Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta marc mental. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta marc mental. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades

07 de febrer 2025

Ara és el temps dels monstres (2)

Politicizing Political Liberalism: On the Containment of Illiberal and Antidemocratic Views 

Ara que el suport a les idees extremes creix, hi ha motius per a preguntar-se per què.  Però molts volen estalviar-s´ho i imposen un "cordó sanitari" a determinades idees que consideren infeccioses. Ben bé no saben què és però queda bé per confirmar que estan en possessió de la veritat. Només fan cordó cap una banda, resulta que cap a l'altra no cal. No hi crec en aquestes estratègies perquè victimitzen i alhora reforcen el marc mental del victimitzat. El resultat és contrari al que es pretén.

Però què cal fer per a protegir la democràcia?. En bona part ja ho he explicat en escrits anteriors. Ara bé, un llibre que acaba de sortir recupera els arguments de John Rawls i mostra la necessitat de contenció dels sentiments antidemocràtics. S'hi pot estar d'acord o no, però és una posició que s'allunya precisament dels cordons sanitaris i reclama més autodefensa.

Aquí va el resum amb IA.

El llibre "Politicizing Political Liberalism: On the Containment of Illiberal and Antidemocratic Views" de Gabriele Badano i Alasia Nuti, publicat per Oxford University Press el 2024, explora la manera en què les societats liberals democràtiques poden defensar-se de les amenaces internes, com ara el creixement de sentiments il·liberals i antidemocràtics, sense trair els seus propis valors.

Aquí hi ha un resum detallat dels temes i arguments clau del llibre:

Introducció i Marc Teòric:

  • El llibre comença plantejant la urgència de teoritzar sobre com reaccionar davant les amenaces internes als valors liberals democràtics.
  • Es critica l'enfocament de la democràcia militant, que suggereix la repressió legal d'actors il·liberals i antidemocràtics, tot i que aquest enfocament s'ha tornat a emprar recentment.
  • Es presenta el liberalisme polític de Rawls com a marc teòric, argumentant que s'ha de complementar i elaborar per adaptar-lo a la política contemporània.
  • El llibre es divideix en dues parts principals: la primera aborda qüestions fonamentals, i la segona presenta una teoria normativa de l'autodefensa liberal democràtica.

Part I: Qüestions Fonamentals:

  • Capítol 1: S'examina el propòsit del liberalisme polític, qüestionant la visió que es limita a establir la coherència interna del liberalisme. Es proposa una visió que inclogui societats mínimament liberals i no només les societats ben ordenades. Es defineixen dues visions del liberalisme polític: l'externa i la interna, aquesta última restricteix l'anàlisi a societats ideals. Es proposa una visió interna a societats mínimament liberals.
  • Capítol 2: S'explora la raó per excloure les persones irraonables de la raó pública, argumentant que les idees raonables són els valors fonamentals del liberalisme polític. S'analitzen les crítiques a aquesta distinció i es justifica la seva importància per a la cooperació social. Es defineixen la legitimitat com la justificació a persones raonables i s'exclou els irraonables de la circumscripció de la raó pública. Es refuta la idea que els irraonables serien persuadits per raons de conveniència, assenyalant la importància de la justificació moral.
  • Capítol 3: Es discuteix si es pot demanar als oprimits que siguin raonables, considerant la injustícia que pateixen. S'estableix una visió de no autosacrifici, que permet als oprimits apartar-se de la raó pública quan les condicions són injustes, sempre que no causin patiment a altres grups oprimits. S'examina el concepte de civilitat en el context de la raó pública.

Part II: Teoria Normativa de l'Autodefensa Liberal Democràtica:

  • Capítol 4: S'introdueix el deure de pressió per part dels ciutadans comuns per defensar la democràcia liberal, especialment contra el populisme radical de dretes (RWP). Es destaca la importància del compromís retòric i les accions de pressió dels ciutadans per defensar les institucions liberals democràtiques. S'estableixen tres nivells de mesures de contenció: mesures estatals suaus, mesures suaus no estatals, i mesures estatals militants, les quals s'han d'utilitzar només sota condicions limitades.
  • Capítol 5: S'analitza el paper dels partits polítics i es defineix el deure de transformar la raó pública per part dels partidaris de partits raonables, amb l'objectiu de recuperar suport dels competidors irraonables. S'argumenta que la transformació de la raó pública ha de ser estratègica però sincera, i s'explora com partits de diferents ideologies poden contribuir a la contenció de moviments populistes. Es defensa la sinceritat del comportament estratègic segons Rawls.
  • Capítol 6: S'aborda el paper dels municipis i es defineixen dos deures de contenció: el deure de no cooperació raonable amb els governs centrals irraonables i el deure de prefiguració liberal política dins la seva jurisdicció. S'argumenta que els municipis han de promoure iniciatives que fomentin la llibertat, la igualtat i la justícia. S'analitzen exemples de ciutats que promouen la inclusió i la interculturalitat.

Conclusió:

  • Es recapitula la necessitat d'un marc liberal polític més realista, que inclogui l'anàlisi de societats mínimament liberals i accepti que alguns ciutadans seran obligats a obeir un ordre polític que els és inacceptable.
  • Es reitera que la contenció de punts de vista irraonables és una part important de l'autodefensa liberal democràtica, i que les mesures estatals repressives per si soles són insuficients. S'ha de mobilitzar actors no estatals per defensar els valors liberals democràtics.
  • Es reconeix que la teoria de la contenció presentada al llibre no és exhaustiva i es deixa oberta la porta per a futures investigacions i anàlisis.

En resum, "Politicizing Political Liberalism" ofereix una anàlisi exhaustiva i original de com les societats liberals democràtiques poden fer front a les amenaces internes, tot promovent un enfocament més realista i inclusiu que combina l'estudi de la teoria ideal i no ideal. El llibre destaca la importància de la participació ciutadana, el paper dels partits polítics i la capacitat d'acció dels municipis com a pilars fonamentals per a la contenció de punts de vista il·liberals i la defensa dels valors democràtics.




26 de gener 2025

Desxifrant la forma com pensem

The Way We Think. Conceptual Blending And The Mind's Hidden Complexities

En aquest blog m'he referit repetidament als marcs mentals i a Lakoff, el seu autor principal. Avui he preparat un text amb IA que resumeix tot plegat i alhora afegeix uns autors i un llibre que per a mi era desconegut. 

George Lakoff, un lingüista cognitiu nord-americà, és conegut pel seu treball sobre la teoria dels marcs mentals (o "frames" en anglès). Aquesta teoria explica com entenem el món a través d'estructures mentals que configuren els nostres pensaments, llenguatge i accions.

Què són els marcs mentals?

Els marcs mentals són estructures conceptuals que resideixen a la nostra ment i organitzen el nostre coneixement sobre el món. És com "marcs" o "esbós" que ens ajuden a interpretar la realitat, donant-li una sensació de la informació que rebem i prenent decisions.

Imagina que dius "no pensis en un elefant". Immediatament, la imatge d'un elefant apareix al teu cap. Això es deu al fet que la paraula "elefant" activa un marc mental preexistent al teu cervell que conté informació sobre els elefants: el seu aspecte, el seu hàbitat, les seves característiques, etc.

Característiques principals dels marcs mentals segons Lakoff:

  • El seu inconscient: la majoria de vegades, no som conscients dels marcs que estem utilitzant. Funciona automàticament i implícitament.
  • Es basa en l'experiència: Es forma a partir de les nostres experiències personals, culturals i socials.
  • Influeix en el nostre llenguatge: el llenguatge que fem servir reflecteix i resisteix els nostres marcs mentals. Les paraules no tenen un significat clar, però s'entenen dins d'un context o marc.
  • Afecten les nostres decisions i accions: els marcs mentals influeixen en com percebem les situacions, com avaluem les opcions i com actuem en conseqüència.
  • La seva resistència al canvi: Un cop establert un marc a la nostra ment, és difícil modificar-lo o substituir-lo. La informació que contradiu els nostres marcs s'ignora o s'interpreta de manera que s'ajusti al marc existent.

Exemples de marcs mentals:

  • Marc "Restaurant": Quan pensem en un restaurant, activem un marc mental que inclou informació sobre la carta, els companys, les taules, el menjar, el compte, etc.
  • Marc "Família": aquest marc pot incloure idees sobre relacions familiars, rols familiars, responsabilitats, amor, suport, etc. Tanmateix, aquest marc pot variar significativament entre les diferents cultures i famílies.
  • Marcs polítics: Lakoff va aplicar àmpliament la seva teoria a l'anàlisi política. Argumenta que les diferents ideologies polítiques es basen en diferents marcs morals. Per exemple, el marc de la "moralitat estricta" (estretament associada al conservadorisme) irritava la disciplina, l'autoritat i l'ordre, mentre que el marc de la "moralitat empàtica" (estretament associada al progrés) irritava l'empatia, la justícia social i la cura dels altres.

Aplicacions de la teoria del marc mental:

La teoria dels marcs mentals té aplicacions en diversos camps:

  • Política: Entendre com es construeixen els discursos polítics i com influeixen en l'opinió pública.
  • Màrqueting i publicitat: Dissenyar missatges que reflecteixin els valors i creences dels consumidors.
  • Educació: Entendre com els estudiants construeixen coneixements i com es poden dissenyar estratègies docents més efectives.
  • Comunicació: per millorar la comunicació interpersonal i intercultural.

El llibre clau de Lakoff sobre aquest tema és "No pensis en un elefant" (2004), que explica com els conservadors han utilitzat eficaçment els marcs mentals per influir en el debat públic als Estats Units.

L'any 2002 sortia un llibre similar d'uns altres autors sobre la mateixa qüestió i perspectiva. El llibre "The Way We Think: Conceptual Blending and the Mind's Hidden Complexities" de Gilles Fauconnier i Mark Turner explora la teoria de la integració conceptual, o blending, com a procés cognitiu fonamental per a la construcció de significat i la creativitat humana. El llibre argumenta que la ment humana no només opera amb conceptes preexistents, sinó que els combina i transforma per generar nous significats i comprensió. Aquest procés, que és en gran part inconscient, és clau tant per al pensament quotidià com per a les realitzacions creatives més excepcionals.

Aquí hi ha alguns dels punts clau del llibre:

  • El model de xarxa: El llibre presenta un model de xarxa per entendre com funciona la integració conceptual. Aquest model inclou espais mentals d'entrada (inputs), un espai genèric i un espai barrejat (blend). Els espais d'entrada són conceptes o situacions diferents que es volen combinar. L'espai genèric representa les estructures comunes entre els inputs. I l'espai barrejat és el resultat de la combinació, on s'integren elements dels diferents espais, creant una nova estructura.

  • La compressió de les relacions vitals: Un concepte central del llibre és la compressió de les relacions vitals. Aquestes relacions inclouen la causa-efecte, el temps, l'espai, la identitat, el canvi i la unicitat. La barreja sovint comprimeix aquestes relacions, creant connexions més directes i significatives a l'espai barrejat. Per exemple, un anunci que diu "Joey, Katie i Todd faran el teu bypass" comprimeix la complexa cadena de relacions causals i temporals en una sola acció mèdica a l'espai barrejat. Així, les connexions "outer-space" entre els espais mentals d'entrada, es condensen a relacions "inner-space" dins del blend.

  • La importància de la imaginació: El llibre posa de manifest que la integració conceptual és un procés imaginatiu que transforma la nostra realitat més fonamental. El significat va més enllà del joc de paraules, afectant la vida individual, grupal i el desenvolupament de l'espècie. L'exemple de les pràctiques sexuals humanes il·lustra com la construcció del significat i la imaginació tenen un paper essencial en l'elaboració d'aquestes pràctiques, que són diferents de les dels animals. La creació de noves pràctiques sexuals com els "image clubs" a Tòquio demostra com els espais d'entrada es combinen per crear nous significats complexos. La imaginació és un component crucial d'aquest procés, tant a la vida quotidiana com en la creació de significats excepcionals.

  • La projecció selectiva: La barreja no és una simple mescla d'elements, sinó que implica una projecció selectiva des dels inputs a l'espai barrejat. Les connexions entre els inputs són sistemàtiques i es basen en les intencions de la barreja i no en analogies òbvies. En l'exemple de l'"image club", les responsabilitats d'un professor en una aula no es projecten a la barreja, ja que el client no espera que la prostituta faci problemes de matemàtiques.

  • El paper dels marcs (frames): La teoria destaca el paper dels marcs en l'organització dels espais mentals d'entrada. El marc proporciona un context i una estructura que permeten entendre la relació entre els diferents elements. Per exemple, quan es conceptualitza que Pau i la Sally són pare i filla, el marc pare-filla organitza els inputs, donant com a resultat el rol de "pare de la Sally" al blend.

  • La comprensió de la identitat: El llibre argumenta que la identitat és una de les operacions mentals bàsiques. La comprensió de la identitat implica una compressió i descompressió constants que necessiten de la imaginació. Un exemple és el cas del antílop americà, que evolutivament va desenvolupar una velocitat excessiva per a escapar dels depredadors prehistòrics. Aquest cas mostra com la compressió de la identitat pot proporcionar comprensió de la història d'una espècie.

  • Els "connectors oberts": El llibre descriu els "connectors oberts" com un element clau en la construcció de xarxes conceptuals. Els connectors oberts poden ser dirigits explícitament per enllaços o gestos, i permeten afegir nova informació a la barreja. L'expressió "el cap de..." actua com un connector obert, que després es pot vincular a un individu o a un rol. Les expressions Y-of (ex: "el secretari de la dona del president de...") utilitzen aquests connectors per construir xarxes complexes de significat, i per a les quals hi ha una compressió per a una visió global.

  • La categoria com a recursió: El llibre examina com l'ús de la mateixa categoria per a l'entrada i la sortida d'un blend pot donar lloc a la recursió. La categoria "nombre" canvia al llarg de la història, però sempre actua com a entrada i sortida en la xarxa conceptual. Això permet que la integració conceptual pugui continuar de manera indefinida.

  • El paper de la forma lingüística: El llibre també analitza com la forma lingüística pot reflectir els processos de blending. Les construccions gramaticals són xarxes d'integració pre-comprimides amb connectors oberts disponibles per ser adjuntats. L'adjectiu "segur" pot tenir múltiples significats, depenent del context i de les connexions que s'estableixin en el blend. Per exemple, "dofí segur" pot significar un dofí que està protegit, un dofí que no fa mal, o un robot dofí que simula seguretat.

  • La compressió i la integració: El llibre argumenta que la compressió i la integració són principis fonamentals de la integració conceptual. La compressió permet reduir la complexitat, mentre que la integració permet combinar diferents elements en un tot coherent. Un exemple és la paraula "McJobs" que comprimeix i integra una gran quantitat d'informació en un sol terme.

  • La importància de la descompressió (unpacking): Un altre concepte clau és la descompressió, o unpacking, que és la capacitat d'un espai barrejat de provocar la reconstrucció de tota la xarxa conceptual. L'espai barrejat té la capacitat de servir com a dispositiu mnemotècnic, guiant-nos cap a l'activació de parts completes de la xarxa. Les incongruències en l'espai barrejat sovint faciliten la descompressió, ajudant a connectar elements del blend a les seves contraparts en els diferents inputs.

En resum, "The Way We Think" presenta una visió profunda de com la ment humana construeix significat mitjançant la combinació i transformació de conceptes. La teoria de la integració conceptual ofereix una eina poderosa per comprendre la complexitat del pensament humà, la creativitat i la comunicació.






19 de desembre 2024

La banalització de l'addicció

 Addiction Becomes Normal: On the Late-Modern American Subject

Dia si, i dia també, observo amb preocupació com els mitjans de comunicació nacionals públics i privats banalitzen el consum de drogues. D'aquesta manera ho normalitzen enmig de programes de pressumpte humor on hi podem trobar còmics de baix perfil. També al Parlament aquests dies podem veure grups polítics que es mostren subtilment a favor d'instal·lar més casinos i impulsar l'addicció al joc, un afer clarament immoral. I d'aquesta maneta s'introdueix un marc mental nou i alhora preocupant sense que molts se n'adonin i que té un impacte social immens.

Just ara s'acaba de publicar un llibre que fa referència a això mateix als Estats Units. No ens trobem només amb un problema de salut pública o de seguretat, això és molt més greu, és la normalització de l'addicció dins la cultura quotidiana. Realment paga la pena fer una ullada al llibre i veure els paral·lelismes amb el que passa aquí aprop i prendre decisions crítiques inajornables.

Resum amb IA:

El llibre "Addiction Becomes Normal: On the Late-Modern American Subject" de Jaeyoon Park examina com la comprensió i el tractament de l'addicció als Estats Units han canviat en les últimes dècades, argumentant que l'addicció s'ha normalitzat. Aquesta normalització no només afecta la manera com es veu l'addicció, sinó que també revela aspectes importants de la constitució del subjecte americà contemporani.

Aquí hi ha un resum dels principals arguments i temes del llibre:

●La normalització de l'addicció: S'argumenta que l'addicció ha passat de ser considerada una desviació de la normalitat a ser vista com un punt extrem d'experiències normals. Aquesta normalització es manifesta en diverses àrees:

○Ciència de l'addicció: L'addicció es considera cada vegada més com una malaltia cerebral, amb un enfocament en la neurobiologia en lloc de les causes psicològiques o morals. La teoria de l'atribució de la importància del incentius explica el desig com un procés que comença amb la interacció entre el subjecte i l'objecte, en lloc d'emanar de l'interior del subjecte.

○Tractament de l'addicció: Les intervencions conductuals, com la teràpia cognitivoconductual (TCC), s'han convertit en el tractament predominant, emfatitzant l'ajustament de l'entorn i els hàbits en lloc de la reforma del caràcter. Els tractaments basats en l'evidència intenten diversificar els motius del subjecte, en lloc de treballar sobre la seva voluntat.

○Sistema de justícia penal: S'ha produït un canvi cap a tractaments en lloc de càstigs per a les persones amb addicció que cometen delictes. Això es veu en la creació dels tribunals de drogues, que prioritzen el tractament sobre la presó.

○Discurs públic: L'addicció s'emmarca cada vegada més com un problema de salut pública en lloc d'un fracàs moral.

●La figura del subjecte modern tardà: El llibre suggereix que la normalització de l'addicció reflecteix una comprensió més àmplia del subjecte en la societat nord-americana contemporània:

○Desconfessionalització del desig: La idea del desig com una expressió interior s'ha desplaçat per la idea del desig com una quantitat mesurable produïda per la estimulació externa. Això es reflecteix en l'auge del seguiment personal i les valoracions.

○La persona: El subjecte és vist com un lloc on les forces competeixen per determinar la conducta, en lloc d'un agent autònom amb voluntat pròpia. La identitat es construeix a través de l'acumulació d'experiències i inversions, en lloc de basar-se en un caràcter o essència interior.

○Benestar: El discurs del benestar promou una manera específica de relacionar-se amb el jo, on la salut i el benestar personal són vistos com a responsabilitats individuals, el que fa que l'addicció sigui un problema per al subjecte del benestar.

● Intervencions conductuals: Les intervencions conductuals es veuen com una manera de modificar el comportament mitjançant la manipulació de les recompenses i l'entorn del subjecte, per diversificar els motius del subjecte. Aquestes intervencions inclouen:

○Estratègies per augmentar la importància de les recompenses naturals i saludables, com el contacte social i l'exercici.

○ Estratègies per ajudar els pacients a canviar el seu cercle d'amics i evitar senyals ambientals associats a les drogues.

○Estratègies per mitigar la reactivitat a l'estrès i millorar la funció executiva.

●Mesurar el desig: S'explora la neurociència del desig i com s'ha convertit en una entitat mesurable i quantitativa. La teoria de l'atribució de la saliència incentiva suggereix que el desig comença amb l'encontre entre el subjecte i l'objecte, i no dins del subjecte.

●La transformació del jo: El llibre analitza com l'addicció es presenta en textos de salut pública, psicologia i manuals de dotze passos, mostrant que la conducta es veu com el resultat de múltiples influències i forces que competeixen per determinar l'acció del subjecte.

● La persona: El llibre conclou argumentant que la normalització de l'addicció reflecteix un canvi més ampli en la manera com es construeix el subjecte en la societat nord-americana moderna tardana. El subjecte ja no es considera com una entitat amb una essència interior, sinó com un lloc d'acumulació d'experiències i forces.

Trobareu una anàlisi exhaustiva de com l'addicció s'ha normalitzat als Estats Units, i com aquesta normalització s'entrellaça amb canvis més amplis en la forma com s'incorpora a la cultura del nostre temps.

PS. Aquí trobareu els materials complementaris a tot això, materials que mostren tendències i realitats on hi ha responsabilitats polítiques que no es volen assumir. Forma part del progressime woke que avança sense que molts se n'adonin.

PS. Qui suposadament ha de protegir missatges cap a menors es troba de vacances.




04 de maig 2024

El negoci de les ciències de la salut

 From Breakthrough to Blockbuster. The Business of Biotechnology

En Gary Pisano va escriure el 2006 un llibre que es va convertir en referència obligada: Science business . The promise, the reality, and the future of biotech. Allà hi havia les claus per entendre l'estat de situació de com funcionava el mercat farmacèutic del moment. I deia:

“It was supposed to be the entrepreneurial biotechnology firms unshackled from tradition and bureaucracy, that would go where big pharmaceutical companies dared not.”

Esperava que les biotecnològiques capgiressin el funcionament de la R+D però malauradament arribava aquesta conclusió:

 “the economics have not worked out and biotechnology firms have moved from the frontier to less risky venues.

Per tant dipositava poques esperances a la biotec i encoratjava a la big pharma a continuar amb els seus esforços interns d'innovació. En realitat, els llibres de negocis hauries d'estalviar-se fer pronòstics perquè el més probable és que s'equivoquin. I així ha estat. Les empreses de biotecnologia són unes 5000 al món, i la majoria 86% no cotitzen a borsa, i estant fent el 70% dels productes en desenvolupament. Entre 1998 i 2016 hi va haver 237 fàrmacs en revisió prioritària fets per 137 empreses, 98 eren biotec i 48 farmacèutiques. La predicció de Pisano s'ha esvaït. Tot això queda explicat en un llibre nou amb dades actuals i que val molt la pena.

Els autors de  From Breakthrough to Blockbuster. The Business of Biotechnology mostren què és la biotecnologia, quines són les empreses i les aliances, com funciona el negoci, què són i fan els seus directius, i quin futur li espera. La biotecnologia es va construir sobretot fonamentada amb dues aportacions: els anticossos monoclonals i l'ADN recombinant. Dues troballes fetes fa 50 anys. Dels anticossos monoclonals en vaig parlar fa uns anys. Ara els grans temes del moment són CRISPR i la biologia sintètica. Però sorprenentment els autors se n'obliden d'aquestes dues aportacions i fan una reflexió sobre la necessària inversió pública en recerca i què s'espera que el sector privat complementi. En definitiva, el futur no està escrit i millor no fer prediccions. Tinc la impressió que separar en dos blocs: biotec i big pharma la innovació en ciències de la vida, ja no té massa sentit i les fronteres s'han difuminat a hores d'ara. El que passa és que cal explicar-ho i trobar un nou marc mental esdevé difícil per ara.

El llibre hauria de ser referència obligada als estudis de ciències de la vida i molt recomanable . 

PS. Fins i tot hi ha una guia docent disponible



PS. A The Economist, dades recents.



16 de novembre 2023

Nutrició de precisió

Fa 20 anys que es va crear un marc mental (frame) ben conegut entre nosaltres, el de la medicina de precisió. En aquest blog he anat seguint la seva evolució i si alguna cosa cal destacar, és que ha tardat molt en arribar més enllà de les aplicacions inicials (HER2). Ara ens trobem als inicis d'un altre marc mental nou, el de la nutrició de precisió. Ja fa temps que hi ha soroll de fons amb la nutrigenòmica. Hi ha molts venedors de fum al mateix moment que el regulador segueix de vacances. Ara bé, la nutrició de precisió vol anar més enllà i comprendre els mecanismes fisiològics d'ingesta òptima segons les característiques òmiques cada persona.

Faig una prova amb una calculadora convencional, atès que no tenim a hores d'ara la calculadora òmica. Intento saber quina és la dieta òptima per a mi i ho consulto a la calculadora Dietary Reference Intakes del govern americà. Els resultats em diuen que la meva necessitat de calories és de 2.727 cada dia (em sembla exagerat), i el detall dels macronutrients en grams, vitamines i minerals s'assenyalen a la taula adjunta.

I llavors ve quan em pregunto, com puc saber si amb el que he menjat avui he arribat a aquestes calories? Aquesta calculadora funciona funciona per a tothom i també per a mi? és a dir, em trobo a la mitjana o n'estic distant?

Resposta incerta. A partir d'aquí es complica tot una mica i podem anar a parar a recomanacions i missatges genèrics d'alimentació saludable, que coneixem prou bé, però que no resolen la pregunta.

Qui pretén donar la resposta acurada és el programa de nutrició de precisió que s'ha iniciat als USA . La nutrició de precisió va més enllà de l'alimentació diària, i del que tracta és de relacionar les disciplines òmiques i el context amb la ingesta necessària per arribar a determinades calories. A Europa malauradament seguim explicant les excel·lències de la dieta mediterrània i cada vegada hi ha menys gent que l'aplica de veritat.

Resultats:
Body Mass Index (BMI) More Information About Bmi22.5
Estimated Daily Caloric Needs2,727 kcal/day
The table below contains your daily required macronutrients and the daily recommended intake of each macronutrient.Macronutrients:
MacronutrientRecommended Intake Per Day
Carbohydrate307 - 443 grams More Information About Carbohydrate
Total Fiber30 grams
Protein58 grams
Fat61 - 106 grams More Information About Fat
Saturated fatty acidsAs low as possible while consuming a nutritionally adequate diet.
Trans fatty acidsAs low as possible while consuming a nutritionally adequate diet.
α-Linolenic Acid1.6 grams More Information About Alpha_linolenic_acid
Linoleic Acid14 grams More Information About Linoleic_acid
Dietary CholesterolAs low as possible while consuming a nutritionally adequate diet.
Total Water3.7 liters (about 16 cups) More Information About Water
This table contains the vitamins that you require daily, the recommended intake of each vitamin, and the highest amount of each vitamin that you can intake.Vitamins:
VitaminRecommended Intake Per DayTolerable UL Intake Per Day
Vitamin A900 mcg3,000 mcg More Information About Vitamin_a
Vitamin C90 mg2,000 mg
Vitamin D15 mcg100 mcg
Vitamin B61.7 mg100 mg
Vitamin E15 mg1,000 mg More Information About Vitamin_e
Vitamin K120 mcg0 mcg
Thiamin1.2 mg0 mg
Vitamin B122.4 mcg0 mcg
Riboflavin1.3 mg0 mg
Folate400 mcg1,000 mcg More Information About Folate
Niacin16 mg35 mg More Information About Niacin
Choline0.55 g3.5 g
Pantothenic Acid5 mg0 mg
Biotin30 mcg0 mcg
CarotenoidsNAND More Information About Carotenoids

This table contains the minerals that you require daily, the recommended intake of each mineral, and the highest amount of each mineral that you can intake. They are classified by essential and non-essential minerals.Minerals (Elements):
MineralRecommended Intake Per DayTolerable UL Intake Per Day
Essential
Calcium1,000 mg2,000 mg
Chloride2 g3.6 g
Chromium30 mcg0 mcg
Copper900 mcg10,000 mcg
Fluoride4 mg10 mg
Iodine150 mcg1,100 mcg
Iron8 mg45 mg
Magnesium420 mg350 mg More Information About Magnesium
Manganese2.3 mg11 mg
Molybdenum45 mcg2,000 mcg
Phosphorus0.7 g4 g
Potassium3,400 mg0 mg
Selenium55 mcg400 mcg
Sodium1,500 mg0 mg
Zinc11 mg40 mg
Non-Essential
ArsenicNAND More Information About Arsenic
Boron0 mg20 mg
Nickel0 mg1 mg
SiliconNAND More Information About Silicon
SulfateNAND
Vanadium0 mg1.8 mg More Information About Vanadium



PS. WP