Converses incòmodes sobre la salut

Pained: Uncomfortable Conversations about the Public’s Health

 El llibre "Pained: Uncomfortable Conversations about the Public’s Health" escrit per Michael D. Stein i Sandro Galea, explora una varietat de temes complexos relacionats amb la salut pública als Estats Units. El llibre no es limita a la discussió de l'atenció mèdica, sinó que s'endinsa en les forces socials, econòmiques i polítiques que configuren la salut de les persones.

El llibre està dividit en deu seccions, cadascuna abordant una àrea específica de la salut pública. Aquestes seccions inclouen "Pensant de manera diferent", "El personal és polític", "Contraintuïtiu", "Seguiu els diners", "Pensaments foscos", "Els fonaments", "La tecnologia ens salvarà?", "Allò de què ningú vol parlar" i "Millorant les coses".

Al llarg del llibre, els autors utilitzen una varietat de formats, inclosos assaigs curts, dades estadístiques, gràfics i enquestes, per il·lustrar els seus punts.

Alguns dels temes clau abordats al llibre són:

La importància de la prevenció en la salut. Els autors argumenten que s'ha de dedicar més atenció a la prevenció de malalties en lloc de simplement tractar-les una vegada que ja s'han desenvolupat. S'utilitza l'analogia del futbol per il·lustrar aquest punt, suggerint que la major part de l'esforç s'ha de centrar en la defensa, amb la medicina com a última línia de defensa.

La il·lusió de l'èxit clínic. Els autors argumenten que tractar els símptomes d'una malaltia sense abordar les causes subjacents pot donar lloc a una falsa sensació d'èxit. Es presenten diversos exemples per il·lustrar com els factors socials i econòmics poden contribuir a problemes de salut.

La necessitat d'ampliar la conversa sobre la salut. Els autors argumenten que la conversa sobre la salut als Estats Units s'ha centrat massa en l'atenció mèdica i s'ha d'ampliar per incloure temes com l'habitatge, el transport, els salaris dignes i les xarxes comunitàries.

L'impacte de la política en la salut. Els autors analitzen com les polítiques governamentals poden afectar la salut de les persones, utilitzant exemples com el canvi climàtic, el cens, la policia comunitària i la retòrica política.

El paper de la tecnologia en la salut. Els autors examinen el potencial i els límits de la tecnologia per millorar la salut, abordant temes com les caixes negres a la medicina, la vigilància electrònica de les persones grans i el potencial de les xarxes socials per identificar persones en risc de suïcidi.

La necessitat d'abordar temes incòmodes. Els autors argumenten que hi ha certs temes de salut que s'eviten, com ara el sistema judicial trencat, l'epidèmia de morts i discapacitats relacionades amb l'alcohol i la manca d'una estratègia clara per a la fi de la vida.

En resum, "Pained" és un llibre que convida a la reflexió i que desafia els lectors a repensar la seva comprensió de la salut pública. Els autors ofereixen una perspectiva crítica sobre l'estat actual de la salut als Estats Units i proposen una visió més àmplia i holística per a la creació d'una societat més sana i equitativa.

La salut a les ciutats

Urban Health

 El llibre "Urban Health", editat per Sandro Galea, Catherine K. Ettman i David Vlahov, explora la relació complexa entre les ciutats i la salut dels seus habitants. El llibre està dividit en cinc seccions, cadascuna abordant un aspecte diferent de la salut urbana:

Secció I: Per què les ciutats, per què la salut? Aquesta secció introdueix el concepte de la salut urbana i argumenta que les ciutats tenen un impacte significatiu en la salut de les poblacions. S'utilitza l'exemple de Boston per mostrar com la salut varia enormement dins d'una ciutat, amb diferències associades a aspectes específics de l'entorn físic i de recursos.

Secció II: Com les ciutats afecten la salut? Aquesta secció explora els diversos determinants de la salut urbana, incloent factors econòmics, socials, ambientals i de comportament. S'analitza la influència de factors com la pobresa, la contaminació, els desastres naturals i la delinqüència en la salut urbana.

Secció III: Com podem estudiar la salut urbana? Aquesta secció presenta diferents mètodes i enfocaments per a la investigació de la salut urbana, incloent epidemiologia, sociologia, ciència de sistemes i investigació participativa comunitària. Es destaca la importància d'un enfocament multidisciplinari per comprendre plenament els complexos determinants de la salut urbana.

Secció IV: Estudis de cas en salut urbana Aquesta secció presenta diversos estudis de cas de ciutats de tot el món que han implementat estratègies innovadores per millorar la salut dels seus residents. Es destaquen exemples com el moviment de ciutats saludables, l'enfocament d'equitat en salut a Richmond, Califòrnia, i els reptes i oportunitats de la salut urbana a Nairobi, Kenya.

Secció V: El futur de les ciutats, el futur de la salut. Aquesta secció mira cap al futur de la salut urbana, centrant-se en temes clau com la formació de professionals de la salut urbana i la preparació per als reptes futurs com el canvi climàtic i l'envelliment de la població.

El llibre "Urban Health" proporciona una anàlisi exhaustiva de la salut urbana, explorant la complexa interrelació entre els factors urbans i la salut de les poblacions. El llibre argumenta que les ciutats tenen un paper crucial en la determinació de la salut dels seus residents i destaca la importància de polítiques i intervencions urbanes centrades en la salut per crear ciutats més saludables i equitatives.

Com afrontar l'epidèmia d'obesitat?

Tackling the Obesity Crisis: Beyond Failed Approaches to Lasting Solutions

El llibre "Tackling the Obesity Crisis: Beyond Failed Approaches to Lasting Solutions", escrit per David Benton, examina l'epidèmia d'obesitat des d'una perspectiva multidisciplinària, abordant tant els factors històrics com els biològics i socials que han contribuït a l'augment de l'obesitat a nivell mundial. Benton argumenta que els enfocaments tradicionals per combatre l'obesitat han fracassat i proposa una nova estratègia basada en la comprensió de la complexitat del problema i la implementació de canvis a llarg termini.

Benton comença descrivint l'abast del problema de l'obesitat, destacant l'augment constant de la seva incidència en les últimes dècades.

S'argumenta que les nombroses iniciatives implementades per abordar l'obesitat han tingut un impacte limitat, ja que el problema continua creixent. Es presenten dades de l'Organització Mundial de la Salut que indiquen que en 129 de 190 països, el pes corporal mitjà està per sobre del rang saludable.

L'autor qüestiona la hipòtesi del greix, que va dominar la política nutricional durant gran part del segle XX. S'analitza l'experiment coronari de Minnesota, que va posar en dubte la idea que la reducció del consum de greix conduiria a una disminució de les malalties cardíaques. Es discuteixen les conseqüències no desitjades de la recomanació de reduir el consum de greix, com ara l'augment del consum de carbohidrats refinats i sucre.

Benton també investiga la teoria del sucre com a possible culpable de l'epidèmia d'obesitat.Si bé s'admet que el sucre pot tenir un paper en l'augment de pes, s'argumenta que no es pot considerar l'únic culpable. Es presenten exemples de països on el consum de sucre ha disminuït, mentre que l'obesitat ha continuat augmentant.

Factors socials i ambientals

Benton analitza la influència de la indústria alimentària en l'epidèmia d'obesitat. Es descriuen els canvis en la producció d'aliments i les actituds cap a la menjar que han contribuït a l'augment de la disponibilitat i el consum d'aliments processats i ultraprocessats. Es discuteix l'ús d'additius alimentaris, la manipulació sensorial i les estratègies de màrqueting utilitzades per la indústria alimentària per estimular el consum. Benton qüestiona si la concentració en els aliments ultraprocessats com a causa de l'obesitat proporciona informació útil, argumentant que el problema radica més en els ingredients que en el mètode de fabricació. 

L'autor també examina l'impacte dels canvis socials en els hàbits alimentaris, com ara l'augment de les racions, l'auge dels restaurants de menjar ràpid i la pobresa.

Factors biològics

Benton explora la influència de la genètica en la propensió a l'obesitat, destacant els gens FTO i MC4 com a exemples de factors genètics que contribueixen a l'augment de pes. S'analitzen els mecanismes biològics que regulen el pes corporal, com ara la teoria del punt de referència i l'adaptació metabòlica.

L'autor dedica un capítol a la microbiota intestinal i el seu paper en l'obesitat, destacant la influència del naixement per cesària, la lactància materna i els antibiòtics en la composició de la microbiota.

Polítiques de salut pública i solucions

Benton critica les polítiques de salut pública tradicionals per la seva ineficàcia a l'hora d'abordar l'obesitat. S'analitzen els fracassos dels impostos sobre el sucre, l'etiquetatge nutricional i la regulació de la publicitat dirigida als nens.

L'autor argumenta que la majoria de les polítiques se centren en canvis a curt termini i no tenen en compte la complexitat del problema.

Benton proposa un nou enfocament basat en la prevenció, l'educació nutricional i l'apoderament individual. Es suggereix la implementació de programes d'educació nutricional dirigits a les mares durant el primer any de vida dels seus fills. S'argumenta que la informació nutricional ha de ser més accessible i comprensible per al públic en general.

Benton conclou destacant la necessitat d'un canvi de mentalitat tant per part dels consumidors com dels responsables polítics. Es posa èmfasi en la importància d'adoptar un enfocament a llarg termini i multidisciplinari per combatre l'obesitat.

Mesurant els resultats de salut

 How to Measure Health Outcomes: A Hands-On Guide to Getting Started

El llibre de Kathleen E. Carberry, "How to Measure Health Outcomes: A Hands-On Guide to Getting Started", ofereix una guia pràctica per a professionals de la salut que volen començar a mesurar els resultats que realment importen als pacients. L'autora, amb anys d'experiència en el camp, proporciona consells útils i exemples reals per ajudar els lectors a superar els reptes de la implementació de la mesura de resultats en diversos entorns sanitaris.

El llibre destaca la importància de centrar-se en els resultats que importen als pacients, en lloc de simplement complir amb els requisits d'informes o mesurar processos. S'argumenta que la mesura dels resultats del pacient és crucial per a la millora de la qualitat de l'atenció mèdica i per a la creació d'un sistema de salut més centrat en el pacient.

Carberry introdueix el marc de Capacitat, Comoditat i Calma com a base per a la mesura de resultats. Aquest marc, desenvolupat per Scott Wallace i Elizabeth Teisberg, s'alinea amb la definició de salut de l'Organització Mundial de la Salut. Capacitat es refereix a la capacitat del pacient per fer les coses que són importants per a ell/ella, com ara caminar sense dolor o anar a la feina. Comoditat significa estar lliure de dolor i patiment emocional. Calma descriu la capacitat de rebre atenció de manera accessible, clara i assequible, permetent que la vida diària continuï el més fluid possible.

El llibre guia els lectors a través dels passos per a la identificació de les cohorts o segments de pacients els resultats dels quals volen entendre. Un cop identificada una cohort, el següent pas és determinar els resultats que més importen a aquestes persones. Això es pot fer mitjançant entrevistes amb pacients, grups focals i revisió de la literatura.

El llibre proporciona una guia per a la identificació de mesures apropiades per avaluar el progrés en la millora dels resultats identificats. Es recomana revisar la literatura, examinar les mètriques operatives actuals i explorar fonts com ara ICHOM i HealthMeasures. ICHOM ofereix conjunts de mesures estàndard per a diverses condicions mèdiques, desenvolupats mitjançant un procés de consens internacional. HealthMeasures proporciona una base de dades en línia de mesures de resultats basades en l'evidència i psicomètricament sòlides, incloent PROMIS.S'aconsella als lectors que refinine la seva llista de mesures per garantir que siguin suficients, rellevants, factibles de recopilar i clínicament accionables.

Carberry descriu els fonaments de la gestió de dades, incloent la recopilació, l'emmagatzematge, la validació, l'anàlisi i la compartició de dades. El llibre ofereix instruccions pràctiques per a la recopilació de dades mitjançant fulls de càlcul d'Excel i el programari de base de dades REDCap. Es detallen els avantatges i els desavantatges de cada eina, així com les consideracions ètiques i legals relacionades amb la recopilació de dades. Es presenten mètodes bàsics per a l'anàlisi de dades, incloent estadístiques descriptives i la comparació dels resultats dels pacients al llarg del temps.

El llibre aborda els reptes i les estratègies per escalar la mesura de resultats a nivell departamental o organitzatiu. S'analitza el paper de la tecnologia, com ara les històries clíniques electròniques i els magatzems de dades, per a la recopilació, integració, validació, anàlisi i compartició de dades.

"How to Measure Health Outcomes" ofereix una guia pràctica i accessible per als professionals de la salut que volen començar a mesurar els resultats que importen als pacients. El llibre proporciona un marc clar, instruccions pas a pas i exemples del món real per ajudar els lectors a superar els reptes de la implementació de la mesura de resultats en diversos entorns sanitaris.

Carberry emfatitza que la mesura de resultats no és un objectiu en si mateix, sinó un punt de partida per a la millora de la qualitat de l'atenció i la creació d'un sistema de salut més centrat en el pacient.

La financialització del sistemes públics de salut

 Public Health Systems in the Age of Financialization: Lessons from the Center and the Periphery

El llibre "Public Health Systems in the Age of Financialization: Lessons from the Center and the Periphery", escrit per Ana Carolina Cordilha, examina com els sistemes de salut pública estan sent transformats pels interessos financers, els instruments i les institucions. El llibre es basa en un estudi comparatiu entre França, com a exemple d'economia central, i Brasil, com a exemple d'economia perifèrica.

Cordilha argumenta que la financialització, un procés en què els interessos financers tenen una influència cada vegada més gran en les decisions econòmiques i polítiques, està impactant profundament en els sistemes de salut pública. Aquesta influència es manifesta de diverses maneres, com ara la creixent dependència del finançament privat, la introducció de nous instruments financers i la promoció de la lògica del mercat en la gestió de la salut pública.

El llibre està estructurat en dues parts:

La primera part estableix el marc teòric de la recerca, definint la financialització i analitzant la seva influència en les polítiques públiques. La segona part presenta l'anàlisi comparativa entre França i Brasil, examinant els mecanismes específics a través dels quals la financialització està remodelant els seus sistemes de salut pública.

El primer capítol del llibre examina la financialització i la seva penetració en les polítiques públiques. S'expliquen les diferents perspectives sobre el funcionament de les finances, contrastant les visions convencionals amb les crítiques heterodoxes. Es repassa la literatura acadèmica sobre la financialització, destacant els seus principals conceptes i debats.

El segon capítol analitza les particularitats de la financialització en els països centrals i perifèrics.S'argumenta que, si bé la financialització és un fenomen global, les seves manifestacions i impactes varien segons el context econòmic i polític de cada país.

El tercer capítol es centra en el sistema de salut pública francès, l'Assurance Maladie, i la seva relació amb el sector financer. Es descriu el funcionament del sistema de seguretat social francès, del qual forma part l'Assurance Maladie. S'examinen els mecanismes a través dels quals la financialització està impactant en l'Assurance Maladie, com ara l'augment de la participació de les asseguradores privades i la creixent dependència de préstecs i instruments financers complexos. S'analitza el cas dels "préstecs tòxics" contrets pels hospitals públics francesos, il·lustrant els riscos associats a la dependència de productes financers complexos.

El quart capítol s'enfoca en el sistema de salut pública brasiler, el Sistema Único de Saúde (SUS), i com ha estat remodelat pels interessos financers. Es presenta el context històric i institucional del SUS, que va ser creat durant la dècada de 1980, en un moment en què la financialització de l'economia mundial ja estava en marxa. S'expliquen els mecanismes específics a través dels quals la financialització està afectant el SUS, com ara la disminució del finançament públic, la creixent participació d'empreses privades i l'ús de fons de salut per a inversions financeres. S'analitza la inversió de recursos del SUS en instruments financers, il·lustrant com els interessos financers estan desviant recursos destinats a la salut pública. Es descriu la creixent dependència d'hospitals filantròpics, que depenen cada vegada més de préstecs i crèdits bancaris, fet que genera una major pressió sobre el finançament del SUS.

En el cas de França, la recerca es basa en informes i estats financers de les agències de seguretat social, estadístiques del Ministeri de Salut, informes del Tribunal de Comptes i documents de l'autoritat reguladora dels mercats financers.

En el cas de Brasil, s'utilitzen dades de diverses fonts, incloent el Ministeri de Salut, el Tresor Nacional, el Banc Central i la Hisenda Federal, així com estats financers de les secretaries de salut estatals i informes d'institucions d'auditoria.

"Public Health Systems in the Age of Financialization" ofereix una anàlisi detallada i crítica de com els interessos financers estan transformant els sistemes de salut pública a nivell global. El llibre mostra com la financialització està erosionant els principis de universalitat, equitat i accessibilitat que sustenten els sistemes de salut pública, particularment en països perifèrics com Brasil.

Cordilha conclou que és necessari un canvi de rumb per protegir els sistemes de salut pública de la lògica del mercat i garantir el dret a la salut per a tots.

La sanitat a dues velocitats

Is Two-Tier Health Care the Future?

El llibre "Is Two-Tier Health Care the Future?", editat per Colleen M. Flood i Bryan Thomas, analitza el debat sobre l'atenció mèdica de dos nivells al Canadà, centrant-se en els reptes legals i polítics que envolten la regulació del finançament privat en el sistema de salut pública del país.

El llibre explora el context històric del finançament privat en l'atenció mèdica canadenca, examina els casos judicials clau que han donat forma al debat i investiga les experiències d'altres països amb sistemes mixtos de salut pública i privada.

Context i desafiaments legals

El llibre comença proporcionant context sobre la història del finançament privat a Medicare canadenc.Destaca els debats sobre el paper de les finances privades en els primers anys de Medicare i com el govern federal va establir principis per limitar la influència de les finances privades.També s'examina la jurisprudència de la Carta canadenca de Drets i Llibertats, en particular el cas de Chaoulli v. Quebec, que va legalitzar l'assegurança privada per a determinats serveis mèdics a Quebec.

El llibre argumenta que el cas Chaoulli va ser un símptoma de la privatització rampant del sistema de Quebec, i no la causa. S'analitza el cas Cambie Surgeries v. British Columbia, que desafia la prohibició de la Colúmbia Britànica sobre l'assegurança privada per a serveis mèdics coberts públicament. Els autors suggereixen que l'actitud judicial cap al sistema de pagador únic i els seus objectius d'igualtat substantiva serà un factor crucial en el cas Cambie, com ho va ser en Chaoulli.

Experiències internacionals

El llibre presenta estudis de cas de diversos països, incloent Irlanda, Alemanya, França i Austràlia, per il·lustrar els diferents enfocaments de la regulació de la salut pública i privada.

A Irlanda, es destaca la barreja de finançament públic i privat, i els desafiaments que planteja per aconseguir una atenció mèdica universal.

A Alemanya, s'examina el sistema dual d'assegurança mèdica obligatòria i privada, i les seves implicacions per a l'equitat i l'accés.

A França, es descriu el paper de l'assegurança complementària de salut privada juntament amb el sistema públic d'assegurança mèdica.

A Austràlia, s'analitza el sistema de dos nivells, on Medicare proporciona cobertura universal, però l'assegurança privada ofereix accés a serveis addicionals i temps d'espera més curts.

Impacte de l'atenció de dos nivells

El llibre examina les possibles conseqüències de l'atenció mèdica de dos nivells en l'equitat, l'accés i la qualitat de l'atenció. S'analitza com l'existència d'un sistema privat paral·lel pot afectar els temps d'espera en el sistema públic, la disponibilitat de professionals de la salut i la qualitat general de l'atenció rebuda pels pacients de tots dos sistemes. Es discuteix el paper de la regulació per mitigar els efectes negatius potencials de l'atenció de dos nivells, incloent mesures com ara contractes amb metges per limitar la pràctica dual, control de preus i garantia de qualitat en instal·lacions privades.

El llibre conclou que el debat sobre l'atenció mèdica de dos nivells al Canadà és complex i multifacètic, i que no hi ha respostes fàcils. Els autors emfatitzen la importància de considerar acuradament les implicacions de les finances privades en l'atenció mèdica i d'aprendre de les experiències d'altres països. Subratllen la necessitat d'un debat públic informat i d'un enfocament equilibrat per a la regulació per garantir un sistema de salut sostenible i equitatiu per a tots els canadencs.

Salut pública liberal

 Within Reason: A Liberal Public Health for an Illiberal Time

"Within Reason: A Liberal Public Health for an Illiberal Time" de Sandro Galea és una crítica reflexiva i oportuna sobre la deriva il·liberal de la salut pública, especialment en el context de la pandèmia de la COVID-19. L'autor, un expert reconegut en salut pública, argumenta que aquesta tendència cap a l'autoritarisme en nom de la salut pública no només és errònia des d'un punt de vista ètic, sinó que també és ineficaç i contraproduent a llarg termini.

L'arrel del problema: cinc factors que expliquen la deriva il·liberal de la salut pública

Galea identifica cinc problemes clau que han contribuït a l'augment de l'illiberalisme en la salut pública:

Politització de la ciència: En lloc de basar-se en evidències empíriques, els experts i les institucions de salut pública sovint adopten posicions influenciades per ideologies polítiques, soscavant la credibilitat de la ciència i generant desconfiança en la població.

Oblit de les arrels liberals: La salut pública, amb les seves arrels en la Il·lustració, s'ha allunyat dels principis liberals com la llibertat individual, la raó i el debat obert. Aquest oblit ha fet que sigui més fàcil justificar mesures autoritàries en nom del bé comú.

Dificultat per avaluar els compromisos: Els professionals de la salut pública sovint tenen dificultats per a equilibrar la salut pública amb altres valors importants, com la llibertat individual, la privacitat i l'autonomia. Això pot conduir a mesures desproporcionades que no tenen en compte els seus costos socials i econòmics.

Influència dels mitjans de comunicació: Els mitjans de comunicació sovint amplifiquen les pors i presenten informació distorsionada sobre els problemes de salut pública, pressionant els responsables polítics i els experts a adoptar mesures dràstiques i il·liberals.

Priorització de la influència sobre la veritat: Alguns professionals de la salut pública, preocupats pel seu poder i influència, poden suprimir informació inconvenient o promoure polítiques que beneficien els seus interessos en detriment de la població.

El camí cap a una salut pública liberal: reafirmar els valors fonamentals

Per a contrarestar aquesta deriva il·liberal, Galea proposa una sèrie de mesures que permeten recuperar l'essència liberal de la salut pública:

Reafirmar el compromís amb els valors liberals: És fonamental tornar a posar en valor la llibertat individual, la raó, l'evidència empírica i el debat obert com a pilars de la salut pública.

Avaluar els compromisos amb rigor: Cal desenvolupar una major capacitat per a sopesar els beneficis i els costos de les diferents mesures de salut pública, tenint en compte els seus impactes en la llibertat individual i altres valors fonamentals.

Comunicar de manera efectiva: La salut pública ha de millorar la seva comunicació amb la població, presentant la informació científica de manera clara, precisa i accessible.

Prioritzar la veritat: Els professionals de la salut pública han de guiar-se per la recerca de la veritat i defensar les polítiques més efectives, encara que siguin impopulars o desafien els interessos establerts.

Temes addicionals: compassió, tecnologia i debat públic

A més dels cinc problemes principals, "Within Reason" també explora altres temes rellevants per a una salut pública més liberal:

La compassió: Galea destaca la importància de la compassió per a comprendre i abordar les desigualtats socials que deterioren la salut de la població.

La tecnologia: El llibre analitza els beneficis i els riscos de les noves tecnologies en la salut pública, com la medicina de precisió i les xarxes socials.

El debat públic: Galea defensa la necessitat d'un debat públic obert, honest i de bona fe sobre els problemes de salut pública.

"Within Reason: A Liberal Public Health for an Illiberal Time" és una obra incisiva i necessària que insta a la reflexió i a l'acció per a construir una salut pública més justa, eficaç i respectuosa amb els drets i les llibertats individuals. En un moment en què la salut pública ocupa un lloc central en la societat, el llibre de Galea és una guia indispensable per a garantir que la nostra resposta als reptes sanitaris sigui ètica i sostenible a llarg termini.

El cos humà com un ecosistema cel·lular (2)

 A ‘Wikipedia for cells’: researchers get an updated look at the Human Cell Atlas, and it’s remarkable

Cellular atlases are unlocking the mysteries of the human body

The Human Cell Atlas: towards a first draft atlas

Figure 1 | Human cellular atlases. a, The Human Cell Atlas project aims to create cellular maps of human organs and tissues throughout life, and in health and disease. Cells are isolated from tissues during different stages of development and from cell-based organ models (organoids). Cell types and states can be captured using single-cell profiling techniques, mainly transcriptomics (using RNA transcripts to examine gene expression) but also other methods such as epigenomics (examining regulation of gene expression by assessing modifications to DNA and histone proteins). Sophisticated computational analyses are used to classify cell types and integrate information from different data types. b, Cellular atlases can be used to make inferences about human biology: spatial transcriptomics enables cells of defined type to be mapped to the tissue from which they originated, so that tissue architecture can be examined; cell differentiation and maturation during developmental processes can be traced; interactions between cells of different types can be inferred; and comparisons can be made between healthy and diseased tissue.

Sang (2)

Bloody Bioethics: Why Prohibiting Plasma Compensation Harms Patients and Wrongs Doctors 

El llibre "Bloody Bioethics: Why Prohibiting Plasma Compensation Harms Patients and Wrongs Doctors", escrit per James Stacey Taylor, examina els arguments ètics que envolten la compensació financera per als donants de plasma. L'autor argumenta que prohibir aquesta compensació perjudica els pacients, perjudica els donants i, en última instància, es basa en una bioètica errònia.

Seguretat de la donació de plasma compensada

Un dels arguments principals contra la compensació als donants és la preocupació per la seguretat del subministrament de plasma. S'argumenta que els donants compensats podrien estar més motivats per ocultar informació mèdica rellevant, posant en risc la salut dels pacients que reben productes derivats del plasma. Taylor refuta aquesta afirmació, argumentant que les dades empíriques no donen suport a la idea que el plasma de donants compensats sigui menys segur. De fet, assenyala que els estàndards rigorosos de la indústria i els processos de purificació avançats garanteixen la seguretat del plasma, independentment de si el donant ha rebut compensació o no.

Consentiment informat i autonomia del donant

Taylor sosté que la prohibició de la compensació als donants en realitat interfereix amb el seu consentiment informat. Argumenta que els donants potencials tenen dret a conèixer el valor del seu plasma al mercat per poder prendre una decisió plenament informada sobre si volen donar o no. A més, l'autor desafia la noció que l'oferta de compensació equivalgui a coacció, argumentant que els donants sempre tenen la llibertat de rebutjar l'oferta.

Explotació de donants

Un altre argument contra la compensació als donants és que podria conduir a l'explotació dels donants vulnerables. Taylor analitza aquest argument, argumentant que la prohibició de la compensació pot, en realitat, contribuir a l'explotació de certs donants. Per exemple, els donants que necessiten ingressos addicionals podrien sentir-se pressionats per donar sense compensació, cosa que els situaria en una posició desfavorable. L'autor sosté que permetre la compensació, amb les salvaguardes adequades, podria ajudar a protegir els donants de l'explotació.

Cohesió social i donació altruista

Alguns defensors de la prohibició de la compensació argumenten que soscava la cohesió social en devaluar l'acte altruista de la donació. Taylor desafia aquest argument, assenyalant que no hi ha proves clares que la compensació als donants disminueixi les donacions altruistes. A més, qüestiona la idea que la cohesió social depengui de la preservació d'un ideal romàntic de donació altruista, assenyalant que la societat es beneficia enormement de la cooperació mútuament beneficiosa, fins i tot si no està impulsada purament per l'altruisme.

Autosuficiència nacional en plasma

El llibre també aborda la qüestió de l'autosuficiència nacional en plasma. Taylor argumenta que la idea que cada país ha de ser autosuficient en plasma és errònia i potencialment perjudicial. En lloc d'això, defensa un enfocament més global i basat en el mercat per a l'obtenció de plasma, que permeti als països accedir als subministraments necessaris de la manera més eficient possible.

En resum, "Bloody Bioethics" presenta un argument a favor de la compensació financera als donants de plasma. Taylor utilitza dades empíriques i arguments ètics per refutar les objeccions comunes a aquesta pràctica, i sosté que la prohibició de la compensació és perjudicial, injusta i basada en una comprensió errònia de la bioètica.

Economia de l'assegurança (3)

 Financial Economics of Insurance

Aquest llibre presenta un marc unificat per estudiar l'impacte de les friccions financeres i reguladores en totes les decisions de les asseguradores, incloent la fixació de preus d'assegurances, el disseny de contractes, la reassegurança, l'elecció de cartera i la gestió de riscos. També aplica mètodes empírics de l'organització industrial per modelar el poder de mercat i estimar models estructurals per proporcionar respostes quantitatives a preguntes.

El llibre se centra en les friccions en el costat de l'oferta dels mercats d'assegurances i adopta un enfocament empíric. Comença amb fets agregats sobre el sector assegurador i destaca l'heterogeneïtat transversal entre les asseguradores. Després desenvolupa un model que explica les proves i estima el model per quantificar la importància relativa de les diverses forces econòmiques.

El llibre està dirigit a qualsevol persona interessada en fer la seva pròpia recerca sobre assegurances, inclosos estudiants de postgrau en economia, finances i assegurances, així com investigadors i responsables polítics de bancs centrals i altres institucions polítiques que regulen les asseguradores.

Capítol 1: Proporciona una visió general del sector assegurador modern i de les seves principals fonts de risc.

Capítol 2: Descriu els productes d'assegurança que es tracten al treball empíric al llarg del llibre, com ara assegurances de vida, anualitats fixes i anualitats variables.

Capítol 3: Resumeix les fonts de dades per a la investigació sobre assegurances, inclosos els estats financers i els preus de les assegurances.

Capítol 4: Descriu les conseqüències de la regulació de les reserves legals per a la fixació de preus de les assegurances.

Capítol 5: Descriu les conseqüències de la regulació del capital basat en el risc per al mercat d'anualitats variables.

Capítol 6: Quantifica el risc potencial de l'assegurança a l'ombra, un tipus de reassegurança extracomptable que relaxa les restriccions reguladores.

Capítol 7: Resumeix fets importants sobre les carteres de bons de les asseguradores en relació amb la regulació del capital basat en el risc.

Capítol 8: Conclou amb les implicacions polítiques de la investigació presentada al llibre, incloses les recomanacions per a la divulgació financera, les proves d'estrès i la supervisió reguladora.

El llibre destaca la importància de les friccions financeres i reguladores en els mercats d'assegurances. Aquestes friccions poden afectar la fixació de preus, el disseny de contractes i el grau de completesa del mercat. Les asseguradores són institucions altament apalancades que tenen un accés relativament barat a l'apalancament a través de la seva activitat de subscripció. Això els dóna un avantatge comparatiu en la tinença d'una cartera apalancada d'actius de baixa beta i els permet obtenir un alfa positiu en equilibri.

El llibre conclou amb una discussió sobre les implicacions polítiques de la investigació presentada. Els autors argumenten que cal millorar la divulgació financera per comprendre millor el perfil de risc de les asseguradores. També suggereixen que s'han de dur a terme proves d'estrès per avaluar la resistència de les asseguradores a les crisis financeres.

Finalment, argumenten que cal una major supervisió reguladora per mitigar els riscos associats a l'assegurança a l'ombra.

Economia de l'assegurança (2)

 We've Got You Covered. Rebooting American Health Care

Aquest és un llibre escrit per Liran Einav i Amy Finkelstein que explora el sistema d'assegurança sanitària als Estats Units, destacant els seus defectes i proposant possibles solucions per a la seva reforma.

A més de l'anàlisi dels problemes actuals, els fragments suggereixen que el llibre també explora exemples històrics i internacionals per a contextualitzar i il·lustrar els seus arguments.

A continuació, es resumeixen alguns dels punts clau:

Elegibilitat per a Medicaid: El llibre explica les complexes vies d'elegibilitat per a Medicaid, que varia segons l'estat i la situació personal. S'esmenten exemples de programes específics per a malalties com la tuberculosi, el càncer de mama i de coll uterí i l'anèmia falciforme. Es criticar la naturalesa fragmentada i burocràtica del sistema d'elegibilitat per a Medicaid, il·lustrant-ho amb casos com el de Katie Beckett, una nena amb una malaltia crònica que va inspirar un canvi en la política de Medicaid.

Cobertura de Medicare: El llibre mostra la cobertura que ofereix Medicare a la gent gran i a persones amb discapacitat, destacant tant els seus avantatges com les seves limitacions. S'esmenten els elevats costos compartits que els beneficiaris de Medicare han d'afrontar i es qüestiona la conveniència d'utilitzar eines de gestió de l'atenció mèdica en el Medicare tradicional.

Bretxa de cobertura: El llibre aborda la bretxa de cobertura existent als EUA, on milions de persones no tenen assegurança mèdica. S'exploren les conseqüències d'aquesta bretxa, com ara l'augment de les fallides per deutes mèdics i la càrrega financera que suposa per als hospitals públics i sense ànim de lucre.

Costos administratius: S'argumenta que els elevats costos administratius del sistema d'atenció mèdica dels EUA contribueixen significativament al seu elevat cost total. S'esmenten exemples com la complexitat del procés d'inscripció a l'assegurança mèdica i la proliferació de paperassa burocràtica.

Reforma del sistema d'atenció mèdica: Es proposen possibles solucions per a la reforma del sistema d'atenció mèdica dels EUA. S'esmenten exemples com la implementació d'un mandat individual per a l'assegurança mèdica, la creació d'un sistema de cobertura bàsica automàtica i l'establiment d'un pressupost global per a la despesa sanitària.

A més dels temes esmentats anteriorment, hi ha a una sèrie d'exemples i casos històrics que  s'utilitzen per a il·lustrar els arguments del llibre:

La història de l'atenció mèdica als mariners: per a il·lustrar la importància d'un sistema d'atenció mèdica universal.

La crisi de salut pública de Flint, Michigan:  per a destacar les deficiències del sistema actual d'atenció mèdica dels EUA.

El cas de Ryan White, un adolescent amb SIDA: per a mostrar com les històries personals poden influir en la política d'atenció mèdica.

L'experiment d'assegurança mèdica RAND:  per a argumentar que els costos compartits no són una solució efectiva per a controlar la despesa sanitària.

En general, "We've Got You Covered: Rebooting American Health Care" és un llibre que aborda de manera crítica els problemes del sistema d'atenció mèdica dels EUA i proposa possibles solucions per a la seva reforma. El llibre combina l'anàlisi de polítiques amb exemples històrics i personals per a construir un argument convincent a favor d'un sistema d'atenció mèdica més just i equitatiu.

La salut comunitària

 Creating Community Health: Interventions for Sustainable Healthcare

El llibre "Creating Community Health: Interventions for Sustainable Healthcare", escrit per Simon Lennane argumenta que les intervencions comunitàries són un mitjà eficaç per millorar la salut de la població i crear sistemes d'atenció mèdica més sostenibles.

El llibre se centra en la idea que la salut va més enllà de l'atenció mèdica tradicional i que els sistemes d'atenció mèdica han arribat al límit de les seves capacitats per produir salut i prevenir malalties. Lennane argumenta que la salut està condicionada per la profunditat i la qualitat de la connexió social i els principis de la justícia social.

Per tant, el llibre defensa un enfocament centrat en la comunitat per a la salut, que se centra en la construcció de comunitats més hospitalàries. Aquesta idea es basa en la premissa que les comunitats riques i vibrants són essencials per a les nostres vides i proporcionen cohesió social, un bé públic amb grans beneficis per a la nostra salut.

El llibre explora com la prescripció social pot proporcionar una via directa per millorar la salut comunitària, abraçant la connexió i desafiant la desigualtat. La prescripció social es refereix a la pràctica de connectar els pacients amb fonts de suport comunitàries no mèdiques, com ara grups d'exercici, grups d'art i clubs de lectura.

A més, el llibre aborda temes com:

Els determinants socials de la salut: El llibre explora com factors com la desigualtat de riquesa, la pobresa i la discriminació afecten la salut.

El paper de la infraestructura social: El llibre destaca la importància de crear espais i estructures socials que promoguin la cohesió social i el benestar.

L'impacte de la COVID-19: El llibre examina els reptes i les oportunitats que la pandèmia ha creat per a la salut comunitària.

La salut planetària: El llibre destaca la interconnexió entre la salut humana i la salut del planeta, i la necessitat d'abordar el canvi climàtic i altres crisis ambientals.

El desenvolupament comunitari: El llibre presenta un estudi de cas de com es van utilitzar els mètodes de salut comunitària a la ciutat de Ross-on-Wye.

En resum, "Creating Community Health" ofereix una visió pràctica de com les intervencions comunitàries poden contribuir a la creació d'un futur més saludable i sostenible.

Com prenem decisions

Decisions about Decisions: Practical Reason in Ordinary Life 

El llibre "Decisions about Decisions: Practical Reason in Ordinary Life", escrit per Cass R. Sunstein explora com les persones prenen decisions sobre com prendre decisions, analitzant quan aquestes estratègies són exitoses i quan fallen. El llibre es basa en una sèrie d'assaigs previs de Sunstein, revisats i unificats per a aquesta publicació.

Un dels conceptes centrals del llibre són les "decisions de segon ordre", que són decisions sobre com prendre decisions futures. Sunstein argumenta que les persones utilitzen diverses estratègies per prendre decisions de segon ordre, com ara la delegació, els petits passos, l'elecció aleatòria i l'adopció de rutines. L'autor examina els avantatges i desavantatges de cada estratègia, tenint en compte els costos emocionals, cognitius i d'error associats a cada una.

El llibre també aborda la importància de la informació en la presa de decisions. Sunstein argumenta que, si bé la informació és essencial per prendre bones decisions, de vegades les persones prefereixen no saber, especialment quan la informació podria ser dolorosa o desagradable. L'autor explora els factors que influeixen en la decisió de buscar o evitar informació, incloent el valor instrumental, el valor afectiu i els biaixos cognitius.

A més, Sunstein examina com les creences influeixen en la presa de decisions. L'autor analitza com les persones actualitzen les seves creences quan reben nova informació i com les seves creences prèvies afecten la seva resposta a aquesta informació. Un exemple que s'analitza és el canvi climàtic, on s'observa com les persones amb creences prèvies fortes sobre el tema tendeixen a interpretar la nova informació d'una manera que confirma les seves opinions preconcebudes.

"Decisions about Decisions" també explora la qüestió de les decisions inconsistents, on les persones poden preferir l'opció A a l'opció B en una ocasió, però l'opció B a l'opció A en una altra. Sunstein argumenta que aquestes inconsistències sovint sorgeixen de la manera com s'avaluen les opcions, ja sigui de forma conjunta o separada.

El llibre conclou amb una discussió sobre el dret a no ser manipulat. Sunstein argumenta que les persones tenen dret a l'autonomia decisional i que les estratègies de manipulació, com ara les tàctiques de màrqueting enganyoses o la supressió d'informació, violen aquest dret. L'autor defensa la necessitat de protegir les persones de la manipulació, tant a nivell moral com legal.

"Decisions about Decisions" ofereix una anàlisi profunda i perspicaç sobre com les persones prenen decisions en la vida quotidiana. El llibre combina la teoria econòmica, la psicologia i la filosofia per proporcionar una comprensió més completa del procés de presa de decisions i els factors que l'influeixen.

El concepte i el model d'empresa dels nostres dies

The Corporation in the 21st Century: Why (Almost) Everything We Are Told About Business Is Wrong

 El llibre "The Corporation in the 21st Century: Why (Almost) Everything We Are Told About Business Is Wrong" escrit per John Kay i publicat per Profile Books el 2024, examina críticament la naturalesa canviant de les corporacions al segle XXI, desafiant les idees convencionals sobre com funcionen i com s'han d'organitzar. El capítol 2 explica amb detall el cas de les empreses farmacèutiques com a mostra d'aquest canvi.

Contextualitzant el llibre

En la introducció, Kay probablement estableix el context del seu argument, destacant la crisi de confiança que envolta les corporacions i la percepció pública negativa de les empreses. Aquesta introducció podria incloure exemples d'escàndols corporatius i la desconfiança generalitzada cap a les grans empreses.

Evolució històrica de les corporacions

A la segona part, l'autor probablement ofereix una perspectiva històrica de l'evolució de les empreses, traçant el seu desenvolupament des de les formes més simples fins a la complexa corporació moderna. Kay esmenta obres clàssiques sobre teoria de l'empresa i història empresarial, com "Strategy and Structure" de Chandler, "The Modern Corporation and Private Property" de Berle i Means, i "Concept of the Corporation" de Drucker. Aquestes obres probablement serveixen com a base per a la seva anàlisi històrica.

Reptes del segle XXI per a les corporacions

A partir de la tercera part, Kay probablement comença a qüestionar els models tradicionals de gestió i organització empresarial. El títol de la quarta part, "L'era de l'individualisme", suggereix una crítica a la idea que les corporacions s'han de centrar exclusivament en la maximització del benefici per als accionistes.

Canvis en les finances i l'impacte en les corporacions

A la cinquena part, "Com va acabar tot", Kay probablement analitza com els canvis en el món de les finances han influït en el funcionament de les corporacions. Aquesta part podria explorar temes com la desmaterialització de la producció (on els actius tangibles són menys importants), la innovació financera (com la creació de nous instruments financers) i la creixent importància dels mercats de capitals. Aquests canvis probablement han contribuït a la creació de la "corporació buida", on les empreses externalitzen moltes de les seves funcions i es centren en la gestió financera.

Casos d'estudi: L'auge i la caiguda d'empreses icòniques

A la sisena part, Kay probablement analitza la caiguda d'empreses icòniques com Boeing i Deutsche Bank. Aquests casos d'estudi probablement serveixen per a il·lustrar els perills de les pràctiques empresarials que prioritzen els beneficis a curt termini per sobre de la sostenibilitat a llarg termini.

El concepte de "capital com a servei"

A la setena part, Kay probablement explora el concepte de "capital com a servei". Aquesta idea suggereix que en el segle XXI, el capital ja no és un factor de producció estàtic, sinó un flux dinàmic de serveis. Aquesta part podria analitzar com la tecnologia i la globalització han facilitat l'accés al capital, però també han creat nous reptes per a les corporacions.

El futur incert de les corporacions

A la vuitena i última part, "El millor dels temps, el pitjor dels temps", Kay probablement reflexiona sobre el futur de les corporacions en un món caracteritzat per la incertesa i el canvi constant. Aquesta part podria explorar temes com la creixent importància de la innovació, la necessitat d'adaptar-se a un entorn empresarial globalitzat i la importància de construir confiança amb els stakeholders.

Crítiques als models econòmics tradicionals

Al llarg del llibre, Kay probablement critica els models econòmics tradicionals que veuen les corporacions com a simples màquines de maximització de beneficis. Argumenta que les corporacions són organitzacions socials complexes que necessiten considerar una gamma més àmplia d'objectius, incloent la creació de valor a llarg termini, la sostenibilitat i el benestar dels seus empleats i comunitats.

Alternatives per a un model corporatiu més sostenible

A més de les crítiques, Kay probablement proposa alternatives per a un model corporatiu més sostenible i responsable. Aquestes alternatives podrien incloure un enfocament més col·laboratiu en la presa de decisions, la importància de construir relacions a llarg termini amb els stakeholders i la necessitat de tenir en compte els impactes socials i ambientals de les decisions empresarials.

En general, "The Corporation in the 21st Century" és una anàlisi crítica i provocadora de la naturalesa canviant de les corporacions al segle XXI. El llibre ofereix una visió dels reptes i oportunitats que les empreses afronten en un món globalitzat i en constant canvi.