Occident, on vas? (7)

 The Last Days of Europe: Epitaph for an Old Continent

El llibre, "The Last Days of Europe: Epitaph for an Old Continent" (Els últims dies d'Europa: Epitafi per a un Vell Continent), de Walter Laqueur, publicat el 2007, analitza els factors que, segons la seva perspectiva, condueixen al declivi irreversible del continent. L'autor es basa en les seves experiències personals (amb una infància a l'Alemanya de Weimar i una carrera acadèmica estudiant Europa durant més de quaranta anys) per argumentar que l'Europa que coneixem està desapareixent.

La tesi central és que Europa es veurà transformada "probablement fins a ser irrecognoscible" a causa de crisi demogràfiques i culturals, combinades amb la debilitat política i social. La seva conclusió és que, si bé l'Europa de postguerra va experimentar una recuperació "espectacular", la seva posició de lideratge mundial és cosa del passat, i l'optimisme sobre l'emergència d'Europa com a "superpotència moral" és una "fantasia captivadora".

A continuació, es resumeixen detalladament els eixos de la crisi europea segons el llibre:

1. La Crisi Demogràfica (Europe Shrinking)

El problema més greu que afronta Europa és el declivi poblacional i l'envelliment.

• Declivi de la Natalitat: La taxa total de fertilitat d'Europa és d'1,37. Aquesta caiguda contínua fa que el 2050, la població de l'antiga Unió Europea es prevegi que s'haurà reduït en 60 milions de persones.
• Envelliment: La caiguda de la natalitat es deu en part al fet que les dones treballen a temps complet, però el factor més important és el declivi del valor i l'estima de la institució de la família. Es projecta que l'any 2050, l'edat mitjana a Europa serà de 53 anys, considerablement més alta que la dels Estats Units (36 anys).
• Conseqüències: Aquest envelliment posa en perill la supervivència dels sistemes de benestar social, ja que caldran treballadors joves per mantenir la generació anterior.
• Immigració de Reemplaçament: Per revertir el balanç d'edats, es creu que caldran immigrants, però l'autor dubta que els immigrants disponibles tinguin les qualificacions necessàries, ja que molts joves immigrants ja pateixen d'una alta taxa d'atur i fracàs escolar.

2. La Migració i el Fracàs de la Integració

L'autor argumenta que, a diferència d'onades migratòries anteriors (com la jueva), que eren a menor escala i buscaven activament l'assimilació, l'onada d'immigrants musulmans del segle XXI, molts procedents d'Àsia, l'Orient Mitjà i Àfrica, és a una escala massiva i ha generat una profunda desintegració social.

• Segregació Voluntària: Molts immigrants viuen en societats separades de les d'acollida. Sovint no parlen l'idioma del país, i aquesta separació social i cultural és "molt sovint voluntària".
• Infiltració i Doble Discurs (Frérisme): Aquesta separació és fomentada per predicadors que diuen als immigrants que els seus valors són superiors als dels "infidels".
  • França: L'enfocament francès en l'assimilació (laïcité) ha resultat en conflictes generalitzats i l'aparició de "zones de no-go" per a la policia. L'organització més influent a França és la UOIF, d'orientació propera als Germans Musulmans.
  • Alemanya: La majoria dels immigrants turcs (75%) provenen de zones poc desenvolupades com l'Anatòlia Oriental. Han establert una "societat paral·lela" on hi ha alts nivells de re-islamització, i l'educació és un fracàs.
  • Regne Unit (Londonistan): Londres es va convertir en un refugi per a extremistes, i organitzacions com el Muslim Association of Britain (MAB) tenen connexions amb els Germans Musulmans i Hamàs.
  • Tariq Ramadan: Presentat com el representant d'un Euro Islam moderat, els seus crítics l'acusen de fer un "doble discurs", predicant un missatge més agressiu en àrab, mentre es manté fidel als principis fonamentals de la Germanor Musulmana.
• Joventut i Violència: La segona i tercera generació és la més problemàtica, amb altes taxes d'abandonament escolar i atur juvenil. Això ha generat una cultura juvenil de violència i delinqüència. Els nois de la banlieues (rodalies) sovint aclamen els equips del país d'origen dels seus pares o avis (p. ex., Algèria) en un acte de protesta contra França. El fenomen de les bandes de carrer (street gangs) i el rap violents, amb motivacions de machismo i control territorial, és central en aquests barris.
• Islamofòbia: L'augment de l'hostilitat cap als musulmans ("Islamofòbia") no es deu a la seva religió per se, sinó a l'escalada del terrorisme.

3. La Crisi del Benestar i l'Estancament Econòmic

El model econòmic europeu, basat en el Welfare State (Estat del Benestar), ja no és sostenible.

• Cost Insostenible: Els serveis socials van ser establerts en una època amb una estructura poblacional diferent i ara són massa cars a causa de l'augment de l'esperança de vida i la pujada dels costos mèdics.
• Lentitud i Dependència: Malgrat la recuperació espectacular de postguerra, l'economia europea s'ha alentit i s'ha tornat menys competitiva. Els intents de reforma (com l'Agenda 2010 a Alemanya o les mesures per reduir les pensions a França) han trobat una resistència política massiva, sovint amb vagues generals.
• Declivi Competitiu: La UE s'enfronta a una competència creixent de les economies asiàtiques (Xina i Índia). L'any 2000, els líders de la UE (Resolucions de Lisboa) van prometre convertir Europa en l'economia més dinàmica del món; però l'autor assenyala que aquesta visió estava "allunyada de les realitats europees".

4. La Fallida de la Unitat Europea

Els esforços per a la unitat política i militar s'han estancat:

• Rebuig de la Constitució: La crisi es va aprofundir el 2005 quan França i els Països Baixos van rebutjar la proposta de Constitució Europea.
• Feble Política Exterior i Defensa: L'Europa post-Guerra Freda manca d'una Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) efectiva. Europa va mostrar una "impotència vergonyosa" durant les crisis dels Balcans (1990s) i no té la capacitat militar creïble per a una acció autònoma.
• Soft Power com a Racionalització: La creença que Europa pot ser una "superpotència moral" utilitzant el "poder tou" (soft power) és, en realitat, una racionalització de la seva feblesa i la manca de voluntat per fer l'esforç militar i polític necessari per ser una potència real.

5. La Perspectiva de Futur

Laqueur conclou que, tot i que el declivi serà gradual i probablement no un col·lapse sobtat, la transformació és imminent:

• Europa com a Museu: El continent corre el risc de convertir-se en un "parc temàtic" (theme park) cultural, un tipus de Disneyland sofisticat per a visitants benestants de la Xina i l'Índia.
• Supremacia Musulmana Local: A mesura que les concentracions d'immigrants s'estenen (com a Neukölln, Saint-Denis o Bradford), en un futur, els "nadius" (que s'hauran convertit en minoria) no podran esperar que la majoria s'ajusti a la seva llengua i lleis.
• El Repte Final: El frérisme (l'ideari dels Germans Musulmans) i les seves xarxes busquen la imposició de la sharia. La resistència al declivi requereix "afrontar les realitats" i promoure l'educació per trencar el control dels imams fonamentalistes i el seu "gueto físic i espiritual". No obstant això, l'autor expressa escepticisme sobre si Europa té la voluntat política per fer-ho.

PS. Entrevista fonamental a Barbara Cassin a Le Grand Continent.

Occident, on vas? (8)

Salir del caos: Las crisis en el Mediterráneo y en Oriente Medio 

El llibre "Salir del caos: Las crisis en el Mediterráneo y en Oriente Medio" (Sortir del Caos: Les Crisis a la Mediterrània i a l'Orient Mitjà), escrit per Gilles Kepel amb mapes inèdits de Fabrice Balanche, analitza quatre dècades de conflictes a la regió, des de 1973 fins a l'actualitat (la redacció del llibre va coincidir amb el final del califat de Dáesh el 2017).

L'obra ofereix una interpretació personal dels fets per part de l'autor, que va ser testimoni, observador i cronista, fins al punt de veure's absorbit pel seu objecte d'estudi quan el Dáesh va dictar una sentència de mort en contra seva. La seva tesi central és que el període caòtic analitzat es va cristal·litzar en el Llevant, particularment a Síria, i s'estructura al voltant de la correlació de dos fenòmens: la irrupció de la renda petroliera (el barril) i l'islamització de l'ordre polític (el Corán).

A continuació, es presenta un resum detallat segons l'estructura del llibre:

INTRODUCCIÓ: TOMBA PER A SÍRIA 

L'autor recorda la seva estada a Síria el 1977-1978 com a becari de llengua àrab a Damasc, on va observar la brutalitat del règim i la violència social, aprenent a desconfiar de tots i a evitar parlar dels desapareguts. En aquesta època va conèixer l'investigador Michel Seurat, que va ser segrestat i va morir en captivitat el 1986.

Kepel assenyala que, al moment d'escriure el llibre, els mapes amb fronteres definides (com els que va estudiar el 1974) contrasten amb la "confusió mental" generada per la World Wide Web i les xarxes socials, que han evaporat la distància i la perspectiva.

El caos va assolir el seu "paroxisme monstruós" al Sham (Llevant/Síria) amb la proclamació del "califat" del Dáesh el 29 de juny de 2014. Aquest esdeveniment va coincidir amb una caiguda del 70% del preu del petroli, cosa que va obligar a repensar els models polítics, econòmics i socials de la regió.

PRIMERA PART: EL BARRIL I L'ALCORÀ (1973-1979)

Aquesta secció analitza la ruptura cultural amb l'elit política que va sorgir de la descolonització (Nasser, Burguiba, Baaz, OLP), la qual s'havia distanciat de la legitimació islàmica tradicional.

La Islamització de l'Ordre Polític

• Guerra d'Octubre de 1973 (Guerra del Ramadà): Sadat i al-Ásad van atacar Israel el 6 d'octubre de 1973. La sortida de la guerra va ser decisiva gràcies a l'actuació d'Aràbia Saudita i les petromonarquies, que van pujar unilateralment els preus del petroli un 70% i van imposar un embargament als aliats d'Israel, quadruplicant els preus.
• Arma del Petroli: Les petromonarquies van consolidar el seu domini utilitzant l'enorme fortuna generada per finançar la difusió d'una ideologia rigorista i conservadora a tot el món sunnita. Aquesta guerra va adquirir la dimensió legal de jihad quan els ulemes egipcis i sirians van emetre una fatua per permetre als soldats trencar el dejuni del Ramadà i prendre el ranxo.
• Germans Musulmans (FM): Desmantellats el 1954 per Nasser, figures com l'ideòleg Sayid Qutb van ser executades el 1966. Qutb va publicar Hitos del camino (Fites del camí), un text fundacional per als gihadistes de la següent generació. La Lliga Islàmica Mundial (creada el 1962 per Faisal) va utilitzar els fons del petroli per estendre la influència saudita, donant cabuda als Germans Musulmans com a aliats en l'islamització global.
• 1979, Any Frontissa: L'any 1979 és clau. Va començar amb el retorn de l'aiatol·là Khomeini a Teheran (febrer 1979), que va desafiar el lideratge sunnita. Khomeini va adaptar la contradicció marxista "oprimits" i "opressors" al vocabulari alcorànic, utilitzant els termes mostakdafin ('desheredats') i mostakbirin ('arrogants'), fusionant així classes mitjanes piadoses i joventut urbana pobra sota la direcció del clergat.
• La Jihad Afganesa: La invasió soviètica de l'Afganistan (finals de 1979) va provocar una reacció sunnita. Abdullah Azzam (FM palestí) va justificar el combat com a jihad defensiva (fard ‘áin o obligació de cadascú) per a tots els musulmans. Azzam va crear centres de reclutament a tot el món, inclosos els Estats Units.
• Fatua contra Rushdie (1989): Khomeini va condemnar a mort Salmán Rushdie. Aquest "cop mestre" va eclipsar la retirada soviètica de l'Afganistan i va demostrar que el camp de batalla mediàtic era essencial. La fatua va crear el precedent de convertir la terra sencera en "domini de l'islam" (dar al-islam) i va establir una norma que seria recollida pel gihadisme sunnita en successius atacs de "blasfèmia" (com els atemptats contra Charlie Hebdo).

SEGONA PART: DE LES «PRIMAVERES ÀRABS» AL «CALIFAT» GIHADISTA (2011-2017)

Aquesta part analitza la dècada que comença amb l'esperança de les revoltes democràtiques de 2011 i acaba amb la caiguda del "califat" de Dáesh a finals de 2017.

Insurreccions de Primer Tipus (Nord d'Àfrica)

Es caracteritzen pel ràpid derrocament del dictador en estats de relativa homogeneïtat ètnica i confessional.

• Tunísia: És l'únic país amb èxit en la transició, aconseguint institucions democràtiques i una Constitució que respecta la "llibertat de consciència". La caiguda de Ben Ali (gener 2011) va ser possible gràcies a l'aliança momentània entre la joventut urbana pobra (amb eslògans de "pa i dignitat") i les classes mitjanes laiques (amb eslògans de "llibertat i democràcia"). Malgrat la resiliència democràtica, el país es va enfrontar a la violència de l'organització Ansar al-Sharia, que va utilitzar el rigorisme islàmic per expressar reivindicacions socials. El Quartet del Diàleg Nacional va salvaguardar la transició després de l'assassinat de líders laics.
• Egipte: Després de la caiguda de Mubarak (febrer 2011), els Germans Musulmans (Morsi) van ser elegits el 2012, amb el suport de Catar. No obstant això, el règim militar va utilitzar l'estratègia de deixar que la FM guanyés per després desacreditar-la i reprimir-la, tornant al poder militar (al-Sisi, 2013) amb el suport de l'Aràbia Saudita. L'eliminació de la FM va fer que el moviment salafista guanyés terreny, sovint oposant-se als cristians coptes.
• Líbia: La intervenció occidental (OTAN) va ser crucial en la caiguda de Gadafi (octubre 2011). El país es va desintegrar en un Estat fallit (failed State) fragmentat per milícies tribals i gihadistes, convertint-se en una ruta crucial per al tràfic d'éssers humans i l'esclavitud. L'anomia libia segueix sent un problema important per a Europa.

Insurreccions de Segon Tipus (Orient Mitjà Oriental)

Els aixecaments van ser segrestats per la sedició confessional, amb l'antagonisme entre sunnisme i xiisme com a línia de falla principal.

• Baréin: La revolta, majoritàriament xiïta, va ser avortada per la intervenció militar de l'Aràbia Saudita i els seus aliats (CCEAG) el març de 2011, per evitar la influència iraniana.
• Síria: Els aixecaments (iniciats a Deraa el març de 2011) es van transformar en una guerra civil i religiosa. El règim (alauita) va aconseguir satanitzar la rebel·lió alliberant presos islamistes i gihadistes. La guerra va ser internacionalitzada amb el suport de Rússia i Iran a Damasc.
• Gihad de Tercera Generació i Dáesh: L'Estat Islàmic d'Iraq (EII) va aprofitar el caos sirià. Abu Músab al-Suri va teoritzar que calia substituir l'estratègia piramidal (Al Qaeda) per un "sistema, no una organització" (nizam, la tanzim), centrant el combat a Europa. L'EII va utilitzar el terme Daula ('estat/califat') des de 2006.
• Proclamació del Califat (2014): El Dáesh va irrompre aprofitant el ressentiment sunnita a l'Iraq contra el govern xiïta. La proclamació del califat (29 de juny de 2014) va esborrar les fronteres Sykes-Picot, amb l'objectiu d'establir la dominació universal de l'Islam. La seva propaganda (com la revista Dabiq) va ser crucial per reclutar milers de joves europeus que van viatjar al Sham. La derrota del Dáesh (Mosul i Al-Raqa 2017) va posar fi a un cicle, però no al terrorisme.

TERCERA PART: DESPRÉS DEL DÁESH: DISGREGACIONS I RECOMPOSICIONS

La caiguda del "califat" va coincidir amb una profunda divisió en l'espai sunnita.

• Fractura del Bloc Sunnita: L'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units van imposar l'ostracisme a Qatar el 2017, acusant-lo de finançar els Germans Musulmans i el terrorisme. Aquesta rivalitat va fer que Qatar i Turquia s'aliessin.
• Aràbia Saudita: La Revolució del Ritz-Carlton: El príncep hereu Mohamed bin Salmán (MBS) va trencar el model tribal-rendista. El novembre de 2017, va tancar centenars de dignataris i prínceps (inclosos Al-Waleed bin Talal) a l'hotel Ritz-Carlton sota l'acusació de corrupció. Aquest cop de mà va consolidar el poder absolut de MBS i va posar fi a la successió lateral.
• El Repte Iranià i Rússia: L'Iran (amb el general Qasem Soleimani com a líder de la Força Quds) va consolidar la seva hegemonia regional gràcies a la seva victòria al costat d'Al-Ásad. La intervenció russa a Síria (2015) va restaurar l'estatus de Rússia com a gran potència a la regió. El Kremlin busca ara una solució política per evitar prolongar la costosa operació i exigeix que totes les tropes estrangeres abandonin Síria.
• Iraq Post-Dáesh: L'Iraq es va refundar a partir de la fatua de l'aiatol·là Sistani (juny 2014) per a la Mobilització Popular (hashad shaabi). El repunt nacionalista (com el de Muqtada al-Sadr) a les eleccions de 2018 va ser un senyal de rebuig a la corrupció i a l'excessiva ingerència religiosa.

CONCLUSIÓ GENERAL: FALLES DE L'ORIENT MITJÀ I TECTÒNICA MUNDIAL

Kepel conclou que els canvis a la regió es troben al centre dels sismes que configuren el nou ordre mundial.

• La Fallida de l'Estat Rendista: La confusió entre din (religió) i dunya (món) ha creat un ordre que impedeix la creació de riquesa mitjançant el treball. El Dáesh va ser la "culminació monstruosa" d'aquest Estat rendista, finançant l'aplicació rigorosa de la sharia mitjançant el contraban de petroli i les decapitacions.
• El Futur de l'Islamisme: La derrota territorial del Dáesh i el revés polític dels Germans Musulmans (després de 2013) han deixat les seves xarxes debilitades, tot i que l'ideal totalitari persisteix en les presons i en els camps de desplaçats.
• La Sortida del Caos: Per sortir del caos és imprescindible la regeneració del Llevant. Aquesta regeneració depèn de la reconstrucció de les ciutats devastades (com Síria i l'Iraq), la qual cosa exigeix un consens polític durador entre Rússia i els actors occidentals.

El Dilema Europeu: Europa es troba al bell mig d'una zona de crisi la línia de front de la qual és el Mediterrani, permeable als refugiats i als terroristes. La capacitat d'Europa de reafirmar-se com a actor geopolític i la reconstrucció del Llevant són fonamentals per evitar una confrontació cultural. La regressió de l'Orient Mitjà cap al despotisme i la salafització contrasta amb la "anomalia àrab" de Tunísia, l'únic cas d'èxit democràtic. Kepel adverteix que el fracàs de la reconstrucció pot tenir conseqüències adverses greus per a la regió i per a la seguretat mundial.

Occident, on vas (6)

The Closed Circle: Joining and Leaving the Muslim Brotherhood in the West

El llibre "The Closed Circle: Joining and Leaving the Muslim Brotherhood in the West" (El cercle tancat: Unir-se i deixar els Germans Musulmans a Occident) de Lorenzo Vidino, analitza la Germanor Musulmana (FM o Ikhwan) a Occident a través de la perspectiva única de dotzenes d'antics membres i persones amb coneixement íntim de les seves xarxes.

L'estudi se centra a respondre si les dinàmiques de reclutament, funcionament intern i desvinculació observades a la branca fundadora egípcia es repliquen a Occident.

1. Definició, Ideologia i Estructura a Occident

El llibre descriu la Germanor Musulmana com el moviment islamista més antic i influent del món, que veu l'Islam com un sistema complet i integral que ha de governar tots els aspectes de la vida privada i pública.

1.1 La Naturalesa Secreta

La FM és una organització proverbialment secreta, utilitzant la confidencialitat i la dissimulació com a tàctica necessària per sobreviure i propagar la seva visió. Segons Kamal Helbawy, un antic alt dirigent, només aquells que han estat promoguts al nivell més alt (com el Makhtab al Irshad o Shura global) poden entendre'l completament.

1.2 Categories a Occident

La FM a Occident es pot classificar en tres categories principals:

1. La Pura Germanor (Pure Brotherhood): El nucli secret d'individus que han prestat jurament (baya) i estan integrats en la seva estructura interna (el sistema usra). Aquesta estructura es manté estrictament secreta i es nega públicament.
2. Brots de la Germanor (Brotherhood Spawns): Organitzacions públiques i visibles (com l'Islamic Society of North America - ISNA, o la Muslim Association of Britain - MAB). Aquestes entitats no s'anomenen "Germanor Musulmana" però comparteixen la seva ideologia, mantenen llaços operacionals i reben finançament de fundacions FM o finançadors relacionats amb el Golf.
3. Organitzacions Influenciades: Grups o individus que adopten elements de la ideologia Ikhwaní però que poden desviar-se o buscar l'emancipació del control directe.

1.3 Objectius Estratègics

L'objectiu final de la Germanor a Occident, segons el seu líder espiritual, Yusuf al Qaradawi, és evitar que els musulmans s'integrin completament a la societat occidental materialista. L'estratègia es basa a:

• Estendre la seva influència sobre les elits occidentals.
• Ser encarregats pels governs occidentals d'administrar els assumptes musulmans (des de l'educació islàmica fins a l'assessorament en matèria antiterrorista).
• Convertir-se en els interlocutors privilegiats de la comunitat musulmana.

2. Unir-se a la Germanor: Un Procés Sistemàtic

El procés d'unió, tant a Orient com a Occident, és intensiu, llarg i meticulosament regulat:

• Selecció i Observació (Nashr al Dawa): Els membres actuen com a models de pietat i bondat per atreure nous contactes. Els reclutadors observen i avaluaven els candidats durant un període llarg (uns tres anys). Es fan proves constants per mesurar l'honestedat, el coratge i, sobretot, l'obediència.
• Cultiu (Tarbiya): És el procés d'educació o adoctrinament. El currículum de tarbiya és extens i cobreix tots els aspectes de la ideologia de la Germanor.
• L'Usra (La Cèl·lula Nuclear): Tots els membres són inserits en una usra (família) de quatre a cinc Germans que es reuneix almenys un cop a la setmana. L'usra és la unitat fonamental que assegura la cohesió interna, supervisada per un naqib (capità) que assigna tasques i manté registres detallats. Aquest procés crea una societat paral·lela per al Germà, que viu i es relaciona gairebé exclusivament dins de la xarxa.
• Jurament (Baya): La inducció formal culmina amb el jurament d'aliança al Guia General (murshid al’am).

Aquest procés de reclutament es replica amb una fidelitat notable a Occident. Exemples perfilats inclouen Omero Marongiu, Mohamed Louizi i Ahmed Akkari, tots els quals van passar per cercles d'estudi oberts abans d'entrar als cercles tancats, on es dispensava la literatura de la FM.

3. Dinàmiques Internes i Transnacionals

3.1 Estructura Dual (Peculiaritat Occidental)

Una característica definidora a Occident és l'existència de dues estructures superposades, un fenomen menys comú a la matriu egípcia:

• Estructura Secreta (Jamaat): Opera amb l'usra i la shura (consell).
• Façana Pública (Façade): Inclou organitzacions registrades i visibles (com la Unió d'Organitzacions Islàmiques de França, UOIF), que tenen com a objectiu l'extensió i el compromís amb la societat occidental.
• Coincidència de Rols: Els líders de l'estructura secreta solen ser els líders de la façana pública, assegurant que els "Vertaders Germans" mantenen el control.

3.2 La Xarxa Global

La Germanor opera com una xarxa transnacional fluida però extremadament compacta i eficaç. Encara que les branques nacionals (com Dinamarca, França o el Regne Unit) tenen autonomia tàctica, comparteixen connexions personals, organitzatives i financeres.

• Mobilitat: Mohamed Louizi va ser acceptat a la FM francesa després de rebre una carta de referència (tazkiya) dels líders marroquins. Ahmed Akkari, que va ingressar a Dinamarca, va formalitzar la seva dimissió anys després a la branca del Líban. Això il·lustra l'alt nivell de connectivitat entre la FM d'Orient i Occident.

3.3 Finançament i Mecenatge

L'expansió de la FM a Occident ha estat possible gràcies a l'accés a recursos financers substancials.

• Quotes i Inversions: Els membres actius paguen una quota (sovint el 2,5% del seu sou).
• Estats Patrocinadors: Estats com Qatar i Turquia tenen un paper clau en el finançament d'organitzacions FM occidentals. L'estratègia del Qatar implica donar suport a projectes freristes a Europa mitjançant ONG com Qatar Charity.

4. Deixar la Germanor: Desencís i Conseqüències

La decisió d'abandonar el moviment no és mai trivial, ja que implica la renúncia a una missió percebuda com a divina i comporta un alt cost social.

4.1 Causes del Desencís

Les raons per deixar la Germanor solen ser una combinació de frustracions ideològiques i organitzatives:

• Manca de Democràcia: Molts exmembres (com Mohamed Louizi, Hussien Elmeshad i Khalid Chaouki) critiquen la falta de democràcia interna, l'obediència cega i l'opacitat de la presa de decisions.
• Nepotisme i Elitisme: Es van observar pràctiques de nepotisme, especialment en organitzacions joves, on els fills dels líders fundadors de la FM sovint ocupen alts càrrecs.
• Prioritat Política sobre Dawa: Dirigents com Kamal Helbawy i Hussien Elmeshad van marxar perquè consideraven que el lideratge actual (especialment després del 2011) s'havia desviat de l'ensenyament original d'Al Banna, centrant-se obsessivament en el poder polític en lloc de la dawa (propagació de la fe i reforma social des de la base).
• Racisme i Gènere: Es van denunciar biaixos ètnics (com la preferència pels àrabs sobre altres ètnies, o pels blancs en el reclutament dels EUA) i la rigidesa en la segregació de gènere.

4.2 Les Conseqüències

Els Germans que marxen pateixen un peatge personal elevat, ja que la Germanor era el seu entorn social, professional i familiar.

• Ostracisme i Denúncies: L'organització sol respondre amb l'ostracisme, trencant lligams emocionals. En casos com el de Mohamed Louizi a França, això va escalar a una "operació molt violenta d'excomunicació" amb l'acusació d'apostasia (passible de mort segons la llei islàmica) per part d'un imam local afiliat a la FM.
• Denúncia Pública: Antics membres com Louizi, Ahmed Akkari, i Pierre Durrani van decidir utilitzar la seva experiència per advertir la societat occidental sobre els perills de l'islamisme i la seva estratègia d'infiltració.

5. Estratègies i Futurs de la Germanor Musulmana

5.1 Objectius Polítics (Tamkine) i Violència

Mentre que alguns exmembres (com Louizi i Akkari) creuen que el Tamkine (conquesta per etapes del califat universal) és l'objectiu final i actiu de la FM, altres (com Omero Marongiu i experts com Hakim El Karoui) consideren que el Tamkine és més un "desig" o una ambició que es confronta amb la realitat.

En l'àmbit de la violència, Helbawy rebutja fermament els mitjans violents. No obstant això, altres assenyalen que l'abandonament del terrorisme per part de la FM és purament pragmàtic (basat en l'eficàcia i la discreció), no necessàriament moral, ja que la literatura que justifica la violència (Qutbisme) segueix sent prominent en el tarbiya.

5.2 L'Impacte de la Primavera Àrab

La Primavera Àrab (2011) va tenir un impacte disruptiu. Molts líders experimentats de la FM occidental (com Helbawy, o els membres de la família el Haddad) van tornar als seus països d'origen (Egipte, Tunísia, Líbia) per participar en política. Aquest retorn va esgotar temporalment el capital humà de les xarxes occidentals. Tanmateix, després de la caiguda dels governs FM (com el de Morsi el 2013), alguns quadres van tornar a l'exili (especialment a Londres), on van reactivar les seves operacions mediàtiques i de lobby.

5.3 Resposta dels Governs Occidentals

Els governs i serveis d'intel·ligència europeus (Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Regne Unit) han reconegut l'existència i l'estratègia de la FM a Occident.

• Advertència: Es descriu la FM com a grups "islamistes legalistes" que representen una amenaça per a la cohesió social. El seu objectiu és crear i expandir un "bloc musulmà ultraortodox" dins d'Europa mitjançant la infiltració i l'ús de la llei (soft law), sovint aprofitant la retòrica multiculturalista i el victimisme.
• Inconsistència: Tot i l'existència d'informes detallats (com el Muslim Brotherhood Review del Regne Unit el 2015), les polítiques per abordar la FM han estat sovint inconsistents o han resultat "desdentegades" (toothless) a causa de la complexitat i la falta de priorització de l'amenaça no violenta.

En conclusió, el llibre destaca que, malgrat que la Germanor Musulmana a Occident pot estar experimentant un afebliment i un debat intern sobre el seu futur, la seva estructura, modus operandi i ideologia persistent la mantenen com un actor crucial i complex en el futur de l'Islam a Occident.

Occident, on vas? (5)

Qatar papers: Comment l’émirat finance l’islam de France 

Aquest resum detallat es basa en l'informe "Qatar papers: Comment l’émirat finance l’islam de France" de Christian Chesnot i Georges Malbrunot, que analitza l'estratègia global de Qatar en el finançament religiós a Europa a través de la seva organització no governamental (ONG) principal, Qatar Charity (QC).

1. Metodologia i Abast de l'Enquesta

L'enquesta es va iniciar a finals de 2016 quan els autors van obtenir accés a una gran quantitat de documents interns de Qatar Charity (QC) mitjançant un alertador. Aquests documents incloïen centenars de correspondències, taules amb les quantitats d'ajuda, correus electrònics i comprovants de transferències bancàries, la majoria redactats en àrab.

• Àmbit Geogràfic: L'enquesta es va centrar en Europa, amb investigacions a Itàlia, Suïssa, Alemanya, Bèlgica, Kosovo, Gran Bretanya i especialment a França, cobrint una dotzena de ciutats on QC ha finançat projectes religiosos (com Mulhouse, Estrasburg, Lilla, Reims, Nantes, Poitiers i Décines).
• Objectiu: L'objectiu de QC és influir en l'islam a França i, mitjançant el seu "poder tou religiós" (soft power), projectar la influència de Qatar. La majoria d'associacions beneficiàries estan properes als Germans Musulmans (Frères musulmans, FM), el moviment islamista al qual dona suport Qatar.

2. L'Estructura Financer i l'Opacitat

L'estudi revela l'abast i l'opacitat del finançament de QC, així com la seva estreta relació amb l'Estat qatarià.

2.1. Inversió Qatariana a Europa

Un quadre de 2014 mostra que QC havia invertit gairebé 72 milions d'euros en 113 projectes a catorze països europeus, destinats a mesquites, centres islàmics, escoles i liceus.

• França: La inversió de QC a França s'estima que arriba als 25 milions d'euros, superant amb escreix els 10 o 14 milions d'euros reconeguts anteriorment.
• Itàlia: Itàlia és el país més beneficiat en nombre de projectes (45), amb un cost total de més de 50 milions d'euros.
• Abast: QC ha finançat 8.148 mesquites i 490 centres de memorització de l'Alcorà a tot el món, amb 138 mesquites i centres islàmics a Europa. A vegades, QC finança la totalitat d'un projecte. S'han finançat projectes en llocs inesperats com Alta (Gran Nord de Noruega) o l'illa de Jersey, on QC va finançar el 100% de la primera mesquita en una antiga església metodista.

2.2. Relació amb l'Estat

QC, fundada el 1992, es presenta com una ONG humanitària. No obstant això, hi ha una imbricació evident amb el més alt cim de l'Estat de Qatar.

• Finançament Públic: Els contribuents de QC inclouen el gabinet particular de l'Emir (el Diwan), membres de la família reial Al-Thani, el Ministeri d'Afers Exteriors qatarià, i el Fons Qatarià de Desenvolupament. L'ONG rep fons públics.
• Coordinació: QC coordina les seves accions amb el Ministeri d'Afers Exteriors qatarià.
• Opacitat: L'opacitat és la norma a QC. La complexitat dels muntatges financers qatarians, que sovint impliquen Fons de Dotació (FDP, fonds de dotation) i Societats Civils Immobiliàries (SCI), crea aquesta opacitat i dificulta la traçabilitat dels fons per part de les autoritats franceses. La falta de claredat ha portat bancs francesos (com Crédit Mutuel) a rebutjar virements estrangers per sospites sobre l'origen dels fons.

3. L'Estratègia dels Germans Musulmans i la Influència Ideològica

QC és el "braç financer" de l'ecosistema d'associacions lligades a la galàxia frerista o neogrerista europea.

3.1. Al-Ghaith i el Soft Power

QC dirigeix un programa discret de proselitisme anomenat Al-Ghaith (referència a la pluja que porta beneficis), el qual aspira a ser el motor principal de la propagació de la cultura islàmica a Europa i al món.

• Missió dels Centres: Els centres finançats per QC (escoles, mesquites, centres culturals) tenen com a objectiu reforçar la ciutadania dels musulmans sense que perdin la seva "especificitat cultural" i preservar la seva identitat islàmica en societats laiques. Aquesta filosofia d'un "islam globalitzador" implica encarregar-se del musulmà des del seu naixement.
• Proselitisme: QC distribueix l'Alcorà juntament amb ajudes humanitàries (més de 100.000 còpies entre 2008 i 2010, incloent-ne a Bèlgica i Canadà). El programa Al-Ghaith s'adreça a musulmans, conversos i no musulmans.

3.2. Youssef Al-Qaradawi

El teòleg egipci i ciutadà qatarià Youssef Al-Qaradawi és una de les figures més importants de l'islamisme i el principal referent ideològic.

• Concepte: Al-Qaradawi defensa un "islam integral" que ha de regir tant la vida privada com la pública. Va conceptualitzar la "terra de la predicació" (dar al-daawa) per als països europeus, predint que l'islam "tornarà a Europa com un conqueridor i un guanyador" no per la guerra, sinó per la predicació i la ideologia.
• Influència: Al-Qaradawi presideix el Consell Europeu de la Fàtua i la Recerca (CEFR), que emet avisos jurídics per conciliar l'islam amb les realitats europees. La seva literatura es troba als centres islamistes europeus. L'antiga UOIF (Musulmans de France) porta les idees d'Al-Qaradawi.

3.3. Control i Condicions

QC no dona diners sense condicions.

• Clàusules de Contracte: Els acords de finançament (com el signat amb el Mucivi a Suïssa) estableixen condicions, com ara la obligació de la part beneficiària de promocionar QC, de notificar canvis, i la compatibilitat de les despeses amb la xaria.
• Dret Qatarià: En cas de litigi entre les parts, el dret qatarià s'aplica.
• Supervisió: QC supervisa l'ús dels fons mitjançant informes financers trimestrals i es reserva el dret de visitar el projecte sense previ avís. Fins i tot es van utilitzar càmeres per controlar el progrés del projecte de Mulhouse.

4. Estudi de Casos Clau a França i Europa

4.1. Mulhouse: El Centre An-Nour

Aquest projecte, considerat una "mesquita catedral", és el més gran finançat per QC a Europa (cost estimat de 26 milions d'euros).

• Finançament i Opacitat: El centre és gestionat per l'Associació dels Musulmans d'Alsàcia (Amal), propera a Musulmans de France. Els fons van arribar a través del Fonds de Dotació Passerelles (FDP), fundat per Ayyoub Abouliaqin (director de QC-UK). Amal va rebre dotacions de QC per valor de més de 14,6 milions d'euros. El dirigent d'Amal va admetre haver rebut diners de QC, tot i que va minimitzar la quantitat i va negar haver negociat amb l'Estat de Qatar, una afirmació desmentida per una carta dirigida a l'Emir Tamim en persona.
• Conflicte amb l'Estat Francès: El prefecte de l'Illa de França va advertir l'FDP de "greus disfuncions" el 2017, ja que el fons finançava activitats econòmiques (locals comercials, gabinets mèdics) que no es consideraven d'interès general, posant en dubte la legalitat de l'estructura.
• Vigilància dels Donants: El Koweït, un altre donant, va estipular que Amal havia d'instal·lar una placa bilingüe (àrab/francès) al projecte indicant el seu finançament i que havia de remetre proves de la realització amb vídeo i imatges digitals.

4.2. Liceu Averroès (Lilla)

El primer liceu musulmà sota contracte a França.

• Finançament Qatarià: El seu president, Amar Lasfar (dirigent de Musulmans de France), va negar les condicions estrangeres. No obstant això, documents confirmen que QC va transferir almenys 3 milions d'euros al liceu entre finals de 2011 i 2014 per a l'expansió.
• Intent de Compra: El Qatar va arribar a proposar l'any 2016 comprar el liceu directament per llogar-lo posteriorment a l'associació, una iniciativa que va ser rebutjada pels dirigents d'Averroès.

4.3. Instituts de Formació d'Imams (IESH)

L'IESH de Saint-Léger-de-Fougeret (Nièvre) va ser fundat per quadres de l'antiga UOIF.

• Vincle amb FM: Tot i que la direcció actual ho nega, la fundació de l'IESH estava estretament lligada a l'UOIF i figures com Youssef Al-Qaradawi van participar en l'establiment del programa acadèmic.
• Finançament Discret: En els inicis (anys 90), el finançament va venir majoritàriament de donacions privades del Golf. QC va esdevenir un dels principals donants més tard, amb almenys 450.000 euros destinats als allotjaments d'estudiants. Un cas inusual esmentat en notes de la intel·ligència francesa (RG) va ser el de Mohamed Karmous (tresorer de l'IESH) que va ser interceptat amb 50.000 euros en efectiu procedents de Qatar Charity via Suïssa.

4.4. Suïssa i el "Coffre Fort"

Suïssa és un centre històric per als FM.

• Parells Clau: El matrimoni Nadia i Mohamed Karmous (aquest últim tresorer de l'IESH) són figures centrals del frérisme soft a Suïssa. Mohamed Karmous és membre fundador de l'IESH de París i tresorer de diverses organitzacions com la Lliga dels Musulmans de Suïssa.
• Finançament: QC va finançar l'adquisició i renovació d'establiments com el Museu de les Civilitzacions de l'Islam (Mucivi) a La Chaux-de-Fonds (amb almenys 1,2 milions d'euros) i el Centre Sociocultural dels Musulmans de Lausana (al voltant de 1,4 milions d'euros).

4.5. Itàlia

Itàlia és la principal receptora d'inversions de QC.

• El Projecte de Milà: El projecte de Sesto San Giovanni (Milà), destinat a ser un centre islàmic de 10 milions d'euros finançat en part per QC, va ser aturat pel nou alcalde, que va denunciar que el projecte estava sobredimensionat, fomentava la guetització i mancava de transparència sobre l'origen dels fons.
• Malversació: Es va documentar un cas de malversació a Bèrgam (Lombardia), on QC va transferir gairebé 5 milions d'euros per a un projecte que no es va dur a terme, i es va acusar el president de l'associació de desviar els fons cap a la seva pròpia organització. QC va exigir el reemborsament i va iniciar accions judicials.

4.6. Tariq Ramadan

L'islamòleg Tariq Ramadan, una figura mediàtica propera als FM, va rebre grans sumes del Qatar.

• Fons Qatarians: En el context de la seva investigació judicial per agressions sexuals, una nota del servei d'intel·ligència financera (Tracfin) va revelar que Ramadan havia repatriat 590.000 euros de fons personals des de Qatar (juny de 2017). Aquests fons provenien del seu salari com a consultor de la Qatar Foundation, que ascendia a 35.000 euros mensuals.

5. La Metamorfosi a Londres i la Conclusió Geopolítica

• Nectar Trust: La seu europea de QC a Londres, Qatar Charity UK (QC-UK), va desaparèixer sobtadament del seu domicili físic i es va transformar en Nectar Trust l'octubre de 2017, poc després del bloqueig imposat al Qatar pels seus veïns del Golf.
• Propòsit del Canvi: El canvi de nom, que va ometre la referència a Qatar, es va fer per facilitar la recaptació de fons i socis, tot i que la intenció real era possiblement dissimular l'activitat de QC mentre l'ONG estava a la llista negra dels països rivals. Nectar Trust continua rebent fons exclusivament de QC a Doha i finança els mateixos projectes freristes a Europa.
• Vigilància Necessària: El llibre conclou que la FM i QC utilitzen l'ambigüitat i el doble llenguatge. Tot i que l'objectiu no és el finançament del terrorisme, sinó el d'una "ideologia que pot derivar". L'Estat francès i els seus serveis (Tracfin) han augmentat la vigilància.
• Dilema Polític: La presència qatariana forma part d'una batalla d'influència més àmplia (incloent Algèria, Marroc, Aràbia Saudita i Turquia). La qüestió final és si la República vol afavorir els pro-qataris (Germans Musulmans) o els pro-saudites (salafistes). L'enquesta és un "crida a la vigilància" davant d'aquesta estratègia estructurada i metòdica.

La riquesa al món

Global Wealth Report 2025 

El Global Wealth Report 2025, en la seva setzena edició, ofereix una anàlisi detallada de la generació i distribució de riquesa en més de 50 mercats clau, utilitzant una mostra que representa aproximadament el 92% de la riquesa global,. La riquesa es defineix com el valor dels actius financers i reals (principalment habitatge) propietat d'individus, menys els seus deutes.

A continuació es presenta un resum molt detallat de les troballes clau de l'informe:

1. Nivells de Riquesa Global (2024)

Creixement i Desigualtat Regional:

• Creixement Global: Després d'una caiguda el 2022, la riquesa personal global total va augmentar novament el 2024, accelerant-se del 4,2% el 2023 al 4,6% en termes de dòlars USD,,.
• Creixement Desigual: Aquest creixement va ser desigual i es va inclinar fortament cap a Amèrica del Nord,. El rendiment va ser impulsat per la fortalesa dels mercats financers als Estats Units i una moneda estable,.
• Líders Regionals de Creixement (Riquesa Personal Total 2023-2024): Europa de l'Est va aconseguir l'augment regional més alt (més del 12%, concretament 12.01%), seguida de prop per Amèrica del Nord (11.98%),,.
• Regions en Descens: Europa Occidental, Oceania i Amèrica Llatina van experimentar una disminució de la seva riquesa en termes d'USD respecte al 2023,.
• Composició de la Riquesa: L'augment de la riquesa va ser impulsat principalment pels actius financers, que van saltar un 6,2% en termes d'USD, mentre que la riquesa no financera va créixer només un 1,7% i el deute total va romandre sense canvis.
• Concentració de la Riquesa: Els Estats Units (gairebé el 35%) i la Xina continental (gairebé el 20%) agrupen conjuntament més de la meitat (aproximadament el 54%) de tota la riquesa personal de la mostra,,,.

Riquesa per Adult (Mitjana i Mediana):

• Riquesa Mitjana per Adult: Es manté una bretxa significativa; Amèrica del Nord i Oceania es troben al voltant o per sobre de la marca de mig milió d'USD (Amèrica del Nord: 593.347 USD; Oceania: 496.696 USD), mentre que la resta de subregions estan per sota dels 100.000 USD (excepte Europa Occidental, amb 287.688 USD),,.
• Líders en Riquesa Mitjana: Suïssa (687.166 USD) i els Estats Units (620.654 USD) lideren en riquesa mitjana per adult,.
• Líders en Riquesa Mediana: Luxemburg (395.340 USD) ocupa el primer lloc en riquesa mediana per adult, seguit per Austràlia i Bèlgica,. La riquesa mitjana per adult és constantment superior a la mediana, sovint per un factor de dos.

Complexitats de la Mesura de la Riquesa:

• El mesurament de la riquesa es complica per la distorsió dels tipus de canvi i la inflació,. Per exemple, l'augment de la riquesa per adult de Turquia en moneda local (més del 35%) es tradueix en una contracció del 14,6% en termes reals a causa de la inflació.
• Les dades dels últims cinc anys (2020-2024) mostren que el creixement de la riquesa mediana per adult ha superat sovint el creixement de la riquesa mitjana, cosa que suggereix un creixement més lent a l'extrem superior de l'espectre de la riquesa, especialment als EUA, Suïssa, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit,,,.

2. Distribució de la Riquesa

Milionaris en USD:

• Creixement: El món va sumar més de 680.000 nous milionaris en USD el 2024, un augment de l'1,2%,.
• Concentració (Absoluta): Els Estats Units allotgen, amb diferència, el nombre més gran de milionaris (gairebé 24 milions, el 39,7% del total mundial),,.
• Augment Diari: L'augment absolut va ser major als EUA, on la població milionària va créixer en 379.000 persones el 2024, una mitjana de més de mil persones al dia,. La Xina continental va afegir 141.000 (més de 386 per dia).
• Densitat (Per Càpita): Suïssa i Luxemburg presenten la densitat més alta de milionaris en USD, amb més d'un de cada set adults en aquesta categoria,,.
• Milionaris Perduts: El Japó va perdre 33.000 milionaris el 2024 (una disminució de l'1,2%).

L'Ascens dels EMILLIs (Everyday Millionaires):

• Els EMILLIs es defineixen com aquells individus amb actius entre un i cinc milions de dòlars USD,.
• Aquest segment ha més que quadruplicat el seu nombre des del 2000, arribant a uns 52 milions d'individus a finals de 2024,,.
• Col·lectivament, els EMILLIs posseeixen uns 107 bilions d'USD en riquesa total, una xifra molt propera als 119 bilions d'USD propietat de les persones amb més de 5 milions d'USD,.
• El factor més significatiu darrere el creixement dels EMILLIs és l'augment del valor dels béns immobles.

La Riquesa Mitjana (100k a 1M USD):

• La franja de riquesa entre 100.000 USD i 1 milió d'USD és la de més ràpid creixement des de l'inici del mil·lenni.
• Aquesta categoria és la més significativa per a la Xina continental, que allotja gairebé un terç (177 milions de persones) d'aquesta cohort a la mostra,. Aquesta categoria posseeix un significatiu 40% de la riquesa total del món.

Desigualtat (Coeficient de Gini):

• La desigualtat de la riquesa varia enormement: a finals de 2024, el coeficient de Gini (on una puntuació més alta indica més desigualtat) oscil·lava entre 0,38 a Eslovàquia (el més igualitari) i 0,82 al Brasil i Rússia,,.
• Entre 2019 i 2024, la igualtat va augmentar més als Estats Units, Tailàndia i el Regne Unit.

3. Perspectives Futures i Transferència de Riquesa

Previsions de Creixement (2025–2029):

• S'espera que la riquesa continuï creixent durant la segona meitat de la dècada,.
• Es projecta que Amèrica del Nord i la Gran Xina seran els principals impulsors del creixement de la riquesa global,.
• El nombre de milionaris en USD es preveu que augmenti en aproximadament 5,34 milions de nous milionaris a tot el món per a l'any 2029 (un increment de gairebé el 9% sobre el 2024),,,.

La Gran Transferència de Riquesa Global:

• Durant els propers 20 a 25 anys, es preveu una transferència global de riquesa de més de 83 bilions d'USD,.
• La majoria d'aquesta xifra (més de 74 bilions d'USD) serà una transferència vertical (inter-generacional).
• Aproximadament 9 bilions d'USD seran transferències horitzontals (entre cònjuges),.
• Els volums de transferència més grans s'esperen als Estats Units (més de 29 bilions d'USD), seguit pel Brasil (prop de 9 bilions d'USD) i la Xina continental (més de 5,6 bilions d'USD),,.
• Les dones es beneficiaran de les transferències horitzontals i verticals, ja que la seva major esperança de vida fa que sovint assumeixin el control exclusiu de la riquesa de la llar a la mort del cònjuge,,.

4. Panoràmiques de Riquesa Específiques

Riquesa Generacional als Estats Units:

• Els Baby Boomers (nascuts entre 1946 i 1964) posseeixen col·lectivament la major riquesa neta, amb un total de més de 83 bilions d'USD,.
• La generació més jove (Millennials, nascuts el 1981 o posterior) té la proporció més alta d'actius invertits en béns immobles nets d'hipoteques (31,5%) i béns de consum duradors (13,3%),.

Composició de la Riquesa per Mercat:

• L'assignació d'actius varia dràsticament entre països.
• A Suècia, més del 80% de la riquesa bruta personal són actius financers. En canvi, a l'Índia, els actius financers amb prou feines representen el 20% de la riquesa bruta.
• Pel que fa a la riquesa neta als EUA, els instruments financers i valors representen més d'un terç de totes les inversions, la proporció més alta en la mostra analitzada. A Austràlia, en canvi, els béns immobles representen gairebé el 53% de la riquesa personal.

Herència Femenina als Estats Units:

• Una enquesta a dones inversores als EUA va trobar que el 80% de les dones que ja havien heretat dels seus pares es van enfrontar a desafiaments, com desconèixer l'abast de la riquesa o trobar sorpreses financeres.
• Una majoria (74%) de les dones que esperen heretar no estan preparades per gestionar els actius sense dificultats, i gairebé un terç d'elles no sap on es troben els comptes dels seus pares o com es dividirà la riquesa,.

La mortalitat evitable

Les defuncions evitables a Catalunya, 2002-2021 

L'informe "Les defuncions evitables a Catalunya, 2002-2021", publicat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, analitza l'evolució de la mortalitat evitable en la població menor de 75 anys durant aquest període.

A continuació, es presenta un resum detallat dels punts principals:

1. Definició i Metodologia

La mortalitat evitable és aquella considerada prevenible i/o tractable mitjançant intervencions de salut pública o d'atenció sanitària. L'informe utilitza la classificació de mortalitat evitable definida per l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) l’any 2018 i adoptada per l’EUROSTAT, que només inclou les defuncions ocorregudes abans dels 75 anys.

La classificació distingeix entre dues tipologies:

• Defuncions prevenibles: Morts que es poden evitar mitjançant intervencions en salut pública i accions d'atenció primària (abans de l'aparició de la malaltia/lesió, per reduir la incidència). Exemples inclosos a l'annex són els accidents de mitjans de transport, la majoria de neoplàsies relacionades amb el tabac (pulmó, bufeta), la SIDA, o les morts relacionades amb l'alcohol i les drogues. La COVID-19 s'inclou com a causa prevenible a partir del 2020.
• Defuncions tractables: Morts que es poden evitar mitjançant intervencions sanitàries específiques, com la prevenció secundària i els tractaments (després de l’aparició de la malaltia, per reduir la mortalitat). Exemples inclosos a l'annex són les neoplàsies malignes de còlon i recte, la neoplàsia maligna de mama (només femenina), o la sèpsia.
• Causes mixtes: Algunes causes estan incloses en totes dues agrupacions, com ara la neoplàsia maligna de coll uterí (50% prevenible i 50% tractable), o les cardiopaties isquèmiques (50% prevenible i 50% tractable).

Les dades de l'informe provenen del Registre de Mortalitat de Catalunya (RMC) i s'inclouen totes les defuncions de residents a Catalunya. Les dades es presenten en xifres absolutes i taxes estandarditzades per edat.

2. Resultats Principals a Catalunya (2002-2021)

2.1 Mortalitat Evitable Total

• Xifres de 2021: L’any 2021, es van registrar 10.652 defuncions evitables a Catalunya en la població menor de 75 anys. Aquesta xifra representa el 56,6% de totes les defuncions de menys de 75 anys.
• Diferència per sexe (2021): La mortalitat evitable és significativament més alta en homes (7.218 defuncions) que en dones (3.434 defuncions).
• Evolució (2002-2021): En termes generals, les xifres absolutes i relatives han disminuït.
  • La reducció de defuncions evitables va ser del 15,2% en dones i del 26,6% en homes.
  • La taxa estandarditzada es va reduir un 32,9% en dones (46,6 punts) i un 42,2% en homes (159,6 punts).
• Impacte de la COVID-19: La irrupció de la COVID-19 va fer augmentar considerablement els valors de la mortalitat prevenible i, per tant, de l'evitable, superant àmpliament els valors dels anys anteriors. Si es consideren les morts per COVID-19 com a evitables, el total de defuncions evitables el 2021 puja a 12.369.

2.2 Mortalitat Prevenible (3.1)

La mortalitat prevenible va representar el 64,4% de les morts evitables l'any 2021 (6.862 defuncions).

• Distribució per sexe (2021): El percentatge de morts prevenibles sobre el total d'evitables és molt més alt en homes (70,7%, 5.107 defuncions) que en dones (51,1%, 1.755 defuncions).
• Evolució (2002-2021):
  • El nombre absolut de morts prevenibles es va mantenir relativament estable en dones (amb una reducció del 9,2%), mentre que en homes es va reduir un 27,8%. Malgrat la reducció més gran en homes, les diferències entre sexes segueixen sent considerables, ja que el punt de partida dels homes era molt més elevat el 2002 (7.072 morts) que el de les dones (1.932 morts).
  • La taxa estandarditzada del 2021 (sense COVID-19) va ser de 48,5 per cada 100.000 dones i de 154,1 per cada 100.000 homes.

2.3 Mortalitat Tractable (3.2)

La mortalitat tractable va constituir el 35,6% de les morts evitables l'any 2021 (3.791 defuncions).

• Distribució per sexe (2021): La mortalitat tractable va ser el 48,9% de les morts evitables en dones (1.679 defuncions) i el 29,3% en homes (2.112 defuncions).
• Evolució (2002-2021):
  • La reducció en el nombre de defuncions tractables va ser semblant en ambdós sexes, a diferència del que va passar amb les causes prevenibles: 20,7% de reducció en dones i 23,4% en homes.
  • La taxa estandarditzada del 2021 va ser de 46,5 per cada 100.000 dones i de 64,5 per cada 100.000 homes. Ambdues taxes van registrar un descens important en el període 2002-2021 (37,9% en dones i 40,5% en homes).

3. Comparació Internacional

En comparació amb altres països desenvolupats de l'OCDE, Catalunya se situa com un dels països amb una mortalitat prevenible i tractable més baixa, especialment en el cas de les dones.

No obstant això, en els homes, i possiblement a causa de la COVID-19, la mortalitat prevenible té valors més alts, situant Catalunya en una posició mitjana en el rànquing internacional. En general, les taxes dels homes, tot i situar-se a la part baixa del rànquing, són relativament més altes que les de les dones respecte a la resta de països comparats (utilitzant dades del 2020, que inclouen la COVID-19).

Anàlisi de la mortalitat

 Anàlisi de la mortalitat a Catalunya, 2023

Aquest resum detallat es basa en l'informe "Anàlisi de la mortalitat a Catalunya, 2023," que es publica anualment pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i utilitza dades del Registre de Mortalitat de Catalunya (RMC).

L'informe presenta una anàlisi de la mortalitat a Catalunya durant l'any 2023, i una síntesi de l’evolució temporal dels indicadors més rellevants des del 1983.

1. Mortalitat General (4.1)

Xifres i Tendències

L’any 2023 es van registrar 66.664 defuncions de persones residents a Catalunya (33.153 dones i 33.511 homes). Aquesta xifra és una de les més altes del període 1983-2023, exceptuant els anys 2020, 2021 i 2022, la qual cosa s'atribueix principalment a l’envelliment de la població.

Respecte de l'any 2022, el nombre absolut de defuncions es va reduir un 4,2% (4,6% menys en dones i 3,7% menys en homes).

Taxes de Mortalitat

La taxa de mortalitat estandarditzada per edat (TME) l’any 2023 va ser de 7,5 morts per cada 1.000 persones, sent la més baixa de tot el període 1983-2023, amb valors poc per sota dels del 2019.

• TME per sexe (2023): 5,8 morts per cada 1.000 dones i 9,8 morts per cada 1.000 homes.
• La diferència entre les TME de dones i homes (3,9 punts) és la més baixa registrada en el període 1983-2023.

Esperança de Vida (EV)

L'Esperança de Vida (EV) en néixer a Catalunya l’any 2023 va ser la més alta del període analitzat (1983-2023):

• Dones: 86,7 anys.
• Homes: 81,5 anys.

Aquesta EV va augmentar 0,5 anys tant per a dones com per a homes respecte al 2022, situant els valors del 2023 per sobre dels d'abans de la pandèmia.

Qualitat de Vida

L'informe també analitza la qualitat dels anys viscuts:

• Esperança de vida en bona salut (EVBS): 66,6 anys en dones i 68,4 anys en homes.
• Esperança de vida lliure de discapacitat (EVLD): 71,8 anys en dones i 71,1 anys en homes.
• Malgrat que les dones tenen una EV més alta, la proporció d’anys viscuts en bona salut i lliures de discapacitat és inferior en dones (76,8% i 82,8%, respectivament) que en homes (83,9% i 87,2%, respectivament).

Perspectiva Territorial

La mortalitat estandarditzada (2023) va ser significativament superior a la mitjana de Catalunya a les regions sanitàries de Catalunya Central, Camp de Tarragona i Girona (en dones), i a Girona (en homes). En canvi, la Regió Sanitària de Barcelona va registrar una mortalitat significativament inferior a la de Catalunya tant en dones com en homes.

2. Causes de Defunció (4.2)

Segons 20 Grups de Causes

La majoria de defuncions (73,4%) es van concentrar en edats avançades (a partir dels 74 anys).

• Dones: La principal causa de defunció van ser les malalties de l’aparell circulatori (26,1%), seguides pels tumors (22,7%).
• Homes: La principal causa van ser els tumors (30,9%), seguits per les malalties de l’aparell circulatori (23,1%).
• Malalties prevalents: Les malalties del sistema nerviós i els trastorns mentals i del comportament són més freqüents en dones (7,7% i 7,2%, respectivament), causes vinculades sovint a edats avançades. Les causes externes (accidents, suïcidis, etc.) són més freqüents en homes.

Patrons per Edat i Causes Detallades (73 Grups)

• Població Jove (1-40 anys): Les causes principals són les causes externes (27,5% dones, 47,3% homes) i els tumors.
• Adolescents i Adults Joves (15-34 anys): Els suïcidis són la primera causa de mort en dones (15-34 anys) i en homes (25-34 anys). Els accidents de trànsit són la primera causa en homes de 15 a 24 anys.
• Edats Centrals (40-84 anys): Els tumors dominen la mortalitat, especialment en dones (56,6% entre 40-69 anys). El tumor maligne de mama és la causa principal en dones de 35 a 54 anys, mentre que el tumor maligne de pulmó és la principal causa en homes de 55 a 84 anys i en dones de 55 a 74 anys.
• Gent Gran (85 anys i més): Les demències senils són la principal causa de defunció, tant en dones (amb la taxa més alta de tot l'informe: 3.408,9 defuncions per cada 100.000 dones de 95 anys o més) com en homes. Les malalties de l’aparell circulatori també creixen i esdevenen fonamentals.

3. Causes Múltiples (4.3)

Aproximadament una de cada quatre causes de mort registrades com a causes múltiples va ser seleccionada com a causa bàsica de defunció (ràtio global del 26,0% en dones i 25,5% en homes). Això significa que, de mitjana, cada butlleta de defunció conté gairebé quatre causes múltiples.

• Causes amb alta ràtio (més probables de ser la causa bàsica): Tumors (57,0% dones, 57,4% homes), malformacions congènites i certes afeccions perinatals.
• Causes amb baixa ràtio (actuen sovint com a comorbiditats): Símptomes i signes no classificats (3,6% dones, 2,7% homes) i malalties de l’aparell respiratori (15,9% dones, 16,5% homes).

4. Mortalitat Prematura (4.4)

La mortalitat prematura es mesura mitjançant els Anys Potencials de Vida Perduts (APVP), comptabilitzant les defuncions abans dels 70 anys.

• Total APVP (2023): 52.639 anys perduts per a les dones (mitjana de 12,3 anys per defunció) i 98.080 anys per als homes (mitjana de 12,1 anys per defunció).
• Causes amb més APVP (Dones): Tumor maligne de mama (5.033 anys), tumor maligne de pulmó (4.228 anys) i suïcidis (2.865 anys).
• Causes amb més APVP (Homes): Suïcidis (8.200 anys), tumor maligne de pulmó (7.393 anys), i malalties isquèmiques del cor (6.873 anys).
• Els homes perden més anys de vida en la majoria de causes, amb diferències notables en tumors de laringe (13,3 vegades més que les dones) i accidents de trànsit (4,5 vegades més que les dones).

Mortalitat Evitable (OCDE)

La mortalitat evitable inclou defuncions de menors de 75 anys considerades prevenibles o tractables.

• L'any 2023, el 62,9% de les defuncions en la població menor de 75 anys van ser evitables (10.958 defuncions, sense incloure COVID-19).
• La taxa estandarditzada (2023) és de 97,9 morts per cada 100.000 dones i 215,2 morts per cada 100.000 homes.
• Entre 2002 i 2023, la taxa evitable s'ha reduït significativament: un 30,5% en dones i un 42,8% en homes. La diferència entre sexes és de les més baixes del període.

5. La COVID-19 (4.6)

L’any 2023, la COVID-19 ja no és una de les principals causes de defunció, representant només l'1,9% del total.

• Defuncions per COVID-19 (2023): 1.283 persones (630 dones i 653 homes).
• Això suposa una reducció dràstica respecte al pic de 2020, quan van morir 15.839 persones per COVID-19 (el 20,1% del total de defuncions d'aquell any).

6. Mortalitat Infantil (4.5)

L'any 2023, la taxa de mortalitat infantil (menors d'un any) va ser de 2,5 defuncions per 1.000 nadons nascuts vius (2,4 en nenes i 2,6 en nens).

• Les principals causes són les afeccions perinatals i les malalties congènites, que van suposar el 77,4% de les defuncions de nenes i el 81,7% de les de nens.
• Tot i una tendència decreixent general des del 1999, els valors s'han estabilitzat en els últims 10-15 anys.

7. Comparativa Internacional (4.7)

Segons les dades de l'Eurostat per al 2023:

• L'Esperança de Vida en néixer de les dones catalanes (86,9 anys) és una de les més altes d’Europa, situant Catalunya com el tretzè país europeu amb una EV més elevada per a dones.
• L'Esperança de Vida en néixer dels homes catalans (81,4 anys) se situa just per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol i ocupa la posició 44 de 277 regions europees.
• Catalunya es troba en un arc mediterrani occidental amb altes expectatives de vida, destacant la bretxa amb regions de l'Europa de l'Est i els Balcans, on l'EV és significativament inferior.

Les implicacions econòmiques de l'envelliment

Ageing populations, their fiscal implications and policy responses

El document de treball del Departament d'Economia de l'OCDE (No. 1844), titulat "Ageing populations, their fiscal implications and policy responses" (Poblacions envellides, les seves implicacions fiscals i respostes polítiques), ha estat elaborat per Vassiliki Koutsogeorgopoulou i Hermes Morgavi.

Aquest document, publicat el 2025, proporciona una avaluació exhaustiva de les conseqüències a llarg termini de l'envelliment de la població per a les finances públiques i desenvolupa un marc analític per quantificar aquests efectes fiscals.

I. El Repte Demogràfic i el Marc Analític

L'Envelliment de la Població

L'envelliment de la població és una tendència demogràfica clau a la majoria dels països de l'OCDE, impulsada per l'augment de l'esperança de vida i la disminució de les taxes de fecunditat. Tot i que viure més temps i amb millor salut és un èxit important, l'envelliment ràpid de les societats planteja desafiaments significatius.

La població de 65 anys o més ha passat de menys del 10% el 1960 al 18% de mitjana als països de l'OCDE el 2022, i es preveu que arribi al 30% el 2060. La ràtio de dependència de la gent gran, que ja s'ha duplicat entre 1960 i 2022, continuarà augmentant. Aquesta transició té implicacions en el la quantitat de mà d'obra, el creixement econòmic i les finances públiques.

Marc Analític

L'envelliment afecta les finances públiques a través de múltiples canals interrelacionats (il·lustrat a la Figura 5):

1. Oferta de Mà d'Obra i Creixement: Pesa sobre l'oferta de mà d'obra a mesura que disminueix la proporció de població en edat de treballar, afectant el creixement potencial (G).
2. Despesa i Ingressos: L'augment de la ràtio de dependència afecta directament la despesa relacionada amb l'edat (pensions, salut, atenció a llarg termini). També influeix en els ingressos fiscals, depenent de l'evolució de la quota d'ingressos laborals en el PIB.
3. Dèficit i Deute: Mitjançant l'impacte en l'estalvi i la demanda d'inversió, l'envelliment afecta el tipus d'interès d'equilibri (R). L'envelliment afecta la dinàmica del deute a través del diferencial (r-g).

II. Implicacions Fiscals de l'Envelliment

Assumint l'absència d'una acció política correctiva oportuna, l'alt ràtio de deute-PIB de l'OCDE augmentaria fins al voltant del 230% del PIB el 2060. La pressió fiscal agregada per mantenir l'estabilitat del deute és substancial, projectant-se un augment de gairebé 6¼ punts percentuals del PIB de mitjana a l'OCDE entre 2024 i 2060, amb l'envelliment contribuint en més del 40% a aquest augment.

1. Despesa Pública Relacionada amb l'Edat

Pensions: La despesa pública mitjana en pensions d'edat avançada i supervivència és del 8,2% del PIB. En absència de reformes, es projecta que aquesta despesa augmenti en un 2% addicional del PIB entre 2022 i 2060, arribant al 10,3% del PIB de mitjana a l'OCDE.

Atenció de la Salut (Health Care): La despesa pública en salut (incloent-hi el component sanitari de l'atenció a llarg termini) va ser del 6,5% del PIB de mitjana el 2022. Es preveu que continuï la seva tendència a l'alça, arribant a prop del 9% del PIB el 2060 sense reformes. Cal destacar que els factors no demogràfics (com l'augment dels ingressos i les noves tecnologies) solen tenir un impacte més gran en la despesa sanitària que els factors demogràfics sols.

Atenció a la dependència (LTC): Els costos de l'LTC han estat creixent més ràpidament que altres costos relacionats amb l'envelliment. Es projecta que la despesa pública en LTC augmenti fins al 2,3% del PIB el 2040, amb l'envelliment de la població representant aproximadament el 40% de l'augment estimat durant les pròximes dues dècades. L'accessibilitat econòmica és un repte clau, ja que el cost mitjà de la cura a domicili per a necessitats greus sense suport públic pot superar dos cops i mig els ingressos mitjans de les persones grans.

2. Implicacions en els Ingressos i el Deute

Ingressos Fiscals: L'impacte de l'envelliment en els ingressos depèn de l'evolució de la quota d'ingressos laborals en el PIB. Si la proporció d'ingressos laborals disminueix, la capacitat de recaptar impostos sobre la renda laboral es veurà afectada negativament. L'augment de la tributació sobre els ingressos de pensions només compensaria al voltant d'una quarta part de l'augment esperat de la despesa en pensions.

Creixement i Tipus d'Interès: L'envelliment alentirà el creixement potencial, ja que la contribució de la mà d'obra es projecta a ser negativa a partir de 2040. L'impacte sobre el tipus d'interès real d'equilibri és complex, però històricament l'envelliment ha contribuït a la seva caiguda (a través de l'augment de l'estalvi de precaució i la menor entrada de mà d'obra), tot i que l'efecte futur és incert.

III. Respostes Polítiques per a la Sostenibilitat Fiscal

El document destaca la necessitat d'una resposta política integral que combini reformes fiscals i estructurals.

1. Fomentar l'Envelliment Saludable

Promoure l'envelliment en bona salut és essencial per alleujar la pressió fiscal, especialment en la despesa sanitària pública. Es calcula que les polítiques d'envelliment saludable podrien reduir la despesa sanitària pública en un 0,4% del PIB el 2040 respecte a l'escenari de referència. Les mesures inclouen l'abordatge dels principals factors de risc (tabac, obesitat), la promoció de l'exercici i l'eliminació de barreres a l'ocupació per a la gent gran.

2. Reformes dels Sistemes de Pensions

Les reformes busquen l'estabilitat financera sense comprometre els ingressos adequats. Les orientacions polítiques inclouen:

• Edat de Jubilació: Augmentar l'edat de jubilació reglamentària. Tot i que l'esperança de vida augmenta uns quatre anys, l'edat de jubilació normal només augmentarà uns dos anys de mitjana, segons les mesures legislades.
• Vincular a l'Esperança de Vida: Un nombre creixent de països de l'OCDE vinculen l'edat de jubilació a l'esperança de vida, encara que només ho fa aproximadament un de cada quatre.
• Reduir les Vies d'Eixida Anticipada: L'edat efectiva de jubilació se situa sovint per sota de la normal, per la qual cosa cal endurir l'accés a les vies de jubilació anticipada i a programes alternatius de benestar (com les pensions per discapacitat).
• Guany Fiscal: La reforma de les polítiques de jubilació (eliminant vies d'eixida anticipada i vinculant l'edat efectiva a dos terços dels guanys futurs d'esperança de vida) podria reduir la pressió fiscal en aproximadament 2¾ percentatges del PIB el 2060 de mitjana.

3. Millorar l'Eficiència en Salut i LTC

És crucial augmentar els guanys d'eficiència en el sector sanitari per gestionar l'augment de la demanda. Es calcula que al voltant d'una cinquena part de la despesa sanitària no contribueix, o ho fa mínimament, als bons resultats de salut, oferint marge per a la reducció de despeses ineficaces.

Pel que fa a l'LTC, el principal desafiament és garantir un sistema sostenible, assequible i d'alta qualitat. Les mesures inclouen:

• Finançament: Explorar productes d'assegurança mixtos (LTC i vida) i mecanismes de pre-finançament.
• Integració de Serveis: Fomentar la cura a domicili per contenir els costos institucionals, i millorar la coordinació entre els sistemes d'LTC i de salut.
• Mà d'Obra: Abordar l'escassetat de personal d'LTC, millorant les condicions laborals (salaris i tipus de contracte) i enfortint la formació per a les creixents necessitats complexes dels ancians.

4. Reformes Estructurals per Impulsar l'Ocupació

Les reformes per mobilitzar els recursos laborals infrautilitzats són essencials.

• Prolongació de la Vida Laboral: Cal eliminar les barreres a l'ocupació dels treballadors grans, com l'edat de jubilació obligatòria (que encara és pràctica habitual, especialment al sector públic) i els sistemes de retribució basats en l'antiguitat, que desincentiven la contractació de treballadors grans.
• Flexibilitat: Fomentar les transicions flexibles de treball a jubilació (jubilació gradual).
• Formació: El re-skilling i upskilling són crucials, ja que la participació en la formació continua és baixa entre els treballadors grans.

La combinació de reformes laborals i de pensions podria reduir la pressió fiscal en aproximadament 4 punts percentuals del PIB el 2060 per al país mitjà de l'OCDE.

5. Mesures de Mitigació (Fecunditat i Immigració)

• Fecunditat: L'augment de les taxes de fecunditat requereix polítiques familiars que facilitin la conciliació i redueixin els costos de la criança (com les carències en el suport públic durant la primera infància, conegudes com a "spending dips"). Tot i que és una mesura important, els seus efectes en la població en edat de treballar triguen al voltant de 20 anys a materialitzar-se.
• Immigració: La immigració, tot i que insuficient per compensar totalment l'envelliment, pot ajudar a cobrir les carències de mà d'obra a curt i mitjà termini. Cal una política multifacètica per aconseguir la integració efectiva dels immigrants en el mercat laboral, per tal que puguin assolir el seu potencial (per exemple, la reducció de la bretxa d'ocupació entre immigrants i nadius podria generar guanys fiscals considerables).

En conclusió, l'envelliment imposa un important augment de la despesa pública en les pròximes dècades. Abordar aquest desafiament i garantir la sostenibilitat fiscal a llarg termini requereix reformes constants i profundes en pensions, salut, LTC i mercats laborals.

---

Analogia per comprendre el desafiament fiscal:

Imaginem un vaixell (les finances públiques) que navega per un mar d'envelliment demogràfic. La càrrega de consum (despesa en pensions, salut i LTC) està creixent molt ràpidament i l'equip de remers (la població en edat de treballar) s'està fent més petit. Si no s'actua, el vaixell s'enfonsarà pel sobrepès del deute. Les reformes són com una doble estratègia:

1. Reduir la Càrrega (Reformes Fiscals): Això implica fer que els sistemes de pensions i de salut siguin més eficients i sostenibles (pujant l'edat de jubilació i optimitzant el tractament sanitari).
2. Augmentar el Nombre i la Força dels Remers (Reformes Estructurals): Això significa incentivar la gent a treballar més temps i millor (eliminant barreres laborals, millorant la formació) i reclutar nous remers (immigració i foment de la natalitat), assegurant així més ingressos per mantenir el rumb.

Helen Lewit al KBR

 

El panorama dels sistemes de salut (2)

Health at a Glance 2025: OECD Indicators 

El document titulat "Health at a Glance 2025: OECD Indicators", és un informe exhaustiu de l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) que compara indicadors clau sobre la salut de la població i el rendiment dels sistemes sanitaris dels seus països membres, socis clau i candidats a l'adhesió.

A continuació, es presenta un resum detallat basat en els capítols i seccions de l'informe.

1. Objectiu i Estructura de l'Informe

L'informe "Health at a Glance 2025" compara els indicadors clau de la salut de la població i el rendiment del sistema sanitari a través dels membres de l'OCDE, Socis Clau i països candidats a l'adhesió.

Aquesta edició inclou l'anàlisi de:

• Estat de salut.
• Determinants no mèdics i factors de risc.
• Accés i qualitat de l'atenció.
• Despesa sanitària i recursos del sistema.

L'estructura es basa en deu capítols. El Capítol 1 ofereix una visió general mitjançant panells de control per països i les principals tendències. El Capítol 2 ofereix una anàlisi més a fons sobre un tema particular, que en aquesta edició és el gènere i la salut. Els vuit capítols següents proporcionen comparacions detallades per països en una sèrie d'indicadors.

2. Capítol 1: Visió General i Tendències Principals

El Capítol 1 compara el rendiment dels països en cinc dimensions mitjançant un conjunt d'indicadors bàsics:

2.1. Estat de Salut (Capítols 3, 10)

Els indicadors inclouen:

• Esperança de vida en néixer: La mitjana de l'OCDE és de 81,1 anys. Suïssa (84,3 anys) i Mèxic (75,5 anys) presenten les xifres més altes i baixes respectivament.
• Mortalitat evitable (morts prevenibles i tractables): La mitjana de l'OCDE és de 222 morts per 100.000 persones (estàndard per edat). Suïssa (114) i Colòmbia (419) mostren les xifres extremes.
• Malalties cròniques (prevalença de diabetis): La mitjana de l'OCDE és del 8,6% d'adults. Costa Rica (23,2%) té la prevalença més alta.
• Salut autoavaluada (població amb mala salut): La mitjana de l'OCDE és del 8,0%. Letònia (15,1%) és el país amb el percentatge més alt.

2.2. Determinants No Mèdics i Factors de Risc (Capítol 4)

La mitjana de l'OCDE en els factors de risc és la següent (dades de 2023 tret que s'indiqui el contrari):

• Fumadors diaris: 14,8% de la població de 15 anys o més. Turquia (28,3%) té la taxa més alta.
• Consum d'alcohol: 8,5 litres consumits per capita (població de 15 anys o més).
• Obesitat: 19,0% de la població de 15 anys o més amb IMC ≥ 30. Els Estats Units (34,5%, o 40,8% segons dades mesurades) tenen el percentatge més alt.
• Contaminació atmosfèrica (2020): 11,2 micrograms per metre cúbic d'exposició mitjana a PM2.5.

2.3. Accés a l'Atenció (Capítols 5, 10)

Els indicadors clau són:

• Cobertura de la població, elegibilitat: La cobertura per als serveis bàsics és alta a la majoria de països, amb Mèxic mostrant la xifra més baixa.
• Protecció financera: La despesa coberta per plans de prepagament obligatoris. Grècia (64%) i Suïssa (89%) mostren la major variació.
• Cobertura del servei (necessitats mèdiques no satisfetes): La mitjana de l'OCDE és del 3,4%. Grècia (12,1%) reporta la xifra més alta.

2.4. Qualitat i Resultats de l'Atenció (Capítols 6, 10)

Els indicadors inclouen:

• Atenció primària segura (antibiòtics prescrits): Mitjana OCDE de 15,6 DDD per 1.000 persones. Grècia i Suècia mostren els valors extrems (26,7 vs. 8,7).
• Atenció primària eficaç (ingressos hospitalaris evitables): Mitjana OCDE de 473 per 100.000 persones. Lituània (815) té una de les taxes més altes.
• Atenció secundària eficaç (mortalitat a 30 dies després d'infart/ictus): Mèxic i Letònia tenien les taxes de mortalitat a 30 dies més altes el 2023. Noruega, Austràlia, Països Baixos i Japó van tenir les taxes més baixes.

2.5. Capacitat i Recursos del Sistema Sanitari (Capítols 5, 7, 8, 9, 10)

Els recursos clau inclouen (dades de 2023 tret que s'indiqui el contrari):

• Despesa sanitària total (% del PIB): La mitjana de l'OCDE és del 9,3% el 2024, per sobre del 8,8% anterior a la pandèmia. En 16 països, supera el 10% del PIB.
• Metges en exercici: Mitjana OCDE de 3,9 per 1.000 persones.
• Infermeres en exercici: Mitjana OCDE de 9,2 per 1.000 persones.
• Llits hospitalaris: Mitjana OCDE de 4,2 per 1.000 persones. Corea (12,6 per 1.000) i Mèxic (1,0 per 1.000) presenten les xifres extremes.

L'informe subratlla que millorar l'eficiència és crucial, especialment revisant la composició del personal sanitari i utilitzant més la salut digital; les teleconsultes van representar el 13% de totes les consultes mèdiques el 2023.

3. Capítol 2: Gènere i Salut (Capítol Temàtic)

Aquest capítol se centra en la disparitat de gènere en la salut: els homes moren més joves, mentre que les dones viuen més temps però passen més anys amb mala salut. Aquest contrast exigeix que els sistemes sanitaris no només allarguin l'esperança de vida, sinó que també millorin la qualitat de vida en els anys guanyats.

3.1. Mortalitat i Malalties Cròniques per Gènere

• Mortalitat Prematura: Els homes s'enfronten a una mortalitat prematura més alta, sovint per causes evitables com el suïcidi, els accidents i les malalties cardiovasculars (MCV).
• Causes de Mort Prematura en Dones: El càncer és la principal causa de mortalitat prematura entre les dones.
• Multimorbiditat: Els estudis de l'OCDE (PaRIS) mostren patrons diferents de multimorbiditat. Els homes tenen més probabilitats de reportar MCV i pressió arterial alta, mentre que les dones informen més sovint d'artritis o problemes articulars, així com de depressió, ansietat o altres condicions de salut mental.
  • El 44% de les persones del quintil d'ingressos més baix reporten una condició crònica a llarg termini, en comparació amb només el 28% del quintil d'ingressos més alt.

3.2. Risc i Accés a l'Atenció per Gènere

• Factors de Risc Comportamentals: Les diferències de gènere en els hàbits de salut contribueixen a aquests patrons. Els homes tenen més probabilitats de fumar, beure molt i tenir sobrepès.
  • La prevalença de fumadors diaris és del 19% en homes i de l'11% en dones (mitjana OCDE).
  • La ingesta intensiva d'alcohol episòdica és del 34% en homes i del 20% en dones.
• Desigualtats Socioeconòmiques: L'ingrés i el nivell educatiu són factors que amplien les bretxes de salut. Les dones amb nivells d'educació baixos es veuen particularment afectades.
• Disparitats en el Tractament: La mortalitat a 30 dies després de l'ingrés hospitalari per infart agut de miocardi (IAM) o ictus tendeix a ser lleugerament superior en dones, amb bretxes més grans observades a Mèxic, Luxemburg, Portugal i Xile. Aquestes disparitats s'atribueixen parcialment al biaix en el reconeixement de símptomes i el diagnòstic (p. ex., en dones amb atacs de cor que reporten símptomes atípics com mal d'esquena).

4. Anàlisi Detallada per Indicadors de Salut i Sistema (Capítols 3 a 10)

L'informe proporciona detalls extensos sobre els components avaluats pel marc de Rendiment del Sistema Sanitari de l'OCDE.

4.1. Estat de Salut (Capítol 3)

• Causes Principals de Mortalitat: Les malalties del sistema circulatori i el càncer són les dues principals causes de mort, representant gairebé la meitat de totes les morts als països de l'OCDE el 2023. El total de morts va ser de prop de 13 milions.
• Càncer: El càncer representa una de cada cinc morts. A l'OCDE, les taxes de mortalitat per càncer van ser més altes a Hongria, Eslovènia, Letònia i la República Eslovaca.
• Mortalitat Materna i Infantil: La ràtio mitjana de mortalitat materna (MMR) és de 10,3 morts per 100.000 naixements (període 2021-2023), amb Colòmbia (59,5) i Mèxic (44,0) amb les ràtios més altes. La mortalitat infantil mitjana és de 4,0 morts per 1.000 nascuts vius.
• Malalties Cròniques i Benestar: El 44% de la població amb ingressos més baixos reporta una malaltia de llarga durada, enfront del 28% amb ingressos més alts.

4.2. Determinants No Mèdics (Capítol 4)

• Ús Il·lícit de Drogues: El 2023, al voltant del 9% de les persones de 15 a 64 anys van utilitzar drogues il·lícites l'últim any, principalment cànnabis. L'ús és més alt entre els homes.
• Obesitat: La prevalença de sobrepès (IMC ≥ 25) és significativament més alta en homes (61%) que en dones (48%) a l'OCDE.
• Contaminació Ambiental: L'exposició mitjana a PM2.5 és de 11,2 µg/m³ el 2020. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle relacionades amb la demanda d'atenció sanitària representen de mitjana un 4,7% de totes les emissions basades en la demanda.

4.3. Accés a l'Atenció (Capítol 5)

• Necessitats No Satisfetes: Les principals raons per a les necessitats mèdiques no satisfetes (mitjana del 3,4% de la població) són el cost (1,5%) i els temps d'espera (1,4%).
• Cobertura Financera: Els serveis hospitalaris d'internament estan coberts de manera més completa (89% dels costos totals coberts per l'administració/assegurança obligatòria) que els productes farmacèutics (51%) i l'atenció dental (32%).
• Consultes Mèdiques: La mitjana de l'OCDE és de 6,5 consultes presencials per persona per any. Corea té la taxa més alta (18,0). El 2023, el 13% de totes les consultes mèdiques van ser teleconsultes.

4.4. Qualitat i Resultats de l'Atenció (Capítol 6)

• Atenció Hospitalària Evitable: Les taxes d'ingressos hospitalaris per asma i MPOC van caure un 35% entre 2013 i 2023 (mitjana OCDE: 155 per 100.000).
• Seguretat del Pacient: El 25% dels usuaris d'atenció primària de 45 anys o més van reportar haver experimentat un esdeveniment que podria haver resultat en dany innecessari en els darrers 12 mesos.
• Atenció Centrada en la Persona: El 87% dels pacients amb malalties cròniques van valorar positivament la qualitat de l'atenció primària rebuda.

4.5. Despesa Sanitària i Recursos (Capítols 7, 8)

• Despesa Sanitària (Capítol 7): La despesa total en salut com a percentatge del PIB és del 9,3% el 2024. La despesa mitjana per càpita (USD PPP) és de 5.996.
• Composició de la Despesa: La despesa hospitalària representa la proporció més gran (39%) del finançament del sistema sanitari.
• Personal Sanitari (Capítol 8):
  • La densitat de metges en exercici és de 3,9 per 1.000 habitants.
  • La densitat d'infermeres en exercici és de 9,2 per 1.000 habitants.
  • La remuneració dels metges de capçalera (generalment autònoms) oscil·la entre dues i quatre vegades el salari mitjà nacional.
  • La remuneració dels especialistes és, de mitjana, un 40% superior a la dels metges de capçalera.

4.6. Farmacèutics i Digital (Capítol 9)

• Medicaments Genèrics: La quota de genèrics en el mercat farmacèutic (per volum) arriba al 84% a Alemanya, mentre que la mitjana de l'OCDE és del 62%.
• Tecnologies de Diagnòstic: L'ús combinat d'exàmens de TC, RMN i PET és més alt a Luxemburg, Corea, Àustria, França i Portugal (més de 370 exàmens per 1.000 habitants).
• Salut Digital: L'accés online dels ciutadans als registres electrònics de salut (EHR) va assolir una mitjana del 82% el 2024, tot i que garantir la interoperabilitat continua sent un repte.

4.7. Envelliment i Cures de Llarga Durada (Capítol 10)

• Demografia: La proporció de la població de 65 anys o més augmentarà significativament de 2023 a 2050.
• Cures de Llarga Durada (LTC): De mitjana, el 12% de les persones de 65 anys o més van rebre LTC el 2023. La tendència creixent és cap a l'atenció domiciliària, amb el 70% dels receptors rebent atenció a casa.
• Treballadors de LTC: La mitjana de treballadors de LTC es manté estable en 5 per 100 persones de 65 anys o més, malgrat l'augment de la demanda. Més d'un de cada vuit (13%) de les persones de 50 anys o més van proporcionar cures informals.