Thinking Historically: A Guide to Statecraft and Strategy
L’obra de Francis J. Gavin, "Thinking Historically: A Guide to Statecraft and Strategy", és una crida a recuperar la sensibilitat històrica per millorar la presa de decisions en l’àmbit de la política exterior i la seguretat nacional. L'autor sosté que, tot i que el passat és un reservori infinit de coneixement, sovint s'utilitza de forma ineficaç o per motius purament propagandístics.
Capítol 1: Pensar històricament
Gavin comença diferenciant dos conceptes clau: la sensibilitat històrica (un temperament o consciència) i l'acte de pensar històricament (l'aplicació d'aquesta sensibilitat per generar judicis i estratègies). Utilitza la història de l'"home de l'original paraigua" de l'assassinat de JFK per il·lustrar que els fets que semblen "sinistres" sovint tenen explicacions mundanes o absurdes que només la investigació històrica rigorosa pot desxifrar. La sensibilitat històrica ens ensenya a tolerar la incertesa, reconèixer la complexitat, tenir empatia pels subjectes del passat i ser escèptics davant de models senzills que pretenen predir el comportament humà.
Capítol 2: La història per a la política
L'autor compara l'enfocament històric amb el de la ciència política i les Relacions Internacionals (RI). Mentre que les RI busquen teories parsimonioses, generalitzables i predictives, la història se centra en el context, la contingència i la unicitat de cada cas. Gavin adverteix sobre els perills de l'ús incorrecte de la història, que classifica en quatre categories:
- Sobrecertesa i rigidesa: Utilitzar el passat per reforçar creences preexistents en lloc de qüestionar-les.
- Mites nacionals: La història com a combustible per al nacionalisme i la demonització de l'"altre".
- Victimologia: L'ús del passat únicament com una "escena del crim" per processar injustícies.
- Vertigen històric: La paràlisi davant la immensitat i la contradicció de les lliçons del passat.
Capítol 3: Qüestionar la Guerra Freda
En aquest capítol, Gavin aplica la sensibilitat històrica per desmuntar la narrativa estilitzada de la Guerra Freda. Demostra que no hi ha consens ni tan sols en les dates: va començar el 1917, el 1945 o el 1949?. També qüestiona si la competència bipolar va ser realment la força més important del segle XX, suggerint que altres processos com la descolonització, la revolució nuclear, la globalització i fins i tot les transformacions culturals nascudes a Califòrnia als anys 70 van tenir un impacte igual o superior en la configuració del món actual.
Capítol 4: Idees i eines
Gavin ofereix eines concretes per a la presa de decisions:
- Agència i causalitat: Utilitza els tres nivells d'anàlisi de Waltz (individu, estat, sistema) per avaluar què impulsa realment el canvi.
- Horitzons temporals: La necessitat de distingir entre impactes a curt, mitjà i llarg termini, i identificar "moments crítics" on la política pot ser transformadora.
- Perspectiva històrica: Comprendre que països com Rússia o la Xina tenen relats del passat radicalment diferents dels d'Occident, la qual cosa explica molts malentesos actuals.
- Anàlisi contrafactual: Imaginar "què hauria passat si..." no com un joc, sinó per entendre la mal·leabilitat del futur i el pes de la responsabilitat en l'elecció.
Capítol 5: La llista de verificació de la història
Inspirant-se en les llistes de control de pilots i cirurgians per evitar errors fatals, l'autor proposa dotze preguntes que tot analista o polític s'hauria de fer davant una decisió conseqüent o dilema estratègic:
- Com hem arribat fins aquí? (Història vertical): S'encarrega d'establir la cronologia dels fets per revelar qui o què ha impulsat realment els esdeveniments.
- Què més està passant? (Història horitzontal): Busca connexions laterals i vincles inesperats entre temes que, a primera vista, podrien semblar aïllats.
- Què no s'ha dit? (Supòsits no expressats): Intenta treure a la llum les creences i mentalitats que els líders donen per fetes però que condicionen el seu ventall de respostes.
- Com van les tendències? (Llacunes temporals i anamnesi històrica): Ajuda a identificar si el món està canviant de manera real i a evitar l'error de no reconèixer millores sistèmiques en el benestar humà.
- Com ho entenen els altres? (Perspectiva històrica): Obliga a practicar l'empatia estratègica per comprendre que aliats i adversaris poden tenir narratives del passat radicalment diferents.
- Per què importa això? (Proporcionalitat cronològica): Serveix per filtrar el "soroll" mediàtic immediat i valorar la importància real d'un esdeveniment a llarg termini.
- Quins són els possibles resultats inesperats? (Conseqüències no desitjades): Reconeix que fins i tot les polítiques amb èxit generen nous problemes i ironies històriques.
- Això era inevitable? (Biaix de resultats): Combat la tendència a creure, a posteriori, que el que va passar era l'únic resultat possible, recuperant la noció que les eleccions individuals importen.
- Les coses estan canviant ràpidament? (Equilibri puntuat): Identifica moments en què la història s'accelera i les circumstàncies canvien de forma no lineal.
- Estem utilitzant el passat correctament? (Mala praxi històrica): Posa sota escrutini l'ús d'analogies fàcils (com la de "Munic") o explicacions d'una sola causa per justificar decisions ja preses.
- Això era sense precedents? (Miopia històrica): Avalua si un fenomen és realment nou o si existeixen antecedents que puguin guiar-nos, evitant l'alarmisme.
- Què vol dir? (Propòsit històric): Reflexiona sobre si les decisions serveixen a un propòsit o significat més ampli en la història.
La "llista de verificació del historiador" (o llista de verificació per a polítics) és una eina proposada per Francis J. Gavin al seu llibre per ajudar els qui han de prendre decisions de gran transcendència a navegar per la "incertesa radical" i la complexitat del futur. Està inspirada en les llistes de control que utilitzen els pilots d'avió i els cirurgians per evitar errors humans fatals en situacions d'extrema pressió i complexitat.
Postscriptum: Què cal fer?
El llibre tanca amb una crítica a l'acadèmia actual, que ha abandonat l'estudi de l'estadisme i l'estratègia. Gavin proposa la creació d'una nova disciplina que integri la història amb la pràctica de la política, i defensa que aquesta formació hauria de ser obligatòria per a qualsevol persona que ocupi posicions de responsabilitat en la vida pública o privada.
