Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta biologia sintètica. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta biologia sintètica. Ordena per data Mostra totes les entrades

24 de febrer 2025

Els grans riscos dels bacteris mirall

Confronting risks of mirror life 

Ara que s'està celebrant la conferència Asilomar és el moment oportú de mostrar un dels grans riscos de la biologia sintètica, la creació de bacteris mirall. L'article de Science ho mostra amb tot detall i ve resumit amb IA.

L'article de Katarzyna P. Adamala et al., "Confronting risks of mirror life", publicat a Science, analitza els riscos potencials associats a la creació de vida mirall, especialment bacteris mirall, i insta a un debat més ampli sobre la governança d'aquesta tecnologia.

Aquests són els punts clau de l'article:

  • Vida mirall i quiralitat: Tota la vida coneguda és homoquiral, amb ADN i ARN formats per nucleòtids "dextrorsos" i proteïnes formades per aminoàcids "levogirs". La creació d'organismes mirall, composts per molècules biològiques d'imatge especular, representaria un canvi radical i requereix una consideració acurada.
  • Avenços tecnològics i viabilitat: Tot i que la creació de vida mirall és complexa, els avenços en la síntesi de biomolècules d'imatge especular i la construcció de cèl·lules sintètiques augmenten la seva viabilitat. La síntesi de biomolècules mirall és costosa, i la construcció d'estructures complexes com els ribosomes seria difícil en la seva totalitat. Tanmateix, a mesura que avanci la investigació en tecnologies relacionades, aquestes barreres s'aniran reduint.
  • Riscos per a la immunitat i l'ecologia: Els bacteris mirall podrien evadir els mecanismes immunitaris dels humans, animals i plantes, causant infeccions letals. La seva quiralitat inversa els faria resistents a bacteriòfags naturals i a molts antibiòtics, permetent-los persistir i propagar-se en diversos ecosistemes com a espècies invasores.
  • Biocontenció i bioseguretat: Tot i que es podrien proposar enfocaments de biocontenció i bioseguretat, com ara l'enginyeria de dependència de molècules no presents a la natura (auxotròfia sintètica) per evitar el creixement fora dels entorns de laboratori controlats, l'experiència demostra que els errors humans i les fallades dels equips succeeixen fins i tot en laboratoris d'alta contenció.
  • Beneficis limitats i alternatives: Els beneficis previsibles de la creació de bacteris mirall són limitats, ja que les biomolècules mirall es poden fabricar per altres mitjans. Els possibles riscos no justifiquen els beneficis potencials.
  • Recomanacions: L'article recomana que no es permeti la investigació amb l'objectiu de crear bacteris mirall. Es demana la col·laboració entre científics, governs i finançadors per considerar la governança d'aquestes tecnologies i prevenir la producció de genomes i proteomes mirall. Es recomana investigar per entendre millor els riscos, desenvolupar mètodes de detecció i sistemes de biosurveillance, sempre que no es produeixin bacteris mirall ni precursors clau.
  • Crida a la discussió: L'article insta la comunitat investigadora global, els responsables polítics, els finançadors de la investigació, la indústria, la societat civil i el públic a unir-se a la discussió sobre els riscos de la vida mirall i a desenvolupar una governança adequada.
PS. Homoquiralitat
Moltes de les molècules essencials per a la vida a la Terra poden existir en dues formes d'imatge mirall, anomenades "esquerrana" i "dretana", on la mà es refereix a la direcció en què la llum polaritzada es desvia quan es transmet a través d'una solució pura de molècula, però els organismes vius no utilitzen tots dos. Les proteïnes es componen exclusivament d'aminoàcids esquerrans. L'ARN i l'ADN només contenen sucres de dretes. Aquest fenomen es coneix com a homoquiralitat.[8] No se sap si l'homoquiralitat va sorgir abans o després de la vida, si els blocs de construcció de la vida han de tenir aquesta quiralitat particular o, de fet, si la vida ha de ser homoquiral. Les cadenes de proteïnes construïdes a partir d'aminoàcids de quiralitat mixta solen no plegar-se ni funcionar com a catalitzadors, però s'han construït proteïnes d'imatge mirall que funcionen igual però en substrats de mà oposada


La Barceloneta 1927

23 de febrer 2025

Asilomar, 50 anys després

Invoking Asilomar

Avui, cinquanta anys després, els científics es troben a Asilomar per debatre nous reptes i riscos de la recerca, en especial la biologia sintètica i en concret els bacteris mirall. Avui ve resumit amb IA un primer article que explica el que va succeir aleshores.

L'article "Invoking Asilomar" de Luis A. Campos tracta sobre la conferència d'Asilomar sobre l'ADN recombinant de 1975 i el seu llegat en la ciència, l'ètica i la política pública. L'article explora les múltiples interpretacions i re-narracions de la reunió d'Asilomar al llarg del temps, argumentant que el seu significat i les seves lliçons sempre han estat objecte de debat.

Aquí hi ha alguns punts clau de l'article:

  • Orígens i objectius d'Asilomar: La conferència va sorgir per la preocupació sobre els riscos potencials de la tecnologia de l'ADN recombinant. Els organitzadors van identificar aspectes legals, morals i ètics com a focus principals de la reunió.
  • Controvèrsies i crítiques: Des del principi, la conferència va ser objecte de crítiques per part de científics, activistes i grups de la societat civil. Alguns la van considerar elitista, excloent i tecnocràtica. El grup activista Science for the People va denunciar la reunió comparant-la amb "demanar a la indústria del tabac que limiti la fabricació de cigarrets".
  • La "spirit of Asilomar": L'article destaca que, malgrat les crítiques, la "spirit of Asilomar" pot ser vista com una crida moral i col·lectiva a l'acció que ha ressonat al llarg de les dècades. Aquesta "spirit" s'invoca en diversos camps, des de la geoenginyeria i la nanotecnologia fins a la intel·ligència artificial.
  • La dificultat de replicar Asilomar: L'autor argumenta que no hi podria haver mai un altre Asilomar a causa dels canvis en la societat i la ciència. Una reunió similar avui dia requeriria una participació més àmplia i diversa, incloent humanistes, científics socials, periodistes, experts legals i polítics, i artistes, entre d'altres. A més, s'haurien de reconèixer les preocupacions i crítiques socials més àmplies, i s'hauria de garantir la participació global.
  • La importància del context: L'article subratlla que el significat d'Asilomar depèn del context i de qui invoca la seva memòria. De vegades, importa menys el que es diu que qui ho diu i quan.
  • Llegat i invocació: Malgrat les opinions divergents sobre Asilomar, l'article suggereix que la reunió segueix sent un punt de referència important per a la discussió sobre els desafiaments ètics i socials de les noves tecnologies. L'autor assenyala que fins i tot les veus oponents en el passat han trobat punts en comú significatius, cosa que suggereix que és possible trobar causes comunes i veritats compartides en el present.

L'autor també és coorganitzador de "The Spirit of Asilomar and the Future of Biotechnology". L'objectiu d'aquesta cimera és aplicar les lliçons d'Asilomar al moment actual, abordant qüestions com les armes biològiques, la intel·ligència artificial, les cèl·lules sintètiques i el desplegament d'organismes dissenyats en el medi ambient i els cossos. També busca destacar les qüestions del benefici públic, les relacions socials i el benestar humà.



04 de maig 2024

El negoci de les ciències de la salut

 From Breakthrough to Blockbuster. The Business of Biotechnology

En Gary Pisano va escriure el 2006 un llibre que es va convertir en referència obligada: Science business . The promise, the reality, and the future of biotech. Allà hi havia les claus per entendre l'estat de situació de com funcionava el mercat farmacèutic del moment. I deia:

“It was supposed to be the entrepreneurial biotechnology firms unshackled from tradition and bureaucracy, that would go where big pharmaceutical companies dared not.”

Esperava que les biotecnològiques capgiressin el funcionament de la R+D però malauradament arribava aquesta conclusió:

 “the economics have not worked out and biotechnology firms have moved from the frontier to less risky venues.

Per tant dipositava poques esperances a la biotec i encoratjava a la big pharma a continuar amb els seus esforços interns d'innovació. En realitat, els llibres de negocis hauries d'estalviar-se fer pronòstics perquè el més probable és que s'equivoquin. I així ha estat. Les empreses de biotecnologia són unes 5000 al món, i la majoria 86% no cotitzen a borsa, i estant fent el 70% dels productes en desenvolupament. Entre 1998 i 2016 hi va haver 237 fàrmacs en revisió prioritària fets per 137 empreses, 98 eren biotec i 48 farmacèutiques. La predicció de Pisano s'ha esvaït. Tot això queda explicat en un llibre nou amb dades actuals i que val molt la pena.

Els autors de  From Breakthrough to Blockbuster. The Business of Biotechnology mostren què és la biotecnologia, quines són les empreses i les aliances, com funciona el negoci, què són i fan els seus directius, i quin futur li espera. La biotecnologia es va construir sobretot fonamentada amb dues aportacions: els anticossos monoclonals i l'ADN recombinant. Dues troballes fetes fa 50 anys. Dels anticossos monoclonals en vaig parlar fa uns anys. Ara els grans temes del moment són CRISPR i la biologia sintètica. Però sorprenentment els autors se n'obliden d'aquestes dues aportacions i fan una reflexió sobre la necessària inversió pública en recerca i què s'espera que el sector privat complementi. En definitiva, el futur no està escrit i millor no fer prediccions. Tinc la impressió que separar en dos blocs: biotec i big pharma la innovació en ciències de la vida, ja no té massa sentit i les fronteres s'han difuminat a hores d'ara. El que passa és que cal explicar-ho i trobar un nou marc mental esdevé difícil per ara.

El llibre hauria de ser referència obligada als estudis de ciències de la vida i molt recomanable . 

PS. Fins i tot hi ha una guia docent disponible



PS. A The Economist, dades recents.



20 d’octubre 2023

La teràpia cel·lular s'enlaira

 The next-generation CAR-T therapy landscape

He parlat del receptor antígen quimèric en diverses ocasions. Les teràpies CAR-T representen un avenç extraordinari però ha estat difícil fins ara aplicar-ho a tumors sòlids, degut a problemes de seguretat i eficàcia. Aixo està canviant per moments i a aquest article podeu trobar la referència als 200 actius en marxa. Fixeu-vos que el concepte financer ja es troba normalitzar a la literatura clínica, enlloc de parlar d'assaigs clínics en curs.

El plantejament és divers, segons es tracti de l'origen de les cèl·lules, alogèniques o autòlogues. Per altra banda, l'edició genètica i la biologia sintètica ofereixen millores substancials a la tecnologia CAR-T existent i això fa que se superin limitacions anteriors.
El creixement del mercat de les teràpies CAR-T ha estat impressionant. A aquest gràfic podeu veure com apareix el 2017, el 2021 es troba a 1.700 milions de $ i es preveu que arribi a 7.500 milions de $ el 2027, amb creixements de 33% cada any.




Cal preguntar-nos com afectarà això i fins a quin punt les CAR-T acadèmiques poden consolidar-se en aquest entorn o restaran marginals. Per ara no tinc resposta.