La petja que traginem

A Survey of UK Public Interest in Internet-Based Personal Genome Testing 

The Behavioral Response to Personalized Genetic Information:Will Genetic Risk Profiles Motivate Individuals and Families to Choose More Healthful Behaviors?

L'interès per la informació genòmica creix, però ja va sent hora de preguntar-se si serveix. Dues publicacions han analitzat quina és l'actitud envers aquestes proves i si això els faria canviar el seus hàbits de salut. Al Plos One trobareu l'article. Un resum en un paràgraf:

One in twenty participants (5%) were potentially interested at current prices (£250), however this proportion rose to half (50%) if the test was free of charge. Nearly all respondents who were interested in free PGT reported they would take the test to encourage them to adopt a healthier lifestyle if found to be at high genetic risk of a disease (93%). Around 4 in 5 respondents would have the test to convey genetic risk information to their children and a similar proportion felt that having a PGT would enable their doctor to monitor their health more closely.

I a l'Annual Review of Public Health, un altre:

To conclude, personalized genetic information has its greatest impact on behavior when disease risks are appreciable. Genetic information based on single-gene variants with low risk  probabilities has little impact—either positive or negative—on emotions, cognitions, or behavior. The difficulty of health behavior change, the rapid pace of technology in the areas of genetics (68), environmental assessment (20), and communication modalities (65) suggest the need to accelerate research in evaluating whether new understandings of genetic risk can favorably influence health behavior,

 Ja cal que augmentem l'esforç per a comprendre com l'allau de noves tecnologies tindran un impacte en la salut. L'impacte en el cost ja podem anar descomptant-lo (si és que el podem pagar algun dia).

Les Medicamenteurs

Vaig comprar el llibre fa uns mesos. He tardat més temps del que volia en llegir-lo. Fins a la meitat em va interessar força, després hi ha de tot. N'han fet un reportatge també. La Stephane Horel no té aturador en el periodisme d'investigació.
En resum, un llibre que parla de la relació entre la indústria farmacèutica, els metges i el regulador a França. Qui vulgui anècdotes de tota mena les trobarà en la lectura del llibre. Coses viscudes que sonen com properes. Tot molt ben explicat i documentat.
Després de llegir-lo s'obren més interrogants dels que tenia abans. Un dels més importants és quina és la forma de corregir els conflictes d'interès i la porta giratòria.
Dels conflictes d'interès n'hem parlat més d'un dia. És necessari declarar-los, però no és suficient per atenuar el seu impacte. Cal un pas més. De la porta giratòria, el fet que el regulador retorna a l'indústria i hi ha tràfic de favors, és un tema mal resolt en general i al que se li dona poca rellevància. Malauradament no tinc la vareta màgica per a proposar una solució, però estic convençut que el que es fa ara no funciona, ni aquí ni a França.

PS. Per cert, a data d'avui aquest blog ja ha arribat a 1000 visualitzacions de pàgines. Tot plegat en dos mesos si fa no fa. N'estic satisfet i alhora us agraeixo sincerament que em seguiu.

Collita del dia

1. Les amistats perilloses entre fons d'inversió i metges, un relat a Health Care Blog. Fort i previsible alhora.
2. OECD Observer sobre la trobada de ministres, bon resum. Per a tots aquells que els preocupa si Espanya es troba a la mitjana de despesa, l'OCDE es complau a tranquil.litzar-los i dir-los que si, que en despesa en PIB som a la mitjana  9%, el PIB a hores d'ara no sabem ben bé quin és -l'economia està trasbalsada-, i Catalunya definitivament per sota. Però també cal recordar que la mitjana no és la norma ni de bon tros.
3. El cost anual dels diabètics són 6.000 $ als USA. Així ho diu NYT. Amb dades de 2005 a Catalunya estàvem sobre els 3.300 €.

4. Bon comentari de Jonathan Weiner sobre un llibre relatiu al cancer al NYT:  THE EMPEROR OF ALL MALADIES. A Biography of Cancer By Siddhartha Mukherjee. Illustrated. 571 pp. Scribner. $30

5. Fa uns dies us parlava del frau al Global Fund, ara van sortint algunes coses més. Suècia abandona la seva aportació davant els dubtes raonables sobre 25 milions de $ i on han anat a parar. Alerta al Lancet.

Som el que mengem (o gairebé)

Health, agricultural, and economic eff ects of adoption of
healthy diet recommendations

El Lancet es desperta aquesta setmana amb un model d'equilibri general aplicat (CGE) on estima l'impacte de l'adopció de la dieta recomanada per la WHO al Brasil i a UK.És el segon article d'una sèrie sobre malalties cròniques.
Un paràgraf de resum:

Adoption of healthy diets in high-income countries would have substantial eff ects on patterns of population dietary consumption and health. For example, adherence to WHO dietary recommendations in Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) countries would mean a substantial decrease in the consumption of vegetable oils (by 30%), dairy products (by 28%), animal fats (by 30%), meat (eg, pork by 13·5% or mutton and goat by 14·5%), and sugar (by 24%), and a substantial increase in the consumption of cereals (by 31%), fruits (by 25%), and vegetables (by 21%).15 In the UK, if diets matched nutritional guidelines, 70 000 premature deaths could be prevented each year,16 with a saving to the health service of £20 billion every year.

Si bé els autors mostren les precaucions en els resultats obtinguts, cal dir que aquest és un tema molt rellevant. Ho sabem, i massa sovint mirem cap a l'altra banda. L'article és suggerent perquè barreja la perspectiva salut amb la perspectiva económica (agroalimentària) i estima els impactes. És un article típic per a una revista econòmica de nivell.
Dels resultats britànics destacaria les reduccions necessàries de carn i lactis que són molt accentuades. Ens caldria un model semblant a Catalunya, possiblement no sortiria gaire diferent del britànic. Ara bé els estudis serveixen si després de llegir-los algú els té en compte, altrament restaran al calaix com tants que n'hi ha.

Suborn i ajudes

El fet que dos metges hagin estat condemnats per acceptar suborns de la indústria farmacèutica a Alemanya no hauria de passar desapercebut. L'informe de Global Integrity assenyalava aquest com un dels problemes més rellevants el 2009 per a aquell país. Els han condemnat perquè a canvi de suborns prescrivien els medicaments de l'empresa farmacèutica, ha quedat clar. Tant Global Integrity com Transparency International mostren que això és només la punta de l'iceberg.

Un altra cosa diferent són les ajudes de la indústria farmacèutica a les associacions de pacients. Van creixent de forma continuada. Al país veí acaben de publicar el llistat de què ha donat cada empresa a cada associació, un import destacable, en total 5 milions d'euros. Aquí també sabem de la seva importància sense que hi hagi informació pública. Això només passarà el dia que la regulació obligui, com al país veí.

PS. I retorna el que deiem fa uns dies: la importància de l'aigua, la higiene i la salubritat pública sobre la salut al PLOS d'aquesta setmana.

Foc nou

Referent

La renovada revista de la Unió tracta de la innovació. Aquest és un tema que desperta interès en aquest moment i que provoca reflexió necessària si no volem seguir fent més del mateix (cosa que ja no és possible). Al sector salut es parla sovint d'innovació tecnológica i poc d'innovació organitzativa. La primera depèn sobre tot dels recursos disponibles, la segona de les capacitats directives i la magnitud de la ressistència al canvi. A la revista hi ha un èmfasi en la innovació organitzativa que és ben segur de la que anem més necessitats. Hi ha molta teca i força desigual. Per exemple agafeu aquest paràgraf:

El mecanismo de creación de valor por la innovación es simple y tiene dos caminos. En un caso, los productos y procesos innovadores lo son cuando ofrecen más prestaciones que sus competidores. El mercado les otorgará más valor y pagará precios más altos. Y en otro, las innovaciones que mejoran procesos conseguirán
que éstos u otros productos o servicios ya existentes se produzcan con menores costes. Un mayor precio o un menor coste, o los dos a la vez, harán que las rentas de los factores de producción que hayan intervenido en la innovación sean mayores y, por lo tanto, que sea mayor la riqueza creada.

Observareu que la seva relació amb el sector salut és llunyana, on els preus no juguen el mateix paper que al mercat. En canvi l'article de Norman G. Einspruch i Vincent K. Omachonu és d'interès.

La innovació es podria definir com “la introducció i aplicació deliberada, dins d’un rol, grup o organització, d’idees, processos, productes o procediments
que siguin nous per a la unitat d’adopció corresponent, i dissenyats per beneficiar de forma significativa l’individu, el grup o la societat en general” (West, 1990). Aquesta definició ha estat àmpliament acceptada pels investigadors d’aquest sector (Anderson et al., 2004), perquè reuneix les tres característiques més importants de la innovació: a) la novetat, b) un component d’aplicabilitat i c) la cerca d’un benefici

Això encaixa millor. Lectura recomanada i enhorabona a la Unió per la iniciativa. Trobo a faltar més exemples que serveixin de mirall. Us n'afegeixo un que barreja la innovació en tecnologia i en organització alhora, que és el que m'interessa ara: el Sidney Garfield Health Care Innovation Center, feu-hi una ullada.

PS. Ha sortit l'informe del CES, remake de dades velles que coneixem i que ens costa una pasta...

Joc perillós

Health Care Systems Efficiency and Policy Settings

L'OCDE acaba de publicar un document amb estimacions sobre l'eficiència comparada del sistemes de salut. Més enllà de la controvèrsia que pot generar aquesta metodologia, tant sols voldria fer una referència a la unitat d'anàlisi. L'OCDE només considera estats, i tothom sap prou bé que això no representa el que succeeix realment, les diferències són abismals dins cada estat, excepte Luxemburg. En el cas més proper el diferencial de despesa pública per càpita pot estar fins als 600 €, un 50% més any rera any. Per tant quan un mira el creixement real 1997-2007, aquesta dada amaga una realitat molt més amarga per uns i joiosa per a d'altres que viuen dins el mateix estat.

És per aquest motiu que arxivaré aquest informe i no en parlaré més, evitaré entrar en el joc perillós que m'ha brindat l'OCDE. O l'OCDE canvia la unitat d'anàlisi o nosaltres en creem una de nova i l'OCDE no tindrà més remei que incorporar-la, m'inclino per la segona opció.

Cartilla de Racionament

The Real Meaning of Rationing

La capacitat de sorpresa ha desaparegut definitivament. Si algú hagués dit que el pressupost públic de l'any que ve seria inferior a l'any anterior aleshores hauria invocat als factors inevitables: demografia i tecnologia per a justificar la necessitat de creixement. Doncs bé, resulta que ja no passa res, sembla que l'any 2011 no hi haurà més envelliment ni més tecnologia. Les comunitats autònomes estan reduint el pressupost sanitari. I en realitat el que hi ha són sous més baixos, perquè els factors inevitables (?) són un anclatge per al discurs (Evans dixit).
Ara bé, sabem que més enllà de la reducció salarial, el que convé és explicitar com cal complir la restricció pressupostària. El pressupost ens imposa una racionament, ens assenyala que la bota de Sant Ferriol només existeix a la llegenda. I si no volem viure en una llegenda convé començar a fer explícit quins són els criteris de racionament. En Detsky i Meltzer en parlen al JAMA aquesta setmana, però jo em vaig quedar amb les idees d'Emmanuel el "Complete Lives Systems"(remake de Williams, "Fair Innings"), - recomano llegir l'article sencer i no només aquestes cites per tal de situar les afirmacions en el context-:

We recommend an alternative system--the complete lives system--which prioritises younger people who have not yet live a complete life and also incorporates prognosis, save the most lives, lottery, and instrumental value principles.

Unlike allocation by sex or race, allocation by age is not invidious discrimination; every person lives through different states rather than being a single age. Even if 25-year-olds receive priority over 65-year-olds, everyone who is 65 years now was previously 25 years.

Consideration of the importance of complete lives also supports modifying the youngest-first principle by prioritising adolescents and young adults over infants. Adolescents have received substantial education and parental care, investments that will be wasted without a complete life. Infants by contrast, have not yet received these investments. Similarly, adolescence brings with it a developed personality capable of forming and valuing long-term plans whose fulfillment requires a complete life.

Tema massa controvertit per a resoldre en una entrada del blog. En algun moment caldrà fer explícits els criteris per a prioritzar, ara que el pressupost es redueix hi ha més motiu encara. Algú creu que aixó serà per poc temps, però tampoc ningú no pensava que durés tant la cartilla de racionament.

Per cert no busqueu el pressupost de Catalunya per al 2011. No n'hi ha (per ara).

Quantitat i qualitat

Demanda d’atenció sanitària en xifres

Aquest informe mostra els canvis ocorreguts durant el període 2005-2009 en la demanda assistencial a Catalunya. Les visites a l'atenció primària han augmentat un 11,7%, a l'atenció domiciliària un 61,4%

Hi trobareu detalls sobre el que ha passat en atenció primària, atenció especialitzada ambulatòria, atenció especialitzada ambulatòria en salut mental, atenció urgent, atenció hospitalària d’aguts i atenció sociosanitària des de quatre perspectives: temporal, poblacional, necessitats de salut i territorial.

Ens cal entendre millor què està succeint amb la demanda i què hi podem fer per tal que sigui més acurada. Recentment les visites a l'atenció primària i a urgències han disminuit en un milió en quatre mesos. Cal conèixer el detall de les causes perquè sols així es podrà corregir la qüestió.

Per ara tenim un informe de la quantitat, resta pendent un informe de la qualitat.

Decisions compartides, ara va de bo?

Decisions, decisions...

La importància de les decisions clíniques per a la salut individual obliga a tenir en compte les preferències dels pacients. Això no és pas nou. Ara bé, la forma com aquestes preferències es tenen en compte va canviant en el temps. Ara precisament on l'accés a la informació és molt més gran cal veure com es dona una solució acurada a la qüestió. En Wenberg fa temps que ho considera necessari:

The solution for unwarranted variation in preference-sensitive services is shared decision-making - the active involvement of the patient in choosing. Numerous clinical trials have shown that the patient decision-support programs result in better decision and often a reduction in utilization. But implementation isn't easy," he says. "We need to find a way to encourage and compensate physicians for the time they spend on educating and discussing things with patients

Aquesta setmana al BMJ hi ha dos articles d'interès i un editorial. L'interès que tenen aquests articles es que assenyalen el camí per introduir les decisions compartides entre clínics i pacients al NHS. L'Angela Coulter fa temps que ho proposa als britànics, a veure si aquesta vegada va de bo. I aquí aprop, hi ha tant per fer!

PS. El fet que CiU consideri inacurat el copagament i demani mesures per a controlar l'abús en la demanda és coherent. Si la base de tot plegat és la confiança i ens creiem l'acte de prescripció mèdica, aleshores on cal posar la barrera?. El self-audit de la prescripció és un exemple clar de cap on cal anar, un exemple d'èxit. És només un petit pas en un cami llarg, les decisions compartides en pot ser un altre.

PS. El Medical Decision Making té el suplement d'aquest mes que tracta el tema en profunditat.

PS. Per entendre que passa amb el NICE llegiu en Raftery

PS. Si us agrada, trobareu els quadres a la Galeria Barnadas

Encongir o eliminar la malària

El Lancet avui mostra l'estat de situació de la malària i què cal fer: eliminació vs control. Explica avantatges i inconvenients. El resum del que hi ha:

In the past 150 years, roughly half of the countries in the world eliminated malaria. Nowadays, there are 99 endemic countries—67 are controlling malaria and 32 are pursuing an elimination strategy. This four-part Series presents evidence about the technical, operational, and financial dimensions of malaria elimination. The first paper in this Series reviews definitions of elimination and the state that precedes it: controlled low-endemic malaria. Feasibility assessments are described as a crucial step for a country transitioning from controlled low-endemic malaria to elimination. Characteristics of the 32 malaria-eliminating countries are presented, and contrasted with countries that pursued elimination in the past. Challenges and risks of elimination are presented, including Plasmodium vivax, resistance in the parasite and mosquito populations, and potential resurgence if investment and vigilance decrease. The benefits of elimination are outlined, specifically elimination as a regional and global public good. Priorities for the next decade are described.

Més d'una vegada he pensat que a l'hora d'establir prioritats a l'ajuda al desenvolupament, afrontar la malària hauria d'haver estat al capdamunt, al costat de la nutrició, aigua i clavagueram. Malauradament no ha estat així i el que ha fet el Global Fund amb en Richard Feachem va fer tot el que va poder fins que es va adonar que també la corrupció i el frau havien entrat a casa seva. Complicat. En Feachem fa una crida ara des del Lancet per a l'eliminació de la malària, tant de bo se l'escoltin.

PS. Sobre el NICE, actualització a Pharmexecutive

Cosa succede?

Geographic Variation in the Quality of Prescribing

Si la qualitat de la prescripció és baixa, què succeeix? Doncs al NEJM d'aquesta setmana hi trobareu la resposta, pel que fa als USA. Destaco aquest paràgraf:

the association the relationship between overall drug spending and inappropriate prescribing is weak. In addition, because spending on nondrug medical care is positively associated with a greater use of potentially harmful drugs, our results also do not suggest that more medical spending is associated with better health care overall. Our results are consistent, however, with an association between lower-quality prescription patterns and more adverse drug events that may require additional expense to treat.

Ens ho podíem imaginar. Més aprop tenim l'Atles de Variacions en la Pràctica Mèdica que fa un exercici similar per a la prescripció però malauradament encara no tot està descrit ni publicat. Metodològicament el que més m'interessa és això quan es tracta d'anar més enllà de la descripció.

PS. Avui a Christie's, a s'hora baixa



















PS. Lectura recomanada. Com a mínim, la introducció del llibre de FEDEA La crisis de la economía española. Análisis económico de la gran recesión

Què hem de fer?

Using Market-Exclusivity Incentives to Promote Pharmaceutical Innovation

Sabem que la indústria farmacèutica investiga, però també que els medicaments que s'aproven cada vegada són menys, i generen més controvèrsia. Aquest article del NEJM ens diu el que s¡ha fet en termes d'incentius per a promoure la recerca i els dubtes raonables sobre el que s'ha assolit. Conclusió:

Although use of market-exclusivity incentives to promote pharmaceutical innovation has potential benefits, future legislative efforts aimed at encouraging investment in drug research and development should be more precisely designed to avoid waste and misuse, and they should be linked to demonstration of positive public health outcomes. Without these limitations, making exclusivity incentives available to pharmaceutical manufacturers may not be worth the potential risks to public health.

Extendre el termini de la patent pot ser contraproduent. Cal evitar el malbaratament. I això es relaciona amb el que deia fa uns dies, massa incentius provoquen que els errors els paguem molt cars.

Ps. Record de Juan Gris a Christie's 28m de $

Collita del dia: biosimilars, publicitat i archimedes

1. Què passarà el 2014 quan caduqui la patent de l'Herceptin i Mabtera? Doncs això ja comença a preocupar a Roche perquè els dos medicaments li aporten 12 mil milions de dolars d'ingressos. La qüestió fonamental és si hi haurà biosimilars i quins. Tot sembla que si, que hi haurà alternatives. Per això Roche s'esforça via lobby en limitar aquesta possibilitat mitjançant una regulació restrictiva als USA i a Europa. Sembla que ho haurem de conèixer aquest mes de novembre.
2. També aquest mes entra en el parlament europeuel debat sobre la publicitat dels medicaments als pacients. Alguns desitgen replicar el (fracassat) model nordamericà i convé difondre els disbarats que ha provocat per tal d'evitar reproduir-los més aprop.
3. Per aquells que interessa Eddy i el seu model Archimedes, aleshores han de consultar: Demo: The Archimedes Outcomes Analyzer

PS. Eixa vesprada subhasta impressionista a Sotheby's, per si hi voleu anar, poso el catàleg en flash o en pdf