La perversió del capital-risc (2)

Ethically Challenged. Private Equity Storms US Health Care

Les empreses de capital risc impregnen tots els aspectes de la nostra vida moderna. A diferència d'altres corporacions, que generalment fabriquen productes o ofereixen serveis, aprofiten un enduetament considerable i els diners d'altres persones per comprar i vendre negocis amb l'únic objectiu d'obtenir beneficis enormes en el menor temps possible. Amb un apetit voraç i bilions de dòlars a la seva disposició, la indústria de capital risc ara compra de tot, des del vostre centre de tractament d'opioides fins a aquell helicòpter que us ajuda a sortir d'un lloc d'accident de cotxe. 

A Ethically Challenged, Laura Katz Olson descriu com les empreses de capital risc estan devorant les pràctiques de metges i odontòlegs; agències d'atenció domiciliària i residències; serveis d'abús de substàncies, trastorns alimentaris i autisme; centres d'atenció urgent; i transport mèdic d'emergència. Amb una visió aguda del cost i la qualitat de l'atenció, Olson investiga l'impacte de la indústria del capital risc en aquests serveis essencials. Explica com les empreses de capital risc acumulen un deute massiu amb els seus objectius d'inversió i com sagnen aquestes empreses amb diferents comissions i dividends. I argumenta que els fons de pensions públics, que proporcionen la font de capital per a les adquisicions de capital risc, tendeixen a ignorar que els seus diners poden estar soscavant el mateix sistema de salut en què depenen els seus treballadors i jubilats.

 

La perversió del capital-risc (3)

Conspicuous Destruction

Private Equity, Public Poverty. What happens when the owners of wealth cease to have any broader social interest at all

Plunder: Private Equity’s Plan to Pillage America

Repasso The New York Review of Books i hi trobo dos articles que m'interessen sobre capital-risc. No es tracta d'un comentari amable, precisament. Citen dos llibres, un del que ja en vaig parlar, i un altre que acaba de sortir.

A "Plunder: Private Equity’s Plan to Pillage America" hi trobareu a la primera part en quins negocis se centra el capital-risc. I és clar, al capítols 4 i 5 hi trobareu la dependència i salut, com bé sabem. Hi trobareu històries de fallides i desordres de tota mena. La segona part va de com se'n surten amb el negoci. I la tercera, sobre què caldria fer per capgirar la situació i acaba amb una agenda per la reforma. Aquesta part va dirigida als canvis regulatoris necessaris per reduir els efectes negatius de la seva activitat. Es una llista llarga del que caldria fer per part del govern i del parlament. Al final avisa "no fer res és un gran risc".

Es tracta d'un llibre amb molts exemples i molt USA, però convé tenir-lo present perquè el capital no té fronteres.

Resum del llibre amb IA.

Aquí teniu un resum detallat del llibre "Plunder: Private Equity's Plan to Pillage America" de Brendan Ballou, 

El llibre es titula "Plunder: Private Equity's Plan to Pillage America" i és obra de Brendan Ballou. Va ser publicat per PublicAffairs, un segell editorial de Perseus Books, LLC, que és una filial de Hachette Book Group, Inc.. La primera edició es va publicar el maig de 2023. Brendan Ballou és fiscal federal i va exercir com a Assessor Especial per a Capital Privat al Departament de Justícia dels Estats Units. Les opinions expressades en el llibre no representen necessàriament les del Departament de Justícia dels Estats Units. Hachette Book Group dóna suport al dret a la lliure expressió i al valor dels drets d'autor.

El llibre s'estructura en diferents parts i capítols. Comença amb una introducció titulada "Introduction: A New Gilded Age". La PART I, titulada "HOW THEY MAKE THEIR MONEY", inclou capítols com "Other People’s Money, and How They Use It: The Tactics of Private Equity" (Capítol 1) i "Ending Homeownership as We Know It: Private Equity in Housing" (Capítol 2). El llibre també conté capítols sobre "Profiting Off Bankruptcy" (Capítol 3), "Deadly Care" (Capítol 4), "Making It All Worse" (Capítol 5), "Captive Audience" (Capítol 7), "Suing Their Own Customers" (Capítol 8), i capítols posteriors (Capítols 9, 11, 12). Al final hi ha una secció de notes que cita les fonts d'informació.

Els extractes proporcionats il·lustren diversos temes i indústries que el llibre tracta en relació amb el capital privat:

• Tàctiques financeres: El llibre descriu la tàctica de venda-arrendament posterior (sale-leaseback), que és un segell distintiu de molts acords de capital privat. Un exemple citat és la compra de ManorCare per part de Carlyle, on Carlyle va vendre els béns immobles de ManorCare i després ManorCare va arrendar les instal·lacions que abans posseïa. Altres tàctiques esmentades són els dividend recaps, que les firmes de capital privat continuen utilitzant malgrat els riscos. La conversió de les comissions de gestió també es menciona. El llibre assenyala que la indústria prefereix la mètrica de "internal rate of return" (taxa interna de rendibilitat), que s'ha demostrat que és susceptible de manipulació ("gaming").
• Habitatge: El capital privat ha entrat en el mercat de l'habitatge unifamiliar, incloent-hi el lloguer. Després de la crisi hipotecària, la FHFA va vendre habitatges embargats a inversors per destinar-los a lloguer. Empreses com Invitation Homes, amb el suport de Blackstone, van adquirir un gran nombre d'aquestes propietats. Es plantegen preocupacions sobre les condicions d'aquestes cases de lloguer, incloent-hi problemes de floridura, humitat i exposició al plom. Els problemes d'accessibilitat contribueixen a l'augment del creixement dels lloguers d'habitatges unifamiliars. A més, grans inversors i capital privat estan comprant parcs de cases mòbils. Això ha portat a preocupacions sobre l'augment dels lloguers i els desnonaments, com en el cas d'un parc a Sunnyvale, Califòrnia, comprat per inversors de Chicago, i la implicació de Carlyle.
• Fallida: El llibre examina com es pot treure profit de la fallida (Capítol 3). Un exemple és el cas de la fallida de Toys 'R' Us, en què els treballadors van patir malgrat un acord de 2 milions de dòlars per a la indemnització. També es mencionen les fallides de Shopko i Friendly's en relació amb firmes de capital privat com Sun Capital Partners. Una venda 363 en una fallida permet la venda ràpida d'actius o del negoci "lliure de deutes". Les compres apalancades (LBOs) fan que més empreses facin fallida.
• Atenció sanitària i gent gran: El capítol "Deadly Care" (Capítol 4) tracta el capital privat en la cura de la gent gran. L'adquisició de ManorCare per part de Carlyle és un exemple. Es diu que les residències d'avis propietat de capital privat presenten majors perills mortals per als residents. Els reguladors sovint es mostren reticents a regular i no volen enfrontar-se a grans empreses. Hi ha proves que suggereixen que la inversió de capital privat en l'assistència sanitària no beneficia els pacients. Es discuteixen problemes amb la qualitat de la cura, la dotació de personal i l'augment de les infraccions. També es mencionen les demandes relacionades amb la negligència i les transferències a través de societats pantalla. L'ús d'acords d'arbitratge a les residències d'avis es destaca com una preocupació. Es citen casos de frau a Medicare/Medicaid que impliquen entitats relacionades amb el capital privat, com ara Apria Healthcare (vinculada a Blackstone) i La Vie Health Care Centers / Consulate (vinculada a Formation Capital). El capital privat també ha accelerat la consolidació en el sector sanitari, comprometent la competència i posant els pacients en risc. Es considera que el capital privat és un ocupador perillós en l'assistència sanitària. Exemples inclouen Steward Health Care (vinculada a Cerberus) i Envision Healthcare (adquirida per KKR). El llibre també aborda les factures mèdiques sorpresa emeses per empreses de serveis d'emergència propietat de capital privat, com Team Health (propietat de Blackstone) i Envision Healthcare (propietat de KKR).
• Serveis penitenciaris: Sota el títol "CAPTIVE AUDIENCE" (Capítol 7), el llibre explora la implicació del capital privat en les indústries relacionades amb l'empresonament. Això inclou empreses de telèfons penitenciaris com Global Tel Link, Securus Technologies i JPay. Aquestes empreses s'associen amb alts costos per als reclusos i les seves famílies. Platinum Equity, fundada per Tom Gores, està vinculada a Securus Technologies. Es mencionen les pressions sobre Tom Gores perquè vengui Securus. Es citen diverses demandes contra proveïdors de serveis penitenciaris.
• Préstecs al consum: El capítol "SUING THEIR OWN CUSTOMERS" (Capítol 8) tracta el capital privat en els préstecs al consum, incloent els préstecs subprime. Empreses com Mariner Finance (amb el suport de Warburg Pincus), CURO Financial Technologies (vinculada a FFL Partners), Lendmark Financial (abans amb Blackstone) i OneMain (vinculada a Fortress) són exemples. El llibre destaca les demandes i queixes contra aquestes empreses. També es menciona la pràctica de cobrar deutes, fins i tot per serveis mèdics. Algunes d'aquestes empreses utilitzen acords d'arbitratge.
• Educació: El llibre analitza la implicació del capital privat en les universitats amb ànim de lucre. S'esmenta Bridgepoint Education (posteriorment Ashford University), que va enfrontar acusacions de defraudar estudiants. Altres exemples de tancaments d'institucions propietat de capital privat, com Fortis Institute i Brightwood College, també es citen. El llibre suggereix que el lobby va jugar un paper important en la dilució de les regulacions sobre aquest sector.
• Regulació i reforma: El llibre aborda la necessitat d'una major transparència per part de les firmes de capital privat. Proposa revisar el formulari Form PF de la SEC per recollir informació més detallada sobre la compensació executiva, les inversions, els nivells de deute, els ingressos i el mercat de crèdit privat. La secció de notes menciona un capítol sobre una agenda per a la reforma.

El llibre, doncs, proporciona una mirada crítica sobre el capital privat, les seves tàctiques operatives i financeres, i les conseqüències per a diverses indústries i les persones que en depenen. Utiliza exemples concrets d'empreses i situacions per il·lustrar els seus arguments.

El risc i els que arrisquen

On the Edge: The Art of Risking Everything

Resum del llibre "On the Edge: The Art of Risking Everything" amb IA,

El llibre es titula "On the Edge: The Art of Risking Everything" i l'autor és Nate Silver. Va ser publicat per Penguin Press el 2024. Les seves classificacions temàtiques inclouen l'acceptació de riscos (psicologia), la percepció del risc i el risc, tractats a través d'estudis de cas.

Nate Silver és el fundador de FiveThirtyEight i és l'autor de The Signal and the Noise, un llibre que va ser un èxit de vendes segons el New York Times. També escriu un Substack anomenat "Silver Bulletin".

Alguns dels temes i conceptes clau, així com persones esmentades en les fonts, inclouen:

• El joc i el risc: El llibre explora el món del joc i el risc. S'esmenten llocs com el Seminole Hard Rock Hotel & Casino a Hollywood, Florida, amb les seves diverses atraccions i màquines escurabutxaques.
• Pòquer i teoria de jocs: El pòquer es descriu com un "joc de gent". S'esmenten figures com Doyle Brunson, autor del llibre Super/System i conegut per la seva agressivitat, i Daniel Negreanu, que va descriure el seu propi estil com a "fonamentalment descuidat, fluix, passiu, enganxós, 'calling station'". S'esplora la història del pòquer, incloent el joc francès poque. La teoria de jocs es relaciona amb John von Neumann. El concepte de joc de suma zero (zero-sum game) es defineix com una situació on el guany d'un participant es compensa exactament amb la pèrdua d'un altre.
• Effective Altruism (EA) i Utilitarisme: Aquests conceptes es discuteixen, particularment en relació amb Sam Bankman-Fried. L'EA es basa en "utilitzar l'evidència i". L'utilitarisme es relaciona amb "la major quantitat". S'esmenta Peter Singer en el context de l'utilitarisme i les convencions socials.
• El cas de Sam Bankman-Fried (SBF): L'autor el va entrevistar al seu apartament de luxe a les Bahames després de la fallida de FTX. SBF seria arrestat posteriorment i condemnat per defraudar clients. L'autor vol investigar termes com "utilitarisme" per entendre la mentalitat de SBF.
• El món de l'alt risc: S'esmenten figures com Sam Altman (OpenAI), Peter Thiel (inversor, coautor de Zero to One), Elon Musk, i inversors de capital risc com Michael Moritz de Sequoia Capital. El llibre explora la cultura i els riscos associats amb la tecnologia i el capital risc.
• Prediction Markets: S'esmenta la plataforma Manifold com un exemple de mercat de predicció.
• La investigació de l'autor: El material més important per al llibre prové d'aproximadament dues-centes entrevistes amb un nombre similar de fonts, realitzades principalment de forma oral i gravades. Les transcripcions van ser realitzades per un servei d'IA. Les cites literals van ser verificades amb l'àudio original en la majoria dels casos. L'autor també es va basar en converses de fons per a alguns coneixements. Les notes al final del llibre detallen altres fonts utilitzades, com articles de notícies, llibres i bases de dades.

 L'objectiu és proporcionar una resposta detallada al món del risc.

L'empresa biotech

Building Backwards to Biotech: The Power of Entrepreneurship to Drive Cutting-Edge Science to Market 

Llibre resumit amb IA

El llibre explora la metodologia de "Building Backwards" com a estratègia clau per a l'èxit en la indústria biotecnològica. El llibre argumenta que construir una empresa biotecnològica amb l'objectiu final en ment des del principi augmenta significativament la probabilitat d'èxit en un sector conegut per la seva alta taxa de fracàs.

La motivació de l'autora per escriure el llibre sorgeix de la seva experiència en observar la dificultat de traduir descobriments científics prometedors en aplicacions clíniques reals, un problema que va presenciar tant en l'àmbit clínic com en la investigació. Wisner creu en el poder de la ciència per crear esperança i ajuda genuïna per a aquells que pateixen malalties actualment incurables, així com en la capacitat dels científics per esdevenir líders en biotecnologia. L'objectiu principal del llibre és inspirar els científics a utilitzar la seva formació per crear noves empreses i medicaments, alhora que els proporciona els conceptes bàsics sobre negocis, propietat intel·lectual i assajos clínics necessaris per entrar al sector. També busca mostrar als científics i empresaris el poder del "Building Backwards" per maximitzar les possibilitats d'èxit empresarial.

El llibre està estructurat en tres parts:

• Part I: Learning (Aprenentatge) proporciona una visió general de la indústria del desenvolupament de fàrmacs, examinant les seves característiques i demostrant la necessitat d'empreses que construeixin cap enrere. Subratlla el poder de les empreses biotecnològiques per impulsar la ciència d'avantguarda des del laboratori fins al mercat. Aquesta part introdueix el concepte de "Building Backwards". Segons el llibre, "Building Backwards" consisteix a construir amb el final en ment, definint l'objectiu final des del principi per tal d'optimitzar més fàcilment el camí per assolir-lo. No és un protocol pas a pas, sinó una manera de pensar adaptable a complicacions científiques imprevistes. En biotecnologia, és particularment important per reorientar constantment l'atenció en l'objectiu final. El llibre analitza exemples del cost de no construir cap enrere, com el cas de M Therapeutics, que es va centrar tant en obtenir dades preclíniques que va perdre de vista l'objectiu final de portar una teràpia prometedora per al càncer a la remissió. En contrast, es presenta el cas de Sunovion, que demostra com tenir objectius clars i compartits entre la investigació i el negoci pot portar a millors resultats. També s'introdueix la idea de definir on es preveu que culminarà una empresa i fer enginyeria inversa per assolir aquest objectiu des del primer dia, planificar les operacions diàries perquè treballin sistemàticament cap a l'objectiu final, i sospesar factors com el risc i reduir-lo tenint en compte els possibles obstacles. Es compara l'objectiu de la investigació acadèmica (millorar la comprensió científica i disseminar-la mitjançant articles) amb l'objectiu de la biotecnologia (crear un producte final funcional, normalment un nou fàrmac), suggerint que les biotecnològiques es poden beneficiar de fer preguntes de recerca amb un enfocament més pràctic.

• Part II: Launching (Llançament) descriu els principis essencials comuns a una empresa biotecnològica sòlida per permetre al lector reconèixer-ne o construir-ne una de bona. Aborda com "reduir el risc" d'una empresa per disminuir la probabilitat de fracàs. Un principi clau és començar amb un problema. El cas d'Abbott-ABC il·lustra la importància d'identificar una necessitat no coberta al mercat abans d'intentar vendre un nou medicament. El llibre presenta la història de John Crowley i Amicus Therapeutics com un exemple de com començar amb un problema clar (la malaltia de Pompe dels seus fills) i un objectiu definit (lliurar un enzim funcional al cos) permet treballar cap enrere i optimitzar la solució. També es discuteix la importància de "pivotar" cap a un problema si el producte inicial no satisfà una necessitat del mercat. Es destaca la necessitat de realitzar investigació de mercat per comprendre les necessitats dels pacients i els metges. El concepte de Producte Mínim Viable (MVP) en terapèutica es presenta com el perfil del producte objectiu que informa el conjunt de dades inicial necessari per demostrar els atributs clau del futur producte. Es subratlla la importància de seleccionar un equip fundador sòlid amb experiència complementària i un enfocament compartit. També es destaca la necessitat de capitalitzar l'empresa de manera adequada amb finançament de capital. Es presenta el cas de Receptos, fundada per desenvolupar medicaments per als receptors acoblats a proteïnes G (GPCR), com un exemple d'una empresa amb un equip sòlid i una missió clara centrada en el pacient que va aconseguir un gran èxit. Un altre aspecte crucial per reduir el risc és seleccionar objectius amb la màxima quantitat de dades de biologia humana possible, abraçant el risc tècnic i evitant el risc biològic. El cas de Gleevec per a la leucèmia mieloide crònica (LMC) i Blueprint Medicines es citen com exemples d'empreses que van obtenir validació primerenca de l'objectiu, disminuint el risc biològic. També es menciona Abide Therapeutics com un exemple de com obtenir informació de farmacologia i seguretat humana abans dels assajos clínics quan falten dades clares de validació genètica. Finalment, es resumeixen algunes maneres de reduir el risc, com deixar la incertesa fora de l'empresa des del principi, estar disposat a fallar ràpidament i seleccionar objectius amb moltes dades de biologia humana.

• Part III: Building (Construcció) introdueix i examina diversos conceptes comuns al negoci de la biotecnologia, com la propietat intel·lectual i els assajos clínics, i com el "Building Backwards" pot contribuir al seu èxit. Es discuteix la importància de construir cap a una sortida (exit), ja sigui mitjançant una oferta pública inicial (IPO) o una fusió i adquisició (M&A), i de tenir en compte les diferents opcions des del principi. Es presenta una analogia amb la conducció per autopista per il·lustrar la necessitat de planificar i ser conscient de les diferents "sortides" possibles. També s'aborda la importància de construir cap a un pla de finançament eficaç, tenint sempre present la necessitat de finançament futur i definint punts d'inflexió de valor clau. Es mencionen diverses fonts de finançament, com subvencions no dilutives (per exemple, SBIR/STTR), capital risc (VC), inversors àngels i associacions amb grans empreses farmacèutiques. Es destaca la importància de crear una narrativa convincent per als inversors i de comprendre els diferents tipus de capital risc. Un altre aspecte crucial és construir cap als assajos clínics, pensant des del principi en la indicació clínica, els criteris d'inclusió i exclusió dels pacients, els endpoints (resultats) i el pla de desenvolupament clínic general. Es presenta el concepte de Perfil de Producte Objectiu (TPP) com una eina útil per guiar el desenvolupament preclínic i clínic, assegurant que les dades recopilades donen suport a les reclamacions promocionals previstes. Es proporciona l'exemple de Centivax per il·lustrar com es pot utilitzar un TPP per desenvolupar un terapèutic d'anticossos versàtil contra el SARS-CoV-2. Finalment, el llibre tracta de construir cap a la propietat intel·lectual (PI), subratllant la seva importància com un actiu tangible per a una empresa biotecnològica. Es discuteixen diferents tipus de patents (composició de la matèria i mètode d'ús) i estratègies per protegir la innovació, com l'obtenció de reclamacions amplies amb especificacions detallades. Es posa l'exemple de les patents de Laurel Therapeutics per il·lustrar aquests conceptes. També es menciona la importància d'identificar la obra fonamental (seminal work) en un camp per obtenir la llibertat d'operació (FTO) i potencialment excloure competidors.

El llibre està escrit amb dues audiències principals : aquells que són nous a la indústria biotecnològica, ja sigui com a científics interessats a iniciar la seva pròpia empresa o com a persones que contemplen unir-se al sector d'alguna manera, i aquells que simplement senten curiositat per la biotecnologia en general, potser amb l'esperança de comprendre com sorgeixen, s'aproven i finalment ajuden els pacients les noves teràpies.

En la Conclusió ("Beginning at the Ending"), l'autora reflexiona sobre la importància de la biotecnologia per abordar malalties sense tractament i expressa l'esperança que el llibre empoderi els lectors a contribuir a tancar la bretxa entre la innovació mèdica i la seva aplicació al món real. Subratlla que, tot i ser una indústria tècnica, la biotecnologia està profundament arrelada en l'amor per la humanitat i pel desig d'ajudar els pacients.

En resum, "Building Backwards to Biotech" ofereix una guia detallada i informativa per a aquells que busquen entrar o tenir èxit en la indústria biotecnològica, amb un èmfasi constant en la metodologia de "Building Backwards" com a marc de pensament essencial per navegar per la complexitat del desenvolupament de fàrmacs i la creació d'empreses biotecnològiques reeixides. El llibre combina principis empresarials amb coneixements científics i exemples concrets per il·lustrar com es pot aplicar aquesta estratègia per augmentar la probabilitat de portar noves i necessàries medicines al mercat.

PS. Si la mesura de la innovació IA fos només per les patents registrades....Avis: les xifres estan trucades, el concepte de patent és líquid...

La perversió del capital-risc

 These Are the Plunderers. How Private Equity Runs—and Wrecks—America

Aquest llibre traça de manera lúcida  els trenta anys d'història d'adquisicions corporatives a Amèrica i el creixent domini dels fons de capital-risc. Morgenson i Rosner investiguen alguns dels noms més importants del capital privat, exposant com compren empreses, les carreguen de deutes i, després, els sagnen d'actius i beneficis. Tot mentre fiscals i reguladors estan inactius.

Morgenson i Rosner mostren com les empreses absorbides pel capital privat tenen pitjors resultats per a tothom, excepte per als financers: els empleats tenen més probabilitats de perdre la seva feina o els seus beneficis; les empreses tenen més probabilitats de fer fallida; els pacients tenen més probabilitats de tenir costos sanitaris més elevats; els residents de residències d'avis tenen més probabilitats de morir; les ciutats lluiten quan el capital privat compra les principals empreses, paralitzant l'economia local; i els professors d'escola, els bombers, els tècnics mèdics i altres treballadors públics tenen més probabilitats de tenir una rendibilitat més baixa de les seves pensions a causa de les tarifes que el capital privat extreu de les seves inversions. En altres paraules: tots estem pitjor a causa del capital-risc.

PS. Tota generalització esdevé qüestionable. 

 

L'impacte del capital-risc als serveis de salut i dependència

 Evaluating trends in private equity ownership and impacts on health outcomes, costs, and quality: systematic review

Private equity takeovers are harming patients

Ahir parlava del volum de les inversions del capital-risc al sector salut. Avui toca mirar quin ha estat el seu impacte en termes de resultat de salut, costos i qualitat. Faré referència a un article del BMJ de fa pocs mesos. Es tracta d'un tema complicat perquè quan es fa una revisió sistemàtica resulta difícil ajustar per les característiques de l'entorn on es desenvolupa l'activitat. Ara bé, tot i sabent això, els autors estudien 55 casos en 8 països, tenint en compte que 47 són als USA..., els resultats són:

Nursing homes were the most commonly studied healthcare setting (n=17), followed by hospitals and dermatology settings (n=9 each); ophthalmology (n=7); multiple specialties or general physician groups (n=5); urology (n=4); gastroenterology and orthopedics (n=3 each); surgical centers, fertility, and obstetrics and gynecology (n=2 each); and anesthesia, hospice care, oral or maxillofacial surgery, otolaryngology, and plastics (n=1 each). Across the outcome measures, PE ownership was most consistently associated with increases in costs to patients or payers. Additionally, PE ownership was associated with mixed to harmful impacts on quality. These outcomes held in sensitivity analyses in which only studies with moderate risk of bias were included. Health outcomes showed both beneficial and harmful results, as did costs to operators, but the volume of studies for these outcomes was too low for conclusive interpretation. In some instances, PE ownership was associated with reduced nurse staffing levels or a shift towards lower nursing skill mix. No consistently beneficial impacts of PE ownership were identified.

El resum és que estem davant d'un desori descomunal, un resultat al que no desitjaríem mai arribar i menys si som pacients.

A les conclusions, insisteixen en els missatges:

Trends in PE ownership rapidly increased across almost all healthcare settings studied. Such ownership is often associated with harmful impacts on costs to patients or payers and mixed to harmful impacts on quality. Owing to risk of bias and frequent geographic focus on the US, conclusions might not be generalizable internationally.

Hi ha motius profunds per seguir d'aprop aquesta tendència i el seu impacte. Tot allò que es pugui fer per atenuar l'impacte negatiu a la societat, cal impulsar-ho el més aviat possible. Evidentment, ens trobem davant d'un problema regulatori i el regulador segueix de vacances.

PS. Com sempre, cal assenyalar que tota generalització sobre un concepte necessita atendre als matissos de cada cas concret. I per tant parlar de capital-risc en general pot ser inacurat, caldria precisar més per a poder generalitzar després. 

PS. Malauradament no trobem cap estudi semblant per al nostre país, i ahir veiem que la posició no era precisament a la cua.

Jardins de l'Hospital de Saint Paul. Vincent Van Gogh

La recerca biofarmacèutica al món

Comprehensive measurement of biopharmaceutical R&D investment 

Article resumit amb IA.

Aquest article presenta una anàlisi exhaustiva de la inversió global en recerca i desenvolupament (R+D) en la indústria biofarmacèutica l'any 2021, amb l'objectiu de proporcionar una mesura més completa i transparent que les estimacions convencionals basades principalment en dades de grans empreses biofarmacèutiques cotitzades en borsa. Els autors argumenten que aquestes mesures tradicionals ofereixen una imatge incompleta del panorama del finançament en ignorar les inversions en R+D fetes per empreses públiques comercials més petites, empreses públiques en fase de desenvolupament sense productes comercials i empreses privades, totes elles amb una importància creixent en l'ecosistema del desenvolupament de fàrmacs. Per tant, una mesura comprensiva i transparent de la inversió en R+D és crucial per a la presa de decisions polítiques que afecten l'ecosistema de R+D.

La metodologia emprada va categoritzar l'ecosistema de R+D en empreses cotitzades i de propietat privada, cadascuna classificada com a en fase comercial o en fase de desenvolupament, resultant en quatre grups distints d'empreses. Les empreses en fase comercial realitzen una varietat d'activitats, incloent el desenvolupament de nous fàrmacs i la comercialització de fàrmacs existents, mentre que les empreses en fase de desenvolupament no tenen productes comercialitzats i es presumeix que totes les seves activitats estan dedicades al desenvolupament de nous fàrmacs. Les diferències en els requisits d'informació per a empreses públiques i privades van influir en la manera com es van mesurar les inversions i els ingressos en R+D.

Per a les empreses cotitzades, es van identificar aquelles amb un codi d'indústria primària de productes farmacèutics o biotecnologia a S&P Global Market Intelligence (Capital IQ). Es van revisar manualment les descripcions de les empreses que constituïen el 90% superior de la despesa total en R+D i es van excloure les que no desenvolupaven nous fàrmacs. També es van utilitzar filtres per codis de subindústria i paraules clau en la descripció de l'empresa per excloure empreses irrellevants i es van eliminar les filials operatives per evitar el doble comptatge. Una empresa pública es va considerar en fase comercial si informava d'ingressos superiors a 1.000 milions de dòlars el 2021, tenia paraules clau indicatives d'operacions comercials o havia llançat un producte aprovat en els últims 10 anys; totes les altres es van etiquetar com a en fase de desenvolupament.

Les dades d'empreses privades en fase comercial es van obtenir mitjançant Capital IQ i cerques manuals, mentre que les dades sobre les empreses privades en fase de desenvolupament que van rebre finançament privat es van obtenir de Pitchbook. Es va utilitzar un algoritme de codis de subindústria i paraules clau en la descripció de l'empresa, amb la ajuda de la revisió manual d'acords superiors a 1.000 milions de dòlars, per excloure empreses i acords irrellevants.

Per mesurar els ingressos de les empreses en fase comercial, es van utilitzar els ingressos nets reportats, després d'eliminar els ingressos no farmacèutics per als conglomerats. Es va assumir que les empreses en fase de desenvolupament no tenen ingressos per vendes de productes comercials.

Per mesurar la inversió en R+D per a les empreses en fase comercial, es va utilitzar la despesa en R+D reportada, tal com la defineixen el Financial Accounting Standards Board i l'International Accounting Standards Board, que pot incloure despeses de R+D en curs (IPR&D). Per a les empreses públiques en fase de desenvolupament, es va utilitzar la pèrdua (ingrés) net reportada, basant-se en la suposició que tota l'estructura de costos d'aquestes empreses existeix per donar suport a les activitats de R+D. Per a les empreses privades en fase de desenvolupament, es va estimar la inversió en R+D utilitzant una mitjana de tres anys (2019-2021) del capital total recaptat a través de capital risc (VC), creixement de capital privat i finançament de deute.

L'anàlisi de la inversió en R+D va revelar que la inversió global en R+D biofarmacèutica el 2021 va ser de 276.000 milions de dòlars en 4.191 empreses, amb un ingrés net total de 1.022.000 milions de dòlars en 583 empreses. Això resulta en una intensitat global de R+D del 27% (inversió en R+D com a part dels ingressos). Les 20 principals empreses per ingressos (que representen el 71% dels ingressos totals) contribueixen al 50% de la inversió en R+D. Les empreses en fase comercial van representar 204.000 milions de dòlars (74%) de la inversió en R+D, i les empreses en fase de desenvolupament, 73.000 milions de dòlars (26%). Les empreses no cotitzades van contribuir amb 32.000 milions de dòlars (12%) de la inversió en R+D. Les empreses amb seu als EUA, Europa i la regió Àsia/Pacífic van contribuir amb el 55%, el 29% i el 15% de la inversió total en R+D, respectivament. Els EUA van tenir la intensitat de R+D més alta (34%), seguits per Europa i Àsia/Pacífic (22% i 20%, respectivament).

La discussió destaca que aquest enfocament replicable per mesurar la inversió en R+D és més complet que en estudis anteriors. En conseqüència, l'estimació de més de 276.000 milions de dòlars de inversió en R+D a tot l'ecosistema biofarmacèutic mundial el 2021 és substancialment més gran que les estimacions anteriors. Per exemple, una enquesta basada en les contribucions dels membres de PhRMA va produir una estimació de la indústria comunament citada de 102.300 milions de dòlars el 2021, i Evaluate Pharma va estimar 238.000 milions de dòlars de R+D global el 2021 utilitzant un model propietari. Les mesures d'intensitat de la inversió en R+D d'aquest estudi, amb un 27% a nivell mundial i un 34% als EUA, superen significativament les estimacions anteriors. L'anàlisi indica diferències geogràfiques en la intensitat de R+D, revelant les contribucions desproporcionades de les empreses amb seu als EUA. Tot i que la major part de la inversió en R+D es produeix en empreses en fase comercial, una quantitat considerable (73.000 milions de dòlars; 26%) es va produir en empreses en fase de desenvolupament. L'anàlisi suggereix que ignorar la quota d'inversió en empreses més petites i no públiques probablement subestima les estimacions contemporànies de R+D biofarmacèutica en almenys 25.000 milions de dòlars.

L'estudi posa de manifest l'escala de la inversió en R+D biofarmacèutica dins d'un ecosistema de finançament del sector privat multifacètic i interconnectat. No obstant això, la quantitat d'assignació de capital de R+D no garanteix automàticament la distribució òptima de les inversions en R+D a la necessitat mèdica no coberta més alta, ja que això es veu afectat per les polítiques i els incentius del mercat. L'estudi reconeix les limitacions, com ara el caràcter transversal de l'anàlisi, la dependència de les dades de Capital IQ i Pitchbook, la possible subestimació de la R+D de les empreses privades i la manca de consideració de la despesa de governs i organitzacions sense ànim de lucre. Malgrat aquestes limitacions, la metodologia es presta a la replicació per permetre comparacions de tendències plurianuals.

David Hockney a Paris, ara

Economia de l'envelliment

Live Long and Prosper? The economics of ageing populations 

El llibre "Live Long and Prosper? The economics of ageing populations", editat per David E. Bloom i publicat per CEPR Press i VoxEU.org, examina els desafiaments econòmics que planteja l'envelliment de la població global i proposa diverses opcions per abordar-los.

L'envelliment de la població es considera la tendència demogràfica dominant del segle XXI, impulsada principalment per:

• La disminució de la fertilitat.
• L'augment de la longevitat.
• La progressió de grans cohorts cap a edats avançades.

Aquesta tendència és un tema de preocupació global, especialment per als països d'ingressos mitjans, on s'espera el creixement més explosiu de la població gran.

El llibre detalla les diverses preocupacions que l'envelliment de la població genera entre economistes, polítics i responsables de polítiques públiques:

• Despesa sanitària creixent: L'augment de les malalties de la vellesa, com el càncer, les malalties cardíaques i la demència, comporta tractaments molt costosos i una major demanda d'atenció formal i informal.
  • Les malalties no transmissibles (MNT) representen una càrrega econòmica substancial; per exemple, s'estima una càrrega acumulada de més de 32 bilions de dòlars a països de l'OCDE entre 2015 i 2030, equivalent a un impost sobre la renda anual del 3,55%.
• Sistemes de pensions sota pressió: La sostenibilitat dels sistemes de pensions, especialment els de pagament per ús, es veu amenaçada a mesura que els jubilats superen els nous entrants a la força laboral.
• Escassetat de mà d'obra i desacceleració del creixement econòmic: L'envelliment pot provocar una disminució del nombre de treballadors en relació amb els jubilats, afectant el PIB i el creixement per càpita. També pot reduir l'oferta de capital i, per tant, la inversió.
• Disminució de les taxes d'estalvi: Les generacions més grans liquiden els seus actius per finançar la seva jubilació, cosa que pot conduir a una caiguda de la taxa d'estalvi agregada i afectar els fluxos de capital internacional.
• Càrrega del cuidador informal: La cura informal redueix l'ocupació formal entre els adults en edat de treballar, amb un impacte negatiu en el creixement del PIB. Aquesta càrrega també afecta negativament la salut i l'ocupació dels cuidadors individuals.
• Aversió al risc: L'evidència suggereix que les poblacions tendeixen a ser més averses al risc a mesura que envelleixen, cosa que podria disminuir l'activitat emprenedora.
• Disparitats en el benestar financer: El benestar financer en la vellesa està vinculat a dèficits de capital humà en les primeres etapes de la vida, suggerint un alt risc per a molts futurs jubilats.
• Implicacions geopolítiques: La combinació de canvis demogràfics, creixement de la productivitat i reptes fiscals podria portar a un ràpid final de l'hegemonia econòmica dels EUA, amb possibles implicacions geopolítiques. Els EUA, en particular, s'enfronten a problemes fiscals més severs que altres països desenvolupats.

Una incertesa important és si l'augment de l'esperança de vida simplement afegeix anys a la vida o també millora la qualitat d'aquests anys ("adding life to years"). El llibre suggereix que la longevitat podria oferir un "dividend" si es maximitza la contribució productiva de les persones grans i si l'augment de l'esperança de vida s'acompanya d'una compressió de la morbiditat.

Tot i els reptes, el llibre emfatitza que no són insuperables. Es proposen diverses opcions:

• Adaptacions institucionals i reformes polítiques: Relacionades amb la salut, l'atenció a llarg termini i el seu finançament.
• Noves tecnologies i dissenys.
• Canvis de comportament: Inversió en capital humà al llarg del cicle vital.
• Reformes en pràctiques empresarials i de recursos humans.

Més específicament, les solucions inclouen:

• Inversió en la felicitat a la vellesa: Invertir en la felicitat pot millorar la salut i la longevitat, reduint la càrrega socioeconòmica. Això inclou abordar la salut, la connexió social i la participació en activitats socials, amb polítiques que fomentin centres per a la gent gran, disseny urbà favorable i educació contínua.
• Mesurament del "valor per diners" en l'envelliment saludable: Cal centrar-se en la mesura i la millora del valor de la despesa mèdica ajustada per qualitat. Diversos estudis indiquen que els beneficis de les millores en la longevitat i el tractament de malalties cròniques superen els costos.
• Inversió en el desenvolupament i l'aprenentatge en la primera infància: Les inversions primerenques poden influir en la salut i el benestar a mesura que les persones envelleixen, alleujant les pressions fiscals futures. S'ha demostrat que tenen una alta rendibilitat econòmica.
• Finançament de la salut:
  • Augmentar el finançament públic en salut, com suggereix el cas de l'Índia, que necessitaria doblar la seva despesa pública en salut fins al 2% del PIB.
  • Millorar l'eficiència dels sistemes d'assegurança mèdica, per exemple, a Medicare als EUA, incentivant els beneficiaris a escollir opcions més rendibles.
  • Centrar-se en la prevenció i la detecció precoç de malalties, incloent vacunes i cribratges.
• Reformes de pensions i de la força laboral:
  • Incentivar una vida laboral més llarga:
    • Oferir característiques laborals que valoren els treballadors grans, com la flexibilitat horària, l'autonomia laboral i el temps lliure remunerat.
    • Ajustar l'edat de jubilació per adaptar-se a l'augment de l'esperança de vida.
    • Reconèixer que l'augment de l'edat de jubilació pot reduir la càrrega fiscal per als treballadors més joves.
    • Fomentar la inversió en capital humà al llarg de tota la vida per mantenir la productivitat.
  • Reformes específiques de pensions:
    • Modificacions en els impostos sobre nòmines de la Seguretat Social per incentivar carreres més llargues, com la proposta d'un període de cotització llarg després del qual s'elimina l'impost sobre nòmines, generant ingressos fiscals addicionals i allargant la solvència del sistema.
    • Implementació de pensions públiques basades en els mitjans (means-tested pensions), que proporcionen un ingrés adequat i són assequibles i sostenibles, podent-se calibrar per adaptar-se als canvis demogràfics. L'exemple d'Austràlia demostra l'èxit d'aquest enfocament.
    • Pre-finançament de les pensions i consolidació fiscal.
    • Indexació de les prestacions a la ràtio de dependència del sistema.
• Millora de la informació sobre l'economia generacional: Per prendre decisions polítiques informades sobre les necessitats i prioritats de les diferents generacions.
• Promoció de l'equitat de gènere i generacional: Mitjançant polítiques que fomentin la participació femenina en la força laboral i una comptabilitat completa de la contribució econòmica de les dones, inclòs el treball de cura no remunerat.

En definitiva, el llibre conclou que, tot i que l'envelliment de la població és inqüestionable, el "destí demogràfic" no està escrit. Es necessita la voluntat política i social, i el múscul financer, per actuar proactivament i adoptar les millors opcions disponibles. L'èmfasi s'ha de posar en la longevitat saludable i productiva i en l'adaptació dels models de vida de tres etapes (educació, treball, jubilació) a un model de vida de múltiples etapes per a una vida de 100 anys.

Els que mouen els fils (sense que la gent se n'adoni) (2)

Global Healthcare Private Equity and M&A Report 2023

Repasso una breu nota sobre quines són les inversions de les empreses de capital-risc/family offices i fons d'infraestructura en el sector salut i observo que han situat com a primera opció l'atenció a la dependència. Per tant el missatge és clar, la longevitat és una font de rendibilitat si són capaços de crear valor o d'extreure'l, o les dues coses. Per extreure, cal crear primer. Saber quina de les dues opcions s'escull depèn de què es prioritza, les cures o altres opcions.

El missatge és clar. Estem davant d'un mercat poc competitiu, amb un servei de suscripció, i on la qualitat és difícilment observable. A més a més el sector públic ha passat de llarg de cobrir aquesta necessitat acuradament. A alguns països hi ha finançament públic que consolida precisament aquesta oferta privada. Però el missatge dels missatges, per un inversionista de capital-risc, és el múltiple que espera obtenir a la desinversió. I aquest pot ser més alt en aquest mercat que en d'altres, ara bé tot depèn dels factors crítics d'èxit.

I a l'informe de Bain trobem quina ha estat la "creació de valor" europea de PE, la mediana indexada de la dècada és 65%:

Vaig citar un llibre que parla de tot això el mes d'agost passat. Si us va passar per alt, recupereu-lo.

PS. La base de dades d'on sorgeixen la majoria de gràfics correspon a HBI, és una referència sectorial però no puc contrastar fiabilitat. La darrera gràfica del mercat odontològic correspon a OCDE.

Espanya ocupa la 5a posició en inversió privada al sector salut.

Aquestes són les llistes d'espera comparades, mireu qui ocupa el primer lloc.

i aquest és el finançament públic ínfim de l'odontologia, mireu qui ocupa el segon lloc:

Economia de l'assegurança (3)

 Financial Economics of Insurance

Aquest llibre presenta un marc unificat per estudiar l'impacte de les friccions financeres i reguladores en totes les decisions de les asseguradores, incloent la fixació de preus d'assegurances, el disseny de contractes, la reassegurança, l'elecció de cartera i la gestió de riscos. També aplica mètodes empírics de l'organització industrial per modelar el poder de mercat i estimar models estructurals per proporcionar respostes quantitatives a preguntes.

El llibre se centra en les friccions en el costat de l'oferta dels mercats d'assegurances i adopta un enfocament empíric. Comença amb fets agregats sobre el sector assegurador i destaca l'heterogeneïtat transversal entre les asseguradores. Després desenvolupa un model que explica les proves i estima el model per quantificar la importància relativa de les diverses forces econòmiques.

El llibre està dirigit a qualsevol persona interessada en fer la seva pròpia recerca sobre assegurances, inclosos estudiants de postgrau en economia, finances i assegurances, així com investigadors i responsables polítics de bancs centrals i altres institucions polítiques que regulen les asseguradores.

Capítol 1: Proporciona una visió general del sector assegurador modern i de les seves principals fonts de risc.

Capítol 2: Descriu els productes d'assegurança que es tracten al treball empíric al llarg del llibre, com ara assegurances de vida, anualitats fixes i anualitats variables.

Capítol 3: Resumeix les fonts de dades per a la investigació sobre assegurances, inclosos els estats financers i els preus de les assegurances.

Capítol 4: Descriu les conseqüències de la regulació de les reserves legals per a la fixació de preus de les assegurances.

Capítol 5: Descriu les conseqüències de la regulació del capital basat en el risc per al mercat d'anualitats variables.

Capítol 6: Quantifica el risc potencial de l'assegurança a l'ombra, un tipus de reassegurança extracomptable que relaxa les restriccions reguladores.

Capítol 7: Resumeix fets importants sobre les carteres de bons de les asseguradores en relació amb la regulació del capital basat en el risc.

Capítol 8: Conclou amb les implicacions polítiques de la investigació presentada al llibre, incloses les recomanacions per a la divulgació financera, les proves d'estrès i la supervisió reguladora.

El llibre destaca la importància de les friccions financeres i reguladores en els mercats d'assegurances. Aquestes friccions poden afectar la fixació de preus, el disseny de contractes i el grau de completesa del mercat. Les asseguradores són institucions altament apalancades que tenen un accés relativament barat a l'apalancament a través de la seva activitat de subscripció. Això els dóna un avantatge comparatiu en la tinença d'una cartera apalancada d'actius de baixa beta i els permet obtenir un alfa positiu en equilibri.

El llibre conclou amb una discussió sobre les implicacions polítiques de la investigació presentada. Els autors argumenten que cal millorar la divulgació financera per comprendre millor el perfil de risc de les asseguradores. També suggereixen que s'han de dur a terme proves d'estrès per avaluar la resistència de les asseguradores a les crisis financeres.

Finalment, argumenten que cal una major supervisió reguladora per mitigar els riscos associats a l'assegurança a l'ombra.

Podem reimaginar-nos un nou capitalisme? (8)

 The Price Is Wrong. Why Capitalism Won’t Save the Planet

El mecanisme de preus no ha nascut per a capgirar les prioritats energètiques i conservacionistes. El capitalisme no salvarà el planeta, i ningú li ha dit que ho faci. Més aviat fa el contrari. I el socialisme tampoc el salvarà, això ja ho sabem de fa dies.

Today's consensus is that the key to curbing climate change is to produce green electricity and electrify everything possible. The main economic barrier in that project has seemingly been removed. But while prices of solar and wind power have tumbled, the golden era of renewables has yet to materialize.

The problem is that investment is driven by profit, not price, and operating solar and wind farms remains a marginal business, dependent everywhere on the state's financial support.

We cannot expect markets and the private sector to solve the climate crisis while the profits that are their lifeblood remain unappetizing. But there is an alternative to providing surrogate green profits through subsidies: to take energy out of the private sector's hands.

I el llibre proposa una energètica pública? No sé pas on anirem a parar.

Llibre resumit amb IA.

Aquí teniu un resum detallat del llibre "The Price Is Wrong: Why Capitalism Won’t Save the Planet" de Brett Christophers, 

El llibre, publicat el 2024, aborda la qüestió del canvi climàtic centrant-se específicament en l'electricitat i els intents de descarbonitzar la seva generació. L'autor es proposa resoldre una paradoxa aparent en l'economia de la transició energètica i el desenvolupament de les energies renovables.

L'argument principal del llibre és que mirar l'economia de la transició energètica i el desenvolupament de les energies renovables a través del prisma del preu és enganyós. La qüestió no és principalment sobre el preu. El títol del llibre, "The Price Is Wrong", pretén transmetre aquest missatge. Segons Christophers, prioritzar el preu com a lent analítica sobre el clima i el capitalisme és un "cant de sirena". Per tant, la discussió amb els que obsessionen sobre quin ha de ser el preu de les renovables (i del carboni) no és que la seva resposta sigui incorrecta, sinó que la seva pregunta ho és. El preu és la categoria analítica equivocada per prioritzar.

El llibre no examina la reducció d'emissions d'altres fonts (com el ciment o el transport) ni altres gasos d'efecte hivernacle. Tampoc tracta la generació distribuïda a petita escala (grups comunitaris o llars) ni el negoci del disseny o fabricació de les tecnologies renovables (panells solars, turbines), tot i que aquest darrer és una "presència propera significativa". L'autor tampoc se centra explícitament en qüestions polítiques com els interessos creats o la esclerosi de la planificació, tot i que són implícites a la seva tesi. Tampoc ofereix un pla d'acció o propostes sobre com organitzar els sistemes elèctrics o la descarbonització; el llibre tracta sobre què no salvarà el planeta i per què.

En lloc del preu, la lent específica correcta per analitzar la transició cap a l'electricitat renovable és el benefici esperat. La decisió d'invertir en nova capacitat solar o eòlica comercial depèn de si s'espera obtenir un rendiment econòmic acceptable per al desenvolupador. En una economia capitalista, les decisions d'inversió es prenen basant-se en la rendibilitat esperada. Si els capitalistes no preveuen rendibilitat, no inverteixen.

El llibre critica fortament l'ús generalitzat del Cost LCOE (Levelized Cost of Electricity) com a mesura per avaluar la competitivitat de les energies renovables. Tot i que organismes com l'AIE i empreses financeres com Lazard l'utilitzen àmpliament, l'autor (citant altres) l'etiqueta de "irrelevància pràctica". LCOE no té en compte molts factors crucials per a la rendibilitat, com els costos de connexió a la xarxa, la transmissió, la congestió, la integració o la necessitat de potència de reserva o emmagatzematge a causa de la intermitència de les renovables.

L'autor contrasta la visió centrada en el preu amb la economia política clàssica (Smith, Ricardo, Marx), que se centra en el benefici. Des d'aquesta perspectiva "profit-side", l'oferta i la demanda efectives estan regulades per la rendibilitat esperada.

El llibre argumenta que perquè el menor cost de generació (que sovint s'atribueix a les renovables) es tradueixi necessàriament en un major benefici (i, per tant, en inversió), calen certes condicions econòmiques importants que sovint no es donen en el sector elèctric actual:

1. Estructura de la indústria: En un model d'empresa única i verticalment integrada (generació, distribució, venda), el menor cost de generació (LCOE) sí que importaria. Però el sector elèctric actual està sovint desagregat verticalment, especialment la generació, que s'ha desmonopolitzat, privatitzat i mercantilitzat. En aquest model, els generadors sovint venen a l'engròs en mercats, on el vincle entre cost i preu (i, per tant, benefici) és més complex.
2. Naturalesa del producte: L'electricitat generada per renovables és exactament el mateix producte que la generada per mitjans convencionals amb el mateix potencial d'ingressos?. La intermitència de l'energia solar i eòlica significa que la seva disponibilitat no sempre coincideix amb la demanda, afectant el seu valor i el potencial d'ingressos.
3. Estructura del mercat: Com es determina el preu?. Els mercats majoristes, especialment els mercats spot, són crucials. El mecanisme de preu únic de compensació (single-clearing price) en els mercats spot implica que totes les centrals despatxades reben el preu ofert per la més cara (marginal). Això pot fer que les centrals renovables de baix cost rebin preus elevats en certs moments, però també preus molt baixos o negatius quan la producció és alta i la demanda baixa, portant al que s'anomena "efecte canibalització del preu".

Una limitació fonamental a la inversió en renovables en països amb mercats elèctrics liberalitzats i mercats spot és la manca de visibilitat i predictibilitat sobre la rendibilitat esperada. Els preus de l'electricitat en aquests mercats són notablement volàtils, creant un risc de mercat significatiu per als generadors. Aquesta extrema volatilitat fa que sigui difícil saber si una central serà molt rendible o tindrà pèrdues desastroses. Aquesta aversió al risc de preu (i, per tant, d'ingressos) és un factor crucial que afecta les decisions d'inversió .

Per mitigar aquesta manca de predictibilitat i rendibilitat i fer que els projectes siguin "finançables" (bankable), s'han introduït mecanismes de suport governamental i de mercat orientats a l'estabilitat. El suport financer dels governs continua sent fonamental arreu del món per sostenir l'interès en invertir en nova capacitat solar i eòlica. Aquest suport sovint busca fer el benefici visible i predictible tant com fer-lo viable. Exemples de mecanismes de suport esmentats inclouen els feed-in tariffs (FiTs) i els Contracts for Difference (CfDs). Als EUA, els crèdits fiscals com el PTC i l'ITC, sovint transferits a través de finançament d'equitat fiscal , també són crucials.

Els acords de compra d'energia (PPAs) bilaterals representen una altra ruta per al mercat que permet eludir, en gran mesura, la volatilitat dels mercats spot. N'hi ha de dos tipus principals: amb minoristes d'electricitat (utility PPAs) o amb grans usuaris (corporate PPAs). Els PPAs corporatius es consideren especialment significatius pel paper que s'espera que tinguin en el futur per justificar la creença en el poder transformador dels mercats i el capital privat en la transició energètica. Els PPAs busquen proporcionar estabilitat de preu i ingressos a llarg termini, fent els projectes més atractius per al finançament. No obstant això, fins i tot els PPAs poden veure's afectats per factors com l'augment dels costos dels equips.

El sector financer, incloses empreses com BlackRock i JPMorgan Chase, és desproporcionadament important en aquesta història. Com a "porters d'accés al capital", les institucions financeres són les que, en última instància, decideixen si els grans programes d'inversió del sector privat (i públic) en societats capitalistes tiraran endavant o no. Els desenvolupadors de renovables tenen una forta preferència pel finançament amb deute, i són les preocupacions i requisits de rendibilitat de les institucions financeres els que són clau. Les empreses financeres solen ser averses al risc de mercat. De fet, la inversió financera en infraestructura verda sovint s'associa amb un "cost premium verd" i ofereix retorns menors que altres oportunitats d'inversió per a les empreses financeres.

El llibre suggereix que els "mercats" d'electricitat en sistemes desagregats requereixen una sèrie de "suports, regles, regulacions i normes" per fer l'electricitat comprable i vendible amb benefici. Això posa en dubte la idea que aquests sistemes representin un "benefici real" en un "mercat real". El mercat liberalitzat ha generat un sistema complex i opac. Es mencionen casos de possible manipulació del mercat.

La conclusió central del llibre és que, si el capital privat que circula en mercats, fins i tot amb tot el suport governamental rebut i amb la caiguda dels costos tecnològics, encara no aconsegueix descarbonitzar la generació d'electricitat global amb la rapidesa necessària, és un senyal clar que el capital no està dissenyat per fer aquesta feina. Malgrat les proves en contra, la "fe neoliberal en el capital i els mercats" es manté forta "on importa".

Els llibres més inspiradors per aquest estiu

 Avui toca mostrar la selecció d'aquells llibres que són del meu interès i poden ser un bon suggeriment per a l'estiu. Alguns ja els he resumit amb IA al blog, d'altres els he fullejat, uns altres els he escoltat (audiollibres) i alguns els tinc pendents encara. Alguns d'ells són imprescindibles per anar pel món.  La lectura enriqueix l'esperit i ens reconforta.

Ara que FT ha publicat la seva selecció, trobo coincidències amb la meva llista de la part d'economia, no ficció, ciència i medicina. N'he seleccionat només 10, n'hi hauria molts més, però tot té un límit.

The Measure of Progress: Counting What Really Matters, on s'expliquen les dificultats i la importància de mesurar el progrés econòmic en un món en ràpida evolució, especialment amb la creixent digitalització. El llibre argumenta que els marcs de mesura actuals són inadequats per capturar la complexitat de l'economia moderna i fa una crida a un nou marc. Resum amb IA.

The Age of Diagnosis: How Our Obsession with Medical Labels Is Making Us Sicker, un llibre que explora l'obsessió amb les denominacions mèdiques i com està impactant negativament la nostra salut. El resum amb IA.

The Forgotten Sense, The New Science of Smell—and the Extraordinary Power of the Nose. Un llibre sobre l'olfacte, del que en sabem tant poc i que tant va afectar i encara afecta a molta gent que es va quedar sense olorar després de la COVID.

Valuing Health. The Generalized and Risk-Adjusted Cost-Effectiveness (GRACE) Model, Un llibre de Phelps i Lakdawalla que esdevé punt de referència actualitzat per a comprendre el valor de la salut.

Margin over Mission. When Private Equity Owns Your Hospital. Explicació de com el capital-risc als USA entra per la porta dels hospitals sense trucar. Una lectura atenta farà comprendre coses que passen ben aprop.

Super Agers. An Evidence-Based Approach to Longevity Llibre clau per a comprendre la longevitat, què hi contribueix, què l'atura i què es pot fer èticament. El signa Eric Topol, no cal afegir res més. Lectura obligada.

No More Tears: The Dark Secrets of Johnson & Johnson  és investigació exhaustiva sobre les pràctiques internes de Johnson & Johnson (J&J), contrastant la seva imatge pública de confiança i ètica amb una història oculta de pràctiques enganyoses, supressió de dades i priorització dels beneficis sobre la seguretat dels pacients. Resum amb IA 

Rethinking Medications, Truth, Power, and the Drugs You Take. El Dr. Jerry Avorn analitza en profunditat el recorregut dels medicaments des del seu descobriment científic fins al seu ús pels pacients, assenyalant tant els avenços impressionants de la ciència mèdica com les profundes deficiències sistèmiques que impedeixen que aquests medicaments beneficiïn plenament la societat. Resum amb IA.

Els límits de la vida, una novel·la sobre el que som. La seva lectura atrapa. Llegiu sobretot el capítol 5 tantes vegades com calgui, la descripció de la vida cel·lular.  Bona feina de Salvador Macip, i Eduard Martorell i David Bueno. Resum amb IA.

L’art de ser humans és un viatge fascinant a través de les arts, la neurociència i l’educació que redefineix la manera com percebem el món i a nosaltres mateixos. 

La innovació a l'assistència sanitària

The Business of Healthcare Innovation 

El llibre "The Business of Healthcare Innovation," editat per Lawton Robert Burns, ofereix una anàlisi exhaustiva de la innovació en el sector sanitari.  El llibre se centra en els models de negoci i les tendències dels sectors tecnològics de la indústria sanitària, considerats els principals motors d'innovació en l'atenció mèdica. 

El llibre examina en profunditat diversos sectors clau de la indústria sanitària, com ara:

Indústria Farmacèutica:  S'analitza la investigació i desenvolupament de nous fàrmacs, els processos de comercialització, els reptes de la regulació i la dinàmica del mercat. 

Biotecnologia:  S'exploren les tecnologies emergents en biotecnologia, com l'edició genòmica, l'ARN d'interferència i les teràpies cel·lulars, i el seu impacte en el desenvolupament de nous tractaments.

Dispositius Mèdics: S'aborda l'evolució dels dispositius mèdics, els motors de creixement del sector, els reptes que afronten les empreses, com la pressió sobre els preus i la regulació complexa, i les innovacions en electrònica, ciència dels materials i la combinació de fàrmacs i dispositius.

Tecnologies de la Informació:  S'analitza el paper de les tecnologies de la informació en la millora de l'atenció al pacient, la gestió de la informació sanitària i l'eficiència del sistema sanitari. 

Al llarg del llibre, s'aborden diversos temes clau relacionats amb la innovació en el sector sanitari:

*   La importància de la innovació per afrontar els reptes de costos i qualitat en l'atenció sanitària.

*   La complexitat de les cadenes de valor sanitàries i el seu impacte en la innovació.

*   Els reptes que afronten les empreses del sector sanitari per innovar, com els elevats costos de R+D, les regulacions complexes i la demanda de solucions assequibles.

*   Les tendències d'innovació en els diferents sectors de la indústria sanitària, com la fusió de la biotecnologia i la indústria farmacèutica, i el desenvolupament de noves tecnologies disruptives.

*   Els models de finançament de la innovació, com el capital risc, les fusions i adquisicions i els pagaments condicionats.

"The Business of Healthcare Innovation" ofereix una visió completa i actualitzada de la innovació en el sector sanitari.  El llibre destaca la importància de la innovació per millorar l'atenció mèdica, però també subratlla els reptes i les complexitats que comporta. La comprensió d'aquests aspectes és crucial per impulsar la innovació de manera efectiva i garantir que els seus beneficis arribin a tots els pacients.

Com les xarxes socials alimenten la ira i la frustració

 Capital and ressentiment: The totalizing power of social fragmentation

Són tres les idees que conté capital i ressentiment. Primer, que Internet i les plataformes, que configuren el capitalisme actual (des d'Amazon fins a Google), constitueixen l'última metamorfosi d'un règim financer que va ser instal·lat a partir dels anys seixanta. Aquí, la informació ha esdevingut una mercaderia i una font de creació de valor. La segona idea és que ha passat una fusió entre el poder financer i les noves tecnologies de la informació. Les borses i el sistema dInternet treballen en conjunt en més dun sentit. Això ha donat per resultat una fragmentació i polarització de l'opinió pública, que sembla estar sempre estirada per les notícies falses i la necessitat d'informar-se. Això ha comportat que el risc de pèrdua de la democràcia sigui immediat. La tercera idea, i la més inquietant de totes, afirma que perquè aquest nou sistema funcioni, les plataformes d'Internet necessiten la presència activa de tots nosaltres a la web. Un dels combustibles més grans de les nostres actuacions i de totes les dades que produïm per al capital és, precisament, el ressentiment. És a dir, el nou ordre econòmic, consolidat sobre els mercats financers i les plataformes d'internet, transforma fins a l'última fibra de la nostra subjectivitat i els sentiments per produir valor i enriquir-se.

What the world needs now

Bé, són tantes coses les que necessita el nostre món. La versió de la gran Stacey Kent ens diria que el que necessitem és amor. I ben segur que a més a més ens cal salut.
I també ens cal recordar que quan som pacients no ens comportem com consumidors.El llibre d'en Parkin i altres té un capítol 1 d'interès sobre el particular. Però si l'assistència sanitària té coses diferents respecte a altres mercats, resulta que la inversió privada en el "mercat sanitari" reprodueix els esquemes genèrics. El fet que un fons de capital risc compri una xarxa d'hospitals, o que una mútua compri el 50% d'una altra asseguradora de salut, es fa amb la intenció de crear un valor més gran. Ara bé, el dubte apareix quan les operacions es relacionen amb la generació de plusvàlues en un període curt molt superiors a la potencial creació de valor o a la retribució del mercat de capitals. Per ara em venen al cap dues possibilitats, o anteriorment es va comprar a un preu baix o ara és alt, o és una operació encadenada amb alguna altra i cal revisar-ne els detalls. Tinc la impressió que s'està tancant un cercle que es va iniciar fa dues dècades, aquestes darreres operacions ho certificarien.
El que necessita el món de la salut és precisament més aportació de valor, i aquest es crea tenint en compte que els pacients que no es comporten com consumidors, que el sector salut no es comporta com un mercat plenament competitiu i que tot plegat hauria de restar lluny del que representa l'aleatorietat ocasional pròpia de la retribució de l'accionista a curt termini. El temps acostuma a situar les coses al seu lloc (encara que algunes vegades massa tard).