Health Communism: A Surplus Manifesto
Observeu amb els vostres propis ulls la quantitat de bajanades que es poden arribar a escriure a un llibre. Cal estar molt minvat. Important de conèixer en qualsevol cas perquè n'hi ha que s'hi poden inspirar i cal calar-los d'aprop.
El llibre "Health Communism: A Surplus Manifesto" (2022), escrit per Beatrice Adler-Bolton i Artie Vierkant, proposa una crítica radical a la relació entre la salut i el capitalisme, argumentant que la salut és la vulnerabilitat del sistema i que el capitalisme actua com un paràsit sobre la vida humana. A continuació, se'n presenta un resum detallat estructurat segons els seus eixos principals:
1. La Salut com a "Hoste" del Capitalisme
Els autors defineixen la salut no com un estat biològic fix, sinó com un concepte fluid que el capitalisme ha segrestat. Sota aquest sistema, la salut es converteix en una propietat que s'ha de guanyar mitjançant el treball i la productivitat. La tesi central és que el capital és un element no viu que s'anima a través dels nostres cossos; per tant, el capitalisme depèn totalment de la salut com el seu hoste, mentre intenta convèncer-nos que n'és independent.
2. La Població "Surplus" i l'Abandonament Extractiu
Un concepte clau del llibre és la divisió de la societat en "treballadors" (productius) i "surplus" (excedents: discapacitats, malalts crònics, vells, bojos o qualsevol cos no normatiu).
- Abandonament Extractiu: Aquest és el procés pel qual el capitalisme descarta aquestes poblacions per no ser productives laboralment, però alhora les converteix en una font de benefici.
- Mercantilització de la debilitat: Indústries com les residències de gent gran, centres de rehabilitació i presons "converteixen el surplus en or", extreure valor de cossos que el mercat de treball ja no vol.
3. Biocertificació i Càrrega de Deute/Eugenèsia
L'estat gestiona la població excedenta través de la biocertificació: un procés burocràtic on metges i autoritats legals decideixen qui és "realment" malalt o discapacitat.
- Aquest sistema actua com un mecanisme de control per evitar el que el capitalisme anomena "frau o abús".
- Les poblacions excedents són perseguides sota el marc de la càrrega eugenèsica (amenaça biològica) i la càrrega de deute (amenaça fiscal), justificant l'austeritat i l'abandonament sota el pretext que mantenir els més vulnerables és massa car per al "ciutadà que paga impostos".
4. La Història del Binari Treballador/Surplus
Els autors tracen les arrels d'aquesta divisió fins a les Lleis de Pobres d'Anglaterra i l'Estatut dels Treballadors de 1349. Des d'aleshores, la societat s'ha estructurat per castigar l'"ociositat" i forçar la cura cap a la productivitat.
- La "Cura del Treball" (Work Cure): Durant el segle XIX i XX, va sorgir la idea que el treball mateix era terapèutic i que l'únic objectiu del sistema sanitari havia de ser retornar el malalt a la seva funció productiva.
5. Farmacologia, Border i Imperialisme
El llibre amplia la seva anàlisi a l'àmbit global, denunciant el comunisme de salut com un projecte necessàriament internacionalista.
- Patents i TRIPS: L'acord TRIPS va permetre que unes poques corporacions dictessin les lleis de propietat intel·lectual al món, marcant nacions senceres com a "surplus" en denegar-los l'accés a genèrics o tecnologies mèdiques.
- Colonialisme de Salut: Els autors analitzen casos com el de Puerto Rico (on els ciutadans no tenen els mateixos drets a prestacions de seguretat social) i Palestina, on argumenten que l'estat d'ocupació exerceix un "dret a mutilar" per debilitar la població sense matar-la del tot, creant un mercat captiu i dependent.
6. El Col·lectiu de Pacients Socialistes (SPK)
Una gran part del llibre es dedica a la història de l'SPK de Heidelberg (anys 70). Aquest grup de pacients psiquiàtrics va encunyar el lema "Fer de la malaltia una arma".
- Argumentaven que en el capitalisme la malaltia és l'única forma de vida possible i que cal unir el "proletariat malalt".
- Van ser perseguits i titllats de terroristes per l'estat alemany perquè la seva proposta d'una cura col·lectiva i no jeràrquica amenaçava directament el model de gestió de la salut del capitalisme.
Conclusió: La Proposta de Salut Comunista
El llibre conclou que la llibertat només serà possible quan la salut es desprengui del capital. El comunisme de salut no és només medicina socialitzada dins de l'estat, sinó la reforma total de l'economia política per centrar-la en les necessitats humanes abundants en lloc de l'escassetat artificial. Els autors fan una crida a la solidaritat entre el treballador i el surplus, recordant que, als ulls del capital, tots som eventualment excedents.
