The Coming Storm: Power, Conflict, and Warnings from History
"The Coming Storm: Power, Conflict, and Warnings from History" d'Odd Arne Westad detalla la tesi de l'autor sobre com el món actual s'assembla perillosament al període previ a la Primera Guerra Mundial (1870-1914) i quines lliçons hem d'aprendre per evitar una catàstrofe global.
1. El marc històric: El mirall de 1914
Westad sosté que, després d'un període d'hegemonia unipolar dels EUA (com el de la Gran Bretanya al segle XIX), hem entrat en una fase multipolar complexa.
- Similituds estructurals: Com el 1914, vivim en un món amb múltiples grans potències competint per la supremacia regional, un nacionalisme i populisme creixents, i una desconfiança profunda en la globalització.
- L'error dels "sonàmbuls": L'autor adverteix que els líders de 1914 no esperaven una guerra total; les decisions accidentals, confoses i basades en la por van portar al desastre. Avui, el risc és que el ressentyiment moderat es converteixi ràpidament en una conflagració existencial.
2. La reconfiguració de les Grans Potències
El llibre analitza el paper de cada actor principal mitjançant analogies històriques:
- La Xina (L'Alemanya del segle XXI): Ha passat de la pobresa a ser una superpotència manufacturera amb una velocitat "miraculosa". Com l'Alemanya de Bismarck, la Xina és impulsada per una barreja tòxica d'hubris (orgull) i por a ser encerclada pels EUA. La seva capacitat industrial actual és el doble de la que tenia Alemanya el 1914.
- EUA (La Gran Bretanya en declivi relatiu): Tot i ser la potència més forta militarment, la seva influència s'erosiona per la inestabilitat interna i el deute. La seva política s'ha tornat impredictible, especialment amb el retorn de l'aïllacionisme d'"America First", creant dubtes sobre si defensarà els seus aliats.
- Rússia (L'Àustria-Hongria moderna): Westad la descriu com una potència revengista i oportunista que, conscient de la seva debilitat econòmica, s'ha aliat amb la Xina per protegir els seus interessos. Putin busca un "món rus" basat en valors conservadors místics en oposició al liberalisme occidental.
- Índia (La França de l'era actual): Una potència "sensible" i orgullosa, bloquejada en disputes territorials amb la Xina i profundament preocupada per la lleialtat interna.
3. Els motors del conflicte: Por i Ressentiment
L'autor identifica tres àrees on les tensions estan augmentant:
- Economia i Proteccionisme: Com la Gran Bretanya pre-1914 temia ser superada per Alemanya, els EUA avui miren amb recel la pèrdua de llocs de treball i el control xinès de les cadenes de subministrament. Això ha disparat guerres comercials i aranzels.
- Nacionalisme Virulent: Les ideologies universals han estat substituïdes per nacionalismes d'identitat. La Xina educa les noves generacions en la idea que Occident vol "dividir el país", mentre que als EUA creix la idea que les elits han venut el país a potències estrangeres.
- Tecnologia i IA: La fusió de computació i comunicacions crea una "revolució industrial en afers militars". La IA i la computació quàntica redueixen el temps de decisió, augmentant el risc que els líders actuïn precipitadament per por a "ser massa tard".
- El Deterrent Nuclear: Westad tem que, en un món multipolar, les armes nuclears hagin perdut el poder de dissuasió absoluta que tenien durant la Guerra Freda.
4. Punts d'inflexió (Flashpoints)
Regions que podrien actuar com el Sarajevo del segle XXI:
- Taiwan: El lloc més perillós. La Xina sent que el temps per a la unificació s'esgota perquè els joves de l'illa se senten cada cop menys xinesos. Un bloqueig o invasió forçaria una intervenció dels EUA per "honor i estatus".
- Corea: La desesperació del règim de Kim Jong-un o un col·lapse intern podria provocar una intervenció creuada de la Xina i els EUA per assegurar l'arsenal nuclear.
- Mar de la Xina Meridional: Una zona de fricció constant on la Xina ignora el dret internacional per militaritzar illes artificials.
- Ucraïna i l'Himàlaia: Conflictes ja actius on les grans potències estan redibuixant fronteres per la força o pressió militar directa.
5. El camí cap a la pau: Propostes selectives
Westad conclou que la pau no vindrà d'acords globals utòpics, sinó de compromisos realistes:
- Deterrupció creïble: Cal mantenir clarament les garanties de defensa (com l'Article 5 de la NATO) per evitar que l'adversari cometi errors de càlcul.
- Comunicació directa: Recuperar les "hotlines" i el respecte personal entre líders, evitant que la retòrica pública inflamada dicti la diplomàcia.
- L'acord "Shanghai +": Per a Taiwan, proposa una entesa on els EUA no donin suport a la independència a canvi que la Xina no utilitzi la força.
- Reforma del Multilateralisme: Adaptar l'ONU per donar veu a les noves potències com l'Índia, evitant que les institucions internacionals esdevinguin irrellevants.
En resum, Westad adverteix que la complacència és el perill més gran. Si no aprenem que la guerra és el pitjor resultat possible —un luxe que la nostra generació, que no ha viscut una guerra entre Grans Potències, tendeix a oblidar—, el món s'encamina cap a una tempesta que podria fer retrocedir el progrés humà tota una generació.
