14 de març 2023

La creació de consens a la política sanitària

 Fa anys al NEJM es van publicar les característiques dels sistemes sanitaris exitosos i són aquestes:

  1. Tenir visió i estratègies a llarg termini
  2. Tenir en compte les limitacions imposades per la història i decisions prèvies (dependència del camí)
  3. Generar consens a nivell social
  4. Permetre flexibilitat i autonomia en la presa de decisions
  5. Són resistents i aprenen de l'experiència, retroalimentant-se al cicle polític
  6. Rebre suport de la governança més àmplia i context socioeconòmic i estan en harmonia amb el preferències culturals i poblacionals
  7. Aconseguir sinergies entre sectors i actors
  8. Demostrar obertura al diàleg i la col·laboració entre els sectors públic i privat, amb una supervisió eficaç del govern
Doncs bé, quan algú es pregunta perquè al nostre sistema sanitari li costa millorar, que repassi aquesta llista i en trobarà la resposta. Si em fixo en el punt 3, generar consens a nivell social, ens trobem a les antípodes, enlloc de generar consens s'està volgudament generant disens des del propi Parlament. Poso un exemple, quan es proposa una llei i es fa una comissió per la internalització del transport sanitari, ja s'està pressuposant que cal col·lectivitzar el servei. Un sistema que volgués crear consens crearia una comissió sobre el transport sanitari, aquesta seria la realitat. A l'extrem oposat del consens hi ha la imposició, l'autoritarisme que malauradament sense adonar-nos es va escampant els nostres dies.
Tots aquells que fa una dècada vam fer un exercici de consens en política sanitària (Pacte nacional de Salut) hem de veure com l'evolució de la política ha girat extraordinàriament cap al pol oposat. I encara pitjor, es fa menystenint els altres i afavorint la polarització, un fet propi de l'autoritarisme, la política identitària i del populisme.

Missatge als polítics i responsables governamentals: sisplau, reviseu la llista anterior, altrament ho pagarem car i serà massa tard per a trobar solucions factibles.

PD. Afegeixo, la política clientelar tampoc ajuda a crear consensos. Vegeu-ne aquí l'exemple del dia. O això es talla en sec o ja podem plegar.


Robert Doisneau