Thomas Hobbes: la fundació de l’Estat Modern
L'obra de Josep Monserrat, Thomas Hobbes: la fundació de l’Estat Modern, aprofundeix en l'arquitectura del sistema hobbesià, la seva metodologia i les implicacions de la seva teoria política.
1. La por com a motor constitutiu
El llibre estableix que per a Hobbes la por a la mort violenta no és només una passió, sinó el fonament mateix de l'estructura jurídica.
- La bessonada de Hobbes: L'autor recorda l'anècdota de Hobbes segons la qual la seva mare va parir "bessonada": a ell i a la por, a causa de l'arribada de l'Armada Invencible.
- Legitimació per la seguretat: La por actua com a prova empírica que justifica l'Estat; tanquem les portes de nit per por, i l'Estat se sosté sota la premissa que sense ell seríem presa dels "llops".
- Pessimisme antropològic: A diferència d'Spinoza, que basa la societat en el desig d'augmentar la potència, Hobbes la basa en la negativitat de la supervivència.
2. El sistema de la filosofia i les seves esquerdes
Monserrat analitza la pretensió de Hobbes de crear un sistema unitari i deductiu anomenat Elements de filosofia, dividit en tres seccions:
- De Corpore (Sobre el cos): Tracta els primers principis, la magnitud i el moviment.
- De Homine (Sobre l'home): Se centra en les facultats humanes, la imaginació i el llenguatge, amb una presència massiva de l'òptica.
- De Cive (Sobre el ciutadà): Analitza la república i els deures del ciutadà.
- Fractures metodològiques: L'autor destaca que l'ideal deductiu es trosseja; mentre la geometria és una ciència a priori (perquè nosaltres en creem les figures), la física és sovint hipotètica i a posteriori.
3. Raó, Llenguatge i Exterioritat
El llibre subratlla dos principis que expliquen la coherència de Hobbes:
- Principi d'exterioritat: L'home és un cos en moviment que esdevé ciutadà sense necessitat d'apel·lar a una "autoconsciència" o llibertat interior. El sobirà actua sobre l'exterior per garantir la pau, deixant el "fur intern" al marge.
- Principi de lingüisticitat: La raó humana és simple càlcul (addició i subtracció) que descansa en el llenguatge convencional. L'home és un ésser lingüístic perquè pot distingir entre una cosa i el seu "fantasma" o imatge mental.
4. Del conflicte natural al contracte social
L'obra descriu el pas de l'estat de natura a la vida civil:
- Estat de natura: Una situació on la igualtat de facultats mentals i corporals porta a la competència i la desconfiança, fent que la vida sigui "solitària, pobra, bruta i breu".
- Lleis de natura: No són lleis en el sentit estricte, sinó "teoremes de la raó" o regles de prudència que indiquen que cal cercar la pau per sobreviure.
- El Pacte d'autorització: En el Leviatan, el pacte és una transferència mútua de drets on els individus s'erigeixen en autors de totes les accions que realitzarà el sobirà (actor). L'obediència es fonamenta, doncs, en un acte d'autogovern.
5. L'home artificial: El Leviatan
Monserrat analitza la famosa imatge del Leviatan com un home artificial de força superior:
- Anatomia artificial: La sobirania és l'ànima; els magistrats són les articulacions; les lleis són la raó i la voluntat; la concòrdia és la salut i la guerra civil és la mort.
- Sobirania absoluta i indivisible: Perquè sigui eficaç, el poder del sobirà no pot estar dividit. El sobirà no forma part del pacte (aquest es fa entre els súbdits) i, per tant, no pot violar-lo ni ser acusat d'injustícia.
- La llibertat dels súbdits: Es limita a l'absència d'impediments exteriors i a tot allò que la llei no ha regulat (comerciar, triar domicili, etc.). Tanmateix, es manté un dret inalienable a defensar la pròpia vida davant d'una ordre de mort del sobirà.
6. La lluita contra el "Regne de les Tenebres"
L'última part del llibre tracta la unificació del poder temporal i l'espiritual:
- Crítica de la religió: Hobbes utilitza la filologia i l'anàlisi crítica per demostrar que no hi ha cap poder que pugui disputar l'autoritat al sobirà civil.
- L'amenaça de veure-hi doble: Els termes "temporal" i "espiritual" són paraules que fan que els individus "hi vegin doble" i cometin errors d'obediència.
- Control de les doctrines: El sobirà és l'únic jutge de les doctrines que s'han d'ensenyar per evitar doctrines "sedicioses" (com que cadascú és jutge del que és bo o dolent segons la seva consciència).
Monserrat conclou que l'Estat és un artifici històric i precari que només es justifica mentre sigui capaç de protegir els ciutadans; quan perd aquesta capacitat, l'obligació dels súbdits s'extingeix.
Segons les fonts, la dissolució del Leviatan o república es produeix principalment quan l'Estat deixa d'acomplir la seva funció fonamental o quan factors interns minen la seva unitat. Aquestes són les causes detallades:
- Incapacitat de protecció: Aquesta és la causa més directa i definitiva. L'obligació dels súbdits envers el sobirà dura només mentre aquest és capaç de protegir-los. Si el sobirà renuncia a la sobirania o perd la capacitat de garantir la seguretat i la integritat dels ciutadans, el pacte es desfà i l'obligació d'obediència s'extingeix.
- "Llavors de mortalitat natural": Tot i el seu poder, la república és un artifici humà i, com a tal, conté elements que poden portar a la seva pròpia destrucció.
- Difusió de "falses doctrines": Hobbes identifica com a causa de dissolució les doctrines sedicioses ensenyades sovint en universitats i esglésies. Entre aquestes destaquen:
- La idea que cada individu és jutge en consciència del que és bo i el que és dolent.
- L'afirmació que actuar contra la pròpia consciència és un pecat.
- Reivindicació de l'autonomia individual: La presència de pretensions particulars d'autoritat i la recerca d'autonomia decisòria en l'esfera pública provoquen sedicions que fragmenten el cos polític.
- Conflicte entre poder espiritual i civil: Si el poder espiritual intenta moure els ciutadans mitjançant el terror al càstig diví de manera diferent a com ho fa el poder civil, es provoca una confusió en el poble que pot portar a l'opressió de la república o a la guerra civil, la qual Hobbes defineix com la "mort" de l'Estat.
- Fragilitat de la representació: Com que la república és una unitat artificial creada a partir d'una multitud, aquesta unicitat és fràgil i pot dissoldre's de nou en multitud en qualsevol moment si el mecanisme de representació falla.
En resum, el Leviatan es destrueix quan el càlcul racional que el va crear (la recerca de pau i seguretat) ja no es veu satisfet, retornant als homes a l'estat de guerra de tots contra tots.
Segons les fonts, Thomas Hobbes afirma que la por és el fonament de la llei perquè és l'emoció primària que empeny els éssers humans a abandonar l'estat de naturalesa i a sotmetre's a un ordre polític per garantir la seva supervivència.
Aquesta tesi es basa en els següents arguments extrets de l'obra:
- L'estat de guerra de tots contra tots: En el seu estat natural, els homes viuen en una situació de disputa constant on el perill de morir de forma violenta és general. En aquest context, la vida és "solitària, pobra, bruta i breu", ja que no hi ha un poder comú que garanteixi la seguretat.
- La por a la mort com a motor de la raó: La por a la mort violenta actua com un principi de raó natural que obliga els homes a buscar, mitjançant el càlcul, un conveni o pacte que els protegeixi de l'assetjament dels altres. Sense aquest temor, no hi hauria cap incentiu prou poderós per renunciar a la llibertat absoluta de natura en favor de l'obediència civil.
- La llei necessita "l'espasa": Hobbes sosté que els convenis per si sols no tenen força; "els pactes, sense l'espasa, tan sols són paraules". Perquè la llei sigui efectiva i s'acompleixi, cal que estigui acompanyada del terror d'un poder visible (el sobirà) capaç de castigar la desobediència.
- Doble funció de la por: La por no és només l'origen de la llei, sinó que també és el que la manté vigent. Se sotmet la sobirania perquè es té por a l'estat de natura (el caos), i s'obeeix la llei per por al càstig que pot imposar el Leviatan. Per això, l'autora del prefaci afirma que "la llei i la por són germanes bessones".
- Legitimació per la seguretat: L'Estat es justifica a si mateix apel·lant a aquesta por: el sobirà ofereix protecció a canvi d'obediència, advertint els ciutadans que, sense la seva autoritat, tornarien a ser "presa dels llops".
En definitiva, per a Hobbes, la llei no neix d'una moralitat natural o d'un desig de virtut, sinó d'una avaluació pessimista de la natura humana on la por a la mort és l'única força capaç de fer que els homes acceptin viure en pau sota un poder absolut.
