Polarització política (4)

Political polarization and health 

L'article de revisió "Political polarization and health" analitza l'impacte de la polarització política com un determinant de salut important, sovint passat per alt. Aquest article pretén persuadir investigadors i professionals que la polarització és un element estructural clau que afecta els resultats de salut a nivell individual i nacional.

Aquí teniu un resum detallat dels punts principals:

1. Naturalesa i Formes de Polarització

La polarització es defineix com un estat col·lectiu en què les opinions, creences o interessos ja no es distribueixen al llarg d'un continu, sinó que es concentren en extrems oposats. La polarització dificulta el consens, el compromís i l'elaboració de polítiques.

L'informe distingeix dues formes principals de polarització:

• Polarització Ideològica: Es refereix a l'extremització de les posicions polítiques, amb una divergència d'actituds cap als extrems ideològics. Als EUA, aquesta polarització ha augmentat substancialment entre els líders polítics, reduint el nombre de moderats i la legislació transpartidista.
• Polarització Afectiva: Descriu un estat en què els partidaris arriben a estimar el seu grup polític intern (in-group) i a detestar o menysprear el grup oposat (out-group). Als EUA, la polarització afectiva ha augmentat dràsticament, impulsada en gran manera per l'augment de l'odi cap a l'out-group.

2. La Polarització com a Determinant de la Salut

La polarització hauria de ser considerada una "condició preexistent" nacional que modela l'eficàcia amb què els líders aproven legislació crucial i coordina funcions essencials durant una crisi sanitària.

Impacte en la Política Pública:

• Dificultat Legislativa: La polarització ideològica fa que sigui difícil arribar a compromisos o desenvolupar legislació necessària en matèria de salut pública.
• Conseqüències: Aquestes divisions poden resultar en un augment dels dies de baixa per malaltia, primes d'atenció mèdica més altes, i taxes de mortalitat més elevades.
• Polarització Estatal (EUA): Als EUA, l'augment de la polarització de polítiques a nivell estatal ha incrementat la diferència en l'esperança de vida i la salut entre estats. Els ciutadans que viuen en estats amb polítiques socials més liberals (com sous mínims més alts o regulacions d'armes de foc) viuen més temps.

Impacte a Nivell Individual i Cognitiu:

• Desconfiança i Desinformació: La polarització afecta la manera com els ciutadans interpreten els riscos de salut pública i en qui confien. La polarització afectiva soscava la confiança en les institucions i fomenta la propagació de desinformació.
• Biaix Partidista: Els partidaris amb els nivells més alts d'antipatia cap a l'out-group són els més propensos a consumir mitjans alineats amb els seus biaixos i a creure en la desinformació que s'alinea amb el seu grup. Això porta a la desconfiança cap als experts (inclosos metges i científics).
• Salut Personal: L'augment de la polarització pot augmentar l'estrès i els sentiments d'aïllament. A més, els individus més extrems ideològicament, en comparació amb la mitjana del seu estat, presenten una salut física i mental pitjor.

3. Cas d'Estudi: La Pandèmia de COVID-19

La pandèmia va il·lustrar de manera clara els riscos de la polarització en la salut pública.

• Bretxa Partidista i Mortalitat: Als EUA, la variable més predictiva de les taxes de vacunació va ser el partisanship polític. Aquesta bretxa va estar lligada a una taxa d'excés de mortalitat entre votants Republicans un 43% superior a la dels votants Demòcrates.
• Comportament Sanitari Polaritzat: Una vegada que els líders Republicans van expressar escepticisme sobre els comportaments de prevenció de COVID-19, els partidaris van adoptar aquesta creença.
  • Els comtats que van votar per Donald Trump (Republicà) van mostrar un 14% menys de distanciament físic.
  • El suport a Trump es va vincular a una probabilitat menor de realitzar comportaments de salut recomanats, com rentar-se les mans o auto-quarentenar-se, durant la pandèmia.
• Lideratge Populista: Líders com Donald Trump als EUA o Jair Bolsonaro al Brasil van subestimar el paper de l'expertesa científica, vinculant el comportament de salut a la identitat partidista, cosa que es va relacionar amb respostes públiques polaritzades i l'exacerbació de la crisi.
• Infodèmia: Els debats polaritzats sobre el distanciament social, les mascaretes i les vacunes van fer que el públic fos susceptible a una "infodèmia" de desinformació.

4. Estratègies per Mitigar els Riscos de Salut

Per fer front a la polarització, que és vista com un factor de risc creixent, es proposen diverses estratègies centrades en la reconstrucció de la confiança:

• Missatgeria de Consens i Normativa:
  • Destacar el Consens Mèdic: Comunicar el consens compartit entre la comunitat mèdica pot augmentar les taxes de vacunació.
  • Informació Normativa: Fer visible que la majoria de la gent està seguint les directrius de salut (en lloc de centrar-se en els que no ho fan) pot fomentar el compliment de les normes.
• Rol de Lideratge i Confiança Comunitària:
  • Imparcialitat: Les fonts no partidistes han de mantenir la imparcialitat política per preservar la confiança. Un estudi va demostrar que el suport del diari Nature a un candidat va reduir la confiança en els científics entre els partidaris de l'oposició.
  • Missatgers de Confiança: Utilitzar líders cívics i comunitaris de confiança (religiosos, atlètics, militars) per difondre missatges de salut és molt eficaç, especialment si comparteixen identitats amb la població objectiu.
  • Lideratge Transpartidista: L'exemple del Canadà mostra que una comunicació coordinada per part de líders de tot l'espectre polític pot mitigar els danys de la polarització.
• Comunicació Científica:
  • Comunicar clarament que la ciència és un procés que evoluciona i que les recomanacions poden canviar a mesura que sorgeixen noves proves, incloent l'expressió d'incerteses sobre els riscos.

5. Direccions Futures per a la Recerca

L'informe conclou amb la necessitat urgent d'abordar la polarització com un determinant de salut.

• Investigació Interdisciplinària: Cal una major col·laboració entre els científics socials i els metges i més finançament per integrar dades polítiques i sociopolítiques en els models epidemiològics.
• Focus Global: La major part de la recerca s'ha centrat en els EUA i Europa; per tant, cal més investigació fora dels contextos occidentals per obtenir una comprensió teòrica global i trobar intervencions aplicables.
• Amenaces Externes: La polarització crea susceptibilitats que actors adversaris estrangers poden aprofitar per impulsar la desconfiança en vacunes i tractaments mèdics mitjançant campanyes de desinformació a les xarxes socials.

PS. La mida d'Àfrica equival a 30 països

Millorar el diagnòstic per a millorar els resultats de salut (2)

Next‐Generation Sequencing in Infectious‐Disease Diagnostics: Economic, Regulatory, and Clinical Pathways to Adoption 

Aquest article és una revisió detallada sobre la Seqüenciació de Nova Generació (Next-Generation Sequencing, NGS) en el diagnòstic de malalties infeccioses, amb un enfocament particular en els reptes econòmics, reguladors i clínics per a la seva adopció generalitzada.

1. La Promesa de l'NGS i els Obstacles Clau

Avantatges Clínics de l'NGS: L'NGS s'ha establert com una eina transformadora que ofereix una àmplia detecció de patògens, perfils de resistència als antimicrobians (AMR) i proves sindròmiques. La creixent càrrega de les malalties infeccioses i la ràpida evolució de l'AMR fan que les tecnologies NGS siguin crítiques per a la detecció primerenca i precisa dels patògens. A diferència de la Reacció en Cadena de la Polimerasa (PCR), l'NGS pot avaluar de manera eficient múltiples patògens i els seus gens de resistència en un sol assaig, superant la limitació de la PCR en infeccions sindròmiques.

Barreres Primàries a l'Adopció: Malgrat el seu potencial, l'adopció clínica de l'NGS és lenta a causa de tres barreres principals, especialment als Estats Units:

1. Reemborsament d'assegurances inconsistent: A diferència de la PCR, que gaudeix de codis CPT (Current Procedural Terminology) ben establerts i vies de reemborsament, molts assajos basats en NGS no tenen mecanismes de facturació estandarditzats.
2. Alts costos per mostra: Encara que els costos estan baixant, els assajos clínics d'NGS continuen sent cars, especialment la seqüenciació metagenòmica (mNGS).
3. Temps de resposta (TAT) llarg: Tradicionalment, l'NGS tenia un temps de resposta lent, encara que les noves plataformes estan escurçant aquest temps.

2. Anàlisi Comparativa de Costos (NGS vs. PCR)

El cost de l'NGS varia segons l'enfocament (seqüenciació d'amplicones dirigida, seqüenciació de genoma complet o metagenòmica).

Assaig/Plataforma	Cost d'Agent/Mostra (USD)	Cost Clínic Real (USD)	Observacions Clau
PCR Simple (in-house)	$5–10	$30–60	Més barat i ràpid per a un sol objectiu.
Panell Multiplex PCR (12–25 objectius)	$100–200	$300–700	Les asseguradores sovint limiten el reemborsament per a panells de més de cinc objectius.
NGS Dirigit (tNGS)	$75–130	$200–400	Més econòmic que WGS, competitiu amb multiplex PCR amb una cobertura més àmplia.
WGS Microbiana	$48–83 (Alt Multiplex)	$90–150	El cost d'agents es pot reduir a uns $65 per genoma microbiana amb alt multiplexing.
WGS Humana (30x, només reactiu)	$200–600	$500–3.400	El cost clínic real és molt més alt a causa de la interpretació, l'emmagatzematge i la qualitat.
NGS Metagenòmic (mNGS)	$130–600	$1.000–3.000+	Reservat per a dilemes diagnòstics complexos; un assaig de LCR (líquid cefalorraquidi) als EUA pot costar uns $3.000.

Factors Addicionals de Cost:

• Multiplexing (Agrupació): És crucial per reduir el cost per mostra, ja que les despeses fixes (com el flux cell) es comparteixen.
• Costos Operacionals: Els costos clínics reals inclouen mà d'obra (fins a $6–$10 per mostra), depreciació d'equips ($2–$5 per mostra), emmagatzematge de dades i, crucialment, la interpretació clínica.
• Longitud de Lectura: Les plataformes de lectura llarga (Oxford Nanopore, PacBio) simplifiquen el tancament del genoma i la detecció de variants, mentre que les de lectura curta (Illumina) ofereixen un alt rendiment i un cost per base baix a escala.

3. Barreres de Reemborsament d'Assegurances

La barrera més crítica per a l'NGS és la manca de vies de reemborsament clares.

• Biaix cap a PCR: Els codis CPT tradicionals afavoreixen les proves basades en PCR. Fins i tot per als panells multiplex de PCR, les asseguradores sovint limiten el reemborsament a un nombre reduït d'objectius (per exemple, cinc).
• Inconsistència d'NGS: El reemborsament per a l'NGS és molt inconsistent. Alguns codis PLA (Proprietary Laboratory Analysis) existeixen per a proves mNGS (com el Karius Test, 0152U), però sovint són denegats.
• Incentius Perversos: El panorama actual incentiva els sistemes de salut a realitzar múltiples proves de PCR seqüencials en lloc d'un únic i més complet assaig NGS.
• Precedents Positius: Recentment, el programa Medi-Cal de Califòrnia va aprovar el reemborsament limitat per a mNGS en casos de sospita d'encefalitis o meningitis, un precedent important basat en dades d'eficàcia clínica.

4. Detecció de Resistència Antimicrobiana (AMR)

L'NGS ofereix la capacitat de detectar un ampli ventall de gens i mutacions de resistència conegudes en una sola anàlisi, fins i tot en organismes de creixement lent o incultivables.

Utilitat i Limitacions de la Predicció Genotípica:

• Avantatges: El WGS proporciona informació precisa sobre mecanismes de resistència específics (per exemple, gens beta-lactamasa) i és útil per a la vigilància de l'AMR i la investigació de brots. Per a patògens específics com Mycobacterium tuberculosis, el WGS ja accelera la predicció de resistència.
• Limitació (Discordança Genotip-Fenotip): La concordança no és perfecta. La presència d'un gen de resistència no sempre es tradueix en resistència fenotípica activa (expressada), i la resistència fenotípica pot existir a través de mecanismes desconeguts (mutacions de porina o regulació d'eflux) que no són capturats per les bases de dades actuals, donant lloc a prediccions falses sensibles per WGS.
• Recomanacions Clíniques: A causa d'aquests problemes, les guies actuals (CLSI, EUCAST) no recomanen substituir les proves de susceptibilitat fenotípica (basades en cultiu) amb la seqüenciació per a la gestió rutinària d'infeccions, sinó utilitzar l'NGS com a eina complementària (adjunta).

5. Aplicacions Clíniques Clau (Proves Sindròmiques)

L'NGS destaca en el diagnòstic d'infeccions polimicrobianes, on múltiples patògens contribueixen a la malaltia.

• Detecció Superior: L'NGS permet la detecció simultània de bacteris, virus, fongs i paràsits en un sol assaig, una solució ideal per a proves sindròmiques (GI, respiratòries, ITS).
• Yield Diagnòstic: En un estudi, el tNGS va identificar tots els patògens detectats per cultiu i PCR, a més d'un 35% addicional d'organismes clínicament rellevants que els mètodes convencionals havien passat per alt. Aquesta capacitat és vital per a pacients immunodeprimits.

6. Estratègies per a la Implementació i Adopció

Per superar els reptes, s'han d'optimitzar els fluxos de treball i les polítiques:

Reducció de Costos i TAT:

• Les plataformes més noves i els protocols optimitzats (com el protocol de preparació de llibreries de menys de 24 hores) estan millorant el TAT.
• L'ús de la multiplexació (agrupació de mostres amb barcodes) redueix dràsticament el cost de l'agent per mostra.
• La despleció de l'ADN de l'hoste i l'enriquiment de patògens són tècniques crucials per millorar la sensibilitat i reduir la profunditat de seqüenciació necessària, fent que l'NGS sigui comparable a la sensibilitat de la PCR per a patògens d'abundància baixa.
• Les solucions bioinformàtiques basades en el núvol redueixen la necessitat d'experiència bioinformàtica especialitzada en laboratoris clínics.
• Les opcions de lectura llarga de 4a generació (Oxford Nanopore) ofereixen el potencial per a la seqüenciació d'una sola mostra el mateix dia (7–12 hores) per a casos urgents com la sèpsia, encara que la majoria d'instruments es venen com a "ús només per a investigació" (RUO).

Vies Reguladores i de Validació:

• La implementació d'assajos NGS requereix una validació rigorosa (sensibilitat analítica, especificitat, límit de detecció) segons les directrius CLIA i CAP.
• La validació del pipeline bioinformàtic és un desafiament particular, ja que requereix una avaluació contínua de les bases de dades de referència i els algorismes.

7. Lliçons de la Implementació Internacional

Diversos països amb sistemes sanitaris públics o universals (a diferència del marc multi-pagador privat dels EUA) han integrat amb èxit l'NGS:

• Regne Unit (NHS): Utilitza un Servei de Medicina Genòmica amb centres de seqüenciació centralitzats per aprofitar les economies d'escala i estandarditzar els fluxos de treball.
• Dinamarca i Alemanya: Han implementat xarxes nacionals de vigilància genòmica, amb Alemanya incloent codis de facturació específics per a l'NGS en casos complexos.
• Japó i Austràlia: Han adoptat enfocaments escalonats, començant per patògens específics o escenaris clínics on l'NGS demostra una clara rendibilitat.

8. Recomanacions de Política

Per accelerar l'adopció, l'informe recomana:

• Reformar el Reemborsament: Crear codis CPT dedicats per a les proves NGS de malalties infeccioses que reflecteixin la seva naturalesa integral.
• Models Basats en el Valor: Implementar models de reemborsament que considerin l'estalvi de costos indirectes (menor ús d'antibiòtics, estades hospitalàries més curtes) gràcies a la precisió diagnòstica millorada.
• Bioinformàtica i Facturació (Unbundling): Els laboratoris haurien de desenvolupar pipelines bioinformàtics automatitzats que puguin desagregar una única execució integral d'NGS en informes individuals que s'alineïn amb els codis CPT de patògens únics existents, permetent múltiples reemborsaments a partir d'una sola execució multiplex.

En conclusió, l'NGS ofereix avantatges inigualables per al diagnòstic. L'augment del multiplexing i la creació de vies CPT dedicades són essencials per reduir els costos i permetre que l'NGS passi d'un diagnòstic d'últim recurs a un de primera línia.

L'agenda política per a una prosperitat compartida

Shared Prosperity in a Fractured World: A New Economics for the Middle Class, the Global Poor, and Our Climate 

L'obra "Shared Prosperity in a Fractured World: A New Economics for the Middle Class, the Global Poor, and Our Climate" de Dani Rodrik, publicada el 2025, realitza una avaluació exhaustiva dels desafiaments econòmics globals i proposa un nou paradigma, el productivisme, per aconseguir la prosperitat compartida, la democràcia i la sostenibilitat.

L'autor argumenta que el món s'enfronta a un "Triple Desafiament" i que les polítiques actuals no són adequades per fer-hi front sense crear conflictes o efectes perversos.

1. El Triple Desafiament i el Fracàs de la Hiperglobalització

L'anàlisi de Rodrik se centra en fer compatibles tres grans objectius globals:

• Democràcia: Amanyada per l'erosió de la classe mitjana. La classe mitjana és l'eix central de la democràcia. La inseguretat econòmica (impulsada per l'automatització, la desindustrialització i la globalització) ha alimentat l'auge del populisme autoritari.
• Prosperitat (Reducció de la Pobresa Global): L'èxit històric (després dels anys vuitanta, amb la Xina com a cas paradigmàtic) ja no és viable. L'estratègia d'industrialització orientada a l'exportació s'ha esgotat a causa de les noves tecnologies (automatització) que soscaven l'avantatge del treball no qualificat de baix cost.
• Sostenibilitat (Canvi Climàtic): Una amenaça existencial. L'enfocament convencional (acords globals sobre preus del carboni i assistència financera) ha resultat difícil d'assolir.

L'autor culpa la hiperglobalització (el model posterior als anys noranta) d'haver generat aquesta inestabilitat. Aquest model, que va prioritzar l'eliminació de barreres al comerç i al flux de capitals, va crear greus punts cecs en l'àmbit social i ambiental. Les conseqüències distributives extremes de la hiperglobalització (pèrdua de llocs de treball a les regions afectades) van ser un factor clau en l'augment del suport als populistes de dreta, que van capitalitzar la inseguretat econòmica.

2. El Paradigma Productivista: Un Nou Marc d'Acció

Rodrik proposa un nou marc mental, el productivisme, que s'oposa al fonamentalisme de mercat i al keynesianisme tradicional, per dirigir el canvi estructural en tres àmbits:

A. Estratègia Climàtica (Capítol 3): Impulsada pel Productivisme Nacional L'autor defensa que el progrés en la mitigació del clima prové de l'acció unilateral i descoordinada dels països, principalment a través de polítiques industrials verdes.

• Subsidiar, no només Gravar: Les polítiques industrials verdes (com les de la Xina en energia solar i vehicles elèctrics, o l'IRA dels EUA) han estat més efectives i políticament atractives (creant "guanyadors immediats") que la fixació de preus del carboni, que crea perdedors concentrats.
• Benefici Global: Aquestes polítiques, tot i ser dissenyades amb lògiques nacionals i generar friccions comercials, han beneficiat el món reduint dràsticament els costos de les energies renovables.
• Transferències Necessàries: El principal repte no resolt és la manca de transferències financeres i tecnològiques (estimades en 1 bilió de dòlars anuals per al 2030) del Nord cap al Sud per permetre als països pobres adaptar-se i descarbonitzar.

B. Restaurar la Classe Mitjana (Capítol 4): L'Imperatiu dels Serveis La recuperació de la classe mitjana requereix una estratègia centrada en la creació de "bons llocs de treball" en el sector serveis.

• Rebuig al Fetitxisme Manufacturer: Els esforços per revifar la indústria manufacturera (com els de Trump i Biden) són insuficients per a la creació massiva de llocs de treball a causa de l'automatització i el canvi tecnològic intensiu en capital. L'ocupació es generarà majoritàriament en serveis (cura, comerç minorista).
• Augmentar la Productivitat dels Serveis: La solució és augmentar la productivitat i la qualitat dels llocs de treball poc qualificats mitjançant:
  • Tecnologies favorables als treballadors: Innovacions que complementen les habilitats existents en lloc de substituir-les, com l'ús d'IA per augmentar la productivitat dels agents de suport al client o l'ampliació de les funcions dels treballadors sanitaris amb formació (p. ex., infermers practicants).
  • Intervencions Dirigides: Programes locals que coordinin inversió, formació (amb "serveis complementaris" o wraparound services) i assistència empresarial per a serveis.

C. Reduir la Pobresa Global (Capítol 5): Desenvolupament basat en Serveis Atès que la industrialització orientada a l'exportació ja no és l'eix d'enlairament econòmic per als països en desenvolupament, la nova estratègia de creixement ha de pivotar cap als serveis intensius en mà d'obra.

• Productivitat en l'Economia Informal: L'objectiu és millorar la productivitat en els serveis que absorbeixen la majoria de la mà d'obra (comerç minorista, serveis personals), molts dels quals es troben en el sector informal.
• Polítiques Experimentals: Es requereix una "política industrial per a serveis" que apliqui un enfocament diagnòstic i experimental. Les tàctiques inclouen:
  • Incentivar grans plataformes (com empreses de viatges compartits) perquè s'associïn amb els governs per crear llocs de treball.
  • Utilitzar programes selectius de subvencions i formació per a microempreses dinàmiques.
  • Aprofitar les oportunitats d'inversió en el sector verd (p. ex., el níquel a Indonèsia) com a segon eix de transformació productiva.

3. La Pràctica del Productivisme i el Nou Ordre Global

Principis del Productivisme (Capítol 6): El productivisme es basa en tres principis fonamentals per operar en un món imperfecte:

1. Segon Millor sobre el Primer Millor (Second Best over First Best): Es rebutja la recerca de solucions ideals i s'opta per solucions pragmàtiques i adaptades al context. Per exemple, les polítiques verdes nacionals en lloc d'un impost global sobre el carboni.
2. Experimentació i Flexibilitat: Cal un procés iteratiu de descobriment de problemes i de polítiques. El fracàs no és un vici (com en el cas de Solyndra), sinó una part inevitable de la innovació. L'eficàcia es mesura pel rendiment de la cartera completa d'inversions.
3. Primacia Nacional sobre la Cooperació Global: La majoria dels problemes (inclusió, estabilitat macroeconòmica) es resolen millor a nivell nacional. L'estabilitat global depèn d'economies nacionals sanes.

Reconfiguració de la Globalització (Capítol 7): L'autor advoca per una globalització més "prima" i sostenible que doni marge a la diversitat institucional. Proposa un marc de "quatre cubells" per gestionar la rivalitat (especialment entre els EUA i la Xina) sense caure en el proteccionisme:

1. Polítiques Prohibides (Cubell 1): Accions de "empobrir el veí" (beggar-thy-neighbor, BTN) que beneficien la nació a costa de danyar-ne d'altres (p. ex., paradisos fiscals purs, aranzels òptims).
2. Accions Negociables (Cubell 2): Polítiques que poden ser objecte de pactes per beneficis mutus (p. ex., negociació d'aranzels).
3. Accions Autònomes (Cubell 3): La majoria de polítiques nacionals i les que generen friccions, on els països mantenen la sobirania, però les seves accions han de ser "ben calibrades" i no tenir la intenció d'escalar el conflicte. Exemple: els aranzels de seguretat nacional dels EUA ("pati petit, tanca alta").
4. Governança Multilateral (Cubell 4): Reservat per a béns públics globals (clima, resolució de deutes) que requereixen l'acció de la multitud de governs.

Una Nova Agenda Progressista (Capítol 8): La nova agenda per a l'esquerra ha de trencar amb el vell model de benestar social. Cal posar el focus en la justícia contributiva (la dignitat de fer una contribució productiva) per sobre de la justícia purament distributiva (transferències). Els progressistes han de ser els defensors de la productivitat per al treballador amb menys educació, adoptant sense por el productivisme per abordar la realitat que els llocs de treball del futur seran al sector serveis. El patriotisme, entès com la priorització dels problemes domèstics, és un valor progressista, ja que una nació sana és el millor regal que es pot oferir al món.

PS. La qualitat de vida al món

La cruïlla holandesa (4)

Sustainability and Resilience in the Dutch Health System 

Aquest informe, produït com a part del Partnership for Health System Sustainability and Resilience (PHSSR), ofereix una avaluació crítica del sistema de salut dels Països Baixos, reconegut com un dels millors del món en accés, equitat i resultats clínics, però que s'enfronta a importants desafiaments de sostenibilitat i resiliència, molts dels quals es van fer evidents i es van exacerbar durant la pandèmia de COVID-19.

L'informe estructura la seva avaluació en set dominis clau del marc PHSSR i presenta dues anàlisis de cas detallades.

---

Estructura i Governança (Domain 1)

El sistema neerlandès es basa en la competència regulada i garanteix una àmplia cobertura sanitària universal. La seva estructura es basa en quatre lleis sanitàries bàsiques que asseguren l'accés a l'atenció, la solidaritat mitjançant l'assegurança obligatòria i serveis d'alta qualitat.

Punts Forts:

• Accés a l'atenció, solidaritat i serveis d'alta qualitat estan garantits per quatre lleis bàsiques.
• Durant la COVID-19, els interessos públics i privats es van alinear inicialment amb èxit.

Punts Febles i Amenaces:

• La descentralització de responsabilitats i l'alta autonomia de les organitzacions sanitàries generen manca de coordinació i col·laboració, dificultant la innovació i la transformació necessària.
• La interacció de les quatre lleis de salut (HIA, LTCA, Wmo, Youth Act) sovint resulta en interessos en conflicte i desalineació d'incentius financers.
• En absència d'una autoritat central decisiva, l'estructura nacional de crisi no és totalment capaç d'afrontar una crisi sanitària.

Recomanacions Clau:

• Introduir una autoritat decisiva centralitzada a nivell del govern nacional per evitar que els interessos conflictius obstrueixin els canvis fonamentals.
• Implementar mètodes de pagament transsectorials i innovadors per incentivar la coordinació de l'atenció als pacients crònics.
• Implementar les recomanacions del Consell de Seguretat Neerlandès (Dutch Safety Board) per garantir una governança efectiva durant una crisi, atorgant al Ministre de Salut una major autoritat.

Finançament (Domain 2)

El finançament es basa en primes obligatòries d'assegurança social i impostos, amb una forta redistribució dels sans als malalts, dels joves als vells i dels rics als pobres. El creixement de la despesa s'ha contingut de manera efectiva en l'última dècada.

Punts Forts:

• La cobertura universal i integral garanteix un accés baix en despeses de butxaca *(out-of-pocket payments).
• El creixement de la despesa s'ha contingut eficaçment gràcies a acords nacionals per a restriccions de despesa anuals.
• La resposta financera a la COVID-19 es va abordar de manera efectiva mitjançant una combinació de la clàusula de compensació de costos catastròfics de la Llei d'Assegurança de Salut (HIA) i mesures ad-hoc.

Punts Febles i Amenaces:

• La despesa sanitària és relativament alta (com a percentatge del PIB i per càpita).
• Els asseguradors tenen pocs incentius per invertir en l'atenció de malalts crònics, ja que el sistema de compensació de risc actual no els compensa suficientment per aquests pacients.
• Els asseguradors han de reemborsar la majoria dels costos dels proveïdors sense contracte (non-contracted providers), cosa que dificulta la sostenibilitat financera i l'eliminació de la incertesa legal.
• Les mesures financeres preses per absorbir el xoc de la COVID-19 van ser innecessàriament complexes i van distorsionar el mercat (vegeu Cas d'Estudi 1).

Recomanacions Clau:

• Lligar la cobertura de l'assegurança social de manera més estricta a l'anàlisi de l'efectivitat clínica i cost-efectivitat.
• Fomentar els mètodes de pagament integrats i basats en resultats (com el pagament per paquets, bundled payments) a través de diferents proveïdors i règims de finançament.
• Millorar el sistema de compensació de risc (risk equalisation) per eliminar les pèrdues predictibles dels asseguradors en pacients crònics.
• Permetre que els asseguradors de salut redueixin el nivell de reemborsament per als proveïdors sense contracte, aclarint el mínim legal acceptable.

Força Laboral (Domain 3)

Tot i que la planificació de la força laboral és una prioritat política, l'envelliment de la població i l'augment de la demanda continuen causant problemes de sostenibilitat.

Punts Forts:

• L'ús d'e-salut i altres tecnologies es va veure impulsat per la pandèmia, alleujant la càrrega de treball.
• Hi ha una forta inversió governamental en la sostenibilitat de la força laboral sanitària.
• S'està formalitzant una Reserva Nacional de Salut (NHR) (amb antics professionals de la salut) com a tasca pública per a la preparació davant la pandèmia.

Punts Febles i Amenaces:

• L'escassetat de personal és substancial i persistent en tots els sectors (hospitals, atenció primària, residències).
• El pagament de salaris més alts, destinat a millorar la sostenibilitat de la força laboral, entra en conflicte amb l'objectiu públic de sostenibilitat financera.
• No s'aprofita plenament els beneficis de les tecnologies mèdiques que estalvien mà d'obra.
• El creixement de professionals mèdics autònoms (self-employed) provoca problemes, incloent despeses més altes i la selecció dels torns més convenients (cherry picking).

Recomanacions Clau:

• Evitar centrar-se en una única mesura (com ara salaris més alts) per resoldre l'escassetat, i prioritzar la reducció de la càrrega de treball i la millora de les oportunitats de carrera.
• Reduir la necessitat d'ampliar la plantilla mitjançant un enfocament més fort en l'atenció apropiada (appropriate care), la des-medicalització, la prevenció i la facilitació de tecnologies innovadores que estalviïn mà d'obra.
• Prioritzar la formalització de la Reserva Nacional de Salut (NHR).

Medicines i Tecnologia (Domain 4)

Els Països Baixos tenen una de les despeses farmacèutiques més baixes de l'OCDE gràcies a la regulació de preus i les licitacions d'asseguradors per a genèrics.

Punts Forts:

• Accés universal i relativament ràpid a nous medicaments i tecnologies a través del sistema obert de l'assegurança bàsica de salut.
• El "sistema de reclusa" (sluice system) per a medicaments innovadors cars mitiga el ràpid creixement de la despesa mitjançant anàlisis de cost-efectivitat i negociacions col·lectives de preus a nivell nacional.

Punts Febles i Amenaces:

• El sistema obert del paquet de beneficis bàsics amenaça la sostenibilitat financera, ja que pot facilitar l'accés a medicaments no cost-efectius o un ús ineficaç de tecnologies.
• Els preus baixos dels medicaments genèrics fan que el país sigui poc atractiu per als proveïdors, la qual cosa el fa vulnerable a l'escassetat de subministrament.
• La manca d'informació sobre la relació entre preus i costos de producció de medicaments cars dificulta l'establiment de preus "socialment acceptables".
• La pandèmia va revelar la vulnerabilitat d'un país petit amb capacitat de producció nacional limitada per garantir un subministrament oportú de medicaments i tecnologies crítiques.
• L'augment de la despesa en tecnologies mèdiques cares i no cost-efectivament implementades posa en risc la sostenibilitat financera.

Recomanacions Clau:

• Mantenir el sistema obert d'admissió de nous medicaments, però acompanyar-lo de restriccions per contrarestar l'ús ineficient en costos.
• Fer més efectiu el procediment de reclusa (sluice procedure) adoptant la regla que els preus negociats no poden superar el preu màxim recomanat basat en el llindar de cost-efectivitat socialment acceptable del ZIN.
• Compensar retroactivament els fabricants per lliurar medicaments cars durant les negociacions de preus per garantir l'accés continu dels pacients.
• Introduir un sistema d'exploració d'horitzó (horizon scanning) per identificar tecnologies mèdiques cares amb preus excessius o que no siguin cost-efectives.
• Reforçar la cooperació internacional dins de la UE per contrarestar la vulnerabilitat del subministrament.

Prestació de Serveis (Domain 5)

La qualitat de l'atenció és alta, i el sistema neerlandès incentiva la reducció de les taxes de reingrés hospitalari i té un paper important l'atenció primària.

Punts Forts:

• El sistema de reemborsament incentiva la reducció de les taxes de reingrés, contribuint a la disminució de la mitjana d'estada hospitalària.
• L'atenció primària actua com a porter (gatekeeper) i el govern recolza la iniciativa "Atenció Adequada al Lloc Adequat" (Right Care at the Right Place, JZOJP) per estimular la substitució de l'atenció.
• La COVID-19 va actuar com a catalitzador de la digitalització (e-consultes, videotrucades).

Punts Febles i Amenaces:

• Els contractes actuals entre proveïdors i asseguradors sovint no recompensen explícitament la qualitat.
• La manca de models de pagament integrats i basats en resultats, juntament amb l'absència d'un sistema nacional d'historial clínic electrònic, dificulta la potencial substitució de l'atenció (p. ex., canviar l'atenció d'hospitals a metges de capçalera).
• La baixa quantitat de llits d'UCI va afectar greument el lliurament de serveis durant els primers mesos de la pandèmia.
• Durant la primera onada de COVID-19, gairebé tota l'atenció electiva es va cancel·lar a causa de la restricció de capacitat i l'escassetat de personal.

Recomanacions Clau:

• Millorar la coordinació de l'atenció i ajustar els models de pagament per recompensar l'atenció multidisciplinària i els models de substitució.
• Invertir en una estratègia centralitzada i nacionalment coordinada per millorar el lliurament de serveis en temps de crisi, incloent-hi un pla d'ampliació d'UCI realista.
• Fer més transparent la informació de qualitat, millorant la disponibilitat pública de dades fiables i comprensibles, ajustades pel cas-mix.

Salut Poblacional (Domain 6)

La majoria dels neerlandesos reporten una bona salut. No obstant això, la sostenibilitat a llarg termini es veu amenaçada per les desigualtats significatives.

Punts Forts:

• El govern central organitza i finança programes de cribratge de càncer i programes de vacunació extensos.
• El govern va anunciar el 2022 "un major enfocament en la prevenció i en un estil de vida saludable des d'una edat primerenca".

Punts Febles i Amenaces:

• Hi ha grans disparitats sanitàries entre els grups socioeconòmics. Les persones amb ingressos i educació baixos viuen, de mitjana, 15 anys menys amb bona salut.
• El tabaquisme, l'angoixa financera, l'exclusió social i la baixa alfabetització sanitària (health literacy) són més prevalents en grups socioeconòmics baixos.
• La despesa en prevenció com a percentatge de la despesa sanitària total ha disminuït en els darrers 10 anys.
• L'Acord Nacional de Prevenció (NPA) de 2018 és temporal i els seus objectius no són legalment vinculants.

Recomanacions Clau:

• Reconèixer que la salut poblacional es determina principalment per polítiques que van més enllà del sector sanitari (Health in All Policies).
• Establir un marc nacional amb objectius de salut legalment vinculants i mesurables, acompanyats d'incentius financers adequats per invertir en prevenció.
• Considerar seriosament mesures més dures, com un impost al sucre (sugar tax), i eliminar la influència de les indústries de l'alcohol i l'alimentació en la formulació de polítiques de promoció de la salut.

Sostenibilitat Ambiental (Domain 7)

El sector sanitari neerlandès és responsable del 8% de la petjada de carboni total del país.

Punts Forts:

• Les organitzacions sanitàries estan legalment obligades a complir les normes ambientals bàsiques.
• El 2022 es va signar el tercer Acord Verd (Green Deal) amb objectius per reduir l'impacte ambiental (com la reducció d'emissions de CO2 i la millora de la circularitat).

Punts Febles i Amenaces:

• Una quantitat substancial de residus farmacèutics i agents de contrast contaminen anualment l'aigua superficial.
• Manca d'una estratègia més centralitzada amb una visió clara i vinculant per a la sostenibilitat ambiental.
• Tot i ser rellevant per als Països Baixos, la qualitat de l'aire no s'aborda específicament en els objectius de l'Acord Verd.

Recomanacions Clau:

• Assumir la responsabilitat d'una política nacional amb objectius i regles vinculants per reduir l'impacte ambiental de l'atenció sanitària (p. ex., emissions de CO2 i residus farmacèutics).
• Adoptar els estàndards de qualitat de l'aire més recents de l'OMS en l'Acord Verd.

Cas d'Estudi 1: Finançament de Costos COVID-19

Aquest cas examina la resiliència del finançament del sistema competitiu neerlandès davant el xoc financer de la pandèmia.

• El xoc financer (costos addicionals, reducció d'ingressos per atenció electiva cancel·lada, i despeses massives en salut pública) es va gestionar mitjançant cinc mecanismes:
  1. Clàusula de Costos Catastròfics (Article 33 HIA): Va compensar els asseguradors per gairebé tots els costos relacionats amb la COVID-19.
  2. Contribucions de Continuïtat: Pagaments d'asseguradors a proveïdors per compensar els ingressos perduts a causa de l'atenció electiva cancel·lada o posposada.
  3. Acords de Solidaritat: Els asseguradors van compartir les diferències entre els costos reals i esperats per mantenir la competència lleial.
  4. Finançament Governamental Directe: La majoria dels costos de salut pública (EPI, proves, vacunes) van ser finançats directament per impostos, fora del sistema d'assegurança social.
  5. Càlcul Macro Ex-post: Acord de risc compartit per un any (2021) entre el govern i els asseguradors per protegir-se de la manca de càlcul dels pagaments totals de compensació de risc.
• Anàlisi: La gestió va ser efectiva i el sistema va resultar resilient. Tanmateix, les mesures van ser innecessàriament complexes i distorsionadores del mercat. Per exemple, la regulació de costos catastròfics va ser massa restrictiva perquè no incloïa la reducció de costos per l'atenció perduda, cosa que va fer que els acords de solidaritat anticompetitius fossin necessaris.

Cas d'Estudi 2: Competència i Col·laboració

Aquest cas examina com l'Autoritat Neerlandesa per als Consumidors i Mercats (ACM) concilia la competència amb la creixent necessitat de col·laboració i integració.

• La col·laboració i la integració són crucials per a la sostenibilitat i la resiliència, però poden reduir els incentius a l'eficiència i augmentar el poder de mercat.
• Guia Informal de l'ACM: Des de 2012, l'ACM ha canviat el focus de l'aplicació punitiva formal del càrtel a la prestació de guies informals (informal guidance). Aquesta guia demostra que la col·laboració i la competència són reconciliables si no van més enllà del que és estrictament necessari per a aconseguir eficiències.
• L'ACM ha permès acords sobre "Atenció Adequada al Lloc Adequat" (JZOJP) que restringeixen la competència si es basen en una anàlisi factual de necessitats, involucren totes les parts, i els objectius (qualitat, accessibilitat, assequibilitat) són verificables i públics.
• COVID-19 i Flexibilitat: Durant la pandèmia, la llei de competència es va relaxar temporalment per permetre la col·laboració necessària per a la continuïtat de l'atenció i la distribució de medicaments essencials.
• Conclusió: El reeixit ús de la guia informal i la flexibilitat demostrada durant la crisi fan que la col·laboració i la competència siguin reconciliables en el sistema neerlandès.

---

En resum, l'informe conclou que el sistema de salut neerlandès és fort en principis bàsics (accés, cobertura, qualitat) però necessita reformes estructurals urgents per abordar la complexitat de la governança, les desalineacions d'incentius financers i l'escassetat persistent de mà d'obra, especialment a la llum dels creixents reptes de la població envellida i les lliçons apreses durant la COVID-19.

PS. Només cal revisar les dades per comprendre la magnitud de la qüestió. 

Quin és el risc de morir quan som dependents?

 Mortality risk factors in Catalonia’s long-term care system: A population-based survival analysis

Aquest article, titulat "Mortality risk factors in Catalonia’s long-term care system: A population-based survival analysis", investiga l'associació entre la recepció de prestacions d'atenció a la dependència (LTC) i el risc de mortalitat entre els adults majors a Catalunya, Espanya, utilitzant dades administratives extenses. L'estudi es presenta com la primera anàlisi que explota aquesta base de dades des de la plena implementació de la Llei de la Dependència (DA) el juliol de 2015.

Objectiu i Metodologia

Objectiu: L'estudi busca entendre com els diferents tipus de prestacions de LTC i els nivells de necessitat afecten el risc de mortalitat en la població gran de Catalunya.

Població i Dades: La població analitzada inclou 321.814 sol·licitants de prestacions de LTC a Catalunya majors de 50 anys, amb un període d'observació que va des de l'1 de juliol de 2015 fins al 31 de desembre de 2024.

Classificació de la Necessitat: Les necessitats de LTC es mesuren mitjançant l'escala oficial Baremo de Valoración de la Dependencia (BVD), que agrupa els individus en tres graus segons la seva limitació en les activitats de la vida diària (ADLs): Grau I (necessitats moderades), Grau II (necessitats greus) i Grau III (necessitats majors).

Vies de Cura Analitzades: Els individus van ser classificats en quatre vies de prestació:

1. Atenció Domiciliària (Home Care).
2. Atenció Residencial (Residential Care).
3. Atenció Domiciliària i Residencial (Home & Residential Care), que captura les transicions de la cura a la llar a la institucional.
4. Sense Prestació (Without Benefit), per a aquells elegibles que no van arribar a rebre servei.

Mètode d'Anàlisi: Es van utilitzar tècniques d'anàlisi de supervivència, incloent-hi estimadors de Kaplan-Meier per a anàlisis no paramètriques i models de regressió de riscs proporcionals de Cox per ajustar per a covariates demogràfiques, geogràfiques i clíniques.

Resultats Clau

1. Risc General i Impacte del Benefici: Rebre qualsevol forma de prestació de LTC s'associa de manera consistent amb un risc de mortalitat significativament menor (lower mortality hazards) en comparació amb no rebre cap prestació.

• Mortalitat sense Benefici: Els individus amb necessitats reconegudes que no reben cap prestació formal s'enfronten a riscs substancialment més alts de mortalitat. El grup "Sense Benefici" representa el 27% de la mostra completa i el 33% dels individus amb Grau III (la vulnerabilitat més alta).
• Mortalitat Brut: La taxa de mortalitat general en la mostra va ser del 42%, i aquesta taxa augmenta amb la severitat, arribant al 68% entre els individus amb necessitats inicials de Grau III.

2. Beneficis per Vies de Cura: Els resultats dels models de Cox (risc ajustat) i els estimadors de Kaplan-Meier mostren diferències clares en la supervivència segons la via de cura.

• Vies de Transició (Home & Residential Care): Aquest grup (els que transicionen de l'atenció domiciliària a la institucional) mostra els índexs de risc (HRs) més favorables (més baixos) en tots els models, fins i tot en el Grau III. Això suggereix que les trajectòries de cura flexibles i adaptatives estan associades a millors resultats de supervivència, possiblement a causa d'una concordança més precisa de l'atenció amb l'evolució de les necessitats.
• Atenció Domiciliària vs. Residencial (Soles): En general, l'Atenció Domiciliària presenta índexs de risc inferiors a l'Atenció Residencial en els Graus II i III. No obstant això, l'Atenció Residencial per si sola s'associa a un risc de mortalitat més alt que l'Atenció Domiciliària en la població amb els graus més alts de necessitat de LTC (Grau III).

3. Altres Predictors de Risc de Mortalitat: A més de les variables de LTC, els factors clínics i demogràfics influeixen significativament.

• Necessitat de Cura: L'increment de Grau de necessitat és el predictor més fort. Els individus en Grau III s'enfronten a un risc de mort 4,3 vegades superior al Grau I.
• Sexe i Edat: El risc de mortalitat és més alt entre els homes i augmenta amb l'edat, independentment del grau de necessitat.
• Comorbiditats: Comparat amb les condicions neurològiques, les malalties més vinculades a un risc de mortalitat més alt són les malalties hematològiques (HR = 1,49), les neoplàsies (HR = 1,41) i les condicions respiratòries (HR = 1,30). Les condicions osteoarticulars, mentals i sensorials mostren un risc inferior.

Implicacions Polítiques

L'estudi reforça el paper del sistema de LTC en la reducció de la mortalitat i proporciona un punt de referència per avaluar sistemes de cura en societats envellides. Les implicacions polítiques principals són:

1. Prioritzar l'Accés Oportú: Reduir els retards administratius en l'assignació de prestacions és crític per mitigar el risc de mortalitat. L'espera mitjana a Catalunya per seleccionar prestacions era de 112 dies a finals de 2023.
2. Suport a la Flexibilitat: Cal un model de LTC que emfatitzi la flexibilitat i la reavaluació periòdica per identificar quan romandre a casa esdevé insegur o ineficaç.
3. Desinstitucionalització i Residencial: Els resultats donen suport a l'estratègia de desinstitucionalització, però subratllen que les transicions oportunes a l'atenció residencial s'associen amb una major supervivència. Per tant, la desinstitucionalització ha d'assegurar l'ús de l'atenció residencial en el moment adequat i no evitar-la a qualsevol preu.

Economia del frau (3)

Money Men: A Hot Start-up, a Billion-dollar Fraud, a Fight for the Truth 

Aquest llibre, "Money Men: A Hot Start-up, a Billion-dollar Fraud, a Fight for the Truth," escrit per Dan McCrum, membre de l'equip d'investigació del Financial Times (FT), narra la llarga i complexa persecució periodística de l'empresa de tecnologia financera alemanya Wirecard. L'obra documenta l'ascens de Wirecard, la magnitud del seu frau i les intenses tàctiques de vigilància i intimidació utilitzades per l'empresa contra els seus crítics.

I. Els Orígens de Wirecard i els Protagonistes

Wirecard va començar com un negoci d'alt risc centrat en la indústria de l'entreteniment per a adults.

Fundació i Primers Pasos: El 2002, Markus Braun va assumir el control de Wirecard després que el seu fundador, Paul Bauer-Schlichtegroll, un empresari que havia passat de la distribució de roba esportiva a la pornografia, comprés l'empresa fallida per 500.000 €. Bauer-Schlichtegroll va utilitzar una fusió inversa amb una acció gairebé sense valor anomenada InfoGenie per cotitzar Wirecard públicament.

Figures Centrals:

• Markus Braun (CEO): Des del 2007 era el principal accionista. Es presentava com un visionari tecnològic amb predilecció per la jaqueta de coll negre a l'estil de Steve Jobs.
• Jan Marsalek (COO): Es va convertir en director d'operacions a una edat jove. Es descriu com un prodigi adolescent, geni caòtic i admirador de les tàctiques militars i el Jiu-Jitsu. Marsalek mai va acabar l'escola secundària i, sovint, utilitzava l'èxit de Red Bull com a metàfora del seu propi negoci intangible: "Darrere de la marca no hi ha res més que aire. No és brillant?".
• Burkhard Ley (CFO): Va ser el director financer entre 2006 i 2017.

Senyals d'Alerta Primers: El 2008, l'SdK (una associació d'accionistes minoritaris) va qüestionar l'origen de gairebé tots els beneficis de Wirecard, que provenien de Gibraltar. La resposta de l'empresa va ser intimidar els venedors en descobert amb boxejadors turcs per forçar-los a tancar les seves posicions.

II. La Investigació Periodística (La Cacera de l'Ahab)

L'autor, Dan McCrum, va passar set anys investigant l'empresa, que va anomenar "Ahab" (la gran balena blanca) a causa de la seva llarga i obsessiva persecució.

Sospites Inicials: McCrum es va convèncer que Wirecard estava dirigida per "gàngsters austríacs" protegits per les autoritats alemanyes. La seva superpotència era la seva opacitat; ni inversors ni reguladors entenien realment el que passava a dins.

El Frau a Àsia i els Socis Opacs: McCrum va seguir el rastre de l'empresa a Bahrain, investigant Ashazi Services, una empresa client que suposadament pagava milions en llicències de programari, però que McCrum va descobrir que era una oficina buida. També va investigar adquisicions com Hermes i-Tickets a l'Índia (2015), on Marsalek va orquestrar un esquema amb Henry O’Sullivan i el fons 1A Mauritius per comprar l'empresa per 36 milions d'euros i vendre-la a Wirecard per 340 milions d'euros, creant una "història" per als auditors.

La Primera Gran Denúncia (Zatarra Report): El febrer de 2016, venedors en descobert, incloent Matthew Earl i Roddy, van publicar l'anònim Zatarra Report, acusant Wirecard de frau i blanqueig de diners. L'informe va esfondrar el preu de les accions en 1.000 milions d'euros, però Wirecard va negar les acusacions i va aconseguir que l'autoritat financera alemanya (BaFin) investigués els autors del Zatarra Report per manipulació de mercat.

El Whistleblower Crucial (Pav Gill): El 2018, Pav Gill, conseller legal de Wirecard a Singapur, va investigar un esquema anomenat "Project Tiger". Aquesta investigació va revelar un frau de "round tripping" (transferències de diners en cercle per simular vendes legítimes), orquestrat per Edo Kurniawan, el cap financer a Àsia. Després de ser forçat a dimitir, Gill va aconseguir còpies dels arxius de correu electrònic de Project Tiger, un arxiu de 70 gigabytes que es convertiria en l'evidència definitiva.

III. L'Estratègia de la Contrainvestigació

Wirecard va utilitzar tàctiques de "guerra total" per defensar-se, impulsades per Marsalek.

Vigilància i Amenaces: Marsalek va utilitzar detectius privats i ciberespionatge. Els crítics de Wirecard, incloent Matthew Earl i l'autor, van ser objecte de seguiment i atacs. La venedora en descobert Fahmi Quadir va ser agredida a Nova York.

La Trampa del FT: El juliol de 2019, Marsalek va organitzar una trobada entre Nick Gold (un contacte de Paul Murphy) i un còmplice. Gold va ser gravat en secret mentre parlava d'una imminent història del FT sobre Wirecard. Wirecard va utilitzar la cinta per acusar l'autor i Paul Murphy d'informació privilegiada, forçant una costosa investigació interna del FT.

L'Exocet de McCrum: A l'octubre de 2019, l'autor va publicar una història exposant la falsificació de comptes mitjançant l'ús de clients inexistents i va publicar els fulls de càlcul interns amb noms d'aquests clients ficticis. Aquesta història va provocar la caiguda del preu de les accions i va forçar el consell de supervisió a actuar.

IV. El Frau Final i el Col·lapse

Després de l'Exocet del FT, Wirecard va intentar desesperadament guanyar temps.

L'Auditoria de KPMG: Wirecard va encarregar una auditoria forense especial a KPMG. L'auditoria es va trobar amb una resistència implacable: Marsalek i altres executius van obstruir les peticions de documents. Marsalek, que controlava el negoci opac anomenat Third-Party Acquiring (TPA), va admetre que 1.900 milions d'euros en efectiu, que suposadament es trobaven a Singapur, havien estat transferits a les Filipines, sense recordar el nom del nou fiduciari.

El Viatge a Manila: Les delegacions d'EY i KPMG van volar a Manila. Allà, es van reunir amb el nou fiduciari, l'advocat Mark Tolentino, en una sucursal bancària. Es van obtenir confirmacions bancàries falses amb l'ajuda d'una escorta policial. L'auditoria de KPMG va concloure que no es podia trobar evidència que existís el negoci TPA, que generava gairebé tots els beneficis de Wirecard des del 2016.

La Declaració "Espúria": El juny de 2020, Ernst & Young (EY), l'auditor principal de Wirecard, va demanar a l'empresa que transferís 440 milions d'euros dels comptes filipins per verificar la seva existència. En lloc de diners, EY va rebre cartes dels dos bancs (BPI i BDO) declarant que els documents de confirmació eren falsos i els comptes "espúris" (inexistents).

Caiguda i Fuga: Markus Braun, afirmant ser la víctima d'un frau de "proporcions considerables", va dimitir i va ser arrestat. Jan Marsalek, el presumpte cervell, va pagar 8.000 € en efectiu a uns pilots i va fugir en un jet privat a Minsk, Bielorússia, deixant un rastre fals d'immigració a Manila.

El llibre conclou amb la caiguda de Wirecard en la insolvència. L'escàndol va revelar que l'èxit de l'empresa es basava en la invenció de clients i la manipulació de beneficis, exposada gràcies a la persistència dels periodistes i la valentia dels denunciants com Pav Gill. Braun va mantenir la seva innocència, mentre que Marsalek es va convertir en un dels homes més buscats del món.

PS. Resum del sistema fiscal espanyol en un anunci a FT

Com cal decidir?

 How to Decide: Simple Tools for Making Better Choices

El llibre "How to Decide: Simple Tools for Making Better Choices" (Com decidir: Eines senzilles per prendre millors decisions) és fet per Annie Duke, publicat el 2020. L'objectiu del llibre és oferir un marc conceptual i un conjunt d'eines per millorar la qualitat del procés de presa de decisions, ja que les decisions de l'individu són el factor més important que es pot controlar per assolir els objectius.

El llibre sosté que una bona eina de decisió ha de ser fiable, repetible i transmissible, buscant reduir el paper dels biaixos cognitius, com el biaix de l'excés de confiança o el biaix retrospectiu. La decisió idealment seria una predicció sobre el futur, i l'objectiu és escollir l'opció que millor avança cap als objectius, considerant el risc.

A continuació, es detallen els punts principals del marc conceptual i les eines proposades:

1. Biaixos que Distorsionen l'Aprenentatge de l'Experiència (Capítols 1, 2, 3)

El llibre comença abordant com l'experiència passada pot comprometre les decisions futures a causa dels biaixos.

1.1. Resulting (Biaix del Resultat)

El Resulting és una drecera mental en la qual es fa servir la qualitat d'un resultat per determinar la qualitat de la decisió que el va precedir.

• El Problema: La gent tendeix a confondre els resultats amb les decisions, ja que és més fàcil veure clarament si el resultat va ser bo o dolent que avaluar el procés de decisió. La qualitat del resultat projecta una ombra sobre la capacitat d'avaluar la qualitat de la decisió.
• La Relació Decisió/Resultat: La qualitat de la decisió i la qualitat del resultat estan correlacionades, però no perfectament, ja que en el curt termini o en un sol intent, un bon resultat pot provenir d'una mala decisió (Sort amb sort), i un mal resultat d'una bona decisió (Mala sort).
• El Paper de la Sort: La sort és el factor que intervé entre la decisió i el resultat final, i és l'element sobre el qual no es té control. El Resulting disminueix la visió del paper de la sort, cosa que impedeix l'aprenentatge.

1.2. Hindsight Bias (Biaix Retrospectiu)

El biaix retrospectiu (Hindsight Bias) és la tendència a creure, després que un esdeveniment succeeix, que era previsible o inevitable. També se l'anomena el pensament de "ja ho sabia" o "hauria d'haver-ho sabut".

• Memory Creep (Invasió de la memòria): Aquest biaix fa que la informació revelada després del fet s'introdueixi en la memòria del que es coneixia abans de prendre la decisió.
• Eina: Knowledge Tracker (Rastrejador de Coneixement): Aquesta eina ajuda a reduir el biaix retrospectiu clarificant explícitament què se sabia abans de la decisió i què es va revelar només després del resultat. L'acte de registrar els fets clau abans de la decisió actua com una "vacuna" contra la invasió de la memòria.

1.3. El Multivers de la Decisió i els Contrafactuals

La paradoxa de l'experiència és que l'experiència és necessària per aprendre, però les experiències individuals sovint interfereixen amb aquest aprenentatge, ja que es processen els resultats seqüencialment.

• Decision Tree (Arbre de Decisions): Per resoldre la paradoxa, cal posar l'experiència individual en el context de tots els altres resultats possibles que haurien pogut ocórrer. El cervell tendeix a agafar una "serra mecànica cognitiva" i tallar totes les altres branques de l'arbre de possibilitats, deixant només la que va succeir.
• Contrafactuals: Un contrafactual és un "què passaria si", un resultat possible d'una decisió que no és el que va ocórrer. Explorar els contrafactuals ajuda a posar el resultat real en el seu context correcte, fent que un resultat improbable es vegi com la "branqueta" que era, i no com la "branca grossa" en què es va convertir.

2. Procés de Decisió d'Alta Qualitat (Capítol 4)

El llibre proposa un procés de sis passos per millorar les noves decisions i documentar el procés per a futures avaluacions.

Sis Passos per a Prendre Millors Decisions:

1. Identificar el conjunt raonable de resultats possibles.
2. Identificar la preferència utilitzant el benefici (payoff) per a cada resultat, valorant fins a quin punt agrada o desagrada cada resultat segons els objectius.
   • Upside (Potencial positiu): Allò que es guanya amb una decisió.
   • Downside (Potencial negatiu): Allò que es perd amb una decisió (el risc).
   • Limitació de les llistes de pros i contres: No consideren la magnitud o mida dels beneficis i, per tant, no són eines efectives per a decisions objectives.
3. Estimar la probabilitat que es desenvolupi cada resultat.
   • Mentalitat de l'Archer: Acceptar que totes les estimacions són "endevinalles educades" (educated guesses). L'objectiu no és encertar exactament (la diana), sinó apuntar amb precisió per tal de millorar la qualitat de l'endevinalla i buscar més informació.
4. Avaluar la probabilitat relativa dels resultats que agraden i desagraden per a l'opció que s'està considerant.
5. Repetir els passos 1 a 4 per a les altres opcions que s'estan considerant.
6. Comparar les opcions entre si.

3. Precisió i Ús de l'Outside View (Capítols 5, 6)

3.1. El Poder de la Precisió

Per combatre la imprecisió del llenguatge natural (termes com "molt probable" o "poc probable", que signifiquen coses diferents per a persones diferents), el llibre advoca per expressar les probabilitats com a percentatges.

• Rangs d'Estimació (Range): En lloc de només donar una estimació (bull’s-eye), cal oferir un rang raonable (límit inferior i superior) per expressar la incertesa.
• Shock Test: La prova per determinar un rang raonable és preguntar-se si un estaria "bastant impactat" (pretty shocked) si la resposta caigués fora d'aquest rang.

3.2. Inside View vs. Outside View

Un altre obstacle per a la presa de decisions de qualitat és la tendència a basar-se en la pròpia perspectiva, que està infectada pels biaixos.

• Inside View (Visió Interior): La visió del món des de la pròpia perspectiva, experiències i creences. La gent tendeix a protegir la seva identitat i per això es resisteix a qüestionar les seves creences.
• Outside View (Visió Exterior): Allò que és cert sobre el món, independentment de la pròpia perspectiva, o com altres persones veurien la situació.
  • Base Rates (Taxes Base): Una manera fàcil d'accedir a la visió exterior és conèixer les taxes base (la probabilitat que alguna cosa passi en situacions similars a la pròpia). L'estimació pròpia ha d'estar a l'òrbita de la taxa base.
• Matrimoni de Vistes: La precisió resideix en la intersecció entre la visió exterior i la interior, on es combinen els elements particulars de la situació pròpia amb allò que és cert del món en general.
• Eina: Perspective Tracking (Rastreig de la Perspectiva): Consisteix a descriure la situació completament des de la visió exterior i després des de la visió interior, per arribar a una narrativa més precisa que incorpori ambdues perspectives.

4. Gestió del Temps i la Incertesa (Capítol 7)

El llibre ofereix eines per evitar la paràlisi per anàlisi, preguntant-se quan és acceptable sacrificar la precisió en favor de la rapidesa.

• Happiness Test (Prova de Felicitat): Preguntar-se si el resultat de la decisió (bo o dolent) tindrà probablement un efecte significatiu en la felicitat en un any (o un mes, o una setmana). Si la resposta és no (decisió de baix impacte), es pot decidir ràpidament.
• Freeroll: Una situació on l'asimetria entre el potencial positiu (upside) i el negatiu (downside) és molt gran, ja que les pèrdues potencials són insignificants. En els freerolls (com demanar algú en una cita), es pot decidir ràpidament i aprofitar l'oportunitat.
• Sheep in Wolf's Clothing (Ovella en pell de llop): Decisions d'alt impacte on les opcions són molt similars (p. ex., triar entre dos treballs somiats). L'autor defensa que, com que la diferència entre les opcions és petita, "Quan una decisió és difícil, vol dir que és fàcil". En aquests casos, es pot decidir ràpidament, fins i tot llançant una moneda.
• Quit-to-itiveness (Disposició a renunciar): La capacitat de canviar d'opció o renunciar-hi a un cost raonable. Les decisions de dues vies (two-way-door decisions) tenen un cost de renúncia baix.

5. El Poder del Pensament Negatiu (Capítol 8)

El llibre promou el pensament negatiu com una eina d'execució crucial per reduir la bretxa de comportament (behavior gap) entre el que es vol fer i el que es fa.

• Mental Contrasting (Contrast Mental): Imaginar què es vol aconseguir i confrontar els obstacles que podrien interposar-se. Això és més efectiu que la visualització positiva pura, ja que prepara la persona per als contratemps.
• Premortem: Una tècnica de planificació prospectiva (prospective hindsight) que consisteix a imaginar el fracàs futur d'un projecte i mirar enrere per identificar les causes, dividides entre les controlables (skill) i les incontrolables (luck).
• Backcasting: El complement al premortem, on s'imagina l'èxit i es mira enrere per identificar les raons que hi van conduir.
• Precommitment Contract (Contracte de Precompromís): Un acord (amb un mateix o amb altres) per prendre o abstenir-se de certes accions, o per apujar o abaixar barreres a aquestes accions (com les de l'Odisseu lligant-se al pal).
• Dr. Evil Game: Un joc mental on s'imagina un "geni malvat" que controla les decisions per garantir el fracàs, mitjançant una sèrie de males decisions justificables individualment, però perjudicials en conjunt. Això ajuda a identificar categories de mals hàbits per aplicar decisions categòriques (category decisions) i evitar l'exposició a males decisions repetitives.
• Tilt (Desviació): Un estat emocionalment alterat, sovint provocat per un mal resultat (com el what-the-hell effect o la fal·làcia del cost irrecuperable), que compromet la qualitat de la decisió. El pensament negatiu ajuda a preplanificar la reacció per mitigar l'efecte del tilt.
• Hedging (Cobertura): Pagar un cost per endavant per mitigar l'impacte d'un mal resultat, com una pòlissa d'assegurança.

6. Higiene de la Decisió (Capítol 9)

La higiene de la decisió implica evitar la contaminació dels pensaments i creences d'altres persones per obtenir una visió exterior genuïna.

• Quarantena de Creences i Resultats: Quan se sol·licita feedback, és crucial no expressar la pròpia opinió ni revelar el resultat d'una decisió prèvia, ja que ambdues coses contaminen la resposta de l'interlocutor (les creences són contagioses).
• Obtenció de Feedback No Contaminat: Cal demanar el feedback de manera neutral. En grups, s'ha de sol·licitar el feedback de cada membre independentment abans de qualsevol discussió per evitar que es formi un consens ràpid i es silenciïn les opinions divergents.
• Checklist de Detalls: Per garantir que el feedback sigui de qualitat, s'ha d'elaborar una llista de verificació dels detalls rellevants (objectius, valors, recursos, fets) abans de la sol·licitud, i els participants han de ser responsables de complir-la. La negativa a donar feedback si no es compleix el checklist (refús "per ser amable") és una eina poderosa per a millorar la qualitat dels inputs.

Les emocions en la formació de les preferències polítiques (2)

 La política de las emociones: Cómo los sentimientos gobiernan el mundo 

El llibre de Toni Aira - La política de las emociones: Cómo los sentimientos gobiernan el mundo, es va publicar el 2020. Aquesta obra analitza la política contemporània a través del paper central i creixent de les emocions i els sentiments, utilitzant líders mundials com a estendards d'aquesta dinàmica.

La tesi central és que la política actual es regeix per l'imperi de l'emoció, un fenomen amplificat per la tecnologia i la cultura mediàtica, que ha portat a la màxima de "Menys cap, més cor".

A continuació, es presenta un resum detallat del seu contingut:

I. El Context de la Política i l'Emoció

El llibre s'inicia establint la divisió temporal de la nostra era: abans i després del confinament (a.C. i d.C.) causat per la COVID-19. La crisi del coronavirus va actuar com una duríssima "prova d'estrès" que va tensar els lideratges polítics contemporanis, que ja estaven fortament abraçats a les emocions.

Factors Clau de l'Era Emocional:

1. Dominació Mediàtica i Tecnològica: La hiperconnexió i la difusió massiva de fake news i desinformació són constants. El llenguatge polític s'elabora per ser un "subministrament massiu" d'estímuls dirigits al cor.
2. La Campanya Permanent: La política s'ha convertit en un exercici de "triar permanentment" (elección permanente), on els líders viuen en una campanya constant i compulsiva. Això prioritza la tècnica (el relat) sobre l'estratègia (la construcció de realitats palpables).
3. Llenguatge i Atenció Fragmentada: Els missatges que tenen èxit són els que incorporen impacte emocional, simplificació i personalització. Aquesta cultura de consum ràpid (fast food) ha escurçat l'atenció ciutadana, que ara es dispersa fàcilment (fenomen de la procrastinació) en una forquilla d'entre dos i cinc minuts, molt menys dels 20 minuts de Sorensen.

II. Marc Conceptual: Emocions, Sentiments i Dades

El llibre subratlla la diferència conceptual entre emoció i sentiment:

• Emoció: És una reacció automàtica i química desencadenada per un estímul, que es reflecteix al cos.
• Sentiment: És el resultat d'aplicar el filtre de l'avaluació conscient a aquesta emoció; és una construcció.

La transformació de la política es deu a la capacitat de la tecnologia d'analitzar i construir aquests sentiments.

El paper de la Tecnologia (Data Driven Marketing): La tecnologia digital (com l'anàlisi de sentiment, el big data i els algoritmes) permet als actors polítics capturar i analitzar les nostres dades i emocions íntimes (insights) en temps real. Aquesta anàlisi (o "análisis de sentimiento") permeten identificar públics objectiu (targets) i "colar el missatge adequat a la persona adequada en el moment adequat". Aquest ús de les dades comporta el risc de crear una política nua, sense grans teories darrere, amb alts nivells d'arbitrarietat i desigualtat (el data tsunami o Ciberleviatán).

III. El Decàleg de Lideratges i Sentiments

El llibre examina deu sentiments principals (odi, optimisme, indignació, amor, impaciència, eufòria, venjança, satisfacció, enfado i admiració) a través d'una selecció de líders polítics mundials, analitzant com els generen i gestionen.

Sentiment	Líder	Estratègia i característiques clau	Gestió de la crisi del coronavirus
Odi	Donald Trump	Mutació de la por en antagonisme. Ús de fake news i xarxes socials per generar crispació. Es presenta com un “emperador mimat”.	Va impulsar sentiment anti-Xina (“virus chino”) per desviar l’atenció dels seus errors.
Optimisme	Boris Johnson	Optimisme persistent i acció resolutiva (OODA). Lema “Let’s get Brexit done!”.	Va defensar la immunitat de grup i va ignorar distància social inicialment. Manté to positiu reforçant l’NHS.
Indignació	Ada Colau	Neix del 15-M, canalitza enuig contra “la casta”. Projecta autenticitat i vulnerabilitat.	Bona estructura gerencial a l’Ajuntament. Indignació selectiva: més crítica amb la Generalitat que amb Madrid.
Amor	Justin Trudeau	Imatge positiva, atractiu personal, dinamisme. “El candidat és el missatge”.	Reacció ràpida amb protagonisme científic. Genera confiança en contrast amb el caos de Trump.
Impaciència	Carles Puigdemont	“Tenir pressa” en el procés. Líder-bandera simbòlic. Mobilització professionalitzada (Tsunami Democràtic).	Comunicació més directa i dràstica. Suport a demandes de Torra. Impaciència per recuperar imatge de “bon govern”.
Eufòria	Pablo Iglesias	Ascens fulgurant, sensació d’“assaltar el cel”. Domini mediàtic: “el candidat és el missatge”.	Eufòria xoca amb realitat institucional. Apartat del nucli de gestió per friccions amb el PSOE.
Venjança	Vladímir Putin	Desig de restaurar glòria euroasiàtica. Ús de trolls i guerra cibernètica. “Que sigui por, doncs”.	Visita hospitals amb imatge dura (sambo). Afectat pel contagi d’un metge amb qui va estar.
Satisfacció	Pedro Sánchez	Necessita antagonistes per mobilitzar. Gestos simbòlics (Open Arms). “Futbolització” de la política.	Ús de llenguatge bèl·lic. Cerca satisfacció pública contrastant amb altres líders. Criticat per protagonisme.
Ennuig	Santiago Abascal	Canalitza cabreig i nacional-populisme. Màrqueting de dades, filtres de bombolla. “Tabernització”.	Agita indignació contra Sánchez. Trenca lleialtat institucional. Ús de muntatges de fèretres per amplificar dolor.
Admiració	Angela Merkel	Lideratge coherent i sobri. Credibilitat, “cap i cor”. Defensora ordre liberal.	Discurs clar i serè. Genera confiança i sensació d’estar “en bones mans”.

IV. Epíleg: Contradiccions i Esperances

El llibre conclou que, tot i que els models de formació de l'opinió pública es mantenen des de fa dècades (basats en objectes, valors i informació que els connecta), la sensació de canvi és immensa per la sobreexposició a la tecnologia. La desafecció política i la desconfiança creixent cap a les institucions fan que la informació negativa arreli fàcilment.

L'individu contemporani és un Homo sentimentalis que busca constantment la confirmació de les emocions que ja té instal·lades (fenòmens de la Filter bubble o Echo chamber). Per als humans, els sentiments (com la por o l'admiració) actuen com a "dreceres heurístiques" que acceleren la presa de decisions, ja que la racionalització requereix massa temps.

L'objectiu de l'obra és fer conscients els lectors d'aquesta realitat per tal de ser més resistents a la manipulació emocional i fugir de la "pantomima" en què es converteix la política quan el recompte de vots equival al recompte de gustos i opinions. La tecnologia i la generació de sentiments es poden utilitzar tant per restar com per sumar, i l'esperança resideix en utilitzar aquests mecanismes per a causes útils i positives.

PS. The big interview. Topol on Science of Superagers.

IA pertot arreu (9)

 The Handover: How We Gave Control of Our Lives to Corporations, States and AIs

El llibre The Handover: How We Gave Control of Our Lives to Corporations, States and AIs, de David Runciman, tracta sobre la relació complexa i definidora del futur entre els estats, les corporacions i les màquines intel·ligents (AIs).

La tesi central del llibre és que la nostra situació actual, on construïm màquines sobrehumanes que ens ofereixen conveniència i seguretat amb el risc de perdre'n el control, no és nova. Segons Runciman, ja hem viscut aquesta història abans, ja que els estats i les corporacions modernes són versions artificials de nosaltres mateixos, dotades de poders sobrehumans, construïdes per rescatar-nos de les nostres limitacions humanes.

El llibre explora aquesta idea comparant aquestes tres entitats, que tenen molt més en comú amb els robots i els algorismes del que podríem pensar.

La Primera Singularitat: Estats i Corporacions com a Agents Artificials

El llibre defineix la creació dels estats i les corporacions modernes com la "Primera Singularitat", una transformació de la condició humana comparable a la imminent revolució de la intel·ligència artificial (la "Segona Singularitat").

1. L'Estat com a Autòmat (El Leviatà): L'autor es basa en la filosofia de Thomas Hobbes, que veia l'Estat (el Leviatà) com un "Home Artificial" o "autòmat", de major estatura i força que l'home natural, creat per a la seva protecció i defensa.

   • L'Estat és un "agent artificial" la superpotència del qual és la superagència (la capacitat d'actuar al món). La seva força no rau necessàriament en la superintel·ligència, sinó en la seva capacitat de prendre decisions humanes i fer-les supremament poderoses i duradores.
   • L'Estat s'assembla a un rellotge o un algorisme: és un mecanisme dissenyat per funcionar de manera fiable i per durar molt més que la vida dels individus que el constitueixen. Aquesta durabilitat va ser essencial per fer front a la incertesa de la vida natural (la "guerra de tots contra tots" de Hobbes) i per permetre el creixement econòmic i la planificació a llarg termini.
   • L'Estat és un agent artificial general (AGA), capaç de moure's per tota la gamma d'accions possibles i establir els seus propis propòsits. Aquesta generalitat el distingeix de les corporacions.

2. Corporacions (Agents Artificials Específics): Les corporacions són també "persones artificials" que amenacen l'autoritat de l'Estat en replicar la seva estructura duradora i coherent.

   • La invenció de la societat de responsabilitat limitada (Limited Liability Company) al segle XIX va ser clau per a la seva expansió, ja que va permetre a les corporacions tenir la seva pròpia identitat legal i endeutar-se a llarg termini sense que els accionistes en fossin personalment responsables.
   • A diferència dels estats, les corporacions són entitats amb un propòsit particular (agents artificials estretament definits). Per exemple, la seva raó de ser pot ser la maximització del valor per a l'accionista.
   • El creixement econòmic exponencial (la "gràfica del pal d'hoquei") que va començar després del 1500 va ser impulsat per la interacció entre estats estables i corporacions amb credibilitat a llarg termini.

3. Intel·ligència de Grup i Presa de Decisions: El llibre examina si els col·lectius humans (com els jurats o els mercats) tenen ments pròpies.

   • La saviesa de les multituds es produeix quan grans grups de persones independents poden arribar a la resposta correcta a preguntes fàctiques (com ara endevinar el nombre de jellybeans en un pot).
   • Tanmateix, la intel·ligència de grup és diferent de la decisió. Per tal que els grups puguin actuar de manera fiable i evitar la "mentalitat de grup" (groupthink) o la "bogeria de les multituds" (com en el cas del dilema discursiu), han de ser estructurats mitjançant procediments artificials i mecànics.

La Segona Singularitat: IA i el Futur

La Segona Singularitat (la transformació per la IA) tindrà lloc en un món ja controlat pels agents de la Primera Singularitat (estats i corporacions).

• Risc i Innovació: Els estats són els agents que assumeixen els majors riscos i impulsen els canvis tecnològics més radicals, especialment a través de la despesa militar, que les corporacions posteriorment converteixen en productes comercialitzables (un exemple és la creació d'ARPANET, el prototip d'Internet). L'Estat pot permetre's la "despesa extravagant" i la "indiferència al malbaratament" perquè és un ens sense consciència que pot utilitzar els recursos i les vides dels altres.
• IA Actual i Consciència: Avui dia, la majoria dels avenços en IA (com GPT-4, DALL-E o AlphaZero) són intel·ligències artificials estretes (NAI) o imitadores brillants. Tot i que poden aconseguir capacitats sobrehumanes en tasques específiques (AlphaZero va superar 3.000 anys de coneixement d'escacs en un dia), no tenen consciència, cor, ni ànima; manquen de la capacitat de reflexió o de la comprensió del valor de les seves pròpies accions.

La Lluita pel Control d'Agents Artificials

El llibre assenyala que els grans riscos existencials (com la guerra nuclear, el canvi climàtic o la IA sense control) són en gran mesura el resultat de les accions d'aquests agents artificials —estats i corporacions— i no només d'individus aïllats.

• Models Competidors (EUA vs. Xina): La IA està donant forma a la competència geopolítica.
  • Als Estats Units, el model es basa en la competència lliure, on les corporacions tecnològiques (com Amazon, Google o Meta) han utilitzat la seva riquesa i influència política (lobbying) per a evadir la regulació, presentant-se com a extensions dels drets dels ciutadans.
  • A la Xina, el model busca la co-opció i el control estatal (el "Leviathan"), integrant les grans empreses tecnològiques (com Alibaba o Baidu) en la visió del "common prosperity" del govern per dirigir la innovació cap als objectius nacionals i militars.
• Decisions vs. Respostes: L'adopció de la IA a gran escala corre el risc de confondre les respostes (que els algorismes proporcionen) amb les decisions (que han de prendre els humans). Confiar en sistemes intel·ligents per a prendre decisions polítiques crucials (com la guerra) és perillós, ja que la seva lògica d'eficiència sense valor moral pot conduir a catàstrofes.
• El dilema final: Enfront del futur, la humanitat ha de triar quin tipus d'artificialitat pot acceptar. La decisió no és entre els humans i la tecnologia, sinó entre diferents híbrids artificials:
  • Combinar Intel·ligència Humana (HI) + Agència Artificial (AA) (l'Estat): ofereix pitjors respostes i pot portar al desastre, però ofereix millor rendició de comptes (és més humà).
  • Combinar Agència Artificial (AA) + Intel·ligència Artificial (AI): ofereix millors respostes, però menys rendició de comptes i una major inhumanitat.

El llibre conclou que, encara que el futur pot conduir a una transformació biològica (Homo deus) o a un món dominat per la IA, en el curt termini les nostres perspectives depenen encara dels estats i les corporacions, aquestes "màquines antiquades" amb les seves pròpies limitacions i la seva pròpia lògica de supervivència.

---

Analogia per Clarificar la Intel·ligència Artificial i l'Agència Artificial:

Podem veure els estats i les corporacions com un conjunt de daus (agents artificials). La seva superpotència no és la intel·ligència per trobar la millor resposta, sinó l'habilitat de generar una resposta (una decisió vinculant) i assegurar-se que aquesta es compleixi i perduri, independentment de si la decisió és "correcta" o no. La Intel·ligència Artificial (AI) és un GPS molt sofisticat que pot determinar la ruta correcta amb una saviesa gairebé perfecta. El dilema és que si deixem que el GPS condueixi, potser arribarem al destí més ràpid (millor resposta), però si el GPS no té consciència, podria decidir passar per sobre d'un gos (sense tenir en compte la moral), perquè la seva única funció és l'eficiència. La humanitat ha de decidir qui pren el volant, l'agent capaç de prendre decisions morals (encara que sigui estúpid) o la màquina capaç de trobar la veritat (encara que no tingui ànima).

PS. Avui també toca llegir a Gutiérrez-Rubí.