Analysis of pharma R&D productivity – a new perspective needed
Resum de l'article "Analysis of pharma R&D productivity – a new perspective needed", que examina la productivitat de la Recerca i Desenvolupament (R+D) de les grans empreses farmacèutiques durant un període de 20 anys (2001–2020) i argumenta que aquesta segueix sent un "gran repte" per al sector.
L'estudi se centra en 16 companyies farmacèutiques líders en vendes (anomenades "big pharma"), que cobreixen tota la cadena de valor, des del descobriment fins a la comercialització de nous fàrmacs. Col·lectivament, aquestes 16 empreses van representar el 61,7% del mercat total de medicaments de prescripció el 2020.
1. El Gran Repte de la Productivitat de la R+D
El model de negoci de les companyies farmacèutiques líders es basa en la creació i lliurament constant de nous fàrmacs patentats i mèdicament atractius, i la subsegüent captura de valor comercial de la R+D. No obstant això, la productivitat de la R+D, definida com la ràtio entre el valor comercial dels nous fàrmacs i les inversions relacionades, continua sent un desafiament clau.
La baixa productivitat ha posat el model de negoci sota pressió. Factors que contribueixen a aquest desafiament són:
- Un cost mitjà estimat de R+D abans de l'aprovació de $2.6 mil milions per a cada nou fàrmac (en dòlars de 2013, o $2.9 mil milions si s'inclouen els assajos de Fase IV).
- Altes taxes d'abandonament i llargs cicles de desenvolupament.
- La productivitat de la R+D es va alentir excepcionalment entre 2005 i 2011.
- L'augment de la despesa en R+D, amb una part significativa d'aquests costos causada per projectes fallits.
Tot i això, troballes recents suggereixen que l'eficiència de la R+D podria estar-se recuperant, potencialment a causa d'una millor integració de la genètica humana, multi-òmica i un millor coneixement científic de la biologia de les malalties, que ajuden a trencar la "Llei d'Eroom". No obstant això, el 2022 només es van aprovar 37 nous fàrmacs per la FDA, la xifra més baixa des del 2016.
2. Anàlisi de l'Input i Output de R+D (2001–2020)
A. Input (Despesa en R+D)
Les 16 companyies investigades van invertir un total de $1.539,9 mil milions en R+D entre 2001 i 2020.
- La despesa mitjana anual per companyia el 2020 va ser de $6.7 mil milions.
- La despesa en R+D va créixer a un ritme del 6% anual compost (CAGR) durant aquest període.
- La intensitat de R+D mitjana (despesa de R+D respecte a vendes) el 2020 va ser d'un 20%.
- Només GlaxoSmithKline (GSK) va tenir una taxa de creixement de la despesa en R+D negativa (CAGR -1%) i una intensitat de R+D inferior a la resta (13%).
B. Output (Aprovacions de nous fàrmacs)
Les 16 companyies van llançar 251 noves entitats moleculars (NMEs) i nous biològics terapèutics (NTBs) entre 2001 i 2020, que van representar el 46% de totes les aprovacions de la FDA relacionades amb el CDER durant aquest temps.
- La producció mitjana anual per a les 16 empreses va ser de 12,6 NMEs/NTBs.
- L'output va augmentar considerablement, passant d'una mitjana anual de 9,1 nous fàrmacs (2001–2010) a 15,7 (2011–2020).
- No obstant això, la proporció relativa de nous fàrmacs aprovats per la big pharma va disminuir del 76% el 2001 al 25% el 2020.
- Novartis va tenir el major output amb una mitjana d'1,5 nous fàrmacs per any (2001–2020).
C. Origen de la Innovació (Proprietari vs. Extern)
- R+D Propietària: Va contribuir a gairebé la meitat (138) de tots els NMEs/NTBs llançats (2001–2020).
- Llicències (Licensing): 56 nous fàrmacs.
- M&A (pre-aprovació): 57 nous fàrmacs.
- Entre 2009 i 2015 es va observar un augment notable en els acords de llicències i les activitats de fusions i adquisicions (M&A) abans de l'aprovació.
- M&A (post-aprovació): 57 nous fàrmacs. Companyies com Merck & Co., Pfizer i Bristol-Myers Squibb (BMS) van adquirir un nombre significatiu de nous fàrmacs que no provenien de la seva R+D, i Takeda va dependre principalment d'aquesta via.
3. Eficiència, Resultats Comercials i Productivitat (Outcome)
A. Eficiència de la R+D
L'eficiència de la R+D es defineix com la relació entre els costos de R+D (input) i el nombre de nous fàrmacs creats (output).
- L'eficiència mitjana de la R+D del grup (2001–2020) va ser de $6.16 mil milions de despesa total en R+D per cada nou fàrmac llançat.
- Aquesta xifra és més del doble del cost estimat de R+D abans de l'aprovació ($2.6 mil milions).
- Només Gilead ($3.13 mil milions) i Novartis ($3.76 mil milions) van tenir eficiències comparables a la xifra de cost citada habitualment.
B. Resultat Comercial (Effectiveness)
El resultat comercial (R&D effectiveness) mesura el rendiment comercial (vendes) per nou fàrmac, essent un indicador de l'èxit en la comercialització i un factor de creixement corporatiu.
- Els 251 llançaments de nous fàrmacs van generar $1.796,4 mil milions d'ingressos (2001–2020), cosa que representa el 25% de les vendes totals de les 16 companyies.
- L'eficàcia mitjana de la R+D del grup va ser de $7.57 mil milions de facturació per nou fàrmac (amb un temps mitjà de comercialització de 8 anys).
- Amgen, Novo Nordisk i BMS van generar resultats significativament més alts, mentre que GSK, Bayer, Sanofi i Takeda en van obtenir de molt inferiors.
C. Productivitat General de la R+D
La productivitat general es calcula comparant els ingressos mitjans resultants dels llançaments de nous fàrmacs amb els costos totals de R+D per NME.
- Nou de les 16 companyies (Amgen, AstraZeneca, BMS, Boehringer Ingelheim, Eli Lilly, Gilead, Johnson & Johnson, Novartis i Novo Nordisk) van tenir una productivitat de R+D positiva, indicant que van tenir èxit tant en el descobriment/desenvolupament com en la comercialització.
- Set de les 16 companyies (Bayer, GSK, Merck & Co., Pfizer, Roche, Sanofi i Takeda) van tenir una productivitat de R+D negativa. Sis d'aquestes set companyies van compensar aquesta ràtio negativa mitjançant M&A post-aprovació. Takeda va ser l'única que no va aconseguir gestionar una productivitat positiva.
4. Conclusions i Recomanacions Futures
L'estudi conclou que la productivitat de la R+D continua sent un gran repte per a la big pharma, ja que gairebé la meitat de les companyies van fallar en generar un resultat comercial (outcome) que compensés els enormes costos de R+D.
Per millorar i sostenir el model de negoci de R+D, les companyies necessiten una perspectiva i consideracions més fonamentals. Els autors suggereixen diversos elements clau:
- Innovació Oberta (Open Innovation): Les empreses haurien de pivotar de ser motors interns de R+D a ser integradors de coneixement. Això implica construir ecosistemes amb col·laboradors externs per obtenir un avantatge competitiu, especialment per a companyies de segon i tercer nivell que no tenen la mateixa escala de R+D que les més grans.
- Tecnologies Digitals: L'ús de dades del món real, mètodes predictius i Intel·ligència Artificial (IA), incloent l'IA generativa, són crucials per a una millor R+D. Per exemple, l'IA ha demostrat potencial per reduir els temps de descobriment de fàrmacs a menys de 30 mesos.
- Capacitats Dinàmiques i Capacitat d'Absorció: És essencial desenvolupar la capacitat d'integrar, construir i reconfigurar competències internes i externes per respondre a entorns tecnològics que canvien ràpidament. Això inclou millorar la capacitat d'absorció de la informació externa i aplicar-la comercialment, com es va exemplificar en la col·laboració entre Pfizer i BioNTech.
- Gestió de la Cartera de Projectes basada en el Valor: Les empreses han d'ajustar les seves carteres, desprioritzant els fàrmacs "me-too" i centrant-se en fàrmacs que siguin veritablement innovadors en un sentit ampli. El que realment determina l'eficàcia d'una organització de R+D és el resultat mèdic i comercial dels llançaments de nous fàrmacs.
L'article subratlla la importància de mantenir un model de "fàrmac d'èxit" (blockbuster) i que la dependència històrica de les empreses en aquest model pot fer que els canvis fonamentals siguin particularment difícils de gestionar.
