La rellevància de l'ARN

The Catalyst: RNA and the Quest to Unlock Life’s Deepest Secrets

Resumit amb IA

El llibre "The Catalyst: RNA and the Quest to Unlock Life’s Deepest Secrets" de Thomas R. Cech explora el paper central de l'ARN en la biologia i la medicina, dividint-se en dues parts: "La Recerca" i "La Cura".

Introducció: L'Era de l'ARN

El llibre comença destacant que, mentre que el segle XX va ser l'era de la física, el segle XXI ja s'està perfilant com l'era de l'ARN. L'autor, Thomas R. Cech, comparteix la seva perspectiva com a científic actiu en la investigació de l'ARN, amb l'objectiu de desmitificar aquesta molècula per al públic general.

Part I: La Recerca

• Capítol 1: El Missatger: Aquesta secció probablement narra el descobriment de l'ARN missatger (ARNm) i el seu paper en la síntesi de proteïnes. S'utilitza una analogia lingüística, comparant l'ADN amb un "llibre de la vida" escrit amb quatre lletres (A, G, C, T) i l'ARNm com una secció de text copiada d'un llibre electrònic, transferint la informació genètica a les ribosomes per a la producció de proteïnes. També es podria explicar el codi genètic i el paper dels codons.
• Capítol 2: L'Empalmament de la Vida: Aquest capítol se centra en el descobriment de l'empalmament de l'ARN (splicing), un procés pel qual les molècules d'ARN precursors es modifiquen per eliminar seqüències no codificants (introns) i unir seqüències codificants (exons). Aquest procés augmenta la diversitat de proteïnes que es poden produir a partir d'un sol gen. Es menciona l'ús de fàrmacs antisentit com el nusinersen per corregir defectes d'empalmament en malalties com l'atròfia muscular espinal.
• Capítol 3: Anant Sol: Aquesta secció tracta del descobriment de les ribozimes, molècules d'ARN amb activitat catalítica, que van desafiar la idea que tots els enzims eren proteïnes. Es destaca el descobriment de la ribonucleasa P (RNasa P) per Sidney Altman i l'intró autoempalmable del rRNA de Tetrahymena per Thomas Cech.
• Capítol 4: La Forma d'un Canviaformes: Aquest capítol explora l'estructura tridimensional de les molècules d'ARN i com aquesta forma es relaciona amb la seva funció. Es discuteix el treball de Robert Holley en la seqüenciació del tRNA i els models estructurals de François Michel per a les ribozimes. Es fa referència a l'analogia de l'ARN com a "espagueti" per il·lustrar la seva estructura. També es menciona el projecte eteRNA com un esforç col·laboratiu per resoldre el problema del plegament de l'ARN.
• Capítol 5: La Nau Mare: Aquesta secció se centra en el ribosoma, la complexa maquinària cel·lular responsable de la síntesi de proteïnes, que està composta per ARN ribosòmic (rRNA) i proteïnes. Es detalla el treball de Harry Noller en la determinació de l'estructura del rRNA i les estructures tridimensionals del ribosoma resoltes per Tom Steitz i Venki Ramakrishnan. També es menciona com els antibiòtics poden interrompre la síntesi de proteïnes bacterianes unint-se a llocs específics del ribosoma.
• Capítol 6: Orígens: Aquest capítol explora el possible paper de l'ARN en l'origen de la vida, la hipòtesi del "món de l'ARN". La capacitat catalítica de l'ARN i la seva habilitat per emmagatzemar informació genètica el converteixen en un candidat per a la primera molècula de la vida . També es podria mencionar el descobriment dels telòmers i la telomerasa en l'organisme unicel·lular Tetrahymena.

Part II: La Cura

• Capítol 7: És la Font de la Joventut una Trampa Mortal?: Aquesta secció probablement discuteix el paper dels telòmers i la telomerasa en l'envelliment i el càncer. L'activitat de la telomerasa, que manté la longitud dels telòmers als cromosomes, està relacionada tant amb la immortalitat cel·lular com amb el creixement cancerós. Es menciona la implicació de mutacions en el gen TERT en el càncer.
• Capítol 8: Mentre el Cuc es Mou: Aquest capítol tracta de la interferència d'ARN (RNAi) i el seu potencial terapèutic, descobert inicialment en el nematode C. elegans. El descobriment que l'ARN de doble cadena pot silenciar gens específics va obrir una nova àrea per al desenvolupament de fàrmacs basats en ARN petit interferent (siRNA).
• Capítol 9: Paràsits Precisos, Còpies Descuidats: Aquesta secció es centra en els virus d'ARN i com els seus genomes d'ARN funcionen i evolucionen. Es discuteix la utilització de vacunes d'ARNm per combatre malalties víriques com la COVID-19. També es menciona el paper dels lípids en el lliurament d'ARNm a les cèl·lules.
• Capítol 10: ARN versus ARN: Aquest capítol probablement continua explorant l'ARN com a agent terapèutic, amb un focus en les vacunes d'ARNm i el seu desenvolupament. Es podria destacar la feina de Katalin Karikó i Drew Weissman en la superació de la immunogenicitat de l'ARNm .
• Capítol 11: Corrent amb Tisores: Aquesta secció tracta del sistema CRISPR-Cas i la seva revolucionària aplicació en l'edició genòmica. Es descriu com aquest sistema immunitari bacterià basat en ARN s'ha adaptat per a l'edició de seqüències d'ADN específiques, amb implicacions profundes per a la investigació i la teràpia de malalties genètiques, així com en altres camps.

Epíleg: El Futur de l'ARN

La conclusió probablement discuteix les direccions futures de la investigació de l'ARN i les seves potencials aplicacions emergents en diversos camps. Això podria incloure l'estudi dels ARN no codificants, els aptàmers i el continu descobriment de noves funcions de l'ARN.

En resum, "The Catalyst" ofereix una visió detallada i accessible de la història, la funció i el futur de l'ARN, des dels seus descobriments fonamentals fins a les seves prometedores aplicacions en la medicina i la biotecnologia.

El lliure mercat de medicaments és un miratge

 The Myth of the Free Market for Pharmaceuticals

L'article d'en Conti, Frank i Cutler em va passar per alt, va sortir fa un any a NEJM. Com que val la pena, el repasso avui. Va sobre una qüestió que comparteixo plenament i és prou coneguda. El títol ho diu tot, el lliure mercat de medicaments és un mite. Jo fa temps que també ho vaig dir en aquest blog, i els que em seguiu ja ho sabeu.

El missatge és clar i queda resumit en aquest quadre, per guardar.

Veient les diferències entre un mercat lliure i el mercat farmacèutic apareix immediatament la pregunta, perquè es vol insistir en la ficció que ens trobem en un mercat? Doncs perquè això pretén alimentar les expectatives d'algú que en treu profit d'aquest marc mental i el voldria traslladar a Europa.

De fet ja ho van aconseguir, quan la Unió Europea va situar la regulació dels medicaments com a política industrial i de competència, per tant com a mercat competitiu, fora de les polítiques de salut. I a l'OCDE ho han intentat i se n'han sortit en determinades qüestions, però no totes. I si algú encara té dubtes de si és un mercat lliure cal que recordi què va passar amb les vacunes de la COVID-19, qui les va comprar, i a quin preu. 

Resumeixo l'article amb IA, cal que tingueu en compte que es basa en els USA:

L'article "El mite del lliure mercat per als productes farmacèutics" argumenta que el mercat farmacèutic modern dels Estats Units no compleix les característiques d'un mercat lliure. Segons els principis econòmics, en un mercat lliure, els consumidors estarien completament informats i prendrien decisions basades en els beneficis i costos discernibles dels productes, els venedors podrien entrar lliurement als mercats i produir productes similars o idèntics, i els preus serien competitius i no modificats per la intervenció governamental.

L'article detalla com el mercat farmacèutic dels EUA s'allunya d'aquest ideal en diversos aspectes:

• Comportament del consumidor: Els pacients no estan completament informats i depenen dels metges per a les recomanacions de medicaments i de les asseguradores per determinar l'accés. Tot i que els metges tenen coneixements sobre les propietats clíniques dels medicaments, sovint desconeixen els seus costos i rarament avaluen el seu valor econòmic per als pacients en el moment de la prescripció. A diferència de les polítiques de la majoria dels països, els EUA permeten la publicitat de medicaments sense necessitat de discutir-ne el preu, i sovint aquesta publicitat és enganyosa. A més, la majoria dels consumidors estan assegurats, cosa que els fa menys sensibles als preus, i els metges, gestors de beneficis de farmàcia i plans de salut poden beneficiar-se de l'ús de medicaments més cars.
• Comportament del productor: El govern atorga patents a les empreses, establint un període de monopoli per a un medicament durant el qual no es poden vendre versions alternatives. Encara que les patents d'ingredients actius duren 20 anys, les empreses solen obtenir drets d'exclusivitat addicionals, cosa que potencialment estén els monopolis fins a 35 anys. A més, cap medicament es pot vendre sense complir els estàndards de qualitat de fabricació, seguretat i eficàcia, i sense acreditar aquestes característiques a la seva etiqueta, cosa que restringeix la competència.
• Preus: Les empreses que venen medicaments de marca tenen poder de fixació de preus de monopoli gràcies a les patents i als drets d'exclusivitat concedits pel govern. Les polítiques governamentals subvencionen els costos del descobriment i desenvolupament de nous medicaments. A més, les polítiques governamentals exigeixen que les empreses que venen medicaments proporcionin descomptes i rebaixes a compradors seleccionats o es retirin de la cobertura d'assegurances públiques. El resultat net d'aquestes desviacions de l'ideal de lliure mercat és que els preus són alts, cosa que compromet l'accessibilitat. Els Estats Units són el mercat més gran de medicaments i paguen els preus més alts del món. Algunes empreses augmenten considerablement els preus durant anys després del llançament. Per tant, els Estats Units afavoreixen els productors per sobre dels consumidors, permetent que la indústria s'apropiï més del que li pertoca del valor econòmic dels medicaments.

L'article també destaca les polítiques que s'han implementat per promoure l'accessibilitat:

• Medicaments genèrics i biosimilars: La política ha promogut l'accessibilitat accelerant la disponibilitat de medicaments genèrics de la mateixa qualitat, seguretat i eficàcia que els medicaments de marca i produïts per empreses competitives. La Llei de Competència de Preus de Medicaments i Restauració del Termini de Patents de 1984 va modificar les regulacions sobre patents i exclusivitat per facilitar la venda de medicaments genèrics, tot assegurant que els medicaments de marca tinguessin temps suficient per recuperar la seva inversió. Això ha resultat en un mercat de genèrics robust. El 2010, la Llei de Competència de Preus de Productes Biològics i Innovació va establir una via abreujada per a l'aprovació de biosimilar per fomentar la competència en el sector dels biològics.
• Expansió de la cobertura d'assegurances: La política també ha ampliat la cobertura d'assegurances per reduir els costos dels consumidors. La Llei de Modernització de Medicare del 2003 va establir la cobertura de Medicare per als medicaments dispensats per les farmàcies. La Llei d'Atenció Assequible (ACA) del 2010 va ampliar l'accés a l'assegurança a milions de pacients que abans no en tenien. Ambdues polítiques van reduir els costos de butxaca entre les persones acabades d'assegurar, i els beneficis de la indústria van créixer gràcies a l'augment de les vendes de medicaments.
• Suport governamental a la investigació i el desenvolupament: Tot i que les empreses privades introdueixen nous medicaments al mercat, el govern contribueix a la seva creació donant suport a la ciència bàsica subjacent i proporcionant subvencions i formació a investigadors que poden acabar treballant a la indústria. La ciència del descobriment i desenvolupament de fàrmacs s'ha tornat més complexa, arriscada i costosa, i s'està duent a terme més investigació i desenvolupament gràcies a aquest suport governamental. La Llei de Medicaments Orfes del 1993 va proporcionar incentius financers per atraure l'interès de la indústria en medicaments per a malalties rares, inclosos períodes d'exclusivitat ampliats i crèdits fiscals de fins al 50% per a les despeses d'investigació i desenvolupament. Més del 50% dels nous medicaments ara s'aproven amb indicacions per a malalties orfes. El Projecte del Genoma Humà, la iniciativa Cancer Moonshot i la Llei de Cures subvencionen els costos de les empreses privades, contribuint al desenvolupament de la medicina de precisió.

L'article se centra especialment en la Llei de Reducció de la Inflació (IRA) com la política més recent destinada a millorar l'accessibilitat dels medicaments per a Medicare, els seus beneficiaris i els contribuents. Els canvis de política anteriors no havien aconseguit reduir els preus generals dels medicaments, només la porció que paguen els consumidors. Medicare paga preus molt més alts pels medicaments de marca que els plans estatals de Medicaid, altres compradors governamentals i els pagadors públics internacionals. Els preus elevats de Medicare causen problemes d'accessibilitat per als beneficiaris que requereixen tractament i per als contribuents. A diferència de les asseguradores comercials nord-americanes i els pagadors d'altres països, Medicare paga els medicaments fins i tot quan les proves suggereixen que tenen un benefici limitat o poden no ser rendibles.

La IRA aborda algunes d'aquestes preocupacions. Potser el més controvertit és que dona a Medicare autoritat per negociar els preus d'alguns medicaments de marca cars. Les negociacions amb les empreses participants per al primer grup de medicaments van començar el 2023, i els preus negociats entraran en vigor el 2026. Els 10 primers medicaments elegibles per a la negociació són utilitzats per uns 9 milions de beneficiaris per a afeccions com ara coàguls de sang, diabetis, malalties cardiovasculars, insuficiència cardíaca i malalties autoimmunes, i van representar 50.500 milions de dòlars en despeses de la Part D entre juny de 2022 i maig de 2023. També van representar 3.400 milions de dòlars en despeses de butxaca per als beneficiaris el 2022. Medicare seleccionarà per a la negociació medicaments addicionals coberts per la Part D per al 2027, fins a 15 medicaments coberts per la Part D o B per al 2028, i fins a 20 medicaments coberts per la Part D o B cada any a partir de llavors.

La negociació té com a objectiu retornar part del poder de negociació als contribuents perquè Medicare pagui per determinats medicaments amb períodes d'exclusivitat de mercat prolongats preus més propers als que es podrien pagar en un mercat que funcionés millor. Les reduccions previstes són del 30 al 70% dels preus actuals. Els mètodes de negociació de la IRA són similars als utilitzats per l'Administració de Veterans, el Departament de Defensa, les agències estatals de Medicaid i altres països per obtenir preus assequibles dels medicaments. En dirigir-se a medicaments de marca de llarga durada que representen una despesa elevada, la IRA pretén obtenir efectes similars als de les polítiques que promouen l'estalvi de costos mitjançant la competència de medicaments genèrics o biosimilars. Els medicaments inicials seleccionats per a la negociació van obtenir ingressos acumulats després del llançament que van superar amb escreix els seus costos de desenvolupament.

Algunes empreses ja han evitat la negociació permetent que es produeixi la competència de genèrics i biosimilars. La IRA també limita els augments de preus dels medicaments de marca a la taxa d'increment de l'índex de preus al consum, imposant a Medicare una restricció que ja opera en els plans estatals de Medicaid i alguns altres països.

La IRA deixa àmplies oportunitats per a la rendibilitat de les empreses, mantenint els incentius per invertir en nous medicaments. No restringeix els preus de llançament i limita la negociació a medicaments sense competidors significatius. També limita els costos de butxaca per als productes de preu elevat, inclosos els medicaments per a la diabetis i les malalties cardiovasculars, cosa que impulsarà les seves vendes; i elimina els costos de butxaca per a les vacunes per a adults. Eximeix de la negociació els medicaments que només estan aprovats per tractar malalties rares. I duplica el crèdit fiscal per a la investigació i el desenvolupament per a les petites empreses farmacèutiques i n'amplia les condicions d'ús.

L'efecte net esperat d'aquestes reformes és una desacceleració de la despesa en medicaments per part de Medicare i els seus beneficiaris, sense efectes substancials en els ingressos de les empreses ni en els incentius per a la innovació. Les asseguradores comercials i els empresaris també poden beneficiar-se incorporant els preus negociats dels medicaments a les seves polítiques.

L'article conclou que el mercat farmacèutic nord-americà sempre ha estat una construcció del govern, no un mercat lliure. La política governamental té com a objectiu establir regles que promoguin l'accés ampliat i una millor assequibilitat, alhora que donen suport al desenvolupament de nous medicaments que millorin la salut dels pacients i de la població. La IRA és la darrera política que intenta equilibrar aquests objectius i no serà la darrera.

PS. Per cert, som a 25 de març i encara no s'ha publicat l'informe d'execució pressupostària de tancament del 2024!!! I no passa res...

Gauri Gill

Redefinint l'obesitat

 Redefining obesity: advancing care for better lives

Definition and diagnostic criteria of clinical obesity

El concepte d'obesitat ha estat objecte de controvèrsia tant en la seva definició com en la seva mesura. I per tant, quan significa un risc per a la salut i quan és una malaltia. Ara hi ha un nou informe que ajuda a situar les coses. Destaco un missatge:

Per començar, les dades epidemiològiques actuals sobre la prevalença de l'obesitat, que es basen únicament en l'IMC, s'han d'actualitzar amb noves mesures per reflectir l'obesitat real

Convé doncs refer les estadístiques quan més aviat millor. Altrament seguirem a les palpentes.

I aquí ve resumit l'editorial amb IA:

Aquest article editorial de The Lancet Diabetes & Endocrinology presenta la nova definició i el marc de diagnòstic de l'obesitat clínica publicats per la Comissió el 14 de gener de 2025. La Comissió busca canviar la manera com es pensa sobre l'obesitat, identificant quan és un factor de risc (obesitat preclínica) i quan representa una malaltia per si mateixa (obesitat clínica).

La Comissió, liderada pel Professor Francesco Rubino del Kings College London, va sorgir del reconeixement que, malgrat que l'obesitat afecta gairebé una vuitena part de la població mundial, no s'ha arribat a un consens global sobre la seva classificació i definició. L'article destaca que les persones amb obesitat tenen perfils de salut i necessitats diferents, però sovint es tracten com una única entitat definida per un sol paràmetre (l'IMC) o no es discuteixen en absolut. Les converses inicials entre els editors de la revista i Francesco Rubino fa 5 anys van portar a la formació d'aquesta comissió, un esforç de col·laboració que va incloure 56 experts de països d'ingressos alts, mitjans i baixos, representant una àmplia gamma d'expertesa. Aquesta col·laboració va implicar reunions regulars per compartir opinions i experiències per fer avançar la Comissió. La Comissió va ser anunciada formalment el març de 2022 i, en el moment de la publicació, ha estat avalada per més de 75 organitzacions mèdiques internacionals interessades en l'obesitat i l'atenció de les persones afectades.

La nova definició, basada en l'evidència, distingeix entre "obesitat clínica", una malaltia crònica i sistèmica causada directament per un excés d'adipositat, i "obesitat preclínica", una condició d'excés d'adipositat sense disfunció orgànica actual ni limitacions en les activitats diàries, però amb un major risc de salut futur. Donades les limitacions de l'IMC, la Comissió utilitza altres mesures de la mida corporal (circumferència de la cintura, relació cintura-maluc o relació cintura-altura), a més de l'IMC, per definir l'estat d'obesitat.

L'article subratlla que l'accés equitatiu a l'atenció continua sent un problema global important, per la qual cosa era vital que els canvis proposats per la Comissió poguessin utilitzar-se i aplicar-se en diversos entorns i ubicacions. L'IMC segueix sent la referència per la seva facilitat d'ús sense necessitat de recursos costosos, i per tant, les noves mesures de la mida corporal haurien de ser igualment fàcils de dur a terme. No obstant això, la necessitat d'una avaluació mèdica més profunda de l'obesitat podria augmentar la càrrega de treball i les pressions de temps sobre els professionals de la salut i, amb això, els costos. Malgrat això, continuar amb el marc de diagnòstic actualment imprecís podria generar una càrrega i uns costos encara majors, tant per als sistemes de salut com per a les persones amb obesitat.

La implementació d'aquest nou marc de diagnòstic hauria d'obrir les portes a una gestió més accessible i eficaç de l'obesitat. Les polítiques existents per a l'accés a l'atenció (és a dir, cirurgia o medicació) són inadequades i s'haurien d'actualitzar per a una priorització rendible de les persones que més necessiten aquestes intervencions. Per a aquelles persones classificades amb obesitat preclínica, la mitigació del risc serà una prioritat clau. Les persones amb menys risc podrien gestionar-se principalment mitjançant canvis en l'estil de vida; no obstant això, cal més treball per identificar aquelles amb un risc augmentat que podrien requerir una intervenció mèdica.

L'article planteja com aquest replantejament de l'obesitat canvia el que sabem sobre la seva epidemiologia. Per començar, les dades epidemiològiques actuals sobre la prevalença de l'obesitat, que es basen únicament en l'IMC, s'han d'actualitzar per reflectir l'obesitat real. S'estan realitzant auditories preliminars de les bases de dades disponibles i suggereixen que un nombre substancial de persones amb obesitat no compleixen els criteris per a l'obesitat clínica. No obstant això, aquestes anàlisis estan limitades per l'ús de dades històriques i incompletes. Per tant, les bases de dades han d'incloure una imatge més completa de l'estat de salut individual. A més, hi ha un àmbit substancial per a l'estratificació de l'obesitat clínica en diferents subtipus, potencialment basats en la seva presentació clínica o fisiopatologia, cosa que hauria de permetre una millor gestió i comprensió.

En conclusió, l'article destaca que l'adopció d'un enfocament nou i més precís per a la identificació de l'obesitat i el canvi de les percepcions socials requeriran temps i esforç, però l'objectiu principal d'aquestes propostes és millorar la vida de les persones amb obesitat. Es presenta com una oportunitat per transformar l'atenció de l'obesitat, passant d'un sistema en què les persones es veuen sota una única etiqueta a un sistema que reconeix la salut i les necessitats úniques de cada persona.

Pictet Photography awards

Els nous medicaments

2024 FDA approvals 

La FDA ha aprovat 50 nous medicaments el 2024. Destaca per sobre de totes les categories, oncologia.

L'evolució en aprovació anual de nous medicaments dels darrers 30 anys ha estat aquesta :

Llistat de nous medicaments (als USA):

Els medicaments que venen:

Polítiques i estratègies per al càncer

Malignant: How Bad Policy and Bad Evidence Harm People with Cancer 

Les estratègies per afrontar el càncer són objecte de controvèrsia i el llibre de Vinayak Prasad ho explica amb deteniment. Va el llibre resumit amb IA.

El llibre "Malignant: How Bad Policy and Bad Evidence Harm People with Cancer" de Vinayak K. Prasad critica les polítiques actuals sobre el càncer, els estàndards d'evidència i la regulació de medicaments, argumentant que aquests incentiven la recerca de teràpies marginals o no provades a preus elevats i insostenibles. El llibre se centra en com les accions humanes, incloses les polítiques, els estàndards d'evidència i la regulació de fàrmacs, influeixen en el progrés contra el càncer.

Una part important del llibre es dedica a l'anàlisi de les proves mèdiques i els assajos clínics en oncologia. Prasad examina els dissenys d'estudi comuns, com els estudis observacionals i els assajos controlats aleatoritzats (ECA), i destaca les característiques úniques dels assajos en medicina oncològica. El llibre posa en relleu les limitacions dels estudis controlats històricament i la importància de la randomització per avaluar l'eficàcia dels tractaments.

El llibre també explora les forces socials, polítiques i culturals que afecten la medicina del càncer, com la prevalença del hype i els conflictes d'interès financers. Prasad analitza com el hype pot distorsionar la percepció de l'eficàcia dels medicaments, fins i tot quan no mostren un benefici de supervivència global. Es discuteix el concepte de "spin" com una manera de desviar l'atenció dels resultats negatius dels assajos.

Un altre tema clau és l'examen dels objectius finals substituts utilitzats en els assajos de càncer i la seva correlació amb la supervivència global. El llibre adverteix contra la confiança excessiva en les taxes de resposta com a objectiu final primari, ja que una alta taxa de resposta no sempre es tradueix en una millora de la supervivència.

El llibre també aborda la oncologia de precisió, definint-la com la prescripció de fàrmacs basada en proves genètiques i moleculars. Tot i això, qüestiona la seva capacitat per "salvar-nos", assenyalant les baixes taxes de resposta observades en alguns estudis.

A la part IV del llibre, es proposen solucions per millorar el desenvolupament i l'aprovació de fàrmacs contra el càncer. Prasad suggereix la necessitat d'una agenda d'assajos clínics i d'aprovació de fàrmacs establerta per experts sense conflictes d'interès. També es discuteix la realització d'assajos aleatoritzats per a malalties rares.

Finalment, el llibre ofereix consells per a les persones amb càncer, emfatitzant la importància de comprendre la seva situació específica, fer preguntes informades sobre el tractament i mantenir-se al dia amb la literatura. També ofereix orientació per a estudiants, residents i fellows sobre com avaluar críticament la informació oncològica i convertir-se en aprenents continus.

En conclusió, "Malignant" és una crítica del sistema actual de desenvolupament i regulació de fàrmacs contra el càncer, destacant els problemes amb l'evidència, les polítiques i les influències socials i financeres. El llibre proposa diverses solucions per millorar el sistema i oferir una millor atenció a les persones amb càncer.

Ars longa, vita brevis

 Breve elogio de la brevedad

M'agrada el missatge d'aquest llibre, cal reconèixer els mèrits de ser breu. L'audiència s'ho mereix.

Resum del llibre amb IA

Aquest llibre, "Breve elogio de la brevedad", és un assaig que explora el valor i la importància de la brevetat en diversos aspectes de la vida i la comunicació. L'autor defensa la brevetat no com una limitació, sinó com una qualitat que pot millorar la claredat, la concisió i l'impacte del pensament i l'expressió. A més, l'assaig reivindica el pensament breu, sovint menystingut, com una eina poderosa per a la comprensió i la difusió d'idees.

Aquí hi ha un resum dels punts clau que es tracten al llibre:

• Elogi de la brevetat: El llibre comença amb una introducció que defineix l'elogi com un reconeixement de les qualitats i els mèrits. L'autor presenta la brevetat com una virtut, reivindicant la seva capacitat per a la concentració, la síntesi i la sobrietat.
• Pensar i parlar breument: El llibre examina la tensió entre la disponibilitat d'informació i la limitació del temps, suggerint que la brevetat pot ser una alternativa per a la síntesi i la claredat. També aborda com la tecnologia ha afectat la nostra capacitat de concentració, promovent una reflexió sobre la necessitat de cultivar la brevetat com una forma de resistència a aquesta voràgine.
• Brevetat, duració i intensitat: L'assaig explora la idea que la brevetat no és sinònim de rapidesa o superficialitat, sinó que pot ser intensa, perdurable i memorable. La brevetat pot ser fruit d'una decisió deliberada per ser precís i concís, permetent una comprensió més profunda.
• Brevetat i concisió: S'estableix la distinció entre brevetat i simplicitat, destacant que la brevetat no implica necessàriament simplicitat, ja que pot expressar idees complexes. També s'explora la idea de que la brevetat és essencial per a l'efectivitat literària, especialment en l'era de la informació, on l'atenció del lector és volàtil.
• Aforismes i cites: El llibre ressalta la importància dels aforismes com a forma breu que condensa coneixement profund, comparant-los amb l'equipatge de mà de la literatura. També es discuteix com les cites, sentències, lemes i consignes han influït en la història i la cultura, mostrant el poder de les idees concises per a la comunicació i la mobilització social.
• Antífones, salms, mandaments i versicles: El llibre examina com la brevetat ha estat una constant en la religió, utilitzant exemples com els mandaments, els mantres o les oracions, destacant la seva funció pedagògica i mnemotècnica. S'explora com la brevetat facilita la repetició i l'aprenentatge, contribuint a l'acostament espiritual.
• Microrrelats i haikus: L'assaig explora el gènere dels microrrelats i haikus, destacant la seva capacitat per condensar significat en poques paraules. Aquests gèneres es presenten com una forma d'expressió breu però potent que pot activar la imaginació i la reflexió profunda.
• Brevetat en temps de ChatGPT: El llibre analitza com la intel·ligència artificial generativa ha portat a la necessitat de prompts breus i concisos, revelant un canvi en l'ús i el consum del temps. També explora com la brevetat es relaciona amb l'encriptació i la codificació.
• Abreviacions i emojis: S'examina l'ús d'abreviacions, emojis i altres formes de comunicació breu a les xarxes socials i la missatgeria instantània, destacant com la brevetat esdevé un nou codi.
• Palabrarmas i Epitafis: El llibre presenta el concepte de "palabrarmas", destacant el poder del llenguatge per influir en la realitat i com la brevetat juga un paper clau en la seva efectivitat. També s'analitzen els epitafis com un gènere breu que, tot i estar associat amb la mort, vol ser etern i parla de la vida.
• Brevetat i estil periodístic: L'assaig subratlla la importància de la brevetat en l'estil periodístic, destacant que la brevetat es basa sovint en l'explotació dels silencis.
• Brevetat com a principi i pràctica: El llibre conclou que la brevetat ha de ser un principi i una pràctica, una forma d'escollir l'essencial, deixant de banda el superflu, i que l'art de la brevetat és l'art de viure plenament.

En resum, "Breve elogio de la brevedad" és una defensa eloqüent de la brevetat com una qualitat essencial per a la comunicació i el pensament, explorant la seva presència en diverses formes d'expressió i la seva rellevància en el món actual.

Històries del NHS

The NHS in England at 75: priorities for the future

Resumit amb IA

El document "The NHS in England at 75: priorities for the future" és un informe de l'NHS Assembly que reflexiona sobre la història del Servei Nacional de Salut (NHS) a Anglaterra en el seu 75è aniversari, la seva situació actual i les prioritats per al futur. L'informe es basa en la retroalimentació de milers de persones a través del procés de participació NHS@75, així com en l'experiència dels membres de l'Assemblea.

Resum

L'informe destaca que el 75è aniversari del NHS és un moment per revisar el passat, avaluar el present i planificar el futur per satisfer les necessitats canviants. Tot i que no és una prescripció política detallada, l'informe identifica allò més valuós del NHS, allò que més necessita canviar i què es requereix per continuar complint la seva missió fonamental en un nou context.

1. D'on venim?

El NHS va néixer de l'esperança, fundat sobre el principi de proporcionar assistència universal basada en la necessitat i no en la capacitat de pagar. Aquest principi continua tenint una gran ressonància, amb 19 de cada 20 persones que volen que el NHS segueixi sent gratuït en el punt d'atenció. Els participants en NHS@75 van destacar aquests principis i valors com el més important a celebrar i conservar.

L'informe subratlla com el NHS s'ha adaptat per satisfer les necessitats canviants, amb millores significatives en el tractament d'atacs de cor i càncer, així com en la provisió de salut mental. També ha estat al capdavant d'innovacions com els reemplaçaments de maluc, el primer nadó proveta i nous tractaments de teràpia gènica per a la leucèmia infantil. Més de la meitat dels participants en NHS@75 van celebrar aquestes millores.

Al cor d'aquesta història hi ha la força laboral del NHS, amb 1,3 milions de personal de més de 200 nacionalitats, juntament amb uns cinc milions de cuidadors no remunerats. La resposta a la pandèmia de COVID-19 és un exemple recent de la seva diversitat, resiliència i adaptabilitat.

El fet de ser un únic NHS nacional ha facilitat el desenvolupament i la implementació de nous tractaments i tecnologies, i ha contribuït a l'eficiència del sistema.

L'informe també recorda que la salut de la nació depèn de factors més amplis que el NHS, com l'educació, l'habitatge, l'ocupació i la pobresa, i la importància d'abordar les desigualtats en els determinants socials de la salut.

2. On som ara? Quin és el nostre nou context?

Avui dia, hi ha un immens orgull en el desenvolupament continu dels serveis del NHS, com la creació recent de 9.000 llits de sala virtual per proporcionar atenció a casa. El NHS té fortaleses perdurables com la pràctica general universal, els seus vincles amb la ciència i la recerca, i el seu sistema d'educació i formació. Recentment, s'ha fet un gran esforç per integrar l'atenció proporcionada per metges de capçalera, hospitals i serveis comunitaris a través de la creació de Sistemes d'Atenció Integrada (ICS).

Malgrat els esforços del personal de primera línia, el NHS no sempre proporciona un accés oportú a consells, diagnòstics i tractament. Les llistes d'espera estan en el seu màxim històric i la satisfacció pública és la més baixa des de finals dels anys noranta. El NHS i l'atenció social s'enfronten a desafiaments significatius derivats de l'augment de la demanda, la capacitat limitada i la necessitat de recuperació de la COVID-19. Aquests reptes tenen causes profundes, com la complexitat dels processos, les vacants de personal, el creixement insuficient de la capacitat i les desigualtats en l'accés i els resultats de salut. La infraestructura física i digital del NHS necessita inversió i renovació.

El NHS@75 va destacar sis àrees importants on el NHS necessita millorar o s'enfronta a reptes importants:

• Accés i comunicacions: Dificultat per accedir a l'atenció, llargues llistes d'espera i comunicacions confuses.
• Suport a la força laboral del NHS: Pressió laboral intensa, falta de temps per recuperar-se, preocupacions per l'esgotament i la necessitat de millorar les condicions laborals.
• Augment de les malalties cròniques, la multimorbiditat i la fragilitat: Població envellida amb necessitats més complexes.
• Desigualtats en l'accés, l'experiència i els resultats: Disparitats significatives en salut entre diferents grups de població.
• Inversió de capital: Edificis i equips obsolets, i necessitat d'actualització de la infraestructura digital.
• Determinants més amplis de la salut i el benestar: Necessitat d'un enfocament més coordinat per abordar factors com la renda, l'habitatge i l'ocupació.

Malgrat aquests reptes, el NHS té fortaleses i oportunitats, com la pràctica general universal, l'anàlisi de cost-efectivitat del NICE, el sistema d'educació i formació de classe mundial i la seva base de dades única d'interaccions amb els pacients. La pandèmia de COVID-19 va demostrar la capacitat del NHS per aconseguir un canvi profund i transformador quan és necessari.

3. Cap a on va el NHS? Modelant el futur de l'assistència sanitària

El NHS necessita fer nous canvis en la manera com es presta l'atenció per abordar l'acceleració de les malalties cròniques i la fragilitat. Hi ha un consens creixent sobre la necessitat de tres grans canvis:

• Prevenció de la mala salut: Augmentar la inversió en mesures preventives basades en l'evidència per a malalties com les cardiovasculars i l'obesitat, i treballar amb altres per arribar a aquells amb més risc. Això inclou un paper actiu del NHS en la defensa d'accions efectives per abordar els determinants més amplis de la salut.
• Personalització i participació: Garantir que les persones tinguin control en la planificació de la seva pròpia atenció, amb una continuïtat en la relació amb els equips clínics i un marc de responsabilitat del NHS que doni més prioritat a l'experiència i la veu dels pacients. Això implica un compromís amb el principi de "res sobre mi sense mi".
• Atenció coordinada, més a prop de casa: Accelerar els plans per enfortir la pràctica general, l'atenció primària i els serveis comunitaris a cada barri. Universalitzar una millor atenció per a aquells amb necessitats complexes i fragilitat basada en equips comunitaris i serveis d'hospital a casa. Això requereix trencar les divisions històriques entre diferents parts del sistema sanitari i una millor integració amb els serveis del govern local, especialment l'atenció social.

4. Creant les condicions per al canvi

La història del NHS demostra que els grans canvis només es produeixen quan es donen simultàniament una sèrie de factors habilitadors. L'informe identifica set habilitadors crucials:

• Suport a aquells que proporcionen atenció: Resoldre les disputes salarials, valorar i donar suport al personal, abordar les desigualtats laborals i implementar el NHS People Promise. També implica donar suport als cuidadors no remunerats i augmentar el voluntariat.
• Construcció de col·laboracions: Enfortir les col·laboracions a través dels ICS, amb les autoritats locals, el sector VCSE (voluntari, comunitari i empresa social) i els pacients i cuidadors.
• Aprofitament del poder del digital i les dades: Crear un registre electrònic de pacient completament connectat, ampliar l'ús de l'aplicació NHS i invertir en sistemes d'informació.
• Inversió en infraestructura: Desenvolupar un pla d'infraestructura a llarg termini per modernitzar edificis i equips, especialment en atenció primària i comunitats, i per aprofitar el potencial digital.
• Maximització del valor de l'atenció i el tractament: Reduir el malbaratament, abordar la variació injustificada en l'atenció i involucrar els pacients en les decisions de tractament.
• Lideratge i aprenentatge: Promoure una cultura d'aprenentatge i millora contínua a tots els nivells del NHS.
• Una nova relació entre el NHS i el públic: Veure les persones i les comunitats com a actius i fomentar la responsabilitat compartida en la millora de la salut i l'atenció. Això podria incloure un "pacte" amb el públic que estableixi què poden esperar i què poden contribuir.

L'informe conclou que hi ha un acord creixent sobre la necessitat d'aquests canvis i les condicions per aconseguir-los. La tasca per als propers anys és alinear aquest propòsit comú amb la implementació concreta del canvi. Els Plans Conjunts Futurs que publicaran les Juntes d'Atenció Integrada seran clau per reflectir aquests canvis a nivell local.

David Hume i el pensament econòmic

A Philosopher's Economist: Hume and the Rise of Capitalism 

Resumit amb IA.

El llibre "A Philosopher's Economist: Hume and the Rise of Capitalism" de Margaret Schabas i Carl Wennerlind explora a fons la contribució de David Hume a l'economia, connectant-la amb la seva filosofia general. A continuació, es presenten els punts clau del llibre:

• Hume com a economista integral: El llibre argumenta que l'economia és un fil conductor unificador en l'obra de Hume. Hume no només va estudiar l'economia per si mateixa, sinó també com un mitjà per entendre i promoure el refinament moral, la pau i la prosperitat.
• Rellevància de "Political Discourses": Tot i que Hume és conegut principalment com a filòsof, el seu llibre "Political Discourses" (1752) va ser immensament influent en el seu temps, amb múltiples edicions i traduccions. El llibre busca reivindicar la importància d'aquesta obra i connectar-la amb el conjunt del pensament de Hume.
• Èmfasi en l'experiència pràctica: El llibre destaca com l'experiència de Hume en el món comercial, incloent el seu treball com a dependent d'un comerciant a Bristol i les seves funcions en missions diplomàtiques, va influir en el seu pensament econòmic.
• Metodologia econòmica: Hume va desenvolupar un enfocament sofisticat per a l'economia, explorant els mitjans pels quals es formen i legitimen els principis matemàtics i les teories científiques. El seu treball va iniciar una línia d'investigació coneguda com a metodologia econòmica.
• La "ciència del comerç": Hume va definir l'economia, o la "ciència del comerç", com un camp d'estudi amb fenòmens específics com el diner, el comerç i la balança comercial. Aquesta definició es va mantenir influent al llarg del segle XVIII.
• Hume i la classe mitjana: Hume creia que la classe mitjana era el principal públic per als discursos sobre moralitat, ja que tenien un coneixement més profund de la naturalesa humana a causa de la seva participació en el món comercial.
• Recepció a Europa: "Political Discourses" va ser traduït a diversos idiomes i va influir en el pensament econòmic a tot el continent. En particular, la traducció francesa d'Abbé Jean-Bernard Le Blanc va donar una interpretació francesa distintiva de l'economia de Hume.
• Llegat durador: El llibre argumenta que la influència de Hume en l'economia es va estendre molt més enllà del seu temps, influint en figures com Marx, Menger, Schumpeter i Hayek.

En resum, "A Philosopher's Economist" presenta una anàlisi exhaustiva de les idees econòmiques de David Hume, destacant la seva rellevància per a la seva filosofia i la seva influència duradora en el camp de l'economia.

Economia de l'assegurança (4)

 No Benefit: Crisis in America's Health Insurance Industry

Resumit amb IA.

Aquest llibre, titulat "No Benefit: Crisis in America's Health Insurance Industry", de Lawrence D. Weiss, publicat el 1992 i reeditat el 2018, examina en profunditat la crisi del sistema d'assegurances de salut als Estats Units. L'autor analitza les causes subjacents d'aquesta crisi i les seves conseqüències socials, destacant com el model privat d'assegurances de salut pot no garantir l'accés universal a l'assistència mèdica.

Weiss critica la indústria per prioritzar els beneficis màxims per sobre de l'accés universal a l'atenció mèdica. Argumenta que l'associació entre l'assegurança privada i l'accés a l'assistència sanitària és perjudicial i qüestionable.

Alguns dels temes clau que s'hi tracten són:

• Desenvolupament històric i perfil actual de la indústria d'assegurances de salut comercial.
• Com les asseguradores privades creen persones no assegurades, incloent-hi nens, adults joves, minories i mares solteres.
• Estratègies de les empreses per reduir costos, com ara traslladar costos als empleats, reduir beneficis i adoptar plans d'autoassegurança.
• Frau i engany en la venda d'assegurances de salut, especialment dirigida a la gent gran.
• Fixació de preus i conspiració en la indústria asseguradora, incloent-hi el paper de l'Insurance Services Office (ISO).
• Insolvències d'empreses d'assegurances i la seva incapacitat per pagar reclamacions.
• Ineficiència del sector privat, incloent-hi alts costos administratius.
• Legislació estatal i nacional proposada per abordar els problemes de costos i accés a l'assistència sanitària.
• Conseqüències de l'eliminació de les assegurances privades de salut i les forces socials emergents que podrien reemplaçar-les.

L'autor assenyala que la indústria de les assegurances està en un període de canvi i reestructuració massiva a causa de contradiccions internes i externes, cosa que podria resultar en la pèrdua d'assegurança mèdica per a molts residents. També destaca el paper de grups polítics que advoquen per l'eliminació de les assegurances privades de salut.

El llibre també analitza les propostes de reforma sanitària a nivell federal i estatal, així com el paper de les associacions de professionals de la salut, els sindicats i el sector empresarial en el debat sobre la reforma sanitària. Weiss critica algunes propostes per mantenir un paper "paràsit" per a les asseguradores privades.

A més, examina el paper de l'Insurance Services Office (ISO) i com l'exempció de la indústria asseguradora de les lleis antimonopoli permet la fixació de preus i la limitació de la competència.

En resum, "No Benefit" ofereix una anàlisi crítica del sistema d'assegurances de salut dels EUA, destacant els seus problemes inherents i les seves conseqüències socials negatives. L'autor defensa la necessitat d'una reforma sanitària integral que prioritzi l'accés universal i l'atenció mèdica per sobre dels beneficis privats.

Reflexió sobre el final de la vida

 Hablar de la muerte para vivir y morir mejor

Llibre rellevant resumit amb IA.

El llibre "Hablar de la muerte para vivir y morir mejor" de Montse Esquerda és una anàlisi de com la societat moderna occidental ha perdut la familiaritat amb la mort, convertint-la en un tabú, i de com recuperar aquesta familiaritat pot ajudar a viure i morir millor.

Alguns dels punts clau del llibre inclouen:

• La mort com a tabú: La societat occidental moderna viu d'esquena a la mort, i els ritu i símbols que abans l'acompanyaven han desaparegut, convertint la mort en tabú. Aquesta conducta provoca dolor i sofriment afegit, allunyant les persones que viuen l'experiència de la mort i el dol de la societat, condemnant-les a la solitud.
• La importància de parlar de la mort: El llibre argumenta que parlar de la mort ajuda a viure millor i a morir millor, i que tenir referències socials, culturals i familiars és de gran ajuda quan arriba el moment.
• La relació amb la mort al llarg del temps: L'autora repassa com ha canviat la relació amb la mort al llarg del temps a través de dades històriques, articles de psicòlegs, psiquiatres, bioeticistes i filòsofs, i fragments de novel·les, cançons i pel·lícules. Philippe Ariès és un dels autors que millor ha estudiat la història de la mort, descrivint l'evolució de la relació de la societat amb el morir des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat.
• La mort "salvatge": La societat ha perdut les pautes socioculturals que ajudaven a incorporar la mort, substituint rituals per tècnica i prioritzant la lluita contra la mort a l'acceptació i preparació. Això ha portat a una "mort salvatge", caracteritzada per la soledat i l'ocultació del procés de morir.
• La importància dels rituals: Els rituals ordenen el temps i conforten, fent que un dia i una hora siguin diferents d'altres dies i hores.
• La importància de la consciència de la finitud: Ser conscient de la finitud pot donar més valor a allò que es viu, a la pròpia vida. La consciència de finitud ens ancla en el present i ens recorda el seu valor.
• Els arrepentiments més comuns al final de la vida: Bronnie Ware, cuidadora de malalts terminals, va escriure sobre els cinc arrepentiments més comuns de les persones que arriben al final de la vida: 1) Hauria desitjat haver tingut el coratge de viure una vida fidel a mi mateix, no la vida que altres esperaven de mi; 2) Hauria desitjat no haver treballat tant; 3) Hauria desitjat haver tingut el coratge d'expressar els meus sentiments; 4) Hauria desitjat haver mantingut el contacte amb els meus amics; 5) Hauria desitjat haver estat més feliç.
• La importància de dir el que importa: Ira Byock, metge paliativista, identifica les paraules que ajuden a les persones a "tancar" la seva trajectòria vital en pau: "Si us plau, perdona'm. Et perdono. Gràcies. T'estimo".
• La conspiració del silenci: Negar a la persona la informació que està en procés de mort és un dels pitjors escenaris que provoca la mort amagada o tabú. Aquests pactes de silenci són molt típics de la cultura mediterrània o llatina, en la qual la família acostuma a gestionar tota la informació i selecciona quina informació ha de rebre el pacient.
• La importància de la dignitat al morir: Dignitat és una paraula polisèmica, i comporta quelcom diferent per a cada persona. És important explorar què considera indigne cada un i què seria per a cada un viure amb dignitat fins al final.
• El paper dels professionals: Els professionals sanitaris tenen un paper important en l'acompanyament a morir, oferint confort i tranquil·litat amb la seva presència. Els professionals han d'aprendre a veure per comprendre, i comprendre per atendre.
• El dol en els nens: El llibre també aborda el tema del dol en els nens, destacant la importància d'ajudar-los a viure el procés i oferir-los suport adequat.

En resum, "Hablar de la muerte para vivir y morir mejor" és una reflexió sobre la importància de recuperar la familiaritat amb la mort per viure una vida més plena i afrontar el final de la vida amb dignitat i preparació. El llibre destaca la necessitat de parlar de la mort, trencar el tabú, i oferir acompanyament i suport a les persones que viuen el dol.

Els temes clau de l'obesitat

 Can the Obesity Crisis Be Reversed?

El llibre "Can the Obesity Crisis Be Reversed?" de Rexford S. Ahima ofereix una anàlisi accessible i intel·ligent de la complexa interacció de la biologia, l'entorn i els factors socioeconòmics en l'etiologia de l'obesitat, considerada un dels problemes mèdics a llarg termini més importants als Estats Units. Ahima, un reconegut metge-científic, aborda el problema des de múltiples perspectives, emfatitzant la base biològica de l'obesitat i proposant contextos científics i de polítiques públiques per a la seva eventual solució. El llibre busca contrarrestar la tendència a culpar els individus per aquesta condició, oferint coneixements i consciència com a contrafors importants.

L'autor presenta una discussió equilibrada i fàcil de llegir sobre la malaltia de l'obesitat, els factors que la influeixen i què es pot fer al respecte, amb l'objectiu que el lector adquireixi una visió més informada i una comprensió més profunda de la lluita de les persones que la pateixen. L'experiència d'Ahima es fa evident en la seva anàlisi, que va des del laboratori fins a la clínica i, finalment, a l'entorn alimentari i construït, il·luminant les complexitats de l'obesitat. El llibre també proporciona una actualització sobre els enfocaments de tractament i estratègies útils per a aquells que viuen amb l'obesitat crònica.

Ahima pretén combatre els mites i la desinformació sobre l'obesitat, proporcionant la informació i el coneixement necessaris per controlar el pes i mantenir una salut adequada. El llibre tracta l'abast del problema, la ciència fonamental, desmenteix mites i ofereix estratègies pràctiques per al tractament i la prevenció.

Entre els temes clau que s'exploren al llibre es troben:

• Com es guanya l'excés de pes: El llibre explica que, tot i que la lògica bàsica és que es guanya pes quan es consumeix més energia de la que es gasta, perdre pes i mantenir-lo no és senzill i no es redueix a la força de voluntat. Factors com la genètica, l'edat, el sexe, la proporció múscul-greix, l'activitat física, les condicions mèdiques subjacents, la composició nutricional dels aliments i els microbis intestinals tenen un paper important.
• Per què la gent pesa més: El llibre examina la idea del metabolisme, aclarint que no és un òrgan sinó un procés, i que un metabolisme lent no és la causa principal de l'augment de pes en la majoria de les persones. També destaca el paper de les hormones produïdes pel teixit adipós, com la leptina, en la regulació de l'apetit i l'energia, i discuteix el concepte de la resistència a la leptina en l'obesitat. A més, explora com factors com la vista, l'olfacte i el gust dels aliments, l'estrès, els factors ambientals i socials influeixen en l'alimentació més enllà de la gana fisiològica.
• Les conseqüències de l'obesitat: El llibre aborda les conseqüències psicològiques i físiques de l'obesitat, destacant el risc augmentat de desenvolupar diabetis, pressió arterial alta, malaltia coronària, accident cerebrovascular i altres malalties.
• Les millors maneres de perdre pes: S'analitzen diversos enfocaments per a la pèrdua de pes, incloent canvis en la dieta (com la dieta mediterrània i la dieta DASH), augment de l'activitat física, modificacions de l'estil de vida, medicaments i cirurgia. Es subratlla que una dieta amb restricció calòrica pot conduir a una pèrdua de pes significativa independentment de la composició de macronutrients a llarg termini. També es discuteixen les dietes molt baixes en calories i el dejuni intermitent. El llibre emfatitza la importància de centrar-se en la qualitat dels aliments i triar aliments integrals i mínimament processats.
• Com revertir la crisi de l'obesitat: Ahima argumenta que revertir l'epidèmia d'obesitat requerirà accions tant individuals com col·lectives. Emfatitza que no n'hi haurà prou amb una sola solució, sinó que es necessitarà un ampli conjunt de polítiques i pràctiques a nivell de governs, empreses i organitzacions sense ànim de lucre per reduir les temptacions poc saludables i donar suport a opcions més saludables. El llibre destaca la importància de l'educació sobre l'obesitat i la necessitat de desmentir la idea que és simplement una qüestió de força de voluntat. També es mencionen avenços prometedors en la investigació per al tractament de l'obesitat, com vacunes que bloquegen la ghrelina, medicaments que modulen els circuits cerebrals hedònics, i teràpies dirigides al teixit adipós marró i la leptina.

En conclusió, "Can the Obesity Crisis Be Reversed?" ofereix una visió completa i accessible de la complexa problemàtica de l'obesitat, des dels seus orígens biològics i ambientals fins a les estratègies de tractament i prevenció, amb un fort èmfasi en la necessitat d'un enfocament multifacètic que vagi més enllà de la responsabilitat individual per abordar aquesta crisi de salut pública.

L'era de l'edició genètica

 Hem parlat molt de CRISPR des d'aquest blog. Ara bé, quan The Economist hi dedica un Technology Quarterly, aleshores és que som molt aprop de que aquesta tecnologia sigui accessible. Ja fa més d'un any que va sortir el primer medicament, està autoritzat però no finançat públicament. El preu estimat és de 2 milions € per pacient.

Avui poso tant sols el que diu The Economist per a registrar el moment. Convé llegir-ho i païr-ho per tal de comprendre el món que ve a partir d'ara.

Com alguns converteixen la realitat en una gran mentida

Invisible Rulers. The People Who Turn Lies into Reality

Resumit amb IA

Aquest llibre, "Invisible Rulers" de Renée DiResta, publicat el 2024 per PublicAffairs, explora la dinàmica del poder i la influència a l'era digital, examinant com les mentides i la veritat es propaguen a través de xarxes socials, influenciadors, algoritmes i la multitud. L'autora, investigadora del Stanford Internet Observatory, analitza com rumors i propaganda proliferen i com les tecnologies emergents remodelen aquest panorama.

El llibre es divideix en dues parts principals:

• Part I analitza els mecanismes de la influència, des de les xarxes socials fins al paper dels influenciadors en la cultura, la política i la societat, així com el poder del col·lectiu i la psicologia de les masses. Utilitza l'exemple d'un brot de xarampió a Disneyland el 2014 per il·lustrar com les percepcions es formen i es propaguen. També traça paral·lels històrics amb la Reforma Protestant, on la impremta de Gutenberg va actuar com una "revolució mediàtica" per a les idees de Martí Luter. L'autora també menciona la visió de Walter Lippmann sobre la propaganda i la formació de l'opinió pública, i les teories d'Elias Canetti sobre la psicologia de les masses i d'Eric Hoffer sobre els "veritables creients" en els moviments de masses. S'explica com l'estructura, el parlant i el contingut juguen un paper en la formació de l'opinió pública, i com els rumors poden solidificar-se a través de la propaganda.

• Part II se centra en la propagació de la desinformació i les "grans mentides", el paper dels agents d'influència, la viralitat (usant exemples com virus i vacunes), el concepte del "complex industrial de la fantasia" i proposa un camí a seguir. Es discuteixen campanyes de desinformació històriques com la propaganda negra de Winston Churchill durant la Segona Guerra Mundial, així com exemples moderns com la campanya "Stop the Steal" promoguda per Ali Alexander i la desinformació sobre la COVID-19, incloent el vídeo "Plandemic" i rumors sobre vacunes. S'examina com la desinformació es mou a través de diferents comunitats i la necessitat de respostes adaptades. El llibre també detalla la creació de narratives falses i la instrumentalització de persones com la pròpia autora, presentada com una figura clau en una suposada operació de censura per individus com Mike Benz i Michael Shellenberger. Es defineix el concepte de "bullshit" com a discurs destinat a persuadir sense tenir en compte la veritat i la dificultat de refutar-lo. L'autora comparteix la seva experiència personal sent objectiu d'atacs en línia després de defensar els requisits de vacunació.

El llibre també aborda la importància de la transparència de les plataformes en l'aplicació de polítiques, la introducció de "fricció" per alentir la propagació de la desinformació, i la necessitat que els sistemes de comunicació serveixin els seus usuaris. Es revisa la història dels esforços per educar sobre la propaganda, com l'Institute for Propaganda Analysis (IPA) de 1937, i es discuteixen estratègies per contrarestar rumors, incloent la dificultat de la refutació i la importància d'entendre el públic objectiu. Finalment, el llibre explora la idea de la "prebunking" o inoculació contra les tàctiques de manipulació. DiResta ofereix consells per a les persones que són objectiu de campanyes de difamació i conclou amb reflexions sobre el camí a seguir per a un entorn en línia més transparent i civil.

El raonament econòmic

 Trade-Offs: An Introduction to Economic Reasoning

Quan massa sovint només s'bserven els beneficis, algú ha de fer veure també els costos. La comparació entre alternatives esdevé crucial per a decidir sobre l'assignació de recursos. El raonament econòmic comença aquí i aquest llibre resumit amb IA ho explica.

El llibre "Trade-Offs: An Introduction to Economic Reasoning" d'Harold Winter és una introducció al raonament econòmic aplicat a l'anàlisi de polítiques socials. L'objectiu principal del llibre és ensenyar al lector com pensar com un economista en lloc d'ensenyar com resoldre problemes socials complexos.

Alguns dels punts clau del llibre inclouen:

• Identificació de trade-offs: El llibre se centra principalment en el primer pas de l'anàlisi de polítiques socials, que és la identificació dels trade-offs, és a dir, els costos i beneficis associats a qualsevol problema social. Segons l'autor, aquest és el pas menys controvertit i on hi ha més acord entre els economistes.
• Enfocament no tècnic: El llibre evita l'ús de gràfics i matemàtiques, utilitzant exemples numèrics només quan faciliten la presentació del material. L'autor presenta exemples de com els economistes mesuren els trade-offs, centrant-se principalment en resultats empírics qualitatius, però també presentant resultats quantitatius en alguns casos.
• Anàlisi de casos concrets: El llibre utilitza una varietat de temes per il·lustrar el raonament econòmic, com ara trasplantaments de ronyó, drets d'autor, valor de la vida, risc moral, addicció, expropiació forçosa i càstig criminal. També s'hi tracten temes com l'assegurança mèdica per a condicions preexistents i la prevenció versus el tractament de malalties.
• Consideració de l'aspecte subjectiu: L'autor destaca que la manera com es pensa sobre temes socials és subjectiva, i l'anàlisi econòmica és només una manera vàlida de pensar sobre política pública.
• Ús d'exemples reals i hipotètics: El llibre utilitza exemples reals com el cas Moore v. Regents de la Universitat de Califòrnia per il·lustrar conceptes econòmics com els guanys del comerç. A més, presenta escenaris hipotètics per ajudar a entendre conceptes com el valor d'una vida estadística.
• Reconeixement de la complexitat de les polítiques socials: El llibre reconeix que no hi ha solucions fàcils i que sempre hi ha trade-offs a considerar. Fins i tot quan es poden identificar tots els trade-offs i estimar un valor monetari per a cada cost i benefici, la presa de decisions polítiques no és senzilla.

En resum, "Trade-Offs" és una introducció accessible al raonament econòmic que utilitza exemples concrets i un enfocament no tècnic per ensenyar al lector com identificar i analitzar els trade-offs inherents a les decisions de política social.