Thursday, May 10, 2012

La llavor que no estem sembrant

El cost d’oportunitat del moment actual de la política sanitària
El temps passa inexorablement i, malgrat les immediateses, en cada moment sembrem la llavor del futur. Les opcions que escollim són les que més capaços som d’observar (i criticar). La meva impressió és que, ara més que mai, el més important és allò que estem deixant de tenir en compte en el marc de la política sanitària catalana. La llavor que no estem sembrant. Aquesta llavor pot tenir un cost molt gran, que no serem capaços d’estimar amb precisió perquè ningú comptabilitzarà allò que ens estem perdent, el cost d’oportunitat.
En aquest article he dit que el marc constitucional ens ha ofert un espai per a una política sanitària catalana esquifida, amb uns recursos insuficients i amb unes limitacions que impossibiliten un sistema de salut modern i de qualitat. Ens cal un canvi regulatori i un canvi organitzatiu de gran abast per tal de superar les mancances i les decisions dilatades en el temps.
Aquests són uns paràgrafs extrets del darrer article que he publicat a Annals de Medicina. Una reflexió contemporània que als lectors habituals del blog us sonarà familiar. Trobareu també altres articles d'interès i el Manifest següent:

Manifest de l’Acadèmia davant la situació sanitària atesa la crisi econòmica actual

L’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears és una Institució fundada l’any 1872. El seu objecte és servir la societat radicada en el seu àmbit a través del foment i la divulgació de les ciències de la salut, i altres activitats científiques i culturals que s’hi relacionen.

La Junta de Govern de l’Acadèmia, juntament amb les 80 Societats Científiques i 22 Filials que la conformen, amb un col∙lectiu de 24.000 socis, com a valedora de la defensa del coneixement i de l’excel∙lència professional dins de l’àmbit de la pràctica sanitària i atesa la situació actual de crisi, en què els aspectes economicistes poden prevaldre sobre les decisions que afecten la sanitat en els aspectes assistencials, de formació i recerca, considera que:

Actualment, és més important que mai vetllar per l’aplicació ètica del coneixement, no malmetre la qualitat assistencial, evitar la pèrdua de talent i seguir fomentant la recerca i la formació continuada per recuperar la motivació i els valors que han fet que els nostres professionals i el nostre sistema sanitari estiguin considerats entre els millors.
A causa de la forma com s’està duent a terme la reestructuració del sistema sanitari, detectem un cert desànim i una desorientació dels professionals que ens podria portar a descapitalitzar el talent que actualment tenim en actiu.
L’Acadèmia es posiciona a favor del coneixement i insta l’administració sanitària a fer-ho amb el suport dels professionals de la salut, per definir el futur estratègic del país.
A l’Acadèmia conflueixen les Societats Científiques que representen els professionals de la salut; pensem que aquesta multidisciplinarietat pot donar respostes per reconduir la situació, amb l’opinió i l’assessorament dels professionals sanitaris, que són els coneixedors reals de les necessitats i de les possibles millores de la pràctica sanitària.
Amb aquesta transversalitat, des de l’Acadèmia podem ajudar a redimensionar l’estructura sanitària amb criteris científics a través de la utilització de les guies de pràctica clínica que, avalades per les Societats Científiques, poden ser aplicades de forma homogènia i consensuada en tot el sistema.
Amb el lideratge clínic es pot millorar l’eficiència del sistema sanitari en àrees on calgui reconduir una alta utilització de recursos, sense restar fons d’altres àrees que ho necessiten.
L’Acadèmia, amb les Societats Científiques, poden definir sistemes de qualitat dels resultats, que permetin fer un seguiment del procés de canvi per arribar a la sostenibilitat del sistema.
L’Acadèmia demana un compromís en el manteniment dels nivells de recerca que han de permetre un avenç en el desenvolupament estratègic de l’assistència i en la innovació de processos.
Des de l’Acadèmia, i amb les Societats Científiques, s’ha de vetllar perquè la formació continuada dels professionals en Ciències de la Salut mantingui els nivells d’excel∙lència assolits, per la qual cosa demanem que es garanteixi la capacitat de disposar del temps i dels recursos que ho permetin.
La importància de l’educació per a les futures generacions es considera cabdal per no descapitalitzar el nostre país del talent propi, que en el futur serà el garant de mantenir i millorar el nivell de qualitat assistencial assolit amb la dedicació i la vocació de moltes generacions.

En tot l’esmentat, l’Acadèmia, les seves Filials i les Societats Científiques, poden assessorar de manera veraç i adequadament, però demanem que se’ns escolti abans de prendre decisions per tal que aquestes siguin coherents amb una pràctica clínica de qualitat i amb l’aplicació científica de la professió. Per això, l’Acadèmia proposa la creació d’un Observatori de Salut on, diferents professionals en l’àmbit de les ciències de la salut, puguin col∙laborar amb l’Administració Sanitària per dur a terme aquestes tasques.

El futur de la nostra professió depèn, en gran mesura, de les decisions que es prenguin d’ara en endavant. Hem de seguir treballant per mantenir el lideratge en la recerca, l’excel∙lència en l’assistència, i la millora del nostre model sanitari, per recuperar la motivació, la implicació i la passió dels nostres professionals i dels joves que són el futur del nostre país.

PS. Article curt de Victòria Camps. El deber de sostener la equidad. Convidrà aviat passar de la paraula a l'acció. Destaco:

Debatir sobre las prestaciones imprescindibles y decidir cómo aprovechar más y mejor las posibilidades del sistema llevará inevitablemente a establecer algunas diferencias en el acceso universal a los servicios de salud. Siempre ha habido un rechazo de principio contra la contemplación de las diferencias. Sin duda sería mucho mejor que todo el mundo pudiera acceder a todo sin ningún tipo de restricción. Las diferencias en el acceso a bienes básicos son discriminatorias, no nos engañemos. Quisiéramos un mundo utópico en el que todo el mundo tuviera de todo, de la mejor calidad y gratuito. Pero la política no puede soñar utopías, sino que tiene que gestionar una realidad imperfecta. Vivimos en un mundo de recursos escasos y no de la abundancia. Como ha escrito Tony Judt, la tarea principal ahora no es imaginar mundos mejores, sino prevenir mundos peores. La pregunta ética que hay que plantearse lleva a la resolución de un mal menor: hasta qué punto es legítimo establecer diferencias en el acceso al sistema sanitario para sostener la equidad.
PS. L'emigració de catalans cap a l'estranger el 2011 augmenta un 8,7%, la immigració sense nacionalitat coneguda un 12% (p.23). Té sentit això?

PS El blog dels alumnes del Master està més actiu que mai. Aquesta referència de la Veronika m'ha interessat.

PS. Lectura del dia: Habermas, els dilemes d'Europa.

PS. Consulteu el blog d'en Carles Campuzano.

No comments:

Post a Comment