En repetides ocasions em refereixo des d'aquí a la importància de la salut pública en el moment actual. Per altra banda massa sovint veiem opcions desenfocades, tant en prevenció com en tractament. Cal un esquema que sigui d'utilitat per a la política sanitària i l'IOM ja fa una dècada va fer un llibret útil: The Future of Public Health in 21st century . De referència també per al consell assessor de salut pública acabat de crear i en el que hi participo.
Avui mentre llegia al diari com es va perdent la dieta mediterrània m'ha vingut al cap aquest informe. En especial perquè també fa referència al paper dels mitjans de comunicació. Ells poden ajudar a capgirar la situació, però s'han de posar les piles, i ben carregades.
PS. Un exemple d'utilització per excés i per defecte de la prevenció de risc de fractures. El trobareu a Osteoporosis International. Tots aquells que s'omplen la boca sobre retallades, aquí hi trobaran un bon exemple del que cal retallar i el que cal impulsar.
27 de maig 2012
24 de maig 2012
No us deixeu engalipar!
Miro el clipping del dia i em diu que "En un país de tercera com aquest, la sanitat no pot ser tota gratuïta". Desconec a quin país es refereix i crec que no és al meu. Miro l'entrevista i em sorprén que no parla en cap moment que al mateix temps cal deixar de pagar impostos.
Voldria expressar-ho ben clar per evitar qualsevol dubte, la sanitat no ha estat mai gratuïta, si paguem impostos és perquè esperem uns serveis i si no hi ha serveis no calen impostos. Crec que s'ha començat una via preocupant que confón tots els termes de l'equació del finançament sanitari.
Els impostos els necessitem perquè hem decidit que el risc d'emmalaltir es cobreix obligatòriament a tots els ciutadans. A l'assegurança obligatòria hi fem coincidir un finançament obligatori per la via fiscal. Tots aquells que han proposat excloure prestacions del sistema han de saber que el 55% de la despesa sanitària es fa per part del 5% de la població. Per tant cal anar amb compte sobre què significa excloure prestacions de la pòlissa pública.Potser al mateix ritme que anem excloent prestacions que afecten a molts, va creixent la despesa que afecta a molt pocs però resulta que és la més important. A més a més, quan algú demana pagar directament estem disminuint l'abast de l'assegurança i per tant el principi pel qual tots paguem a un fons que ens resol els costos quan emmalaltim. Podem entrar així en una dinàmica perversa en la seva pròpia naturalesa, de ruptura del criteri.
Amb tot això vull dir que parlar ara de preus i copagament és un tema marginal, i per tant no es troba en el moll de l'os del finançament sanitari. No us deixeu engalipar. La qüestió crucial és com podem oferir uns serveis de salut per 1.150 euros aquest any 2012, ni més ni menys. I encara més, caldria tancar algunes ments privilegiades en una sala i no deixar-les sortir fins que ens donessin recomanacions sobre com podem mantenir el nivell de salut dels catalans amb 1000 euros d'aquí a dos anys, el 2014, any decisiu de la desconnexió. L'horitzó serà previsiblement aquest i per tant tot allò que es faci ara assenyalant el camí, ens estalviarà sorpreses d'última hora, mentre no fem efectiva la desconnexió.
A data d'avui em costa veure algú que treballi en aquesta direcció. Només veig que proclames a pagar de la butxaca sense reduir impostos. Opció ben lamentable que es disol més ràpidament que un terròs de sucre en un cafè i augmenta la desconfiança amb la cosa pública.
PS. Per cert, hi ha un país on el president del banc més important ha reconegut un frau a hisenda per import 200 milions d'euros. Ha pagat i ha quedat exculpat. Ho llegeixo a la portada de FT. Mentrestant la gent segueix distreta amb el futbol i els elefants.
PS. Per cert, acabo de veure que l'estat s'ha oblidat d'invertir al nostre país 750 milions que eren al pressupost. Entenc que l'incompliment de les lleis ha de portar a la inhabilitació també en aquest cas. Un error de gestió del 35%! Aquí també la gent segueix distreta amb el futbol.
Voldria expressar-ho ben clar per evitar qualsevol dubte, la sanitat no ha estat mai gratuïta, si paguem impostos és perquè esperem uns serveis i si no hi ha serveis no calen impostos. Crec que s'ha començat una via preocupant que confón tots els termes de l'equació del finançament sanitari.
Els impostos els necessitem perquè hem decidit que el risc d'emmalaltir es cobreix obligatòriament a tots els ciutadans. A l'assegurança obligatòria hi fem coincidir un finançament obligatori per la via fiscal. Tots aquells que han proposat excloure prestacions del sistema han de saber que el 55% de la despesa sanitària es fa per part del 5% de la població. Per tant cal anar amb compte sobre què significa excloure prestacions de la pòlissa pública.Potser al mateix ritme que anem excloent prestacions que afecten a molts, va creixent la despesa que afecta a molt pocs però resulta que és la més important. A més a més, quan algú demana pagar directament estem disminuint l'abast de l'assegurança i per tant el principi pel qual tots paguem a un fons que ens resol els costos quan emmalaltim. Podem entrar així en una dinàmica perversa en la seva pròpia naturalesa, de ruptura del criteri.
Amb tot això vull dir que parlar ara de preus i copagament és un tema marginal, i per tant no es troba en el moll de l'os del finançament sanitari. No us deixeu engalipar. La qüestió crucial és com podem oferir uns serveis de salut per 1.150 euros aquest any 2012, ni més ni menys. I encara més, caldria tancar algunes ments privilegiades en una sala i no deixar-les sortir fins que ens donessin recomanacions sobre com podem mantenir el nivell de salut dels catalans amb 1000 euros d'aquí a dos anys, el 2014, any decisiu de la desconnexió. L'horitzó serà previsiblement aquest i per tant tot allò que es faci ara assenyalant el camí, ens estalviarà sorpreses d'última hora, mentre no fem efectiva la desconnexió.
A data d'avui em costa veure algú que treballi en aquesta direcció. Només veig que proclames a pagar de la butxaca sense reduir impostos. Opció ben lamentable que es disol més ràpidament que un terròs de sucre en un cafè i augmenta la desconfiança amb la cosa pública.
PS. Per cert, hi ha un país on el president del banc més important ha reconegut un frau a hisenda per import 200 milions d'euros. Ha pagat i ha quedat exculpat. Ho llegeixo a la portada de FT. Mentrestant la gent segueix distreta amb el futbol i els elefants.
PS. Per cert, acabo de veure que l'estat s'ha oblidat d'invertir al nostre país 750 milions que eren al pressupost. Entenc que l'incompliment de les lleis ha de portar a la inhabilitació també en aquest cas. Un error de gestió del 35%! Aquí també la gent segueix distreta amb el futbol.
23 de maig 2012
La deconstrucció del racionament clínic
Thinking about rationing
Quan la barrera del preu és inexistent, aleshores apareix d'alguna manera algun mecanisme de racionament. La forma que adopta és diversa i el document de la King's Fund ens ajuda a deconstruir el concepte. I com que el primer que signa és en Rudolf Klein, d'entrada ja cal llegir-lo. Destaco:
PS. Magnífic discurs d'en Puyal. En una paraula, impressionant.
Quan la barrera del preu és inexistent, aleshores apareix d'alguna manera algun mecanisme de racionament. La forma que adopta és diversa i el document de la King's Fund ens ajuda a deconstruir el concepte. I com que el primer que signa és en Rudolf Klein, d'entrada ja cal llegir-lo. Destaco:
When population-based criteria for allocating resources (priority-setting) have to be translated into what the results mean for individual patients (rationing), that a new set of criteria or ethical principles comes into play. Here two principles compete. The first is that resources are allocated according to the capacity to benefit: the doctor’s attention or the scarce kidney goes to the patient with the best prospect of surviving longest. The other is the rule of rescue: the patient with the highest risk of death has first claim on the available care, no matter what the costs.I més endavant fa referència a l' Accountability for Reasonableness Framework de Norman Daniels. Convé que tots aquells que es dediquen a l'avaluació econòmica, i aquells que els toca prendre decisions clíniques cada dia, li facin una ullada. Però també els gestors i els que es dediquen a la política sanitària. Molts volen passar de puntetes davant la realitat del racionament, una realitat tossuda que tenim davant els nostres ulls i sobre la que ens cal criteri fonamentat.
PS. Magnífic discurs d'en Puyal. En una paraula, impressionant.
Foto de Cindy Sherman, no cal afegir res més
22 de maig 2012
El valor de les proves diagnòstiques
Can and Should Value Based Pricing Be Applied to Molecular Diagnostics?
Cal dir que la distància entre preu i valor en cada mercat és ben diferent. Penseu per un moment en una prova diagnòstica. La informació que ofereix pot capgirar el curs de la malaltia, i fins i tot assegurar la supervivència. El preu que en paguem s'acosta previsiblement més al cost que al valor que representa.
Fa poc que els de l'Office of Health Economics han publicat un article que ens ofereix una perspectiva en aquest sentit.
El resum:
PS. Llegeixo a les comunicacions AES, frases com aquesta: "La introducción de tests genéticos en el tratamiento de pacientes con cáncer de mama es una opción eficiente". O aquesta altra: "El extra coste del test genético se ve compensado con ahorros potenciales de la reducción de eventos coronarios en pacientes
de alto riesgo no identificados con el método estándar". I només em pregunto sobre el que significa realment, si té sentit i res més, i aquí ho deixo.
PS. Un gran record per un dels grans emprenedors del país: Josep Maria Rubiralta. va saber situar la seva empresa entre les 10 més grans del món en diagnòstic. El seu llegat ens ensenya que la capacitat d'innovació i adaptació esdevenen la clau de l'èxit.
PS. Quan en un país hi ha un jutge que per 60.000 euros deixa anar a tres presos i no passa res, i quan en un país el president del tribunal suprem utilitza fons públics per al seu ús de cap de setmana i es considera que no hi ha intenció d'ús inapropiat, és una confirmació de la inseguretat jurídica de la que n'he parlat en diverses ocasions.
PS. A la King's Fund trobareu informació sobre com va anar l'International Integrated Care Summit.
PS. Avui és el dia que ens informen que l'any que ve també hi haurà recessió, i fins quan?
Cal dir que la distància entre preu i valor en cada mercat és ben diferent. Penseu per un moment en una prova diagnòstica. La informació que ofereix pot capgirar el curs de la malaltia, i fins i tot assegurar la supervivència. El preu que en paguem s'acosta previsiblement més al cost que al valor que representa.
Fa poc que els de l'Office of Health Economics han publicat un article que ens ofereix una perspectiva en aquest sentit.
El resum:
Current pricing and reimbursement systems for diagnostics are not efficient. Prices for diagnostics often are driven by administrative practice and expected production cost. The purpose of this paper is to discuss how a value based pricing (VBP) framework that is being used to ensure efficient use and price of medicines also could be applied to diagnostics. Diagnostics not only facilitate health gain and cost savings, but also provide information to inform patients’ decisions on interventions and their future “behaviours”. For value assessment processes, we recommend a two-part approach. Companion diagnostics introduced at the launch of the drug should be assessed through new drug assessment processes considering a broad range of value elements and a balanced analysis of diagnostic impacts. A separate diagnostic-dedicated committee using VBP principles should review other diagnostics lying outside the companion diagnostics-and-drug “at-launch” situation.A data d'avui em costa assenyalar quin és el mecanisme de preus òptim per a les proves de laboratori, ni sé si existeix com a tal un mercat que permeti aquesta formació de preus. En absència de mercat competitiu, aleshores cal pensar més aviat en mecanismes d'assignació adhoc, subhastes i preus de transferència interns. Per tant el que diuen a l'article cal considerar-ho com una primera aportació. Ells mateixos assenyalen que no resoldran teòricament l'aportació de valor en la combinació diagnòstic-teràpia. I per aquest motiu que cal seguir refinant l'anàlisi.
PS. Llegeixo a les comunicacions AES, frases com aquesta: "La introducción de tests genéticos en el tratamiento de pacientes con cáncer de mama es una opción eficiente". O aquesta altra: "El extra coste del test genético se ve compensado con ahorros potenciales de la reducción de eventos coronarios en pacientes
de alto riesgo no identificados con el método estándar". I només em pregunto sobre el que significa realment, si té sentit i res més, i aquí ho deixo.
PS. Un gran record per un dels grans emprenedors del país: Josep Maria Rubiralta. va saber situar la seva empresa entre les 10 més grans del món en diagnòstic. El seu llegat ens ensenya que la capacitat d'innovació i adaptació esdevenen la clau de l'èxit.
PS. Quan en un país hi ha un jutge que per 60.000 euros deixa anar a tres presos i no passa res, i quan en un país el president del tribunal suprem utilitza fons públics per al seu ús de cap de setmana i es considera que no hi ha intenció d'ús inapropiat, és una confirmació de la inseguretat jurídica de la que n'he parlat en diverses ocasions.
PS. A la King's Fund trobareu informació sobre com va anar l'International Integrated Care Summit.
PS. Avui és el dia que ens informen que l'any que ve també hi haurà recessió, i fins quan?
21 de maig 2012
Els petits canvis són poderosos
Do Higher-Priced Generic Medicines Enjoy a Competitive Advantage Under Reference Pricing?
Que els humans ens equivoquem ja ho sabem i que el BOE recull errors i altres pífies també. El que ja fa temps que dura i esdevé inacceptable és que fan passar per error allò que és un canvi de criteri profund sobre una regulació publicada. I resulta que el BOE ara assenyala que el medicament que ha de dispensar el farmacèutic és el de preu més baix, mentre que abans deia preu menor. I direu, però si és el mateix!. Doncs no, resulta que hi ha una llista de preus menors on el farmacèutic podia escollir i ara sembla que ja no. I qui es queixa d'això? Doncs els farmacèutics, i perquè?. El sistema de preus de referència per a medicaments genèrics havia traslladat la competència i capacitat d'elecció a l'oficina de farmàcia. Això ha reportat importants descomptes en la compra de medicaments als farmacèutics malgrat no ser admesos parcialment per la llei. El regulador ha estat reduint el marge de les farmàcies i les farmàcies ho han compensat parcialment amb "ingressos" de la indústria farmacèutica. I quin és el descompte que han conseguit? Doncs un 39,3%, una xifra considerable que podeu contrastar en un treball que es publica properament a Applied Health Economics and Policy per part d'en Jaume Puig.
La petita correcció d'error portarà segurament a reduir aquests descomptes i per tant a limitar el marge de les farmàcies, fruit de la introducció d'una competència més gran. Els ciutadans en sortiran beneficiats per la reducció del marge d'intermediació, ara bé cal estar preparats per un canvi estructural de la dispensació de medicaments en almenys dos aspectes: reducció del nombre de farmàcies i reducció de medicaments finançats públicament. Enmig del decret s'assenyala que aquest criteri també s'aplicaria a determinats medicaments no finançats per motius de salut pública. En què està pensant el regulador?
El capità enciam va fer famosa la frase: els petits canvis són poderosos. El que no va assenyalar és en quina direcció, si positiva o negativa. Encara que celebro una més gran competència, segueixo pensant que la regulació en base a pedaços sense una visió global pot ser profundament contraproduent.
PS. Sobre la Central de Resultats, més detalls al blog de Miguel Molina, metge de família .
PS. Un altre exemple de malbaratament dels nostres impostos. Una autovia que no porta enlloc. Qui ho va decidir és qui ho hauria de pagar amb els seus diners i no amb els nostres.Els nostres impostos són els que més van augmentar el 2010 a la Unió Europea.
PS. Lectura obligada. Francesc-Marc a LV. I frase del dia també a LV a la contra:
Que els humans ens equivoquem ja ho sabem i que el BOE recull errors i altres pífies també. El que ja fa temps que dura i esdevé inacceptable és que fan passar per error allò que és un canvi de criteri profund sobre una regulació publicada. I resulta que el BOE ara assenyala que el medicament que ha de dispensar el farmacèutic és el de preu més baix, mentre que abans deia preu menor. I direu, però si és el mateix!. Doncs no, resulta que hi ha una llista de preus menors on el farmacèutic podia escollir i ara sembla que ja no. I qui es queixa d'això? Doncs els farmacèutics, i perquè?. El sistema de preus de referència per a medicaments genèrics havia traslladat la competència i capacitat d'elecció a l'oficina de farmàcia. Això ha reportat importants descomptes en la compra de medicaments als farmacèutics malgrat no ser admesos parcialment per la llei. El regulador ha estat reduint el marge de les farmàcies i les farmàcies ho han compensat parcialment amb "ingressos" de la indústria farmacèutica. I quin és el descompte que han conseguit? Doncs un 39,3%, una xifra considerable que podeu contrastar en un treball que es publica properament a Applied Health Economics and Policy per part d'en Jaume Puig.
La petita correcció d'error portarà segurament a reduir aquests descomptes i per tant a limitar el marge de les farmàcies, fruit de la introducció d'una competència més gran. Els ciutadans en sortiran beneficiats per la reducció del marge d'intermediació, ara bé cal estar preparats per un canvi estructural de la dispensació de medicaments en almenys dos aspectes: reducció del nombre de farmàcies i reducció de medicaments finançats públicament. Enmig del decret s'assenyala que aquest criteri també s'aplicaria a determinats medicaments no finançats per motius de salut pública. En què està pensant el regulador?
El capità enciam va fer famosa la frase: els petits canvis són poderosos. El que no va assenyalar és en quina direcció, si positiva o negativa. Encara que celebro una més gran competència, segueixo pensant que la regulació en base a pedaços sense una visió global pot ser profundament contraproduent.
PS. Sobre la Central de Resultats, més detalls al blog de Miguel Molina, metge de família .
PS. Un altre exemple de malbaratament dels nostres impostos. Una autovia que no porta enlloc. Qui ho va decidir és qui ho hauria de pagar amb els seus diners i no amb els nostres.Els nostres impostos són els que més van augmentar el 2010 a la Unió Europea.
PS. Lectura obligada. Francesc-Marc a LV. I frase del dia també a LV a la contra:
Cuando se estanque en un problema, váyase a pasear y verá la solución en el cielo infinito o tal vez descubra así que no había problema. Cuando no pueda cambiar lo que ve, cambie su mirada y entonces verá...
17 de maig 2012
Un mercat saludable
Kaiser Permanente’s Farmers Market Program: Description, Impact, and Lessons Learned
Els de Kaiser Permanente són un laboratori d'idees imparable. Fa molts anys que m'interessa el que fan. I de les moltes coses que en conec la d'avui m'ha semblat altament suggerent. Un metge va proposar als pagesos d'Oakland fer un mercat aprop del Centre de Salut l'any 2003. I d'aquell inici en van venir d'altres i ara n'han obert un davant de les oficines centrals. A la seva web s'explica:
Vistes les davallades recents en els bons hàbits alimentaris dels catalans, potser que algú s'ho miri.
Els de Kaiser Permanente són un laboratori d'idees imparable. Fa molts anys que m'interessa el que fan. I de les moltes coses que en conec la d'avui m'ha semblat altament suggerent. Un metge va proposar als pagesos d'Oakland fer un mercat aprop del Centre de Salut l'any 2003. I d'aquell inici en van venir d'altres i ara n'han obert un davant de les oficines centrals. A la seva web s'explica:
It's not as crazy as it sounds.Extraordinari!. I ara publiquen els resultats. Un 74% dels enquestats diuen que consumeixen més fruita i verdura d'ençà de la iniciativa. És ben bé un mercat saludable.
Eating more fruits and vegetables is part of good health. That's why we've opened farmers' markets outside our medical centers and clinics.
Parsley, pears, poblano chiles...
No matter what you find at the farmers' market, chances are we've got a recipe for you. Visit Dr. Preston Maring's farmers' market and recipe update for delicious, healthful meal ideas using seasonal produce. Dr. Maring, a Kaiser Permanente physician, founded our farmers' markets.
Vistes les davallades recents en els bons hàbits alimentaris dels catalans, potser que algú s'ho miri.
Richard Serra al Guggenheim a Bilbao. Únic i irrepetible
15 de maig 2012
Igualtat de resultats o de guanys en salut
EQUALITY OF WHAT IN HEALTH? DISTINGUISHING BETWEEN OUTCOME EGALITARIANISM AND GAIN EGALITARIANISM
He rellegit l'article de Tsuchiya i Dolan, davant tanta preocupació recent per les desigualtats en salut. El que proposen a l'article és separar el concepte d'igualtat en els resultats de salut dels guanys. I es pregunten què prefereix la gent. La distribució de les preferències ciutadanes per tal d'entendre l'aversió a la desigualtat és rellevant per a ordenar les polítiques. Sovint s'interpreta el concepte d'igualtat des d'una visió esbiaixada i uniforme. Ells diuen:
He rellegit l'article de Tsuchiya i Dolan, davant tanta preocupació recent per les desigualtats en salut. El que proposen a l'article és separar el concepte d'igualtat en els resultats de salut dels guanys. I es pregunten què prefereix la gent. La distribució de les preferències ciutadanes per tal d'entendre l'aversió a la desigualtat és rellevant per a ordenar les polítiques. Sovint s'interpreta el concepte d'igualtat des d'una visió esbiaixada i uniforme. Ells diuen:
The results suggest that most respondents are inequality averse, but the kind of inequality aversion varies across question and variant. With differences in life expectancy by social class, respondents appear to focus heavily on the final distribution of health, in line with outcome egalitarianism. However, with differences in life expectancy by sex, as well as with differences in long-term illness by social class and by sex, about one-third of the respondents appear to be focusing on the size of the benefit to each party, in line with gain egalitarianism.Per tant, ens presenten un panorama una mica més complicat com per extreure'n un titular concloent. Ells mateixos admeten que la seva és una aportació parcial i que cal treballar-ho més. En qualsevol cas, cal tenir-ho en compte.
14 de maig 2012
La irresponsabilitat social de l'empresa
Recupero del codi ètic de la indústria farmacèutica internacional PhRMA aquest paràgraf:
PS. Ahir un petit dofí em va acompanyar en el trajecte per uns moments. Es va acostar al patí mentre navegava en solitari. A la travessa d'aquest cap de setmana Canet de Mar-Cala Canyelles-Canet de Mar, els 10 patins hi vam esmerçar si fa no fa 6 hores d'anada i 6 de tornada, amb encalmades a Pineda, Lloret i Sant Pol. Prova de resistència superada. Magnífics dies i excel.lent iniciativa.
Ethical relationships with healthcare professionals are critical to our mission of helping Patients . . . An important part of achieving this mission is ensuring that healthcare professionals have the latest, most accurate information available regarding prescription medicines.I des de Forbes fan la llista de les companyies que han signat el codi i que l'han incomplert. I ja no tinc res més a dir. Més enllà del reconeixement del delicte, és una mostra contundent d'irresponsabilitat social corporativa.
PS. Ahir un petit dofí em va acompanyar en el trajecte per uns moments. Es va acostar al patí mentre navegava en solitari. A la travessa d'aquest cap de setmana Canet de Mar-Cala Canyelles-Canet de Mar, els 10 patins hi vam esmerçar si fa no fa 6 hores d'anada i 6 de tornada, amb encalmades a Pineda, Lloret i Sant Pol. Prova de resistència superada. Magnífics dies i excel.lent iniciativa.
El dofí també al capdamunt de la vela
11 de maig 2012
Fent el problema més gros?
Els de Plos Medicine tenen ganes de brega. Els editorials provoquen controvèrsia i ara li ha tocat al tema inacabable de la revelació de conflictes d'interès. Mal si fas, mal si no fas. En què quedem?
L'estratègia convencional de revelar els conflictes d'interès diuen que fins i tot pot provocar més biaix que no revelar-los. No sé veure l'abast del problema. Miro l'article que ha motivat l'editorial, i potser n'han fet un gra massa.
L'estratègia convencional de revelar els conflictes d'interès diuen que fins i tot pot provocar més biaix que no revelar-los. No sé veure l'abast del problema. Miro l'article que ha motivat l'editorial, i potser n'han fet un gra massa.
10 de maig 2012
La llavor que no estem sembrant
El cost d’oportunitat del moment actual de la política sanitària
PS. Article curt de Victòria Camps. El deber de sostener la equidad. Convidrà aviat passar de la paraula a l'acció. Destaco:
PS El blog dels alumnes del Master està més actiu que mai. Aquesta referència de la Veronika m'ha interessat.
PS. Lectura del dia: Habermas, els dilemes d'Europa.
PS. Consulteu el blog d'en Carles Campuzano.
El temps passa inexorablement i, malgrat les immediateses, en cada moment sembrem la llavor del futur. Les opcions que escollim són les que més capaços som d’observar (i criticar). La meva impressió és que, ara més que mai, el més important és allò que estem deixant de tenir en compte en el marc de la política sanitària catalana. La llavor que no estem sembrant. Aquesta llavor pot tenir un cost molt gran, que no serem capaços d’estimar amb precisió perquè ningú comptabilitzarà allò que ens estem perdent, el cost d’oportunitat.Aquests són uns paràgrafs extrets del darrer article que he publicat a Annals de Medicina. Una reflexió contemporània que als lectors habituals del blog us sonarà familiar. Trobareu també altres articles d'interès i el Manifest següent:
En aquest article he dit que el marc constitucional ens ha ofert un espai per a una política sanitària catalana esquifida, amb uns recursos insuficients i amb unes limitacions que impossibiliten un sistema de salut modern i de qualitat. Ens cal un canvi regulatori i un canvi organitzatiu de gran abast per tal de superar les mancances i les decisions dilatades en el temps.
Manifest de l’Acadèmia davant la situació sanitària atesa la crisi econòmica actual
L’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears és una Institució fundada l’any 1872. El seu objecte és servir la societat radicada en el seu àmbit a través del foment i la divulgació de les ciències de la salut, i altres activitats científiques i culturals que s’hi relacionen.
La Junta de Govern de l’Acadèmia, juntament amb les 80 Societats Científiques i 22 Filials que la conformen, amb un col∙lectiu de 24.000 socis, com a valedora de la defensa del coneixement i de l’excel∙lència professional dins de l’àmbit de la pràctica sanitària i atesa la situació actual de crisi, en què els aspectes economicistes poden prevaldre sobre les decisions que afecten la sanitat en els aspectes assistencials, de formació i recerca, considera que:
Actualment, és més important que mai vetllar per l’aplicació ètica del coneixement, no malmetre la qualitat assistencial, evitar la pèrdua de talent i seguir fomentant la recerca i la formació continuada per recuperar la motivació i els valors que han fet que els nostres professionals i el nostre sistema sanitari estiguin considerats entre els millors.
A causa de la forma com s’està duent a terme la reestructuració del sistema sanitari, detectem un cert desànim i una desorientació dels professionals que ens podria portar a descapitalitzar el talent que actualment tenim en actiu.
L’Acadèmia es posiciona a favor del coneixement i insta l’administració sanitària a fer-ho amb el suport dels professionals de la salut, per definir el futur estratègic del país.
A l’Acadèmia conflueixen les Societats Científiques que representen els professionals de la salut; pensem que aquesta multidisciplinarietat pot donar respostes per reconduir la situació, amb l’opinió i l’assessorament dels professionals sanitaris, que són els coneixedors reals de les necessitats i de les possibles millores de la pràctica sanitària.
Amb aquesta transversalitat, des de l’Acadèmia podem ajudar a redimensionar l’estructura sanitària amb criteris científics a través de la utilització de les guies de pràctica clínica que, avalades per les Societats Científiques, poden ser aplicades de forma homogènia i consensuada en tot el sistema.
Amb el lideratge clínic es pot millorar l’eficiència del sistema sanitari en àrees on calgui reconduir una alta utilització de recursos, sense restar fons d’altres àrees que ho necessiten.
L’Acadèmia, amb les Societats Científiques, poden definir sistemes de qualitat dels resultats, que permetin fer un seguiment del procés de canvi per arribar a la sostenibilitat del sistema.
L’Acadèmia demana un compromís en el manteniment dels nivells de recerca que han de permetre un avenç en el desenvolupament estratègic de l’assistència i en la innovació de processos.
Des de l’Acadèmia, i amb les Societats Científiques, s’ha de vetllar perquè la formació continuada dels professionals en Ciències de la Salut mantingui els nivells d’excel∙lència assolits, per la qual cosa demanem que es garanteixi la capacitat de disposar del temps i dels recursos que ho permetin.
La importància de l’educació per a les futures generacions es considera cabdal per no descapitalitzar el nostre país del talent propi, que en el futur serà el garant de mantenir i millorar el nivell de qualitat assistencial assolit amb la dedicació i la vocació de moltes generacions.
En tot l’esmentat, l’Acadèmia, les seves Filials i les Societats Científiques, poden assessorar de manera veraç i adequadament, però demanem que se’ns escolti abans de prendre decisions per tal que aquestes siguin coherents amb una pràctica clínica de qualitat i amb l’aplicació científica de la professió. Per això, l’Acadèmia proposa la creació d’un Observatori de Salut on, diferents professionals en l’àmbit de les ciències de la salut, puguin col∙laborar amb l’Administració Sanitària per dur a terme aquestes tasques.
El futur de la nostra professió depèn, en gran mesura, de les decisions que es prenguin d’ara en endavant. Hem de seguir treballant per mantenir el lideratge en la recerca, l’excel∙lència en l’assistència, i la millora del nostre model sanitari, per recuperar la motivació, la implicació i la passió dels nostres professionals i dels joves que són el futur del nostre país.
PS. Article curt de Victòria Camps. El deber de sostener la equidad. Convidrà aviat passar de la paraula a l'acció. Destaco:
Debatir sobre las prestaciones imprescindibles y decidir cómo aprovechar más y mejor las posibilidades del sistema llevará inevitablemente a establecer algunas diferencias en el acceso universal a los servicios de salud. Siempre ha habido un rechazo de principio contra la contemplación de las diferencias. Sin duda sería mucho mejor que todo el mundo pudiera acceder a todo sin ningún tipo de restricción. Las diferencias en el acceso a bienes básicos son discriminatorias, no nos engañemos. Quisiéramos un mundo utópico en el que todo el mundo tuviera de todo, de la mejor calidad y gratuito. Pero la política no puede soñar utopías, sino que tiene que gestionar una realidad imperfecta. Vivimos en un mundo de recursos escasos y no de la abundancia. Como ha escrito Tony Judt, la tarea principal ahora no es imaginar mundos mejores, sino prevenir mundos peores. La pregunta ética que hay que plantearse lleva a la resolución de un mal menor: hasta qué punto es legítimo establecer diferencias en el acceso al sistema sanitario para sostener la equidad.PS. L'emigració de catalans cap a l'estranger el 2011 augmenta un 8,7%, la immigració sense nacionalitat coneguda un 12% (p.23). Té sentit això?
PS El blog dels alumnes del Master està més actiu que mai. Aquesta referència de la Veronika m'ha interessat.
PS. Lectura del dia: Habermas, els dilemes d'Europa.
PS. Consulteu el blog d'en Carles Campuzano.
09 de maig 2012
Fer passar bou per bèstia grossa
L'oficina de farmàcia tipus factura 500.000 euros a l'any i té un marge net del 6,55%. El 73,6% de les vendes són finançades públicament (dades 2010 del darrer informe d'Aspime). Què està passant?. Doncs que hi ha una variació important en l'estructura de costos i rendibilitat segons la densitat demogràfica o es trobi en una zona turística. I alhora que més facturació no necessàriament implica major rendibilitat atès l'actual sistema de retribució.
Això és el que passava el 2010, una erosió de la rendibilitat del negoci respecte els anys anteriors. Ara bé, la pregunta clau a respondre és quina seria la distribució òptima de les farmàcies per tal de garantir l'accés a uns costos logístics raonables. Aquesta qüestió s'ha passat per alt sistemàticament alhora de debatre sobre les farmàcies i quan es parla del marge de la dispensació farmacèutica ningú discuteix si el que caldria és precisament uns costos logístics inferiors. El professor Daniel Serra, de la UPF, ja ho va explicar el 1994 a les jornades AES i després té articles teòrics sobre el tema sense cap impacte pràctic per ara.
Aquesta publicació dels resultats de l'oficina de farmàcia hauria precisament de fer-nos pensar si l'estructura actual de dispensació és l'òptima, jo ja m'atreveixo a dir des d'aquí que no. Malauradament, vistes com van les coses, em temo una propera liberalització i que en poc temps ens facin passar bou per bèstia grossa i ens trobem en més farmasupermercats del que seria desitjable.
Això és el que passava el 2010, una erosió de la rendibilitat del negoci respecte els anys anteriors. Ara bé, la pregunta clau a respondre és quina seria la distribució òptima de les farmàcies per tal de garantir l'accés a uns costos logístics raonables. Aquesta qüestió s'ha passat per alt sistemàticament alhora de debatre sobre les farmàcies i quan es parla del marge de la dispensació farmacèutica ningú discuteix si el que caldria és precisament uns costos logístics inferiors. El professor Daniel Serra, de la UPF, ja ho va explicar el 1994 a les jornades AES i després té articles teòrics sobre el tema sense cap impacte pràctic per ara.
Aquesta publicació dels resultats de l'oficina de farmàcia hauria precisament de fer-nos pensar si l'estructura actual de dispensació és l'òptima, jo ja m'atreveixo a dir des d'aquí que no. Malauradament, vistes com van les coses, em temo una propera liberalització i que en poc temps ens facin passar bou per bèstia grossa i ens trobem en més farmasupermercats del que seria desitjable.
08 de maig 2012
Fa massa temps que dura i no s'atura
Quan una empresa farmacèutica paga 1.600 milions de dòlars i es confessa culpable d'incomplir les lleis i promoure un medicament durant anys per a usos no autoritzats, ja no cal judici. Això és el que acaba de passar als USA una vegada més. La llista és inacabable i la quantia més que considerable.
Quan s'arriba a aquests extrems, tot assenyala que els beneficis obtinguts atrauen molt més cap a pràctiques il.lícites que els costos que representen. S'ha demostrat que de 1998 a 2006 es va organizar un equip de venedors cap a residències geriàtriques per tal que s'utilitzés aquest medicament per a controlar l'agitació i agressivitat de pacients amb demència, indicació que no havia estat aprovada per la FDA.
Atès que això ja fa temps que dura i no s'atura, convindria difondre la llista de companyies que no estan involucrades en activitats delictives i distribuir-la com a guia prioritària a tenir en compte a l'hora de la prescripció. Estic convençut que la resposta des de la demanda seria molt més efectiva.
Quan s'arriba a aquests extrems, tot assenyala que els beneficis obtinguts atrauen molt més cap a pràctiques il.lícites que els costos que representen. S'ha demostrat que de 1998 a 2006 es va organizar un equip de venedors cap a residències geriàtriques per tal que s'utilitzés aquest medicament per a controlar l'agitació i agressivitat de pacients amb demència, indicació que no havia estat aprovada per la FDA.
Atès que això ja fa temps que dura i no s'atura, convindria difondre la llista de companyies que no estan involucrades en activitats delictives i distribuir-la com a guia prioritària a tenir en compte a l'hora de la prescripció. Estic convençut que la resposta des de la demanda seria molt més efectiva.
PS. Avui és el dia que es confirma que l'Estat pot dedicar diners de tots a rescatar el banc del col.lega i no el dels catalans. El dia que hi ha diners per a una empresa privada i que no n'hi ha per als serveis públics essencials. Aquest és el món convuls en el que vivim.
07 de maig 2012
Fer-ho bé i amb més seny
Central de Resultats. Tercer Informe Desembre 2011
Sabem que hi ha variacions a la pràctica mèdica i algunes d'elles poden tenir justificació i d'altres no tant. La publicació del darrer informe de la Central de Resultats mostra senzillament que depèn d'on vius tens el teu sistema sanitari particular, amb excel·lències i deficiències.
Esdevé difícil d'explicar les variacions en la taxa estandaritzada d'hospitalització (per 1.000 habitants) que va de 108 a 145, amb una mitjana de 122. O que les hospitalitzacions evitables vagin del 5,7% al 12,2%, amb una mitjana de 8,5%. I podríem seguir amb indicadors de mortalitat segons malaltia i demés.
Si algú ha de limitar l'accés, ho ha de fer amb allò que és evitable. I ha d'utilitzar els recursos alliberats per a resoldre problemes de salut que requereixen atenció, com per exemple la llista d'espera.
Aquells que mostren els indicadors de resultats pitjors s'han de preguntar el perquè, i fer tot el que puguin i més per a millorar-los. I finalment les dades econòmiques. N'escolliré tant sols una. La despesa farmacèutica estandaritzada per habitant va de 211€ a 391€, amb una mitjana de 254€.
Per favor, que algú s'ho miri amb deteniment i faci alguna cosa assenyada.
PS. Per cert, hi ha un hospital de la XHUP amb 60% de cesàries (p.67). Algú sap quin és o es tracta d'un error?
PS. A la CBS, un recomanable reportatge "When medical devices fail".
Sabem que hi ha variacions a la pràctica mèdica i algunes d'elles poden tenir justificació i d'altres no tant. La publicació del darrer informe de la Central de Resultats mostra senzillament que depèn d'on vius tens el teu sistema sanitari particular, amb excel·lències i deficiències.
Esdevé difícil d'explicar les variacions en la taxa estandaritzada d'hospitalització (per 1.000 habitants) que va de 108 a 145, amb una mitjana de 122. O que les hospitalitzacions evitables vagin del 5,7% al 12,2%, amb una mitjana de 8,5%. I podríem seguir amb indicadors de mortalitat segons malaltia i demés.
Si algú ha de limitar l'accés, ho ha de fer amb allò que és evitable. I ha d'utilitzar els recursos alliberats per a resoldre problemes de salut que requereixen atenció, com per exemple la llista d'espera.
Aquells que mostren els indicadors de resultats pitjors s'han de preguntar el perquè, i fer tot el que puguin i més per a millorar-los. I finalment les dades econòmiques. N'escolliré tant sols una. La despesa farmacèutica estandaritzada per habitant va de 211€ a 391€, amb una mitjana de 254€.
Per favor, que algú s'ho miri amb deteniment i faci alguna cosa assenyada.
PS. Per cert, hi ha un hospital de la XHUP amb 60% de cesàries (p.67). Algú sap quin és o es tracta d'un error?
PS. A la CBS, un recomanable reportatge "When medical devices fail".
06 de maig 2012
El moment de la política en majúscules
Ahir es va produir una concentració ciutadana molt significativa a la plaça de Sant Jaume. Com que en moltes ocasions he dit que la solució a les dificultats de la política sanitària es troben en bona part en la política en majúscules, us adjunto el missatge que es va llegir ahir.
Els sentiments ciutadans del moment són també aquests i aqui en deixo testimoni.
http://5maig6tarda.blog.cat/
Manifest
3 maig 2012
De 1714 ençà, quan les tropes de Felip V van entrar a Catalunya, Espanya es va proposar d’ensorrar el nostre país. S’ho va proposar llavors i s’ho continua proposant ara. La voluntat d’extingir les nostres formes de vida ha estat constant. Més d’una vegada hem estat en perill de perdre el rumb. Però hem resistit i encara resistim.
Som un país com els altres, i tenim dret a tenir els mateixos drets que els altres països. Els mateixos drets que Espanya, que França o Dinamarca. Tenim dret a què la nostra llengua, tantes vegades perseguida, sigui la llengua oficial de Catalunya, com l’espanyol ho és a Espanya o el francès a França. O és que hi ha països i llengües de primera i de segona categoria? És que Espanya o França volen ser bilingües? I quan tinguem llibertat per fer-ho, serem els primers a respectar les altres llengües que hi ha al nostre país. Les respectarem com mai no han respectat la nostra. Som una nació, i tenim el dret i el deure de mantenir els nostres costums, la nostra cultura, de fer respectar les nostres lleis i de distribuir i d’augmentar la nostra riquesa segons el que decideixin els ciutadans de Catalunya. Tenim el dret i el deure de decidir sobre les nostres coses com qualsevol altre país. Tenim el dret i el deure de ser lliures. Som un país com els altres i, tanmateix, ens continuen oprimint, trepitjant i menyspreant.
Som un país amb una identitat pròpia, com tots els altres, amb un passat, un present i un futur, i ho volem fer saber al món. Volem aportar a Europa i al món el nostre gra d’humanitat, el nostre gra de solidaritat, les nostres idees, la nostra feina.
Avui no som aquí per fer una manifestació més. Avui som aquí perquè ens volen deixar sense res, ens volen ensorrar definitivament. Ens volen convertir en un país sense decisió, irresponsable. Fa temps que ho intenten i ara ho tornen a intentar. Però el poble de Catalunya ha fet saber més d’una vegada que vol decidir, que és responsable i que ho vol ser. I estem cansats de veure com passa el temps i que els nostres polítics, els polítics que ens representen, no actuen amb fermesa i decisió. Estem cansats d’ambigüitats calculades, de grans paraules que no tenen cap efectivitat pràctica, que no signifiquen res ni porten enlloc, d’enganys i mitges tintes. Quan al nostre país li és negat tot, li és sostret tot, li és robat tot, cal restituir-li la dignitat i la llibertat. És que Espanya, França o Suècia acceptarien de ser tractadess així?
Ens diuen que tenim un govern, que hi ha gent que vetlla per nosaltres, pels nostres interessos, però ens preguntem: on són? Més aviat tenim la sensació d’estar sols, com un ramat que no té pastor, com un vaixell sense timó, i a desgrat que el nostre poble i la nostra gent lluita i es mou, sembla com si els qui han de prendre decisions ens volguessin aturar. No podem ni volem continuar més en el cercle de renúncies i d’empobriment del nostre país que ens prediquen. Sabem que això significa la ruïna definitiva.
Ja no podem mirar més a una altra costat, ja no podem parar més l’altra galta. S’han burlat de la veu del nostre poble, de l’expressada a les urnes en la votació de la modificació de l’Estatut d’Autonomia de l’any 2006 i de l’expressada a les manifestacions, a les campanyes, a les organitzacions civils, a les escoles, a les ciutats, als barris. I ningú no ha dit ni decidit res.
Volem, exigim que els polítics, els nostres polítics, escoltin la veu d’aquest país. Demanem que els nostres dirigents prenguin decisions per tal que el nostre país sigui un país com els altres, lliure, respectat i respectable.
La Independència no és cap somni ni cap capritx, no és per a unes quantes persones. És una necessitat vital per a totes les dones i homes de Catalunya. No volem ser un país vexat, un país sense decisió, un país irresponsable. Necessitem la Independència per poder tirar endavant tot el que ens afecta, tot el que ens correspon, els trens, les carreteres, els ports, els aeroports, les escoles, les universitats, les empreses, les botigues, la sanitat, el comerç, la justícia, la solidaritat entre la nostra gent, per preservar la cohesió social. Per poder decidir què volem i què no volem. Per decidir nosaltres sobre les nostres coses. No volem ser un país arruïnat moralment, culturalment ni econòmicament. Volem un país pròsper, socialment avançat. Un país digne i lliure per al nostres fills. Un país on la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre esperit tinguin un futur. Volem, necessitem un país respectat i lliure. Ara més que mai necessitem construir tots plegats una Catalunya independent entre els pobles independents. Això és el que volem. Això és el que necessitem.
Lluís Solà, poeta.
Els sentiments ciutadans del moment són també aquests i aqui en deixo testimoni.
http://5maig6tarda.blog.cat/
Manifest
3 maig 2012
De 1714 ençà, quan les tropes de Felip V van entrar a Catalunya, Espanya es va proposar d’ensorrar el nostre país. S’ho va proposar llavors i s’ho continua proposant ara. La voluntat d’extingir les nostres formes de vida ha estat constant. Més d’una vegada hem estat en perill de perdre el rumb. Però hem resistit i encara resistim.
Som un país com els altres, i tenim dret a tenir els mateixos drets que els altres països. Els mateixos drets que Espanya, que França o Dinamarca. Tenim dret a què la nostra llengua, tantes vegades perseguida, sigui la llengua oficial de Catalunya, com l’espanyol ho és a Espanya o el francès a França. O és que hi ha països i llengües de primera i de segona categoria? És que Espanya o França volen ser bilingües? I quan tinguem llibertat per fer-ho, serem els primers a respectar les altres llengües que hi ha al nostre país. Les respectarem com mai no han respectat la nostra. Som una nació, i tenim el dret i el deure de mantenir els nostres costums, la nostra cultura, de fer respectar les nostres lleis i de distribuir i d’augmentar la nostra riquesa segons el que decideixin els ciutadans de Catalunya. Tenim el dret i el deure de decidir sobre les nostres coses com qualsevol altre país. Tenim el dret i el deure de ser lliures. Som un país com els altres i, tanmateix, ens continuen oprimint, trepitjant i menyspreant.
Som un país amb una identitat pròpia, com tots els altres, amb un passat, un present i un futur, i ho volem fer saber al món. Volem aportar a Europa i al món el nostre gra d’humanitat, el nostre gra de solidaritat, les nostres idees, la nostra feina.
Avui no som aquí per fer una manifestació més. Avui som aquí perquè ens volen deixar sense res, ens volen ensorrar definitivament. Ens volen convertir en un país sense decisió, irresponsable. Fa temps que ho intenten i ara ho tornen a intentar. Però el poble de Catalunya ha fet saber més d’una vegada que vol decidir, que és responsable i que ho vol ser. I estem cansats de veure com passa el temps i que els nostres polítics, els polítics que ens representen, no actuen amb fermesa i decisió. Estem cansats d’ambigüitats calculades, de grans paraules que no tenen cap efectivitat pràctica, que no signifiquen res ni porten enlloc, d’enganys i mitges tintes. Quan al nostre país li és negat tot, li és sostret tot, li és robat tot, cal restituir-li la dignitat i la llibertat. És que Espanya, França o Suècia acceptarien de ser tractadess així?
Ens diuen que tenim un govern, que hi ha gent que vetlla per nosaltres, pels nostres interessos, però ens preguntem: on són? Més aviat tenim la sensació d’estar sols, com un ramat que no té pastor, com un vaixell sense timó, i a desgrat que el nostre poble i la nostra gent lluita i es mou, sembla com si els qui han de prendre decisions ens volguessin aturar. No podem ni volem continuar més en el cercle de renúncies i d’empobriment del nostre país que ens prediquen. Sabem que això significa la ruïna definitiva.
Ja no podem mirar més a una altra costat, ja no podem parar més l’altra galta. S’han burlat de la veu del nostre poble, de l’expressada a les urnes en la votació de la modificació de l’Estatut d’Autonomia de l’any 2006 i de l’expressada a les manifestacions, a les campanyes, a les organitzacions civils, a les escoles, a les ciutats, als barris. I ningú no ha dit ni decidit res.
Volem, exigim que els polítics, els nostres polítics, escoltin la veu d’aquest país. Demanem que els nostres dirigents prenguin decisions per tal que el nostre país sigui un país com els altres, lliure, respectat i respectable.
La Independència no és cap somni ni cap capritx, no és per a unes quantes persones. És una necessitat vital per a totes les dones i homes de Catalunya. No volem ser un país vexat, un país sense decisió, un país irresponsable. Necessitem la Independència per poder tirar endavant tot el que ens afecta, tot el que ens correspon, els trens, les carreteres, els ports, els aeroports, les escoles, les universitats, les empreses, les botigues, la sanitat, el comerç, la justícia, la solidaritat entre la nostra gent, per preservar la cohesió social. Per poder decidir què volem i què no volem. Per decidir nosaltres sobre les nostres coses. No volem ser un país arruïnat moralment, culturalment ni econòmicament. Volem un país pròsper, socialment avançat. Un país digne i lliure per al nostres fills. Un país on la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre esperit tinguin un futur. Volem, necessitem un país respectat i lliure. Ara més que mai necessitem construir tots plegats una Catalunya independent entre els pobles independents. Això és el que volem. Això és el que necessitem.
Lluís Solà, poeta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)