L'obra "Sobre el conocimiento" de Friedrich A. Hayek és un recull de tres treballs fonamentals que exploren com la societat utilitza la informació i els límits de la raó humana en l'organització econòmica. El llibre se centra en la tesi que el coneixement està dispers i fragmentat, i que l'ordre social sorgeix d'un procés evolutiu i no d'un disseny deliberat.
A continuació, es presenta un resum detallat basat en els tres assajos que componen l'obra:
1. L'ús del coneixement en la societat (1945)
Aquest assaig planteja que el problema econòmic fonamental no és només l'assignació de recursos "donats", sinó com utilitzar un coneixement que no és donat a ningú en la seva totalitat.
- Coneixement de "temps i lloc": Hayek distingeix entre el coneixement científic (regles generals) i el coneixement pràctic de les circumstàncies particulars de temps i lloc. Aquest darrer és possessió exclusiva de cada individu i només es pot aprofitar si les decisions es deixen en mans d'aquests individus.
- El sistema de preus com a mecanisme de comunicació: El mercat funciona com una "maquinària per registrar el canvi" o un sistema de telecomunicacions. Els preus condensen la informació rellevant i permeten que milions de persones coordinin les seves accions sense conèixer la causa original d'un canvi (com la sobtada escassetat d'una matèria prima).
- Crítica a la planificació central: Hayek sosté que una autoritat central no pot posseir tota la informació estadística detallada per planificar eficaçment, ja que aquesta informació es perd en l'abstracció i l'agregació estadística.
2. La pretensió del coneixement (1974)
En el seu discurs del Premi Nobel, Hayek critica l'actitud "cientista" dels economistes que intenten imitar mecànicament els mètodes de les ciències físiques.
- Complexitat organitzada: L'economia tracta fenòmens de "complexitat organitzada", on el resultat depèn de la relació entre molts elements individuals. A diferència de la física, en les ciències socials no es poden conèixer totes les variables que determinen un procés.
- Límits de la predicció: A causa d'aquesta complexitat, els economistes sovint s'han de limitar a fer "prediccions per models" (atributs generals) en lloc de prediccions numèriques precises. Hayek adverteix que pretendre un control deliberat basat en coneixements que no posseïm pot portar a la tirania i a la destrucció d'una civilització.
- Fracàs de la política econòmica: Atribueix problemes com la inflació i l'atur a l'aplicació de teories macroeconòmiques errònies que només consideren magnituds mesurables, ignorant les causes reals que no es poden quantificar fàcilment.
3. Economia i coneixement (1936)
Aquest treball analitza el paper que juguen els supòsits sobre el coneixement en l'anàlisi formal de l'equilibri.
- L'equilibri com a compatibilitat de plans: Hayek redefineix l'equilibri no com un estat estàtic, sinó com una situació on els plans de diferents individus són mútuament compatibles. L'equilibri dura mentre les expectatives dels individus resulten ser correctes.
- Dades subjectives vs. fets objectius: Diferencia entre les dades tal com les coneix l'individu (subjectives) i els fets reals (objectius). El problema central de l'economia és explicar per què i com les dades subjectives acaben quadrant amb la realitat objectiva.
- La divisió del coneixement: Proposa que el problema central de l'economia és la "divisió del coneixement", un concepte anàleg a la divisió del treball. L'objectiu és entendre com la interacció espontània de persones que només tenen fragments de coneixement produeix un estat on els preus corresponen als costos sense una direcció central.
Conclusió de l'obra
L'obra conclou que la civilització avança en la mesura que podem realitzar operacions sense pensar-hi, utilitzant institucions i símbols (com els preus) que recullen coneixement que individualment no posseïm. Hayek demana una lliçó de humilitat als estudiosos de la societat per evitar el perill de voler modelar els processos socials al nostre gust.
Segons Friedrich A. Hayek, el paper fonamental del sistema de preus és actuar com un mecanisme per comunicar i transmetre informació que es troba dispersa i fragmentada entre milers d'individus. Aquest sistema permet que la societat utilitzi el coneixement de circumstàncies particulars de temps i lloc que cap planificador central podria acumular o posseir en la seva totalitat.
Les funcions clau d'aquest sistema són les següents:
- Economia de coneixements: El sistema de preus opera amb una gran eficiència perquè els participants individuals necessiten saber molt poc per prendre la decisió correcta. Només han d'observar el moviment d'uns pocs indicadors numèrics per ajustar les seves activitats, actuant com un enginyer que mira les agulles d'un mesurador.
- Maquinària per registrar el canvi: Hayek descriu el sistema de preus com un sistema de telecomunicacions o una maquinària que registra automàticament els canvis en l'economia. Per exemple, si una matèria primera com l'estany s'encareix, el consumidor només necessita saber que és més difícil d'obtenir i que ha d'economitzar-ne l'ús, sense haver de conèixer la causa original de l'escassetat.
- Coordinació de plans descentralitzats: En un sistema on el coneixement és parcial i contradictori, els preus permeten coordinar les accions separades de persones diferents de la mateixa manera que els valors subjectius ajuden un individu a coordinar el seu propi pla. Això fa possible una divisió del treball complexa sense necessitat d'una direcció conscient.
- Mecanisme de descobriment: El mercat, a través dels preus, és un mètode per descobrir informació econòmica que d'altra manera romandria oculta. Aquest procés permet que el sistema econòmic s'adapti ràpidament a les variacions segons les circumstàncies particulars de cada moment.
Hayek considera aquest mecanisme una "meravella" de l'evolució social, precisament perquè no és fruit d'un disseny humà deliberat, sinó que ha evolucionat de manera espontània per resoldre problemes que la ment humana no seria capaç de solucionar de forma conscient. La seva funció és eliminar la necessitat d'un control central i crear incentius perquè els individus actuïn de manera convenient per a l'interès general mentre persegueixen els seus propis fins.
Segons les fonts, els límits de la predicció en les ciències socials estan determinats fonamentalment per la naturalesa dels fenòmens "essencialment complexos" que tracten, els quals difereixen significativament dels fenòmens de les ciències físiques,.
Els punts clau sobre aquests límits són:
- Complexitat organitzada: A diferència de la física, que sovint tracta amb pocs factors o amb "complexitat inorganitzada" (on s'apliquen estadístiques de probabilitat), les ciències socials s'ocupen d'una complexitat organitzada. Això vol dir que el resultat depèn no només de les propietats dels elements individuals, sinó de la forma específica en què aquests elements es relacionen entre si.
- Impossibilitat d'obtenir informació completa: Per fer prediccions específiques sobre esdeveniments individuals en un sistema complex, caldria una informació completa sobre cada element individual. Aquesta informació (com les preferències o circumstàncies de cada persona en un mercat) està dispersa entre innombrables individus i no pot ser coneguda per un observador científic ni per una autoritat central,.
- Prediccions per models vs. prediccions específiques: A causa d'aquesta falta d'informació detallada, els científics socials s'han de limitar a fer "prediccions per models". Això implica que es poden predir els atributs generals o el caràcter del sistema, però no els esdeveniments particulars ni els valors numèrics exactes (com preus o salaris específics),,.
- La limitació de les dades mesurables: Sovint es comet l'error de considerar com a important només allò que es pot mesurar. Això exclou molts factors que, tot i no ser quantificables, són causes reals dels esdeveniments, portant a teories que semblen científiques però que són falses o incompletes,,.
- L'exemple del joc de pilota: Les fonts il·lustren aquest límit comparant la societat amb un joc de pilota: si coneixem les regles, podem predir quin tipus d'accions són previsibles (el model), però no podem predir el resultat exacte de cada moviment individual del joc perquè no podem conèixer tots els estats interns de cada jugador en cada moment.
En conclusió, pretendre un poder de predicció i control similar al de les ciències naturals en l'àmbit social és, segons les fonts, una "pretensió del coneixement" que pot portar a polítiques perilloses i a l'exercici de la coacció sobre els éssers humans en l'intent de modelar la societat al nostre gust.
