Asset manager capitalism: An introduction to its political economy and economic geography
L'article defineix el capitalisme de gestors d'actius com una configuració on les empreses de gestió d'inversions han passat de ser actors perifèrics a convertir-se en les institucions financeres privades dominants de l'economia contemporània. Aquestes empreses gestionen vehicles d'inversió col·lectiva per a clients minoristes i institucionals, obtenint els seus ingressos principalment de les comissions.
Aquest canvi tectònic en les finances s'ha produït principalment pel creixement dels fons de pensions des dels anys 90, els quals han subcontractat la inversió dels estalvis per a la jubilació a gestors d'actius especialitzats. Aquest fenomen està altament concentrat en unes poques economies avançades, especialment als Estats Units, que acaparen el 62% dels actius de jubilació mundials.
L'article analitza aquest fenomen mitjançant tres perspectives principals:
1. Els gestors d'actius com a empreses capitalistes
La gestió d'actius és un negoci massiu amb actius sota gestió (AUM) que oscil·len entre els 109 i els 126 bilions de dòlars. El sector es divideix en dos tipus principals:
- Gestors convencionals: Inverteixen en valors públics (accions i bons) i busquen un gran volum amb marges baixos. Destaquen els fons d'índexs passius i les anomenades "Big Three" (BlackRock, Vanguard i State Street).
- Gestors alternatius: Inclouen el capital privat (private equity), el capital risc (venture capital), els fons de cobertura (hedge funds), el deute privat, el sector immobiliari i les infraestructures. Aquest segment és molt més lucratiu, ja que cobra comissions per rendiment i té una base de clients més estreta i institucional.
Geogràficament, el negoci es concentra al Nord global, amb una forta presència als Estats Units. També destaca una "geografia de rerefons" (back-office) en centres financers offshore com Luxemburg o les Illes Caiman.
2. Influència sobre altres empreses
Els gestors d'actius donen forma a les operacions de les empreses on inverteixen:
- En el capital privat, els gestors busquen el control total de les empreses per maximitzar-ne la rendibilitat i el valor de mercat.
- En el capital risc, tot i tenir participacions minoritàries, influeixen mitjançant drets legals, seients als consells i un paper de consultoria.
- Els gestors convencionals tenen una influència més feble a causa de la seva alta diversificació, tot i que les seves participacions conjuntes poden ser molt elevades (superant el 20% en moltes empreses dels EUA).
3. El poder sobre el sistema polític i econòmic
L'ascens d'aquestes empreses altera el funcionament del capitalisme en general, especialment a través de la seva relació amb l'Estat, on exerceixen tres tipus de poder:
- Poder estructural: Basat en la lògica de la "sortida" o amenaça de retirar inversions, fet que condiciona les polítiques dels mercats emergents i dels mercats de bons sobirans.
- Poder infraestructural: Els governs depenen cada cop més dels gestors per al disseny i implementació de polítiques públiques, l'assessorament en crisis o el subministrament de béns bàsics com habitatge, electricitat o aigua.
- Poder instrumental: Exercit mitjançant el lobby directe i la contractació d'antics alts càrrecs de bancs centrals per influir en la regulació.
Finalment, l'article assenyala que les preferències polítiques d'aquests gestors solen incloure tipus d'interès baixos (que inflen les valoracions dels actius) i polítiques de pensions que augmentin la massa d'actius sota la seva gestió.
