Aquest llibre, escrit per l'economista Roger Bootle, analitza les conseqüències econòmiques de la robòtica i la intel·ligència artificial (IA) des d'una perspectiva històrica i macroeconòmica, allunyant-se tant del pànic com de l'optimisme cec dels experts tècnics.
A continuació es detalla un resum complet estructurat segons les parts de l'obra:
Part I: L'home i les màquines: passat, present i futur
- Capítol 1: L'ascens de l'home: Bootle utilitza la Revolució Industrial com el criteri essencial per mesurar l'impacte de l'IA. Destaca que, abans del segle XVIII, el progrés econòmic era gairebé nul i que les millores tecnològiques del passat sovint es veien absorbides pel creixement de la població (trampa malthusiana). Conclou que, històricament, la "destrucció creativa" ha acabat creant més llocs de treball dels que ha eliminat.
- Capítol 2: Podria ser diferent aquesta vegada?: L'autor es pregunta si l'IA, en substituir el treball intel·lectual i no només el físic, trencarà el patró històric. Tot i que reconeix que l'IA és una tecnologia de propòsit general (TPG) amb un creixement exponencial, sosté que encara hi ha limitacions humanes (creativitat, empatia i sentit comú) que les màquines no poden replicar fàcilment.
- Capítol 3: Ocupació, creixement i inflació: Bootle desmunta la idea que l'IA portarà a un atur massiu permanent. Basant-se en la Llei de Say (l'oferta crea la seva pròpia demanda), argumenta que si la producció augmenta, els ingressos de algú també ho fan, generant nova demanda. Preveu que l'IA podria accelerar el creixement de la productivitat, especialment en el sector serveis, i que els tipus d'interès reals podrien pujar a causa de la forta demanda d'inversió.
Part II: Treball, oci i ingressos
- Capítol 4: Treballar, descansar i jugar: Analitza la predicció de Keynes sobre la setmana laboral de 15 hores. Bootle argumenta que no s'ha complert pel desig humà de "bens posicionals" (estatus) i el gaudi de la interacció social al treball. Tot i això, preveu que en l'economia de l'IA, la societat podria optar voluntàriament per més oci, el que reduiria l'oferta efectiva de mà d'obra i enfortiria la posició dels treballadors.
- Capítol 5: Els treballs del futur: L'autor és escèptic respecte a algunes prediccions, com la desaparició immediata dels conductors (pels costos de seguretat i responsabilitat legal dels vehicles autònoms). En canvi, preveu un auge en feines que requereixen el "factor humà": atenció a la gent gran, salut, oci, hostaleria de luxe i relacions humanes.
- Capítol 6: Guanyadors i perdedors: La desigualtat podria augmentar si els beneficis de l'IA es concentren en els propietaris del capital. No obstant això, Bootle suggereix que l'IA també podria ser igualitària en reduir el cost de serveis professionals (com advocats i metges), fent-los accessibles a les classes baixes i erosionant les rendes de la classe mitjana-alta.
Part III: Què fer?
- Capítol 7: Fomentar o gravar i regular?: Bootle es mostra totalment contrari a un "impost als robots". Argumenta que és impossible definir què és exactament un robot per a fins fiscals i que un impost així penalitzaria la innovació i la competitivitat nacional. El paper de l'estat s'ha de centrar en el marc legal de dades i la ciberseguretat.
- Capítol 8: Com educar els joves: Reclama una reforma radical. L'educació no s'ha de centrar només en les disciplines STEM; les humanitats seran més importants que mai per desenvolupar el pensament crític i preparar la gent per a l'oci. L'IA permetrà un aprenentatge més personalitzat, acabant amb la producció en massa d'estudiants.
- Capítol 9: Garantir la prosperitat per a tots: Analitza la Renda Bàsica Universal (RBU). Tot i l'atractiu teòric, Bootle conclou que és o bé massa cara per a l'Estat o bé massa baixa per ser útil, i que podria fomentar l'exclusió social en desvincular la gent del mercat laboral.
Conclusió i Epíleg
El llibre conclou que la revolució de l'IA és decididament positiva, ja que alliberarà els humans de feines mecàniques i degradants, permetent-los ser "més veritablement humans".
En l'Epíleg, Bootle aborda la Singularitat (el moment en què l'IA supera la intel·ligència humana). Tot i que és territori de la ciència-ficció, cita el físic Roger Penrose per suggerir que la consciència humana podria estar arrelada en la biologia d'una manera que la matèria no biològica mai no podrà replicar, cosa que faria que la Singularitat fos, potser, impossible.
