La governança dels sistemes de salut (2)

 Governance Ethics in Healthcare Organizations

Governance Ethics in Healthcare Organizations begins by presenting a clear framework for ethical analysis, designed around basic features of ethics – who we are, how we function, and what we do – before discussing the paradigm in relation to clinical, organizational and professional ethics. It goes on to apply this framework in areas that are pivotal for effective governance in healthcare: oversight structures for trustees and executives, community benefit, community health, patient care, patient safety and conflicted collaborative arrangements.

 

La governança dels sistemes de salut

DISTRIBUTED DEMOCRACY. Health Care Governance in Ontario

La governança dels sistemes de salut mostra patrons desiguals i sovint implícits i no descrits. A Ontario en canvi hi ha un llibre que ho explica amb tot detall. I es pregunta fins a on és de democràtica la governança. Pregunta pertinent que també ens hauríem de fer aquí aprop. Si voleu veure un exemple doncs de com s'explica la governança, aquest n'és un que val la pena.

La mutualització dels copagaments

Can people afford to pay for health care? New evidence on financial protection in France 

El país veí té un finançament singular de la sanitat pública. Resulta que el copagament s'instrumentalitza mitjançant una assegurança complementària que té el 95% de la població i representa el 12% de la despesa total. El resultat és que França té només un 9% de despesa directa de butxaca i això és inusual a Europa que està al 19% de mitjana.

El resum d'aquest informe de la OMS és:

Two key features of coverage policy are likely to enhance financial protection for people with low incomes and offer examples of good practice for other countries. First, the basis for entitlement to SHI benefits does not depend on payment of contributions (since the CMU reform in 2000) and is individual and permanent (since the PUMA reform in 2016), meaning all legal residents are covered, including people with precarious jobs. Second, undocumented migrants with low incomes who have been in France for 90 days have free access to very similar benefits as legal residents, and without user charges, through the AME scheme

I després entra en el detall de què caldria fer. En qualsevol cas és una mostra més de la diversitat d'opcions de finançament sanitari que tenim a l'entorn europeu, molt diferent del nostre model. A França hi ha copagaments substancials, que enlloc de carregar contra els que estan malalts, es mutualitzen per part de tots mitjançant assegurança complementària, afegint finançament al conjunt. L'assegurança complementària acaba essent en aquest cas un "impost" vinculat a l'atenció sanitària, enginyeria fiscal.

Cal augmentar la dosi de competència en els medicaments patentats

 Enhancing competition in onpatent markets

Podria semblar una contradicció però no ho és. Pot existir competència quan els medicaments gaudeixen d'un monopoli temporal?. Doncs si. Els medicaments patentats amb mecanismes similars d'acció potser no són directament substituïbles, però, tanmateix, poden representar una alternativa terapèutica raonable. En teoria, es podria esperar que si hi ha diferents productes patentats dins d'una classe terapèutica, es podria crear pressió a la baixa sobre els preus. Però no hi ha massa evidència d'això, excepte la que ens ofereix l'OCDE.

L'informe recent de l'OCDE mostra que a la pràctica la competència en preus és inexistent entre medicaments patentats que ofereixen mecanisme similar d'acció. És per aquest motiu que proposa una sèrie d'estratègies a seguir per parts dels governs. Una d'elles és l'adjudicació mitjançant indicació o classe terapèutica.

Aquest és l'informe que alguns han passat per alt i que els governs haurien de revisar de dalt a baix. Massa sovint considerem que als medicaments patentats no competeixen, però a la pràctica sabem que no és així. El que no sabem ben bé és quin és l'impacte final de les estratègies que suggereix l'OCDE, són suggeriments a considerar.

Selecció de risc (3)

 The goal of risk equalization in regulated competitive health insurance markets

Quin és l'objectiu de la compensació de riscos en un mercat d'assegurances regulat?. Això és el que es pregunta l'article. La compensació de riscos és una part  d'un sistema de pagaments ajustats al risc de les asseguradores que estableix transferències de pacients de baix risc a d'alt risc. Alguns països com Holanda ho han posat en marxa fa anys, i hi ha un debat sobre quin és l'objectiu:

‘to remove the predictable over- and undercompensations of subgroups of insured’ or, equivalently, ‘to achieve a level playing field for each risk composition of an insurer’s portfolio’ or, equivalently, ‘to  remove the incentives for risk selection’. However, the role of efficiency appears to be a major issue: should efficiency also be an element of the goal of risk equalization (goal-C), or should it be a restriction to the goal (goal-B), or should efficiency not be an element of the goal or a restriction to the goal, and therefore only be one of the potential selection criteria forchoosing among different equalization schemes (goal-A)?

Aquest article fa una revisió pausada de la qüestió.  

Leopoldo Pomés

Podem reimaginar-nos un nou capitalisme? (8)

 The Price Is Wrong. Why Capitalism Won’t Save the Planet

El mecanisme de preus no ha nascut per a capgirar les prioritats energètiques i conservacionistes. El capitalisme no salvarà el planeta, i ningú li ha dit que ho faci. Més aviat fa el contrari. I el socialisme tampoc el salvarà, això ja ho sabem de fa dies.

Today's consensus is that the key to curbing climate change is to produce green electricity and electrify everything possible. The main economic barrier in that project has seemingly been removed. But while prices of solar and wind power have tumbled, the golden era of renewables has yet to materialize.

The problem is that investment is driven by profit, not price, and operating solar and wind farms remains a marginal business, dependent everywhere on the state's financial support.

We cannot expect markets and the private sector to solve the climate crisis while the profits that are their lifeblood remain unappetizing. But there is an alternative to providing surrogate green profits through subsidies: to take energy out of the private sector's hands.

I el llibre proposa una energètica pública? No sé pas on anirem a parar.

Repensar la innovació en medicaments

 Rethinking Innovation in Drugs: A Pathway to Health for All

En un article recent la Mariana Mazucatto insisteix en el seu argument. És prou conegut i alhora encara convé insistir més. Cal reconèixer el paper del finançament públic a la recerca i innovació en nous medicaments. L'exemple de Moderna i la vacuna de la Covid és prou clar i ja l'he explicat anteriorment. Moderna va rebre 1000 milions $ del govern en ajudes per la recerca i alhora va comprar 1500 milions $ en vacunes per a 100 milions de dosis. El total dedicat pel govern nordamericà a la tecnologia de vacunes mRNA va ser de 31.900 milions $.

Els missatges:

• It is essential to recognize that health innovation emerges from collective intelligence
• It is imperative to bolster financial commitments to medical research and development, viewing this as a strategic long-term investment rather than a short-term expenditure, and to protect existing budgets
• It is crucial to leverage procurement mechanisms to shape market opportunities that align with public health needs  

Malgrat que el finançament és imprescindible, cal una nova governança de la innovació. Unes noves prioritats de recerca i una revisió del problema de les patents. Una proposta que ja s'ha fet moltes vegades però que ningú gosa encapçalar. En altres ocasions ja ho he explicat. Malgrat que les regles del mercat són transnacionals, els governs actuen a l'àmbit nacional. S'han creat organismes multilaterals per garantir el comerç mundial però no per a la regulació necessària de la política sanitària. La OMS en aquest sentit i a l'àmbit dels medicaments afegeix poc.

La Mariana Mazucatto resumeix en aquest article la seva posició sobre la innovació al sector farmacèutic. Ho ha dit en altres llocs, però insisteix que cal una nova governança de la innovació. Bàsicament el missatge és que el govern no pot restar passiu com ara. Reprodueixo el paràgraf clau:

While funding is essential, it alone is not the solution. Government should adopt a mission-oriented approach to drug innovation, setting bold goals related to public health that serve to catalyze innovation and investment — goals that prioritize improved patient outcomes, reduction in disease prevalence, and access equity.Achieving such bold goals would necessitate a reform of intellectual property rights. Moreover, it would require a shift in how collaborations between the public and private sectors are structured to recognize that innovation results from a collective effort, valuing contributions from both public and private entities. And it would require governments to foster collaboration across different ministries, thereby avoiding the compartmentalized governance of health. The excessive tendency of governments to outsource key operations has unfortunately weakened these capacities.

Monet, ara a Orsay

 

Confiança (2)

Trust in Medicine, the Health System & Public Health

Segueixo llegint Daedalus i em trobo un article de Bob Blendon sobre confiança en el sistema de salut. Ell és el gran expert. Fa dècades que publica sobre aquest tema i en aquest article resumeix la situació dels darrers 40 anys. Explica com ha disminuït la confiança als USA, com el declivi ha estat més intens que a altres institucions, i com els esforços per millorar no han donat resultats. En un gràfic:

Observeu l'impacte de la pandèmia l'any 2020-2021. Canvia la tendència momentàniament per als demòcrates a 50% mentre republicans 36%. 

Els autors expliquen que és diferent la confiança en el sistema de la confiança en el propi metge, està clar. Expliquen que la confiança en els líders polítics ha minvat substancialment en la mesura que no enfoquen les qüestions clau de política sanitària, deixant de banda la pandèmia. Als USA preocupen qüestions diferents que aquí, allà el cost els serveis i de la farmàcia és el que els afecta més.

Després entra al detall del perquè de la desconfiança, situant al capdamunt al govern en general i als científics mèdics en particular, tot això banyat per la polarització.

Com es pot recuperar la confiança? Dona algunes pistes genèriques. Però pel que fa a la polarització política assenyala sobretot estratègies comunicatives força clares i la importància del professionalisme en salut pública per tal d'evitar la politització dels càrrecs públics.

En resum, que es un article que malgrat està enfocat als USA serveix plenament per aquí aprop. El missatge és clar, generar confiança és un procés que no s'acaba mai, però cal posar-hi els fonaments i la persistència necessària. El que està passant per aquí aprop és just el contrari (min 45).

Un disbarat rera l'altre (18)

 El número de funcionaris creix desmesuradament, fora de tot control. En tres anys ha augmentat en 23.660 persones, un 13,6%, quan la població ha augmentat només un 2%. I si mirem el detall, encara ho trobareu més bèstia. els funcionaris de veritat, els que no són interins, han augmentat un 26%. A l'ICS entre 2017 i 2022 també va créixer el personal en un 28%. Aquest números són impressionants, es miri per on es miri.

Per què passa això?. Podeu arribar vosaltres mateixos a la conclusió. Hi va haver una pandèmia, es cert, però ja han passat anys d'això. Ni l'augment de població, ni els serveis a oferir justifiquen aquest disbarat descomunal. Què ho justifica doncs?. Jo ho tinc clar, péixer el leviatàn, engreixar la bístia.

Algú en seu parlamentària hauria de passar comptes i oferir una resposta creïble. Caldria també la resposta ciutadana, negant el vot a qui a contribuït a aquest desgavell.  Però ai las! ja no hi ha parlament aquests dies i aquestes estadístiques apareixen precisament en aquests moments que són els més feliços per a tot governant, sense necessitat d'escrutini públic. S'acosten temps de retallades, ho vaig dir, algú s'haurà de menjar la patata calenta.

PS. Actualització 12 de juny. La plantilla del SISCAT ha crescut els últims anys. S’ha passat de 108.798 professionals (de l’atenció hospitalària, primària, salut mental, sociosanitària i d’altres) el desembre de 2019 als 134.268 al desembre del 2023, un 23,41% més. A aquests professionals cal sumar-hi els MIR, els professionals de salut pública i els de transport sanitari amb els quals s’arriba a la xifra de 155.000 professionals al conjunt del sistema

L'atac a la salut (5)

 Delivering Humanitarian Health Services in Violent Conflicts

Rescue: Refugees and the Political Crisis of Our Time

Feia molt de temps que no llegia Daedalus, una gran revista. Hi he anat a parar i he trobat un article d'en David Miliband i Ken Sofer que m'ha interessat. Posa en context el món en guerra actual i com els serveis de salut també s'han convertit en un objectiu militar. Una qüestió de la que ja n'he parlat abans. 

Potser recordeu David Miliband quan va ser ministre d'exteriors britànic, un tipus singular que va deixar petjada. Podeu consultar què fa ara al comitè internacional de rescat. Generalment rebem notícies de les guerres però no tantes d'aquestes persones que hi dediquen tot el seu esforç per tal d'alleujar el sofriment.

Fa uns anys va escriure un llibre on explica l'estat dels refugiats al món, i parlava de 65 milions de persones que necessiten ajuda i es troben desplaçats. A hores d'ara són molts, molts més. El món s'ha complicat amb noves guerres que tenim properes i fem com si no hi fossin.

A l'article introductori de Daedalus actualitza les dades i diu que hi ha 274 milions de persones en necessitat humanitària al setembre de 2022 (ara encara serien moltes més):

Two hundred seventy-four million people-one in thirty people on the planet-are in humanitarian need as of September 2022.1 More than one hundred million of these individuals are displaced, usually as a result of crisis: conflict, political upheaval, economic meltdown, or climate shocks.2 In a humanitarian crisis, health is the most urgent and paramount need. But today the system for preventing and addressing humanitarian crisis is failing, and with it, the health needs of millions of vulnerable people are under threat. From treating childhood acute malnutrition to delivering COVID-19 vaccines to ensuring access to sexual, reproductive, maternal, and newborn health, health care in humanitarian contexts requires a dramatic rethink amid growing challenges to access and service delivery.

I que el sector salut es veu compromès:

Health care in conflict, crisis, and humanitarian settings remains an uphill battle. The essays in this issue of Dædalus highlight how modern conflicts and, in particular, civil wars impact humanitarian health, analyzing the unique challenges humanitarian health responders face working in conflict zones and with nonstate actors. Taken together, these essays show that health care for civilians in conflict settings around the world is suffering not just from operational or technical challenges, but from a broader “system failure” globally. With more than fifty active conflicts in the world and a record one hundred million people forced to flee their homes because of conflict and disaster, the system for preventing and addressing humanitarian crisis, built on the twin pillars of, first, state sovereignty and responsibility, and second, international law and rights, is failing. The reasons for that failure speak to the very structure of the international system, and that means things will get worse unless action is taken.

 En Miliband cita al final com l'estructura del sistema internacional no dona resposta i com les situacions actuals aniran a pitjor si no es fa res per canviar-ho. Mentrestant estem parlant de com augmentar la despesa en defensa, això és tot el que es fa, afegir llenya al foc.

 

Pulitzer Photo AP 2023

Quina és la rendibilitat d'una farmàcia?

 Informe ASPIME

Si voleu saber quina és la rendibilitat d'una farmàcia (2022), cal mirar aquest quadre:

Suposant que les dades són certes, veureu que la rendibilitat de tenir una farmàcia de poble, molt petita, que facturi menys de 300.000 € assolirà un benefici després d'impostos de 9,38%. És clar, és el baix cost de l'amortització el factor que ho explica. Però aquesta rendibilitat sobre vendes no ho és tot, ens caldria reflectir la rendibilitat sobre la inversió, també. I sabem que molts farmacèutics també participen com accionistes/cooperativistes (i reben dividends i compensacions) a la cadena majorista, i d'això se'n pot explicar poca cosa. Sabem també que el model majorista condiciona el minorista i que la concessió vitalícia del monopoli geogràfic/demogràfic ho determina tot. 

La figura 1 muestra la gráfica concluyente de los efectos de analizar la rentabilidad neta (después de IRPF) de la farmacia española en comparación con el salario retribuido de media a un farmacéutico (en 2020). Vemos que hay una franja de farmacia dentro de la horquilla de 0 a 300 000 € de facturación anual, cuyo rendimiento neto sería negativo si el titular se imputara el salario medio de retribución a un farmacéutico por cuenta ajena. Esta línea roja de la rentabilidad se produce en un grupo de farmacias que se puede cifrar en más de 3000 y que representa, como ya hemos comentado, un 14 % del total de las farmacias españolas.

Fer atractiu l'accés a la farmàcia al medi rural és del tot necessari. El que caldria és veure amb quines condicions, i hi ha molta variació quan es classifica una farmàcia amb facturació per sota de 300.000€. Igualment succeeix en la variació dins els altres grups. Ens caldria disposar de més detalls. 

Algun dia ens hauríem de preguntar com caldria racionalitzar la distribució farmacèutica. El problema no és el volum de facturació i rendibilitat de les farmàcies, el problema és troba al model. Un model antic que no és capaç d'assolir una desitjada eficiència i accés amb la logística pròpia dels nostres dies. 

Sempre he pensat que el model actual es basa en magatzems mòbils de furgonetes de majoristes donant voltes pels pobles i subministrant a diferents hores i moments, perquè a la farmàcia minorista només hi ha stock molt limitat. I si hi hagués una farmàcia sense funcionaris a cada consultori/CAP?. Potser que hi reflexionéssim algun dia.

PS. Avui Siddhartha Mukherjee, tota una lliçó

Vasos comunicants (4)

 Entitats d’assegurança sanitària lliure de Catalunya 2022

S'ha publicat l'estadística d'assegurança voluntària de salut a Catalunya. No ho veureu als diaris perquè no ha interessat fer nota de premsa i perquè les dades són del 2022. Si voleu saber les del 2023, les han publicades a Madrid. I el resultat és destacable:

Hi ha 2.481.443 persones mantenen una doble cobertura sanitària, gairebé una de cada tres

I la tendència, creixement continuat, imparable :

I llavors ve quan torno a dir el que vaig dir el març passat:

La quantitat de gent que "vota amb els peus" segueix augmentant. Veig molt poca preocupació sobre aquesta realitat on un terç de la població ha de resoldre l'accés al servei de salut basat en la disponibilitat a pagar (pròpia o de l'empresa a la que treballa). Dades com aquestes haurien de fer reflexionar i prendre decisions. Ho veig molt difícil amb el panorama actual.

Els ulls d'un observador de política sanitària internacional es preguntarien, com és possible que tanta gent pagui dues vegades per les mateixes prestacions?. Doncs perquè les coses no funcionen a la primera (a l'assegurança obligatòria).

PS. Un exemple de preus. 

L'edició genètica i el regulador europeu

 Genome-editing medicinal products: the EMA perspective

En moments d'incertesa a la innovació, com és el cas de les plataformes d'edició genètica, convé establir relació entre el regulador i l'innovador. Això es fa mitjançant el consell científic, on l'innovador pregunta sobre aspectes clau d'avaluació, és el que s'anomena consell científic per part de l'EMA, SA. Al quadre següent hi ha el resum d'estat de situació. Per ara només hi ha un producte al mercat, Casgevy, però la cua per entrar és notable, podeu contrastar-ho vosaltres mateixos:

PS. Ahir tot veient Ifigènia a Àulide: CLITEMNESTRA diu — Ai filla! Quin déu t'ha raptat? Com em dirigiré a tu? Com assegurar que no refereix aquest un fals relat, perquè jo desisteixi del meu trist penar?

Les sospites de fake news ja eren presents al segle V abans de Crist. A hores d'ara el teatre fake també ha arribat fins a nosaltres.

El més fake va ser el final. Una invenció total que després d'aquesta frase comença, s'allunya d'Eurípides i se'n per camins insospitats, innecessaris, interessats, i erronis.

El negoci de les ciències de la salut

 From Breakthrough to Blockbuster. The Business of Biotechnology

En Gary Pisano va escriure el 2006 un llibre que es va convertir en referència obligada: Science business . The promise, the reality, and the future of biotech. Allà hi havia les claus per entendre l'estat de situació de com funcionava el mercat farmacèutic del moment. I deia:

“It was supposed to be the entrepreneurial biotechnology firms unshackled from tradition and bureaucracy, that would go where big pharmaceutical companies dared not.”

Esperava que les biotecnològiques capgiressin el funcionament de la R+D però malauradament arribava aquesta conclusió:

 “the economics have not worked out and biotechnology firms have moved from the frontier to less risky venues.

Per tant dipositava poques esperances a la biotec i encoratjava a la big pharma a continuar amb els seus esforços interns d'innovació. En realitat, els llibres de negocis hauries d'estalviar-se fer pronòstics perquè el més probable és que s'equivoquin. I així ha estat. Les empreses de biotecnologia són unes 5000 al món, i la majoria 86% no cotitzen a borsa, i estant fent el 70% dels productes en desenvolupament. Entre 1998 i 2016 hi va haver 237 fàrmacs en revisió prioritària fets per 137 empreses, 98 eren biotec i 48 farmacèutiques. La predicció de Pisano s'ha esvaït. Tot això queda explicat en un llibre nou amb dades actuals i que val molt la pena.

Els autors de  From Breakthrough to Blockbuster. The Business of Biotechnology mostren què és la biotecnologia, quines són les empreses i les aliances, com funciona el negoci, què són i fan els seus directius, i quin futur li espera. La biotecnologia es va construir sobretot fonamentada amb dues aportacions: els anticossos monoclonals i l'ADN recombinant. Dues troballes fetes fa 50 anys. Dels anticossos monoclonals en vaig parlar fa uns anys. Ara els grans temes del moment són CRISPR i la biologia sintètica. Però sorprenentment els autors se n'obliden d'aquestes dues aportacions i fan una reflexió sobre la necessària inversió pública en recerca i què s'espera que el sector privat complementi. En definitiva, el futur no està escrit i millor no fer prediccions. Tinc la impressió que separar en dos blocs: biotec i big pharma la innovació en ciències de la vida, ja no té massa sentit i les fronteres s'han difuminat a hores d'ara. El que passa és que cal explicar-ho i trobar un nou marc mental esdevé difícil per ara.

El llibre hauria de ser referència obligada als estudis de ciències de la vida i molt recomanable . 

PS. Fins i tot hi ha una guia docent disponible. 

PS. A The Economist, dades recents.