The Master’s Tools: How Finance Wrecked Democracy (And a Radical Plan to Rebuild It)
L'obra de Michael A. McCarthy, "The Master’s Tools: How Finance Wrecked Democracy (And a Radical Plan to Rebuild It)" (2025), és un manifest acadèmic i polític que analitza com el capitalisme financer ha erosionat la democràcia i proposa una reestructuració radical basada en la democratització de la inversió. El títol inverteix la famosa frase de la poeta Audre Lorde: McCarthy sosté que, en el cas de les finances, les mateixes eines dels "amos" (bancs, gestors d'actius, fons de pensions) poden i han de ser utilitzades pel demos per reconstruir la democràcia.
A continuació es presenta un resum detallat estructurat segons els eixos principals del llibre:
1. El Problema: El Capitalisme Financer i l'Erosió Democràtica
El llibre comença amb la metàfora de l'edifici Bradbury a Los Angeles: una joia arquitectònica construïda amb els beneficis de l'extracció minera a Mèxic, avui propietat de fons de capital privat opacs. McCarthy argumenta que:
- Les finances com a "arna": El capital financer està devorant el teixit democràtic, fent que les institucions siguin democràtiques en la teoria però oligàrquiques en la pràctica.
- La pèrdua de control sobre la inversió: Les decisions més crucials per a la societat (on es destinen els recursos) s'han retirat de l'esfera pública i s'han deixat en mans de "Mestres de l'Univers" que prioritzen els retorns a curt termini per sobre del bé social o ecològic.
- La trampa de les pensions: Irònicament, la riquesa dels mateixos treballadors (acumulada en fons de pensions) s'utilitza sovint per finançar projectes que destrueixen les seves pròpies condicions de vida, ja que els treballadors no tenen cap veu sobre com s'inverteixen aquests actius.
2. Teoria de la "Ruptura Democràtica"
McCarthy proposa el concepte de ruptura democràtica, que no busca "destruir" l'Estat, sinó transformar-lo profundament des de dins i des de fora.
- El Problema de Frankenstein: L'Estat capitalista necessita certa autonomia per salvar el capitalisme de les seves pròpies crisis (com els rescats bancaris). No obstant això, aquesta autonomia crea un "monstre" (l'aparell estatal) que també pot ser capturat pels moviments obrers per actuar contra els interessos del capital.
- Característiques de la Ruptura:
- Extendre els drets de decisió a l'economia: Sotmetre la producció i la inversió a processos de participació popular.
- Ampliar la composició democràtica de l'economia: Fer créixer el sector democràtic per sobre del sector privat maximitzador de beneficis.
- Consolidació de classe del cos polític: Reconstruir la identitat de la classe treballadora davant l'atomització liberal.
- Desmercantilització del treball: Reduir la dependència dels ciutadans respecte als imperatius del mercat capitalista per sobreviure.
3. Les Palanques del Poder Financer
L'autor identifica per què el sector financer té un domini tan aclaparador sobre la política, el que anomena "Asset Power" (Poder dels actius). Aquest poder es manifesta en tres palanques:
- Compromís (Engagement): Lobbying massiu i finançament de campanyes (botes al terreny del poder formal).
- Prominència (Prominence): La dependència de tota l'economia respecte als fluxos de crèdit, que actua com un mecanisme de "càstig automàtic": si la política no agrada als mercats, aquests es retiren i l'economia col·lapsa.
- Embolic (Entanglement): Els vincles logístics on l'Estat (especialment a través dels bancs centrals) i les empreses no financeres depenen totalment de la infraestructura financera privada per funcionar.
4. La Crítica a les "Mitologies" (Crypto i ESG)
McCarthy dedica una secció crítica a les alternatives contemporànies que ell considera insuficients o enganyoses:
- Crypto i DeFi: Argumenta que la descentralització basada en blockchain sovint és una "mitologia" que simplement reprodueix la plutocràcia (on qui té més tokens té més vots) i aprofundeix l'atomització individualista en lloc de crear poder col·lectiu.
- ESG (Inversió Ambiental, Social i de Governança): Considera que és sovint una operació de greenwashing que no altera les relacions de poder de classe ni atura el desplaçament de capital cap a actius extractius.
5. El Pla Radical: Minipúblics i Bancs Democràtics
La proposta central del llibre per substituir l'oligarquia financera és l'ús de la sortició o loteria (inspirada en la kleroterion de l'antiga Atenes) per crear minipúblics deliberatius. McCarthy proposa un model concret per a un Banc Públic Democràtic:
- Assemblea del Poble: Un cos de 99 ciutadans seleccionats per atzar (mostreig estratificat) que estableix els mandats d'inversió per a períodes de tres o quatre anys.
- Jurats de Recerca: Grups temporals que investiguen necessitats específiques (per exemple, la transició energètica o l'habitatge assequible) per informar l'Assemblea.
- Juntes d'Inversió i de Revisió: Ciutadans que supervisen que la gestió operativa del banc compleixi realment els mandats populars, evitant que els experts o buròcrates segrestin la institució.
- Comissions de Classe i Temàtiques: Cossos permanents (com una Comissió de Treballadors o de Justícia Racial) formats per membres dels sectors més afectats, amb dret a veto sobre certes polítiques per garantir un enfocament agonístic i anti-oligàrquic.
Conclusió: La Democràcia dels Divendres
McCarthy conclou que la societat ha de "deixar de ser moderna" en el sentit de confiar només en la democràcia representativa (que ha fallat en controlar el capital) i tornar a mètodes de governança més antics i sofisticats com la sortició. El seu objectiu final és un món on el divendres sigui un festiu dedicat a la governança democràtica de l'economia, on la inversió estigui dirigida a la supervivència planetària i la prosperitat humana, no a l'acumulació infinita d'actius.
El model de minipúblics i sortició que Michael A. McCarthy proposa a The Master’s Tools es basa en l'ús de la selecció aleatòria (o loteria) per crear cossos deliberatius de ciutadans ordinaris que prenguin decisions sobre la inversió i el crèdit, àmbits que actualment estan en mans d'elits privades. Aquest enfocament s'inspira en la tecnologia de la kleroterion de l'antiga Atenes per democratitzar el poder financer.
A continuació es detalla com funciona aquest model i el seu disseny per a un futur Banc Públic Democràtic:
1. El mecanisme de selecció: La Sortició
En lloc d'eleccions (que l'autor considera un procediment "aristocràtic" que afavoreix els rics i carismàtics), els participants es trien per atzar mitjançant un mostreig estratificat. Això garanteix la igualtat política, evita la captura de les institucions per part de lobbies i permet que la "intel·ligència col·lectiva" del demos (el poble) s'apliqui a problemes complexos.
2. Estructura del Banc Públic Democràtic
El llibre proposa una arquitectura institucional composta per diversos nivells de minipúblics amb funcions específiques:
- Assemblea del Poble: És el cos suprem, format per 99 residents seleccionats per lot. La seva funció principal és establir els mandats d'inversió per a períodes de tres o quatre anys, definint les prioritats estratègiques del banc (com l'habitatge assequible o la transició ecològica).
- Jurats de Recerca del Poble: Grups temporals encarregats d'investigar àrees específiques on falten dades o hi ha incertesa. Realitzen estudis i fan recomanacions a l'Assemblea per al següent cicle de mandats.
- Juntes d'Inversió del Poble: Són taules permanents (per exemple, de 25 persones) que supervisen les divisions operatives del banc. El seu objectiu és assegurar que les decisions diàries dels experts i buròcrates compleixin realment els mandats democràtics establerts.
- Junta de Revisió del Poble: Actua com un auditor, avaluant l'operació total del banc i emetent informes sobre l'impacte social i financer per a la resta de la ciutadania.
3. Comissions de Classe i Temàtiques (Agonisme)
Per evitar que el model assumeixi un fals consens i per empoderar els grups històricament marginats, el model inclou comissions permanents (com una Comissió de Treballadors, de Justícia Racial o d'Energia Neta).
- Aquestes comissions estan formades per membres del sector afectat i tenen el poder de revisar i vetar mandats de l'Assemblea del Poble per garantir que els interessos de la classe treballadora i altres grups siguin representats de manera justa.
4. Principis Guia
El model no funciona de manera aïllada, sinó que es regeix per tres principis fonamentals:
- Interessos afectats: Tothom qui estigui directament afectat per les activitats d'una institució financera hauria de tenir la possibilitat de ser seleccionat per governar-la.
- Subsidiarietat: Les decisions s'han de prendre a l'escala més baixa i efectiva possible (local, regional o planetària segons el problema).
- Agonisme: El sistema reconeix que hi ha conflictes d'interessos reals (per exemple, entre capital i treball) i, en lloc d'ignorar-los, crea un espai institucional perquè aquestes tensions s'expressin i es resolguin democràticament.
En resum, el model proposa un sistema on els divendres siguin festius dedicats a la deliberació democràtica de l'economia, traslladant el control dels actius de les mans dels gestors de fons a les mans dels ciutadans ordinaris triats per lot.
El model de minipúblics i sortició que Michael A. McCarthy proposa a The Master’s Tools es basa en l'ús de la selecció aleatòria (o loteria) per crear cossos deliberatius de ciutadans ordinaris que prenguin decisions sobre la inversió i el crèdit, àmbits que actualment estan en mans d'elits privades. Aquest enfocament s'inspira en la tecnologia de la kleroterion de l'antiga Atenes per democratitzar el poder financer.
A continuació es detalla com funciona aquest model i el seu disseny per a un futur Banc Públic Democràtic:
1. El mecanisme de selecció: La Sortició
En lloc d'eleccions (que l'autor considera un procediment "aristocràtic" que afavoreix els rics i carismàtics), els participants es trien per atzar mitjançant un mostreig estratificat. Això garanteix la igualtat política, evita la captura de les institucions per part de lobbies i permet que la "intel·ligència col·lectiva" del demos (el poble) s'apliqui a problemes complexos.
2. Estructura del Banc Públic Democràtic
El llibre proposa una arquitectura institucional composta per diversos nivells de minipúblics amb funcions específiques:
- Assemblea del Poble: És el cos suprem, format per 99 residents seleccionats per lot. La seva funció principal és establir els mandats d'inversió per a períodes de tres o quatre anys, definint les prioritats estratègiques del banc (com l'habitatge assequible o la transició ecològica).
- Jurats de Recerca del Poble: Grups temporals encarregats d'investigar àrees específiques on falten dades o hi ha incertesa. Realitzen estudis i fan recomanacions a l'Assemblea per al següent cicle de mandats.
- Juntes d'Inversió del Poble: Són taules permanents (per exemple, de 25 persones) que supervisen les divisions operatives del banc. El seu objectiu és assegurar que les decisions diàries dels experts i buròcrates compleixin realment els mandats democràtics establerts.
- Junta de Revisió del Poble: Actua com un auditor, avaluant l'operació total del banc i emetent informes sobre l'impacte social i financer per a la resta de la ciutadania.
3. Comissions de Classe i Temàtiques (Agonisme)
Per evitar que el model assumeixi un fals consens i per empoderar els grups històricament marginats, el model inclou comissions permanents (com una Comissió de Treballadors, de Justícia Racial o d'Energia Neta).
- Aquestes comissions estan formades per membres del sector afectat i tenen el poder de revisar i vetar mandats de l'Assemblea del Poble per garantir que els interessos de la classe treballadora i altres grups siguin representats de manera justa.
4. Principis Guia
El model no funciona de manera aïllada, sinó que es regeix per tres principis fonamentals:
- Interessos afectats: Tothom qui estigui directament afectat per les activitats d'una institució financera hauria de tenir la possibilitat de ser seleccionat per governar-la.
- Subsidiarietat: Les decisions s'han de prendre a l'escala més baixa i efectiva possible (local, regional o planetària segons el problema).
- Agonisme: El sistema reconeix que hi ha conflictes d'interessos reals (per exemple, entre capital i treball) i, en lloc d'ignorar-los, crea un espai institucional perquè aquestes tensions s'expressin i es resolguin democràticament.
En resum, el model proposa un sistema on els divendres siguin festius dedicats a la deliberació democràtica de l'economia, traslladant el control dels actius de les mans dels gestors de fons a les mans dels ciutadans ordinaris triats per lot.
Segons l'obra de Michael A. McCarthy, la digitalització de les divises —especialment a través de les criptomonedes i les finances descentralitzades (DeFi)— no representa una solució als problemes del capitalisme financer, sinó que sovint els aprofundeix. L'autor considera que aquestes tecnologies són un "símptoma mòrbid" de la crisi actual i n'identifica diversos riscos fonamentals:
1. Volatilitat i ineficiència econòmica
L'autor argumenta que la majoria d'actius digitals no funcionen realment com a divises, sinó com a actius financers especulatius.
- Manca de valor subjacent: A diferència de les accions, que estan lligades al flux de caixa d'una empresa, el valor dels criptoactius depèn exclusivament de creences passatgeres i de l'entrada de nous usuaris, cosa que els fa extremadament volàtils.
- Ineficiència en els pagaments: Aquesta volatilitat els converteix en una base poc sòlida per a l'intercanvi econòmic diari, recordant el caos dels bitllets bancaris "salvatges" de l'època de la Guerra Civil americana.
2. Reproducció de la desigualtat i plutocràcia
Tot i que es presenten sota la bandera de la democratització, la realitat mostra una concentració extrema de la propietat.
- Plutocràcia de disseny: Molts sistemes de governança en la Web3 es basen en el principi d'"una moneda, un vot". Això significa que qui té més recursos té més poder de decisió, replicant les estructures de les corporacions privades en lloc de les democràtiques.
- Elitisme: L'accés teòricament igualitari s'ha convertit en la pràctica en una propietat concentrada en mans de l'1% dels titulars.
3. Fraus, estafes i manca de regulació
L'entorn digital no regulat ha facilitat la proliferació de diversos mecanismes de saqueig financer:
- Esquemes Ponzi i estafes: L'autor esmenta l'abundància d'esquemes de tipus "pump-and-dump" (inflar i vendre) i "rug pulls" (estafes de sortida).
- Manca de protecció: En estar fora de l'abast de la regulació estatal, els usuaris queden totalment desprotegits davant el frau.
4. Externalitats negatives: Criminalitat i medi ambient
L'anonimat i el model de funcionament d'aquestes xarxes generen costos greus per a la societat en general:
- Facilitació del crim: L'anonimat ha permès finançar activitats criminals fosques, com el tràfic de persones.
- Impacte ecològic: L'elevat consum energètic de la mineria de criptomonedes supera en ocasions el consum de països sencers com Argentina o Austràlia.
5. Erosió de la política i la identitat col·lectiva
Un dels riscos més profunds segons McCarthy és la "financialització de la democràcia":
- Atomització política: La digitalització promou identitats transaccionals anònimes que aprofundeixen l'aïllament de l'individu i fan invisibles les divisions socials i de classe reals.
- Il·lusió de coordinació: Es busca substituir la política (el regne del poder i el conflicte) per contractes i codi ("el codi és la llei"), cosa que impedeix enfrontar-se directament a les causes d'antagonisme social.
- Vulnerabilitat tècnica: Aquests sistemes són susceptibles a "atacs Sybil", on una sola persona crea múltiples identitats falses per segrestar el poder de governança.
En conclusió, l'autor sosté que el finançament de béns públics mitjançant aquestes eines és un "atzucac", ja que es basa en l'altruisme de persones riques en lloc de decisions col·lectives vinculants del demos. Per a McCarthy, la veritable democratització no vindrà de l'accés a mercats digitals especulatius, sinó de sotmetre el control de la inversió a la deliberació popular.
