Creative Construction: Democratic Planning in the 21st Century and Beyond
El llibre "Creative Construction: Democratic Planning in the 21st Century and Beyond" (2025), editat per Jan Groos i Christoph Sorg, és una obra col·lectiva que proposa la planificació democràtica com una alternativa viable i urgent al capitalisme modern, especialment davant la "policrisi" actual de canvi climàtic, inestabilitat financera i crisis de reproducció social. L'obra sosté que el capitalisme "canibalitza" la societat i la natura, i que cal passar de la simple crítica a la construcció creativa de sistemes econòmics escalables basats en la deliberació i la coordinació col·lectiva.
A continuació se'n presenta un resum detallat estructurat en les seves tres parts principals:
1. Models teòrics i "esbossos de desig" (Part I)
Aquesta secció explora la viabilitat tècnica i conceptual de diversos models de planificació que busquen superar el fracàs tant del mercat com de l'autoritarisme centralitzat del segle XX.
- Models Canònics de Planificació: S'analitzen quatre propostes fonamentals desenvolupades des dels anys 90:
- Coordinació Negociada (Devine i Adaman): Proposa la participació de tots els afectats per una decisió econòmica, distingint entre l'intercanvi de mercat (venda de productes) i les forces de mercat (decisions d'inversió atomitzades), les quals han de ser substituïdes per una negociació ex-ante.
- Economia Participativa o "Parecon" (Albert i Hahnel): Es basa en consells de treballadors i consumidors que planifiquen mitjançant un procés iteratiu, utilitzant "complexos laborals equilibrats" per eliminar la jerarquia entre el treball manual i intel·lectual.
- Planificació Central Computada (Cockshott i Cottrell): Defensa l'ús de superordinadors i algorismes per assignar recursos basant-se en el temps de treball com a unitat de valor, combinat amb una democràcia directa basada en el sorteig.
- Coordinació Iterativa Multinivell (Laibman): Busca una síntesi entre centralització i descentralització, mesurant l'èxit de les unitats de producció no pel benefici, sinó per indicadors socials i ambientals.
- Innovacions conceptuals:
- Socialisme de Dividend Social: Proposa substituir el treball assalariat per un dividend incondicional per augmentar l'autonomia del treballador.
- Commonisme Distribuït: Proposa una planificació polidèntrica basada en el "commoning" i senyals de necessitat ("estigmèrgia") per evitar la moneda i el treball forçat.
- Biocomunisme: Nick Dyer-Witheford planteja una gestió d'emergència davant les catàstrofes (com pandèmies o incendis) que combini l'acció estatal amb l'ajuda mútua autònoma.
- L'Art de Govern: Es proposa una planificació que vagi més enllà de la tecnocràcia per centrar-se en les relacions entre humans i la naturalesa no humana.
2. Connectant amb la realitat i moviments actuals (Part II)
La segona part vincula la teoria amb lluites contemporànies per demostrar que la planificació ja s'està experimentant en el present.
- Habitatge: S'utilitza el cas de la campanya "Expropiar Deutsche Wohnen & Co" a Berlín com un exemple de com socialitzar infraestructures bàsiques i gestionar-les mitjançant consells de llogaters, prioritzant les necessitats d'espai i sostenibilitat sobre el rendiment financer.
- Globalització Negociada: S'argumenta que la planificació democràtica ha de superar el nacionalisme metodològic. Es proposa el "desplaçament" (delinking) dels imperatius del mercat mundial i la creació d'una "Commonwealth comunista" per coordinar reparacions climàtiques i una convergència entre el Nord i el Sud globals.
- Revolució de les Cures: Gabriele Winker i Matthias Neumann proposen posar la vida al centre mitjançant una reducció radical de la jornada laboral, la socialització de sectors estratègics i el suport a projectes comunitaris organitzats com a comuns.
3. Ecologia, cures i nous límits (Part III)
Aquesta secció amplia l'agenda de la planificació per evitar reproduir el biaix productivista i antropocèntric del passat.
- Decreixement Planificat: S'argumenta que, per no superar els límits planetaris, cal una contracció conscient de sectors destructius (com les armes o el luxe) i una expansió dels serveis de cura i energies renovables, tot coordinat mitjançant indicadors biofísics.
- Planificació Post-sobirana: Samia Mohammed critica la idea de "domini sobre la natura" i demana una planificació que reconegui la nostra interdependència amb els ecosistemes.
- Tecnologia i IA: Simon Schaupp avalua com la Intel·ligència Artificial pot servir com a "dispositiu de detecció" per ajustar la producció a les necessitats reals i a les condicions ecològiques sense caure en el determinisme tecnològic.
- Criança i Alliberament: Heide Lutosch exigeix que la cura dels nens deixi de ser una càrrega privada i es converteixi en el centre de la planificació social, proposant models com el de quatre pares/mares per garantir tant el benestar infantil com l'autonomia adulta.
Conclusió: La promesa d'alleujament
El llibre conclou que la planificació democràtica no és un exercici burocràtic, sinó una eina per transformar la riquesa col·lectiva en seguretat material incondicional, llibertat real i alleujament davant el caos del mercat. Es defensa que el futur ja no s'ha de veure com un destí cec, sinó com un espai que podem "construir creativament" junts.
