Private Hospital Groups in Spain: Business Concentration and Penetration in Public Health
Resum del capítol "Private Hospital Groups in Spain: Business Concentration and Penetration in Public Health", que analitza l'evolució del sector hospitalari privat a Espanya en el context de la creixent financialització de la sanitat global.
El capítol comença situant l'augment del sector privat en les últimes dècades, principalment a causa del qüestionament dels estats del benestar i l'aplicació de polítiques d'austeritat en la despesa social. Aquest procés, intensificat per la crisi del 2008, va portar els governs a implementar mesures per retallar costos, limitar pressupostos i externalitzar serveis.
La Financialització del Sector
La sanitat s'ha convertit en una oportunitat d'inversió exponencialment rendible per al sector privat, atraient grans fons de capital risc per tres motius clau:
- La demanda de serveis de salut és relativament inelàstica.
- La despesa del sector augmenta contínuament a causa de factors demogràfics (envelliment) i el progrés mèdic i tecnològic.
- La sanitat és un pilar apreciat del benestar, cosa que garanteix un cert compromís en la seva provisió.
Aquesta financialització implica la centralització del capital mitjançant fusions i adquisicions, l'augment de l'escala de producció i inversió, i una creixent participació de bancs, companyies d'assegurances i inversors institucionals. Aquest procés ha estat similar a Espanya i altres països com Anglaterra, França, Itàlia i Brasil.
Fonaments del Creixement Privat a Espanya (1986–2022)
La Llei General de Sanitat (LGS) de 1986 va establir les bases d'un sistema de salut de titularitat i gestió pública a Espanya. No obstant això, aquesta llei va incloure tres aspectes clau que van afavorir els interessos hospitalaris privats:
- Cartera de clients privilegiats: Es va mantenir l'opció anual d'assegurança per a les mútues de nombrosos empleats públics (MUFACE, MUGEJU, ISFAS). Aquesta situació, heretada de la dictadura, reserva un segment de clients pel sector privat, finançat amb el pressupost estatal. El 2022, aproximadament el 82% dels empleats públics van optar per l'atenció sanitària privada.
- Convenis amb hospitals privats: La LGS va permetre establir acords per a la prestació de serveis fora del servei públic de salut. Aquests acords, que ja s'utilitzaven durant el franquisme, van consolidar la dependència financera i d'usuaris del sector públic cap a les instal·lacions sanitàries privades, convertint la demanda pública en una font clau de beneficis.
- Descentralització regional: El procés de devolució de competències sanitàries a les comunitats autònomes (iniciat el 1981 i completat el 2002) va donar lloc a diferents models regionals de gestió i a importants desigualtats en el sistema hospitalari públic-privat.
Concentració Empresarial i Penetració Pública
Durant el segle XXI, el nombre d'hospitals públics va caure notablement (un 13,75% entre 2014 i 2020), mentre que l'oferta privada es va mantenir més ferma. La major concentració d'hospitals i llits privats es troba a Catalunya, Madrid i Andalusia.
La principal via de penetració del sector privat és a través de la signatura de convenis amb les autoritats públiques:
- El 2020, el 62,7% dels hospitals privats tenien algun tipus de contracte amb el sector públic.
- La despesa en convenis va augmentar en algunes comunitats, especialment a Catalunya (24,1% de la despesa sanitària pública el 2021) i a Madrid (11,8%).
- A Catalunya, predomina la integració en la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP), a la qual pertanyen 96 dels 142 hospitals privats de la regió.
Aquesta penetració estable i creixent ha contribuït a la concentració del negoci en grans grups empresarials. La quota de mercat dels hospitals independents va caure del 62% dels hospitals i el 48% dels llits el 2010 al 45,8% i el 30% el 2020.
Exemples de Grups Financers Líders
- Quirónsalud: Líder en facturació el 2020 (3.475 milions d'euros). La seva configuració es basa en la financialització i ha estat controlada successivament per fons de capital risc internacionals (com Doughty Hanson i CVC).
- Vithas: El segon grup en facturació, amb la seva concentració lligada al sector bancari (Caixabank) i finalment sota el control del holding Goodgrower (família Gallardo).
Cal destacar també que els hospitals de caràcter benèfic/sense ànim de lucre, com els de l'Església Catòlica (San Juan de Dios, Hermanas Hospitalarias), també han adoptat estratègies de concentració per millorar la seva capacitat de negociació amb les autoritats públiques, i una part significativa d'ells (68% el 2019) manté contractes amb la sanitat pública.
En resum, el capítol subratlla que l'ascens dels grans grups hospitalaris privats a Espanya és el resultat d'una barreja de factors interns —la preservació de privilegis històrics, la descentralització i l'obertura a acords públics— i tendències globals de financialització.
