La medicina de monopoli

Owning the Sun: A People's History of Monopoly Medicine from Aspirin to COVID-19 Vaccines 

Resumit amb IA. Recordeu, tota generalització no permet veure la realitat complexa. L'autor no se n'ha adonat.

El llibre "Owning the Sun: A People's History of Monopoly Medicine from Aspirin to COVID-19 Vaccines" d'Alexander Zaitchik ofereix un relat històric crític de com el poder del monopoli ha configurat el panorama de la medicina, des dels primers debats sobre les patents fins als problemes contemporanis relacionats amb les vacunes de la COVID-19. 

El llibre rastreja els orígens d'aquest sistema fins a l'Europa mercantil i la concessió ritualitzada de privilegis reials. Examina les opinions ambivalents dels fundadors nord-americans sobre les patents i la primera resistència nord-americana a la propietat intel·lectual en la medicina, considerant-la una traïció als principis ètics. L'auge dels laboratoris de recerca corporatius es presenta com un canvi clau, transformant les patents en eines per a l'adquisició empresarial en lloc de recompenses per als inventors individuals.

La narració aprofundeix en episodis històrics específics, com la "guerra de l'aspirina" que va posar de manifest el conflicte per controlar medicaments essencials, i la patentació controvertida de l'antisèrum contra la diftèria per Emil von Behring. El llibre també cobreix la complexa batalla legal al voltant de la patentació de l'adrenalina i els debats ètics sobre la patentació de la vitamina D i l'establiment de la Wisconsin Alumni Research Foundation (WARF).

Una part important del llibre examina el desafiament de l'era del New Deal al poder del monopoli, incloent el treball del Temporary National Economic Committee (TNEC) i les visions contrastants de Vannevar Bush i Harley Kilgore sobre la ciència i la política de patents de la postguerra. També es destaca la influència dels interessos corporatius, especialment les companyies farmacèutiques com Merck, en la configuració de la política científica.

L'ascens del neoliberalisme i l'"Escola de Chicago" del pensament econòmic es presenta com un punt d'inflexió, amb figures com Friedrich von Hayek i George Stigler defensant una visió més benigna dels monopolis i estratègies per a la indústria farmacèutica per aconseguir la "captura cognitiva". El llibre detalla l'aprovació de la Llei Bayh-Dole, que va facilitar la transferència de la ciència amb finançament públic a mans privades, i les seves conseqüències a llarg termini.

L'epidèmia de la sida serveix com a cas d'estudi crític, il·lustrant les tensions entre els drets de patent i les necessitats de salut pública. El llibre també explora la Ronda d'Uruguai del GATT i la creació del TRIPS, que va globalitzar els drets de propietat intel·lectual. Es discuteix l'ús de l'Special 301 per part dels EUA per pressionar els països en desenvolupament sobre la propietat intel·lectual.

La batalla contemporània sobre l'accés a les vacunes contra la COVID-19 és un focus central, examinant el paper d'actors com Bill Gates i les limitacions de les iniciatives voluntàries com els fons de coneixement. El llibre analitza críticament la Declaració de Doha i els reptes persistents en l'ús de les llicències obligatòries. Destaca la creixent importància dels secrets comercials i els drets de dades com a barreres a la competència genèrica, especialment en el context de la fabricació de vacunes.

"Owning the Sun" proporciona una narrativa històrica extensa que argumenta que el domini de la medicina de monopoli, impulsat pels drets de patent i cada vegada més pels secrets comercials, s'ha produït a costa de la salut pública i la justícia social. El llibre pretén donar llum sobre les forces històriques que han modelat aquest sistema i el seu impacte perjudicial en l'accés a medicaments que salven vides, culminant en les dures realitats de la pandèmia de la COVID-19.

El perillós augment del sentiment anti-ciència

 The Deadly Rise of Anti-science

Resumit amb IA.

El llibre "The Deadly Rise of Anti-science" de Peter J. Hotez explora l'augment perillós del sentiment anti-científic i les seves conseqüències mortals. Hotez comparteix les seves experiències personals com a objectiu d'activistes anti-vacunes durant les últimes dues dècades, que van començar amb acusacions infundades sobre la relació entre les vacunes i l'autisme i es van expandir a afirmacions més àmplies i sense proves sobre els danys causats per les vacunes.

El llibre estableix paral·lelismes entre els atacs actuals contra la ciència i els científics i els règims autoritaris històrics i contemporanis, com la Unió Soviètica sota Stalin, l'Alemanya nazi i països com Hongria sota Viktor Orbán i el Brasil sota Jair Bolsonaro. Aquests règims ataquen la ciència i els científics de manera similar.

Hotez examina el paper de la propaganda de la "llibertat de salut" als Estats Units, que promou la pseudociència, exalça els beneficis de la "immunitat natural" i considera les vacunes com a "no naturals i tòxiques". Aquesta ideologia es va expressar plenament a Texas, on es va crear el primer comitè d'acció política compromès amb la "llibertat de vacunació".

El llibre també analitza el concepte de "Red COVID", que il·lustra la marcada divisió partidista i geogràfica en l'acceptació de la vacuna contra la COVID-19 als Estats Units, amb conseqüències tràgiques en termes de malaltia i mortalitat. Les dades mostren taxes de mortalitat per COVID-19 i taxes de mortalitat per excés no relacionades amb la COVID-19 significativament més altes als comtats amb major proporció de vot republicà.

Hotez subratlla la necessitat que els científics es comprometin amb la comunicació pública i contrarestin l'agressió anti-científica. Argumenta que la participació pública i la comunicació científica haurien de ser prioritats per als científics biomèdics.

L'autor descriu com la crisi de l'anti-ciència està tenint un impacte global, amb la desinformació sobre vacunes dels EUA que arriba a altres parts del món.

El llibre també menciona la nominació de Peter J. Hotez i la seva companya científica, la Dra. Maria Elena Bottazzi, al Premi Nobel de la Pau del 2022 pel seu treball en el desenvolupament de vacunes de baix cost per a malalties tropicals desateses, inclosa una vacuna sense patents contra la COVID-19.

Finalment, Hotez expressa la seva preocupació pel futur de les institucions científiques i la seguretat dels seus col·legues i de la seva pròpia família, i proposa la creació d'una organització per donar suport i defensar els científics amenaçats per grups extremistes polítics. Cita Louis Pasteur i Andrei Sakharov per emfatitzar la importància de la defensa contra els enemics de la ciència i la llibertat de pensament per als científics.

El lliure mercat de medicaments és un miratge

 The Myth of the Free Market for Pharmaceuticals

L'article d'en Conti, Frank i Cutler em va passar per alt, va sortir fa un any a NEJM. Com que val la pena, el repasso avui. Va sobre una qüestió que comparteixo plenament i és prou coneguda. El títol ho diu tot, el lliure mercat de medicaments és un mite. Jo fa temps que també ho vaig dir en aquest blog, i els que em seguiu ja ho sabeu.

El missatge és clar i queda resumit en aquest quadre, per guardar.

Veient les diferències entre un mercat lliure i el mercat farmacèutic apareix immediatament la pregunta, perquè es vol insistir en la ficció que ens trobem en un mercat? Doncs perquè això pretén alimentar les expectatives d'algú que en treu profit d'aquest marc mental i el voldria traslladar a Europa.

De fet ja ho van aconseguir, quan la Unió Europea va situar la regulació dels medicaments com a política industrial i de competència, per tant com a mercat competitiu, fora de les polítiques de salut. I a l'OCDE ho han intentat i se n'han sortit en determinades qüestions, però no totes. I si algú encara té dubtes de si és un mercat lliure cal que recordi què va passar amb les vacunes de la COVID-19, qui les va comprar, i a quin preu. 

Resumeixo l'article amb IA, cal que tingueu en compte que es basa en els USA:

L'article "El mite del lliure mercat per als productes farmacèutics" argumenta que el mercat farmacèutic modern dels Estats Units no compleix les característiques d'un mercat lliure. Segons els principis econòmics, en un mercat lliure, els consumidors estarien completament informats i prendrien decisions basades en els beneficis i costos discernibles dels productes, els venedors podrien entrar lliurement als mercats i produir productes similars o idèntics, i els preus serien competitius i no modificats per la intervenció governamental.

L'article detalla com el mercat farmacèutic dels EUA s'allunya d'aquest ideal en diversos aspectes:

• Comportament del consumidor: Els pacients no estan completament informats i depenen dels metges per a les recomanacions de medicaments i de les asseguradores per determinar l'accés. Tot i que els metges tenen coneixements sobre les propietats clíniques dels medicaments, sovint desconeixen els seus costos i rarament avaluen el seu valor econòmic per als pacients en el moment de la prescripció. A diferència de les polítiques de la majoria dels països, els EUA permeten la publicitat de medicaments sense necessitat de discutir-ne el preu, i sovint aquesta publicitat és enganyosa. A més, la majoria dels consumidors estan assegurats, cosa que els fa menys sensibles als preus, i els metges, gestors de beneficis de farmàcia i plans de salut poden beneficiar-se de l'ús de medicaments més cars.
• Comportament del productor: El govern atorga patents a les empreses, establint un període de monopoli per a un medicament durant el qual no es poden vendre versions alternatives. Encara que les patents d'ingredients actius duren 20 anys, les empreses solen obtenir drets d'exclusivitat addicionals, cosa que potencialment estén els monopolis fins a 35 anys. A més, cap medicament es pot vendre sense complir els estàndards de qualitat de fabricació, seguretat i eficàcia, i sense acreditar aquestes característiques a la seva etiqueta, cosa que restringeix la competència.
• Preus: Les empreses que venen medicaments de marca tenen poder de fixació de preus de monopoli gràcies a les patents i als drets d'exclusivitat concedits pel govern. Les polítiques governamentals subvencionen els costos del descobriment i desenvolupament de nous medicaments. A més, les polítiques governamentals exigeixen que les empreses que venen medicaments proporcionin descomptes i rebaixes a compradors seleccionats o es retirin de la cobertura d'assegurances públiques. El resultat net d'aquestes desviacions de l'ideal de lliure mercat és que els preus són alts, cosa que compromet l'accessibilitat. Els Estats Units són el mercat més gran de medicaments i paguen els preus més alts del món. Algunes empreses augmenten considerablement els preus durant anys després del llançament. Per tant, els Estats Units afavoreixen els productors per sobre dels consumidors, permetent que la indústria s'apropiï més del que li pertoca del valor econòmic dels medicaments.

L'article també destaca les polítiques que s'han implementat per promoure l'accessibilitat:

• Medicaments genèrics i biosimilars: La política ha promogut l'accessibilitat accelerant la disponibilitat de medicaments genèrics de la mateixa qualitat, seguretat i eficàcia que els medicaments de marca i produïts per empreses competitives. La Llei de Competència de Preus de Medicaments i Restauració del Termini de Patents de 1984 va modificar les regulacions sobre patents i exclusivitat per facilitar la venda de medicaments genèrics, tot assegurant que els medicaments de marca tinguessin temps suficient per recuperar la seva inversió. Això ha resultat en un mercat de genèrics robust. El 2010, la Llei de Competència de Preus de Productes Biològics i Innovació va establir una via abreujada per a l'aprovació de biosimilar per fomentar la competència en el sector dels biològics.
• Expansió de la cobertura d'assegurances: La política també ha ampliat la cobertura d'assegurances per reduir els costos dels consumidors. La Llei de Modernització de Medicare del 2003 va establir la cobertura de Medicare per als medicaments dispensats per les farmàcies. La Llei d'Atenció Assequible (ACA) del 2010 va ampliar l'accés a l'assegurança a milions de pacients que abans no en tenien. Ambdues polítiques van reduir els costos de butxaca entre les persones acabades d'assegurar, i els beneficis de la indústria van créixer gràcies a l'augment de les vendes de medicaments.
• Suport governamental a la investigació i el desenvolupament: Tot i que les empreses privades introdueixen nous medicaments al mercat, el govern contribueix a la seva creació donant suport a la ciència bàsica subjacent i proporcionant subvencions i formació a investigadors que poden acabar treballant a la indústria. La ciència del descobriment i desenvolupament de fàrmacs s'ha tornat més complexa, arriscada i costosa, i s'està duent a terme més investigació i desenvolupament gràcies a aquest suport governamental. La Llei de Medicaments Orfes del 1993 va proporcionar incentius financers per atraure l'interès de la indústria en medicaments per a malalties rares, inclosos períodes d'exclusivitat ampliats i crèdits fiscals de fins al 50% per a les despeses d'investigació i desenvolupament. Més del 50% dels nous medicaments ara s'aproven amb indicacions per a malalties orfes. El Projecte del Genoma Humà, la iniciativa Cancer Moonshot i la Llei de Cures subvencionen els costos de les empreses privades, contribuint al desenvolupament de la medicina de precisió.

L'article se centra especialment en la Llei de Reducció de la Inflació (IRA) com la política més recent destinada a millorar l'accessibilitat dels medicaments per a Medicare, els seus beneficiaris i els contribuents. Els canvis de política anteriors no havien aconseguit reduir els preus generals dels medicaments, només la porció que paguen els consumidors. Medicare paga preus molt més alts pels medicaments de marca que els plans estatals de Medicaid, altres compradors governamentals i els pagadors públics internacionals. Els preus elevats de Medicare causen problemes d'accessibilitat per als beneficiaris que requereixen tractament i per als contribuents. A diferència de les asseguradores comercials nord-americanes i els pagadors d'altres països, Medicare paga els medicaments fins i tot quan les proves suggereixen que tenen un benefici limitat o poden no ser rendibles.

La IRA aborda algunes d'aquestes preocupacions. Potser el més controvertit és que dona a Medicare autoritat per negociar els preus d'alguns medicaments de marca cars. Les negociacions amb les empreses participants per al primer grup de medicaments van començar el 2023, i els preus negociats entraran en vigor el 2026. Els 10 primers medicaments elegibles per a la negociació són utilitzats per uns 9 milions de beneficiaris per a afeccions com ara coàguls de sang, diabetis, malalties cardiovasculars, insuficiència cardíaca i malalties autoimmunes, i van representar 50.500 milions de dòlars en despeses de la Part D entre juny de 2022 i maig de 2023. També van representar 3.400 milions de dòlars en despeses de butxaca per als beneficiaris el 2022. Medicare seleccionarà per a la negociació medicaments addicionals coberts per la Part D per al 2027, fins a 15 medicaments coberts per la Part D o B per al 2028, i fins a 20 medicaments coberts per la Part D o B cada any a partir de llavors.

La negociació té com a objectiu retornar part del poder de negociació als contribuents perquè Medicare pagui per determinats medicaments amb períodes d'exclusivitat de mercat prolongats preus més propers als que es podrien pagar en un mercat que funcionés millor. Les reduccions previstes són del 30 al 70% dels preus actuals. Els mètodes de negociació de la IRA són similars als utilitzats per l'Administració de Veterans, el Departament de Defensa, les agències estatals de Medicaid i altres països per obtenir preus assequibles dels medicaments. En dirigir-se a medicaments de marca de llarga durada que representen una despesa elevada, la IRA pretén obtenir efectes similars als de les polítiques que promouen l'estalvi de costos mitjançant la competència de medicaments genèrics o biosimilars. Els medicaments inicials seleccionats per a la negociació van obtenir ingressos acumulats després del llançament que van superar amb escreix els seus costos de desenvolupament.

Algunes empreses ja han evitat la negociació permetent que es produeixi la competència de genèrics i biosimilars. La IRA també limita els augments de preus dels medicaments de marca a la taxa d'increment de l'índex de preus al consum, imposant a Medicare una restricció que ja opera en els plans estatals de Medicaid i alguns altres països.

La IRA deixa àmplies oportunitats per a la rendibilitat de les empreses, mantenint els incentius per invertir en nous medicaments. No restringeix els preus de llançament i limita la negociació a medicaments sense competidors significatius. També limita els costos de butxaca per als productes de preu elevat, inclosos els medicaments per a la diabetis i les malalties cardiovasculars, cosa que impulsarà les seves vendes; i elimina els costos de butxaca per a les vacunes per a adults. Eximeix de la negociació els medicaments que només estan aprovats per tractar malalties rares. I duplica el crèdit fiscal per a la investigació i el desenvolupament per a les petites empreses farmacèutiques i n'amplia les condicions d'ús.

L'efecte net esperat d'aquestes reformes és una desacceleració de la despesa en medicaments per part de Medicare i els seus beneficiaris, sense efectes substancials en els ingressos de les empreses ni en els incentius per a la innovació. Les asseguradores comercials i els empresaris també poden beneficiar-se incorporant els preus negociats dels medicaments a les seves polítiques.

L'article conclou que el mercat farmacèutic nord-americà sempre ha estat una construcció del govern, no un mercat lliure. La política governamental té com a objectiu establir regles que promoguin l'accés ampliat i una millor assequibilitat, alhora que donen suport al desenvolupament de nous medicaments que millorin la salut dels pacients i de la població. La IRA és la darrera política que intenta equilibrar aquests objectius i no serà la darrera.

PS. Per cert, som a 25 de març i encara no s'ha publicat l'informe d'execució pressupostària de tancament del 2024!!! I no passa res...

Gauri Gill

Té múscul la indústria biotech? (4)

 Biopharma dealmaking in 2024

Un amic em pregunta: Sincerament, vista la situació incerta que vivim, què caldria fer com a país per millorar el benestar dels ciutadans?. Jo li contesto que això requereix un llibre sencer. I afegeixo, abans de fixar uns objectius de futur, cal estar segur del diagnòstic, cal saber on som. Hi ha gent que no sap a quin país viu, i d'altres que ni ho volen saber i que tant sols es troben en un territori. Cal que els governants sàpiguen quin és el país real que han de governar. I afegeixo, he constatat que massa sovint els decisors públics s'imaginen un país inexistent. Si no sabem on som, poc sabrem què cal fer per avançar. 

Per exemple, mirem primer la renda disponible per als ciutadans. Si ens limitem a considerar la renta neta per càpita ens trobarem que al 2024 és inferior a la de 2009 ajustant per la inflació. És a dir que quinze anys després (!), la disponibilitat d'ingressos reals dels ciutadans no només no ha augmentat sinó que ha disminuït un 3,8%. Any 2024: 16.546€  Any 2009: 17.216€  (ajustat per la inflació 2009-2024: 35,2%). Això no ho veureu explicat habitualment a la premsa. Les dades són dures, 15 anys d'estancament econòmic són molts anys. 

I si enlloc de referir-nos a la renda, ens mirem la producció sectorial veurem alts i baixos notables. No correspon ara fer-ne una anàlisi detallada. Però em referiré a un sector. Resulta que a la presentació d'un informe sobre el sector biofarmacèutic a Catalunya he observat un optimisme patològic que caldria ajustar amb un toc de realisme profund. No seré jo qui discuteixi el volum econòmic del sector, que diuen que és de 44 mil milions de facturació i que ho barreja tot, recerca, fabricació i assistència sanitària, un embolic notable. No seré jo qui discuteixi altres afirmacions de l'informe anual com les patents generades o d'altres estadístiques inexistents.

El que a aquestes alçades si que convé dir és que el conjunt de la biotecnologia no ha sabut reflectir a l'informe quins productes innovadors ha generat, quantes mol·lècules noves han aportat valor a la societat. No sabem que n'hem tret a canvi. Tant sols hi apareix l'exemple destacat del CAR-T de l'Hospital Clínic, una tecnologia desenvolupada originalment a Pensylvania. Hi deuen haver altres exemples però no surten. I llavors cal preguntar-nos perquè no s'explica què s'ha assolit amb tantes inversions (347 milions per ser exactes el 2024) o amb les inversions dels darrers cinc anys? I amb la inversió pública?

A Nature miro les fusions i adquisicions de l'any a nivell mundial, i repasso els imports. Les dades de cada operació són abismals si les volem comparar amb tot el que estem veient al nostre voltant. Són la mostra del procés de desarriscar a la innovació i de financialització del sector al que m'he referit tantes vegades i que pagarem car en els preus dels nous medicaments.

Això és el més destacat que ha passat el 2024:

I aquestes són les aliances,

Les dades parlen. No afegiré res més. Només diré que cal una dosi extra de realisme per saber on som, abans de decidir cap a on anem. Cal saber que com a sector productiu, la recerca no pot ser un objectiu en si mateix sinó que cal anar més enllà i convé traslladar-la a benestar i salut. Cal saber si tenim múscul abans de començar a caminar.

Yasmine Belkaid

El contracte social entre la indústria farmacèutica i el govern

 The Great American Drug Deal

Resum amb IA

Aquest llibre tracta sobre el sistema farmacèutic als Estats Units i proposa solucions per a fer que els medicaments innovadors siguin assequibles.

A continuació, et presento un resum dels temes clau del nou llibre "The Great American Drug Deal":

• El contracte social biotecnològic: El llibre argumenta que hi ha un contracte social entre les companyies biotecnològiques i la societat. Les empreses tenen la responsabilitat de desenvolupar nous medicaments, mentre que el govern ha d'assegurar que aquests medicaments siguin assequibles.
• Medicaments genèrics: El llibre destaca la importància dels medicaments genèrics per a fer que els tractaments siguin accessibles. Els medicaments genèrics són versions més econòmiques dels medicaments de marca després que expiren les seves patents.
• Medicaments de marca: El llibre analitza el paper dels medicaments de marca i la necessitat d'incentivar la innovació, tot i que reconeix que els preus poden ser un problema.
• Assegurances mèdiques: El llibre critica el sistema d'assegurances mèdiques dels EUA, argumentant que no compleix amb el contracte social biotecnològic. El sistema ha de permetre als pacients accedir als medicaments que necessiten.
• Preus dels medicaments: El llibre explora maneres de mantenir els preus dels medicaments sota control, com ara l'adopció de "fast-followers" (medicaments similars que surten després del primer en la seva classe) i l'extensió de l'exclusivitat de mercat per incentivar millores incrementals als medicaments existents.
• Publicitat directa al consumidor: El llibre argumenta que la publicitat directa al consumidor és essencial per a conscienciar als pacients sobre les opcions de tractament, però entén per què és un tema controvertit.
• Genèrics contractuals: El llibre proposa la generació contractual per tal d'assegurar que tots els medicaments, inclosos els biològics, acabin per convertir-se en genèrics per fer-los accessibles a la població.
• Incentius per a la innovació incremental: El llibre proposa incentius per a les companyies farmacèutiques perquè millorin els medicaments existents, com ara la conversió de píndoles de dosi diària a píndoles d'una dosi diària.
• El cas especial dels antibiòtics: El llibre ressalta la necessitat d'incentivar el desenvolupament d'antibiòtics nous per combatre la resistència antimicrobiana.
• El paper de la FDA: El llibre tracta sobre el paper de l'FDA i els seus programes de seguretat com ara REMS, que tenen per objectiu protegir el públic dels riscos associats a alguns medicaments.
• El problema dels opioides: El llibre analitza la crisi dels opioides i les lliçons que es poden aprendre per a la gestió del risc en el desenvolupament i distribució de medicaments.
• La importància de la investigació: El llibre exposa que gran part del finançament de la investigació biomèdica prové de la indústria farmacèutica, cosa que posa de manifest la importància d'incentivar la investigació per part d'aquestes empreses.

Aquest llibre, a través dels seus arguments i propostes, vol ser una guia per a fer que el sistema farmacèutic nord-americà sigui més eficient i just.

La relació entre el cost i el preu dels medicaments

 Association of Research and Development Investments With Treatment Costs for New Drugs Approved From 2009 to 2018

Els preus dels medicaments en un entorn de monopoli es fixen segons el màxim que està disposat a pagar qui els finança, no tenen res a veure amb el cost incorregut. Això és el que mostra aquest article. En definitiva, conclou el que ja sabem i no imaginàvem que fos d'altra manera, fruit de les patents. I tampoc troba cap relació entre benefici clínic i preu. I com que està fet a l'entorn nordamericà, també és el que podem esperar. El cost-efectivitat no és cap criteri per finançar un medicament allà, com tampoc ho és aquí. En resum, no hi ha justificació per a preus elevats dels medicaments per a compensar l'alt cost de la inversió en I+D, perquè les dues variables no estan relacionades, diu. Cosa que també sabem.

El resum amb IA és aquest:

Aquest estudi investiga la relació entre la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) de nous fàrmacs i els seus preus de venda als Estats Units. L'estudi analitza 60 nous fàrmacs aprovats per la FDA entre el 2009 i el 2018 per als quals hi havia dades disponibles sobre inversions en R+D i preus.

Objectiu i Metodologia

• L'objectiu principal era examinar si hi ha una associació entre els costos de tractament i les inversions en R+D per a nous medicaments aprovats per la FDA.
• Es va realitzar un estudi transversal, analitzant dades de 60 fàrmacs per als quals es disposava de dades públiques sobre inversions en R+D. Les dades es van obtenir de la FDA i de la base de dades SSR Health.
• Les dades d'inversió en R+D es van obtenir d'informes d'inversors publicats pels fabricants de medicaments, ajustant-se per les taxes d'èxit dels assaigs clínics i el cost de capital.
• Els costos de tractament es van estandarditzar per a fàrmacs aguts, crònics i de cicle, calculant els costos anuals o per a la durada màxima de tractament recomanada. Es van calcular els costos utilitzant tant els preus de llista com els preus nets, en el moment del llançament i el 2021.
• Es van utilitzar models de regressió lineal i correlacions per avaluar l'associació entre les inversions en R+D i els costos de tractament, tenint en compte altres factors que podrien influir en els preus dels medicaments, com l'estatus de medicament orfe o la categoria de tractament.

Resultats Principals

• No es va trobar cap correlació significativa entre les inversions en R+D i els costos dels medicaments, ni utilitzant preus de llista en el moment del llançament (R = −0.02, P = .87), ni utilitzant preus nets un any després del llançament (R = 0.08, P = .73). Aquest resultat es va mantenir en utilitzar preus de 2021.
• Els models de regressió lineal no van mostrar cap associació entre la inversió en R+D i els costos del medicament, tant en el model ajustat com en el model més parsimoniós.
• Un model de regressió lineal generalitzat va mostrar una petita associació inversa entre la inversió en R+D i els costos de tractament del 2021, però aquesta associació va desaparèixer quan es van excloure variables correlacionades.
• L'estatus de medicament orfe i la categoria de tractament (agut, crònic o de cicle) van ser factors associats als costos de tractament, però no la inversió en R+D.
• Altres factors com ser el primer de la seva classe, la designació de revisió prioritària i l'aprovació accelerada també es van associar amb costos més elevats, però aquests factors estaven correlacionats amb l'estatus de medicament orfe.
• No es va trobar cap associació consistent entre el benefici clínic d'un fàrmac i el seu preu.

Conclusions i Implicacions

• Les inversions en R+D no expliquen la variació en els preus dels medicaments als Estats Units, cosa que suggereix que les empreses farmacèutiques poden estar fixant preus basats en la capacitat de pagament dels consumidors i la maximització de beneficis.
• Les empreses farmacèutiques argumenten que els preus elevats dels medicaments són necessaris per recuperar les inversions en R+D, però aquest estudi no troba evidències d'aquesta relació. Per tant, l'estudi qüestiona aquesta justificació.
• Hi ha diversos factors que podrien influir en els preus dels medicaments, com ara el valor terapèutic, la demanda, la durada de l'exclusivitat del mercat i la competència. No obstant això, l'estudi no va trobar una associació consistent entre el benefici clínic d'un fàrmac i el seu preu.

Limitacions

• La mida de la mostra va ser limitada a causa de la falta de dades públiques sobre les inversions en R+D.
• L'estudi es va centrar principalment en els preus de llista, que poden no reflectir els descomptes i els preus nets reals.
• No es van poder tenir en compte tots els factors que influeixen en els preus dels medicaments, com el nombre de competidors al mercat.
• Va ser difícil aïllar els costos de R+D per a cada producte individual, ja que les inversions poden reflectir coneixement i recursos de projectes anteriors.

En resum, aquest estudi proporciona evidència que la inversió en R+D no justifica els preus elevats dels medicaments als Estats Units, i suggereix que les empreses farmacèutiques haurien de proporcionar més dades per donar suport a aquesta afirmació.

Lee Miller 1944

Finançament públic de la recerca i apropiació privada dels resultats (2)

 No cal anar només a ModeRNA per a confirmar que el finançament públic de la recerca acaba massa sovint en apropiació privada dels resultats. També en tenim exemples ben aprop. Aprofito per fer esment del cas d'avui. Sense cap dificultat podreu copsar a la web el finançament públic i també a l'article.

S'acosta el dia de dir prou a tot aquest enrenou on hi ha qui demana més recursos per recerca i no explica els resultats o acaben els beneficis a una empresa privada. Fa massa anys que dura i cal que algú posi fi a la recerca clínica extractiva que s'ha instal·lat amb una força desproporcionada. Cal transparència en la informació sobre el finançament, cal impedir les patents quan el finançament és públic. Explicar els conflictes d'interès no serveix de gaire, quan el major conflicte és amb qui t'ha finançat la recerca bàsica que t'ha permès avançar.

A tots aquells que s'omplen la boca de que cal una millor política sanitària, cal que comencin situant una frontera ben clara que eviti l'apropiació privada de recursos públics. I frontera vol dir límits i conseqüències, també penals.

PS. Algú hauria de preguntar on és l'autorització del test segons la regulació UE i perquè ja s'està comercialitzant.

Finançament públic de la recerca i apropiació privada dels resultats

 The NIH-Moderna Vaccine: Public Science, Private Profit, and Lessons for the Future

He insistit moltes vegades en la qüestió. Però malauradament, les evidències d'apropiació privada dels resultats segueixen en entorns on el finançament públic es preeminent. Avui un article explica el cas de ModeRNA.

Resum de l'article amb IA

El comentari "The NIH-Moderna Vaccine: Public Science, Private Profit, and Lessons for the Future" de Christopher J. Morten analitza la història de la vacuna NIH-Moderna contra la COVID-19 des de quatre perspectives: financera, legal, político-econòmica i científica, i argumenta que **Moderna va capturar el valor creat amb fons públics**. El document identifica errors de les administracions Trump i Biden i ofereix tres recomanacions per al futur: millors contractes amb fabricants farmacèutics, millors incentius per a aquests fabricants i una "opció pública" sense ànim de lucre per al desenvolupament farmacèutic.

Aquí hi ha un resum dels punts clau de l'article:

**Desriscament sense precedents:** El govern dels EUA, i no Moderna, va proporcionar capital substancial i va assumir gran part del risc en el desenvolupament de la vacuna. El govern va signar un contracte de compra de 1.500 milions de dòlars per 100 milions de dosis de la vacuna, que semblava comprometre el govern a pagar a Moderna encara que la vacuna mai no obtingués l'autorització o l'aprovació de la FDA. També es va intentar blindar Moderna de qualsevol responsabilitat per infringir patents d'altres empreses.

**Captura privada de valor públic:** Malgrat les inversions substancials del govern i l'assumpció de riscos, Moderna i els seus executius i accionistes van capturar el valor produït per aquesta col·laboració público-privada. **Moderna va decidir quintuplicar els seus preus, d'uns 25 dòlars per dosi a 130 dòlars**.

**Perspectiva científica:** L'article destaca que **Moderna no va inventar cap de les tres característiques científiques clau de la vacuna**: l'immunogen, l'ARNm modificat i el sistema d'administració. L'immunogen va ser inventat per un equip de científics de l'NIH finançats amb fons públics. L'ARNm modificat va ser creat per investigadors de la Universitat de Pennsilvània amb el suport de l'NIH. El sistema d'administració va ser inventat i desenvolupat inicialment per investigadors afiliats a la Universitat de la Colúmbia Britànica. L'NIH també va dissenyar, pagar i dur a terme els primers assajos clínics. Tot i que els científics de Moderna van fer contribucions importants a la vacuna, la història científica soscava els esforços dels executius de Moderna per reclamar el valor complet de la vacuna.

**El poder reduït del govern:** El govern dels EUA va passar de ser soci de Moderna a ser un client indefens. Una carta de juliol de 2023 del secretari de Salut i Serveis Humans a Moderna i Pfizer mostra la impotència del govern davant els increments de preus. Les conseqüències probables dels preus elevats són: augment de la desigualtat, costos de salut pública i més malaltia i mort per COVID-19.

**Recomanacions per al futur:** L'article ofereix diverses recomanacions per evitar que aquest escenari es torni a produir:

**Millors contractes:** S'han de crear contractes amb condicions de preus justos i accés global, compromisos per a la compartició de dades i representants del govern en els consells corporatius.

 **Millors incentius:** S'han d'experimentar amb estructures d'incentius alternatives com els premis a la innovació i els models de col·laboració "de propietat governamental, gestionats per contractistes" (GOCO).

 **Opció pública:** Es necessita una "opció pública" que inclogui investigació i desenvolupament farmacèutic de propietat i gestió governamentals, centrada en la salut pública i l'avanç del coneixement humà.

L'article també assenyala que el govern va perdre l'oportunitat d'utilitzar la seva patent clau sobre l'immunogen com a palanca financera per obtenir concessions de l'empresa. El govern podria haver utilitzat la Llei de Producció de Defensa per obligar Moderna a compartir informació sobre la fabricació de la vacuna d'ARNm amb l'Organització Mundial de la Salut.

**Reformes:** L'article assenyala la necessitat d'un nou marc legal i polític per a les col·laboracions público-privades. El govern hauria d'invertir en la investigació i el desenvolupament i alhora explorar la possibilitat de desenvolupar productes farmacèutics sense dependre de la indústria farmacèutica. Les noves inversions i iniciatives en investigació i desenvolupament ofereixen una oportunitat per a la reforma.

En conclusió, el comentari destaca la importància de les inversions públiques per al desenvolupament de vacunes i la necessitat de **protegir aquestes inversions de la captura privada**, alhora que emfatitza la necessitat de més transparència, contractes millor negociats i la participació del govern en el desenvolupament de productes farmacèutics per garantir l'accés global i els preus justos.

Pilar Aymerich. Borsa BCN

Les expectatives de CRISPR (2)

 The Genetic Age: Our Perilous Quest to Edit Life

Avui presento una breu recensió amb IA d'un llibre que va del mateix que ahir, edició genètica. Coincideix en el temps amb el cas de 23andme, una empresa pionera que es troba prop de la fallida després de la fuita de dades genètiques més gran que hi ha hagut. Trobareu articles meus sobre l'empresa al blog.

"The Genetic Age: Our Perilous Quest to Edit Life" de Matthew Cobb, explora la història i les implicacions de l'enginyeria genètica, des dels seus orígens fins a les tecnologies més recents com CRISPR. Aquí teniu un resum dels temes clau tractats al llibre:

● Orígens i Descobriments Clau: El llibre comença amb els experiments pioners d'Avery i els seus col·legues que van demostrar que l'ADN és el material genètic. També es discuteixen els descobriments de les endonucleases de restricció, com EcoR1, que permeten tallar i manipular l'ADN, i la tècnica del clonatge gènic.

● Biohazards i Asilomar: Un punt central és la conferència d'Asilomar de 1975, on científics van acordar una moratòria sobre certs experiments de recombinació d'ADN per tal d'avaluar-ne els riscos. El llibre descriu els debats sobre la seguretat i l'ètica d'aquesta tecnologia emergent, així com les tensions entre els científics i la comunitat política. A més, destaca la importància d'establir protocols de bioseguretat per prevenir la propagació de material genètic perillós.

● Desenvolupament de la Biotecnologia: Es mostra el naixement de la biotecnologia comercial a partir de la tècnica del clonatge gènic. S'explora com les universitats i les empreses van començar a col·laborar per desenvolupar productes basats en l'enginyeria genètica, com la insulina. Es menciona que es van patentar processos de clonació de gens i hi va haver batalles legals per aquestes patents.

● Teràpia Gènica: S'analitza el desenvolupament de la teràpia gènica, amb els seus alts i baixos. El llibre aborda els desafiaments i els fracassos, així com els avenços recents que han portat al tractament de certes malalties genètiques .

● CRISPR i Edició Genòmica: El llibre examina la descoberta i el desenvolupament del sistema CRISPR-Cas9 . Es detalla com CRISPR es va convertir en una eina poderosa per a l'edició genètica , i les implicacions ètiques i socials de poder alterar fàcilment l'ADN. També es discuteixen els experiments amb embrions humans utilitzant CRISPR , així com els debats sobre la modificació de la línia germinal.

● Aliments Transgènics: El llibre analitza la controvèrsia al voltant dels organismes modificats genèticament (OMG) o aliments transgènics . Explora els arguments a favor i en contra dels OMG i com la percepció pública va influir en la seva regulació . Es menciona l'interès per cultius modificats genèticament per a regions d'Àfrica que busquen millorar la seguretat alimentària i combatre la desnutrició .

● Bioseguretat i Bioweapons: El llibre aprofundeix en els temes de bioseguretat i l'ús potencial de la tecnologia genètica per a la creació de bioweapons . Explora la història dels programes de bioweapons a la Unió Soviètica i en altres països . També examina els riscos de l'ús malintencionat de tecnologies com CRISPR .

● Aspectes Ètics i Socials: Es discuteixen àmpliament els dilemes ètics i socials que planteja l'edició genètica. El llibre posa èmfasi en la necessitat de considerar no només els beneficis potencials, sinó també els possibles riscos per a la salut humana, la societat i el medi ambient. Hi ha una menció de la importància del diàleg entre científics i el públic .

En resum, "The Genetic Age" és una anàlisi exhaustiva dels avenços i les complexitats de l'enginyeria genètica. El llibre posa de manifest la necessitat d'un debat continu sobre les implicacions d'aquesta tecnologia, així com la importància de la col·laboració entre científics, reguladors i el públic en general per tal de garantir que els avenços genètics s'utilitzin de manera responsable i per al bé comú.

Els medicaments i el seu cost

En la mesura que tots els ciutadans disposem de cobertura asseguradora obligatòria finançada públicament no som del tot conscients del que representa la despesa sanitària. Si considerem la despesa farmacèutica únicament, el 81% dels catalans consumim algun medicament en un any, i això correspon de mitjana a un consum d’unes 19 receptes per persona i any. La magnitud de la despesa farmacèutica pública és notable, el 2023 vam gastar 3.861 milions € en total, un 24% del total que gastem en sanitat pública.

Ben segur que aquestes xifres fan reflexionar sobre la necessitat d’un ús eficient dels recursos. Molta gent no n’és coneixedora, però en realitat, la despesa farmacèutica feta als hospitals és lleugerament superior a les que es produeix a les farmàcies. El 2023 vam gastar 1.894 milions als hospitals, i en canvi, 1.787 milions a través de farmàcies. Aquest patró  d’augment del cost als hospitals seguirà creixent.

Tot plegat es resumeix en una dada que reflecteix la situació en cada moment, i que és la despesa mitjana pública per persona en farmàcia, que el 2023 va ser de 462€. A aquesta quantitat caldria afegir-hi la despesa privada que és una xifra que no apareix a les estadístiques. 

La despesa farmacèutica de les farmàcies va créixer un 3,7%  el 2023, per la quantitat de receptes (3,5%) i també pel preu dels medicaments (0,2%). Però la despesa als hospitals va créixer molt més, un 6%. Cal tenir en compte que a les farmàcies es on es dispensen fonamentalment els medicaments genèrics (que han perdut la patent) i que estan subjectes a un sistema de preus de referència que conté la despesa. En canvi als hospitals es concentren els medicaments més innovadors sota patent, ja sigui per pacients hospitalitzats o ambulatoris.

Les patents atorguen un monopoli temporal de 20 anys al fabricant innovador, però a la pràctica és menys temps. Es tarda fins a 10 anys en situar el medicament al mercat.  Els fabricants tenen aquesta protecció singular per tal de poder rendibilitzar el cost que representa desenvolupar un nou principi actiu. Es diu que són 2.500 milions $, però és una xifra molt controvertida i difícil de contrastar. El que si sabem és que la indústria farmacèutica innovadora és altament rendible. Si agafem les 500 empreses que segueix la revista Fortune al llarg del temps observarem que la indústria farmacèutica és la que té el marge més gran de totes.

Un altre element controvertit són els preus confidencials. Resulta que des de fa una dècada la indústria ha demanat que no es coneguin els preus dels nous medicaments que aprova i finança el govern amb diners públics. La indústria ho demana per motius comercials, per tal que altres països no aprenguin quin són els descomptes que apliquen i això els doni avantatges. Ara bé, si acceptem la confidencialitat del preu, com es fa possible la transparència de la despesa pública?

Hi ha per tant molts elements que trontollen i requereixen una reforma. Tenim preus de medicaments genèrics molt més alts que Suècia per exemple (fins a un 40%) i seguim acceptant que el preu dels medicaments patentats sigui confidencial, però pagat amb diner públic. Algú hauria d’assumir que tot plegat obliga a una revisió en profunditat.

Article per a la revista de l'Ateneu

PS. Durant el mes de novembre, un algoritme d'intel·ligència artificial, NotebookLM, ha anat fent resums de llibres. Potser alguns us n'heu adonat i altres no. He estat experimentant i he trobat que ho fa prou bé. En qualsevol cas, queda dit. 

Cartier-Bresson al KBR ara

Els motius i les conseqüències de l'elevat preu dels medicaments

Prescription for the People

El contingut del llibre (orientat als USA):

Introduction

Part I

1. People Everywhere Are Struggling to Get the Medicines They Need

2. The United States Has a Drug Problem

3. Millions of People Are Dying Needlessly

4. Cancer Patients Face Particularly Deadly Barriers to Medicines

5. The Current Medicine System Neglects Many Major Diseases

Part II

6. Corporate Research and Development Investments Are Exaggerated

7. The Current System Wastes Billions on Drug Marketing

8. The Current System Compromises Physician Integrity and Leads to Unethical Corporate Behavior

9. Medicines Are Priced at Whatever the Market Will Bear

10. Pharmaceutical Corporations Reap History-Making Pro ts

Part III

11. The For-Profit Medicine Arguments Are Patently False

12. Medicine Patents Are Extended Too Far and Too Wide

13. Patent Protectionism Stunts the Development of New Medicines

14. Governments, Not Private Corporations, Drive Medicine Innovation

15. Taxpayers and Patients Pay Twice for Patented Medicines

Part IV

16. Medicines Are a Public Good

17. Medicine Patents Are Arti cial, Recent, and Government-Created

18. The United States and Big Pharma Play the Bully in Extending Patents

19. Pharma-Pushed Trade Agreements Steal the Power of Democratically Elected Governments

Part V

20. Current Law Provides Opportunities for Affordable Generic Medicines

21. There Is a Better Way to Develop Medicines

22. Human Rights Law Demands Access to Essential Medicines

Conclusion

Notes

Index

Repensar la innovació en medicaments

 Rethinking Innovation in Drugs: A Pathway to Health for All

En un article recent la Mariana Mazucatto insisteix en el seu argument. És prou conegut i alhora encara convé insistir més. Cal reconèixer el paper del finançament públic a la recerca i innovació en nous medicaments. L'exemple de Moderna i la vacuna de la Covid és prou clar i ja l'he explicat anteriorment. Moderna va rebre 1000 milions $ del govern en ajudes per la recerca i alhora va comprar 1500 milions $ en vacunes per a 100 milions de dosis. El total dedicat pel govern nordamericà a la tecnologia de vacunes mRNA va ser de 31.900 milions $.

Els missatges:

• It is essential to recognize that health innovation emerges from collective intelligence
• It is imperative to bolster financial commitments to medical research and development, viewing this as a strategic long-term investment rather than a short-term expenditure, and to protect existing budgets
• It is crucial to leverage procurement mechanisms to shape market opportunities that align with public health needs  

Malgrat que el finançament és imprescindible, cal una nova governança de la innovació. Unes noves prioritats de recerca i una revisió del problema de les patents. Una proposta que ja s'ha fet moltes vegades però que ningú gosa encapçalar. En altres ocasions ja ho he explicat. Malgrat que les regles del mercat són transnacionals, els governs actuen a l'àmbit nacional. S'han creat organismes multilaterals per garantir el comerç mundial però no per a la regulació necessària de la política sanitària. La OMS en aquest sentit i a l'àmbit dels medicaments afegeix poc.

La Mariana Mazucatto resumeix en aquest article la seva posició sobre la innovació al sector farmacèutic. Ho ha dit en altres llocs, però insisteix que cal una nova governança de la innovació. Bàsicament el missatge és que el govern no pot restar passiu com ara. Reprodueixo el paràgraf clau:

While funding is essential, it alone is not the solution. Government should adopt a mission-oriented approach to drug innovation, setting bold goals related to public health that serve to catalyze innovation and investment — goals that prioritize improved patient outcomes, reduction in disease prevalence, and access equity.Achieving such bold goals would necessitate a reform of intellectual property rights. Moreover, it would require a shift in how collaborations between the public and private sectors are structured to recognize that innovation results from a collective effort, valuing contributions from both public and private entities. And it would require governments to foster collaboration across different ministries, thereby avoiding the compartmentalized governance of health. The excessive tendency of governments to outsource key operations has unfortunately weakened these capacities.

Monet, ara a Orsay

 

Polarització política

 THE GREAT POLARIZATION. How Ideas, Power, and Policies Drive Inequality

Llegiré capítols seleccionats d'aquest llibre, m'interesa el 1 i 9 i la part IV.

Índex del llibre:

Introduction, by Joseph E. Stiglitz and Rudiger L. von Arnim

Part I. America’s Growing Inequality

1. Alternative Theories of Inequality: Causes, Consequences, and Policies, by Joseph E. Stiglitz

Part II. Recasting the Evidence in a New Light

2. Labor Market Segmentation and the Distribution of Income, by Ellis Scharfenaker and Markus Schneider

3. The Cost of Gender Inequality: Structural Change and the Labor Share of Income, by Stephanie Seguino and Elissa Braunstein

4. The Postwar Trajectory of the U.S. Labor Share: Structural Change and Secular Stagnation, by Jose Barrales-Ruiz, Ivan Mendieta-Muñoz, Codrina Rada, Ansel Schiavone, and Rudiger L. von Arnim

5. The Changing Patterns of Income Inequality in the United States, 1917–2017, by Gérard Duménil and Dominique Lévy

Part III. Policy Matters: Labor Markets, Education, Tax, and Intellectual Property

6. Policy Decisions’ Role in Wage Suppression and Inequality, by Lawrence Mishel

7. “Leave Something for the Risk-Takers:” How the Democrats Rebuilt Structural Racism and Hastened the Great Polarization, 1964–1978, by Julia Ott

8. Teachers’ Unions and Public Education During the Great Polarization, by Eunice Han and Thomas N. Maloney

9. Is Intellectual Property the Root of All Evil? Patents, Copyrights, and Inequality, by Dean Baker

Part IV. The Political Economy of Inequality: Political Context and the Way Forward

10. The Economic Discourse on Income Inequality, by Korkut A. Ertürk

11. Redistribution and Social Exclusion in the United States and Germany, by Marcel Paret and Michael Levien

12. A Race-Conscious Economic Rights Approach to Providing Economic Security for All, by Darrick Hamilton

13. Law and the Collective Struggle for Economic Justice, by Marion Crain

Contributors

Què cal fer per desarriscar a la R+D farmacèutica?

Per reduir la incertesa a la recerca cal canviar d'estratègia, enlloc de fer-ho a casa cal comprar-ho fet. Aquest és el missatge que s'ha instal·lat al mercat. Així de fàcil i alhora així de costós (si ho hem de valorar atenint-nos a transaccions recents). La financialització dels medicaments ha accelerat aquesta tendència encara més.

Les empreses farmacèutiques van protagonitzar el 2023 operacions de compra d'actius per valor de 237 mil milions de dòlars en 268 operacions. Aquesta xifra és un 50% més respecte al 2022 segons PwC. Els ingressos procedents de les vendes de la vacuna i els antivirals orals contra la Covid han permès per exemple a Pfizer comptar amb una gran caixa per a compres. Ha fet l'operació més gran de l'any de la indústria de la salut i la tercera major de tots els sectors a nivell mundial va comprar Seagen, una biotecnològica especialitzada en tractaments contra el càncer, per 43.000 milions de dòlars, inclòs deute.

Encara no tenim dades de R+D de 2023, però si mirem l'informe de Deloitte veiem que la despesa total R+D de la indústria el 2022 va ser 139 mil milions$. 

Una any més la indústria ha gastat més comprant que invertint en recerca. Aquest és el resum de tot plegat. Ara d'això se'n diu "de-risking", desarriscar, que vol dir reduir la incertesa de la R+D interna mitjançant la compra d'actius en fase avançada a d'altres empreses.

En aquest context, les dades que es publiquen sobre el cost de la R+D d'una nova mol·lècula són pures suposicions, en la mesura que l'estimació precisa quan hi ha aquest volum d'inversió en actius esdevé molt complex d'assignar. Per això l'informe de Deloitte que ha acabat de sortir, no el comentaré.

Quin és el problema de desarriscar? Doncs que hi ha un incentiu elevat a fer-ho perquè els mercats financers ho valoren molt bé, i per tant aporten beneficis privats als accionistes. Ara bé, el cost final d'aquestes operacions de fusions i adquisicions acaben traslladant-se al preu del medicament, i per tant en la mesura que hi ha assegurança obligatòria, un cost social.

Què caldria fer? Doncs en la mesura que les empreses són globals i no tenim un govern global, esdevé poc creïble qualsevol acció d'un govern per a reduir la tendència. Sempre he cregut que l'OCDE hauria de fixar prioritats de recerca en salut i sostres indicatius de despesa en medicaments segons morbiditat, de la mateixa manera que va encapçalar la fiscalitat mínima de les empreses al 15% i se'n va sortint. 

PS. Cal dir que no totes les M&A són per comprar mol·lècules, algunes són per assolir més poder de mercat. Però separar unes de les altres esdevé complicat.

PS. Cal dir que comparar inversió en actius i despesa en R+D és un exercici delicat. La xifra a comparar seria el valor estimat de les patents en el moment, per tant fluxos de caixa descomptats. 

PS. Cal dir que les dades que van aparèixer a alguns mitjans fa uns dies sobre aquesta qüestió són del tot imprecises, o falses, com vulgueu, no diré més.

Els nirvis de la indústria farmacèutica europea

 Assessment of main provisions and key EFPIA recommendations on the revision of the pharmaceutical package

La proposta de nova regulació farmacèutica europea ha desfermat la preocupació a una indústria que ja havia d'estar preocupada abans que això passés. I és que només veient els medicaments que s'han aprovat els darrers temps i la inversió en recerca recent, sabem que anem a empentes i rodolons.

En aquest context hi ha nirvis de la indústria sobretot per dues coses: per la protecció de dades regulatòries i per l'exclusivitat de mercat dels medicaments orfes. Diguem-ho clar, perquè la regulació de patents segueixi protegint d'igual forma el monopoli temporal. Aquest és el concepte. Després ve el detall de facilitar l'accés als medicaments per part dels pacients, però això ja són els serrells. 

Ahir UK ja va aprovar el Exa-cel, el medicament de CRISPR Therapeutics i ho va fer amb dues indicacions, anèmia de cèl·lules falciformes i beta-thalassemia. És la primera vegada al món que s'aprova definitivament una teràpia genètica ex-vivo basada en CRISPR. A la FDA un consell assessor va donar la seva aprovació que s'espera sigui definitiva el dia 8 de desembre. 

Curiosament CRISPR Therapeutics té la seu social a Europa ,no-UE , a Suïssa, a Zug. La va fundar Emmanuelle Charpentier fa 10 anys, guanyadora del Nobel amb Jennifer Doudna. Ara bé, només hi té la seu social. Tot, tot s'ha fet junt amb Vertex a Boston. Si mirem la vacuna de Pfizer va ser originada a Alemanya (Biontech), però va comercialitzar-se com nord-americana. Podríem repassar molts més exemples on la recerca europea és potent i la comercialització s'esvaeix. Però això no ho arreglarà la protecció mitjançant patents.

La indústria europea ens explica en un document quina serà la seva estratègia de lobby per als propers mesos i després d'explicar que la redacció actual provocarà el diluvi universal (menys accés als medicaments), diu el que cal fer (RDP vol dir protecció de dades regulatòries i OME vol dir exclusivitat de mercat de medicaments orfes):

• In line with the European Council Conclusions (March 2023), Europe needs to strengthen, rather than cut, the region’s RDP baseline and OME.
• Providing meaningful and predictable incentives, attainable fairly, that would encourage additional R&D investment compared to today.
• Jointly addressing barriers and delays to access based on a shared understanding of the evidence generated by the European Access Hurdles Portal.
• Limiting Bolar exemption for activities related to seeking regulatory approval.
• Developing a patient-centred, more inclusive definition of unmet medical need.
• By acknowledging the value of innovation and encouraging advancements in prevention, treatments and care, Europe can ensure that no patient is left behind.
• A robust framework for mechanism of action Paediatric Investigation Plans (PIPs) is essential to ensure that this new obligation is effective to achieve its purpose and is manageable for developers.
• Further optimising the regulatory framework and ensuring maximum use of expedited pathways in support of patient needs.
• Ensuring that supply chain and environmental requirements are proportionate and fit-for-purpose while not prohibiting or delaying patient access to medicinal products.

No entrarem en detall de cada qüestió ara. Convé repassar el document. Únicament caldria dir que anem molt endarrerits en el temps amb la regulació farmacèutica a Europa i això ens ha fet perdre pistonada. Que hi ha retards en l'accés, ho sabem, però aquest és sobretot un problema dels països i dels seus recursos financers. Convindria que la reflexió no fos tant en la protecció de patents i en canvi en els incentius a la recerca necessària per a millorar la salut poblacional. Per tant una reflexió conjunta, indústria i governs, de quines haurien de ser les prioritats i establir mecanismes per a dur-ho a terme (d'això no n'he vist res a la regulació proposada). Posar incentius sense assenyalar prioritats no ens menarà a una solució dels problemes actuals. Ho sabem també.

Albarrán Cabrera

Pharmanòmica

 Pharmanomics. How Big Pharma Destroys Global Health

He enllestit la lectura d'aquest llibre, on el pitjor és el títol, mentre que el contingut és desigual. Ja he dit moltes vegades que tota generalització acaba en distorsió d'informació. Dir que big pharma destrueix la salut global és agosarat d'entrada. Hi ha de tot com per tot arreu

El capítol 1 va dedicat a escàndols de la indústria. Tema conegut i explicat suficientment a molts llibres que he mostrat en aquest blog. Si n'heu llegit algun, us podeu saltar el capítol. Que hi hagi escàndals no vol dir que tots siguin de tots i de la mateixa manera, hi ha nivells, és clar. El dels Sackler assoleix el nivell màxim d'escàndol de tots els temps.

El segon capítol parla de la financialització del sector. Tema familiar també pels que llegiu el blog. S'oblida del llibre "Capitalizing a cure" i en canvi fa un repàs a qüestions concretes de tres companyies, Pfizer, Gilead i Abbvie. Tot explicat i detallat, bé però curt.

El tercer va de la vacuna COVID amb una breu nota sobre Moderna i el programa COVAX. El quart entra en detalls de la pandèmia i com la monetitzen AstraZeneca, Pfizer, Moderna, per guardar. El capítol 6 va d'hospitals i no sé perquè. El setè de les llicències i acords TRIPS en temps de pandèmia, és una crònica d'un desgavell.

Acaba el vuitè capítol sobre què caldria fer, fonamentalment amb el monopoli que atorguen les patents. Es fa aquestes preguntes:

Why should the public contribute tax money to the development of most of the drugs we use while our citizens then cannot afford those same drugs? Why do we remain dependent on a pharmaceutical industry that has slashed investment in the actual production of medicines, therefore rendering ourselves unable to deal with epidemics that might become more frequent in future decades?

I de tot el que diu em quedo amb una referència a considerar en el futur. Duncan McCann proposa la creació d'una Propietat Intel·lectual Pública Comunitària amb unes regles. Trobareu l'informe aquí. En parlarem més endavant.

Segons l'interès de cadascú, al llibre apareixen algunes informacions útils, ara bé, d'altres són simplement refregits de dades aparegudes en altres llocs i sense massa ordre. Si jo hagués estat l'editor li hauria demanat revisar-lo en profunditat, però els de Verso són així.

Té múscul la indústria biotech?

Informe de la BioRegió 2022. El sector de les ciències de la vida i la salut a Catalunya

El dinamisme de la recerca en ciències de la vida a Catalunya és indubtable. Es mou però cap a on?. Avança realment o només crea expectatives?. 

He estat aquests dies a BioSpain2023, una trobada clau del sector, on el paper de les empreses catalanes també és notori. Hi havia 800 empreses en total, gairebé 2000 assistents. Però el més important és què es comprava i què es venia. 

Hi havia 744 actius per vendre, 323 productes i 1478 serveis. Les xifres impressionen, certament. I alguns poden preguntar-se quins són els actius en venda? Doncs fonamentalment patents i llicències. Per exemple, en miro una d'un institut públic (Sant Pau/UAB) "FANCONINIB – TARGETING DNA REPAIR IN CANCER THERAPEUTICS" (Fanconinib presents a new mechanism of action for cancer treatment that targets DNA repair and aims to "Fanconize" cancer cells and kill them by breaking their chromosomes through the inhibition of the FA/BRCA pathway. Currently there are no specific drugs in the market with inhibitory effect on this pathway). L'origen és una extensió d'indicació sobre un medicament existent.

I per què se'n diuen actius, si ningú sap com anotar-los com a tals en una comptabilitat? Doncs perquè és l'exemple més clar de financialització dels medicaments. Ho vaig explicar el mes de febrer passat comentant el gran llibre de Victor Roy, "Capitalizing a cure". Allà explica que el que es compra i es ven són expectatives financeres sobre teràpies més o menys elaborades que cotitzaran a borsa .

Miro quan és la inversió de 2022 en startups a Catalunya i em diu 455 milions, i algú treu pit com si fos molt. Miro què ha fet una sola empresa i Pfizer aquest any veig que ha comprat Seegene per 43 mil milions de dòlars, xifra record. Podem dir que Pfizer ha pagat cara l'externalització de la recerca d'un medicament oncològic (Conjugat Anticos-fàrmac ADC)? No ho sabem, ara bé el dia que el posi al mercat recordeu la xifra que li ha costat allunyar-se del risc de la R+D.

Les diferències en les xifres d'inversió entre noves empreses i gran indústria farmacèutica són abismals. Les notícies que es generen a premsa per les primeres són moltes però mai sabem on acaben. Les segones, són poques i acaben en un preu estratosfèric, que llavors si que és notícia.

Algú hauria de posar una mica de seny i realisme a tot plegat. Cal admetre que la musculatura de la traslació de la recerca a clínica és feble i que no tenim recursos per aplicar-hi, malgrat tenir talent, i molt. La funció de producció va més coixa per la K (de capital) en comparació de la L (de labour/talent). I sobretot per l'entorn/ecosistema que es necessita perquè la K i la L reixin. Més K i prou no es la solució.

Sempre recordaré el dia que jo estava a Berkeley i l'Ed Penhoet em va dir: "mira, els Estat Units ja no som líders mundials en cotxes, ni en molts sectors on la Xina ens ha passat pel davant, ara bé en ciències de la vida ens hi mantindrem. La gent pot parlar de recerca en xarxa i descentralitzada, però nosaltres la controlarem, controlarem la xarxa". És a dir el poder econòmic, la financialització es mantindria a les mans del USA. D'això en fa uns quinze anys. Mireu el CV de l'Ed Penhoet si no el coneixieu abans, i veureu el seu nivell.

I després de tot plegat i en relació a Catalunya, m'agradaria veure els resultats de la inversió en recerca pública, on són les patents? què han costat?  quants diners n'hem recuperat i qui és l'últim tenidor?. Fa molts anys que ho busco i no ho trobo. Potser perquè no existeix, o potser perquè no interessa que existeixi. Tant costaria un registre d'actius públics? Qüestió de transparència pendent, una vegada més.

PS. Aquest és un tema que no es pot ventilar amb un escrit curt. Per tant serveixin aquests paràgrafs com a punt de reflexió tant sols.

PS. He posat al buscador d'actius CRISPR i em trobo que només n'hi ha 8 (cap provinent de Catalunya). Increïble. Ningú podria imaginar als USA un congrés Biotech on 8 dels 744 actius, un 1% fos CRISPR a data d'avui (0% de Catalunya). No m'he mirat el detall però suposo que són oligonucleòtids, allò que es pot patentar.

Rocio Madrid al KBR

Lliçons sobre política farmacèutica (3)

Regulation, Innovation and Competition in Pharmaceutical Markets

Si voleu un llibre introductori que descriu amb precisió el mercat farmacèutic aquesta és l'opció del moment. Els conceptes habituals necessaris per moure's bé en aquest entorn són explicats amb tots els detalls.

M'ha interessat especialment el tema de pagar per retardar l'entrada dels genèrics, els acords de pagament invers, perquè s'explica amb tota claredat una pràctica vergonyosa de la indústria que ja coneixia però que em faltaven peces.

Es tracta d'això:

‘reverse payment’ patent settlement agreements (also called pay-for-delay settlements), because they provide for the patentee to pay the alleged infringer, rather than the opposite (considering the standard expectation that a defendant would pay a plaintiff to settle), with the aim of delaying its market entry. In other words, in its typical scheme, the brand-name drug pharmaceutical company enters into an agreement with the generic competitor to settle the dispute and to limit its market entry in return for a transfer of value.1 Such transfer can take different forms, including either a direct monetary payment or another form of valuable agreement (eg an authorised licensed entry at a specific date, distribution agreements, favourable terms in a side deal in which the originator company grants a commercial benefit to the generic company), or both. 

Aquest és l'índex del llibre: 

Introduction 1

I. The Different Faces of Pharmaceutical Markets 1

PART I

1. Regulating Entry 15

I. The Main Features of Pharmaceutical Markets: The Supply Side and the Demand Side 15

II. The Product Life Cycle and the Costs of Innovation 20

III. The Access to the Market: Regulatory Approaches 23

A. The European Regulatory Framework 23

B. The US Regulatory Framework 27

IV. Concluding Remarks 33

2. Regulating Exclusivity 34

I. The Interplay between Regulatory Exclusivities and Intellectual Property Rights 34

II. Intellectual Property Rights in the Pharmaceutical Industry: An Overview on the Role of Patents 35

III. EU Supplementary Protection Certificate and US Patent Term Restoration 41

IV. Regulatory Exclusivity 48

V. Research and Bolar Exemptions 52

VI. Exhaustion Doctrine and Parallel Trade 59

VII. Concluding Remarks 63

3. Regulating Prices 64

I. Pharmaceutical Pricing and Reimbursement Systems in Europe 64

II. The US System 70

III. Concluding Remarks 76

viii Contents

PART II

4. Competition Law Enforcement in Pharmaceutical Markets: An Introduction 79

I. EU and US Antitrust Rules: An Essential Overview 79

II. Antitrust Enforcement in the Pharmaceutical Sector 87

III. Market Definition 95

IV. Concluding Remarks 100

5. Reverse Payment Patent Settlements 102

I. The Recurrence of Reverse Payment Patent Settlements in Pharmaceutical Markets 102

II. Reverse Payment Patent Settlements in the United States 105

A. Earlier Case Law and the Actavis Ruling 105

B. Critical Issues after Actavis 109

C. Further Developments 113

III. EU Case Law on Reverse Payment Patent Settlements 119

A. Lundbeck 120

B. Generics 123

IV. Comparative Analysis 127

A. Legal Frameworks 127

B. The Antitrust Assessment 129

V. Concluding Remarks 134

6. Product Hopping 136

I. Pharmaceutical Product Reformulations 136

II. Product Hopping before US Courts 140

III. The EU Experience 146

IV. The Antitrust Assessment of Product Reformulation 151

V. Concluding Remarks 155

7. Excessive Drug Pricing 157

I. The Resurgence of Excessive Pricing Cases in the Pharmaceutical Sector 157

II. Excessive Pricing under EU Competition Law 161

A. Aspen 165

III. The US Approach 169

IV. The Role of Antitrust Enforcement on Excessive Drug Prices 176

V. Concluding Remarks 178

PART III

8. Further Interactions: Pharmaceutical Markets, Intellectual Property and Human Rights 183

I. The Right to Health and Access to Medicines and the Relationship with Intellectual Property Rights: An Overview 183

II. Compulsory Licensing 191

III. Concluding Remarks 196

9. Public Health and Public Interest in Competition Law 198

I. Public Health and Competition Law 198

II. Competition Law and Non-competition Interests 203

III. Concluding Remarks 208

Conclusion 209

Bibliography 213

Index 233

Canviant la funció de producció de les proves diagnòstiques

 Real-Time, Multiplexed SHERLOCK for in Vitro Diagnostics

Durant la pandèmia es va produir una innovació notable a la tecnologia de proves diagnòstiques. Va passar desapercebuda per alguns, però no pels que llegiu aquest blog. Es tracta d'utilitzar CRISPR que inicialment s'ha desenvolupat per a edició genètica, per a la detecció d'àcids nucleïcs en un sol pas, i per tant també de Sars-COV-2. La dificultat d'aplicació que tenia aquella prova, que va rebre el vist-i-plau de la FDA era que el procés no es podia automatitzar, i per tant calia amplificació prèvia. Ara acaba de publicar-se la prova definitiva que pot capgirar moltes coses, i que per tant pot canviar la funció de producció dels laboratoris. La troballa d'enzims termoestables ha estat la qüestió clau per a l'èxit de l'equip de Feng Zhang.

Cal dir que la companyia rival, Mammoth Biosciences, de Jennifer Doudna,  també té en marxa una prova similar: DETECTR BOOST.

I ara ja ha començat el procés de patentar enzims. Tant per una empresa com per l'altre. I això esdevé inadmisible si el que es pretén patentar la natura o variacions sobre la natura. Però ningú se n'està adonant , als USA ja s'ha fet tard, però a Europa encara hi som a temps.

N'estic segur que les patents, una vegada més, limitaran l'accés a aquesta gran innovació.

Cartier-Bresson

PS. Per si voleu saber com funciona DETECTR BOOST

PS. Per tal de comprendre l'abast del que signifiquen les proves diagnòstiques basades en CRISPR el millor és consultar un article de revisió com aquest. I la taula següent conté les dades bàsiques:

Characteristics of reported CRISPR-based diagnostics

From: CRISPR-based diagnostics

Name	Enzyme	Preamplification	Assay timea (min)	Sample preparation	Readout	Applications	LODc (mol l−1)	LODc (copies per ml)3	References
CRISPR type II
NASBACCb	Cas9	NASBA	120–360 (one pot)	Column-based or crude extraction	Colometry	Discrimination between African and American ZIKV	1.0 × 10–15	6.0 × 105	25
CRISPR–Chip	Cas9	–	15	Column-based	Electrochemical	Detection of gDNA from cell lines and DMD patients	2.3 × 10–15	1.4 × 106	45
CRISDA	Cas9 nickase	SDA	90	Column-based	Fluorescence	Detection of gDNA; breast-cancer-associated SNPs in cell lines	2.5 × 10–19	1.5 × 102	27
FLASH	Cas9	PCR	NS	Column-based	NGS	Detection of gDNA; antimicrobial resistance genes in clinical samples	1.9 × 10–18	1.1 × 103	71
CAS-EXPAR	Cas9	EXPAR	60	Chemical (phase separation)	Fluorescence	Sensing of methylated DNA; L. monocytogenes mRNA	8.2 × 10–19	4.9 × 102	91
Cas9nAR	Cas9 nickase	Strand-displacing DNA polymerase	60	Column-based	Fluorescence	Detection of bacteria (S. typhimurium, E. coli, M. smegmatis, S. erythraea); detection of KRAS SNPs in cell lines	1.7 × 10–19	1.0 × 102	111
CRISPR type V
DETECTR	Cas12a	RPA	10 (RPA) and 60–120 (CRISPR)	Crude extraction	Fluorescence	Detection of HPV16 and HPV18 in human samples	1.0 × 10–18	6.0 × 102	36
Cas14-DETECTR	Cas14 (Cas12f)	PCR	NS (PCR) and 120 (CRISPR)	Crude extraction	Fluorescence	Detection of HERC2 SNPs in human samples	n.s.	6.0 × 103	41
HOLMES	Cas12a	PCR	88 (PCR) and 15 (CRISPR)	Column-based	Fluorescence	SNP discrimination in cell lines and human samples; detection of viruses (PRV, JEV); virus-strain discrimination	1.0 × 10–17	6.6 × 103	37,38
CRISPR-materials	Cas12a	RPA	40 (RPA) and 240 (CRISPR)	Synthetic targets	Fluorescence or μPAD (visual and electronic)	Detection of EBOV synthetic RNA	1.0 × 10–17	6.6 × 103	79,80
CDetection	Cas12b	RPA	10 (RPA) and 60–180 (CRISPR)	Synthetic targets or crude extraction	Fluorescence	Detection of HPV16; human ABO blood genotyping; BRCA1 and TP53 SNPs	1.0 × 10–18	6.0 × 102	112
HOLMESv2	Cas12b	LAMP	40 (LAMP) and 35 (CRISPR) or 120 (one pot)	NS	Fluorescence	SNP discrimination in cell lines; RNA virus detection (JEV); human mRNA and circular RNA detection; DNA methylation	1.0 × 10–17	6.0 × 103	39
E-CRISPR	Cas12a	–	30–180	Synthetic targets (nucleic acids)	Electrochemical	Detection of viruses (HPV16, PB19) and protein (TGF-ß1)	5.0 × 10–11	3.0 × 1010	77
CRISPR type VI
–	Cas13	–	NS	NS	Fluorescence	Detection of human mRNA; detection of bacteriophage λ-RNA	1.0 × 10–12	6.0 × 108	30,31
SHERLOCK	Cas13	NASBA or RPA	132 (NASBA) or 120 (RPA) and 60–180 (CRISPR)	Column-based or crude extraction	Fluorescence	Detection of viruses (ZIKV, DENV) and bacteria (E. coli, K. pneumoniae, P. aeruginosa, M. tuberculosis, S. aureus); discrimination between virus strains; detection of SNPs	2.0 × 10–18	1.2 × 103	32
SHERLOCKv2b	Cas13	RPA	60 (RPA) and 60–180 (CRISPR) or 60–180 (one pot)	Column-based or crude extraction	Fluorescence or lateral flow	Detection of viruses (ZIKV, DENV) and bacteria (P. aeruginosa, S. aureus); discrimination between virus strains; detection of SNPs	8.0 × 10–21	4.8	22,34
SHINEb	Cas13	RPA	50 (one pot)	Crude extraction	Fluorescence or lateral flow	Detection of SARS-CoV-2	8.3 × 10–18	5.0 × 103	62
STOPCovidb	Cas12b	LAMP	60 (one pot)	Crude extraction	Fluorescence or lateral flow	Detection of SARS-CoV-2	3.3 × 10–18	2.0 × 103	63
CARMEN	Cas13	PCR or RPA	20 (RPA) and 180 (CRISPR)	Column-based	Fluorescence	Detection of 169 viruses; subtyping of influenza A strains; detection of HIV drug-resistant mutations	9 × 10–19	5.4 × 102	67
APC-Cas	Cas13	Allosteric-probe-initiated amplification with DNA polymerase	110 (APC) and 30 (CRISPR)	None	Fluorescence	Detection of S. enteritidis	One colony-forming unit	–	92
	Cas13	–	<240	Column-based	Electrochemical	Detection of microRNAs (miR-19b and miR-20a)	1 × 10–11	6.0 × 109	46
PECL-CRISPR	Cas13	EXPAR	30 (CRISPR), 30 (phosphorylation of pre-trigger), 30 (EXPAR)	Column-based	Electrochemiluminescence	Detection of microRNAs (miR-17, let‐7 family miRNAs)	1.0 × 10–15	6.0 × 105	78

1. NS, not specified; APC-Cas, allosteric probe-initiated catalysis and CRISPR-Cas13a system; BRCA1, breast cancer 1 gene; circRNA, circular RNA; Cas9nAR, Cas9 nickase-based amplification reaction; CRISDA, CRISPR–Cas9-triggered nicking endonuclease-mediated strand-displacement amplification; DENV, dengue virus; DMD, Duchenne muscular dystrophy; EBOV, Ebola virus; E. coli, Escherichia coli; HERC2, HECT and RLD domain containing E3 ubiquitin protein ligase 2 gene; HPV, human papillomavirus; JEV, Japanese encephalitis virus; K. pneumoniae, Klebsiella pneumoniae; KRAS, KRAS proto-oncogene GTPase; M. smegmatis, Mycobacterium smegmatis; M. tuberculosis, Mycobacterium tuberculosis; PECL, portable electrochemiluminescence chip; P. aeruginosa, Pseudomonas aeruginosa; PB19, parvovirus B19; PRV, pseudorabies virus; S. erythraea, Saccharopolyspora erythraea; S. aureus, Staphylococcus aureus; S. enteritidis, Salmonella enteritidis; S. typhimurium, Salmonella typhimurium; TP53, tumour protein P53 gene.
2. aAssay time indicates the approximate incubation time most frequently used in the referred study (different assay times can be reported, depending on the intended sensitivity and the readout).
3. bPOC compatibility indicates whether the entire assay as reported—including sample preparation (that is, crude extraction) and readout—can be performed at POC or in the field with minimal equipment.
4. cLimits of detection cannot always be directly compared across studies, in particular because some studies did not report how the LOD was determined, or reported the target concentration either in the transport media of the sample or in the final reaction. The LODs shown here reflect the optimal LODs reported. In general, LODs depend on the type of input material (raw or synthetic), type of readout and incubation time.