After the Spike: Population, Progress, and the Case for People
El llibre «After the Spike: Population, Progress, and the Case for People», escrit pels professors Dean Spears i Michael Geruso, analitza un dels canvis més transcendents en la història de la humanitat: el pas d'un creixement demogràfic explosiu a una era de despoblació global.
1. El fenomen de «l'Espurna» (The Spike)
Els autors descriuen la història de la població humana com una línia gairebé plana durant mil·lennis que, a partir del 1800, va patir un creixement vertical sobtat.
- La causa del creixement: L'augment de la població no es va deure a un increment de la natalitat, sinó a una caiguda radical de la mortalitat infantil. Les taxes de natalitat han estat caient durant segles a tot el món.
- El pic és a prop: S'estima que la població mundial assolirà el seu màxim (uns 10.000 milions) durant aquest segle (entre el 2060 i el 2080) i després començarà a decréixer de manera exponencial.
- La nova normalitat: Avui dia, dues terceres parts de la humanitat viuen en països amb taxes de fecunditat per sota del nivell de reemplaçament (2,1 fills per dona).
2. El cas contra el «col·lapse» ambiental i de recursos
El llibre desmunta la idea que menys persones seran millor per al planeta o que ens estem quedant sense recursos:
- Medi ambient: La despoblació no és la solució al canvi climàtic. Els autors demostren mitjançant models climàtics que la política de descarbonització és molt més rellevant que el nombre de persones. A més, la inèrcia demogràfica fa que la reducció de la població arribi massa tard per aturar l'escalfament en les properes dècades crítiques.
- Recursos i fam: Les prediccions catastròfiques de Paul Ehrlich dels anys 60 van ser errònies. La producció d'aliments ha crescut més ràpid que la població i la desnutrició és un problema polític, no d'escassetat física de calories. L'enginy humà transforma materials comuns (com el silici) en recursos valuosos.
3. El cas a favor de la gent: Innovació i escala
L'argument central és que més persones generen més progrés:
- Idees que no s'esgoten: Els autors utilitzen el concepte d'innovació «no rival». Un descobriment (com una vacuna o una recepta) pot ser utilitzat per tothom sense desgastar-se. Com més persones hi hagi, més probabilitats hi ha que es descobreixin solucions per al càncer o noves energies netes.
- Economies d'escala: Molts serveis especialitzats (com hospitals oncològics o tecnologies nínxol) només són viables si hi ha una població prou gran per sostenir els costos fixos. Una població més gran tindria més capacitat per fer front a amenaces globals, com el desviament d'un asteroide o la neteja del carboni atmosfèric.
4. Ètica i llibertat reproductiva
- Més bé és millor: Des d'una perspectiva ètica, el llibre defensa que és millor que existeixin més vides bones que menys. No obstant això, subratllen que això mai ha de justificar la coacció.
- El fracàs del control estatal: Els autors demostren que les polítiques repressives (com la del fill únic a la Xina o les prohibicions de l'avortament a Romania) no han alterat les tendències de fecunditat a llarg termini de manera significativa; la gent acaba tenint el nombre de fills que desitja segons el seu context socioeconòmic.
5. Per què el mercat i la tecnologia no ho arreglaran sols
La depoblació no s'aturarà automàticament:
- Cost d'oportunitat: Tenir fills és més «car» avui no perquè tinguem menys diners, sinó perquè les alternatives (carreres professionals, oci, educació) són molt millors i més accessibles que en el passat.
- Ajudes econòmiques: S'ha demostrat que els subsidis governamentals o els xecs nadó tenen efectes molt limitats sobre la fecunditat total, ja que sovint només avancen el moment del naixement sense augmentar el nombre final de fills.
- Infertilitat i tecnologia: Les tecnologies com la FIV o els futurs úters artificials ajudaran les persones que volen tenir fills i no poden, però no faran que la gent vulgui tenir més fills dels que desitja.
Conclusió: Un canvi de visió necessari
Spears i Geruso conclouen que la humanitat hauria d'aspirar a estabilitzar la població. Això requeriria canvis socials radicals que fessin la criança molt més fàcil, justa i compartida per tota la societat, no només pels pares. El temps és crucial: Cada dècada que es retardi la recuperació de la natalitat cap al nivell de reemplaçament suposarà una població estabilitzada molt més petita en el futur. El llibre és una crida a iniciar una conversa compassiva i informada sobre com fer possible un futur on la humanitat continuï prosperant en nombre i benestar.
