Esmenes al projecte de llei sobre drets a les persones amb discapacitat
Els grups parlamentaris del PSOE i SUMAR han presentat una esmena per convertir en secret permanent el preu real dels medicaments finançats per la sanitat pública. Aquesta maniobra s'està realitzant de manera indirecta, inserint la reforma en la Llei General de drets de les persones amb discapacitat, una norma que no té relació directa amb la política farmacèutica.
Els punts clau d'aquesta situació són els següents:
- Neutralització del Tribunal Suprem: L'esmena s'ha presentat just quan el Tribunal Suprem ha d'emetre sentència sobre si aquests preus han de ser públics, arran dels recursos presentats per l'organització Civio. La justificació de l'esmena admet explícitament que busca evitar una "interpretació judicial restrictiva" que obligui a divulgar els preus.
- Abast del secret: Actualment, la llei protegeix les dades tècniques i financeres de les empreses durant la negociació. La nova esmena proposa que els acords de finançament i els preus d'adjudicació siguin confidencials per llei. Això inclou una "clàusula escombra" que faria secreta qualsevol informació derivada d'aquests acords.
- Excepció en la contractació pública: Aquesta mesura crearia una excepció sense precedents a Espanya, ja que en cap altre àmbit de la contractació pública es permet blindar per llei el preu d'un subministrament. Fins i tot si un futur govern o òrgan de control volgués fer públic el cost d'un tractament, la llei l'hi impediria.
- Interessos de la indústria farmacèutica: El text de l'esmena coincideix amb els arguments defensats per laboratoris com Novartis en processos judicials. Tot i que el govern invoca la "capacitat negociadora de l'Estat", organitzacions com l'OMS sostenen que la transparència de preus en realitat reforça la posició dels estats davant les empreses.
- Manca de debat sectorial: En tramitar-se a través d'una llei sobre discapacitat, la reforma s'està discutint a la Comissió de Drets Socials i Consum, evitant la Comissió de Sanitat, que és on correspondria debatre la política farmacèutica.
I el Secretari d'Estat (dels comunitaristes) ha sortit tot d'una a defensar l'opacitat dels preus en el seu blog. Javier Padilla analitza la complexa relació entre la transparència de preus dels medicaments i el garantisme de l'accés als tractaments innovadors, en el context de les esmenes presentades per PSOE-SUMAR a la llei de discapacitat.
1. El context de les esmenes
Les esmenes presentades busquen protegir legalment la confidencialitat del preu net dels medicaments innovadors venuts a Espanya. Alhora, s'intenta avançar en la transparència obligant les farmacèutiques a facilitar dades sobre la procedència de la finançament per al desenvolupament d'aquests fàrmacs.
2. L'amenaça del "trumpisme" i la clàusula MFN
El motiu principal d'aquest blindatge és la "Clàusula de la Nació Més Afavorida" (MFN) impulsada per Donald Trump als EUA. Aquesta clàusula estableix que els EUA pagaran pels medicaments la quantitat més baixa que pagui qualsevol país del G7, Suïssa o Dinamarca.
- Efecte cascada: Tot i que Espanya no és al G7, els seus preus s'utilitzen com a referència directa o indirecta per a aquests països.
- Risc de comercialització: Si els preus baixos d'Espanya es fessin públics, les farmacèutiques podrien retrasar o evitar la venda de nous medicaments al país per no perjudicar els seus beneficis als EUA.
3. El conflicte de valors: Transparència vs. Accés
L'autor planteja que existeix un conflicte real entre dos valors positius: la transparència total i la disponibilitat immediata dels fàrmacs.
- Prioritat del Ministeri: Davant la falta d'evidència clara sobre si la transparència perjudica l'accés, el Ministeri de Sanitat opta per prioritzar l'accés dels pacients per evitar que medicaments vitals (com els de la "pell de papallona" o noves teràpies oncològiques) arribin amb mesos de retard.
- No és proteccionisme corporatiu: L'objectiu no és protegir els marges de les empreses, sinó preservar la posició negociadora d'Espanya per garantir tractaments que realment aporten innovacions terapèutiques.
4. Vies alternatives de transparència
Padilla defensa que Espanya està avançant en transparència d'altres maneres que no comprometen l'accés:
- Publicació de dades sobre temps de finançament de medicaments innovadors.
- Informes sistemàtics sobre els processos i acords de finançament.
- Noves obligacions d'informació a través del futur Reial Decret d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries.
En conclusió, l'escrit del Secretari d'Estat sosté que, en el món real, cal prendre decisions difícils i que protegir el preu net és una estratègia per assegurar que Espanya no esdevingui un país de segona línia en la incorporació de teràpies avançades i biològiques.
Tot això és una historieta a la vora del foc. Qui s'ho vulgui creure, endavant les atxes. Jo només afegiré que sabem de les xarxes informals entre governs a quin preu es paguen els medicaments. L'opacitat és per al públic i perquè així la manca de transparència dona major arbitrarietat al governant i li facilita la política clientelar.
Fa vergonya i és inadmissible el funambulisme parlamentari d'utilitzar lleis que no corresponen per aturar d'aquesta forma el poder judicial. Això si que hauria d'estar prohibit per llei.
PS. Vaig començar a parlar de preus confidencials dels medicaments el 2012!. Aquí trobareu la sèrie.
