The Great Demographic Reversal
"The Great Demographic Reversal" (2020), escrit per Charles Goodhart i Manoj Pradhan, planteja una tesi provocadora: les forces demogràfiques i de globalització que han mantingut la inflació i els tipus d'interès baixos durant les darreres tres dècades s'estan invertint, el que provocarà un retorn de la inflació, un augment dels tipus d'interès i una reducció de la desigualtat interna en els països. Els autors sostenen que el futur serà completament diferent del passat recent perquè ens trobem en un punt d'inflexió històric.
A continuació se'n presenta un resum detallat basat en els pilars del llibre:
1. El "Punt Dolç" (1990–2018)
El llibre descriu les darreres tres dècades com un període extraordinari definit per un xoc positiu d'oferta de treball sense precedents.
- L'ascens de Xina i l'Europa de l'Est: La integració de Xina i el col·lapse de l'URSS van duplicar la mà d'obra disponible en el sistema de comerç global.
- Demografia benigna: L'entrada dels baby boomers a la força de treball i l'augment de la participació de les dones van millorar la ràtio de dependència (el nombre de treballadors respecte als dependents).
- Conseqüències econòmiques: Aquesta abundància de treball va afeblir el poder de negociació dels treballadors, estancant els salaris reals, reduint l'afiliació sindical i creant potents pressions deflacionàries. Els bancs centrals van interpretar erròniament aquesta deflació estructural com un èxit de les seves polítiques d'objectius d'inflació.
2. El "Gran Gir" Demogràfic
Els autors argumenten que aquest escenari està canviant radicalment a causa de l'envelliment de la població.
- Escassetat de treballadors: Les taxes de natalitat han caigut per sota del nivell de reemplaçament a Xina i gran part d'Europa, cosa que provocarà una disminució absoluta de la població en edat de treballar.
- L'augment dels dependents: L'esperança de vida continua creixent, el que significa que hi haurà molts més jubilats consumint recursos però sense produir béns.
- Inflació estructural: Segons els autors, els treballadors són deflacionaris (produeixen més del que consumeixen), mentre que els dependents són inflacionaris (consumeixen però no produeixen). El canvi en la ràtio de dependència generarà inevitablement un biaix inflacionari global.
3. La Crisi de les Cures i la Demència
El capítol 4 detalla un repte social i econòmic sovint ignorat: l'augment de la demència i la dependència física.
- Un cost humà i financer massiu: La demència incapacita els malalts durant anys, requerint una gran quantitat de recursos humans per a la seva cura.
- Impossibilitat d'automatització: A diferència de la indústria, la cura d'avis requereix empatia i presència física, tasques que els robots no poden fer i que no es poden deslocalitzar (offshoring). Això obligarà a redirigir una part creixent de la força de treball cap al sector serveis de salut, reduint la producció en altres àrees.
4. Desigualtat i Populisme
El llibre vincula la demografia amb l'agitació política actual.
- Guanyadors i perdedors: La globalització va beneficiar el capital i els treballadors d'Àsia, però va perjudicar la classe mitjana-baixa de les economies avançades.
- L'ascens del populisme: Els treballadors "deixats enrere" han perdut poder econòmic però conserven el poder polític, el que ha impulsat partits populistes de dretes que prometen proteccionisme i control de la immigració.
- Futur més igualitari: A mesura que el treball es torni escàs, el seu poder de negociació augmentarà, els salaris reals pujaran i la desigualtat interna dins dels països tendirà a disminuir.
5. El cas de Japó: Una Història Revisionista
Molts crítics assenyalen Japó com a prova que l'envelliment porta deflació, no inflació. Goodhart i Pradhan responen amb una anàlisi revisionista:
- Vàlvula d'escapament global: Japó va envellir mentre la resta del món estava plena de mà d'obra barata; per tant, les empreses japoneses van poder deslocalitzar la producció a Xina per mantenir els costos baixos.
- Un món diferent: El futur és diferent perquè ara tot el món envelleix alhora (inclosa Xina), de manera que ja no existirà aquesta vàlvula d'escapament global per evitar l'augment de costos.
6. El Parany del Deute
L'economia global està atrapada en un volum de deute massiu acumulat durant els anys de tipus baixos.
- Impediment per pujar tipus: Els tipus d'interès nominals i reals tendiran a pujar per l'escassetat d'estalvi i l'augment de la inversió corporativa per estalviar treball. Tanmateix, els alts nivells de deute fan que qualsevol pujada sigui perillosa per a la solvència de governs i empreses.
- Conflicte polític: Els autors preveuen un xoc entre els bancs centrals (que voldran lluitar contra la inflació) i els ministres de finances (que voldran tipus baixos per finançar el deute i les pensions), posant en risc la independència dels bancs centrals.
7. Epíleg: L'efecte de la COVID-19
El llibre, escrit majoritàriament el 2019, inclou un postscriptum sobre la pandèmia.
- Accelerador de tendències: La COVID-19 ha actuat com un xoc d'oferta massiu que accelerarà el final de la globalització i farà que la inflació retorni molt abans i més ràpidament del previst inicialment. La pandèmia marca el límit definitiu entre les forces deflacionàries del passat i el futur inflacionari.
En resum, l'obra és una crida a preparar-se per a un món on el treball serà escàs i car, la inflació serà un problema persistent i el deute serà el gran obstacle a gestionar en un entorn políticament volàtil.
