Cogs and Monsters: What Economics Is, and What It Should Be
L'obra "Cogs and Monsters: What Economics Is, and What It Should Be" (2021), de Diane Coyle, és una reflexió crítica i constructiva sobre la disciplina econòmica en l'era digital. L'autora argumenta que l'economia ha de transformar-se per ser rellevant en un món on la tecnologia i la interdependència social han creat fenòmens que els models tradicionals no poden explicar.
A continuació se'n presenta un resum detallat estructurat per capítols:
Introducció: L'economia d'avui i de demà
Coyle aborda les crítiques habituals a l'economia (que és massa matemàtica, egoista o allunyada de la realitat) i afirma que, tot i que moltes són "homes de palla", la disciplina té problemes reals de cultura i diversitat. El títol resumeix la tesi: els "engranatges" (cogs) són els individus racionals i independents que assumeix la teoria clàssica, mentre que els "monstres" (monsters) són els fenòmens emergents i incontrolables de l'economia digital que les eines actuals no entenen.
1. Les responsabilitats públiques de l'economista
Aquest capítol analitza la performativitat: la capacitat dels models econòmics per canviar la realitat que pretenen estudiar.
- El monstre financer: Coyle posa el model Black-Scholes per a la fixació de preus d'opcions com a exemple de com una teoria va crear un mercat de derivats gegantí que va acabar sent inestable.
- Mercats i valors: Tot i defensar la capacitat de "descobriment" dels mercats (seguint Hayek), l'autora reconeix que posar preu a tot pot degradar valors cívics i morals, citant les crítiques de Michael Sandel.
- Responsabilitat: L'economista ha de ser brau amb les dades però modest amb les conclusions, comunicant clarament les incerteses al públic.
2. L'economista com a foraster
Coyle critica la tendència dels economistes a actuar com a observadors externs ("forasters") que busquen el rigor lògic per sobre de la realitat empírica.
- "Mathiness" i microfonaments: Adverteix contra l'obsés per l'àlgebra que només serveix per provar el que ja s'ha assumit en el model.
- El fracàs de la macroeconomia: Sosté que la macroeconomia ha arribat als seus límits perquè intenta extreure conclusions de dades agregades molt incertes (com el PIB) sense entendre la complexitat de les interaccions individuals i regionals.
- Humilitat i narrativa: Proposa que l'economia incorpori mètodes qualitatius i històrics per complementar l'estadística.
3. Homo Economicus, IAs, rates i humans
L'autora desmunta el mite de l'actor racional pur a través de diversos experiments.
- Racionalitat en el món salvatge: Tant les IAs com les rates poden actuar com l'homo economicus en entorns simples, però els humans som éssers socialment complexos que prioritzem la cooperació, la qual és cognitivament més difícil de gestionar.
- La separació "Is/Ought": Critica el protocol que separa l'economia "positiva" (el que és) de la "normativa" (el que hauria de ser), argumentant que qualsevol anàlisi política implica judicis de valor inevitables.
- Criteri de Pareto: Afirma que aquest criteri és inútil en la pràctica política perquè gairebé totes les decisions tenen guanyadors i perdedors.
4. Engranatges i Monstres (Mesurar el progrés)
La transformació digital ha creat una escletxa entre les estadístiques oficials i el benestar real.
- El PIB és una idea, no un objecte: El PIB no reflecteix la distribució de la renda, el treball no pagat o el dany ambiental. En el món digital, el valor de les aplicacions gratuïtes o l'augment de la varietat de productes queda invisible.
- Aritmètica política: Les definicions de dades (com la inflació o la taxa de descompte) no són neutres; tenen implicacions distributives que afavoreixen uns grups sobre altres.
- Més enllà del PIB: Proposa un enfocament basat en les "capacitats" de Sen i en el mesurament d'actius (humans, socials, naturals i intangibles) per avaluar el progrés real.
5. Tecnologia canviant, economia canviant
La tecnologia digital és una "Tecnologia de Propòsit General" (GPT) que altera els costos relatius i reorganitza tota l'economia.
- Digital és diferent: L'economia digital es caracteritza per rendiments creixents a escala, costos marginals zero, béns no rivals (com les dades) i potents efectes de xarxa.
- Canvi de paradigma: Coyle presenta una taula on contrasta l'economia del segle XX (lineal, estàtica, individualista) amb la del XXI (no lineal, dinàmica, social), demanant que l'ensenyament i la política s'ajustin a aquesta nova realitat.
6. Política econòmica del segle XXI
L'autora revisita el debat del càlcul socialista: tot i que les IAs tenen més potència de càlcul, la planificació central segueix sent impossible per la complexitat dels rendiments creixents i la necessitat d'ambigüitat en la política humana.
- Bucles de l'economia política: Les polítiques sorgeixen d'un cicle entre esdeveniments (crisi), idees (neoliberalisme) i accions (desregulació).
- Nous reptes: La política de competència ha d'adaptar-se a gegants digitals que dominen el mercat no mitjançant el preu, sinó mitjançant el control de les dades i l'enfilament de serveis (envelopment).
Conclusió i Epíleg
Coyle conclou que l'economia ha de tornar a les seves arrels com a economia política, sent analíticament robusta però històricament conscient i socialment compromesa. La crisi de la COVID-19 i la desigualtat creixent fan urgent aquest canvi de paradigma per assegurar que la tecnologia serveixi per millorar la vida de la majoria i no només d'uns pocs.
Segons l'obra de Diane Coyle, la distinció entre els "engranatges" (cogs) i els "monstres" (monsters) serveix per il·lustrar la bretxa existent entre la teoria econòmica tradicional i la realitat complexa de l'era digital.
1. Els Engranatges (Cogs)
- Definició: Representen els individus tal com els assumeix l'economia convencional (mainstream): agents independents, calculadors i interessats exclusivament en si mateixos.
- Naturalesa: Operen dins d'un marc lineal i mecànic. Coyle utilitza la metàfora de la màquina (com la "Màquina de Phillips") per descriure com la teoria clàssica veu la societat com un conjunt de peces que responen de forma predictible a certs estímuls o "palanques" de política econòmica.
- Context: Se suposa que tenen preferències fixes i que les seves decisions no es veuen alterades per la influència social o el comportament dels altres.
2. Els Monstres (Monsters)
- Definició: Són els fenòmens emergents, descontrolats i complexos de l'economia digital que les eines actuals no poden explicar.
- Naturalesa: Es caracteritzen per ser no lineals, per créixer com una "bola de neu" i per estar fortament influenciats per les xarxes socials i la interdependència.
- Origen de la metàfora: El terme prové dels mapes medievals que marcaven les zones inexplorades amb la frase "aquí hi ha monstres" (Here be monsters). Representen, per tant, el territori incògnit de la nova economia on les regles tradicionals no funcionen.
La relació crítica entre ambdós
La tesi principal de Coyle és que l'economia, en insistir a tractar els éssers humans com a simples "engranatges" independents, està creant monstres de forma inadvertida. Al no tenir en compte la interdependència social i les dinàmiques digitals (com els efectes de xarxa o els rendiments creixents), els economistes generen fenòmens col·lectius imprevistos que no tenen la capacitat de comprendre ni de gestionar amb els seus models actuals.
En resum, mentre que els engranatges simbolitzen una visió del món estàtica, individualista i predictible, els monstres simbolitzen una realitat dinàmica, social i plena d'incertesa.
PS. Hospitals a The Economist
