Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta llistes d'espera. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta llistes d'espera. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades

28 de març 2025

Una perspectiva econòmica del sistema de salut

 DIVERSIDAD Y DESCENTRALIZACIÓN DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUD ESPAÑOL. Una perspectiva económica de su evolución

Resumit amb IA

L'informe "Diversidad y descentralizacion del sistema nacional salud español" presenta una anàlisi detallada i exhaustiva del Sistema Nacional de Salut (SNS) espanyol, posant un èmfasi especial en la seva diversitat territorial i la descentralització de les competències sanitàries a les Comunitats Autònomes (CC. AA.).

L'estudi s'estructura en diversos capítols que aborden diferents dimensions del SNS:

  • Característiques del sistema sanitari espanyol: Aquesta secció inicial proporciona una visió general del SNS. Descriu com s'organitza el sistema i analitza l'evolució del gasto sanitari total a Espanya durant les dues últimes dècades, cobrint períodes d'expansió i crisi econòmica. Tot i que el focus principal de la monografia és el SNS i el gasto públic, també es descriu l'evolució de la despesa sanitaria privada, la seva importància relativa i les seves funcions segons l'agent de finançament, destacant el paper rellevant de les llars en la financiació de determinades funcions. A més, es presenta una panoràmica dels recursos del sistema sanitari tant pel que fa a les dotacions físiques (centres sanitaris) com al personal empleat en els diferents nivells assistencials (atenció primària, hospitalària i especialitzada), detallant-ne la composició. Es mostren també els recursos de les CC. AA., principals responsables de la gestió i provisió de serveis sanitaris des del 2001. Finalment, es realitza un posicionament d'Espanya en relació amb els països del seu entorn utilitzant una selecció d'indicadors i es presenten les conclusions del capítol.

  • Evolució de la despesa pública en sanitat: Aquest capítol se centra en l'anàlisi detallada de l'evolució de la despesa sanitària pública des de principis del segle XXI, justificant-ho pel fet que la major part de la despesa en salut a Espanya és pública i per la descentralització de les competències sanitàries a les CC. AA. des del 2001, que concentren més del 90% del gasto públic en salut. S'ofereix una visió general de la trajectòria de la despesa públic, la seva importància sobre el PIB i els nivells de despesa per càpita. S'analitza la despesa de les CC. AA., la despesa per càpita i la seva relació amb l'esforç pressupostari regional, així com la dispersió en els nivells de despesa i ingressos. També s'estudien l'evolució i les diferències en l'estructura de la despesa sanitària atenent a la classificació econòmica i funcional.

  • Variabilitat dels serveis sanitaris per comunitats autònomes: El capítol explora la heterogeneïtat dels serveis de salut prestats i la seva relació amb les necessitats de la població. S'analitza la variabilitat de les pràctiques mèdiques entre i dins de les comunitats autònomes, un tret que s'ha mantingut durant gairebé dues dècades sense tendència a la reducció, utilitzant dades de les 203 àrees de salut. Es consideren aspectes com la frequentació hospitalària i les seves conseqüències sobre la despesa per pacient. També s'estudia la cobertura sanitària de la població segons la modalitat d'assegurament (pública o privada) per CC. AA.. Es descriuen els serveis d'atenció primària, valorant-ne l'accessibilitat, els recursos humans i el grau d'utilització. S'analitzen els serveis d'atenció especialitzada, incloent-hi recursos físics i humans, així com el grau d'utilització dels serveis hospitalaris. Es presenta informació sobre les llistes d'espera.

  • La contractació pública en el Sistema Nacional de Salut: Aquest capítol es dedica a analitzar el funcionament de la contractació pública en l'àmbit sanitari, donada la importància del seu volum en la despesa pública sanitaria. Es centra en els procediments regits per la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic. L'objectiu és avaluar l'eficàcia i eficiència de les compres públiques i les diferències regionals des d'una perspectiva econòmica. Es destaca la importància de la contractació pública en sanitat des del punt de vista de la Comptabilitat Nacional. S'analitzen quantitativament les compres públiques, incloent-hi la importància de la contractació directa i menor, les compres públiques normalitzades a partir de la base de dades ContraPubIvie (construïda amb dades de la PCSP), i la utilització de sistemes de racionalització de compres. L'anàlisi inclou la distribució de licitacions i pressupost base per administració sanitària, el tipus de procediment utilitzat (obert, restringit, negociat, etc.) i la seva evolució temporal. També es considera el procediment segons la tipologia del contracte (subministraments, serveis, obres) i l'objecte del contracte (codi CPV). S'avaluen aspectes com el nombre d'ofertes rebudes i el percentatge d'estalvi en les licitacions i la duració dels procediments. Es constata que, tot i els avenços, la transparència en la informació contractual segueix sent limitada.

  • Anàlisi dels determinants del gasto sanitari: Aquest capítol busca identificar els factors significatius que expliquen les diferències en els nivells de despesa de les CC. AA. i els determinants de la despesa de les famílies en salut. S'examina la literatura sobre els possibles determinants de la despesa sanitaria. L'enfocament adoptat és l'anàlisi multivariant per contrastar la significativitat estadística d'un conjunt de variables, estimant per separat les regressions de despesa sanitària pública i privada. Es consideren factors com la renda, els ingressos de les CC. AA., la demografia i altres variables específiques per a diferents tipus de despesa (hospitalari, atenció primària).

  • La resposta a la pandèmia de la covid-19: El capítol analitza l'impacte de la COVID-19 a Espanya des de març de 2020, comparant la situació amb la d'altres països de l'entorn. Es presta atenció a les diferències entre CC. AA. en l'abast i la severitat de la pandèmia i en la pressió hospitalària, intentant identificar factors que hi puguin influir, com la intensitat de la pandèmia i els recursos dels sistemes regionals de salut.

  • Conclusions i propostes: Aquest capítol final sintetitza els resultats més importants de la investigació. Es destaca la heterogeneïtat del SNS com un dels seus rascs més significatius. Es valoren els èxits del sistema en la cobertura i l'equitat, però també es reconeixen la seva complexitat i diversitat que generen apreciacions crítiques. Es diferencien la diversitat desitjable de la no desitjable, proposant actuacions per corregir aquesta última, especialment pel que fa a les disparitats territorials i les ineficiències en la contractació pública. Es subratlla la importància de millorar la transparència i l'eficiència en la contractació pública, tot i els avenços amb la PCSP, i es qüestiona l'ús limitat d'instruments de racionalització com els acords marc. Finalment, es fan recomanacions per millorar el funcionament del SNS i les polítiques de salut a Espanya.

La metodologia de l'informe es basa en l'anàlisi d'una àmplia gamma de dades i fonts d'informació, adoptant una doble perspectiva comparada: temporal (dècades del segle XXI) i territorial (diferències regionals). Es reconeix la heterogeneïtat en la rapidesa d'actualització de les fonts i es pren com a referència principal l'any 2020, amb consideracions específiques per l'impacte de la COVID-19. Per a l'anàlisi quantitativa de la contractació pública, s'ha creat la base de dades ContraPubIvie a partir de la informació de la PCSP fins a octubre de 2020.






20 de març 2025

Històries del NHS

The NHS in England at 75: priorities for the future


Resumit amb IA

El document "The NHS in England at 75: priorities for the future" és un informe de l'NHS Assembly que reflexiona sobre la història del Servei Nacional de Salut (NHS) a Anglaterra en el seu 75è aniversari, la seva situació actual i les prioritats per al futur. L'informe es basa en la retroalimentació de milers de persones a través del procés de participació NHS@75, així com en l'experiència dels membres de l'Assemblea.

Resum

L'informe destaca que el 75è aniversari del NHS és un moment per revisar el passat, avaluar el present i planificar el futur per satisfer les necessitats canviants. Tot i que no és una prescripció política detallada, l'informe identifica allò més valuós del NHS, allò que més necessita canviar i què es requereix per continuar complint la seva missió fonamental en un nou context.

1. D'on venim?

El NHS va néixer de l'esperança, fundat sobre el principi de proporcionar assistència universal basada en la necessitat i no en la capacitat de pagar. Aquest principi continua tenint una gran ressonància, amb 19 de cada 20 persones que volen que el NHS segueixi sent gratuït en el punt d'atenció. Els participants en NHS@75 van destacar aquests principis i valors com el més important a celebrar i conservar.

L'informe subratlla com el NHS s'ha adaptat per satisfer les necessitats canviants, amb millores significatives en el tractament d'atacs de cor i càncer, així com en la provisió de salut mental. També ha estat al capdavant d'innovacions com els reemplaçaments de maluc, el primer nadó proveta i nous tractaments de teràpia gènica per a la leucèmia infantil. Més de la meitat dels participants en NHS@75 van celebrar aquestes millores.

Al cor d'aquesta història hi ha la força laboral del NHS, amb 1,3 milions de personal de més de 200 nacionalitats, juntament amb uns cinc milions de cuidadors no remunerats. La resposta a la pandèmia de COVID-19 és un exemple recent de la seva diversitat, resiliència i adaptabilitat.

El fet de ser un únic NHS nacional ha facilitat el desenvolupament i la implementació de nous tractaments i tecnologies, i ha contribuït a l'eficiència del sistema.

L'informe també recorda que la salut de la nació depèn de factors més amplis que el NHS, com l'educació, l'habitatge, l'ocupació i la pobresa, i la importància d'abordar les desigualtats en els determinants socials de la salut.

2. On som ara? Quin és el nostre nou context?

Avui dia, hi ha un immens orgull en el desenvolupament continu dels serveis del NHS, com la creació recent de 9.000 llits de sala virtual per proporcionar atenció a casa. El NHS té fortaleses perdurables com la pràctica general universal, els seus vincles amb la ciència i la recerca, i el seu sistema d'educació i formació. Recentment, s'ha fet un gran esforç per integrar l'atenció proporcionada per metges de capçalera, hospitals i serveis comunitaris a través de la creació de Sistemes d'Atenció Integrada (ICS).

Malgrat els esforços del personal de primera línia, el NHS no sempre proporciona un accés oportú a consells, diagnòstics i tractament. Les llistes d'espera estan en el seu màxim històric i la satisfacció pública és la més baixa des de finals dels anys noranta. El NHS i l'atenció social s'enfronten a desafiaments significatius derivats de l'augment de la demanda, la capacitat limitada i la necessitat de recuperació de la COVID-19. Aquests reptes tenen causes profundes, com la complexitat dels processos, les vacants de personal, el creixement insuficient de la capacitat i les desigualtats en l'accés i els resultats de salut. La infraestructura física i digital del NHS necessita inversió i renovació.

El NHS@75 va destacar sis àrees importants on el NHS necessita millorar o s'enfronta a reptes importants:

  • Accés i comunicacions: Dificultat per accedir a l'atenció, llargues llistes d'espera i comunicacions confuses.
  • Suport a la força laboral del NHS: Pressió laboral intensa, falta de temps per recuperar-se, preocupacions per l'esgotament i la necessitat de millorar les condicions laborals.
  • Augment de les malalties cròniques, la multimorbiditat i la fragilitat: Població envellida amb necessitats més complexes.
  • Desigualtats en l'accés, l'experiència i els resultats: Disparitats significatives en salut entre diferents grups de població.
  • Inversió de capital: Edificis i equips obsolets, i necessitat d'actualització de la infraestructura digital.
  • Determinants més amplis de la salut i el benestar: Necessitat d'un enfocament més coordinat per abordar factors com la renda, l'habitatge i l'ocupació.

Malgrat aquests reptes, el NHS té fortaleses i oportunitats, com la pràctica general universal, l'anàlisi de cost-efectivitat del NICE, el sistema d'educació i formació de classe mundial i la seva base de dades única d'interaccions amb els pacients. La pandèmia de COVID-19 va demostrar la capacitat del NHS per aconseguir un canvi profund i transformador quan és necessari.

3. Cap a on va el NHS? Modelant el futur de l'assistència sanitària

El NHS necessita fer nous canvis en la manera com es presta l'atenció per abordar l'acceleració de les malalties cròniques i la fragilitat. Hi ha un consens creixent sobre la necessitat de tres grans canvis:

  • Prevenció de la mala salut: Augmentar la inversió en mesures preventives basades en l'evidència per a malalties com les cardiovasculars i l'obesitat, i treballar amb altres per arribar a aquells amb més risc. Això inclou un paper actiu del NHS en la defensa d'accions efectives per abordar els determinants més amplis de la salut.
  • Personalització i participació: Garantir que les persones tinguin control en la planificació de la seva pròpia atenció, amb una continuïtat en la relació amb els equips clínics i un marc de responsabilitat del NHS que doni més prioritat a l'experiència i la veu dels pacients. Això implica un compromís amb el principi de "res sobre mi sense mi".
  • Atenció coordinada, més a prop de casa: Accelerar els plans per enfortir la pràctica general, l'atenció primària i els serveis comunitaris a cada barri. Universalitzar una millor atenció per a aquells amb necessitats complexes i fragilitat basada en equips comunitaris i serveis d'hospital a casa. Això requereix trencar les divisions històriques entre diferents parts del sistema sanitari i una millor integració amb els serveis del govern local, especialment l'atenció social.

4. Creant les condicions per al canvi

La història del NHS demostra que els grans canvis només es produeixen quan es donen simultàniament una sèrie de factors habilitadors. L'informe identifica set habilitadors crucials:

  • Suport a aquells que proporcionen atenció: Resoldre les disputes salarials, valorar i donar suport al personal, abordar les desigualtats laborals i implementar el NHS People Promise. També implica donar suport als cuidadors no remunerats i augmentar el voluntariat.
  • Construcció de col·laboracions: Enfortir les col·laboracions a través dels ICS, amb les autoritats locals, el sector VCSE (voluntari, comunitari i empresa social) i els pacients i cuidadors.
  • Aprofitament del poder del digital i les dades: Crear un registre electrònic de pacient completament connectat, ampliar l'ús de l'aplicació NHS i invertir en sistemes d'informació.
  • Inversió en infraestructura: Desenvolupar un pla d'infraestructura a llarg termini per modernitzar edificis i equips, especialment en atenció primària i comunitats, i per aprofitar el potencial digital.
  • Maximització del valor de l'atenció i el tractament: Reduir el malbaratament, abordar la variació injustificada en l'atenció i involucrar els pacients en les decisions de tractament.
  • Lideratge i aprenentatge: Promoure una cultura d'aprenentatge i millora contínua a tots els nivells del NHS.
  • Una nova relació entre el NHS i el públic: Veure les persones i les comunitats com a actius i fomentar la responsabilitat compartida en la millora de la salut i l'atenció. Això podria incloure un "pacte" amb el públic que estableixi què poden esperar i què poden contribuir.

L'informe conclou que hi ha un acord creixent sobre la necessitat d'aquests canvis i les condicions per aconseguir-los. La tasca per als propers anys és alinear aquest propòsit comú amb la implementació concreta del canvi. Els Plans Conjunts Futurs que publicaran les Juntes d'Atenció Integrada seran clau per reflectir aquests canvis a nivell local.




03 de febrer 2025

Revisant cinquanta anys d'assegurança voluntària de salut

The emergence of financial capital in the health insurance business in Europe: The case of Spain in the last fifty years

Poc sovint fem una mirada enrera per a preguntar-nos com hem arribat fins aquí. Hem arribat a un terç de la població que té assegurança voluntària i això no ha esdevingut per casualitat. Fem molta referència a les llistes d'espera del sistema obligatori com a causa de l'augment d'assegurats (demanda) i prestem poca atenció a l'estructura de capital i a la regulació (oferta).

A l'article seleccionat trobareu la història dels darrers 50 anys i com el capital financer va entrar a les assegurances de salut per tal que poguem entendre on som avui. Per altra banda, els canvis regulatoris del 1984 van modificar substancialment les regles de joc al sector de l'assegurança i alguns ho van veure com una oportunitat per a fusions i adquisicions. Alguns que precisament no tenien res a veure amb el sector de l'assegurança van protagonitzar el procés. En aquest sentit l'article oblida el paper que va tenir Agbar Salud en tot això, un paper fonamental que caldria descriure amb precisió. També cal dir que el protagonisme que atorga a metges en la creació d'asseguradores s'hauria de situar al just nivell, al costat del paper dels empresaris en el mutualisme, dels quals se n'oblida. Aquí va el resum en IA:

Aquest article analitza l'evolució del sector de les assegurances de salut a Espanya durant els últims cinquanta anys, posant èmfasi en la transformació del sector per la financiarització del capital. Inicialment, les companyies d'assegurances de malaltia van ser desenvolupades per metges i professionals de la salut, i la seva gestió era poc professional amb tècniques actuarials limitades. No obstant això, a partir dels anys setanta, diversos factors van impulsar processos de concentració, amb fusions i adquisicions que van reduir el nombre d'empreses locals i regionals a favor de les empreses d'àmbit nacional.

L'augment de la demanda d'aquest tipus de cobertura va despertar l'interès de les companyies d'assegurances generals i multinacionals, provocant una reestructuració del sector que va adquirir un pes més gran dins del negoci assegurador i cada vegada més internacionalitzat. Aquesta última etapa va submergir el sector sanitari a Espanya en els grans processos de globalització, caracteritzats per la financiarització del capital impulsada pels fons d'inversió bancaris.

L'article es divideix en dues seccions cronològiques:

  • La primera secció cobreix l'evolució del mercat i les estratègies de les companyies d'assegurances de salut des de la fragmentació fins a la concentració a nivell nacional. Aquesta concentració va ser impulsada per la provisió de serveis als fons d'assegurances mútues de funcionaris i empleats públics, i per les demandes de l'adhesió d'Espanya a la Unió Europea el 1986.
  • La segona secció estudia l'increment d'aquesta concentració gràcies a la creixent demanda i l'interès de les companyies d'assegurances generals, el sector bancari i les multinacionals estrangeres a adquirir companyies d'assegurances de salut, en un context de deteriorament dels serveis de salut públics. L'article també analitza la financiarització de les principals companyies sanitàries a Espanya, on el capital dels metges fundadors és reemplaçat per capital bancari nacional i internacional.

L'article destaca que el sector de les assegurances de salut a Espanya va experimentar un procés de concentració tant vertical com horitzontal, i que l'interès de les companyies generals i les multinacionals va augmentar a mesura que el sector de les assegurances de salut esdevenia més atractiu. El creixement de les assegurances de salut va estimular la participació de companyies d'assegurances generals que van incorporar empreses de serveis de salut i assegurances de decessos als seus grups empresarials.

L'article també assenyala que, a les últimes dècades del segle XX, algunes comunitats autònomes van fomentar la creació de noves companyies de proveïdors de serveis de salut i van animar les asseguradores a participar en la gestió d'hospitals i centres de salut públics. A més, la reforma legislativa del sector de les assegurances privades, iniciada el 1984, va crear un marc regulador, econòmic i social diferent per al desenvolupament d'aquesta activitat, que va afectar especialment les assegurances de salut privades.

Des de finals del segle XX, la crisi del model de salut pública, agreujada per ajustos i retallades pressupostàries, va impulsar la privatització dels serveis sanitaris gestionats pels governs central i autonòmics, dins del marc de la ideologia neoliberal. Això va obrir la porta a la participació de les companyies d'assegurances de salut en la gestió d'hospitals i serveis mèdics. En aquest context, el nombre de persones amb assegurances de salut privades a Espanya va augmentar de 5,2 a 8,5 milions entre 2000 i 2020.

L'article també destaca dues tendències clares en el sector de les assegurances de salut:

  • Un important progrés en el procés de concentració, on tres companyies (Asisa, Adeslas i Sanitas) van passar de controlar poc més del 50% del total de les primes al sector de la salut el 2000 a més del 60% el 2020.
  • Una creixent penetració de capital financer nacional i internacional en el sector. Les companyies d'assegurances de salut espanyoles s'han convertit en un objectiu per a les companyies internacionals de salut, els bancs espanyols i els fons d'inversió internacionals.

L'article també analitza els casos específics de Adeslas, Sanitas i Asisa, destacant com han passat a ser controlades per capital bancari o per grans grups asseguradors internacionals. Finalment, l'article conclou que la financiarització del sector ha modificat els objectius de les companyies d'assegurances de salut, que van passar de ser entitats fundades per metges per assegurar la qualitat de l'atenció al pacient a empreses enfocades a la rendibilitat a curt termini. Aquest canvi en l'objectiu podria tenir conseqüències en l'accés i la qualitat de la cobertura sanitària per a gran part de la població.


1928

PS Oped sobre la indignació dels pacients al NYT



PS A Fortune aquest mes, canvis a l'esperança de vida i a la despesa sanitària en 53 anys.



20 de desembre 2024

La sanitat com a tercer principal problema dels catalans

10 primeres línies d’acció. Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) 

El Comitè d'Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) que va crear el govern ha presentat en poc més de dos mesos, els reptes i les reformes inicials per al sistema de salut de Catalunya.

Li demano a la IA un resum del document i surt això,

Situació del Sistema de Salut de Catalunya:

● El sistema de salut és considerat un patrimoni de tots, però mostra signes de deteriorament.

● Malgrat tenir bons resultats en esperança de vida, hi ha una preocupació per la mortalitat per causes prevenibles i tractables.

●El sistema de salut és un factor econòmic important, ocupant la tercera posició en valor i ocupació.

● La recaptació d'IRPF és pràcticament equivalent a la despesa pública en salut i dependència.

S'identifiquen tres grans reptes: demogràfic, professional i organitzatiu.

○El repte demogràfic es caracteritza per l'envelliment de la població, amb un augment significatiu de persones majors de 65 i 85 anys. 

○El 5% de la població gasta la meitat del pressupost sanitari.

○El repte professional inclou un dèficit de professionals i una alta incorporació de metges extracomunitaris.

○El repte organitzatiu es manifesta en la grandària dels serveis, el nombre de professionals, l'especialització i l'ús de tecnologies, amb un model de gestió que necessita millores. A l'Hospital Vall d'Hebron, per exemple, hi ha aproximadament 10.000 professionals i 1.000 milions d'euros de despesa, i al conjunt del sistema hi ha 150.000 professionals en 2063 centres, amb un pressupost de 14.000 M€.

●Hi ha signes de deteriorament com la falta d'accessibilitat (llistes d'espera), la disminució de l'acceptació social i l'augment del doble assegurament.

Reformes del Sistema de Salut:

●Es mostren reformes a nivell internacional, com l'informe Lord Darzi al NHS (Regne Unit), la Health Policy Commission (Massachusetts, USA), i les reformes a Irlanda del Nord (Regne Unit).

●S'estableix el CAIROS com a organisme independent amb determinació política, amb un equip de 12 membres.

●El model operatiu del CAIROS es basa en premisses de determinació política i independència, i claredat de rol, amb la participació de la Consellera de Salut i altres direccions generals.

●La selecció de mesures es realitza a través de la revisió d'informes, la participació oberta i la priorització.

●Es defineix un perímetre d'acció que inclou macrogestió (principis bàsics i finançament), mesogestió (model de gestió de centres, compra de serveis, polítiques de RRHH i organització dels serveis) i microgestió (gestió clínica, right care i seguretat clínica).

●S'estableix un mètode d'actuació amb equips de transformació operativa (ETO), governança, gestió de projectes i una acceleradora.

Línies d'acció i mesures de reforma (10 línies i 25 mesures):

Les mesures es focalitzen en tres objectius principals: centrar l’atenció en les necessitats de les persones, cuidar els professionals de la salut i optimitzar el funcionament de les institucions.

Les línies d'acció inclouen:

●Simplificació administrativa i de gestió: reducció de tràmits, automatització de processos, ús eficient de dades i descentralització.

●Incorporació de noves tecnologies i IA al sistema: desplegament d'assistent digital i la nova estació clínica HES Ambulatori.

●Adopció de la innovació i suport a la recerca: reforçar el PERIS i accelerar el programa PASS, creant un programa d'intensificació per professionals.

●Impuls al desenvolupament de competències professionals: revisió de rols per a un entorn interdisciplinari.

●Millora de l’organització dels equips d’atenció primària: extensió del model UBA3+ i desburocratització de tràmits.

●Anàlisi de necessitats i suport als professionals: anàlisi prospectiu i identificació de bones pràctiques.

●Més preventiu i predictiu: desplegament de l'Agència de Salut Pública, la Xarxa d'Intel·ligència Epidemiològica i la Taula Una Sola Salut.

●Més integrat i orientat a la cronicitat: integració de nivells d'atenció i desplegament del Pla d'integració de l'Atenció Primària - Residències.

●Més orientat a resultats, incorporant la veu de la ciutadania: implantació de la mesura de satisfacció dels usuaris i la introducció de resultats que importen als pacients en el sistema de pagament.

●Creació dels Centres de Salut Integrals de Referència (CSIR): prova de concepte en 10 CSIR amb modificacions en el sistema de compra i atenció integrada.

Properes passes:

●Constitució dels Equips de Transformació Operativa (ETO), elaboració dels projectes d'implantació i inici de l'avaluació basal.

●S'estableix un cronograma per al 2025-2026 amb dos cicles de mesures centrats en la salut pública i l'atenció primària, i posteriorment en l'atenció hospitalària, intermèdia i salut mental


Aprofito per revisar el diari de sessions del Parlament on la Consellera el 18 de setembre presenta el seu pla d'acció i el resumeixo en IA:


El document és la transcripció d'una sessió informativa de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, celebrada el 18 de setembre de 2024, amb la consellera de Salut, Olga Pané Mena. La sessió se centra en els objectius i les actuacions del departament en la legislatura actual.

Context i Benvinguda:

● La sessió comença amb la benvinguda del president de la comissió a la consellera. S'indica que aquesta és la seva primera compareixença i que es vol que sigui exhaustiva, amb flexibilitat en els temps de les intervencions.

● La consellera agraeix l'oportunitat de participar en el diàleg i debat, expressant el seu desig de trobar espais de cooperació i consens per millorar el sistema de salut.

Presentació de la Consellera:

●La consellera presenta un powerpoint per guiar la seva presentació.

●Identifica els principals reptes de la legislatura, alguns dels quals transcendeixen aquesta legislatura i requereixen adaptació.

●Presenta dades que contextualitzen els reptes, destacant que el 32% dels ciutadans de Catalunya tenen pòlissa privada per millorar l'accés, i a Barcelona un 40%.

●A nivell europeu, Espanya té un dels finançaments de la butxaca dels ciutadans més alts, amb un 30% addicional a través de diversos formats.

●Catalunya és un referent en tecnologies de la informació i comunicació en salut, però cal treure'n més rendiment.

●Després de la COVID, han emergit moltes necessitats en els sistemes sanitaris europeus, que han iniciat reformes.

●La consellera assenyala que, malgrat tenir un bon sistema sanitari, no es pot mantenir sense reformes per afrontar els reptes.

Principals Línies d'Actuació:

●Atenció integrada social i sanitària: Cal recuperar la llei de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària per millorar la coordinació i el compartiment de dades.

●Atenció domiciliària: El focus ha de ser el domicili per atendre l'envelliment, amb un paper clau de l'atenció primària, els serveis socials i els ajuntaments.

●Atenció primària: L'atenció primària ha de ser enfortida amb eines com la longitudinalitat, la coordinació i la integració, donant continuïtat als pacients i una resposta en 48 hores.

●Salut pública: És un pilar clau juntament amb l'atenció primària, amb la necessitat d'incorporar els acords de París en les polítiques de prevenció, protecció i descarbonització.

●Salut bucodental: Desenvolupar la llei de salut bucodental i posar en marxa prestacions odontològiques per a persones vulnerables.

●Salut mental: Prioritzar l'atenció a la salut mental infantil i juvenil, amb centres de salut mental que vagin a la comunitat.

●Àmbit rural: Cal retenir professionals i talent a l'àmbit rural.

●Lideratges: Revisar els perfils i la pràctica dels lideratges, i feminitzar-los per fer més efectiva la cura dels professionals.

●Llengua: Els professionals han de poder-se dirigir en català als pacients, ja que els pacients tenen dret a parlar català.

●Agenda verda: El sector sanitari també ha de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, revisant l'ús de materials plàstics.

●Transformació digital: La intel·ligència artificial, els sensors i els sistemes integrats són solucions per millorar l'eficiència del sistema.

●Avaluació i rendiment de comptes: Qualsevol canvi ha de basar-se en l'evidència científica i s'ha d'avaluar per després explicar-ho als ciutadans.

●Finançament: Volen arribar al 7% del PIB per finançar la salut a Catalunya, revisant el sistema de finançament actual.

●No més documents: Cal deixar d'elaborar documents que repeteixen les mateixes propostes sense implementar-les.

●Any Lluch: La conselleria convoca a celebrar l'any que ve l'Any Lluch per commemorar la Llei General de Sanitat i millorar-la.

Torns dels Grups Parlamentaris:

●Els grups parlamentaris expressen les seves opinions i preocupacions sobre les propostes de la consellera, destacant temes com el finançament, les llistes d'espera, la salut mental, l'atenció primària, la gestió dels recursos, la defensa del model sanitari català a Madrid, la pediatria a l'atenció primària i la importància de la llengua catalana en el sistema sanitari.

●Els grups també mencionen la necessitat d'un acord per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari, l'equitat territorial, i la garantia dels drets lingüístics i sexuals i reproductius.

●Els grups parlamentaris de l'oposició destaquen la necessitat de millores laborals per als professionals, la inversió en infraestructures i tecnologia, i la necessitat d'un pla per a la reducció de les llistes d'espera.

●El grup parlamentari dels Comuns posa en valor la importància de la longitudinalitat en l'atenció i el creixement de les assegurances privades. També destaquen la importància de l'emergència climàtica i la necessitat de vincular la salut pública amb les onades de calor i noves malalties.

●La CUP qüestiona el model de concertació publicoprivada i demana mesures per millorar les condicions laborals dels professionals.

●El grup parlamentari socialista remarca la importància del diàleg i el consens, i destaca la necessitat d'incrementar el finançament i de reforçar l'atenció primària.

Resposta de la Consellera:

●La consellera respon a les preguntes agrupant els temes, prometent més precisions personals als diputats i ofereix enviar les dades sobre les llistes d'espera.

●Reconeix que el focus en les llistes d'espera ha de ser el temps d'espera i no tant el nombre de persones.

●Fa una crida a no oblidar que els ciutadans tenen dret a ser atesos i que no es poden aplicar ideologies en la gestió del sistema sanitari.

●La consellera destaca la dificultat d'importar professionals d'altres països per motius ètics i proposa que s'incentivi l'allargament de la vida laboral dels professionals.

●Pel que fa al tema de la llengua, la consellera destaca que el focus ha d'estar en el dret del pacient a ser atès en la seva llengua.

●La consellera explica que la cobertura de vacances dels professionals s'ha de gestionar de manera que es garanteixi el descans dels treballadors i la cobertura del servei, i es mostra partidària de l'avaluació de resultats tant del sector públic com del privat per aprendre dels que ho fan millor.

●La consellera aclareix que els alts càrrecs no arriben per meritocràcia i que cal canviar la situació, també argumenta que els gerents dels hospitals són alts càrrecs des de fa uns quants anys per una decisió del senyor Montoro.

●La consellera també comenta la situació del dengue, que ha estat controlat, i que l'hospital de la Seu està en el pla funcional, però depèn dels pressupostos, i finalment que la seva posició sobre l'ampliació de l'aeroport és coneguda.

Torn Final dels Grups:

●Els grups parlamentaris tornen a prendre la paraula per fer comentaris finals i preguntes.

●Hi ha referències a salut a totes les polítiques i la llei de formes no contractuals, que la consellera assegura que tiraran endavant.

●La consellera respon que les competències sanitàries estan preservades, que ja estan treballant amb altres departaments i que l'Agència de Salut Pública és un organisme autònom administratiu.

●La consellera indica que el Departament de Salut destina 60 milions a la recerca, que el Centre de Teràpies Avançades té assignats 20 milions i que s'està executant el pla estratègic de recerca.

En resum, la sessió informativa serveix per a presentar les línies mestres de la política de salut per a la legislatura actual, donant veu a tots els grups parlamentaris i creant un espai de diàleg per abordar els reptes del sistema sanitari de Catalunya.


Vist Cairos i vista la compareixença,  cap novetat. La roda del hamster segueix igual, rodant. Amb algunes singularitats, l'ús indiscriminat del powerpoint. En Jeff Bezos va prohibir el powerpoint a Amazon i va dir als seus treballadors que quan tinguessin una idea que vulgués prosperar, l'escrivissin en 6 pàgines i la presentessin als grups de treball, i així ho fan.

El powerpoint és una enumeració d'enunciats, es pot tenir com ajuda per expressar gràfics o taules complexes en un discurs. Però el més important és crear l'argument i això es fa amb eines de persuassió. Un powerpoint és fred, persuadeix poc o gens, pot servir en directe, però no funciona en diferit.

Trobo a faltar un diagnòstic actualitzat del moment. Ens pensem que sabem coses i les donem per fetes, però no és necessàriament així. Convé actualitzar dades i centrar-nos en aquelles tendències que estan canviant de cop. Si busqueu per exemple, una dada fonamental com és la satisfacció dels ciutadans amb el sistema de salut, no la trobareu a la presentació de Cairos. La dada que faig servir és sempre la darrera del baròmetre del CEO i diu coses que no agraden al polític de torn, i és que els ciutadans consideren que el tercer problema més important que té Catalunya és la sanitat (p.13), després de l'habitatge i la inseguretat. (Diu 1 Habitatge car 2.Accés a l'habitatge 3.Inseguretat ciutadana 4 .Sanitat, però clarament 1 i 2 és el mateix, per això ho considero com a tercer problema de Catalunya). Hi ha una dada indirecta que es recull a la presentació i es refereix a que una tercera part dels ciutadans que voten amb els peus i se'n van a contractar una assegurança voluntària quan ja tenen l'obligatòria. Indicador crucial del desori del moment al sistema públic. Per cert a per a Cairos aquesta tercera part de la població és inexistent pel que fa a la necessitat de reformes, es deixa tot al laissez-faire.

Posar-se d'acord amb el diagnòstic és crucial per generar els consensos necessaris per avançar. Aquest és l'esforç que vam fer amb el Pacte Nacional de Salut, ara fa una dècada, i tots els stakeholders van aprovar-lo excepte sindicats i grups polítics de l'oposició. Evidentment utilitzaven la política sanitària com eina de confrontació política i no pretenien resoldre els problemes de país, i així ho van expressar.

Cal tenir el llistat de reformes, cert, però alhora cal persuadir de que la seva aplicació ens portarà millores substancials en la salut poblacional i per això és prioritari posar-se d'acord en el diagnòstic i els factors crítics d'èxit. Veurem quins són els propers passos per ara només hi ha les primeres línies d'acció com diu el títol, anuncis genèrics inconcrets.

PS. I per acabar-ho d'adobar, ahir a la tarda al Parlament diuen des d'ERC (p.49):

Dos, pacte nacional de salut. No pot ser substituït pel CAIROS. El pacte nacional de salut ha d'acabar els seus treballs i el pacte nacional de salut ha de poder tancar definitivament aquells treballs que es van obrir en la passada legislatura i no poden ser substituïts per un grup d'experts que, entre d’altres coses, volen la liberalització del sector.

i li responen que si, des del partit del govern, que al gener en parlem...

Hi ha algú al timó o anem a la deriva? Que triem experts o consens? Quina és la via? O totes dues alhora?

PS. Recordem quines són les entitats que van arribar al consens i van subscriure el Pacte Nacional de Salut de 2014, a més de la coalició de govern: Associacions empresarials - Unió Catalana d’Hospitals - Consorci de Salut i Social de Catalunya - Institut Català de la Salut Corporacions professionals - Consell de Col·legis de Metges de Catalunya - Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya - Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya Entitats municipalistes - Associació Catalana de Municipis - Federació de Municipis de Catalunya Entitats científiques - Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears Universitat - Consell Interuniversitari de Catalunya Entitats d’usuaris i pacients - Fòrum Català de Pacients - Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat, Salut, Consum i Alimentació Indústria - Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària - Farmaindustria  


Cartier-Bresson al KBR

PS. La creació de riquesa mesurada per PIB al món del G-20



04 de desembre 2024

Vasos comunicants (5)

Els vasos comunicants de l’assegurança de salut

Publicat al Blog del Cercle de Salut

L’obligatorietat de l’assegurança de salut per al conjunt de la població esdevé un requeriment essencial per a evitar restriccions al dret a la protecció de la salut. En el nostre context, aquesta obligatorietat va afegida de finançament públic mitjançant impostos. Per tant, tot ciutadà a Catalunya des que neix fins que traspassa gaudeix de cobertura pública dels serveis de salut.

Com podem explicar doncs que un de cada tres ciutadans comprin una assegurança voluntària de salut (gairebé duplicada)? Pagar dues vegades pel mateix dona pistes de què allò que ja estem obligats a tenir no acaba de satisfer plenament. I fonamentalment cal pagar dues vegades per a saltar-se l’excessiva llista d’espera pública.

En els darrers 15 anys s’ha multiplicat per quatre la llista d’espera. Si agafem l’informe de la Sindicatura de Comptes referit al 2019, hi havia 860.972 pacients pendents de ser atesos, dels quals 210.265 per a intervenció quirúrgica, 136.943 per a una prova diagnòstica, i 513.764 per consultes externes. Repasso les darreres dades d’espera quirúrgica a setembre 2024 i la xifra segueix augmentant, arribem a 215.488 pacients. Per entendre la magnitud d’aquestes xifres, podem imaginar més de vuit estadis com el Camp Nou, amb una capacitat de 104.600 espectadors, plens de persones esperant.

La llista d’espera és un factor clau de deslegitimació del sistema sanitari obligatori finançat amb impostos. Has de poder accedir al servei quan tens necessitat. Si no és així, el sistema perd credibilitat i fa que aquells que poden cerquin alternatives en un context diferent basat en la disponibilitat a pagar.

Alhora cal tenir present que el 40% dels metges que treballen al sector finançat públicament també ho fan al sector privat. La pràctica dual és alhora causa i conseqüència del que estem tractant. Un dels motius el podem atribuir a una compensació esperada insuficient per a la tasca realitzada. El pagament d’un salari fix sense incentius per productivitat i esforç és un factor que també hi contribueix. Caldria una reflexió seriosa sobre el significat i l’impacte d’aquesta pràctica dual.

El context ajuda, per tant, a un augment de la cobertura voluntària i això ha representat un augment d’assegurats en 10 punts percentuals des de l’any 2010, fins a arribar al 32%. Ara bé, no tothom ho paga directament, segons el baròmetre sanitari, la cobertura mitjançant empresa representa el 15% del total de l’assegurança voluntària. La prima mitjana de 2023 va ser de 911 € per càpita. I d’aquesta prima, el sector dedica un 71,4% a prestacions assistencials. La resta va destinat a despeses administratives i resultats de l’exercici. Cal assenyalar que l’any 2023, les asseguradores dins Muface van arribar a dedicar fins al 103% de la prima a prestacions assistencials. És a dir que la prima no va cobrir ni tan sols les despeses sanitàries i, per tant, pèrdues que van ser subsidiades per altres assegurats. També cal considerar que l’assegurança a través d’empresa acaba essent 703 € per càpita, un 23% inferior. Això es deu a la capacitat de negociació de les empreses. I, per tant, d’alguna manera també s’acaba subsidiant per altres assegurats.

Hi ha, per tant, dins el sector tensions importants, tant per la banda dels assegurats (on hi ha un nivell de subsidiació creuada inusual impulsada per la regulació), com per la banda de la provisió assistencial on les tarifes vigents són motiu de controvèrsia per un import que consideren insuficient. Cal destacar també les dificultats relatives a la selecció de risc i prestacions que són conegudes pels usuaris i alhora silenciades al gran públic. Les pràctiques d’excés d’utilització són també sabudes i poc corregides en un entorn de pagament per acte mèdic.

Hi ha dos àmbits on el laissez-faire no hauria de tenir opcions de progressar. En primer lloc, cal afrontar la protecció dels usuaris i de la competència al sector de l’assegurança voluntària. Això cal fer-ho mitjançant una reforma regulatòria que he mostrat en detall en un article a la Revista d'Economia de Catalunya i que en suggereixo la lectura. En segon lloc, cal afrontar la pràctica dual dels metges mitjançant un canvi regulatori i una estratègia que comprometi i fidelitzi els professionals al sector públic que és on recau la cobertura d’assegurança obligatòria.

Per sobre de tot això, cal assenyalar que sense una estratègia que capgiri la tendència de les llistes d’espera, és previsible que l’assegurança voluntària segueixi augmentant a l’ensems que la deslegitimació del sector públic i el rebuig a la fiscalitat. Aquesta estratègia ha de considerar tant mesures conjunturals immediates, com estructurals relatives a l’oferta de serveis i incentius. Sense això, els fets i les dades parlaran per si sols, la gent seguirà “votant amb els peus” com deia Hirschman i un observador de la política sanitària internacional es preguntarà, com és possible que tanta gent pagui dues vegades per les mateixes prestacions? Doncs perquè les coses no funcionen a la primera.


Monte Roraima. Estado de Roraima, Brasil, 2018.

05 de març 2024

Per què la productivitat sanitària britànica disminueix?

 The NHS productivity puzzle. Why has hospital activity not increased in line with funding and staffing?

Aquest informe del NHS britànic mostra com els polítics poden decidir augmentar significativament el nombre de treballadors i que això tingui només un impacte marginal en l'activitat. Diu:

Between December 2019 and December 2022 the number of fulltime equivalent (FTE) junior doctors, and nurses and health visitors, increased by 16.4% and 10.9% respectively.3 But despite this the number of people being treated in hospitals is only marginally higher than it was before the pandemic.

Entendre els factors que impulsen la productivitat és fonamental per assolir una reducció de les llistes d'espera. I aquí ve el gràfic clau, quines són les barreres que limiten la productivitat?:

 

Però, és clar per saber la productivitat cal mesurar-la i en això els britànics tenen sèries estadístiques bones:


Malauradament, aquí no mesurem la productivitat i sembla que no preocupa. Diguem-ho tot, tenim una mesura poc consistent, és cert. Aquí només es parla de que necessitem més recursos i prou, sense saber què s'assoleix i què en treiem a canvi. Els britànics ho mesuren, no obtenen el que esperen i no saben com revertir la situació. El fonament del problema rau, segons l'informe en tres qüestions:

 The report particularly identifies the following as causes: 

  • Hospitals are chronically undermanaged, and where existing managers are operating they have too many constraints and poor incentives.
  • Underinvestment in capital – including a lack of hospital beds and many beds filled by people who should not be in them.
  • An exodus of senior staff – with inexperienced replacements recruited.  
Aquestes tres qüestions són molt genèriques i caldria precisar millor. En qualsevol cas són d'aplicació aquí aprop.  

PS. No podrem saber la productivitat perquè des de fa cinc anys no sabem els recursos humans que hi ha al sistema de salut!!! Aquest és el darrer informe, del 2019. Anem a les palpentes, una vegada més.

12 de febrer 2024

Un disbarat rera l'altre (15)

Durant l'any 2023 la llista d'espera quirúrgica registrada ha augmentat en 11.426 pacients, un 6,2% més. Aquesta és la situació un any més. Veureu a la taula que pel que fa a procediments garantits (cataractes, pròtesi de genoll i maluc) ha disminuït una mica (1.916 persones), en cirurgia cardíaca 10, i en neoplàsies 5 persones. El gran gruix de l'augment es produeix al grup que es diu intervencions amb termini de referència on hi ha diversitat de procediments

Llista d'espera quirúrgica

 

2022

2023

 

Garantits

31780

29864

-6,0%

Cardíaca

238

228

-4,2%

Neoplàsies

2083

2078

-0,2%

Referència

149400

162756

8,9%

Total Pacients

185523

196949

6,2%

Recordeu que fa pocs dies parlava de la disminució de productivitat fruit de la reducció horària sense incrementar els treballadors necessaris. Jo desconec quina ha estat la productivitat per treballador del 2023, crec que ho desconeix tothom amb precisió. Desconec si han augmentat o disminuït la quantitat de treballadors, només puc dir que el resultat és que a data d'avui hi ha més ciutadans esperant per ser atesos per una intervenció en el sistema públic. I que amb l'acord salarial darrer, aquest any 2024 encara podrien augmentar més les llistes d'espera.

Tenim el 2,5% de la població esperant per una intervenció, ara fa 20 anys en teníem l'1%. Aquesta és la magnitud del disbarat, 2 camps del barça esperant per una cirurgia. Fa uns mesos vaig comptar que si hi afegíem les visites i proves diagnòstiques tenim 8,6 camps del barça esperant.

Els 100 milions addicionals d'aquest any dedicats a reduir la llista d'espera han obtingut aquest resultat. És cert que hi ha més persones ateses en el termini legal, però també és cert que han augmentat  els pacients esperant en 11.426. Algú hauria de reflexionar i prendre una decisió encertada per canviar la tendència, més enllà del compliment de termini, gairebé 200.000 pacients esperant és molt. L'accés al conjunt dels serveis hauria d'estar garantit i prioritzat. Si voleu comprendre com no es fa això i com s'hauria de fer, llegiu aquí. Defensar l'assegurança obligatòria sense garantir accés prioritzat davant necessitat esdevé frustrant, incoherent, insuficient. 

PS. Aquestes dades no les trobareu als mitjans habituals, en trobareu d'altres. Malauradament ja ha esdevingut normal. Vosaltres mateixos les podeu contrastar aquí.



Van Gogh

L'ametller

A mig aire de la serra

veig un ametller florit.

Déu te guard, bandera blanca,

dies ha que t'he delit!

 

Ets la pau que s'anuncia

entre el sol, núvols i vents...

No ets encara el millor temps

però en tens tota l'alegria.

Joan Maragall






07 de febrer 2024

Un disbarat rera l'altre (14)

 El novembre passat explicava el cas dels peruans que han fet un pont aeri entre el seu país i Barcelona per a ser atesos de càncer infantil gratuitament. Fins aleshores portàvem 92 casos, ara ja en portem 110 en el darrer any i mig. La majoria de casos són leucèmia i la majoria costaven 307.000 € cadascun, ara possiblement sigui menys, prop de 250.000€. La despesa sanitària pública anual per ciutadà és de 1.710€ (2022). Per tant estem parlant de que cada cas suposa 146 vegades la despesa mitjana per ciutadà. Sabem que arriben a urgències de l'hospital, ja venen empadronats des de Perú, i targeta sanitària en mà. Ningú es preocupa si això és legal, de si hi ha una màfia al darrera, ningú és capaç d'aturar-ho.

Imagineu un país que és incapaç d'aturar el turisme sanitari d'alt cost. I que molts altres països poden seguir l'estela dels peruans, sabem per exemple que ara ja se n'hi han afegit d'altres com els paraguaians. ¿Què passarà?  Doncs molt fàcil, com que els recursos són limitats, i el país es dedica a l'exportació, les necessitats nacionals no queden cobertes. I estem parlant de càncer infantil. 

El parany de la cobertura sanitària planetària apareix amb tota força. Un país petit que no recapta els seus impostos, que es troba endeutat i apedaçat no pot resoldre gratuïtament l'atenció a tot turista sanitari que es presenti amb un càncer a la porta d'urgències. Simplement, no té recursos per resoldre aquest problema planetari. I davant la magnitud de les llistes d'espera, afegir més casos, s'hauria de dir prou i reflexionar sobre els drets i les prioritats. i sobre l'aplicació de la legislació vigent.

Però aquí qui dia passa any empeny. El problema segueix i es va fent més gros, sense que tingui aturador. El dret a l'assistència sanitària va acompanyat de deures de la ciutadania, entre ells pagar impostos. Però els free-riders passen de llarg d'això, volen drets sense deures. D'aquesta manera els fonaments de l'assegurança social s'esfondren. Tenim cobertura asseguradora pública obligatòria perquè tots contribuïm a un fons, sans i malalts, perquè quan estiguem malalts poguem rebre l'atenció necessària de qualitat.

Si el fonament de l'assegurança social queda tocat, i ens dediquem a l'exportació gratuïta en un terç d'aquests casos, el proper pas és la generació de desafecció institucional, polarització política i dificultats d'accés per als nacionals. Cal anar amb compte amb aquests petits detalls quan la política i la justícia no reaccionen. Els petits detalls són importants.

PS. Avís: aquests casos estan documentats i publicats a la premsa, però del que estem parlant és un notable esvoranc al sistema de salut no quantificat.

PS. Al disbarat 12 vaig explicar com aquest petit país tenia un sistema universitari mèdic bolcat cap a l'exportació en un 50% del grau i 48% dels residents. El podeu recuperar aquí, i la col·lecció sencera aquí

PS. La pregunta del moment és: Hi ha govern? Algú ens governa?

PS. El que vaig dir sobre el llibre de Martin Wolf, és d'aplicació a data d'avui també, allà trobareu el que és el concepte de ciutadania i el que no és. Molts ho han oblidat i segons en Martin Wolf aquí rau l'arrel de molts problemes, i també la seva superació.




31 de gener 2024

Un disbarat rera l'altre (13)

Acord de condicions de treball per al personal estatutari de l'ICS

Resum de millores assolides al III Acord laboral de l’ICS

Ara ja sabem que el govern va acordar el novembre passat que posava en marxa la setmana laboral de 4 dies per als metges. No es tracta només d'una reducció de jornada del 5% (de 1722 hores anuals a 1642 hores), es tracta de que la jornada es repartirà en quatre matins i un dia d'aquests també a la tarda. Aquest sistema de jornada portarà a una reducció de la productivitat molt superior al 5% (equivalent a la reducció d'hores), i introduirà conflictes organitzatius notables. 

Ara bé, si mireu la nota de premsa del govern sobre la nova retribució als funcionaris de l'ICS no hi trobareu cap referència a la setmana laboral de quatre dies. Per què s'amaga això?

La reducció de jornada té un impacte decisiu en l'organització del treball i l'accés als serveis de salut per als ciutadans. Per garantir en les mateixes condicions d'accés actuals, o 

- els metges augmenten la productivitat per hora en un 5%, (cosa que sabem que en el sector serveis no funciona així sinó es canvia la "funció de producció"), o

- s'augmenta la plantilla de metges en un 5% per mantenir la mateixa activitat i accés als serveis.

Per tant el cost d'aquest acord dels funcionaris de l'ICS no és de 320 milions com diu el govern sinó que és molt superior si no es volen augmentar les llistes d'espera. Cal incorporar molts més metges per fer efectius els acords sense afectar als ciutadans. I sabem per altra part que no hi ha més metges per contractar. Per tant, el govern ha entrat en un laberint que només té una sortida plausible, hi haurà un augment de les llistes d'espera i per tant una afectació potencial al nivell de salut dels ciutadans.

Vaig explicar fa uns mesos que calia tenir consideració cap als professionals, i que això no era només una qüestió de compensació acurada. Vaig explicar també que als funcionaris no els correspon la negociació laboral (disbarat nº 10). Mantinc que a data d'avui ningú ha estat capaç d'explicar un sol argument a favor de que un metge sigui funcionari. Ara dic, el que cal és tenir consideració cap als pacients i això depèn de no empitjorar l'accés i la qualitat dels serveis. Per assolir això cal revertir aquest acord i repensar-ne els seus fonaments. La gravetat de la situació requereix una correcció.

Ens trobem davant un acord que satisfà interessos particulars que van contra l'interès general. Aquest és el resum. Els ciutadans pagarem car, molt car aquest acord. El pagarem per dues bandes amb més impostos, i amb menys salut.

PS. Una vegada més convé demanar la necessària transparència de la informació als ciutadans. Per què s'amaga parcialment per part del govern?

PS. Aquest acord és el preludi de conflictes en cascada, i no només amb les infermeres. S'ha encès l'esca.

PS. Podeu llegir-ne els detalls aquí:

JORNADA LABORAL

Jornada unificada de 1.642 hores anuals per a tot el personal facultatiu.

Jornada de quatre matins i una tarda setmanal per als facultatius d’àmbit hospitalari, distribuïda:

  • Matí de 8h a 15.30 hores
  • Una tarda a la setmana, amb dues opcions;
  • Fins a les 20 hores, si es fa en cinc dies
  • Fins a les 21 hores, si es fa un mateix dia la jornada de matí i tarda

Creació en un termini de tres mesos d’una comissió de seguiment sobre la conciliació del personal facultatiu.

Limitació de la jornada anual màxima a 2.187 hores, equivalents a 48 hores setmanes, sumant jornada ordinària, complementària, mòduls de guàrdia i l’escreix per contingent addicional realitzat fora de la jornada ordinària.

Per als professionals amb més de 3 anys d’antiguitat, la jornada de tarda setmanal no serà obligatòria, sinó voluntària.

GUÀRDIES

Regulació de les guàrdies localitzades o de crida, que computarà com a jornada efectiva i es retribuirà com a presencial si es requereix la presència del professional, incrementant la retribució en una hora de treball en concepte desplaçament.

Exoneració voluntària de les guàrdies localitzades a partir dels 50 anys de manera progressiva:

1 gener 2024, professionals que compleixin 60 anys, 1 gener 2025, professionals que compleixin 55 anys, 1 gener 2027, professionals que compleixin 50 anys

Blindatge del descans postguàrdia.

Establiment d’un màxim obligatori de quatre guàrdies mensuals, una de les quals en dia festiu.

CARRERA PROFESSIONAL

Reconeixement del tots els anys efectivament treballats al sistema públic de salut per sol·licitar els diferents nivells de carrera professional.

Reconeixement automàtic del nivell de carrera professional que acreditin els facultatius provinents del SISCAT.

Millora de la puntuació en els factors d´activitat assistencial i formació, així com l’eliminació de topall màxim per poder canviar de nivell.



14 de desembre 2023

Quin és el pagament directe dels ciutadans als serveis de salut?

 Can people afford to pay for health care?

A Barcelona hi ha una oficina de la OMS des de 1999 en un indret fantàstic i ens surt cara, massa cara. Ho vaig dir fa anys i he demanat repetidament que eliminem el seu cost del pressupost català. Ara és un bon moment per insistir i fer-ho, som en plena negociació dels pressupostos. Dic que surt cara pel que en traiem a canvi, és clar. La futilitat la vaig mostrar l'any passat en un PS del dia aquí.

Ara acaben de publicar un informe sobre la despesa de butxaca a 40 països europeus. I l'enfoc és que cal promoure l'assegurança universal i que el pagament directe és precisament el contrari. Ho sabem. Però també sabem que el problema és l'accés efectiu, pots tenir assegurança universal i no tenir accés als serveis (llistes d'espera, per tant). I d'això no en parlen.

I després suggereixen què cal fer, que hi ha idees bones i dolentes..., etc: 

“Addiction” to bad ideas: the coverage policy choices that undermine financial protection

1. Avoid basing entitlement on payment of contributions 

2. Avoid excluding people from coverage 

3. Avoid applying user charges without effective protection mechanisms

4. Avoid failing to cover treatment in primary care settings

5. Avoid thinking voluntary health insurance (VHI) is the answer

Mai m'han agradat les receptes genèriques fora de context i menys si un de fora és qui m'ho diu. Ensenyar que Armènia té un 70% de pagament directe és realment problemàtic, però encara ho és més si estàs sent sotmès a un genocidi per part d'Azerbaijan. Comparar-ho amb Montenegro que és el que menys aportació directe té, esdevé inútil. I si els gràfics són de barres i no permeten saber cap número exacte, llavors te n'oblides de qui és qui i de la utilitat de l'informe.

I llavors arribem al gràfic clau:



La protecció financera pública depèn de la despesa pública en salut, que alhora depèn del nivell de renda del país. I ja hi som. El problema no és la concepció moral, les idees dolentes que porten a prendre decisions dolentes als governs (l'addicció a les males idees, que diuen a l'informe). El fet és que si no hi ha més renda no hi ha més despesa pública en salut. I després hi ha variacions notables, és clar, i motius que ho expliquen.

Prou! retallem totalment el finançament d'aquesta oficina. Ha arribat l'hora.


PS. A Catalunya gastem de mitjana per persona, 560 € en despesa de sanitat i uns 490 addicionals en assegurances de salut ( que es troben a altres bens i serveis). La despesa en sanitat és un 4,1% de la despesa anual. Gastem gairebé el doble en restaurants. Dono aquesta estadística perquè no trobareu cap dada a aquest informe que es relacioni amb Catalunya malgrat que gastem diners dels ciutadans catalans finançant aquesta oficina.
 
Despesa mitjana per  persona. Per grups de despesa. Base 2016CatalunyaPer persona
Despesa mitjana anualAliments i begudes no alcohòliquesBegudes alcohòliques i tabacVestit i calçatHabitatgeMobles i parament de la llarSanitatTransportComunicacionsOci i culturaEducacióRestaurants i hotelsAltres béns i serveis
202213.4792.1601795384.6515135601.4094146342991.0381.083
202112.8562.0861754904.7195095381.2244155362708881.004
202011.8721.9591814174.5174874201.123422460241665980
201913.4141.8652005724.4285544551.6724237452851.1511.064
201813.2701.8692165934.2595894511.6194327132721.1991.059
201712.8331.8332076193.9175684211.6194157232231.2441.043
201612.3091.8482096013.7725434101.4733817182261.1111.016
Unitats: Euros.
Font: Idescat. Estadística de despesa en consum de les llars, base 2016.