El enemigo que nos señala: Aprender a defenderse de los depredadores
El llibre El enemigo que nos señala: Aprender a defenderse de los depredadores (publicat per Arpa & Alfil Editores en col·laboració amb la revista El Grand Continent, sota la direcció de Giuliano da Empoli) ofereix un diagnòstic de la geopolítica global contemporània. L'obra reuneix un conjunt d'assaigs de destacats politòlegs, historiadors, estrategs militars i activistes per analitzar el retorn de la violència imperial, la competència per recursos territorials i digitals, i l'emergència d'una nova hegemonia autoritària.
Introducció: La tornada del concepte d'enemic (Giuliano da Empoli)
- La distinció amic-enemic: Recuperant les idees de Julien Freund i Carl Schmitt, l'autor recorda que la política comença quan es defineix la diferència entre amic i enemic. Intentar ser pacifista no evita tenir enemics, ja que és l'enemic qui et designa a tu i et pot impedir fins i tot viure en pau.
- La ingenuïtat europea: Compara la situació dels líders europeus a Washington amb la de la Florència de Maquiavel davant el rei de França: la diplomàcia de bons arguments no serveix de res davant de poders que només reconeixen la força bruta i l'exercici del poder.
Part I: Entre els depredadors (Reconfiguracions imperials)
- El «neorealisme» de clans (Stacie Goddard i Abraham Newman):
- Descriuen com l'ordre internacional liberal (basat en el dret i la sobirania estatals) està sent substituït per un paradigma «neorealista» o de govern de clans.
- Les decisions de política exterior nord-americana sota Donald Trump no cerquen l'interès nacional clàssic, sinó la creació de rentes i benefici directe per a un cercle reduït de leials, barrejant mercantilisme, clientelisme i un discurs de la «política de l'excepció» o dret diví.
- El Coliseu digital i la crueltat (Phil Klay):
- Mitjançant l'analogia de Sant Agustí i el seu amic Alip al Colosseu romà, l'autor analitza com l'administració de Trump i les xarxes socials transformen la guerra i el patiment humà en un espectacle mediàtic de crueltat (mems, vídeos d'atacs i brainrot).
- Aquesta violència ludificada produeix una ferida moral en la societat, acostumant la ciutadania a gaudir de la dominació brutal.
- La sobirania digital i la trampa de la IA (Meredith Whittaker):
- La presidenta de la Signal Foundation sosté que el deep learning no és una innovació neutra, sinó l'extensió del model d'acaparament de mercat basat en la vigilància massiva i la concentració de dades.
- Alerta sobre la «vasallització» d'Europa, la qual depèn en un 70% d'infraestructures nord-americanes en el núvol (hyperscalers com AWS o Google), i adverteix dels greus riscos de seguretat en integrar models de llenguatge (LLM) no segurs en la infraestructura crítica.
- Recolonització i la lluita pel sòl (Michael Albertus):
- L'estabilitat territorial posterior a la Guerra Freda s'ha trencat, inaugurant una era de competència per la terra motivada pel canvi climàtic, la demografia, la tecnologia i els minerals rars.
- S'analitzen casos com l'acaparament rus del «sòl negre» a Ucraïna o la carrera de les grans potències per controlar les rutes i recursos de l'Àrtic (Groenlàndia, Svalbard).
- Ucraïna i la defensa de la democràcia (Oleksandra Matviichuk):
- La Premi Nobel de la Pau ucraïnesa emfatitza que la invasió russa no és un conflicte territorial menor, sinó una guerra entre l'autoritarisme i la democràcia destinada a destruir l'ordre internacional.
- Denuncia la política ineficaç de «gestionar la no-escalada» i recorda que la pau autèntica exigeix dignitat, fermesa i defensa activa dels drets humans.
Part II: Comprendre a la Xina (L'Estat-enginyer i les seves doctrines)
- L'Estat d'enginyers (Dan Wang):
- Xina s'ha definit com un Estat tecnocràtic d'enginyers (iniciat per Deng Xiaoping), en contrast amb el model estatunidenc dominat per advocats i reguladors.
- Aquesta mentalitat ha permès una expansió industrial sense precedents (produint en dos anys tant ciment com els EUA en tot el segle XX) i el domini de les cadenes de valor de la manufactura global.
- La modernització totalitària (Minxin Pei):
- Rebat la hipòtesi que la riquesa porta automàticament a la democràcia (la «teoria de la modernización» de Lipset).
- Demostra com Xi Jinping va aprofitar l'estructura leninista del Partit Comunista per instaurar un totalitarisme de control social renovat alimentat per la pròpia bonança econòmica.
- La política d'identitat i la sinització (Emily Feng):
- Explica com el règim imposa una identitat uniforme («sinització») basada en l'ètnia Han, el mandarí i la lleialtat absoluta al partit, esborrant la diversitat cultural per evitar la fragmentació i la caiguda que va patir la Unió Soviètica (programa contingut al Document núm. 9).
- Doctrines xineses de poder (David Ownby, Wang Huning, Lu Feng, Zhao Xiaozhuo, Jiang Shigong):
- Wang Huning (América contra América): L'ideòleg clau de Xi descriu la crisi moral, la fragmentació familiar, l'individualisme i el nihilisme dels EUA com la prova de la seva inevitable decadència.
- Lu Feng (Maximalismo industrial): Defensa el «socialisme industrial» xinès enfront del «capitalisme financer» nord-americà, sostingut en l'evidència històrica que cap potència financera ha vençut mai una potència industrial.
- Zhao Xiaozhuo (El plan chino para tomar Taiwán): Exposa la doctrina militar en tres fases per a un atac o bloqueig ràpid a Taiwán.
- Jiang Shigong (El Imperio y el orden mundial): Argumenta que la ideologia de l'Estat-nació westfalià és una ficció i que la història sempre ha estat una competició entre imperis. Proposa que Xina s'ha de preparar per liderar l'«imperi mundial 2.0».
Part III i Posfaci: El nou ordre tecnològic i l'exèrcit del futur
- El nou «Moment Grocio» (Paul Saffo):
- La revolució digital i la IA han suprimit el concepte de distància, fent que l'Estat-nació entri en declivi i sorgint noves estructures com ciutats-estat o network states (promoguts per figures de Silicon Valley com Elon Musk o Peter Thiel).
- La infantesa en risc a l'era digital (Beeban Kidron):
- Denuncia que els models de negoci de les grans plataformes digitals estan dissenyats de manera deliberada per explotar la vulnerabilitat dels nens (creant una «generació perduda»), tractant els infants com a adults funcionals i mercantilitzant la seva atenció.
- Guanyar la guerra: el nou exèrcit (Robert-Henri Berger):
- L'oficial francès insta a una reestructuració urgent dels exèrcits europeus davant la revolució militar impulsada pels drons, la IA i la guerra electrònica.
- Advocada per abandonar les grans plataformes massa complexes i costoses per prioritzar sistemes de sistemes no tripulats, especialitzats i de menor preu que aportin massa i resiliència en el combat.
- L'imaginari del «Partit Industrial» (Afra Wang):
- Analitza la monumental obra de ciència-ficció col·laborativa El despertar de Lingao, la qual funciona com la «Bíblia» del Partit Industrial xinès: una visió tecno-autoritària on la industrialització i la matèria crua són la vertadera font de poder i moral d'una nació.
