El llibre «The Ascendancy of Finance» (L'ascens de les finances) de Joseph Vogl és un assaig històric i teòric que analitza com el capital financer s'ha convertit en un «quart poder» que actua en paral·lel a la sobirania nacional, sovint esquivant els procediments democràtics. L'autor sosté que l'oposició tradicional entre política i economia és un mite liberal que ignora la seva coevolució i simbiosi agressiva.
Aquest és un resum detallat i exhaustiu de les tesis i l'estructura de l'obra:
1. La política d'emergència i el «Cop d'Estat» permanent
Vogl utilitza la crisi financera de 2008 (especialment el «cap de setmana de Lehman Brothers») com un exemple de com les crisis es converteixen en oportunitats per fer que l'impossible sigui «políticament inevitable».
- Zones d'indeterminació: El govern ha estat usurpat per comitès d'experts, «troikes» i consortis informals que operen en una zona grisa entre la política i l'economia.
- El Cop d'Estat de Naudé: Recuperant el concepte de Gabriel Naudé del segle XVII, Vogl descriu la gestió actual de la crisi com un cop d'estat permanent: accions extraordinàries dutes a terme en nom de la «necessitat» (la preservació del sistema de mercat) que no observen cap forma de justícia formal i se situen fora de les normes legals.
2. Genealogia del govern econòmic: Oicodicea i Liberalisme
L'autor traça com el coneixement econòmic es va integrar sistemàticament en la pràctica política des del segle XVII, un procés que anomena la «governamentalització» de l'estat.
- Oicodicea: Vogl analitza com la teologia cristiana (la Providència divina) va prefigurar l'economia moderna. Igual que Leibniz justificava els mals del món com a part d'un pla harmònic superior, l'economia presenta el mercat com un ordre natural que compensa els danys individuals pel bé comú.
- Liberalisme com a tecnologia de govern: El liberalisme no és l'oposat a l'estat, sinó una forma de governar permetent que la societat segueixi les seves pròpies lleis de mercat. El mercat esdevé una «reserva de Providència» on el govern dels subjectes es perfecciona a través de la seva pròpia llibertat econòmica.
3. El Poder Senyorial i el deute públic
Vogl introdueix el concepte de «poder senyorial» per descriure una forma de poder que neix de la interacció entre el tresor públic i les finances privades.
- Gènova i els orígens: Al segle XV, ciutats com Gènova van crear la Casa di San Giorgio, un consorti de creditors privats que administrava els ingressos fiscals de l'estat, convertint-se en un «estat dins de l'estat».
- L'alienació de l'estat: El deute nacional permanent va ser el motor de la creació de l'estat modern. Els creditors privats necessitaven un deutor (l'estat) que sobrevisqués als governants individuals, institucionalitzant així un cicle permanent de deute i impostos.
4. L'Apoteosi de les finances: El model d'Holanda i Anglaterra
- Holanda: Al segle XVII, Holanda va ser la «nació capitalista model», fusionant institucions públiques i capital privat a través de la Companyia de les Índies Orientals (VOC) i el Banc d'Amsterdam.
- El Banc d'Anglaterra (1694): Neix d'un acte de desesperació fiscal per finançar la guerra. Va establir el deute «etern» i va integrar definitivament els financers en l'exercici del poder governamental, convertint el crèdit en el «gran vincle de la societat».
- L'opinió pública inversora: Amb la creació dels mercats de valors, el valor del deute va passar a dependre de les «passions de l'esperança i la por» de la publicitat inversora, on la imaginació dictava la realitat econòmica.
5. Els Bancs Centrals: Enclavaments para-democràtics
Els bancs centrals (Reserva Federal, Bundesbank, BCE) s'analitzen com a enclavaments d'autoritat aïllats del control parlamentari i de l'electorat.
- Independència i asimetria: La seva «independència» és, en realitat, una dependència directa dels mercats financers. Vogl utilitza el cas de Xile sota Pinochet per mostrar com la independència del banc central es va utilitzar com una «mesura de precaució autoritària» per blindar el model neoliberal davant la futura democratització.
- Defensa de la riquesa: La prioritat absoluta d'aquests bancs per l'estabilitat de preus i el control de la inflació és, segons l'autor, una eina de redistribució de la riquesa cap amunt, que beneficia els creditors i propietaris d'actius a costa de l'ocupació i els salaris.
6. Governança global i Imperialisme del deute
En l'era actual de la financerització, el poder ha migrat dels governs als mercats.
- Regulatory Capitalism: El liberalisme no ha eliminat la regulació, sinó que ha creat una teranyina d'organismes informals (FMI, Banc Mundial, ISDA) que coordinen els estats amb la dinàmica global de les finances.
- El mercat com a presó: Charles Lindblom va encunyar la idea que el mercat «empresona» el procés polític: qualsevol amenaça de fuga de capitals o pèrdua de rating disciplina els governs més que qualsevol votació.
- Imperialisme del deute: Els mercats actuen com a «jutges de governs», forçant programes d'austeritat que transformen tota l'existència social (salut, educació, pensions) en actius financers i «capital humà».
Conclusió: L'Efecte de Sobirania
El llibre conclou que la sobirania ja no es defineix només pel poder territorial, sinó per la capacitat de capitalitzar el futur i de transformar els propis riscos financers en perills públics. El sistema financer modern ha canviat l'estat del Leviatan: ha deixat de ser una figura sòlida per esdevenir líquida, un creditor universal que decideix el destí de les societats a través de deutes inerradicables.
