The People’s Republic of Walmart
L'obra "The People’s Republic of Walmart" (2019), de Leigh Phillips i Michal Rozworski, utilitza el funcionament intern de les grans corporacions multinacionals com a prova que la planificació econòmica a gran escala no només és possible, sinó que ja és una realitat altament eficient en el cor del capitalisme,. Els autors argumenten que si empreses com Walmart o Amazon fossin països, les seves economies serien comparables a les de nacions com Suècia o Suïssa, i tot i així, dins d'aquestes "illes de tirania", no existeix el mercat lliure, sinó una planificació centralitzada absoluta,,.
A continuació se'n presenta un resum detallat basat en les fonts:
1. La paradoxa de Walmart i el debat del càlcul
Els autors parteixen d'una provocació del crític Fredric Jameson: Walmart podria ser vist com el prototip d'una nova forma de socialisme a causa de la seva arquitectura de planificació logística,. Tot i que Walmart és coneguda pels seus salaris baixos i pràctiques antisindicals, el seu èxit es basa en haver superat el "debat del càlcul socialista" dels anys 20 i 30,. Mentre que economistes com Mises i Hayek argumentaven que una economia planificada col·lapsaria per la falta de preus per transmetre informació, Walmart gestiona milions de productes i milers de proveïdors mitjançant dades en temps real i cooperació vertical, no mitjançant un mercat intern,,.
2. Illes de planificació en un oceà de mercat
Basant-se en Ronald Coase, el llibre explica que les empreses existeixen precisament perquè el mercat és sovint ineficient a causa dels costos de transacció,. Dins d'una empresa, les ordres substitueixen els preus perquè és més barat i coordinat,. El cas de Sears serveix com a contraexemple: l'empresa es va autodestruir quan el seu CEO va intentar aplicar un mercat intern on les divisions competien entre si, destruint la col·laboració necessària per al funcionament de la firma,,.
3. Amazon i la planificació mitjançant algorismes
Amazon representa l'evolució de la planificació gràcies al Big Data i a la capacitat de predir la demanda abans que el consumidor sàpiga què vol ("anticipatory shipping"),. L'empresa utilitza algorismes per resoldre problemes de dades que Hayek considerava impossibles de gestionar sense preus,. No obstant això, aquesta eficiència es basa en la vigilància extrema dels treballadors, convertint-los en "apèndixs de les màquines" en magatzems gestionats de forma dictatorial,.
4. El paper de l'Estat i el sector financer
El llibre desmunta el mite que la innovació prové del sector privat: gairebé totes les tecnologies d'un telèfon intel·ligent (GPS, internet, pantalles tàctils) van ser finançades i planificades pel sector públic a través d'agències com DARPA o la NASA,,. Així mateix, el sector financer actua com un planificador central d'inversions, on els grans bancs i els fons d'índexs decideixen quins projectes reben recursos, actuant com l'equivalent privat de l'antic Gosplan soviètic,.
5. Per què va fallar la Unió Soviètica?
Els autors sostenen que el fracàs de l'URSS no va ser degut a la planificació en si, sinó a l'autoritarisme i la falta de democràcia,. En un sistema dictatorial, la informació es degrada perquè els administradors tenen por de reportar dades reals, cosa que destrueix la base de qualsevol pla econòmic,. La planificació requereix confiança i fluxos lliures d'informació, elements que el terror estalinista va aniquilar,.
6. El futur: Democràcia i crisi climàtica
El llibre conclou que el repte del segle XXI és la democratització de la planificació,. S'esmenten exemples com el Projecte Cybersyn a Xile, que buscava un "internet socialista" per coordinar l'economia en temps real amb participació obrera,. Finalment, s'argumenta que el mercat és incapaç de resoldre la crisi climàtica perquè la descarbonització no és prou rendible a curt termini; només una planificació democràtica global que prioritzi les necessitats humanes per sobre del benefici pot gestionar el sistema terra de forma racional,,.
En resum, la tesi del llibre és que la planificació funciona i ja és a tot arreu, però actualment està en mans de burocràcies corporatives no responsables davant ningú; la tasca del futur és posar aquestes eines al servei de tota la societat,,.
Les "illes de tirania" (terme utilitzat per Noam Chomsky per referir-se a les "illes de poder conscient" de Ronald Coase) són les empreses i corporacions privades,.
D'acord amb les fonts, aquest concepte es basa en els següents punts:
- Planificació autoritària vs. Mercat: Ronald Coase es preguntava per què existien les empreses si el mercat era suposadament tan eficient per coordinar-ho tot a través dels preus. Va concloure que les empreses són "illes" on la producció no es regula pels preus, sinó per l'autoritat i la planificació conscient de les ordres dels gestors,.
- Manca de democràcia interna: Chomsky i els autors del llibre qualifiquen aquestes illes de "tirania" perquè, a diferència d'una societat democràtica, dins d'una empresa el que diu el cap es compleix,. Els treballadors estan sota el domini de gestors que decideixen cada tasca, el lloc i el moment en què s'ha de fer, sovint sense la participació dels empleats en les decisions,.
- Control sobre el treballador: Aquestes "illes" concentren el poder de decisió en mans dels propietaris i exerceixen un govern despòtic sobre el temps i l'energia dels treballadors mentre estan "a la feina",. Exemples d'aquesta tirania són el monitoratge constant dels descansos per anar al lavabo o l'ús de dispositius GPS per controlar cada moviment dels conductors,.
- Costos de transacció: Coase justificava l'existència d'aquestes estructures autoritàries pel fet que utilitzar el mercat per a cada petita transacció interna (com moure un producte d'un prestatge a un altre) seria massa car en temps i recursos (els anomenats costos de transacció). Per tant, la planificació interna —tot i ser autoritària— resulta més eficient per al capitalisme que el mercat lliure absolut.
En resum, les fonts presenten les corporacions com a planificacions centralitzades dictatorials que operen dins d'una economia de mercat, actuant com a espais on la llibertat d'elecció desapareix en favor de les ordres directes,,.
D’acord amb les fonts, Amazon aconsegueix resoldre el problema de la informació plantejat per Friedrich von Hayek mitjançant l’ús de Big Data, algorismes avançats i una infraestructura de telecomunicacions massiva que permet capturar i processar el coneixement dispers de la societat.
Aquestes són les claus de com Amazon supera les objeccions de Hayek:
- Captura de dades no mercantils: Hayek sostenia que el coneixement de "temps i lloc" només es creava a través de les interaccions del mercat. Amazon, en canvi, recull quantitats improbables de dades que van més enllà de les transaccions: sap què miren els usuaris, quant de temps passen en una pàgina, quins articles posen i treuen del carret i quines són les seves llistes de desitjos.
- Filtratge col·laboratiu i "coneixement de grup": Amazon utilitza un algorisme anomenat filtratge col·laboratiu d'element a element. Aquest sistema crea una forma de "coneixement de grup" o intel·ligència col·lectiva que aggrega les necessitats i desitjos individuals dispersos, demostrant que els sistemes d'informació moderns poden fer el que Hayek pensava que només el mercat podia aconseguir.
- Enviament anticipatori: Mitjançant l'estimació de la demanda basada en els seus grans conjunts de dades, Amazon ha patentat l'enviament anticipatori, que li permet preveure què voldrà un client abans i tot que aquest faci la comanda, enviant el paquet cap a la seva zona per avançat.
- Substitució dels preus per telecomunicacions directes: Mentre que Hayek descrivia els preus com un sistema de telecomunicacions, Amazon utilitza telecomunicacions reals, precises i potents per transmetre informació detallada directament sense necessitat de la mediació dels preus.
- Planificació interna sense mercat: Dins de la seva pròpia estructura (els seus centres de logística i la seva xarxa de distribució), Amazon funciona com una màquina de planificació gegantina on no hi ha un mercat intern, sinó una assignació directa i coordinada de recursos basada en dades en temps real.
En resum, les fonts suggereixen que l'era de les dades massives està demostrant que Hayek s'equivocava en creure que només els mercats podien agregar la informació dispersa de la societat, ja que Amazon ha creat un sistema de planificació logístic capaç de gestionar milions de productes i clients amb una eficiència extrema.
