El llibre, titulat "Atrapados en la discordia" (Atrapats en la discòrdia), recull un debat argumentat i apassionant entre els periodistes Pilar Rahola i Tomás Alcoverro sobre les claus del conflicte entre israelians i palestins, que es va intensificar amb l'ofensiva militar a Gaza el Nadal del 2008. El debat, que va començar el 10 de març de 2009, indaga en el passat i el present del conflicte amb l'objectiu de construir solucions futures per a aquest territori enormement disputat.
Alcoverro, amb gairebé quaranta anys de residència a Beirut i una trajectòria com a reporter de guerra, i Rahola, amb més de vint anys viatjant a Israel i coneguda per la seva defensa de les llibertats i la condemna de l'antisemitisme, exposen, repliquen i discrepen sobre múltiples aspectes de la confrontació.
El llibre s'estructura en capítols que cobreixen els temes següents, a més d'una cronologia detallada del conflicte:
Temes Centrals del Debat
1. Una Terra Disputada Els autors coincideixen que es tracta d'un territori extraordinàriament petit. El futur Estat palestí somiat tindria, en el millor dels casos, només cinc mil quilòmetres quadrats a Cisjordània i tres-cents cinquanta a Gaza, una extensió minúscula que ha provocat enormes guerres. Alcoverro assenyala que Israel guanya territori palestí cada dia. Rahola destaca que és un territori disputat no només per àrabs i jueus, sinó també per potències internacionals des dels orígens del conflicte, com Rússia, Alemanya, l'Imperi Otomà, els britànics i els francesos.
- Conflictivitat existencial: Alcoverro sosté que la qüestió és de vida o mort per als palestins, que són els més vulnerables, desprotegits i dividits. Rahola ho nega, argumentant que també és una qüestió de supervivència per als jueus, que tenen en el seu "ADN identitari" l'intent d'extermini que van patir, i que des de la creació d'Israel viuen en un hostigament permanent i envoltats d'Estats que volen destruir-los.
- Responsabilitat i Nakba: Alcoverro afirma que no es pot parlar de la por dels jueus sense esmentar la por dels palestins, que viuen amb una indefensió completa, sense exèrcit que els protegeixi, enfrontant-se a un dels exèrcits més poderosos. Rahola argumenta que l'únic aliat que té el poble palestí és Israel, i que cap país àrab (Síria, Iran) els ha utilitzat com a aliat, sinó que els han utilitzat "fins a la mort". Alcoverro parla de l'èxode de gairebé 800.000 palestins el 1948, anomenat la Nakba (desastre). Rahola ho descriu com una "invenció del concepte palestí", i afirma que el problema real va néixer de les ànsies expansionistes dels líders de països com Jordània, no de la marxa dels àrabs.
- Creació d'Israel: Rahola veu la creació d'Israel com un "triomf de la llibertat", ja que atorga al poble jueu el dret internacional a existir, crea un cos democràtic en una zona sense llibertats democràtiques, i ha produït avenços científics i tecnològics. Alcoverro replica que aquest triomf és "a expenses dels palestins que estaven allà vivint" i que la creació d'Israel va ser "catastròfica" també per als jueus que vivien als països àrabs, forçats a marxar en reacció als successos de 1948.
2. Legitimitat d'Israel i Despossessió Rahola accepta que l'element colonial va contribuir a la creació del mapa d'Orient Mitjà, però afirma que Israel és l'únic Estat creat en aquella època amb "condicions històriques, memorístiques i morals per crear-se". Alcoverro insisteix que no es tracta d'una ocupació, sinó d'una "despossessió", ja que Israel ha canviat els noms dels pobles, la seva història i la seva geografia, deixant als palestins sense futur ni llars, mentre la despossessió continua cada dia. Rahola només reconeix la despossessió i la destrucció de la memòria històrica dels jueus als països àrabs, i nega la visió que Israel sigui un Estat "pervers". Recorda que Israel ha retornat territoris a canvi de pau, com el Sinaí a Egipte, fins i tot sota el lideratge d'Ariel Sharon.
3. ¿Cap a un Estat Palestí? Alcoverro defensa que l'Estat palestí és cada cop més inviable a causa de la reducció i la fragmentació constant del territori per la colonització israeliana i la construcció del mur. Assenyala que, amb els esdeveniments recents a Gaza, els palestins han perdut trenta anys i que la divisió entre Gaza i Cisjordània (pel domini de Hamàs en una i Al Fatah a l'altra) beneficia la política israeliana. Rahola sosté que l'Estat palestí és inviable perquè els països àrabs no l'han volgut mai, boicotejant les oportunitats històriques. El fracàs dels acords, com Camp David, s'atribueix als líders palestins nefastos, incloent-hi Yasser Arafat, que es va negar a firmar acords que incloïen concessions de territori i la partició de Jerusalem.
4. Horitzons Polítics i el Paper de Hamàs La situació política palestina es considera catastròfica. Al Fatah no té credibilitat ni ha renovat la seva direcció, i la seva derrota electoral el 2006 davant Hamàs es va deure, a més de la corrupció d'Al Fatah, al fracàs d'Abbas per obtenir èxits diplomàtics amb Israel. Rahola veu Hamàs com un moviment totalitari lligat a l'islamisme radical, i considera que la mítica del martiri atreu els joves sense esperança. Alcoverro reconeix que Hamàs és un grup "més rural, més pobre, més endarrerit" i de política primitiva, però que va guanyar netament les eleccions.
- Terrorisme i Ideologia: La ideologia de Hamàs, nascuda a Egipte sota la influència dels Germans Musulmans, concep Palestina com un waf (un bé religiós), posant l'agenda islàmica per sobre de la política. Rahola acusa els Germans Musulmans de ser la font ideològica de la majoria de grups terroristes que actuen al món, inclosos Al Qaeda, i de promoure l'odi i l'esclavitud de la dona. Alcoverro matisa que la característica fonamental dels Germans Musulmans és no haver optat per la violència, i insisteix que el problema real és l'ocupació israeliana.
- Defensa i Terrorisme: Rahola pregunta com Israel ha de defensar-se d'atacs com els terroristes suïcides en autobusos, i defensa el mur de Cisjordània com una mesura de seguretat que ha acabat amb els atemptats. Alcoverro parla de "terrorisme d'Estat" per part d'Israel, comparant-lo amb l'ús de terrorisme per part de grups sionistes com l'Irgún abans de 1948. Rahola insisteix que no es pot banalitzar el terrorisme, ja que adoctrinar nens de vuit anys per ser bombes humanes no és resistència, sinó assassinat.
5. La Franja de Gaza i el Mur de Cisjordània Gaza és un territori molt complicat que Israel ha volgut retornar diverses vegades. Rahola qüestiona on han anat a parar els milers de milions de dòlars en ajuda internacional, que no han generat infraestructures ni han evitat la fam, cosa que no és només culpa d'Israel. El mur de Cisjordània és polèmic, condemnat per la justícia internacional. Rahola defensa que ha eliminat els atemptats terroristes a la zona, mentre que Alcoverro el veu com un "mur de l'apartheid" que fragmenta la zona de Jerusalem i consagra la inviabilitat del futur Estat palestí.
6. El Fracàs del Diàleg i els Paràmetres per a un Acord Els acords d'Oslo i Camp David II van ser percebuts pels palestins com a desequilibrats i paralitzants, ja que l'OLP sentia la negociació com una capitulació. La qüestió de Jerusalem (declarada capital indivisible per Israel, però lloc sagrat i waf musulmà a la seva part est) és la gran "poma de la discòrdia".
Sobre la qüestió dels refugiats, Alcoverro afirma que no hi ha cap possibilitat que els milions de refugiats tornin, però que un retorn simbòlic és necessari per a la negociació. Rahola considera que el retorn és totalment inviable, ja que implicaria la destrucció d'Israel. Sosté que, igual que els jueus expulsats dels països àrabs van ser absorbits per Israel, els països àrabs haurien d'atorgar la nacionalitat als palestins que viuen als camps. Respecte als presoners, Rahola rebutja el seu alliberament massiu, ja que són terroristes condemnats per matances indiscriminades, com Samir Kuntar, condemnat per aixafar el crani d'una nena.
7. Geopolítica i Mediació Internacional El conflicte està fortament internacionalitzat. Els EUA han apostat incondicionalment per la seguretat d'Israel i la seguretat del petroli, tot i que també són el major donant d'ajuda a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP). Rahola afirma que la pau no es decideix entre Ramallah i Jerusalem, sinó a Teheran i Damasc, ja que l'Iran utilitza la causa palestina per a la seva hegemonia regional, finançant Hamàs i Hesbol·là. La carrera nuclear de l'Iran és vista per Rahola com un perill existencial per a Israel. Alcoverro sosté que el problema principal és l'ocupació israeliana i que la retirada d'Israel faria que l'islamisme perdés força.
8. L'Arbitratge de l'ONU i els Intel·lectuals Rahola critica durament l'ONU per la seva manca de neutralitat, la seva "corrent d'opinió criminalitzadora" contra Israel i la seva incapacitat per tractar altres conflictes com Sudan o la lapidació de dones. Recorda que l'ONU va arribar a equiparar el sionisme amb el racisme. Alcoverro defensa que l'ONU és necessària i que Israel és l'únic país democràtic que no ha complert mai cap resolució del Consell de Seguretat.
Respecte a la premsa i els intel·lectuals, Rahola argumenta que gran part de la intel·lectualitat europea és contrària a Israel per la influència de la tradició estalinista i perquè criticar Israel surt de franc, mentre que criticar el món àrab (controlador del petroli) crea problemes.
Conclusió dels Autors
Alcoverro, en el seu epíleg, resumeix el camí des del naixement del terme "palestí" el 1967, passant per la caiguda de l'OLP i els acords desequilibrats d'Oslo, fins a la realitat actual de fragmentació i la política de "fets consumats" d'Israel. La proclamació d'un Estat palestí viable i independent és una "entelequia" que evita que la gent pensi en la veritat de la reducció territorial.
Rahola conclou que el principal aliat dels palestins és Israel. La demonització d'Israel no ajuda a la pau, ja que el problema real és el fonamentalisme islàmic. El destí d'israelians i palestins és paral·lel, i només la negociació directa i la llibertat per als dos pobles, sense l'ús de la ideologia totalitària del terrorisme, portarà la pau.
Tots dos escriptors apunten a la necessitat de trobar una sortida a un conflicte on la propaganda i la manca d'anàlisi serena són el primer enemic.
