Retrato de un mundo roto, dirigit per Giuliano da Empoli, és una obra col·lectiva que dissecciona les fractures geopolítiques, socials i tecnològiques del segle XXI. El llibre sosté que vivim en una era de "campanya permanent", on la distinció entre el període electoral (basat en l'emoció i el conflicte) i l'acció de govern (basada en el compromís i els fets) ha desaparegut, deixant un món on la realitat és substituïda per la percepció,.
A continuació es detallen els eixos temàtics i les tesis principals dels diversos autors:
1. El clivage ecològic i la reacció social a Europa
L'expert Jean-Yves Dormagen analitza com l'ecologia ha passat d'un "consens tou" a ser una font de polarització extrema a Europa,. Segons els seus estudis:
- L'ecologia com a identitat: Les posicions sobre el canvi climàtic estan ara lligades a valors identitaris; com més conservadora i nacionalista és una persona, més probabilitats té de ser escèptica o relativista climàtica,.
- El "backlash" ecològic: Partits de dreta i extrema dreta estan capitalitzant el rebuig a la "ecologia punitiva", presentant les polítiques de transició com una amenaça a la llibertat i al mode de vida de les classes mitjanes i treballadores,.
- L'estratègia del passatger clandestí: Molts ciutadans donen suport a la ecologia en teoria, però rebutgen qualsevol mesura que suposi un cost personal o una restricció (com limitar la velocitat a les autopistes o l'ús de l'automòbil),,.
2. La conflagració a l'est i el futur d'Europa
- Ucraïna com a catalitzador: Timothy Garton Ash descriu la invasió russa com el factor definitiu que ha unit Ucraïna en una "orientació europea" apassionada. Compara Volodímir Zelenski amb un "Churchill amb un iPhone" i adverteix que el resultat de la guerra determinarà la credibilitat global de les democràcies,.
- La trampa de l'ampliació: Lea Ypi utilitza la metàfora del xhiro (passejar en cercles) per criticar un procés d'ampliació de la UE que tracta els països candidats com a "alumnes" subordinats, cosa que empobreix la democràcia real i fomenta el cinisme,,.
- El moment Demòstenes: Josep Borrell insta Europa a mobilitzar-se contra l'imperialisme rus i a reformar el sistema d'unanimitat, argumentant que la inacció o la lentitud davant les amenaces a Ucraïna i Gaza posen en perill el projecte europeu,.
3. Geopolítica i desigualtat global
- La Gran Convergència: Branko Milanovic explica que, tot i que la desigualtat entre països ha baixat (gràcies a l'ascens de la Xina), les classes mitjanes occidentals se senten empobrides relativament, cosa que alimenta el nacionalisme,.
- El debat sobre el "Sud Global": Mentre Aude Darnal el defensa com una etiqueta per a estats marginats que busquen un paper en la governança mundial,, Bruno Tertrais el considera una "trampa intel·lectual" que agrupa països massa heterogenis amb interessos oposats només per oposar-se a Occident,,.
- El Gran Nord: L'exassessor rus Vladislav Surkov proposa una visió futura on Rússia, els EUA i Europa formaran un espai geopolític comú basat en la seva arrel civilizatòria compartida, tot i que reconeix que actualment la paranoia ho fa impossible,.
4. Tecnologia i futur posthumà
Giuliano da Empoli alerta sobre una convergència entre el model de control del Partit Comunista Xinès i les plataformes de Silicon Valley. Ambdós busquen un món on el comportament humà sigui medible, predictible i influenciable:
- Capitalisme libidinal: L'adhesió de l'usuari no s'aconsegueix per força, sinó per la comoditat i el plaer que proporcionen les eines digitals, a canvi del sacrifici de la privadesa,.
- Eliminació de l'anomalia: El sistema detecta i neutralitza qualsevol comportament "anormal" (inclosa la desconexió), orientant la humanitat cap a un futur on l'autonomia del subjecte desapareix,.
5. Terrorisme, IA i l'Antropocè
- Desinformació quirúrgica: Hugo Micheron adverteix que la IA generativa permetrà als grups terroristes crear propaganda personalitzada que exploti les ferides individuals de cada usuari, alimentant moviments mil·lenaristes i apocalíptics,.
- L'home com a força geològica: Dipesh Chakrabarty reflexiona sobre com les nostres accions han canviat els cicles geobiològics del planeta,. Proposa una autoritat multilateral per gestionar béns comuns com els glaciars de l'Himàlaia, superant les fronteres dels estats nació,.
6. Autonomia Estratègica i Classe Mitjana
En un debat final, diversos autors conclouen que Europa només aconseguirà autonomia si vincula la seva política exterior a la protecció de la classe mitjana,. Això implica una reindustrialització verda que creï seguretat laboral i protegeixi els ciutadans davant la competència deslleial i la volatilitat dels preus de l'energia,.
