L'oficina de farmàcia tipus factura 500.000 euros a l'any i té un marge net del 6,55%. El 73,6% de les vendes són finançades públicament (dades 2010 del darrer informe d'Aspime). Què està passant?. Doncs que hi ha una variació important en l'estructura de costos i rendibilitat segons la densitat demogràfica o es trobi en una zona turística. I alhora que més facturació no necessàriament implica major rendibilitat atès l'actual sistema de retribució.
Això és el que passava el 2010, una erosió de la rendibilitat del negoci respecte els anys anteriors. Ara bé, la pregunta clau a respondre és quina seria la distribució òptima de les farmàcies per tal de garantir l'accés a uns costos logístics raonables. Aquesta qüestió s'ha passat per alt sistemàticament alhora de debatre sobre les farmàcies i quan es parla del marge de la dispensació farmacèutica ningú discuteix si el que caldria és precisament uns costos logístics inferiors. El professor Daniel Serra, de la UPF, ja ho va explicar el 1994 a les jornades AES i després té articles teòrics sobre el tema sense cap impacte pràctic per ara.
Aquesta publicació dels resultats de l'oficina de farmàcia hauria precisament de fer-nos pensar si l'estructura actual de dispensació és l'òptima, jo ja m'atreveixo a dir des d'aquí que no. Malauradament, vistes com van les coses, em temo una propera liberalització i que en poc temps ens facin passar bou per bèstia grossa i ens trobem en més farmasupermercats del que seria desitjable.
