El consens en la política
sanitària: el Pacte Nacional de Salut
La política sanitària i els valors socials. La
immediatesa i dinamisme del món en que vivim ens porta massa sovint a
considerar la política sanitària com el fruit de la decisió puntual, anecdòtica
i controvertida del moment. Ens cal una mirada més panoràmica per comprendre
que darrera tota política sanitària hi trobarem uns valors socials que li donen
fonament. És a dir judicis de valor sobre allò que és bo per a la societat. En
ocasions es referiran als objectius o resultats finals i en d’altres als
mitjans per assolir-los. Si bé la seva rellevància és determinant per als
objectius, en relació als mitjans cal tenir present a més a més la seva
efectivitat, i per tant un judici expert sobre allò que de veritat funciona.
L’objectiu final de tota política sanitària descansa sobre
la millora de la salut poblacional però va més enllà. L’any 2006 la Unió
Europea va considerar que els sistemes de salut són un pilar de la protecció
social, de la cohesió i de la justícia social, i assenyala que la universalitat,
l’ accés a l’assistència de qualitat, l’ equitat i solidaritat són els
valors europeus compartits[i].
En aquest marc i en el seu desenvolupament és on es fonamenta la política sanitària.
El consens en política sanitària. L’adopció de
decisions públiques en relació a aquests valors essencials requereix d’un
consens polític. Pertoca al parlament i al govern assenyalar què signifiquen
exactament aquests valors compartits (objectiu) i quines decisions cal adoptar
per assolir-los (mitjans). L’existència d’un consens social sobre aquestes
qüestions esdevé una peça clau de l’engranatge. Més enllà de l’acord polític
parlamentari, cal que tots els actors que participen en el sistema de salut
remin en la mateixa direcció. Precisament un dels elements que es consideren
factor d’èxit d’un sistema sanitari és el consens social[ii].
Ens cal doncs una política sanitària basada en el màxim consens possible per
tal de tenir un sistema eficient i equitatiu.
La política sanitària basada en l’evidència. Distingir
aquells mitjans que poden ser efectius per assolir objectius d’aquells que no
ho són, esdevé una prioritat. Disposar d’evidència per tal de contrastar
aquelles decisions que produiran el millor resultat és crucial, però alhora
complex. La complexitat prové de les singularitats i del context on es
desenvolupa cada política. Allò que ha funcionat en un lloc i moment
determinat, pot ser difícil de ser reproduït en un altre. Malgrat aquest
atenuant, saber allò que funciona amb un criteri expert i objectiu ha d’ajudar
a millorar les decisions. Molts informes d’experts sobre reforma sanitària han
tractat d’adoptar aquesta perspectiva, si bé amb impacte força limitat. La
falta d’aplicació del consell expert té a veure almenys amb les dificultats
d’establir consensos amplis i la comprensió del procés polític[iii].
El pacte nacional de salut i els àmbits de consens. La
Comissió de Salut del Parlament de Catalunya va acordar el febrer de 2013 impulsar
el treballs per assolir un acord per a la salut a Catalunya en el marc d’un
model propi. En aquest acord es defineixen les bases del sistema sanitari
català, estables i consensuades per tots els agents implicats. Es va precisar
que els membres de la comissió serien els representants dels diversos grups
parlamentaris i els agents que formen part del Consell Català de la Salut. Els treballs de la comissió es van
desenvolupar en vuit grans àmbits temàtics. Es va prendre com a referent els 6
blocs inicials que segons l’Organització Mundial de la Salut han de constituir
un sistema sanitari, i s’hi van afegir dos àmbits identificats com a claus pel
sistema (la recerca i innovació, i el compromís ciutadà). Els àmbits han estat
doncs: finançament i cobertura, professionals, prestacions i catàleg de
serveis, model de serveis, avaluació i transparència, recerca i innovació,
compromís ciutadà, i governança.
Entrar en el detall del contingut dels 83 acord va més enllà
del que es pretén en aquest article, tant sols es farà una breu referència als
2 primers. En l’àmbit de finançament i cobertura s’assenyala amb claredat
l’opció per un accés universal de la ciutadania al Sistema Nacional de Salut i
alhora s’estableix un criteri de nivell de finançament públic en salut
suficient i sostenible, que es relacioni amb el nivell de riquesa del país i
que convergeixi amb la despesa de països amb producte interior brut per càpita
equivalent i sistema sanitari similar.
En l’àmbit dels professionals s’ha considerat que la planificació de necessitats de professionals, les competències i capacitats acreditades han de ser objecte reconsideració atenent als canvis sociodemògràfics, econòmics i tecnològics. S’explicita l’èmfasi en el professionalisme com a criteri que guia la relació entre professionals amb la ciutadania, amb el sistema sanitari i els proveïdors, i la necessitat d’establir mecanismes per tal de fer efectiva la participació dels professionals en l’elaboració de polítiques i la gestió.
En l’àmbit dels professionals s’ha considerat que la planificació de necessitats de professionals, les competències i capacitats acreditades han de ser objecte reconsideració atenent als canvis sociodemògràfics, econòmics i tecnològics. S’explicita l’èmfasi en el professionalisme com a criteri que guia la relació entre professionals amb la ciutadania, amb el sistema sanitari i els proveïdors, i la necessitat d’establir mecanismes per tal de fer efectiva la participació dels professionals en l’elaboració de polítiques i la gestió.
El nivell de consens i els propers passos. El procés
per arribar a aquest conjunt d’acords ha estat fruit d’una elevada
participació. Diversos motius van impedir que la totalitat dels representants
confirmessin el seu acord al darrer moment. Cal assenyalar que en l’elaboració
del document hi ha contribucions de tots, també d’entitats i grups polítics que
no han pogut donar finalment el seu suport. Cal fer efectiu aquest consens que
desitja la ciutadania, les bases perquè això sigui possible hi són, només cal
teixir-les acuradament i amb generositat. El Parlament de Catalunya va donar
l’opció de mostrar el sistema sanitari que desitgem a una àmplia representació
social, ara ja hi ha les bases per a que això pugui transformar-se en realitat.
[i] Council Conclusions on common values and principles in
European Union health systems, OJ 2006
No. C146/1.
[ii] Balabanova D, Mills A, Conteh L, et al. Good Health at
Low Cost 25 years on: lessons for the future of health systems strengthening. Lancet 2013;381:2118-2133
[iii] Black, Nick. "Evidence based policy: proceed with
care." BMJ: British Medical
Journal 323.7307 (2001): 275.
