Politicizing Political Liberalism: On the Containment of Illiberal and Antidemocratic Views
Ara que el suport a les idees extremes creix, hi ha motius per a preguntar-se per què. Però molts volen estalviar-s´ho i imposen un "cordó sanitari" a determinades idees que consideren infeccioses. Ben bé no saben què és però queda bé per confirmar que estan en possessió de la veritat. Només fan cordó cap una banda, resulta que cap a l'altra no cal. No hi crec en aquestes estratègies perquè victimitzen i alhora reforcen el marc mental del victimitzat. El resultat és contrari al que es pretén.
Però què cal fer per a protegir la democràcia?. En bona part ja ho he explicat en escrits anteriors. Ara bé, un llibre que acaba de sortir recupera els arguments de John Rawls i mostra la necessitat de contenció dels sentiments antidemocràtics. S'hi pot estar d'acord o no, però és una posició que s'allunya precisament dels cordons sanitaris i reclama més autodefensa.
Aquí va el resum amb IA.
El llibre "Politicizing Political Liberalism: On the Containment of Illiberal and Antidemocratic Views" de Gabriele Badano i Alasia Nuti, publicat per Oxford University Press el 2024, explora la manera en què les societats liberals democràtiques poden defensar-se de les amenaces internes, com ara el creixement de sentiments il·liberals i antidemocràtics, sense trair els seus propis valors.
Aquí hi ha un resum detallat dels temes i arguments clau del llibre:
Introducció i Marc Teòric:
- El llibre comença plantejant la urgència de teoritzar sobre com reaccionar davant les amenaces internes als valors liberals democràtics.
- Es critica l'enfocament de la democràcia militant, que suggereix la repressió legal d'actors il·liberals i antidemocràtics, tot i que aquest enfocament s'ha tornat a emprar recentment.
- Es presenta el liberalisme polític de Rawls com a marc teòric, argumentant que s'ha de complementar i elaborar per adaptar-lo a la política contemporània.
- El llibre es divideix en dues parts principals: la primera aborda qüestions fonamentals, i la segona presenta una teoria normativa de l'autodefensa liberal democràtica.
Part I: Qüestions Fonamentals:
- Capítol 1: S'examina el propòsit del liberalisme polític, qüestionant la visió que es limita a establir la coherència interna del liberalisme. Es proposa una visió que inclogui societats mínimament liberals i no només les societats ben ordenades. Es defineixen dues visions del liberalisme polític: l'externa i la interna, aquesta última restricteix l'anàlisi a societats ideals. Es proposa una visió interna a societats mínimament liberals.
- Capítol 2: S'explora la raó per excloure les persones irraonables de la raó pública, argumentant que les idees raonables són els valors fonamentals del liberalisme polític. S'analitzen les crítiques a aquesta distinció i es justifica la seva importància per a la cooperació social. Es defineixen la legitimitat com la justificació a persones raonables i s'exclou els irraonables de la circumscripció de la raó pública. Es refuta la idea que els irraonables serien persuadits per raons de conveniència, assenyalant la importància de la justificació moral.
- Capítol 3: Es discuteix si es pot demanar als oprimits que siguin raonables, considerant la injustícia que pateixen. S'estableix una visió de no autosacrifici, que permet als oprimits apartar-se de la raó pública quan les condicions són injustes, sempre que no causin patiment a altres grups oprimits. S'examina el concepte de civilitat en el context de la raó pública.
Part II: Teoria Normativa de l'Autodefensa Liberal Democràtica:
- Capítol 4: S'introdueix el deure de pressió per part dels ciutadans comuns per defensar la democràcia liberal, especialment contra el populisme radical de dretes (RWP). Es destaca la importància del compromís retòric i les accions de pressió dels ciutadans per defensar les institucions liberals democràtiques. S'estableixen tres nivells de mesures de contenció: mesures estatals suaus, mesures suaus no estatals, i mesures estatals militants, les quals s'han d'utilitzar només sota condicions limitades.
- Capítol 5: S'analitza el paper dels partits polítics i es defineix el deure de transformar la raó pública per part dels partidaris de partits raonables, amb l'objectiu de recuperar suport dels competidors irraonables. S'argumenta que la transformació de la raó pública ha de ser estratègica però sincera, i s'explora com partits de diferents ideologies poden contribuir a la contenció de moviments populistes. Es defensa la sinceritat del comportament estratègic segons Rawls.
- Capítol 6: S'aborda el paper dels municipis i es defineixen dos deures de contenció: el deure de no cooperació raonable amb els governs centrals irraonables i el deure de prefiguració liberal política dins la seva jurisdicció. S'argumenta que els municipis han de promoure iniciatives que fomentin la llibertat, la igualtat i la justícia. S'analitzen exemples de ciutats que promouen la inclusió i la interculturalitat.
Conclusió:
- Es recapitula la necessitat d'un marc liberal polític més realista, que inclogui l'anàlisi de societats mínimament liberals i accepti que alguns ciutadans seran obligats a obeir un ordre polític que els és inacceptable.
- Es reitera que la contenció de punts de vista irraonables és una part important de l'autodefensa liberal democràtica, i que les mesures estatals repressives per si soles són insuficients. S'ha de mobilitzar actors no estatals per defensar els valors liberals democràtics.
- Es reconeix que la teoria de la contenció presentada al llibre no és exhaustiva i es deixa oberta la porta per a futures investigacions i anàlisis.
En resum, "Politicizing Political Liberalism" ofereix una anàlisi exhaustiva i original de com les societats liberals democràtiques poden fer front a les amenaces internes, tot promovent un enfocament més realista i inclusiu que combina l'estudi de la teoria ideal i no ideal. El llibre destaca la importància de la participació ciutadana, el paper dels partits polítics i la capacitat d'acció dels municipis com a pilars fonamentals per a la contenció de punts de vista il·liberals i la defensa dels valors democràtics.