Cor de crom

How medical practice evolves: Learning to treat failing hearts with an
implantable device

Quan parlem del cost creixent de la sanitat acabem carregant la part del lleó a la innovació tecnològica. I massa sovint no som capaços d'explicar com es duu a terme. A Research Policy expliquen l'adopció de noves tecnologies a la medicina mitjançant un cas. I diuen:

we propose that medical practice evolves as a result of progress along three different pathways: improvement in the ability to develop effective medical technologies, learning in medical practice, and advances in biomedical scientific understanding of disease. The relative importance of these three pathways varies from case to case, and often they interact strongly. More specifically, we argue here that in cases of therapeutic innovation where a new medical technology is involved the advance in medical practice is driven largely by the ability to develop and use effective medical artifacts and the interactive sequence among these interdependent pathways often starts with what is learned in practice and not in science.

I jo em pregunto, si l'aprenentatge és crucial, aleshores els sistemes de salut haurien de ser capaços de'establir la prioritat de promoure'l formalment. I si entendre l'efectivitat comparada és crucial, com diu l'article, aleshores algú se n'hauria de preocupar més enllà de la seguretat i eficàcia que se suposa que el regulador ja se'n preocupa.

PD. No us perdeu l'entrevista a Rogoff, una Catalunya independent seria un dels països més rics del món.

PD. I en Robert Pearl, agafa Kaiser i la porta fins a Washington. Un gran metge en una organització exemplar. Va i munta el Center for Total Health a prop del Capitoli. Que n'aprenguin!

PD. El preu de Yervoy, per a melanoma, de Bristol-Myers, 120.000 dòlars per 3,5 mesos addicionals de vida. El preu de Provenge, quatre mesos de supervivència lliure de progressió, 93.000 dòlars. No tinc paraules, és qüestió de dies que haurem d'afrontar-ho i sortir-ne airosos.

Defenseu-vos dels tecno-entusiastes

The Impact of eHealth on the Quality and Safety of Health Care: A Systematic Overview

Algú ho havia de dir, i aquesta vegada ha estat PLOS Medicine. L'impacte d'eHealth en la qualitat i seguretat està per veure. Després una revisió del que està publicat recomana que prenguem precaucions davant polítics abanderats de la qüestió i "tecno-entusiastes".
Aquí va el resum:

There is a large gap between the postulated and empirically demonstrated benefits of eHealth technologies. In addition, there is a lack of robust research on the risks of implementing these technologies and their cost-effectiveness has yet to be demonstrated, despite being frequently promoted by policymakers and “techno-enthusiasts” as if this was a given. In the light of the paucity of evidence in relation to improvements in patient outcomes, as well as the lack of evidence on their cost-effectiveness, it is vital that future eHealth technologies are evaluated against a comprehensive set of measures, ideally throughout all stages of the technology's life cycle. Such evaluation should be characterised by careful attention to socio-technical factors to maximise the likelihood of successful implementation and adoption.

Ara bé, com tota generalització perd informació pel camí. El més important és conèixer experiències que funcionen i els factors que han contribuït al resultat. I entendre si alguna part es pot replicar. El procés d'aprenentatge és fonamental, sempre que pel camí evitem malbaratar recursos en escreix.

PD. Els de WSJ aposten per l'agricultura. L'argument: passarem de 6.700 milions d'habitants a 9.100 el 2050. Tres boques addicionals caldrà alimentar per cada segon que passa els propers 40 anys. El problema d'oferta pot ser descomunal, o no, tot depèn de què mengin. Es necessiten 10 kilos de proteïna vegetal per aconseguir un kilo de proteïna animal. Per tant si ens posem a menjar vegetarià ens en sortirem millor. Pel que puga ser, suggereixen que el preu de la terra està per terra a l'Àfrica.

PD. Sobre l'impacte sanitari del terratrèmol del Japó, al blog d'en Jason. A Nada es gratis, reflexió ponderada.

Res de nou que no sapigam

Creating A High-Performance System For Comparative Effectiveness Research

El regulador sanitari ha de convertir-se en una organització que aprèn. Aquest és un missatge (elemental) que recupero de l'article de Health Affairs sobre com organitzar l'avaluació de l'efectivitat comparada de les prestacions. Més enllà d'idees elementals, el que podem observar ara és com el països desenvolupats han establert estratègies amb més o menys èxit per tal d'assenyalar a la ciutadania allò que funciona, aquelles tecnologies que aporten salut i a quin cost. És clar, alhora assenyalen les que no funcionen i aquí és on les estratègies de salvació de les inversions financeres originen el lobby i on cal situar una dosi de responsabilitat i realisme. Mentrestant aquí aprop seguim a les fosques, res de nou que no sapigam.

PS. Bé si que hi ha almenys una cosa que no sabem avui, el motiu pel que han destituït a la directora de l'Agència del Medicament.