Per què hi ha guerres?

Why War? 

Hi ha molts tipus de guerra. Segurament avui en dia caldria utilitzar el concepte de conflicte (armat o comercial, o ...) com a nou marc mental. I després de comprendre perquè hi ha conflictes, llavors la pregunta següent hauria de ser, què cal fer per alleujar els conflictes? . El primer de tot és no atiar més el foc, i malauradament hi ha força gent que encara no ho vol entendre.

De tot el que diu el llibre, hi ha un aspecte que hi passa per sobre. Al final sempre hi ha algú que decideix iniciar o persistir en el conflicte. Aquest algú té noms i cognoms, i cal recordar-lo com un gran destructor de valor social per sempre, més enllà de la pena d'infàmia i totes les altres que cal aplicar-li.

Resumit amb IA.

El llibre "Why War?" de Richard Overy aborda la pregunta fonamental sobre la naturalesa del conflicte armat al llarg de la història humana i el seu futur. L'autor, un historiador especialitzat en les guerres mundials dels anys trenta i quaranta, reconeix que el tema s'estén molt més enllà del seu camp professional, el qual tradicionalment ha estat dominat per les humanitats científiques com l'antropologia, l'etnologia, l'ecologia, la psicologia i la biologia humana. Overy busca oferir una introducció a les diverses perspectives acadèmiques que intenten respondre a la pregunta "Per què la guerra?" per a un públic ampli, evitant la complexitat tècnica innecessària i el vocabulari especialitzat. L'autor assenyala que l'estudi de l'origen de la guerra és un camp de batalla acadèmic regular, i no pretén haver evitat sempre la parcialitat.

El Pròleg planteja directament la pregunta que dóna títol al llibre, mencionant la correspondència de 1932 entre Albert Einstein i Sigmund Freud per buscar una resposta a com alliberar la humanitat de la "amenaça de la guerra". Einstein creia que Freud comprendria millor "els llocs foscos de la voluntat i el sentiment humans". Tanmateix, Einstein es va sentir decebut amb la resposta de Freud, qui insistia que la violència era característica de tot el regne animal, inclosa la humanitat, i no veia cap manera efectiva d'inhibir l'impuls de lluitar i destruir, derivat del que ell anomenava la "pulsació de mort", un impuls psicològic de destrucció present en tot ésser viu.

L'autor emfatitza que aquest no és un llibre d'història de les guerres, antigues o modernes, ni de com es duen a terme ni de les seves conseqüències. En canvi, utilitza la llarga i violenta història humana de manera exemplificadora per il·lustrar les principals vies d'explicació que s'han avançat des que Einstein va demanar a Freud que desentranyés "la forma més típica, més cruel i extravagant de conflicte entre home i home".

El llibre està estructurat en dues parts principals, tal com es detalla a la Taula de Continguts:

PART I explora factors amplis que podrien contribuir a la guerra:

• Biologia: El capítol examina les bases biològiques de l'agressió i la violència en humans, possiblement discutint teories com la de la selecció de grup o la selecció individual. Es menciona el concepte de "inclusive fitness" (aptitud inclusiva) de William Hamilton, on la reproducció genètica del grup de parentesc, fins i tot llunyà, és important.
• Psicologia: Aquest capítol aborda les motivacions psicològiques individuals i col·lectives per al conflicte, com ara la por, l'agressió, la identitat i la percepció de l'altre. Es fa referència a l'obra de l'psicoanalista italià Franco Fornari, qui va suggerir que l'experiència infantil podia influir en el comportament durant la Segona Guerra Mundial. Cita la comunicació del general Leslie Groves sobre la prova de la bomba atòmica ("baby is born") i la decisió de Paul Tibbets de nomenar el seu avió "Enola Gay" com a exemples significatius.
• Antropologia: Aquest capítol analitza la guerra des d'una perspectiva cultural i social, examinant les formes de guerra en diferents societats i el paper de la cultura en la seva perpetuació o prevenció. Es descriuen massacres rituals amb significat simbòlic, com la d'1100 EC al lloc de Mancos a Colorado. També es destaca la guerra maia a través de murals i textos jeroglífics, on la guerra era sostinguda per una elit guerrera i estava imbuïda de rituals i pràctiques sobrenaturals, incloent la captura i destrucció de llocs sagrats enemics. La història del guerrer mític indoeuropeu Trito il·lustra la connexió entre el mite còsmic i la guerra, on els rituals de sacrifici eren necessaris per mantenir l'ordre còsmic i justificar les incursions i conquestes.
• Ecologia: Aquest capítol explora com els factors ambientals, com l'escassetat de recursos o el canvi climàtic, poden contribuir al conflicte.

PART II se centra en motius específics per a la guerra:

• Recursos: El capítol examina com la competència per recursos com la terra, l'aigua, els minerals o el petroli ha estat i continua sent una causa important de guerra al llarg de la història.
• Creences: Aquest capítol explora el paper de les ideologies, les religions i altres sistemes de creences en la motivació i la justificació de la guerra. Es menciona com les massacres podien estar relacionades amb la cosmologia d'una tribu, i com la guerra maia estava estretament lligada a les creences i pràctiques sobrenaturals. També, el mite indoeuropeu de Trito tenia una funció justificadora de la guerra.
• Poder: Aquest capítol analitza com la recerca, el manteniment i la projecció de poder per part d'individus, grups i estats condueixen a la guerra. L'ascens de l'imperi romà s'il·lustra amb la promesa de Scipio Africanus a les seves tropes sobre el poder mundial que la victòria portaria a Roma. L'exercici del poder per Napoleó i la seva construcció d'un culte a la personalitat mitjançant la propaganda es presenten com un altre exemple. Finalment, s'aborda el lideratge d'Adolf Hitler, on la guerra es considerava una conseqüència natural de la competència entre races i una clau per a la supervivència i el progrés racial, dominant la seva visió del futur alemany. També es menciona l'evolució dels estudis de seguretat després de la Segona Guerra Mundial, amb un enfocament en el poder com a clau per a la seguretat nacional des d'una perspectiva "realista".
• Seguretat: Aquest capítol examina com les preocupacions per la seguretat, tant a nivell individual com estatal, poden desencadenar conflictes.

La Conclusió ofereix una síntesi de les principals explicacions explorades al llibre i reflexionarà sobre la persistència de la guerra en la història humana i les perspectives de pau en el futur.

En resum, "Why War?" de Richard Overy és una obra que, sense ser una història narrativa de les guerres, busca comprendre les causes fonamentals del conflicte armat a través d'una anàlisi multidisciplinària, recorrent a exemples històrics per il·lustrar factors biològics, psicològics, antropològics i ecològics, així com motius específics relacionats amb els recursos, les creences, el poder i la seguretat. El llibre convida a la reflexió sobre una de les preguntes més persistents de la condició humana.

El nostre rellotge molecular

 The New Science of Aging Can Predict Your Future

Avui excepcionalment introdueixo un article d'Eric Topol al NYT traduït (per Google). Per guardar i reflexionar. El que està plantejant Topol és radical i modifica el plantejament de Geoffrey Rose, de dalt a baix. Ens caldrà llegir el seu nou llibre, Super Agers, que surt en tres setmanes, per copsar exactament el que proposa.

La nova ciència de l'envelliment pot predir el vostre futur

Opinió | Com viure més saludablement durant més temps - The New York Times

El somni de revertir l'envelliment ha captivat els humans durant segles, i avui la ciència està més a prop que mai d'assolir aquest objectiu. És a dir: encara està bastant lluny.

Això no és per falta d'intentar-ho. Alguns investigadors estan intentant reprogramar les cèl·lules per fer-les biològicament més joves, cosa que s'ha demostrat que inverteix les característiques de l'envelliment en animals més grans. Malauradament, això també pot provocar càncer. Altres investigadors estan estudiant fàrmacs anomenats senolítics, que tenen com a objectiu eliminar les cèl·lules envellides del cos. Tanmateix, també poden destruir altres cèl·lules que els humans necessiten per sobreviure.

Les transfusions de sang de ratolins joves semblen rejovenir els ratolins grans, però les empreses que ofereixen aquest tractament no provat per als humans estan cobrant molt per una teràpia potencialment perillosa. I tot i que alguns entusiastes de la longevitat prenen el fàrmac rapamicina perquè els estudis han demostrat que ajuda els animals a viure més temps, també debilita el sistema immunitari i nos'ha demostrat que funcioni en les persones.

Trobo que aquests esforços són intrigants i val la pena continuar. Però la majoria de la gent no només vol viure fins als 110 anys. Vol allargar el temps que viu lliure de malalties greus, un concepte conegut com a salut. Per això, l'enfocament més sensat és reduir la càrrega de tres grans malalties relacionades amb l'edat: el càncer, les malalties del cor i els trastorns neurodegeneratius, com la malaltia d'Alzheimer. Pot ser menys cridaner, però és més assolible que mai.

S'estima que almenys el 80% dels casos de malalties cardiovasculars, el 40% dels casos de càncer i el 45% dels casos d'Alzheimer es poden prevenir. Fins i tot amb un llarg retard (aquestes malalties poden trigar 20 anys o més a desenvolupar-se), els investigadors han lluitat per definir amb precisió el risc d'una persona amb prou antelació com per intervenir eficaçment. Per descomptat, algú pot fer-se una prova genètica i saber que té un risc més gran de patir la malaltia d'Alzheimer, però de què serveix això si no sap si la malaltia apareixerà aviat, als 95 o no?

En un futur proper, és possible que els metges no només puguin identificar si una persona té un alt risc de patir una malaltia greu relacionada amb l'edat; també poden predir quan és més probable que es manifesti aquesta malaltia i amb quina rapidesa podria progressar. Diversos descobriments recents de la ciència de l'envelliment fan que això sigui cada cop més possible.

Des de la dècada de 2000, els científics han utilitzat la seqüència genètica d'una persona per calcular el seu risc heretat de certes malalties. En els últims cinc anys, la quantitat de dades que el camp mèdic pot recollir sobre la salut d'una persona ha augmentat. Més enllà de les eines tradicionals, com ara els registres mèdics, els resultats de laboratori de rutina i les imatges, els metges poden extreure una sèrie de rellotges biològics que ajuden a fer un seguiment de l'envelliment del cos.

Per exemple, els científics ara poden mesurar milers de proteïnes d'un sol vial de sang per generar el que s'anomenen rellotges d'òrgans proteòmics. Aquests rellotges descoberts recentment poden estimar el ritme d'envelliment del cervell, el cor, el fetge, els ronyons i el sistema immunitari. Aquests rellotges poden revelar, per exemple, si el cor d'una persona envelleix més ràpidament que la resta del seu cos, com un mecànic de cotxes que descobreix que tot funciona com hauria de ser, excepte els frens posteriors. Altres rellotges moleculars poden calcular l'edat biològica d'una persona en comparació amb la seva edat cronològica. El més estudiat és l'anomenat rellotge epigenètic, una lectura de parts del nostre ADN que es poden extreure d'una mostra de saliva. Les noves anàlisis de sang també poden detectar els primers signes de les tres principals malalties relacionades amb l'envelliment.

La superposició de tota aquesta informació biològica amb els avenços recents en intel·ligència artificial permet als proveïdors de salut fer prediccions cada cop més sofisticades sobre la probabilitat d'una persona de desenvolupar una malaltia.

Preneu una persona que vulgui determinar el seu risc de patir la malaltia d'Alzheimer. Ara es pot sotmetre a una anàlisi de sang per a una proteïna que quantifica l'acumulació de placa al cervell associada a la malaltia. Aviat, un metge també podria utilitzar un rellotge d'òrgans proteòmics per avaluar si el seu cervell sembla estar envellint més ràpid que la resta del seu cos o analitzar una foto de la seva retina, una eina emergent que, quan es combina amb la IA, pot ajudar a estimar la probabilitat de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer en els propers cinc o set anys. Hi ha proves similars que es poden fer per avaluar el risc de càncer i malalties del cor.

Aquest nivell de coneixement pot donar lloc a una nova manera d'abordar aquestes malalties: vigilància activa combinada amb canvis agressius d'estil de vida. Una persona considerada d'alt risc d'Alzheimer es pot sotmetre a avaluacions regulars i imatges cerebrals mentre pren mesures preventives per reduir el seu risc. Això podria incloure reduir els aliments ultraprocessats, augmentar l'activitat física i abordar qualsevol canvi en la pèrdua d'audició o visió, factors que poden influir en el declivi cognitiu. Els metges també podrien recomanar prioritzar el son, reduir l'alcohol i l'aïllament social o fer-se la vacuna contra el teules, que recentment s'ha demostrat que redueix el risc de demència. Alguns també podrien considerar prendre GLP-1, fàrmacs per a la diabetis i per perdre pes, que semblen reduir la inflamació nociva al cervell i al cos i que s'estan provant en assaigs clínics per prevenir l'Alzheimer.

Reunir aquesta informació mèdica i convertir-la en plans individuals per prevenir malalties cròniques és diferent de l'enfocament actual. Els protocols de detecció del càncer, per exemple, depenen en gran mesura de l'edat d'una persona. Aquí també és on els models d'IA poden beneficiar millor la medicina. Aquests models estan millorant en precisió i raonament i algun dia podrien incorporar dades dels nostres microbiomes intestinals o sistemes immunitaris per fer les prediccions de malalties encara més precises.

Fer-ho bé requerirà més estudi i inversió. No volem agreujar les desigualtats sanitàries fent que aquest tipus d'atenció mèdica només sigui accessible a uns pocs rics. Les reduccions importants de l'administració de Trump en el suport governamental a la investigació mèdica atenuaran aquestes perspectives.

Obtenir una injecció de sang juvenil o prendre l'últim suplement anti-envelliment de moda pot semblar una drecera per a una vida més llarga. Però allargar els anys que la gent viu sense la càrrega de les principals malalties relacionades amb l'edat és el que hauria de ser una prioritat nacional.

El Dr. Eric Topol és professor i vicepresident executiu de Scripps Research. És cardiòleg en exercici de la Clínica Scripps a La Jolla, Califòrnia. Aquest assaig està adaptat del seu proper llibre, "Super Agers: An Evidence-Based Approach to Longevity".

PS. Què cal fer per la prevenció de l'Alzheimer?

PS. La reflexió de Peter Singer sobre el suicidi assistit de Kahneman també es motiu de reflexió al NYT. 

PS. Podcast de la darrera entrevista a Daniel Kahneman

Pharma, big pharma (26)

The Antidote: Inside the World of New Pharma

Llibre resumit amb IA.

El llibre "The Antidote: Inside the World of New Pharma" de Barry Werth ofereix una mirada detallada a l'evolució de l'empresa farmacèutica Vertex Pharmaceuticals, seguint la història narrada prèviament a l'aclamat llibre de Werth, "The Billion-Dollar Molecule".

Introducció i Orígens:

• Vint anys després d'escriure sobre la fundació de Vertex, Werth torna per explicar la història completa d'aquesta empresa biotecnològica ambiciosa.
• La idea fundacional de Vertex, liderada per joves científics emprenedors que van deixar una gran farmacèutica, era dissenyar millors fàrmacs àtom per àtom.
• Molts a la indústria consideraven aquest projecte, que va començar en un garatge, com una utopia.
• El primer llibre es va centrar en la prometedora fase inicial de Vertex, però la realitat era que l'empresa encara no havia produït cap medicament.
• L'objectiu final de Joshua Boger i els pioners de Vertex no era només la recerca, sinó construir una empresa capaç de competir amb les grans farmacèutiques contra les malalties més difícils, amb una ciència complexa i un màrqueting agressiu.

Estratègies i Enfocaments Científics:

• Inicialment, Vertex va apostar per una revolució en el disseny de fàrmacs basat en l'estructura, amb l'objectiu de superar el mètode tradicional de descobriment de fàrmacs per selecció aleatòria ("micos amb màquines d'escriure", segons Boger).
• Aquesta estratègia es basava en la idea de la "clau i el pany": conèixer les curvatures internes d'una proteïna per dissenyar molècules que s'hi unissin i modifiquessin la seva activitat.
• Un repte particular era el disseny d'inhibidors de proteases, molècules grans i complexes, que Vertex va intentar abordar.
• Posteriorment, Vertex va reformular la seva estratègia central al voltant de la identificació de famílies de gens, un concepte que Sato i Murcko van anomenar quimiogenòmica.
• Boger imaginava que la quimiogenòmica permetria a Vertex avançar ràpidament en el descobriment i desenvolupament de fàrmacs, però això requeriria una expansió significativa dels recursos de l'empresa.
• Aldrich es va preocupar per trobar maneres de finançar aquesta ràpida expansió, ja que augmentava el risc que Vertex es tornés dependent de finançament extern i potencialment vulnerable a una adquisició.

Desenvolupament de Fàrmacs i Assajos Clínics:

• Vertex va dur a terme experiments preclínics, com l'acord amb Kissei.
• Una etapa clau era la determinació de la farmacocinètica (PK) d'una molècula, és a dir, què fa el cos humà a un fàrmac després de ser ingerit.
• Vertex va oferir a Burroughs Wellcome una molècula successora de VX-478 per a que els seus farmacòlegs la provessin en animals i obtinguessin dades de PK.
• La companyia va tenir problemes amb la patentabilitat de les seves molècules, com en el cas de VX-478, on Searle va presentar una estructura Markush similar.
• El desenvolupament del VX-950 (posteriorment conegut com telaprevir o Incivek) per al tractament de l'hepatitis C (HCV) va ser un procés llarg i ple de frustracions.
• El descobriment de BILN-2061 per Boehringer Ingelheim, un inhibidor de la proteasa de l'HCV oralment disponible, va demostrar el potencial d'aquesta estratègia, tot i que va tenir problemes de toxicitat.
• L'empresa va realitzar assajos clínics per al VX-950, incloent un estudi a Bèlgica que va mostrar una reducció significativa de la càrrega viral en pacients amb HCV quan es combinava amb interferó pegilat.
• Vertex va col·laborar amb la Cystic Fibrosis Foundation (CFF) per al desenvolupament de tractaments per a la fibrosi quística (CF).
• El desenvolupament d'ivacaftor (VX-770) i lumacaftor (VX-809) per a la CF va ser un altre focus important.

Aspectes Comercials i Regulatoris:

• El llenguatge del negoci biomèdic sovint utilitza eufemismes, com referir-se a una malaltia com una "oportunitat de mercat" i a la "utilitat" d'un producte com a "valor", que també codifica els beneficis.
• John Thomson va advertir dels riscos de la quimiogenòmica sense un soci compromès, argumentant que un enfocament més centrat en àrees terapèutiques específiques, com feien empreses com Merck, podria ser més productiu.
• Vertex va prioritzar el valor financer i el potencial comercial en la selecció de molècules per al desenvolupament clínic, però també va tenir en compte la identitat personal i corporativa.
• Matthew Emmens, CEO de Shire PLC, va aportar una valuosa perspectiva al consell d'administració de Vertex, amb experiència a Merck i en la construcció d'empreses farmacèutiques exitoses.
• Vertex va presentar una sol·licitud de nou fàrmac (NDA) per al telaprevir a la FDA, en un procés accelerat i contrarellotge.
• La companyia es va preparar intensament per a la reunió pre-NDA amb la FDA i per a la possible reunió del comitè assessor (AdComm).
• Merck també estava desenvolupant un fàrmac per a l'HCV, boceprevir (Victrelis), i la competència entre les dues companyies era intensa.
• La FDA va convocar un AdComm per revisar telaprevir i boceprevir.
• Durant la reunió de l'AdComm, van sorgir preguntes sobre la seguretat del telaprevir, especialment pel que fa a les erupcions cutànies i la possible relació amb l'àcid pirazinoic.
• Vertex va celebrar l'aprovació del telaprevir amb un esdeveniment i es va preparar per al seu llançament comercial, amb l'objectiu de superar a Merck.
• La companyia va establir una seu central més gran a Boston, cosa que va ser possible gràcies a la perspectiva de l'aprovació del telaprevir.
• El llançament d'Incivek (telaprevir) va significar un moment crucial per a Vertex, marcant el seu pas a una empresa comercial sostenible.
• Vertex també va continuar amb el desenvolupament de teràpies per a la fibrosi quística, amb resultats prometedors per a la combinació de VX-809 i VX-770 en pacients amb la mutació delta-F508.

Reflexions Finals i Visió de Futur:

• Boger va redactar un memoràndum imaginari de l'informe anual de Vertex Health Inc. de l'any 2038, celebrant el seu cinquantè aniversari i la introducció de noves teràpies per a malalties com l'Alzheimer i el càncer resistent.
• Aquesta visió reflecteix l'ambició de Boger de construir una empresa duradora i innovadora que impactés significativament la salut mundial.
• L'autor destaca l'alt estàndard que Vertex s'ha imposat i la seva voluntat de documentar detalladament el seu viatge, amb l'esperança d'aprendre de les errades de les grans farmacèutiques.
• L'accés de Werth a Vertex, com en el seu llibre anterior, depenia de la revisió del manuscrit per part de persones de la companyia per evitar la divulgació d'informació propietària.

En resum, "The Antidote" narra la complexa i desafiant trajectòria de Vertex Pharmaceuticals des de la seva prometedora fundació fins a la seva consolidació com una empresa farmacèutica amb productes al mercat. El llibre explora les innovacions científiques, les decisions estratègiques, els reptes regulatoris i la intensa competència en la indústria farmacèutica, oferint una visió profunda del món del desenvolupament de nous medicaments.

L'entorn i la salut poblacional

 Building the Worlds That Kill Us: Disease, Death, and Inequality in American History

El llibre "Building the Worlds That Kill Us: Disease, Death, and Inequality in American History" de David Rosner i Gerald Markowitz és una anàlisi històrica profunda i exhaustiva de com les forces socials, econòmiques i polítiques han configurat la salut, la malaltia i la mortalitat als Estats Units des de la colonització europea fins a l'època actual.

Aquesta obra és altament elogiada com una contribució significativa al camp de la salut pública i la història mèdica, considerada per David McBride com un llibre que demostra per què la salut pública necessita aprendre de la història. David Michaels el qualifica com un "tour de force" històric, fascinant, exhaustiu i terriblement important per a la seva exploració dels factors socials que han impulsat la salut i la malaltia dels nord-americans des dels seus inicis. Naomi Oreskes destaca que proporciona una visió general molt necessària que vincula les raons socials i institucionals amb la mala salut, convertint-lo en un recurs crític per a professionals de la salut pública, professions sanitàries i el públic en general, i Susan M. Reverby desitja haver-lo tingut disponible quan ensenyava història de l'atenció mèdica americana.

La tesi central del llibre és que la salut de les persones està íntimament lligada a les estructures socials i econòmiques, argumentant que s'han construït "mons que maten" a través de l'explotació i la degradació ambiental impulsades per una forma particularment depredadora de capitalisme als Estats Units. No obstant això, els autors també ofereixen una perspectiva d'esperança, assenyalant que la crida a protegir la salut pot ser unificadora i que les disposicions socials es poden canviar. La clau per evitar aquesta amenaça existencial rau en organitzar prou poder per construir mons sostenibles, en pau i on la justícia social sigui la norma.

El llibre, publicat per Columbia University Press el 2024, se centra explícitament en la malaltia, la mort i la desigualtat en la història americana, proporcionant referències bibliogràfiques i un índex per aprofundir en els temes tractats.

• Prefaci i Agraïments: El Prefaci ofereix una mirada personal a la motivació dels autors. Relaten un viatge significatiu el febrer de 2000 a la River Road entre Baton Rouge i Nova Orleans, Louisiana, coneguda com a "Cancer Alley". Aquesta zona, abans centrada en les plantacions de sucre i cotó, s'havia transformat en la llar de nombroses plantes químiques contaminants. Els autors havien passat uns dies visitant comunitats com Convent, que lluitava contra la construcció d'una planta de clorur de vinil, i Plaquemine, on la comunitat afroamericana de Reveilletown havia estat desplaçada per la contaminació de les aigües subterrànies. També van visitar el cementiri de Holy Rosary, l'últim vestigi de la ciutat de Taft, que havia estat engolida per les torres d'una planta de Union Carbide. Aquestes experiències van portar els autors a reflexionar sobre com el patiment humà associat a l'economia agrícola i esclavista del passat havia estat substituït per noves formes de mort, malaltia, desplaçament i sofriment vinculades a la indústria petroquímica. La seva visita va ser tant inquietant com inspiradora, en veure la lluita de la comunitat de Convent i la devastació a Reveilletown. Aquest viatge i les seves converses amb els residents van ser crucials per a la concepció del llibre, connectant les formes històriques d'explotació amb els desafiaments contemporanis per a la salut pública.

• Introducció: “Cansat i malalt d'estar cansat i malalt”: Aquesta secció estableix la tesi central del llibre: la salut i la malaltia als Estats Units estan profundament influenciades per factors socials, econòmics i polítics, i s'han construït "mons que maten" a través de l'explotació i la degradació ambiental. Suggereix que la comprensió d'aquests processos és vital per a la construcció d'un futur més saludable i just.

• Capítol 1: Malaltia i explotació durant les eres colonial i revolucionària: Aquest capítol examina com la colonització europea i el període revolucionari van impactar en la salut i van establir patrons d'explotació que van contribuir a la propagació de malalties. Probablement explora temes com l'impacte de les malalties europees en les poblacions indígenes, les condicions de vida i treball dels colons, i el paper de l'esclavitud en la salut i la mortalitat.

• Capítol 2: Vida i mort a l'Amèrica anterior a la guerra civil: Aquest capítol se centra en les condicions de salut i mortalitat als Estats Units abans de la Guerra Civil. És probable que analitzi les diferències en salut basades en la raça, la classe social i la ubicació geogràfica, i com factors com l'economia agrària, la urbanització inicial i les creences mèdiques de l'època van influir en la vida i la mort.

• Capítol 3: “La onada creixent dels negocis . . . Deixant els ossos dels morts”: Explotació laboral, mala nutrició, llars poc higièniques i un lloc de treball perillós: Aquest capítol detalla els efectes de la industrialització al segle XIX en la salut. Segurament explora com l'auge dels negocis va portar a l'explotació laboral, a la mala nutrició entre la classe treballadora, a condicions d'habitatge insalubres i a llocs de treball perillosos, contribuint a la propagació de malalties i a un augment de la mortalitat. Podria incloure exemples com les fàbriques de Lowell i contrastar-les amb les condicions a Manchester.

• Capítol 4: Restablint les regles bàsiques de la desigualtat: treball, llei i salut després de la Guerra Civil: Aquest capítol investiga com, malgrat la victòria del Nord a la Guerra Civil i l'abolició de l'esclavitud, es van restablir noves formes de desigualtat en el món laboral, a través de la llei, i com això va afectar la salut. Podria abordar temes com les lleis laborals, les condicions de treball per a les persones alliberades i els immigrants, i com les elits van mantenir el poder i el control, impactant negativament en la salut de molts.

• Capítol 5: Ofegant-se: creant noves malalties i desigualtats: Aquest capítol probablement examina la gènesi de noves malalties i la perpetuació de les desigualtats a través de canvis socials i industrials. Podria analitzar l'impacte de la contaminació industrial, l'aparició de malalties ocupacionals com la silicosis i l'asbestosi, i com aquestes noves amenaces van afectar de manera desproporcionada certs grups de la població. Es menciona l'explosió a la Triangle Shirtwaist Factory com un exemple de les condicions perilloses i la manca de regulació.

• Capítol 6: Millor vida a través de la química?: Aquest capítol qüestiona la promesa dels avenços químics per millorar la vida, explorant potencialment els efectes negatius per a la salut de nous productes químics i tecnologies. Podria discutir la introducció de substàncies com el plom a la gasolina i els bifenils policlorats (PCBs), i com les empreses van gestionar o van ignorar els riscos per a la salut associats a aquests productes.

• Capítol 7: El moment més fosc abans de l'alba?: Aquest capítol final reflexiona sobre els reptes de salut actuals i examina si hi ha motius per a l'optimisme davant les persistents desigualtats i les noves amenaces per a la salut. Potser analitza moviments socials, regulacions i avenços que ofereixen esperança per a un futur més saludable, tot reconeixent la magnitud dels problemes encara existents.

En resum, "Building the Worlds That Kill Us" és una anàlisi històrica detallada que examina la relació entre les estructures socials, econòmiques i polítiques dels Estats Units i la salut de la seva població. Des de l'època colonial fins a l'actualitat, el llibre explora com s'han construït "mons que maten" a través de l'explotació, la degradació ambiental i la desigualtat, i ofereix una crida a l'acció per construir un futur més saludable i just. La motivació dels autors, arrelada en les seves observacions de comunitats afectades per la contaminació industrial, subratlla la urgència i la importància d'entendre aquests processos històrics. El llibre es presenta com una obra fonamental per a qualsevol persona interessada en la salut pública, la història i la justícia social.

L'accés als serveis d'atenció a la dependència

The Care Dividend: Why and How Countries Should Invest in Long-Term Care

Resum del llibre amb IA

El llibre "The Care Dividend: Why and How Countries Should Invest in Long-Term Care", editat per Jonathan Cylus, George Wharton, Ludovico Carrino, Stefania Ilinca i Manfred Huber, i publicat en accés lliure per Cambridge University Press en col·laboració amb l'Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques de Salut el 2025, argumenta la importància i els motius pels quals els països haurien d'invertir en cures de llarga durada.

El llibre està estructurat en dues parts:

• Part 1 (capítols 2-5): Estableix el context i la motivació del llibre i explora "què funciona" en el disseny de sistemes i serveis de cures de llarga durada.
• Part 2 (capítols 6-10): Defensa la inversió en sistemes de cures de llarga durada sòlids.

• Capítol 1: Introducció

  Aquest capítol estableix el context i la motivació del llibre, argumentant la necessitat d'invertir en sistemes de cures de llarga durada forts. Amb la demografia impulsant una creixent demanda de cures, els responsables polítics han de repensar les combinacions de cures i invertir en una força laboral formal i informal sostenible i d'alta qualitat per a les properes dècades. El capítol proporciona una visió general de l'estructura del volum, dividint-lo en dues parts: la primera (capítols 2-5) estableix el context i explora "què funciona" en el disseny de sistemes i serveis de cures de llarga durada, mentre que la segona part (capítols 6-10) defensa la inversió en sistemes sòlids de cures de llarga durada i conclou amb un capítol que reuneix els arguments. Es subratlla que els governs han d'invertir en elements sinèrgics clau com la governança, el lliurament de serveis, el finançament, la infraestructura (incloent sistemes d'informació) i la força laboral de cures per assolir els objectius d'un bon sistema de cures de llarga durada. Aquest sistema necessita una governança sòlida per coordinar les parts interessades multisectorials i els mecanismes de rendició de comptes, així com legislació per millorar la transparència, la igualtat i l'eficàcia de l'accés als serveis i la qualitat de l'atenció. També requereix definicions clares dels tipus de serveis, condicions d'elegibilitat basades en les necessitats dels sol·licitants i un procés establert de gestió de la qualitat. A més, ha de ser financierament sostenible, tenir infraestructura i donar suport als treballadors de cures formals i als cuidadors informals.

  Capítol 2: Factors històrics i futurs de la demanda de cures de llarga durada

  Aquest capítol explora els factors que impulsen la demanda de cures de llarga durada, tant en el passat com en el futur. Inicialment, es discuteixen les teories establertes que intenten explicar per què la gent utilitza les cures o com tria entre diferents fonts de cures, proporcionant un "full de ruta" útil per a la investigació empírica. Les seccions següents revisen l'evidència empírica sobre els factors clau de la demanda de cures de llarga durada, centrant-se en la mesura en què diferents factors s'associen amb la demanda de cures, com han canviat en el passat i quins podrien ser els seus impactes en el futur. Es destaca que la capacitat funcional per realitzar activitats de la vida diària (ADL), com menjar, banyar-se, vestir-se, utilitzar el vàter, moure's i la continència, és una de les mesures més comunes de la discapacitat funcional i les necessitats de cures de llarga durada. També es considera la capacitat funcional per realitzar activitats instrumentals de la vida diària (IADL), que se centren en les tasques domèstiques. A més de la capacitat funcional, s'ha reconegut cada vegada més que l'aparició de malalties mentals o deteriorament cognitiu pot desencadenar necessitats de cures de llarga durada. El capítol examina la importància conjunta i relativa dels factors de demanda, utilitzant dades empíriques per determinar si s'han considerat tots els factors principals i per identificar l'estructura i la jerarquia d'aquests factors. Finalment, es revisa la recerca existent sobre les projeccions de la demanda de cures de llarga durada i es conclou amb una discussió centrada en les implicacions polítiques. S'observa que factors com l'edat, el gènere, l'estat civil, viure amb fills, el nombre de limitacions funcionals, viure amb demència, l'educació, la tinença d'habitatge i la renda equivalitzada són factors importants de la demanda.

  Capítol 3: Qui hauria de ser elegible per a les cures de llarga durada en la vellesa? Compromisos polítics i implicacions per a la cobertura, l'equitat i el benestar

  Aquest capítol aborda el repte polític de definir la necessitat de cures de llarga durada. Explora com els països d'Europa realitzen l'avaluació de les necessitats de cures de llarga durada, destacant les seves diferències i les implicacions per a les persones que necessiten atenció. Es proporciona un examen de les complexitats de mesurar la necessitat de cures de llarga durada, introduint conceptes de discapacitat, dependència, fragilitat i independència, i explorant com s'operacionalitzen aquests conceptes en les avaluacions de necessitats. El capítol també analitza la qüestió de si la disponibilitat de cures informals s'hauria de tenir en compte en les avaluacions de necessitats, examinant els sistemes "carer-blind" (que no consideren la disponibilitat de cures informals) i "carer-sighted" (que sí que ho fan). S'examinen els efectes de diferents regles d'elegibilitat sobre les taxes de cobertura en una població i les seves implicacions per a la intensitat de la cobertura. A més, s'explora el paper de la comprovació de recursos (means testing) per determinar l'elegibilitat i es discuteixen les implicacions de les diferències en les regles d'elegibilitat sobre la utilització de les cures i el benestar de les persones grans. El capítol conclou que les regles d'elegibilitat tenen enormes implicacions per al nivell de cobertura dels sistemes de cures de llarga durada i poden reflectir un enfocament polític en les etapes inicials de les limitacions o en nivells molt avançats de declivi funcional. L'apèndix inclou una revisió de les avaluacions de necessitats i les regles d'elegibilitat utilitzades als estats membres de la UE i als països de l'OCDE.

  Capítol 4: Com han configurat els països l'accés als serveis de cures de llarga durada?

  Aquest capítol se centra en les diverses maneres en què els països han organitzat i estructurat el lliurament dels serveis de cures de llarga durada. Explora diferents models i enfocaments, destacant el paper tant del sector públic com del privat en la provisió d'aquests serveis. Es posa èmfasi en la tendència creixent cap a la desinstitucionalització, amb un major focus en les opcions de cures basades en la comunitat i a la llar. El capítol subratlla la importància d'una bona governança per coordinar les múltiples parts interessades i garantir la rendició de comptes dins del sistema de CLD, així com la necessitat d'infraestructura, inclosos els sistemes d'informació integrats. S'analitzen estudis de cas de diversos països (Alemanya, Japó, Noruega, Romania i Suècia) per il·lustrar diferents configuracions de lliurament de serveis, que difereixen en com estan organitzats els seus sistemes, les tendències demogràfiques, els nivells de despesa i el nivell d'institucionalització. El capítol també destaca la rehabilitació (reablement) com una àrea prioritària creixent en alguns països i aborda els desafiaments i el creixement de les opcions de cures basades en la comunitat. Finalment, es destil·len quatre lliçons principals: la desinstitucionalització requereix construir solucions de cures comunitàries i invertir en serveis de suport per als cuidadors informals; cal una economia mixta de provisió de cures; la garantia de la qualitat és crucial; i la provisió integrada de cures té potencial per millorar els resultats. Es menciona que la tendència cap a la mercantilització és un altre aspecte significatiu en el desenvolupament dels sistemes de cures de llarga durada.

  Capítol 4: Com han configurat els països el lliurament de serveis de cures de llarga durada?

  Aquest capítol se centra en les diverses maneres en què els països han organitzat i estructurat el lliurament dels serveis de cures de llarga durada (CLD). S'exploren diferents models i enfocaments, destacant el paper tant del sector públic com del privat en la provisió d'aquests serveis. Es posa èmfasi en la tendència creixent cap a la desinstitucionalització, amb un major focus en les opcions de cures basades en la comunitat i a la llar.

  El capítol subratlla la importància d'una bona governança per coordinar les múltiples parts interessades i garantir la rendició de comptes dins del sistema de CLD. També es discuteixen les necessitats d'infraestructura, inclosos els sistemes d'informació integrats.

  S'analitzen estudis de cas de diversos països, com el Japó, Romania i Suècia, per il·lustrar diferents configuracions de lliurament de serveis, des de sistemes altament centralitzats fins a models més descentralitzats. Es menciona la rehabilitació (reablement) com una àrea prioritària creixent en alguns països, amb l'objectiu de millorar la independència de les persones i reduir la seva necessitat de serveis a llarg termini. Finalment, el capítol aborda els desafiaments i el creixement de les opcions de cures basades en la comunitat, inclosos els proveïdors de propietat pública i privada.

  Capítol 5: Finançament de les cures de llarga durada

  Aquest capítol aborda els aspectes crucials del finançament dels sistemes de cures de llarga durada . S'exploren diversos mecanismes de finançament, incloent el finançament públic (mitjançant impostos i assegurances socials) , el finançament privat (pagaments directes, assegurances i recursos en espècie) i el finançament benèfic .

  Es discuteix la divisió de responsabilitats financeres entre els individus, les famílies i l'estat. S'examinen els mecanismes de control de costos, com els criteris d'elegibilitat i els copagaments .

  Es presenten estudis de cas sobre el finançament en països com la Xina , Dinamarca , Anglaterra , Índia , Jamaica , Japó i els Estats Units . Es destaca els riscos financers als quals s'enfronten les persones i el paper de les assegurances privades de cures de llarga durada. També s'analitza la relació entre el finançament de les CLD i el sistema de salut . Finalment, el capítol aborda els impactes del subfinançament i la importància de la voluntat política .

  Capítol 6: Com han treballat els països per millorar la qualitat?

  Aquest capítol se centra en les estratègies per assegurar i millorar la qualitat de les cures de llarga durada . Es discuteixen diferents conceptualitzacions de la qualitat, basant-se en les dimensions de l'OCDE i el marc de Donabedian (estructura, procés, resultat).

  S'examinen les estratègies de millora de la qualitat a nivell individual, d'organització proveïdora de cures i de sistema de cures. Això inclou temes com l'apoderament dels usuaris de cures , la professionalització de la força laboral , el canvi de cultura de les cures institucionals i el paper de la tecnologia .

  Es discuteixen la gestió i la supervisió de la qualitat, incloses les inspeccions, la publicació d'informes i la normalització . S'analitza l'impacte dels mecanismes de mercat i els processos de contractació en la qualitat . Finalment, s'emfatitza la importància de la recerca comparativa i de superar les barreres lingüístiques en la comunitat internacional de cures de llarga durada.

  Capítol 7: Millora un millor accés a les cures de llarga durada els resultats del sistema de salut?

  Aquest capítol investiga la relació entre l'accés a les cures de llarga durada i els resultats del sistema de salut en general . S'examina l'impacte de les CLD en els ingressos i reingressos hospitalaris, la utilització de l'atenció primària i les despeses generals de salut.

  Es discuteix el concepte de cures integrades com una manera de millorar els resultats i l'eficiència. Es presenten exemples de models de cures integrades. El capítol reconeix els desafiaments per establir un vincle causal clar a causa de la complexitat dels sistemes de cures i les limitacions de dades.

  Es destaca el potencial de les cures a la llar per reduir la utilització de l'atenció secundària, tot i que les proves són heterogènies. Finalment, s'exploren diferents nivells d'integració: macro, meso i micro.

  Capítol 8: Compartint la càrrega

  Aquest capítol se centra en la càrrega financera de les cures de llarga durada i com es comparteix entre els individus, les famílies i l'estat . S'examinen els pagaments directes (OOP) per als serveis de cures de llarga durada, tant per a les cures a la llar com per a les cures residencials .

  S'analitza la distribució dels pagaments directes per quartils d'ingressos i el concepte de pagaments catastròfics. S'investiga l'impacte financer de les cures informals en les famílies, incloent l'empobriment i la reducció de la participació en el mercat laboral.

  Es discuteixen els pagaments directes relacionats amb els ingressos i amb els actius i les seves implicacions per a l'equitat . Es considera les contribucions de les parelles, els fills adults i altres membres de la família. Finalment, es destaca la manca de definicions acordades internacionalment i la diversitat de sistemes com a desafiaments per comparar els pagaments directes entre països i es conclou amb implicacions polítiques per garantir la protecció financera i una distribució equitativa de la càrrega de les cures de llarga durada ..
• Capítol 9: Un sistema de cures de llarga durada sòlid beneficia el benestar social? escrit per Hee-Kang Kim. Aquest capítol explora com un sistema de cures de llarga durada sòlid pot contribuir a mitigar el cercle viciós de les desigualtats en la cura, fomentar la creació de xarxes i la solidaritat social, i millorar la capacitat de la societat per abordar problemes socials urgents i promoure un canvi social més ampli.
• Capítol 10: Un sistema de cures de llarga durada sòlid és necessari per al creixement econòmic escrit per Katherine Swartz. Aquest capítol argumenta que la inversió en cures de llarga durada no és només una despesa social, sinó una inversió que pot estimular el creixement econòmic . Això es deu, en part, a l'alliberament de cuidadors informals (majoritàriament dones) per participar en la força laboral i a la creació d'un sector formal de cures de llarga durada que pot ser innovador i productiu .
• Capítol 11: Conclusió: Cap a una cura de llarga durada universal i d'alta qualitat: canviant la narrativa escrit per Stefania Ilinca, Ludovico Carrino, Jonathan Cylus, George Wharton, Manfred Huber i Sarah Louise Barber. Aquest capítol final reuneix els arguments presentats al llarg del llibre i proposa un canvi en la narrativa cap a la consideració de les cures de llarga durada com una inversió essencial per a les societats que envelleixen, destacant els avantatges socials i econòmics d'un sistema universal i d'alta qualitat .

El llibre està dirigit a responsables polítics, investigadors, professionals de la salut i defensors, però també és un recurs valuós per a qualsevol persona interessada en la construcció de sistemes de cures de llarga durada sòlids. Tot i que se centra principalment en països d'ingressos alts, els principis i les idees compartides es poden adaptar i aplicar a diversos contextos socioeconòmics.

La definició de cures de llarga durada utilitzada en aquest llibre generalment no inclou l'atenció "post-aguda" (teràpia física i ocupacional, cures d'infermeria especialitzades a curt termini per a la recuperació d'incidents mèdics aguts). El llibre se centra principalment en les necessitats de cures de llarga durada per a les poblacions a mesura que envelleixen i afronten un declivi funcional, tot i que reconeix que qualsevol persona amb limitacions en les seves capacitats funcionals, independentment de l'edat, pot requerir cures de llarga durada.

Els metges al Gulag

The Gulag Doctors. Life, Death, and Medicine in Stalin's Labour Camps

Llibre resumit amb IA.

El llibre "The Gulag Doctors" de Dan Healey, publicat el 2024 per Yale University Press, ofereix una exploració de la història de la medicina dins del sistema de camps de treball forçat soviètics, el Gulag. El llibre utilitza una varietat de fonts, incloent memòries publicades i inèdites, documents d'arxiu i altres treballs acadèmics per examinar les experiències dels metges i el funcionament del servei mèdic del Gulag.

La introducció del llibre comença amb una referència a un "Mark Twain ucraïnès" i la "essència de la medicina del Gulag", possiblement indicant una anàlisi de la literatura i la cultura que envolta la medicina en aquest context.

La Part I del llibre, titulada "Doctors Inside the Barbed Wire" (Metges dins del filferro de pues), es divideix en diversos capítols que exploren diferents aspectes de la vida i el treball dels metges al Gulag:

• El Capítol 1, "'They were the first': Pioneers of the Gulag medical service" ('Van ser els primers': Pioners del servei mèdic del Gulag), probablement analitza els orígens i els primers desenvolupaments del sistema mèdic del Gulag.
• El Capítol 2, "'A nightmare parallel world': A chekist in the clinic?" ('Un món paral·lel de malson': Un txekista a la clínica?), suggereix una exploració de la tensió i la possible interferència de les forces de seguretat (txekistes) en la pràctica mèdica dins dels camps.
• El Capítol 3, "'I Chose Kolyma': From the medical school benches to the hospitals of the..." ('Vaig triar Kolyma': Des dels bancs de la facultat de medicina als hospitals de...), indica un focus en les experiències de metges que van acabar treballant a la regió de Kolyma, coneguda per les seves dures condicions. La portada de les memòries de la Dra. Nina Savoeva, titulada "I Chose Kolyma" (Vaig triar Kolyma), es mostra com a il·lustració.

Altres parts del llibre i temes explorats en els extractes inclouen:

• L'obra d'escriptors com Efrosiniia Kersnovskaya, la qual va registrar un incident on una secretària va fer una anotació incorrecta sobre la mort d'un tal Baev, un escriptor de treballs científics, i com aquest episodi va ser posteriorment exclòs d'edicions recents de les seves memòries.
• L'estudi inèdit de Sokolovsky de l'estiu de 1944 sobre la simulació de psicosis i neurosis per part dels presoners del Gulag, presentat en una conferència mèdica al Vetlosian Central Camp Hospital. Aquest estudi es considera una investigació rara sobre la salut mental dels presoners, contrastant amb la majoria dels treballs de "recerca" mèdica del Gulag, que eren ideològicament conformistes i centrats en la producció.
• Referències a Ostap Vyshnia, un escriptor ucraïnès ("Ukrainian Mark Twain"), que també va escriure sobre metges del Gulag, incloent un article titulat "Doktor Ia. P. Sokolov".
• Mencions de la Sanotdel (Departament Sanitari) del Gulag i treballs acadèmics recents que utilitzen els seus registres. Historiadors com Boris Nakhapetov i Golfo Alexopoulos són reconeguts per la seva valuosa feina sobre la Sanotdel.
• La idea del Gulag com a "colònia interna".
• Memòries de supervivents del Gulag, com les de Janusz Bardach i Kate Gleeson, Eugenia Ginzburg i Efrosiniia Antonovna Kersnovskaia, que ofereixen perspectives personals sobre la vida als camps.
• L'existència d'activitats culturals als camps, com el futbol, el teatre a Solovki i Ukhta.
• La importància de les autobiografies d'intel·lectuals soviètics com a inscripcions del jo en la història.
• Detalls sobre la Ukhtinskaia ekspeditsiia OGPU, una expedició a la qual van participar figures com Nikolai Viktorov i Ostap Vyshnia. Es descriuen les dificultats de l'expedició i les qualitats esperades dels seus membres.
• Informació sobre Iakov Petrovich Sokolov, un metge del mateix any de graduació que la seva dona, ambdós orfes, que van treballar a Ukhta. Es destaca que, malgrat haver fundat el museu MIZU, els historiadors no van aprofundir en la carrera de Sokolov.
• Iakov Iosifovich Kaminskii, un altre metge del Gulag, del qual es menciona la seva contribució a la ciència mèdica i a la pràctica sanitària.
• Viktor A. Samsonov, un escriptor entusiasta de memòries que va documentar la seva experiència com a lekpom (assistent mèdic), estudiant i metge al Gulag.
• La menció de Yan Pullerits, un administrador mèdic el 1936, del qual es mostra una il·lustració.
• Nikolai Glazov, un altre metge abans del seu arrest el 1936 i posteriorment el 1989, amb fotografies incloses. Va escriure "Koshmar parallel'nogo mira: Zapiski vracha" (El malson d'un món paral·lel: Notes d'un metge) sobre la seva experiència.
• La fundació de Sangorodok a Ukhta el 1933, que va esdevenir el principal centre mèdic per a Ukhtpechlag.
• La pràctica de les conferències mèdiques als camps, amb la participació tant de presoners com de personal lliure.
• La importància de la patologia anatòmica i les autòpsies al Gulag. Es menciona un professor Umansky, un anatomista patològic presoner.
• La lluita contra l'escorbut i la utilització del coneixement indígena sobre les propietats antiscorbútiques de les agulles de pi. Es fa referència a una publicació de 1935 sobre la prevenció i el tractament de l'escorbut.
• La distrofia alimentària o nutricional, estudiada per metges soviètics durant la Segona Guerra Mundial i la seva migració conceptual a la medicina del Gulag.

En conclusió, "The Gulag Doctors" ofereix una anàlisi multifacètica del paper de la medicina i dels metges dins del brutal context del sistema penitenciari del Gulag soviètic, explorant els reptes professionals, ètics i personals als quals es van enfrontar. El llibre es basa en una rica varietat de fonts per il·luminar aquesta dimensió poc coneguda de la història del Gulag .

La mesura del progrés

 The Measure of Progress: Counting What Really Matters

Llibre resumit amb IA.

El llibre "The Measure of Progress: Counting What Really Matters" de Diane Coyle,  de 2025, explora les dificultats i la importància de mesurar el progrés econòmic en un món en ràpida evolució, especialment amb la creixent digitalització. El llibre argumenta que els marcs de mesura actuals són inadequats per capturar la complexitat de l'economia moderna i fa una crida a un nou marc.

La introducció estableix les preguntes clau que motiven el llibre: Les coses estan millorant? Per a qui? Què significa "millor"?. Coyle subratlla que la definició de valor és fonamental i que la mesura econòmica està profundament carregada de valors. El llibre es basa en una àmplia gamma de recerca, no limitada a l'economia, per abordar aquestes qüestions.

El capítol 1, "'Political Arithmetick'", comença amb la descoberta del "residual" en el creixement econòmic i com aquest va ser sistematitzat pel marc de comptabilitat del creixement KLEMS. El capítol destaca que la manera com es mesura l'activitat econòmica influeix en les decisions que s'hi prenen. Es revisa la història de la mesura estadística, començant per "Political Arithmetick" de William Petty (1690), que buscava mesurar la prosperitat del Regne Unit. Coyle menciona haver sostingut una còpia d'aquest llibre que van llegir Karl Marx i Friedrich Engels. El capítol traça l'evolució dels marcs estadístics fins al desenvolupament de les estadístiques nacionals modernes i la influència de Keynes.

El capítol 2, "Productivity without Products", aborda els reptes conceptuals i de mesurament per entendre la desacceleració de la productivitat en una economia on gran part és "difícil de mesurar". La productivitat tradicionalment es basa en productes tangibles, però una proporció creixent del valor econòmic prové d'elements immaterials. Es discuteix la comptabilitat del creixement i les seves limitacions, així com enfocaments alternatius que intenten identificar els factors determinants de la productivitat. El capítol detalla el marc de comptabilitat del creixement KLEMS i presenta resultats de la investigació de Coyle amb altres autors sobre la desacceleració de la productivitat al Regne Unit, centrant-se en la manufactura i les TIC. Tot i la intensa investigació, el "puzzle fonamental" de la desacceleració de la productivitat persisteix, i Coyle suggereix que l'exploració a nivell d'empresa o sector pot no fer gaire més progressos a causa de les limitacions de les dades.

El capítol 3, "Dematerialisation", examina com el valor econòmic s'està dematerialitzant, allunyant-se dels béns i serveis tradicionals cap a les "solucions", que són paquets de béns i serveis. Es descriu el fenomen de la producció sense fàbrica (FGP), on les empreses externalitzen la manufactura però conserven les etapes empresarials i la propietat intel·lectual. Tot i la tendència a les "solucions", hi ha poca literatura acadèmica sobre el tema. Coyle utilitza la visita a la fàbrica d'aeromotors de Rolls-Royce a Derby com a exemple de la importància dels serveis connectats, com el model de negoci "power by the hour". El capítol també explora la servitització de la manufactura, on les empreses ofereixen cada cop més serveis juntament amb els seus productes. Es destaca que la dematerialització implica intangibles, que plantegen desafiaments estadístics significatius.

El capítol 4, "(Dis)intermediation", se centra en la frontera de producció i els serveis intermediats digitalment. Es revisa el debat sobre la valoració de les activitats econòmicament valuoses fora del mercat, des de l'obra clàssica de Margaret Reid sobre l'"Economics of Household Production" (1934). La innovació per a la llar sovint es subestima en les estadístiques econòmiques. Molts països produeixen ara comptes satèl·lit de la llar per mesurar l'activitat no de mercat. El capítol també considera l'augment de l'ocupació contingent (o gig economy). Es discuteix la importància del temps necessari per produir i consumir, un aspecte sovint ignorat en l'anàlisi econòmica tradicional. S'introdueix el concepte d'economia de l'atenció en un món ric en informació, citant l'aforisme de Herbert Simon sobre l'escassetat d'atenció.

El capítol 5, "Free", explora els reptes de valorar els béns digitals "gratuïts" i les dades. Les empreses d'informació tenen estructures de costos fixos elevats i costos marginals baixos. El valor de les dades es veu afectat per diverses característiques, com la no rivalitat, les externalitats i la cobertura temporal. Existeixen mercats per a dades personals al web fosc. El capítol revisa els enfocaments per estimar el valor de les dades, inclosos els models de depreciació del capital organitzatiu i la capitalització de mercat. Hi ha una creixent literatura sobre dades, però l'estimació agregada per a tota l'economia encara està lluny.

El capítol 7, "Value", aborda la complexitat dels índexs de preus i l'ajust de la qualitat. Es pregunta com s'han de tenir en compte els béns que desapareixen i els nous béns en els càlculs de preus i quantitats. Es destaca la contribució de Zvi Griliches a la idea de l'ajust hedònic per a les millores de qualitat. El capítol explica què és un índex de preus i presenta les fórmules clàssiques de Laspeyres i Paasche. Es discuteix l'aplicació pràctica de l'ajust hedònic i les seves limitacions. També es considera el temps necessari per comprar béns i serveis com a mesura de valor. El capítol conclou reflexionant sobre el propòsit de mesurar la inflació i separar els components de preu i "reals".

El capítol 8, "Wealth", examina la necessitat d'un balanç general exhaustiu que vagi més enllà dels actius tradicionals inclosos en els comptes nacionals. Aquest balanç hauria d'incloure capital natural, capital intangible, capital humà, capital social i capital organitzatiu. El capítol presenta una classificació dels actius intangibles i discuteix l'escala de la inversió intangible. Es revisen diferents components de la riquesa exhaustiva i els reptes per valorar-los, inclosos els actius no de mercat i l'ús de preus ombra. Es critica la idea d'aplicar una lent econòmica a certs actius i es planteja l'estatus ètic de pensar el progrés humà en termes d'actius i riquesa. El capítol també esmenta índexs alternatius com l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH).

El capítol 9, titulat "A New Framework?", es dedica a proposar un camí a seguir per avaluar el progrés de l'economia, especialment després d'haver detallat les limitacions del marc actual en els capítols anteriors.

El capítol comença discutint per què algunes propostes alternatives del debat "Més enllà del PIB" (Beyond GDP debate) no són suficients. Això suggereix que el capítol analitza críticament altres intents de mesurar el progrés econòmic i social que van més enllà del Producte Interior Brut.

A continuació, el capítol estableix una agenda per a un canvi de paradigma essencial en com mesurem i, per tant, entenem i donem forma a l'economia i a les nostres societats. Aquesta part del capítol és crucial, ja que presenta les idees principals de l'autora sobre com s'hauria d'abordar la mesura del progrés en el futur. Implica una revisió profunda de les estadístiques econòmiques actuals i la seva capacitat per reflectir la realitat econòmica i social canviant.

En resum, el capítol 9 no ofereix solucions fàcils als desafiaments de mesurament plantejats al llarg del llibre. En lloc d'això, se centra en la necessitat d'un canvi fonamental en la manera com abordem la mesura del progrés econòmic, basant-se en el marc de la riquesa comprehensiva i criticant les alternatives insuficients del debat "Més enllà del PIB". L'objectiu final és proporcionar una manera millor per als responsables polítics i el públic per avaluar el progrés de l'economia.

"The Measure of Progress" argumenta que els mètodes tradicionals de mesura econòmica, centrats en productes tangibles, tenen dificultats per capturar la realitat d'una economia cada vegada més digitalitzada i immaterial. El llibre explora diversos aspectes d'aquesta dificultat, des de la mesura de la productivitat i la desmaterialització fins a la valoració de serveis digitals "gratuïts", dades i la inclusió d'actius intangibles i no de mercat en una mesura més àmplia de la riquesa. Coyle fa una crida a un nou marc de mesura que reflecteixi millor el que realment importa per al progrés econòmic i el benestar.

Tot i que el llibre "Abundance" que vam discutir anteriorment se centra en la possibilitat de superar l'escassetat mitjançant la tecnologia i la política, "The Measure of Progress" se centra més en els reptes de mesurar adequadament aquest progrés en un món on l'abundància pot manifestar-se de maneres que els indicadors econòmics tradicionals no capturen bé, com ara serveis digitals "gratuïts" o millores en la qualitat. Ambdues obres, però, comparteixen la idea que la nostra comprensió del progrés i el benestar depèn críticament de la manera com definim i mesurem aquests conceptes.

Abundància

Abundance 

Llibre resumit amb IA.

Aquest llibre, "Abundance", d'Ezra Klein i Derek Thompson, publicat el 2025, explora detalladament el concepte d'abundància, contrastant-lo amb la noció de mancança i analitzant els factors que impedeixen la seva realització en diversos àmbits de la societat contemporània.

Introducció a l'Abundància Més Enllà de l'Escassetat:

El llibre comença imaginant un futur on l'energia neta és abundant i barata, en contrast amb el passat depenent dels combustibles fòssils. Els autors s'inspiren en l'obra de l'historiador David M. Potter, "People of Plenty" (1954), per definir l'abundància no com un magatzem fix de recursos, sinó com un factor físic i cultural que involucra la interacció entre l'home i la natura. L'abundància que envisionen no és "una superació omnidireccional", sinó un canvi qualitatiu impulsat per la tecnologia i la política. El llibre pretén ser una "mirada, no una llista" de solucions polítiques per facilitar aquesta abundància.

Els Obstacles a l'Abundància:

Els autors identifiquen diversos "blocatges" que impedeixen assolir l'abundància en sectors clau:

• Habitatge: Les lleis de zonificació restrictives i la burocràcia excessiva dificulten la construcció d'habitatges assequibles de totes les mides. La resistència dels propietaris a la construcció que podria baixar els preus de la propietat també hi juga un paper important. L'experiència de Califòrnia amb la California Environmental Quality Act (CEQA) demostra com la legislació ambiental, tot i tenir bones intencions, pot ralentir i encareir els projectes de construcció. Segons els autors, basant-se en el llibre "Homelessness Is a Housing Problem" de Gregg Colburn i Clayton Page Aldern, la manca d'habitatge assequible és la causa principal de la crisi de la indigència en moltes ciutats.
• Infraestructura i Construcció: La productivitat en el sector de la construcció s'ha estancat, en contrast amb l'augment de la productivitat en altres sectors com la manufactura. Aquest estancament es deu en part a la burocràcia, a la gran quantitat de paperassa i als nombrosos "punts de veto" que poden aturar o demorar els projectes. El cas de la reconstrucció ràpida del tram de la I-95 a Pennsilvània després d'un col·lapse il·lustra que, amb un lideratge fort i processos simplificats, es poden aconseguir resultats ràpids.
• Govern i Burocràcia: Els autors argumenten que el liberalisme s'ha tornat massa obsessionat amb els procediments en lloc d'orientar-se als resultats. Això es manifesta en la proliferació de normatives i processos complexos que dificulten l'acció eficaç del govern. Exemples d'això inclouen les condicions de contractació de San Francisco que afavoreixen les petites empreses, però que poden limitar la capacitat de realitzar projectes grans i complexos, i els problemes de gestió de la Employment Development Department (EDD) de Califòrnia durant la pandèmia. Els requisits detallats del programa CHIPS per a la fabricació de semiconductors també són presentats com un exemple d'aquesta "obsessió pel procediment".
• Recerca Científica i Invenció: El procés de finançament de la recerca a través dels National Institutes of Health (NIH) s'ha tornat excessivament burocràtic i avers al risc, això podria estar frenant la recerca més innovadora i transformadora. El concepte de la "càrrega del coneixement" també implica que cada nou descobriment es basa en un corpus de coneixement cada vegada més gran, fent que les noves descobertes siguin més difícils d'aconseguir. La història del desenvolupament de la tecnologia de l'ARNm il·lustra com idees inicialment descartades poden tenir un impacte revolucionari.
• Desplegament i Implementació: Fins i tot amb bones invencions, la seva implementació a gran escala es troba amb obstacles. La història de l'energia solar mostra com les polítiques governamentals poden accelerar la difusió de noves tecnologies. L'Operació Warp Speed per al desenvolupament de vacunes contra la COVID-19 és presentada com un model d'implementació ràpida en una situació de crisi. No obstant això, la burocràcia i les regulacions també poden frenar la implementació, com es veu en el lent desplegament de les estacions de càrrega per a vehicles elèctrics.

Les Organitzacions de l'Afluència:

Els autors observen que en àrees més riques, sovint hi ha més capacitat d'organització i més recursos per resistir el desenvolupament i el canvi, contribuint al problema dels múltiples "punts de veto" que poden aturar els projectes.

Context Històric:

El llibre estableix paral·lelismes amb períodes històrics, com el ràpid creixement d'Alemanya Occidental i el Japó després de la Segona Guerra Mundial, i es basa en l'anàlisi de la noció d'abundància en la història americana de David Potter.

Cap a l'Abundància:

Els autors proposen alleujar aquests blocatges mitjançant la reforma de les lleis de zonificació, la simplificació dels processos de permisos i un enfocament en els resultats en el govern i la ciència. Suggerixen aprendre d'exemples d'implementació ràpida exitosa i empoderar un lideratge efectiu.

Crítica a la Mentalitat d'Escassetat:

Implícitament, el llibre critica una mentalitat d'escassetat que porta al proteccionisme i dificulta el progrés. Els autors suggereixen que l'abundància, impulsada per la innovació i una implementació eficient, és un objectiu més desitjable.

PS. El que diu en Garicano del llibre

Pooling plasma, quin desastre! (2)

 Blood on Their Hands: How Greedy Companies, Inept Bureaucracy, and Bad Science Killed Thousands of Hemophiliacs

El llibre "Blood on Their Hands: How Greedy Companies, Inept Bureaucracy, and Bad Science Killed Thousands of Hemophiliacs" d'Eric Weinberg i Donna Shaw, publicat el 2017, documenta la tragèdia de com milers de persones amb hemofília van resultar infectades amb el VIH a causa de productes sanguinis contaminats, assenyalant com a principals responsables a empreses avaricioses, una burocràcia incompetent i una ciència deficient.

El llibre es basa en la investigació d'Eric Weinberg, un advocat que va representar a moltes de les víctimes i les seves famílies. La prefaci comença amb el funeral de Joe Salgado, un amic de Weinberg que va morir a causa de la infecció per VIH adquirida per tractaments per a l'hemofília, establint la connexió personal de l'autor amb la comunitat afectada.

La taula de continguts revela l'estructura narrativa del llibre, que abasta des dels orígens de la producció de productes sanguinis fins a les conseqüències legals i personals de l'epidèmia.

• La secció "Beginnings" (Capítol 2) probablement explora la història primerenca del tractament de l'hemofília i el desenvolupament dels concentrats de factor.
• "How Could It Happen and Nobody Did Anything Wrong?" (Capítol 3) planteja la qüestió central de la responsabilitat.
• "A History Ignored" (Capítol 4) examina el context històric, possiblement detallant advertències i riscos que es van ignorar. Es menciona que es va identificar un sistema de donació de sang totalment voluntari com una de les millors maneres de reduir el risc, però va trobar resistència per part de gairebé tothom. També es discuteix com la comunitat d'hemofílics va començar a veure les implicacions de donar la iniciativa a la indústria en lloc dels bancs de sang i hospitals. Robert Massie, autor d'un llibre sobre la criança d'un fill amb hemofília, inicialment tenia grans esperances que la Creu Roja Americana produís concentrats de Factor VIII, però això no va passar.
• "Digging In" (Capítol 5) descriu la investigació de Weinberg, que va incloure la descoberta de documents importants, com ara un informe de 1976 titulat "Unsolved Therapeutic Problems in Hemophilia" que va organitzar el Dr. Aronson, considerat crític per al cas. Aquest informe abordava un virus desconegut anomenat hepatitis no-A, no-B, que es transmetia als pacients amb hemofília. Weinberg també va decidir anar a Alemanya per obtenir més informació sobre Behringwerke.
• "Reaching Out" (Capítol 6) narra els esforços de Weinberg per connectar amb altres advocats i possibles aliats en la lluita legal, com David Shrager.
• "Help Wanted" (Capítol 7) tracta sobre la cerca d'ajuda i recursos per al cas, incloses les interaccions amb l'Associació d'Hemofília de Nova Jersey (HANJ) i la seva directora executiva, Elena Bostick. HANJ va acceptar una oferta de patrocini d'un seminari amb la condició que s'hi convidés a tots els advocats involucrats en litigis d'hemofília a Nova Jersey, que en aquell moment era només Weinberg.
• "All for Business" (Capítol 8) explora com els interessos comercials van influir en les decisions relacionades amb la seguretat dels productes sanguinis. Weinberg va contactar amb el Dr. Shanbrom, que tenia patents relacionades amb l'hemofília, per investigar si hi havia tecnologia disponible per netejar els productes de factor abans que el VIH contaminés el subministrament de sang.
• "Somewhere Here, I Have the Documents" (Capítol 9) se centra en la dificultat d'obtenir proves i documents clau.
• "More Lawyers, More Experts" (Capítol 10) detalla la construcció de l'equip legal i la cerca de testimonis experts. Weinberg es va reunir amb el Dr. Dubin per revisar informació sobre els seus clients. També va haver de buscar en la literatura mèdica referències a la necessitat de netejar els fàrmacs de coagulació. Va trobar un article clau al New England Journal of Medicine de 1978 que alertava sobre malalties hepàtiques en hemofílics i instava la indústria a netejar els concentrats. El Dr. Van Thiel, un dels autors, va acceptar ser un testimoni expert.
• "A Meeting with Roger" (Capítol 11) descriu trobades i estratègies legals.
• "An Act of Man" (Capítol 12) probablement examina les accions i omissions individuals que van contribuir a la tragèdia.
• "The Trouble with Torts" (Capítol 13) aborda les complexitats del dret de danys en aquest tipus de litigis.
• "I Murdered My Child, But Not Alone" (Capítol 14) ofereix una perspectiva personal i devastadora de les conseqüències de la contaminació.
• "Of Sheep and Men" (Capítol 15) i "A Failure of Leadership" (Capítol 16) analitzen la responsabilitat de la indústria i les autoritats reguladores. Es menciona que Baxter utilitzava plasma recollit de presons, incloent-hi la Penitenciaria Estatal de Louisiana a Angola. També es detalla com els executius d'Armour van decidir no notificar a la FDA sobre les dades del Dr. Prince i van continuar venent Factorate. El govern federal estava preocupat pel risc d'hepatitis d'un producte de coagulació sanguínia de Hyland ja el 1968, però la companyia no entenia la preocupació. Behringwerke AG a Alemanya estava provant un producte de coagulació tractat amb calor el 1979, cosa que va fer que Baxter tornés a posar la investigació sobre l'hepatitis a la seva llista de prioritats "A".
• "From Prime Chuck to Dogeza" (Capítol 17) i "Endings" (Capítol 18) narren les conclusions dels processos judicials i les seves resolucions. Es menciona l'aprovació de la llei Ricky Ray Hemophilia Relief Fund Act per la Cambra de Representants dels EUA.
• L'epíleg ofereix reflexions finals sobre la tragèdia i les seves implicacions per a la seguretat del subministrament de sang en l'actualitat.

En resum, "Blood on Their Hands" és un relat detallat de la crisi de la contaminació per VIH dels productes de factor VIII utilitzats per tractar l'hemofília als Estats Units. El llibre exposa com els guanys empresarials van prevaldre sobre la seguretat del pacient, com la ineptitud burocràtica no va poder prevenir la propagació de la infecció i com la mala ciència i la manca de diligència van contribuir a la mort de milers de persones. A través de la investigació de Weinberg i les històries personals de les víctimes, el llibre ofereix una acusació contundent de les falles sistèmiques que van conduir a aquesta tragèdia.

Pharma, big pharma (25)

Our Daily Meds: How the Pharmaceutical Companies Transformed Themselves into Slick Marketing Machines and Hooked the Nation on Prescription Drugs 

Llibre resumit amb IA

El llibre "Our Daily Meds" de Melody Petersen, una antiga reportera del The New York Times, ofereix una investigació crítica i pertorbadora sobre la indústria farmacèutica i les seves pràctiques, tal com es descriu a la contraportada. Basant-se en la seva experiència de quatre anys cobrint aquest sector i la seva investigació premiada, Petersen examina com les companyies farmacèutiques influeixen en la medicina, la investigació i la salut pública.

La introducció del llibre comença amb la metàfora d'una "droga de resurrecció" per il·lustrar el poder dels medicaments, però ràpidament canvia el focus cap a les activitats de les companyies farmacèutiques, especialment a partir de l'any 2000, una època d'exuberància econòmica.

Una de les estratègies clau que el llibre explora detalladament és la "creació de malalties" per expandir els mercats dels medicaments. Un exemple prominent és el de Pharmacia amb el seu medicament Detrol per a la "bufeta hiperactiva". Neil Wolf, en una presentació titulada "Positioning Detrol (Creating a Disease)", va explicar com la companyia volia que la gent llegís sobre la condició i demanés ajuda mèdica. Pharmacia va identificar una "necessitat no coberta" i va treballar per crear un desig per al seu producte, ja que el mercat per a la incontinència accidental es considerava massa petit. Per establir la idea de la bufeta hiperactiva, Pharmacia va distribuir suplements amb articles, molts dels quals van ser escrits per metges que estaven a la seva nòmina. Aquests articles buscaven establir definicions "generalment acceptades" per a aquesta nova condició.

El llibre també examina com la publicitat dels medicaments sovint utilitza un llenguatge poderós i precís que no sempre es justifica amb proves sòlides. S'esmenten eslògans per a medicaments com Zelnorm ("Be Yourself Again"), Levitra ("Stay in the Game") i Restylane ("Natural Beauty. It's Yours for Life").

A més de la creació de malalties, "Our Daily Meds" revela com les companyies farmacèutiques poden minimitzar els riscos dels seus productes. Un exemple és el fulletó de Lamisil, on la informació sobre la necessitat d'una prova hepàtica i els "casos rars" de trasplantaments de fetge o mort es trobava en lletra petita cap al final. També es va ometre el fet que només el 38% dels pacients es van curar en els estudis utilitzats per a l'aprovació del govern.

El llibre il·lustra les tècniques de màrqueting dirigides directament als pacients, com el programa Xenicare. Aquest programa utilitzava una base de dades sofisticada per enviar notes personalitzades i targetes festives als pacients per fomentar la continuació del tractament, amb un to que imitava el d'un professional mèdic.

"Our Daily Meds" exposa les estratègies per influir en els metges, destacant la pràctica de segmentar els metges segons el seu valor de prescripció i concentrar recursos en aquells amb el potencial més gran. Aquests "recursos" incloïen ofertes de diners en efectiu, viatges i entreteniment. Per exemple, a Iowa l'any 2005, els metges que més receptaven eren recompensats amb nits cares a la ciutat. També s'organitzaven programes educatius com a incentius. Fins i tot qüestionaris per a pacients eren utilitzats per identificar possibles nous consumidors de medicaments, com un fulletó de GlaxoSmithKline que animava les persones amb mals de cap ocasionals i cansament a causa del dolor a consultar el seu metge.

El llibre també aborda la influència de la indústria farmacèutica en la definició i el tractament de malalties mentals. Es menciona l'experiència de Patrick Hurley amb Ritalin i Prozac. També es descriu un llibre promogut per una companyia per al seu antidepressiu Luvox, que utilitzava la imatge de Marc Summers i presentava el trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) en nens com un "cervell amb singlots" o un "desequilibri químic", amb solucions mèdiques ràpides.

El llibre revela tàctiques de promoció de medicaments des dels seus primers temps, com el cas del Dr. Ray O. Nulsen i Merrell, on es va provar un sedant en pacients embarassades sense un seguiment adequat. També s'esmenten campanyes de màrqueting disfressades d'estudis científics per encoratjar la prescripció de nous fàrmacs. La companyia Ethical Strategies va suggerir tècniques per promoure nous fàrmacs abans de la seva aprovació, incloent la difusió d'històries als mitjans i la creació de nous grups de pacients.

"Our Daily Meds" il·lustra com les companyies poden gestionar la informació sobre els efectes secundaris negatius. Es descriu la reticència de Bayer a investigar a fons els informes creixents de lesions relacionades amb Baycol per por de descobrir "dades dolentes". Tot i això, van afegir advertències a l'etiqueta del medicament per protegir-se de possibles demandes. De manera similar, el llibre examina el cas de Merck i el seu medicament Vioxx. Tot i que l'estudi VIGOR va mostrar un augment dels problemes cardiovasculars, Merck va entrenar els seus venedors per respondre a les preocupacions dels metges amb declaracions aprovades per la companyia i fins i tot amb una "Targeta Cardiovascular" que afirmava que el naproxè, l'altre medicament provat a l'estudi, protegia el cor.

El llibre també exposa la col·laboració entre les companyies farmacèutiques i les agències de màrqueting per influir en la literatura científica. Es narra una trucada de conferència entre executius de Novartis i l'agència IntraMed amb científics per planificar un article sobre medicaments per al trastorn per dèficit d'atenció (TDA). Els executius van expressar el seu descontentament amb l'esborrany acadèmic i van dirigir els científics cap a una conclusió "teòrica" que afavoria el seu producte, Ritalin LA, sobre un competidor. Aquestes pràctiques qüestionen la integritat de la investigació mèdica, tal com ho va fer el Dr. Ggtzsche al qüestionar les dades de Diflucan de Pfizer. Drummond Rennie, editor de revistes mèdiques, va destacar la creixent influència de la indústria farmacèutica en la investigació.

Les agències de màrqueting, com Sudler i Axis Healthcare Communications, oferien "serveis de planificació de publicacions" per crear contingut científic que impulsés les vendes dels medicaments dels seus clients. Això incloïa la creació d'articles per "escriptors fantasma", com es va documentar en el pla de publicacions de Current Medical Directions per a Zoloft de Pfizer. Alguns d'aquests articles tenien conclusions menys favorables al medicament quan eren examinats per investigadors independents. Fins i tot les editorials de revistes mèdiques podien ser escrites per firmes de relacions públiques per als clients farmacèutics. Es revela el cas d'Excerpta Medica que va facturar a Wyeth per escriure un article sobre Redux, amb un metge acreditat com a "autor" que va reconèixer que l'article feia que el medicament semblés millor del que realment era.

El llibre també denuncia la secrecia al voltant dels efectes secundaris i la manca de transparència reguladora. L'FDA va refusar aprovar Bextra per al dolor agut a causa d'esdeveniments adversos greus, però aquesta informació es va mantenir secreta. Tot i això, es va publicar un estudi pagat per Pharmacia que promovia Bextra per al dolor dental. Aquesta manca de transparència es compara amb les tàctiques de la indústria del tabac per ocultar dades negatives i amb la reticència de companyies farmacèutiques com SmithKline Beecham a publicar estudis amb resultats desfavorable i Bayer a investigar a fons els problemes amb Baycol. Johnson & Johnson també va ser acusada de gestionar selectivament les dades sobre els efectes secundaris de Propulsid.

"Our Daily Meds" també detalla estratègies de màrqueting dirigides als nens i adolescents, com la col·laboració de Novartis amb l'Associació Nacional d'Infermeres Escolars per distribuir un fulletó que afirmava que els estimulants prescrits "restauraven l'equilibri natural de les substàncies químiques al cervell".

Una part significativa del llibre se centra en el cas de "Neurontin per a tot". A través de la història de David Franklin, un científic contractat per Warner-Lambert (Parke-Davis), el llibre exposa les pràctiques il·legals de la companyia per promocionar Neurontin per usos no aprovats (ús "off-label"), com ara migranyes i trastorns bipolars. Es va instar els representants mèdics a animar els metges a experimentar amb Neurontin per qualsevol condició neurològica, fins i tot mostrant diapositives amb una llista d'"usos anecdòtics". La companyia va intentar evitar deixar constància escrita d'aquests plans agressius de màrqueting. Es van utilitzar informes de "màrqueting de precisió" per dirigir els esforços de venda als metges amb els hàbits de prescripció desitjats. Agències de màrqueting com Proworx i Medical Education Systems van ser contractades per crear presentacions per a metges i fins i tot per redactar articles científics sobre els usos "emergents" de Neurontin, sovint sense que hi hagués proves sòlides que els sustentessin. Els representants de vendes eren encoratjats a influir directament en les decisions de prescripció dels metges. El cas Neurontin va ser notable perquè els documents que exposaven aquestes pràctiques no van poder ser mantinguts en secret.

Finalment, el llibre ofereix reflexions sobre la necessitat de millorar la informació dels medicaments per als pacients i qüestiona la pràctica d'atribuir la mort a malalties subjacents fins i tot quan els procediments mèdics en són la causa immediata.

En resum, "Our Daily Meds" és una denúncia exhaustiva de les pràctiques de la indústria farmacèutica, revelant com la creació de malalties, la màrqueting enganyós, la minimització dels riscos, la influència en els metges i la literatura científica, i la manca de transparència poden posar en perill la salut dels pacients en benefici de les empreses .