02 d’octubre 2026

La cláusula MFN

Irrupción de la geopolítica en la política sanitaria: política “Nación más favorecida” en Estados Unidos y precios de referencia internacionales

L'informe titulat «Irrupción de la geopolítica en la política sanitaria: política “Nación más favorecida” en Estados Unidos y precios de referencia internacionales» (publicat per Funcas en la seva Sèrie Economía y Sociedad, N.º 114) i elaborat per l'economista Jaume Puig Junoy, analitza l'impacte econòmic i geopolític de la nova política de preus de medicaments impulsada pels Estats Units.

Aquesta política, coneguda com a Nació Més Afavorida (Most Favored Nation, MFN), pretén vincular els preus dels medicaments de marca als EUA als preus (més baixos) que s'apliquen en un conjunt de països desenvolupats (principalment europeus) mitjançant un sistema de Preus de Referència Internacionals (IRP).


1. Lliçons de l'experiència europea amb els Preus de Referència Internacionals (IRP)

  • Abrevació de procediments: L'ús d'IRP ha estat una pràctica habitual a Europa des dels anys novanta perquè permet aconseguir rebaixes de preus ràpides a curt termini amb baixos costos de transacció, sense necessitat de desenvolupar grans avaluacions de tecnologies sanitàries (HTA).
  • Efectes secundaris i opacitat: A mitjà termini, els IRP generen tendències cap a la convergència internacional de preus i provoquen respostes estratègiques de la indústria farmacèutica, com ara el retard o la renúncia al llançament de nous fàrmacs en països amb preus de referència baixos.
  • Generalització de la confidencialitat: Per esquivar els efectes de l'IRP i restablir els preus diferencials, els països i la indústria han recorregut massivament a descomptes i rebaixes confidencials, fent que els preus nets reals siguin inobservables i distanciant-se dels preus oficials de llista o facturació.

2. El diferencial de preus EUA-Europa i el debat del Free Riding

  • El discurs del Free Riding global: Als EUA existeix un ampli consens polític bipartidista que interpreta que els elevats preus que paga el mercat nord-americà financen la major part de la I+D global, mentre que la resta del món se'n beneficia sense pagar la seva part justa (global free riding).
  • Magnitud real del diferencial: Les dades de facturació mostren que els medicaments de marca sota patent als EUA costen més del doble que als cinc grans mercats europeus (Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit i Espanya). En canvi, els preus dels medicaments genèrics són sensiblement més baixos als EUA que a Europa.
  • Causa real dels preus elevats als EUA: L'informe sosté que els preus alts als EUA no són només responsabilitat de la resta del món, sinó el resultat de febleses internes del seu propi sistema:
    • Absència de negociació centralitzada o d'exercici del poder de compra en programes com Medicare fins fa poc.
    • Paper de les Pharmacy Benefit Managers (PBM), intermediaris amb incentius perversos que retenen part dels descomptes i no els traslladen completament als assegurats ni copagaments.
    • Manca d'eines transparents d'avaluació del valor terapèutic afegit i la relació cost-efectivitat (HTA) per fixar disposicions a pagar justificades.

3. La política de preus "Nació Més Afavorida" (MFN) als EUA

  • Evolució legislativa: La política MFN va ser inicialment proposada en el primer mandat de Donald Trump (2020), frenada pels tribunals i derogada el 2021. La segona administració Trump la va reintroduir el maig de 2025 mitjançant l'Executive Order 14297 i va obrir la negociació d'acords bilaterals confidencials amb 17 grans empreses farmacèutiques.
  • Mecanisme de funcionament:
    • Cesta de referència: Inclou països de l'OCDE amb un PIB per càpita igual o superior al 60% del dels EUA.
    • Preu de referència: Es fixa prenent com a límit el segon preu net més baix d'aquesta cesta de països.
    • Canal directament al consumidor: Implementació de plataformes com TrumpRx.gov per oferir descomptes directes de fàrmacs a pacients nord-americans.
    • Incentius i amenaces: Exempció d'aranzels (0%) fins al 2029 per a les empreses que signin els acords i es comprometin a repatriar inversió de I+D i producció als EUA.

4. Impacte esperat a Europa i respostes estratègiques

  • Impacte en l'accés i els fàrmacs nous: En la seva aplicació prospectiva a nous medicaments, es preveuen previs d'entrada més alts a Europa, retards en la comercialització als països de referència, o fins i tot decisions de no llançament o restriccions severes en la cobertura pública.
  • Escenari del Regne Unit (Estratègia adaptativa): El govern britànic va signar un acord bilateral amb els EUA acceptant augmentar un 25% el preu net dels nous medicaments, elevar el pressupost farmacèutic i pujar el llindar de cost per AVAC del NICE, a canvi d'evitar aranzels i no ser utilitzat com a país de referència directa. Aquest acord implica un elevat cost d'oportunitat en salut per al seu sistema sanitari (NHS).
  • Lleis de confidencialitat a la UE: Països com França, Alemanya i Espanya han impulsat canvis legislatius per reforçar la confidencialitat dels preus nets i protegir-se de les comparacions internacionals d'EUA.

5. Recomanacions per a Espanya

  1. Geopolítica i dimensió europea: Reconèixer que la política de preus ha passat de ser una eina purament sanitària a una de geopolítica industrial i comercial, exigint una posició europea coordinada i unida davant la pressió dels EUA.
  2. Protecció del pressupost sanitari: Evitar que els objectius industrials o comercials carreguin el seu cost sobre el pressupost de salut pública; si es persegueixen fites industrials, s'haurien de finançar amb un fons específic estatal.
  3. Confidencialitat dels preus nets: Legislar la reserva i confidencialitat dels preus nets pagats i dels acords de risc compartit per evitar que s'utilitzin com a referència externa.
  4. Fixació de preus per valor (HTA): Vincular les primes de preu dels nous medicaments a la demostració d'un valor terapèutic afegit real mitjançant avaluacions econòmiques i clíniques independents.
  5. Separació de funcions: Separar clarament l'avaluació tècnica i científica de l'efectivitat i eficiència de la presa de decisions polítiques sobre finançament i preu.



01 d’octubre 2026

Un disbarat rere l'altre (48)

Un bon gestor públic destaca per un ús eficient dels recursos. Això vol dir gastar en allò que genera més valor i no gastar més dels recursos que se li han encomanat. És a dir, del pressupost aprovat pel Parlament. Dit altrament, el seu exemple és un senyal cap a tota l'organització que encapçala. Si ell gasta sense aturador (que vol dir sense pressupost), quin motiu hi ha perquè d'altres no ho facin?

Doncs bé, la mala gestió pública del sector salut es pot resumir en un gràfic del propi Departament de Salut que es va circular fa uns mesos als periodistes  i que recullo aquí:


La diferència entre allò que es pressuposta i el que es gasta és tant bèstia que podrien estalviar-se de fer un pressupost i un cos de funcionaris d'intervenció. Caldria dir a tothom (i a totadon) que hi ha barra lliure, i que ximplet l'últim que no s'ho cregui. L'any 2025 el desviament pressupostari va acostar-se al 30%. Algú dirà, que hi havia pressupost prorrogat de 2023. Però és que per altres anys, l'excés mínim de despesa ha estat del 22%.
Les despeses financeres del deute de la Generalitat del 2025 van ser de 12.830 milions €, és a dir superiors al que s'havia pressupostat per a la salut dels catalans. A la pràctica es va gastar un 30% més en salut i les despeses financeres van ser el segon capítol de despesa. Gastar sense pressupost vol dir dèficit, i el finançament del dèficit té un cost que arriba a nivells inacceptables dels que ningú en parla.
I encara hi ha més. El pressupost aprovat per a 2026 ja accepta que hi haurà un diferencial de 3.748 milions, gairebé es gastarà un 22% més del que s'ha pressupostat. Cal dir com vaig explicar fa mesos, que aquesta és la vegada on el trilerisme pressupostari vigent ha destapat les seves vergonyes i ho ha posat a un powerpoint.

La despesa per càpita diuen que serà de 1.663€, però caldrà esperar a les dades equiparables a OCDE.


L'import final del pressupost aprovat per salut és una mica superior al que assenyala aquest powerpoint. Per a 2026 ´la despesa prevista és de 13.792 milions d'€.
L'any 2025 la despesa farmacèutica hospitalària de dispensació ambulatòria va ser de 1.855 milions €, i s'ha pressupostat per a 2026 1.276 milions €. Tot plegat és un disbarat rere l'altre.

Deixo també unes taules que mostren més dades comparades de la despesa sanitària que incorporen el 2024. Si voleu fer una ullada als anys anteriors, ho vaig explicar aquí..





El 6 % de despesa pública en salut respecte el PIB és la dada a recordar, i comparar.


La despesa sanitària privada és manté en una proporció de PIB inferior a fa 7 anys.

La despesa sanitària total respecte PIB és tant sols una mica inferior a la de Grècia, però és superior a la de Letònia.
I aquí m'aturo.