot ja podem entreveure'ls ara. Quan més tard es resolgui, més desequilibris hi haurà.
PS. Informe del Fraser Institute, Política Sanitària comparada des de Canadà.
PS Informe equivalent a la Central de Resultats, el cas del NHS britànic.
PS. Article a Implementation Science.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris assegurança. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris assegurança. Mostrar tots els missatges
30 d’abril 2012
18 de maig 2011
Doble cobertura
Memòria 2010 Entitats d’assegurança lliure d’assistència sanitària
El nombre de persones que asseguren la seva salut privadament va augmentar el 2010 en un 0,89% (14.352 persones). Hi ha 1.907.125 persones, de les quals 1.680.352 ho són de la pòlissa d'assistència sanitària a una prima mitjana de 689 euros anuals. El percentatge de població catalana amb doble cobertura és del 23,37% (1.739.417 persones, exclosos els funcionaris estatals que es consideren cobertura obligatòria).
El fet de la doble cobertura hauria de fer reflexionar en moltes direccions. La primera de totes en els motius que de forma objectiva determinen la decisió de compra. Hi ha moltes hipòtesis en circulació però estudis ferms sobre el que configura la disponibilitat a pagar, ben pocs. Restem a l'espera.
PS. Ja s'ha fet la reclamació de 150 milions de despesa fruit d'invitacions diverses i que demanaven que nosaltres paguéssim la factura. Per ara s'han fet l'orni, una vegada més, i van ...
PS. Informe del Parlament Europeu sobre els preus dels medicaments. En Panos Kanavos, al darrera. L'he de llegir amb deteniment.
PS. En Cameron va haver de fer un discurs el dilluns per impulsar novament la reforma sanitària. El trobareu aquí. M'arriben invitacions similars d'actes propers que volen assolir el mateix. Crec que més enllà dels discursos ens cal teixir un engranatge de consens social que no el sé veure per ara.
PS. La inversió en bons de la mort. En aquests moments s'està dissenyant la llavor d'una nova crisi financera quan encara no ens n'hem refet de l'anterior. Explicat a Bloomberg i Cotizalia per qui vulgui escoltar.
El nombre de persones que asseguren la seva salut privadament va augmentar el 2010 en un 0,89% (14.352 persones). Hi ha 1.907.125 persones, de les quals 1.680.352 ho són de la pòlissa d'assistència sanitària a una prima mitjana de 689 euros anuals. El percentatge de població catalana amb doble cobertura és del 23,37% (1.739.417 persones, exclosos els funcionaris estatals que es consideren cobertura obligatòria).
El fet de la doble cobertura hauria de fer reflexionar en moltes direccions. La primera de totes en els motius que de forma objectiva determinen la decisió de compra. Hi ha moltes hipòtesis en circulació però estudis ferms sobre el que configura la disponibilitat a pagar, ben pocs. Restem a l'espera.
PS. Ja s'ha fet la reclamació de 150 milions de despesa fruit d'invitacions diverses i que demanaven que nosaltres paguéssim la factura. Per ara s'han fet l'orni, una vegada més, i van ...
PS. Informe del Parlament Europeu sobre els preus dels medicaments. En Panos Kanavos, al darrera. L'he de llegir amb deteniment.
PS. En Cameron va haver de fer un discurs el dilluns per impulsar novament la reforma sanitària. El trobareu aquí. M'arriben invitacions similars d'actes propers que volen assolir el mateix. Crec que més enllà dels discursos ens cal teixir un engranatge de consens social que no el sé veure per ara.
PS. La inversió en bons de la mort. En aquests moments s'està dissenyant la llavor d'una nova crisi financera quan encara no ens n'hem refet de l'anterior. Explicat a Bloomberg i Cotizalia per qui vulgui escoltar.
06 de gener 2011
Gir Mortal
Deadly Spin
When Insurers Put Profits Between Doctor and Patient
El concepte de mercat competitiu que assoleix l'eficiència fruit del mecanisme de preus té les seves limitacions i les coneixem. I per altra banda, la capacitat de percepció (selectiva) del humans resta alhora limitada per la informació a la que podem accedir. Ens fixem massa en allò que podem observar, treiem conclusions sobre el que podem obtenir dades, i oblidem sistemàticament que el món és molt més complex i ric en matisos.
Als mercats d'assegurança de salut hi ha una preocupació sobre el que en diuen "guerra de preus". A mi quan m'ho pregunten dic que la rivalitat en els preus d'un mercat és intrínseca a la seva pròpia existència, defujo del terme "guerra" que no encaixa a un objector com jo. Alguns apuren més l'argument i diuen que s'ofereixen preus per sota el cost. Ep! això és una altra cosa, més enllà de si ho poden demostrar, és clar que hi ha empreses que tenen preus rebentats però compte perquè el mercat els ho pot tornar (a les empreses i als seus clients) i en alguns casos fins i tot les lleis de defensa de la competència serien d'aplicació.
En canvi, la preocupació per la competència en dimensions no preu, aquelles de les que no tenim estadística disponible, esdevé cabdal però s'oblida en les decisions de compra. Al NYT revisen un llibre que il.lustra el que passa en mercats madurs com el d'Estats Units on no hi ha cobertura universal. Les revelacions d'un antic directiu de CIGNA i HUMANA sobre les pràctiques de selecció de prestacions esdevenen colpidores. No estem parlant de Michael Moore i Sicko, sino d'una persona que retrata des de dins el que passa. És clar a hores d'ara ja s'ha retirat i és més lliure de cantar.
Havia llegit la història en la que es basa en el seu moment, ara explicat en detall al NYT em portarà a llegir-ne el llibre.
PD. Avui m'arriba un missatge:
De: Stiglitz and Edlin
Enviat el: dijous, 6 / gener / 2011 03:15
Afer: The Economists' Voice -- Special Issue
Trouble viewing this email? You can open it in a browser:
http://www.bepress.com/ev/announce/20110105
When Insurers Put Profits Between Doctor and Patient
El concepte de mercat competitiu que assoleix l'eficiència fruit del mecanisme de preus té les seves limitacions i les coneixem. I per altra banda, la capacitat de percepció (selectiva) del humans resta alhora limitada per la informació a la que podem accedir. Ens fixem massa en allò que podem observar, treiem conclusions sobre el que podem obtenir dades, i oblidem sistemàticament que el món és molt més complex i ric en matisos.
Als mercats d'assegurança de salut hi ha una preocupació sobre el que en diuen "guerra de preus". A mi quan m'ho pregunten dic que la rivalitat en els preus d'un mercat és intrínseca a la seva pròpia existència, defujo del terme "guerra" que no encaixa a un objector com jo. Alguns apuren més l'argument i diuen que s'ofereixen preus per sota el cost. Ep! això és una altra cosa, més enllà de si ho poden demostrar, és clar que hi ha empreses que tenen preus rebentats però compte perquè el mercat els ho pot tornar (a les empreses i als seus clients) i en alguns casos fins i tot les lleis de defensa de la competència serien d'aplicació.
En canvi, la preocupació per la competència en dimensions no preu, aquelles de les que no tenim estadística disponible, esdevé cabdal però s'oblida en les decisions de compra. Al NYT revisen un llibre que il.lustra el que passa en mercats madurs com el d'Estats Units on no hi ha cobertura universal. Les revelacions d'un antic directiu de CIGNA i HUMANA sobre les pràctiques de selecció de prestacions esdevenen colpidores. No estem parlant de Michael Moore i Sicko, sino d'una persona que retrata des de dins el que passa. És clar a hores d'ara ja s'ha retirat i és més lliure de cantar.
Havia llegit la història en la que es basa en el seu moment, ara explicat en detall al NYT em portarà a llegir-ne el llibre.
PD. Avui m'arriba un missatge:
De: Stiglitz and Edlin
Enviat el: dijous, 6 / gener / 2011 03:15
Afer: The Economists' Voice -- Special Issue
Trouble viewing this email? You can open it in a browser:
http://www.bepress.com/ev/announce/20110105
Encara hi sou a temps, aquest Gauguin va a subhhasta a Christie's
Li he vist coses millors
Li he vist coses millors
04 de gener 2011
La feblesa de l'argument
El fet que el 23% de la població catalana tingui doble cobertura d'assegurança de malaltia, és a dir que està disposada a pagar dues vegades per prestacions semblants, porta amb molta facilitat a una falàcia: sort en tenim que aquesta gent no utilitza l'assistència sanitària pública, perquè altrament col.lapsarien el sistema públic.
Els dos pilars, que entre d'altres, sustenten el suposat argument són:
1. Que qui té doble cobertura no utilitza la pública.
2. Que la disponibilitat a pagar per una assegurança és independent de l'eficiència i qualitat del sistema públic.
Doncs bé, sabem que en referència al primer pilar, el patró és desdibuixa ocasionalment en els casos d'alt cost i respecte al segon, pagar dues vegades per la mateixa prestació té a veure en que n'hi ha una que no et satisfà.(Discrepo cordialment de qui diu que tenim un Ferrari que no podem pagar, referint-se a l'assistència pública. Ni tenim Ferrari, ni el que tenim ho podem pagar).
L'argument fonamental per a la contractació d'una assegurança cal buscar-lo en la llibertat de l'individu que està disposat a pagar per un bé (allunyar el risc i facilitat l'accés). Però quan estem parlant de de l'assegurança de salut, resulta que coercitivament l'estat ja ha decidit per nosaltres que obligatòriament hem d'estar assegurats. Això no passa als USA i tenen l'enrenou legal notable aquests dies sobre el particular.
Estem davant una situació on no podem escapar, la decisió entre dos béns substitutius no la podem prendre perquè algú ja ha decidit per nosaltres. L'obligatorietat d'estar assegurats és necessària i indiscutible. Ara bé la forma d'organitzar-la i finançar-la és més discutible.
Per tant, sóc partidari de fer bé les coses a la primera i que no haguem de pagar dues vegades. Si algú voluntàriament decideix contractar un servei, n'és ben lliure. Aquest és el fonament del nostre sistema econòmic. Però al mateix temps caldrà recordar que la fiscalitat distorsiona les decisions individuals i per tant tota desgravació imposa biaixos en la decisió. Per tant, si defensem la llibertat de les decisions individuals i la llibertat d'empresa, aleshores el joc de les desgravacions provoca boira quan necessitem claror.
Fer bé les coses a la primera implica que cal dedicar els recursos necessaris als serveis de salut segons el nivell de renda que tenim. I aquestes expectatives de servei queden truncades per la magnitud de l'espoli fiscal i enlloc de resoldre això acabem posant un pedaç sobre un altre sense resoldre el que cal.
PD. Per cert, el nombre d'assegurats privats en salut disminueix un 2,2% fins a setembre, podeu contrastar el comentari al blog GCS. Estigueu alerta a la tendència.
PD. Qui tingui ganes de contrastar l'impacte de la desgravació fiscal ho trobarà al JHE. Queda dit.
Els dos pilars, que entre d'altres, sustenten el suposat argument són:
1. Que qui té doble cobertura no utilitza la pública.
2. Que la disponibilitat a pagar per una assegurança és independent de l'eficiència i qualitat del sistema públic.
Doncs bé, sabem que en referència al primer pilar, el patró és desdibuixa ocasionalment en els casos d'alt cost i respecte al segon, pagar dues vegades per la mateixa prestació té a veure en que n'hi ha una que no et satisfà.(Discrepo cordialment de qui diu que tenim un Ferrari que no podem pagar, referint-se a l'assistència pública. Ni tenim Ferrari, ni el que tenim ho podem pagar).
L'argument fonamental per a la contractació d'una assegurança cal buscar-lo en la llibertat de l'individu que està disposat a pagar per un bé (allunyar el risc i facilitat l'accés). Però quan estem parlant de de l'assegurança de salut, resulta que coercitivament l'estat ja ha decidit per nosaltres que obligatòriament hem d'estar assegurats. Això no passa als USA i tenen l'enrenou legal notable aquests dies sobre el particular.
Estem davant una situació on no podem escapar, la decisió entre dos béns substitutius no la podem prendre perquè algú ja ha decidit per nosaltres. L'obligatorietat d'estar assegurats és necessària i indiscutible. Ara bé la forma d'organitzar-la i finançar-la és més discutible.
Per tant, sóc partidari de fer bé les coses a la primera i que no haguem de pagar dues vegades. Si algú voluntàriament decideix contractar un servei, n'és ben lliure. Aquest és el fonament del nostre sistema econòmic. Però al mateix temps caldrà recordar que la fiscalitat distorsiona les decisions individuals i per tant tota desgravació imposa biaixos en la decisió. Per tant, si defensem la llibertat de les decisions individuals i la llibertat d'empresa, aleshores el joc de les desgravacions provoca boira quan necessitem claror.
Fer bé les coses a la primera implica que cal dedicar els recursos necessaris als serveis de salut segons el nivell de renda que tenim. I aquestes expectatives de servei queden truncades per la magnitud de l'espoli fiscal i enlloc de resoldre això acabem posant un pedaç sobre un altre sense resoldre el que cal.
PD. Per cert, el nombre d'assegurats privats en salut disminueix un 2,2% fins a setembre, podeu contrastar el comentari al blog GCS. Estigueu alerta a la tendència.
PD. Qui tingui ganes de contrastar l'impacte de la desgravació fiscal ho trobarà al JHE. Queda dit.
23 de novembre 2010
Regulació de beneficis màxims
Obama posa en marxa la llei en un dels seus aspectes més polèmics. El mes de gener el preu de l'assegurança no podrà incrementar en més d'un 17% o d'un 25% el cost de les prestacions sanitàries (segons es tracti de mercat de grup o individual). Aquesta és una novetat. La regulació de beneficis màxims és una estratègia de difícil encaix a la realitat del mercat nordamericà. Obama el que ens ve a dir és que el mercat d'assegurances de salut no és competitiu, cosa que coneixem de sobres, i que per corregir els biaixos cal regular-lo. A la notícia del NYT no hi trobareu cap referència a la regulació de preus, tant sols parla que les prestacions han de representar el 80 o 85% de la prima pagada (aquesta ha de ser la ratio de sinistralitat). Però la prima no és el preu real de l'assegurança, el preu de l'assegurança (loading fee) és en realitat el que estem disposats a pagar per tal que algú assumeixi el risc d'emmalaltir, per tant el cost addicional a les prestacions, que és aquest 17 o 25% al que em referia. Per tant paguem una prima que té dues parts, prestacions i assumpció de risc. Ja sabem que l'assegurança alhora rebaixa el cost de les prestacions fruit del poder de compra, però si féssim per un moment la hipòtesi del mateix cost, podríem aïllar el que representa que algú carregui amb el risc i no la nostra butxaca.
Aquesta regulació de beneficis màxims representa tot un repte governamental, perquè posar-la a la pràctica portarà més d'un conflicte.
Aquesta regulació de beneficis màxims representa tot un repte governamental, perquè posar-la a la pràctica portarà més d'un conflicte.
De Matisse a l'Alhambra
11 d’octubre 2010
Buscant el Nobel
MARKETS WITH SEARCH FRICTIONS
El reconeixement de que l'equilibri del mercat no és senzill ni únic, va portar a Diamond a fer èmfasi en els costos de cercar la millor opció, i alhora va assenyalar ja fa més de tres décades que hi podia haver molts equilibris possibles. I ara juntament amb Mortessen i Pissarides els han donat el Nobel.
La seva contribució s'ha aplicat també a l'economia de la salut. Un bon exemple recent és "Insurance Search and Switching Behaviour at the time of the Dutch Health Insurance Reform". Els resultats tenen implicacions serioses per als contractes col.lectius d'assegurança, destaco el següent:
Ara bé, cal recordar també un article clau de Peter Diamond sobre economia de la salut publicat a Econometrica "Organizing the health insurance market". Algunes idees han estat recuperades a l'Affordable Care Act en la forma de Health Insurance Exchanges. Quan es posi a la pràctica sabrem exactament què dona de si.
El reconeixement de que l'equilibri del mercat no és senzill ni únic, va portar a Diamond a fer èmfasi en els costos de cercar la millor opció, i alhora va assenyalar ja fa més de tres décades que hi podia haver molts equilibris possibles. I ara juntament amb Mortessen i Pissarides els han donat el Nobel.
La seva contribució s'ha aplicat també a l'economia de la salut. Un bon exemple recent és "Insurance Search and Switching Behaviour at the time of the Dutch Health Insurance Reform". Els resultats tenen implicacions serioses per als contractes col.lectius d'assegurança, destaco el següent:
"We argue that search costs are heterogeneous and that individuals with low search costs are more likely to obtain an offer from a collective contract. This generates a situation of price discrimination which causes that individuals without an offer from a collective contract (and most likely high search costs) pay a higher premium and also obtain a reduced insurance coverage. Stahl (1989) argues that fewer informed consumers (as is the case in the market for individuals without collective contract) leads to more dispersion is premiums. From this observation one may question the usefullness of allowing for collective contracts. Without collective contracts there would be less variation in premiums and insurance coverage within the full population, which might equalize the access to health care."
Ara bé, cal recordar també un article clau de Peter Diamond sobre economia de la salut publicat a Econometrica "Organizing the health insurance market". Algunes idees han estat recuperades a l'Affordable Care Act en la forma de Health Insurance Exchanges. Quan es posi a la pràctica sabrem exactament què dona de si.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)