Resum del llibre "Marginalism" de Bert Mosselmans.
Capítol 1: Valor, cost i preu: una introducció històrica al marginalisme
Aquest capítol introdueix el marginalisme com la branca de la teoria econòmica que investiga què passa al "marge" de l'activitat econòmica, tant en la producció (oferta) com en el consum (demanda). L'autor utilitza l'exemple d'una granja de patates per explicar que el preu de mercat es determina per les condicions de l'última unitat produïda i l'última unitat consumida. Històricament, l'economia clàssica (Smith, Ricardo, Mill) es va centrar en el cost de producció i l'oferta, mentre que el marginalisme va desplaçar l'èmfasi cap a la utilitat i la demanda. Es menciona la "revolució marginal" de 1871, liderada independentment per Jevons, Menger i Walras.
Capítol 2: Marginalisme pel costat de l'oferta: Ricardo i la teoria de la renda
Se centra en el desenvolupament del pensament marginal en la producció, especialment a través de la teoria de la renda de David Ricardo. Ricardo va postular que la renda es paga per l'ús de les "potències originals i indestructibles del sòl" i que apareix quan la terra fèrtil és limitada, obligant a cultivar terres de pitjor qualitat (renda extensiva) o a aplicar més capital a la mateixa terra (renda intensiva). Aquest procés revela els rendiments decreixents: cada unitat addicional de capital i treball produeix menys que l'anterior. El capítol també destaca Mountifort Longfield, que va aplicar aquests principis a les màquines, i Johann Heinrich von Thünen, que va introduir el càlcul diferencial per maximitzar beneficis i determinar salaris.
Capítol 3: Marginalisme pel costat de la demanda: Gossen com a precursor
Aquest capítol explora com Hermann Heinrich Gossen va establir les bases de la demanda marginalista amb la seva "doctrina del gaudi". Gossen va formular que la magnitud d'un plaer disminueix contínuament a mesura que el consum continua fins a la saturació (Primera Llei de Gossen) i que, per maximitzar el plaer total, un individu ha de distribuir el seu temps de manera que l'últim moment passat en cada gaudi aporti la mateixa satisfacció (Segona Llei de Gossen). També s'analitza Jules Dupuit, qui va definir la utilitat com la quantitat que un consumidor està disposat a sacrificar per un bé, distingint entre utilitat absoluta i relativa.
Capítol 4: Jevons: matemàtiques, mecànica i marginalisme
William Stanley Jevons va tractar l'economia com un "càlcul de plaers i penes" utilitzant les matemàtiques per donar precisió a conceptes com la utilitat i el valor. Va definir la "utilitat marginal" (que ell anomenava grau final d'utilitat) com la utilitat de l'últim increment d'un bé. Jevons va establir la "llei de la indiferència" (o llei d'un sol preu), segons la qual en un mercat perfecte no hi pot haver dos preus per al mateix article. També va descriure el treball com una "desutilitat" o esforç dolorós que el treballador només realitza fins que el dolor de l'última hora iguala el benefici del salari rebut.
Capítol 5: Walras i la teoria de l'equilibri general
Léon Walras va anar més enllà de Jevons en proposar un model matemàtic que descriu l'economia com un tot on tots els mercats estan interconnectats. Influenciat per les funcions de demanda de Cournot, Walras va argumentar que el preu de cada bé afecta la demanda de tots els altres. El seu sistema d'equilibri general es basa en la igualtat entre l'oferta i la demanda efectiva en tots els mercats simultàniament mitjançant un procés de tempteig o "tâtonnement". Walras va integrar la producció com un intercanvi de serveis productius (terra, persones, capital) per productes finals.
Capítol 6: Carl Menger, Friedrich von Wieser i l'enfocament austríac
L'escola austríaca es diferencia per un enfocament subjectiu, individualista i orientat al procés, rebutjant sovint l'ús de les matemàtiques. Carl Menger va classificar els béns en ordres (primer ordre per al consum, ordres superiors per a la producció) i va argumentar que el valor no és intrínsec, sinó que depèn de la satisfacció de necessitats. Friedrich von Wieser va encunyar el terme "utilitat marginal" (Grenznutzen) i va desenvolupar la teoria de la imputació per determinar com es valora la contribució de cada factor de producció al producte final.
Capítol 7: Alfred Marshall, John Bates Clark i la síntesi marginalista
Alfred Marshall va unificar la teoria clàssica del cost amb la marginalista de la utilitat mitjançant la famosa metàfora de les "tisores": la utilitat influeix més a curt termini i el cost a llarg termini. Va introduir el concepte de excedent del consumidor (la diferència entre el que es vol pagar i el preu de mercat). Per la seva banda, John Bates Clark va estendre la teoria de la renda a tots els factors de producció, argumentant que en competència perfecta cada factor (treball o capital) és recompensat segons el seu producte marginal.
Capítol 8: El marginalisme al segle XX
L'últim capítol explora l'evolució del concepte cap a la taxa marginal de substitució de Hicks i Allen, que va permetre l'ús de les corbes d'indiferència sense necessitat de mesurar la utilitat de forma absoluta. S'analitzen les teories de la competència imperfecta de Robinson i Chamberlin, on les empreses tenen cert poder de mercat i el benefici es maximitza quan el ingrés marginal és igual al cost marginal. Finalment, es revisa com Pigou va aplicar el marginalisme al benestar social (producte social net marginal) i com Keynes el va integrar en la macroeconomia a través de la propensió marginal al consum i l'eficiència marginal del capital.
Les "Lleis de Gossen" són principis fonamentals de la teoria marginalista que descriuen el comportament dels consumidors en la cerca de la màxima satisfacció. Hermann Heinrich Gossen les va formular originalment com a part de la seva "doctrina del gaudi".
Primera Llei de Gossen (Llei de la utilitat marginal decreixent)
Aquesta llei estableix que la magnitud d'un plaer o satisfacció disminueix contínuament a mesura que el consum d'un bé continua, fins que s'arriba a un punt de saturació.
- Concepte clau: Com més unitats tenim d'un bé, menys utilitat addicional ens aporta l'última unitat consumida.
- Exemple: El primer glop d'aigua quan tenim molta set proporciona un plaer intens, el segon glop una mica menys, i així successivament fins que, si continuem bevent, la satisfacció pot convertir-se en desutilitat (malestar).
Segona Llei de Gossen (Llei de la igualtat de les utilitats marginals)
Aquesta llei explica com un individu amb temps o recursos limitats ha de triar entre diferents tipus de plaers per maximitzar la seva felicitat total.
- Concepte clau: Per assolir el màxim gaudi vital, l'individu ha de distribuir el seu temps o diners entre els diversos béns de manera que la utilitat de l'última unitat consumida de cada bé sigui la mateixa per a tots ells.
- Funcionament: Si l'última "àtom" de plaer d'un bé (A) aportés més satisfacció que l'últim d'un altre bé (B), l'individu podria augmentar el seu benestar total deixant de consumir una mica de B per consumir més de A. L'equilibri i la satisfacció màxima s'assoleixen quan ja no es pot millorar la situació canviant el consum d'un bé per un altre, perquè totes les utilitats marginals s'han igualat.
Aquestes lleis, tot i ser ignorades inicialment, van ser rescatades per autors com Jevons, qui les va utilitzar per reconstruir l'economia sobre una base matemàtica i utilitària.
