Hi ha límits morals als mercats? (3)

Why Some Things Should Not Be for Sale: The Moral Limits of Markets

Llibre resumit amb IA.

El llibre de Debra Satz aborda la qüestió dels límits morals dels mercats, argumentant que no totes les coses haurien d'estar a la venda. L'autora reconeix que els mercats són formes importants d'organització social i econòmica que permeten la cooperació voluntària, mostren preferències, difonen informació, recompensen la innovació i són sovint la manera més eficient d'organitzar la producció i la distribució.

No obstant això, el llibre es construeix per desenvolupar una teoria més general per avaluar els mercats, anant més enllà dels arguments de l'economia del benestar i l'economia neoclàssica, que solen centrar-se en l'eficiència. Satz argumenta que aquests enfocaments no poden explicar adequadament per què reaccionem negativament a certs tipus de mercats (com el sexe, les armes o la contaminació) ni justificar les prohibicions d'altres (com els vots, els mercenaris o la salvació), fins i tot quan aquestes prohibicions generen ineficiències. Una societat justa, segons Satz, requereix restriccions en algunes de les eleccions de mercat que els seus ciutadans podrien fer.

Part I: Què fan els Mercats?

Aquesta part introdueix el concepte de mercat no només com a lloc de compra i venda o una sèrie de transaccions individuals, sinó com a institucions socials complexes que s'han de construir i mantenir. Tots els mercats depenen de regles de propietat de fons i d'un complex d'institucions socials, culturals i legals. Les forces governamentals juguen un paper important en assegurar elements com la definició i protecció dels drets de propietat, l'aplicació de contractes, el flux d'informació i la limitació de monopolis. El llibre també assenyala que la informació no sempre flueix lliurement; pot ser costosa d'obtenir, i sovint existeixen grans asimetries d'informació entre compradors i venedors, com en els mercats de salut o de cotxes usats.

Part II: Desenvolupament de la Teoria dels Mercats Nocius

Satz argumenta que la visió moderna del mercat com un mecanisme homogeni difereix de la dels economistes polítics clàssics com Adam Smith, David Ricardo i Karl Marx, que veien els mercats com una col·lecció heterogènia de relacions econòmiques, tenint en compte els objectes particulars intercanviats (terra, treball, crèdit). El treball, en particular, es considera especial perquè està encarnat en els éssers humans, la qual cosa implica relacions de poder entre compradors i venedors de la força de treball.

El llibre critica l'enfocament de l'igualitarisme contemporani que es centra principalment en la redistribució d'ingressos mitjançant impostos i transferències ("igualitarisme general"), argumentant que és massa desatent a les conseqüències polítiques i relacionals de certs mercats, a com aquests mercats ens modelen a nosaltres i a les nostres relacions. S'esmenta la perspectiva de Ronald Dworkin sobre la igualtat de recursos, que utilitza el model de subhasta per assolir una divisió de recursos lliure d'enveja basada en les preferències individuals, però es qüestiona si pot gestionar adequadament les preferències formades per desigualtats socials. També s'introdueix la distinció de T. M. Scanlon entre necessitats objectives i preferències subjectives.

Satz desafia la idea que les restriccions de mercat als adults que consenten són necessàriament paternalistes, assenyalant que tots els mercats depenen de regles de fons (com els sistemes "opt out" o "opt in" per a la donació d'òrgans) que ja influeixen en les nostres eleccions.

Un punt crucial de la Part II és l'exploració de la idea de Michael Walzer que la manera com es distribueix un bé ha de ser coherent amb el seu significat social. Certs béns (honor, gràcia, amor, amistat) no tenen preu de mercat, i intentar distribuir-los a través del mercat canviaria o degradaria el seu significat. L'estudi clàssic de Richard Titmuss, The Gift Relationship, sobre la donació de sang s'utilitza com a exemple: permetre un mercat en sang transforma la donació d'un "regal de vida" a un simple equivalent en efectiu, cosa que pot degradar el significat de la sang i afectar la qualitat i la voluntarietat de la donació.

El capítol 4, considerat el cor del llibre, elabora la teoria de què fa que els mercats particulars siguin nocius. Satz identifica quatre paràmetres rellevants per avaluar els mercats, emfatitzant que puntuar alt en qualsevol d'aquests paràmetres pot classificar un mercat com a "nociu". Aquests paràmetres són:

1. Vulnerabilitat (Source: Vulnerability): El mercat explota vulnerabilitats subjacents. Això inclou mercats de béns desesperadament necessaris amb pocs proveïdors, mercats que sorgeixen de la pobresa i la indigència, o mercats on els participants tenen necessitats molt desiguals pels béns intercanviats.
2. Agència Feble (Source: Weak Agency): Els participants tenen informació inadequada sobre la naturalesa o les conseqüències del mercat, o altres entren al mercat en nom seu. El treball infantil és un exemple, ja que els nens no tenen les capacitats desenvolupades per exercir agència.
3. Resultats Extremadament Nocius per als Individus (Outcome: Extreme Harms for Individual): El mercat produeix indigència o dany significatiu als individus.
4. Resultats Extremadament Nocius per a la Societat (Outcome: Extreme Harms for Society): El mercat té conseqüències socials perjudicials. Això inclou soscavar les condicions perquè els membres d'una societat puguin interactuar com a iguals, especialment com a ciutadans en una democràcia. Un mercat de vots se cita com un exemple obvi que perjudica l'estatus d'igualtat cívica. Aquests mercats també poden disminuir la possibilitat de formar o satisfer interessos comuns.

Satz destaca que la seva teoria es basa en racionalitats morals i polítiques lligades a una teoria de la igualtat. El seu enfocament és deliberadament obert, sense una fórmula precisa o una classificació estricta dels paràmetres.

Part III: Anàlisi de Mercats Controversos Específics

Aquesta part aplica la teoria dels mercats nocius a casos concrets:

• Mercats en Treball Reproductiu Femení (Contractes de Gestació): Analitza per què aquests contractes són problemàtics. Argumenta que, si bé comparteixen característiques amb altres contractes laborals (com la falta de control sobre el procés o la durada), la seva nociutat prové de la forma que prenen per ser aplicables, els seus orígens en l'agència feble, i els seus efectes en la conformació de preferències i identitats, especialment en el context de la desigualtat de gènere. Es qüestionen els arguments abstractes basats en el "millor interès de l'infant" sense proves empíriques suficients.
• Mercats en Treball Sexual Femení (Prostitució): Examina diferents enfocaments d'aquest mercat. Suggereix que pot degradar el significat de béns com la integritat corporal i funciona com un "teatre de la desigualtat", reflectint i perpetuant desigualtats més àmplies de gènere i classe.
• Treball Infantil: Es considera problemàtic fins i tot en absència de misèria perquè impedeix el desenvolupament de les capacitats necessàries per a l'agència i l'elecció. Es proposen intervencions per abordar les causes subjacents com la pobresa, incloent transferències condicionades a l'escolarització.
• Esclavitud Voluntària i Treball Forçat: Es discuteix la persistència d'aquestes pràctiques, sovint arrelades en el deute. Es critica l'argument econòmic que el treball forçat pot ser una millora paretiana. L'oposició es basa en la preocupació per les bases socials de l'autorespecte i els límits a l'autoritat d'una persona sobre una altra en societats liberals. Les seves característiques nocius inclouen l'origen en l'agència feble (manca d'informació) i la vulnerabilitat (pobresa, manipulació).
• Òrgans Humans (Mercat de Ronyons): S'analitzen les qüestions ètiques . Es contrasta amb les perspectives llibertàries. S'avalua un mercat competitiu de ronyons d'acord amb els paràmetres de mercats nocius, trobant agència feble (manca d'informació sobre riscos), vulnerabilitat (pobresa desesperada), dany extrem per als individus (venedors pobres), i dany social extrem (els pobres són desproporcionadament venedors, els rics compradors, convertint els pobres en "peces de recanvi", soscavant l'estatus d'igualtat). Es contrasta aquest sistema amb un sistema de donació, com el de Titmuss.

En resum, "Why Some Things Should Not Be for Sale" ofereix una teoria matisada i oberta per avaluar els mercats. Argumenta que, tot i que els mercats són valuosos, la seva legitimitat i adequació moral en casos particulars depenen d'una avaluació de si exploten vulnerabilitats, impliquen agència feble, o produeixen resultats extremadament nocius per als individus o la societat, especialment soscavant les condicions per a la igualtat cívica. El llibre aplica aquest marc a diversos mercats controvertits per il·lustrar com aquestes preocupacions morals, sovint no capturades per les perspectives econòmiques estàndard o l'igualitarisme de transferències, justifiquen la limitació de l'àmbit del mercat.

Crítica a Debra Satz amb IA,

A Debra Satz i la seva obra "Why Some Things Should Not Be for Sale: The Moral Limits of Markets" (2010) se'ls han dirigit diverses crítiques que qüestionen alguns dels seus arguments i conclusions. A continuació, es presenten algunes de les principals línies de crítica:

• Èmfasi excessiva en la igualtat: Alguns crítics argumenten que la teoria de Satz se centra massa en la promoció d'una "societat d'iguals" com a criteri principal per jutjar la noció dels mercats. Suggereixen que altres valors morals importants, com la llibertat individual o l'eficiència, podrien ser injustament subordinats a aquesta preocupació per la igualtat. Per exemple, es qüestiona si la seva oposició a certs mercats es basa realment en la prevenció de la desigualtat o en altres consideracions morals.
• Definició de "béns nocius": La definició que fa Satz dels "mercats nocius" basada en paràmetres com la vulnerabilitat, l'agència feble, els resultats individuals extremadament perjudicials i els resultats socials extremadament perjudicials ha estat objecte de debat. Alguns crítics argumenten que aquests paràmetres són massa amplis o subjectius, cosa que dificulta la seva aplicació consistent i objectiva a mercats específics. Es qüestiona si la noció de "dany extremadament perjudicial" és prou clara i si sempre justifica la prohibició d'un mercat.
• Intervencionisme estatal: La inclinació de Satz a favor de la intervenció estatal per limitar o prohibir els mercats considerats nocius ha estat criticada per aquells que defensen una major confiança en els mercats lliures i la llibertat individual. Argumenten que les intervencions estatals poden tenir conseqüències no desitjades i que, en alguns casos, els mercats, fins i tot aquells que impliquen béns o serveis controvertits, poden ser preferibles a les alternatives regulades o prohibides.
• Casos específics controvertits: Les seves anàlisis de mercats específics com la prostitució, la gestació subrogada o la venda d'òrgans han generat crítiques particulars. Alguns argumenten que Satz no té prou en compte l'autonomia i la capacitat de decisió dels individus involucrats en aquestes transaccions, o que les seves conclusions es basen en supòsits morals qüestionables. Per exemple, en el cas de la gestació subrogada, es critica la seva visió que la converteix inherentment en una pràctica que reforça la desigualtat de gènere, sense tenir prou en compte les motivacions i les experiències de les dones gestants.
• Comparació amb altres teories: Alguns crítics han comparat la teoria de Satz amb altres perspectives sobre els límits morals dels mercats, com les de Michael Sandel o Elizabeth Anderson, i han argumentat que la seva teoria no ofereix una millora significativa o que es basa en supòsits similars que també són problemàtics. S'ha suggerit que la seva crítica a altres teories per dependre de la naturalesa del bé en si mateix podria ser injusta, ja que aquestes teories també consideren el context social i les conseqüències dels mercats.

El nostre rellotge molecular

 The New Science of Aging Can Predict Your Future

Avui excepcionalment introdueixo un article d'Eric Topol al NYT traduït (per Google). Per guardar i reflexionar. El que està plantejant Topol és radical i modifica el plantejament de Geoffrey Rose, de dalt a baix. Ens caldrà llegir el seu nou llibre, Super Agers, que surt en tres setmanes, per copsar exactament el que proposa.

La nova ciència de l'envelliment pot predir el vostre futur

Opinió | Com viure més saludablement durant més temps - The New York Times

El somni de revertir l'envelliment ha captivat els humans durant segles, i avui la ciència està més a prop que mai d'assolir aquest objectiu. És a dir: encara està bastant lluny.

Això no és per falta d'intentar-ho. Alguns investigadors estan intentant reprogramar les cèl·lules per fer-les biològicament més joves, cosa que s'ha demostrat que inverteix les característiques de l'envelliment en animals més grans. Malauradament, això també pot provocar càncer. Altres investigadors estan estudiant fàrmacs anomenats senolítics, que tenen com a objectiu eliminar les cèl·lules envellides del cos. Tanmateix, també poden destruir altres cèl·lules que els humans necessiten per sobreviure.

Les transfusions de sang de ratolins joves semblen rejovenir els ratolins grans, però les empreses que ofereixen aquest tractament no provat per als humans estan cobrant molt per una teràpia potencialment perillosa. I tot i que alguns entusiastes de la longevitat prenen el fàrmac rapamicina perquè els estudis han demostrat que ajuda els animals a viure més temps, també debilita el sistema immunitari i nos'ha demostrat que funcioni en les persones.

Trobo que aquests esforços són intrigants i val la pena continuar. Però la majoria de la gent no només vol viure fins als 110 anys. Vol allargar el temps que viu lliure de malalties greus, un concepte conegut com a salut. Per això, l'enfocament més sensat és reduir la càrrega de tres grans malalties relacionades amb l'edat: el càncer, les malalties del cor i els trastorns neurodegeneratius, com la malaltia d'Alzheimer. Pot ser menys cridaner, però és més assolible que mai.

S'estima que almenys el 80% dels casos de malalties cardiovasculars, el 40% dels casos de càncer i el 45% dels casos d'Alzheimer es poden prevenir. Fins i tot amb un llarg retard (aquestes malalties poden trigar 20 anys o més a desenvolupar-se), els investigadors han lluitat per definir amb precisió el risc d'una persona amb prou antelació com per intervenir eficaçment. Per descomptat, algú pot fer-se una prova genètica i saber que té un risc més gran de patir la malaltia d'Alzheimer, però de què serveix això si no sap si la malaltia apareixerà aviat, als 95 o no?

En un futur proper, és possible que els metges no només puguin identificar si una persona té un alt risc de patir una malaltia greu relacionada amb l'edat; també poden predir quan és més probable que es manifesti aquesta malaltia i amb quina rapidesa podria progressar. Diversos descobriments recents de la ciència de l'envelliment fan que això sigui cada cop més possible.

Des de la dècada de 2000, els científics han utilitzat la seqüència genètica d'una persona per calcular el seu risc heretat de certes malalties. En els últims cinc anys, la quantitat de dades que el camp mèdic pot recollir sobre la salut d'una persona ha augmentat. Més enllà de les eines tradicionals, com ara els registres mèdics, els resultats de laboratori de rutina i les imatges, els metges poden extreure una sèrie de rellotges biològics que ajuden a fer un seguiment de l'envelliment del cos.

Per exemple, els científics ara poden mesurar milers de proteïnes d'un sol vial de sang per generar el que s'anomenen rellotges d'òrgans proteòmics. Aquests rellotges descoberts recentment poden estimar el ritme d'envelliment del cervell, el cor, el fetge, els ronyons i el sistema immunitari. Aquests rellotges poden revelar, per exemple, si el cor d'una persona envelleix més ràpidament que la resta del seu cos, com un mecànic de cotxes que descobreix que tot funciona com hauria de ser, excepte els frens posteriors. Altres rellotges moleculars poden calcular l'edat biològica d'una persona en comparació amb la seva edat cronològica. El més estudiat és l'anomenat rellotge epigenètic, una lectura de parts del nostre ADN que es poden extreure d'una mostra de saliva. Les noves anàlisis de sang també poden detectar els primers signes de les tres principals malalties relacionades amb l'envelliment.

La superposició de tota aquesta informació biològica amb els avenços recents en intel·ligència artificial permet als proveïdors de salut fer prediccions cada cop més sofisticades sobre la probabilitat d'una persona de desenvolupar una malaltia.

Preneu una persona que vulgui determinar el seu risc de patir la malaltia d'Alzheimer. Ara es pot sotmetre a una anàlisi de sang per a una proteïna que quantifica l'acumulació de placa al cervell associada a la malaltia. Aviat, un metge també podria utilitzar un rellotge d'òrgans proteòmics per avaluar si el seu cervell sembla estar envellint més ràpid que la resta del seu cos o analitzar una foto de la seva retina, una eina emergent que, quan es combina amb la IA, pot ajudar a estimar la probabilitat de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer en els propers cinc o set anys. Hi ha proves similars que es poden fer per avaluar el risc de càncer i malalties del cor.

Aquest nivell de coneixement pot donar lloc a una nova manera d'abordar aquestes malalties: vigilància activa combinada amb canvis agressius d'estil de vida. Una persona considerada d'alt risc d'Alzheimer es pot sotmetre a avaluacions regulars i imatges cerebrals mentre pren mesures preventives per reduir el seu risc. Això podria incloure reduir els aliments ultraprocessats, augmentar l'activitat física i abordar qualsevol canvi en la pèrdua d'audició o visió, factors que poden influir en el declivi cognitiu. Els metges també podrien recomanar prioritzar el son, reduir l'alcohol i l'aïllament social o fer-se la vacuna contra el teules, que recentment s'ha demostrat que redueix el risc de demència. Alguns també podrien considerar prendre GLP-1, fàrmacs per a la diabetis i per perdre pes, que semblen reduir la inflamació nociva al cervell i al cos i que s'estan provant en assaigs clínics per prevenir l'Alzheimer.

Reunir aquesta informació mèdica i convertir-la en plans individuals per prevenir malalties cròniques és diferent de l'enfocament actual. Els protocols de detecció del càncer, per exemple, depenen en gran mesura de l'edat d'una persona. Aquí també és on els models d'IA poden beneficiar millor la medicina. Aquests models estan millorant en precisió i raonament i algun dia podrien incorporar dades dels nostres microbiomes intestinals o sistemes immunitaris per fer les prediccions de malalties encara més precises.

Fer-ho bé requerirà més estudi i inversió. No volem agreujar les desigualtats sanitàries fent que aquest tipus d'atenció mèdica només sigui accessible a uns pocs rics. Les reduccions importants de l'administració de Trump en el suport governamental a la investigació mèdica atenuaran aquestes perspectives.

Obtenir una injecció de sang juvenil o prendre l'últim suplement anti-envelliment de moda pot semblar una drecera per a una vida més llarga. Però allargar els anys que la gent viu sense la càrrega de les principals malalties relacionades amb l'edat és el que hauria de ser una prioritat nacional.

El Dr. Eric Topol és professor i vicepresident executiu de Scripps Research. És cardiòleg en exercici de la Clínica Scripps a La Jolla, Califòrnia. Aquest assaig està adaptat del seu proper llibre, "Super Agers: An Evidence-Based Approach to Longevity".

PS. Què cal fer per la prevenció de l'Alzheimer?

PS. La reflexió de Peter Singer sobre el suicidi assistit de Kahneman també es motiu de reflexió al NYT. 

PS. Podcast de la darrera entrevista a Daniel Kahneman

L'entorn i la salut poblacional

 Building the Worlds That Kill Us: Disease, Death, and Inequality in American History

El llibre "Building the Worlds That Kill Us: Disease, Death, and Inequality in American History" de David Rosner i Gerald Markowitz és una anàlisi històrica profunda i exhaustiva de com les forces socials, econòmiques i polítiques han configurat la salut, la malaltia i la mortalitat als Estats Units des de la colonització europea fins a l'època actual.

Aquesta obra és altament elogiada com una contribució significativa al camp de la salut pública i la història mèdica, considerada per David McBride com un llibre que demostra per què la salut pública necessita aprendre de la història. David Michaels el qualifica com un "tour de force" històric, fascinant, exhaustiu i terriblement important per a la seva exploració dels factors socials que han impulsat la salut i la malaltia dels nord-americans des dels seus inicis. Naomi Oreskes destaca que proporciona una visió general molt necessària que vincula les raons socials i institucionals amb la mala salut, convertint-lo en un recurs crític per a professionals de la salut pública, professions sanitàries i el públic en general, i Susan M. Reverby desitja haver-lo tingut disponible quan ensenyava història de l'atenció mèdica americana.

La tesi central del llibre és que la salut de les persones està íntimament lligada a les estructures socials i econòmiques, argumentant que s'han construït "mons que maten" a través de l'explotació i la degradació ambiental impulsades per una forma particularment depredadora de capitalisme als Estats Units. No obstant això, els autors també ofereixen una perspectiva d'esperança, assenyalant que la crida a protegir la salut pot ser unificadora i que les disposicions socials es poden canviar. La clau per evitar aquesta amenaça existencial rau en organitzar prou poder per construir mons sostenibles, en pau i on la justícia social sigui la norma.

El llibre, publicat per Columbia University Press el 2024, se centra explícitament en la malaltia, la mort i la desigualtat en la història americana, proporcionant referències bibliogràfiques i un índex per aprofundir en els temes tractats.

• Prefaci i Agraïments: El Prefaci ofereix una mirada personal a la motivació dels autors. Relaten un viatge significatiu el febrer de 2000 a la River Road entre Baton Rouge i Nova Orleans, Louisiana, coneguda com a "Cancer Alley". Aquesta zona, abans centrada en les plantacions de sucre i cotó, s'havia transformat en la llar de nombroses plantes químiques contaminants. Els autors havien passat uns dies visitant comunitats com Convent, que lluitava contra la construcció d'una planta de clorur de vinil, i Plaquemine, on la comunitat afroamericana de Reveilletown havia estat desplaçada per la contaminació de les aigües subterrànies. També van visitar el cementiri de Holy Rosary, l'últim vestigi de la ciutat de Taft, que havia estat engolida per les torres d'una planta de Union Carbide. Aquestes experiències van portar els autors a reflexionar sobre com el patiment humà associat a l'economia agrícola i esclavista del passat havia estat substituït per noves formes de mort, malaltia, desplaçament i sofriment vinculades a la indústria petroquímica. La seva visita va ser tant inquietant com inspiradora, en veure la lluita de la comunitat de Convent i la devastació a Reveilletown. Aquest viatge i les seves converses amb els residents van ser crucials per a la concepció del llibre, connectant les formes històriques d'explotació amb els desafiaments contemporanis per a la salut pública.

• Introducció: “Cansat i malalt d'estar cansat i malalt”: Aquesta secció estableix la tesi central del llibre: la salut i la malaltia als Estats Units estan profundament influenciades per factors socials, econòmics i polítics, i s'han construït "mons que maten" a través de l'explotació i la degradació ambiental. Suggereix que la comprensió d'aquests processos és vital per a la construcció d'un futur més saludable i just.

• Capítol 1: Malaltia i explotació durant les eres colonial i revolucionària: Aquest capítol examina com la colonització europea i el període revolucionari van impactar en la salut i van establir patrons d'explotació que van contribuir a la propagació de malalties. Probablement explora temes com l'impacte de les malalties europees en les poblacions indígenes, les condicions de vida i treball dels colons, i el paper de l'esclavitud en la salut i la mortalitat.

• Capítol 2: Vida i mort a l'Amèrica anterior a la guerra civil: Aquest capítol se centra en les condicions de salut i mortalitat als Estats Units abans de la Guerra Civil. És probable que analitzi les diferències en salut basades en la raça, la classe social i la ubicació geogràfica, i com factors com l'economia agrària, la urbanització inicial i les creences mèdiques de l'època van influir en la vida i la mort.

• Capítol 3: “La onada creixent dels negocis . . . Deixant els ossos dels morts”: Explotació laboral, mala nutrició, llars poc higièniques i un lloc de treball perillós: Aquest capítol detalla els efectes de la industrialització al segle XIX en la salut. Segurament explora com l'auge dels negocis va portar a l'explotació laboral, a la mala nutrició entre la classe treballadora, a condicions d'habitatge insalubres i a llocs de treball perillosos, contribuint a la propagació de malalties i a un augment de la mortalitat. Podria incloure exemples com les fàbriques de Lowell i contrastar-les amb les condicions a Manchester.

• Capítol 4: Restablint les regles bàsiques de la desigualtat: treball, llei i salut després de la Guerra Civil: Aquest capítol investiga com, malgrat la victòria del Nord a la Guerra Civil i l'abolició de l'esclavitud, es van restablir noves formes de desigualtat en el món laboral, a través de la llei, i com això va afectar la salut. Podria abordar temes com les lleis laborals, les condicions de treball per a les persones alliberades i els immigrants, i com les elits van mantenir el poder i el control, impactant negativament en la salut de molts.

• Capítol 5: Ofegant-se: creant noves malalties i desigualtats: Aquest capítol probablement examina la gènesi de noves malalties i la perpetuació de les desigualtats a través de canvis socials i industrials. Podria analitzar l'impacte de la contaminació industrial, l'aparició de malalties ocupacionals com la silicosis i l'asbestosi, i com aquestes noves amenaces van afectar de manera desproporcionada certs grups de la població. Es menciona l'explosió a la Triangle Shirtwaist Factory com un exemple de les condicions perilloses i la manca de regulació.

• Capítol 6: Millor vida a través de la química?: Aquest capítol qüestiona la promesa dels avenços químics per millorar la vida, explorant potencialment els efectes negatius per a la salut de nous productes químics i tecnologies. Podria discutir la introducció de substàncies com el plom a la gasolina i els bifenils policlorats (PCBs), i com les empreses van gestionar o van ignorar els riscos per a la salut associats a aquests productes.

• Capítol 7: El moment més fosc abans de l'alba?: Aquest capítol final reflexiona sobre els reptes de salut actuals i examina si hi ha motius per a l'optimisme davant les persistents desigualtats i les noves amenaces per a la salut. Potser analitza moviments socials, regulacions i avenços que ofereixen esperança per a un futur més saludable, tot reconeixent la magnitud dels problemes encara existents.

En resum, "Building the Worlds That Kill Us" és una anàlisi històrica detallada que examina la relació entre les estructures socials, econòmiques i polítiques dels Estats Units i la salut de la seva població. Des de l'època colonial fins a l'actualitat, el llibre explora com s'han construït "mons que maten" a través de l'explotació, la degradació ambiental i la desigualtat, i ofereix una crida a l'acció per construir un futur més saludable i just. La motivació dels autors, arrelada en les seves observacions de comunitats afectades per la contaminació industrial, subratlla la urgència i la importància d'entendre aquests processos històrics. El llibre es presenta com una obra fonamental per a qualsevol persona interessada en la salut pública, la història i la justícia social.

L'accés als serveis d'atenció a la dependència

The Care Dividend: Why and How Countries Should Invest in Long-Term Care

Resum del llibre amb IA

El llibre "The Care Dividend: Why and How Countries Should Invest in Long-Term Care", editat per Jonathan Cylus, George Wharton, Ludovico Carrino, Stefania Ilinca i Manfred Huber, i publicat en accés lliure per Cambridge University Press en col·laboració amb l'Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques de Salut el 2025, argumenta la importància i els motius pels quals els països haurien d'invertir en cures de llarga durada.

El llibre està estructurat en dues parts:

• Part 1 (capítols 2-5): Estableix el context i la motivació del llibre i explora "què funciona" en el disseny de sistemes i serveis de cures de llarga durada.
• Part 2 (capítols 6-10): Defensa la inversió en sistemes de cures de llarga durada sòlids.

• Capítol 1: Introducció

  Aquest capítol estableix el context i la motivació del llibre, argumentant la necessitat d'invertir en sistemes de cures de llarga durada forts. Amb la demografia impulsant una creixent demanda de cures, els responsables polítics han de repensar les combinacions de cures i invertir en una força laboral formal i informal sostenible i d'alta qualitat per a les properes dècades. El capítol proporciona una visió general de l'estructura del volum, dividint-lo en dues parts: la primera (capítols 2-5) estableix el context i explora "què funciona" en el disseny de sistemes i serveis de cures de llarga durada, mentre que la segona part (capítols 6-10) defensa la inversió en sistemes sòlids de cures de llarga durada i conclou amb un capítol que reuneix els arguments. Es subratlla que els governs han d'invertir en elements sinèrgics clau com la governança, el lliurament de serveis, el finançament, la infraestructura (incloent sistemes d'informació) i la força laboral de cures per assolir els objectius d'un bon sistema de cures de llarga durada. Aquest sistema necessita una governança sòlida per coordinar les parts interessades multisectorials i els mecanismes de rendició de comptes, així com legislació per millorar la transparència, la igualtat i l'eficàcia de l'accés als serveis i la qualitat de l'atenció. També requereix definicions clares dels tipus de serveis, condicions d'elegibilitat basades en les necessitats dels sol·licitants i un procés establert de gestió de la qualitat. A més, ha de ser financierament sostenible, tenir infraestructura i donar suport als treballadors de cures formals i als cuidadors informals.

  Capítol 2: Factors històrics i futurs de la demanda de cures de llarga durada

  Aquest capítol explora els factors que impulsen la demanda de cures de llarga durada, tant en el passat com en el futur. Inicialment, es discuteixen les teories establertes que intenten explicar per què la gent utilitza les cures o com tria entre diferents fonts de cures, proporcionant un "full de ruta" útil per a la investigació empírica. Les seccions següents revisen l'evidència empírica sobre els factors clau de la demanda de cures de llarga durada, centrant-se en la mesura en què diferents factors s'associen amb la demanda de cures, com han canviat en el passat i quins podrien ser els seus impactes en el futur. Es destaca que la capacitat funcional per realitzar activitats de la vida diària (ADL), com menjar, banyar-se, vestir-se, utilitzar el vàter, moure's i la continència, és una de les mesures més comunes de la discapacitat funcional i les necessitats de cures de llarga durada. També es considera la capacitat funcional per realitzar activitats instrumentals de la vida diària (IADL), que se centren en les tasques domèstiques. A més de la capacitat funcional, s'ha reconegut cada vegada més que l'aparició de malalties mentals o deteriorament cognitiu pot desencadenar necessitats de cures de llarga durada. El capítol examina la importància conjunta i relativa dels factors de demanda, utilitzant dades empíriques per determinar si s'han considerat tots els factors principals i per identificar l'estructura i la jerarquia d'aquests factors. Finalment, es revisa la recerca existent sobre les projeccions de la demanda de cures de llarga durada i es conclou amb una discussió centrada en les implicacions polítiques. S'observa que factors com l'edat, el gènere, l'estat civil, viure amb fills, el nombre de limitacions funcionals, viure amb demència, l'educació, la tinença d'habitatge i la renda equivalitzada són factors importants de la demanda.

  Capítol 3: Qui hauria de ser elegible per a les cures de llarga durada en la vellesa? Compromisos polítics i implicacions per a la cobertura, l'equitat i el benestar

  Aquest capítol aborda el repte polític de definir la necessitat de cures de llarga durada. Explora com els països d'Europa realitzen l'avaluació de les necessitats de cures de llarga durada, destacant les seves diferències i les implicacions per a les persones que necessiten atenció. Es proporciona un examen de les complexitats de mesurar la necessitat de cures de llarga durada, introduint conceptes de discapacitat, dependència, fragilitat i independència, i explorant com s'operacionalitzen aquests conceptes en les avaluacions de necessitats. El capítol també analitza la qüestió de si la disponibilitat de cures informals s'hauria de tenir en compte en les avaluacions de necessitats, examinant els sistemes "carer-blind" (que no consideren la disponibilitat de cures informals) i "carer-sighted" (que sí que ho fan). S'examinen els efectes de diferents regles d'elegibilitat sobre les taxes de cobertura en una població i les seves implicacions per a la intensitat de la cobertura. A més, s'explora el paper de la comprovació de recursos (means testing) per determinar l'elegibilitat i es discuteixen les implicacions de les diferències en les regles d'elegibilitat sobre la utilització de les cures i el benestar de les persones grans. El capítol conclou que les regles d'elegibilitat tenen enormes implicacions per al nivell de cobertura dels sistemes de cures de llarga durada i poden reflectir un enfocament polític en les etapes inicials de les limitacions o en nivells molt avançats de declivi funcional. L'apèndix inclou una revisió de les avaluacions de necessitats i les regles d'elegibilitat utilitzades als estats membres de la UE i als països de l'OCDE.

  Capítol 4: Com han configurat els països l'accés als serveis de cures de llarga durada?

  Aquest capítol se centra en les diverses maneres en què els països han organitzat i estructurat el lliurament dels serveis de cures de llarga durada. Explora diferents models i enfocaments, destacant el paper tant del sector públic com del privat en la provisió d'aquests serveis. Es posa èmfasi en la tendència creixent cap a la desinstitucionalització, amb un major focus en les opcions de cures basades en la comunitat i a la llar. El capítol subratlla la importància d'una bona governança per coordinar les múltiples parts interessades i garantir la rendició de comptes dins del sistema de CLD, així com la necessitat d'infraestructura, inclosos els sistemes d'informació integrats. S'analitzen estudis de cas de diversos països (Alemanya, Japó, Noruega, Romania i Suècia) per il·lustrar diferents configuracions de lliurament de serveis, que difereixen en com estan organitzats els seus sistemes, les tendències demogràfiques, els nivells de despesa i el nivell d'institucionalització. El capítol també destaca la rehabilitació (reablement) com una àrea prioritària creixent en alguns països i aborda els desafiaments i el creixement de les opcions de cures basades en la comunitat. Finalment, es destil·len quatre lliçons principals: la desinstitucionalització requereix construir solucions de cures comunitàries i invertir en serveis de suport per als cuidadors informals; cal una economia mixta de provisió de cures; la garantia de la qualitat és crucial; i la provisió integrada de cures té potencial per millorar els resultats. Es menciona que la tendència cap a la mercantilització és un altre aspecte significatiu en el desenvolupament dels sistemes de cures de llarga durada.

  Capítol 4: Com han configurat els països el lliurament de serveis de cures de llarga durada?

  Aquest capítol se centra en les diverses maneres en què els països han organitzat i estructurat el lliurament dels serveis de cures de llarga durada (CLD). S'exploren diferents models i enfocaments, destacant el paper tant del sector públic com del privat en la provisió d'aquests serveis. Es posa èmfasi en la tendència creixent cap a la desinstitucionalització, amb un major focus en les opcions de cures basades en la comunitat i a la llar.

  El capítol subratlla la importància d'una bona governança per coordinar les múltiples parts interessades i garantir la rendició de comptes dins del sistema de CLD. També es discuteixen les necessitats d'infraestructura, inclosos els sistemes d'informació integrats.

  S'analitzen estudis de cas de diversos països, com el Japó, Romania i Suècia, per il·lustrar diferents configuracions de lliurament de serveis, des de sistemes altament centralitzats fins a models més descentralitzats. Es menciona la rehabilitació (reablement) com una àrea prioritària creixent en alguns països, amb l'objectiu de millorar la independència de les persones i reduir la seva necessitat de serveis a llarg termini. Finalment, el capítol aborda els desafiaments i el creixement de les opcions de cures basades en la comunitat, inclosos els proveïdors de propietat pública i privada.

  Capítol 5: Finançament de les cures de llarga durada

  Aquest capítol aborda els aspectes crucials del finançament dels sistemes de cures de llarga durada . S'exploren diversos mecanismes de finançament, incloent el finançament públic (mitjançant impostos i assegurances socials) , el finançament privat (pagaments directes, assegurances i recursos en espècie) i el finançament benèfic .

  Es discuteix la divisió de responsabilitats financeres entre els individus, les famílies i l'estat. S'examinen els mecanismes de control de costos, com els criteris d'elegibilitat i els copagaments .

  Es presenten estudis de cas sobre el finançament en països com la Xina , Dinamarca , Anglaterra , Índia , Jamaica , Japó i els Estats Units . Es destaca els riscos financers als quals s'enfronten les persones i el paper de les assegurances privades de cures de llarga durada. També s'analitza la relació entre el finançament de les CLD i el sistema de salut . Finalment, el capítol aborda els impactes del subfinançament i la importància de la voluntat política .

  Capítol 6: Com han treballat els països per millorar la qualitat?

  Aquest capítol se centra en les estratègies per assegurar i millorar la qualitat de les cures de llarga durada . Es discuteixen diferents conceptualitzacions de la qualitat, basant-se en les dimensions de l'OCDE i el marc de Donabedian (estructura, procés, resultat).

  S'examinen les estratègies de millora de la qualitat a nivell individual, d'organització proveïdora de cures i de sistema de cures. Això inclou temes com l'apoderament dels usuaris de cures , la professionalització de la força laboral , el canvi de cultura de les cures institucionals i el paper de la tecnologia .

  Es discuteixen la gestió i la supervisió de la qualitat, incloses les inspeccions, la publicació d'informes i la normalització . S'analitza l'impacte dels mecanismes de mercat i els processos de contractació en la qualitat . Finalment, s'emfatitza la importància de la recerca comparativa i de superar les barreres lingüístiques en la comunitat internacional de cures de llarga durada.

  Capítol 7: Millora un millor accés a les cures de llarga durada els resultats del sistema de salut?

  Aquest capítol investiga la relació entre l'accés a les cures de llarga durada i els resultats del sistema de salut en general . S'examina l'impacte de les CLD en els ingressos i reingressos hospitalaris, la utilització de l'atenció primària i les despeses generals de salut.

  Es discuteix el concepte de cures integrades com una manera de millorar els resultats i l'eficiència. Es presenten exemples de models de cures integrades. El capítol reconeix els desafiaments per establir un vincle causal clar a causa de la complexitat dels sistemes de cures i les limitacions de dades.

  Es destaca el potencial de les cures a la llar per reduir la utilització de l'atenció secundària, tot i que les proves són heterogènies. Finalment, s'exploren diferents nivells d'integració: macro, meso i micro.

  Capítol 8: Compartint la càrrega

  Aquest capítol se centra en la càrrega financera de les cures de llarga durada i com es comparteix entre els individus, les famílies i l'estat . S'examinen els pagaments directes (OOP) per als serveis de cures de llarga durada, tant per a les cures a la llar com per a les cures residencials .

  S'analitza la distribució dels pagaments directes per quartils d'ingressos i el concepte de pagaments catastròfics. S'investiga l'impacte financer de les cures informals en les famílies, incloent l'empobriment i la reducció de la participació en el mercat laboral.

  Es discuteixen els pagaments directes relacionats amb els ingressos i amb els actius i les seves implicacions per a l'equitat . Es considera les contribucions de les parelles, els fills adults i altres membres de la família. Finalment, es destaca la manca de definicions acordades internacionalment i la diversitat de sistemes com a desafiaments per comparar els pagaments directes entre països i es conclou amb implicacions polítiques per garantir la protecció financera i una distribució equitativa de la càrrega de les cures de llarga durada ..
• Capítol 9: Un sistema de cures de llarga durada sòlid beneficia el benestar social? escrit per Hee-Kang Kim. Aquest capítol explora com un sistema de cures de llarga durada sòlid pot contribuir a mitigar el cercle viciós de les desigualtats en la cura, fomentar la creació de xarxes i la solidaritat social, i millorar la capacitat de la societat per abordar problemes socials urgents i promoure un canvi social més ampli.
• Capítol 10: Un sistema de cures de llarga durada sòlid és necessari per al creixement econòmic escrit per Katherine Swartz. Aquest capítol argumenta que la inversió en cures de llarga durada no és només una despesa social, sinó una inversió que pot estimular el creixement econòmic . Això es deu, en part, a l'alliberament de cuidadors informals (majoritàriament dones) per participar en la força laboral i a la creació d'un sector formal de cures de llarga durada que pot ser innovador i productiu .
• Capítol 11: Conclusió: Cap a una cura de llarga durada universal i d'alta qualitat: canviant la narrativa escrit per Stefania Ilinca, Ludovico Carrino, Jonathan Cylus, George Wharton, Manfred Huber i Sarah Louise Barber. Aquest capítol final reuneix els arguments presentats al llarg del llibre i proposa un canvi en la narrativa cap a la consideració de les cures de llarga durada com una inversió essencial per a les societats que envelleixen, destacant els avantatges socials i econòmics d'un sistema universal i d'alta qualitat .

El llibre està dirigit a responsables polítics, investigadors, professionals de la salut i defensors, però també és un recurs valuós per a qualsevol persona interessada en la construcció de sistemes de cures de llarga durada sòlids. Tot i que se centra principalment en països d'ingressos alts, els principis i les idees compartides es poden adaptar i aplicar a diversos contextos socioeconòmics.

La definició de cures de llarga durada utilitzada en aquest llibre generalment no inclou l'atenció "post-aguda" (teràpia física i ocupacional, cures d'infermeria especialitzades a curt termini per a la recuperació d'incidents mèdics aguts). El llibre se centra principalment en les necessitats de cures de llarga durada per a les poblacions a mesura que envelleixen i afronten un declivi funcional, tot i que reconeix que qualsevol persona amb limitacions en les seves capacitats funcionals, independentment de l'edat, pot requerir cures de llarga durada.

Històries del NHS

The NHS in England at 75: priorities for the future

Resumit amb IA

El document "The NHS in England at 75: priorities for the future" és un informe de l'NHS Assembly que reflexiona sobre la història del Servei Nacional de Salut (NHS) a Anglaterra en el seu 75è aniversari, la seva situació actual i les prioritats per al futur. L'informe es basa en la retroalimentació de milers de persones a través del procés de participació NHS@75, així com en l'experiència dels membres de l'Assemblea.

Resum

L'informe destaca que el 75è aniversari del NHS és un moment per revisar el passat, avaluar el present i planificar el futur per satisfer les necessitats canviants. Tot i que no és una prescripció política detallada, l'informe identifica allò més valuós del NHS, allò que més necessita canviar i què es requereix per continuar complint la seva missió fonamental en un nou context.

1. D'on venim?

El NHS va néixer de l'esperança, fundat sobre el principi de proporcionar assistència universal basada en la necessitat i no en la capacitat de pagar. Aquest principi continua tenint una gran ressonància, amb 19 de cada 20 persones que volen que el NHS segueixi sent gratuït en el punt d'atenció. Els participants en NHS@75 van destacar aquests principis i valors com el més important a celebrar i conservar.

L'informe subratlla com el NHS s'ha adaptat per satisfer les necessitats canviants, amb millores significatives en el tractament d'atacs de cor i càncer, així com en la provisió de salut mental. També ha estat al capdavant d'innovacions com els reemplaçaments de maluc, el primer nadó proveta i nous tractaments de teràpia gènica per a la leucèmia infantil. Més de la meitat dels participants en NHS@75 van celebrar aquestes millores.

Al cor d'aquesta història hi ha la força laboral del NHS, amb 1,3 milions de personal de més de 200 nacionalitats, juntament amb uns cinc milions de cuidadors no remunerats. La resposta a la pandèmia de COVID-19 és un exemple recent de la seva diversitat, resiliència i adaptabilitat.

El fet de ser un únic NHS nacional ha facilitat el desenvolupament i la implementació de nous tractaments i tecnologies, i ha contribuït a l'eficiència del sistema.

L'informe també recorda que la salut de la nació depèn de factors més amplis que el NHS, com l'educació, l'habitatge, l'ocupació i la pobresa, i la importància d'abordar les desigualtats en els determinants socials de la salut.

2. On som ara? Quin és el nostre nou context?

Avui dia, hi ha un immens orgull en el desenvolupament continu dels serveis del NHS, com la creació recent de 9.000 llits de sala virtual per proporcionar atenció a casa. El NHS té fortaleses perdurables com la pràctica general universal, els seus vincles amb la ciència i la recerca, i el seu sistema d'educació i formació. Recentment, s'ha fet un gran esforç per integrar l'atenció proporcionada per metges de capçalera, hospitals i serveis comunitaris a través de la creació de Sistemes d'Atenció Integrada (ICS).

Malgrat els esforços del personal de primera línia, el NHS no sempre proporciona un accés oportú a consells, diagnòstics i tractament. Les llistes d'espera estan en el seu màxim històric i la satisfacció pública és la més baixa des de finals dels anys noranta. El NHS i l'atenció social s'enfronten a desafiaments significatius derivats de l'augment de la demanda, la capacitat limitada i la necessitat de recuperació de la COVID-19. Aquests reptes tenen causes profundes, com la complexitat dels processos, les vacants de personal, el creixement insuficient de la capacitat i les desigualtats en l'accés i els resultats de salut. La infraestructura física i digital del NHS necessita inversió i renovació.

El NHS@75 va destacar sis àrees importants on el NHS necessita millorar o s'enfronta a reptes importants:

• Accés i comunicacions: Dificultat per accedir a l'atenció, llargues llistes d'espera i comunicacions confuses.
• Suport a la força laboral del NHS: Pressió laboral intensa, falta de temps per recuperar-se, preocupacions per l'esgotament i la necessitat de millorar les condicions laborals.
• Augment de les malalties cròniques, la multimorbiditat i la fragilitat: Població envellida amb necessitats més complexes.
• Desigualtats en l'accés, l'experiència i els resultats: Disparitats significatives en salut entre diferents grups de població.
• Inversió de capital: Edificis i equips obsolets, i necessitat d'actualització de la infraestructura digital.
• Determinants més amplis de la salut i el benestar: Necessitat d'un enfocament més coordinat per abordar factors com la renda, l'habitatge i l'ocupació.

Malgrat aquests reptes, el NHS té fortaleses i oportunitats, com la pràctica general universal, l'anàlisi de cost-efectivitat del NICE, el sistema d'educació i formació de classe mundial i la seva base de dades única d'interaccions amb els pacients. La pandèmia de COVID-19 va demostrar la capacitat del NHS per aconseguir un canvi profund i transformador quan és necessari.

3. Cap a on va el NHS? Modelant el futur de l'assistència sanitària

El NHS necessita fer nous canvis en la manera com es presta l'atenció per abordar l'acceleració de les malalties cròniques i la fragilitat. Hi ha un consens creixent sobre la necessitat de tres grans canvis:

• Prevenció de la mala salut: Augmentar la inversió en mesures preventives basades en l'evidència per a malalties com les cardiovasculars i l'obesitat, i treballar amb altres per arribar a aquells amb més risc. Això inclou un paper actiu del NHS en la defensa d'accions efectives per abordar els determinants més amplis de la salut.
• Personalització i participació: Garantir que les persones tinguin control en la planificació de la seva pròpia atenció, amb una continuïtat en la relació amb els equips clínics i un marc de responsabilitat del NHS que doni més prioritat a l'experiència i la veu dels pacients. Això implica un compromís amb el principi de "res sobre mi sense mi".
• Atenció coordinada, més a prop de casa: Accelerar els plans per enfortir la pràctica general, l'atenció primària i els serveis comunitaris a cada barri. Universalitzar una millor atenció per a aquells amb necessitats complexes i fragilitat basada en equips comunitaris i serveis d'hospital a casa. Això requereix trencar les divisions històriques entre diferents parts del sistema sanitari i una millor integració amb els serveis del govern local, especialment l'atenció social.

4. Creant les condicions per al canvi

La història del NHS demostra que els grans canvis només es produeixen quan es donen simultàniament una sèrie de factors habilitadors. L'informe identifica set habilitadors crucials:

• Suport a aquells que proporcionen atenció: Resoldre les disputes salarials, valorar i donar suport al personal, abordar les desigualtats laborals i implementar el NHS People Promise. També implica donar suport als cuidadors no remunerats i augmentar el voluntariat.
• Construcció de col·laboracions: Enfortir les col·laboracions a través dels ICS, amb les autoritats locals, el sector VCSE (voluntari, comunitari i empresa social) i els pacients i cuidadors.
• Aprofitament del poder del digital i les dades: Crear un registre electrònic de pacient completament connectat, ampliar l'ús de l'aplicació NHS i invertir en sistemes d'informació.
• Inversió en infraestructura: Desenvolupar un pla d'infraestructura a llarg termini per modernitzar edificis i equips, especialment en atenció primària i comunitats, i per aprofitar el potencial digital.
• Maximització del valor de l'atenció i el tractament: Reduir el malbaratament, abordar la variació injustificada en l'atenció i involucrar els pacients en les decisions de tractament.
• Lideratge i aprenentatge: Promoure una cultura d'aprenentatge i millora contínua a tots els nivells del NHS.
• Una nova relació entre el NHS i el públic: Veure les persones i les comunitats com a actius i fomentar la responsabilitat compartida en la millora de la salut i l'atenció. Això podria incloure un "pacte" amb el públic que estableixi què poden esperar i què poden contribuir.

L'informe conclou que hi ha un acord creixent sobre la necessitat d'aquests canvis i les condicions per aconseguir-los. La tasca per als propers anys és alinear aquest propòsit comú amb la implementació concreta del canvi. Els Plans Conjunts Futurs que publicaran les Juntes d'Atenció Integrada seran clau per reflectir aquests canvis a nivell local.

Els factors que influeixen en la salut

Well: What We Need to Talk About When We Talk About Health 

Avui proposo un llibre de Sandro Galea i ve resumit en IA. I no l'he titulat determinants de la salut, perquè va més enllà. Reflexió oportuna, moment per reafirmar que molts factors que afegeixen salut són un bé públic i com a tal els hem de preservar amb una visió holística.

El llibre "Well: What We Need to Talk About When We Talk About Health" de Sandro Galea és una anàlisi profunda dels factors que realment influeixen en la salut, més enllà de la simple atenció mèdica o les eleccions individuals. L'autor argumenta que la salut està profundament arrelada en el context social, econòmic i polític en el qual vivim.

A continuació, es detallen els punts clau que s'aborden al llibre:

• La importància del passat: El llibre destaca que les condicions de vida de les generacions anteriors i les nostres pròpies experiències de la infància tenen un impacte significatiu en la salut actual. Per exemple, es menciona la influència de les condicions socioeconòmiques en el baix pes al néixer (LBW). El passat no és només història; és un determinant de la salut actual.
• El poder dels diners: Es discuteix com la desigualtat econòmica i la falta de recursos afecten la salut de les persones, incloent-hi l'accés a aliments saludables, habitatge segur i educació de qualitat. Les polítiques fiscals i la distribució de la riquesa tenen un paper crucial en la salut de la població.
• El paper del poder: El llibre explora com el poder polític i les decisions de les institucions governamentals modelen les condicions de vida i, per tant, la salut de la gent. Es fa referència al poder de les grans corporacions i les seves decisions sobre la producció i la comercialització de productes que afecten la salut pública.
• La influència del lloc: L'entorn físic, social i comunitari on vivim té un gran impacte en la nostra salut. La contaminació, la falta d'espais verds i les condicions d'habitatge precàries són factors que poden perjudicar la salut. També es destaca que la comunitat pot ser una font de suport que contraresti els efectes negatius del lloc.
• El valor de les persones: Les relacions socials, la connexió amb els altres i la presència de suport social són determinants importants de la salut. El llibre menciona com la solitud i l'aïllament social poden tenir conseqüències negatives per a la salut. Les xarxes socials positives són una barrera contra la malaltia.
• L'impacte de l'amor i l'odi: Es discuteix com l'odi, la discriminació i la injustícia social afecten negativament la salut, mentre que l'amor, la compassió i la justícia fomenten el benestar. El llibre argumenta que l'eliminació de la discriminació i la promoció de la justícia són essencials per a la millora de la salut pública.
• La importància de la compassió: El llibre destaca el valor de la compassió en la construcció d'una societat més saludable. La compassió implica tenir empatia amb el patiment dels altres i actuar per alleujar-lo, la qual cosa resulta en un benefici per a la societat en general.
• El paper del coneixement: L'autor remarca que és fonamental la producció i divulgació del coneixement sobre els determinants socials de la salut per poder abordar els problemes de salut pública. La investigació i la disponibilitat de dades precises són crucials per a la presa de decisions en salut pública.
• La necessitat d'humilitat: El llibre destaca que la humilitat és essencial per abordar els reptes de salut pública, ja que ens permet reconèixer la complexitat dels factors que influeixen en la salut i treballar en col·laboració amb els altres per buscar solucions.
• La llibertat i la justícia: L'autor defensa una visió de la llibertat basada en l'accés a recursos bàsics que permeten a totes les persones tenir una vida saludable. La justícia social i la igualtat d'oportunitats són condicions necessàries per aconseguir una societat més sana i equitativa.
• La importància de l'elecció: El llibre explora com la capacitat d'elecció de les persones està influïda pels factors socials i econòmics, i com les polítiques públiques poden promoure o limitar les opcions saludables.
• El paper de la sort: Es discuteix que la sort pot jugar un paper en la salut, però que és important treballar per reduir les desigualtats i garantir que totes les persones tinguin l'oportunitat de viure una vida saludable.
• La necessitat de cuidar a tots: El llibre argumenta que és important no deixar de banda a les persones més vulnerables i que la salut de tota la societat està connectada. La cura dels més marginats es veu com un imperatiu moral.
• El bé públic: El llibre destaca la importància d'invertir en el bé públic per millorar la salut de tota la població. Es proposa que la salut ha de ser considerada un bé públic i un dret humà fonamental .
• La cerca del plaer: Es presenta una visió expandida del plaer, que inclou una vida saludable i una relació de la persona amb la comunitat que es busca com a objectiu de la societat per obtenir millor salut i vides més plenes i significatives.

En resum, "Well" és una obra que promou una comprensió holística de la salut i que convida a repensar les nostres prioritats com a societat. L'autor argumenta que la millora de la salut de la població no és només una qüestió d'atenció mèdica, sinó que requereix una transformació social i econòmica profunda. La salut és un bé públic, i crear un món saludable requereix inversió en condicions que afavoreixin el benestar de tothom.

L'accés als medicaments pel càncer

 Access to oncology medicines in EU and OECD countries

Resum amb IA

Aquest document de treball de l'OCDE analitza l'accés als medicaments oncològics als països de la UE i de l'OCDE, destacant les desigualtats i els reptes que afronten els sistemes de salut. El document se centra en tres etapes principals del cicle de vida d'un medicament contra el càncer: l'aprovació reguladora, la fixació de preus i el reemborsament, i l'adopció i la utilització.

Aprovació reguladora

●L'Agència Europea de Medicaments (EMA) és responsable de l'autorització de comercialització a nivell europeu.

●Els medicaments genèrics i biosimilars han de passar per processos d'aprovació específics. Els genèrics són còpies de medicaments de molècules petites, mentre que els biosimilars són còpies de medicaments biològics.

●La legislació farmacèutica proposada per la UE busca accelerar l'autorització de medicaments innovadors.

Fixació de preus i reemborsament

●La majoria dels països de la UE/EEE tenen agències d'avaluació de tecnologies sanitàries (HTA) per informar les decisions de fixació de preus i reemborsament.

●Les decisions de reemborsament es prenen principalment a nivell nacional, però alguns països tenen enfocaments descentralitzats, el que pot crear desigualtats d'accés.

●Els criteris per al reemborsament poden incloure el benefici terapèutic, la necessitat mèdica, la relació cost-eficàcia i l'impacte pressupostari. L'impacte pressupostari dels nous medicaments contra el càncer influeix cada vegada més en les decisions de reemborsament.

●Els acords d'entrada gestionada (MEA) són cada cop més importants per fer front a la incertesa en les decisions de cobertura i preus. Els MEA poden ser financers o basats en el rendiment. Els MEA financers són més utilitzats pels països a causa de la seva facilitat de gestió.

●El temps entre l'autorització de comercialització per l'EMA i la decisió de reemborsament varia molt, des de menys de 100 dies a Alemanya i Suècia fins a més de tres anys a Xipre, Letònia i Lituània.

●Alguns països restringeixen el reemborsament de medicaments contra el càncer a poblacions de pacients més petites que les definides en l'autorització de comercialització.

Adopció i utilització

●Les despeses en medicaments contra el càncer han augmentat considerablement, principalment a causa dels alts preus dels medicaments nous i de l'augment del seu ús.

●L'accés als assajos clínics d'oncologia varia entre els països de la UE.

●Els sistemes d'accés primerenc s'utilitzen per millorar l'accés als nous medicaments contra el càncer, però sovint només beneficien una petita part dels pacients elegibles. Els programes d'accés primerenc poden ser de base poblacional o de pacient designat, sent aquest últim el més comú.

●Els marcs de valor, com ara l'Escala de magnitud del benefici clínic de l'ESMO (MCBS), poden ajudar a racionalitzar les decisions de reemborsament.

●El reemborsament de les proves de diagnòstic complementàries no sempre està vinculat al reemborsament del medicament corresponent, el que pot frenar l'adopció de la medicina personalitzada.

●Les polítiques per fomentar l'ús de genèrics i biosimilars varien entre els països. La substitució de medicaments de marca per genèrics i biosimilars pot comportar importants estalvis.

Conclusions i opcions de política

●Cal accelerar l'avaluació de nous medicaments i ampliar l'ús de MEA per gestionar la incertesa i els impactes pressupostaris.

●S'hauria de dur a terme una avaluació exhaustiva de tecnologies sanitàries per a tots els nous medicaments i extensions a noves indicacions, incloent l'anàlisi del benefici terapèutic i els costos associats.

●Es pot capitalitzar una avaluació conjunta europea de tecnologies sanitàries per agilitzar les decisions de reemborsament i explorar la contractació conjunta transfronterera.

●Cal fer front als obstacles que dificulten l'accés dels pacients als medicaments ja reemborsats i als nous medicaments contra el càncer.

●S'hauria de garantir un pressupost públic adequat, una decisió conjunta de reemborsament d'un medicament amb la seva prova complementària, actualitzacions periòdiques de les guies clíniques i una formació contínua del personal clínic.

●L'accés a medicaments oncològics varia molt entre els països de la UE/EEE/CH.

●Els sistemes d'accés primerenc haurien de passar a un model basat en la població per reduir les desigualtats.

●S'ha d'incentivar l'ús de genèrics i biosimilars.

En resum, el document destaca els reptes per garantir un accés equitatiu i oportú als medicaments contra el càncer a la UE i als països de l'OCDE, i presenta diverses opcions polítiques per millorar la situació.

PS. Els llibres de l'any segons Eric Topol

Les capacitats, l'objectiu

Crear capacidades: Propuesta para el desarrollo humano

Avui proposo un llibre de fa més d'una dècada, un clàssic, però que en algun moment ja m'he referit a la qüestió quan he parlat d'Amartya Sen i que té implicacions directes per a la política sanitària. L'enfocament de les capacitats va aparèixer com alternativa a l'economia del benestar. Aquí va el resum que ha fet la IA.

El llibre, "Crear capacidades: Propuesta para el desarrollo humano" de Martha C. Nussbaum, presenta una introducció accessible a l'enfocament de les capacitats com a marc teòric per avaluar la qualitat de vida i la justícia social. L'autora busca clarificar els elements clau d'aquest enfocament, contrastant-lo amb altres paradigmes rivals com el creixement econòmic basat en el PIB o l'utilitarisme, i contextualitzant-lo en les vides humanes reals.

Temes principals del llibre:

● El punt de partida: Històries individuals i justícia: El llibre comença amb la història de Vasanti, una dona de l'Índia, per il·lustrar com els enfocaments tradicionals, centrats en el PIB, no tenen en compte les barreres que impedeixen a les persones viure vides dignes. Aquest relat serveix per emfatitzar la importància de les oportunitats individuals i la justícia social. L'enfocament de les capacitats es presenta com una alternativa que considera les oportunitats que s'obren a cada persona.

● Les capacitats centrals: Nussbaum proposa una llista de deu "capacitats centrals" que són essencials per a una vida humana digna. Aquestes capacitats són plurals i qualitativament diferents, i no es poden reduir a una única mètrica. La llista és una proposta oberta a la discussió i reelaboració. La llista inclou:

○Vida

○Salut física

○Integritat física

○Sentits, imaginació i pensament

○Emocions

○Raó pràctica

○Afiliació

○Relació amb altres espècies

○Joc

○Control sobre el propi entorn

●Crítica a l'enfocament del PIB: L'autora critica durament l'enfocament del PIB per ser insuficient i enganyós com a mesura de qualitat de vida. Argumenta que el PIB no considera la distribució de la riquesa, ni les desigualtats socials, ni la pluralitat d'aspectes importants de la vida humana. El PIB pot mostrar progressos en països amb grans desigualtats, però no informa sobre la situació de les persones marginades.

● Crítica a l'utilitarisme: Nussbaum també critica l'utilitarisme per agregar satisfaccions i no tenir en compte les preferències adaptatives. L'utilitarisme pot justificar la misèria d'alguns si això augmenta la satisfacció mitjana, i no considera com les preferències poden ser modelades per les condicions socials.

● El concepte de "seguretat de la capacitat": El llibre destaca la importància de no només tenir capacitats, sinó també de tenir la seguretat que aquestes capacitats es mantindran en el futur. Aquesta seguretat és fonamental per poder gaudir plenament de les oportunitats.

● Funcionaments fèrtils i desavantatges corrosius: El llibre introdueix la idea de funcionaments fèrtils, que són aquells que tendeixen a afavorir altres capacitats, i desavantatges corrosius, que són privacions que tenen efectes negatius amplis en altres àrees de la vida. Identificar aquests aspectes és clau per dissenyar polítiques públiques més eficaces.

● La importància dels drets fonamentals: L'enfocament de les capacitats es relaciona amb els drets humans, i proporciona un marc per entendre la seva relació amb la dignitat humana. L'autora defensa una llista concreta de capacitats centrals com a base per a uns drets constitucionals fonamentals. El llibre posa de manifest que la llibertat i el contingut són elements claus per definir aquests drets.

● El paper de la teoria i l'evidència empírica: El llibre argumenta que les teories són essencials perquè emmarquen la manera com veiem els problemes i influencien les polítiques, i destaca que l'enfocament de les capacitats no es basa en preferències subjectives, sinó en l'observació de les condicions reals de vida de les persones.

● La noció de "llindar": L'enfocament de les capacitats també estableix la importància de definir un llindar mínim de capacitats per a tots els ciutadans. Aquest llindar pot variar segons el context i la història de cada nació, però l'enfocament ajuda a identificar allò que és rellevant i destacat.

● L'enfocament de les capacitats en el context global: El llibre argumenta que l'enfocament de les capacitats no només és rellevant per als països en desenvolupament, sinó també per a les nacions més riques, ja que totes presenten problemes de desenvolupament humà i lluites per la justícia social. L'enfocament també planteja la qüestió de les obligacions de les nacions riques amb les més pobres.

● Influències filosòfiques: Nussbaum explora les arrels filosòfiques de l'enfocament de les capacitats, que es remunten a Aristòtil i als estoics, així com la influència de pensadors com Adam Smith.

● La implementació de l'enfocament: L'autora destaca la importància de la legislació i les estructures institucionals per assegurar les capacitats centrals. Argumenta que els drets constitucionals són una via clau per implementar l'enfocament. Es posa èmfasi en el gradualisme i la interpretació judicial per aplicar els drets.

● El paper de la democràcia i el debat públic: El llibre remarca la importància de la democràcia i el debat públic per al desenvolupament de les capacitats. S'argumenta que cal un discurs públic respectuós amb la igualtat en dignitat humana.

● El paper de l'educació: Es destaca el paper de l'educació, no només com a transmissora d'habilitats, sinó també com a fomentadora de la capacitat de pensament crític, imaginació i comprensió de la situació de l'altre.

● La importància de les emocions: El llibre destaca la importància de les emocions en la vida política i la necessitat de cultivar sentiments útils per a una societat digna.

En conclusió, "Crear capacidades" presenta una alternativa sòlida als enfocaments tradicionals de desenvolupament, posant l'èmfasi en les oportunitats i les llibertats de cada persona. L'autora defensa un marc que busca la justícia social mitjançant l'assegurament d'un nivell mínim de capacitats per a tothom, amb la mirada posada en la dignitat humana. El llibre és una invitació a la reflexió i al debat per a construir un món més just i igualitari.

Cartier-Bresson

Salut pública liberal

 Within Reason: A Liberal Public Health for an Illiberal Time

"Within Reason: A Liberal Public Health for an Illiberal Time" de Sandro Galea és una crítica reflexiva i oportuna sobre la deriva il·liberal de la salut pública, especialment en el context de la pandèmia de la COVID-19. L'autor, un expert reconegut en salut pública, argumenta que aquesta tendència cap a l'autoritarisme en nom de la salut pública no només és errònia des d'un punt de vista ètic, sinó que també és ineficaç i contraproduent a llarg termini.

L'arrel del problema: cinc factors que expliquen la deriva il·liberal de la salut pública

Galea identifica cinc problemes clau que han contribuït a l'augment de l'illiberalisme en la salut pública:

Politització de la ciència: En lloc de basar-se en evidències empíriques, els experts i les institucions de salut pública sovint adopten posicions influenciades per ideologies polítiques, soscavant la credibilitat de la ciència i generant desconfiança en la població.

Oblit de les arrels liberals: La salut pública, amb les seves arrels en la Il·lustració, s'ha allunyat dels principis liberals com la llibertat individual, la raó i el debat obert. Aquest oblit ha fet que sigui més fàcil justificar mesures autoritàries en nom del bé comú.

Dificultat per avaluar els compromisos: Els professionals de la salut pública sovint tenen dificultats per a equilibrar la salut pública amb altres valors importants, com la llibertat individual, la privacitat i l'autonomia. Això pot conduir a mesures desproporcionades que no tenen en compte els seus costos socials i econòmics.

Influència dels mitjans de comunicació: Els mitjans de comunicació sovint amplifiquen les pors i presenten informació distorsionada sobre els problemes de salut pública, pressionant els responsables polítics i els experts a adoptar mesures dràstiques i il·liberals.

Priorització de la influència sobre la veritat: Alguns professionals de la salut pública, preocupats pel seu poder i influència, poden suprimir informació inconvenient o promoure polítiques que beneficien els seus interessos en detriment de la població.

El camí cap a una salut pública liberal: reafirmar els valors fonamentals

Per a contrarestar aquesta deriva il·liberal, Galea proposa una sèrie de mesures que permeten recuperar l'essència liberal de la salut pública:

Reafirmar el compromís amb els valors liberals: És fonamental tornar a posar en valor la llibertat individual, la raó, l'evidència empírica i el debat obert com a pilars de la salut pública.

Avaluar els compromisos amb rigor: Cal desenvolupar una major capacitat per a sopesar els beneficis i els costos de les diferents mesures de salut pública, tenint en compte els seus impactes en la llibertat individual i altres valors fonamentals.

Comunicar de manera efectiva: La salut pública ha de millorar la seva comunicació amb la població, presentant la informació científica de manera clara, precisa i accessible.

Prioritzar la veritat: Els professionals de la salut pública han de guiar-se per la recerca de la veritat i defensar les polítiques més efectives, encara que siguin impopulars o desafien els interessos establerts.

Temes addicionals: compassió, tecnologia i debat públic

A més dels cinc problemes principals, "Within Reason" també explora altres temes rellevants per a una salut pública més liberal:

La compassió: Galea destaca la importància de la compassió per a comprendre i abordar les desigualtats socials que deterioren la salut de la població.

La tecnologia: El llibre analitza els beneficis i els riscos de les noves tecnologies en la salut pública, com la medicina de precisió i les xarxes socials.

El debat públic: Galea defensa la necessitat d'un debat públic obert, honest i de bona fe sobre els problemes de salut pública.

"Within Reason: A Liberal Public Health for an Illiberal Time" és una obra incisiva i necessària que insta a la reflexió i a l'acció per a construir una salut pública més justa, eficaç i respectuosa amb els drets i les llibertats individuals. En un moment en què la salut pública ocupa un lloc central en la societat, el llibre de Galea és una guia indispensable per a garantir que la nostra resposta als reptes sanitaris sigui ètica i sostenible a llarg termini.

Quins són els valors dels catalans? (2)

 Li pregunto a Gemini AI sobre els valors en sociologia i el resum em sembla raonable i diu:

En sociologia, els valors es refereixen a les creences i principis que guien el comportament individual i col·lectiu dins d'una societat. Poden ser definits com a normes socials compartides que defineixen el que és acceptable, desitjable i important dins d'un context social concret.

Característiques dels valors:

Compartits: Els valors no són idees individuals, sinó que són compartits per un grup social, ja sigui una família, una comunitat, una nació o fins i tot una societat global.

Jerarquia: Els valors no són tots iguals, sinó que existeix una jerarquia que determina quins són més importants que d'altres.

Influència: Els valors influeixen en les nostres decisions, actituds i comportaments.

Dinàmics: Els valors no són estàtics, sinó que poden canviar amb el temps a mesura que la societat evoluciona.

Funcions dels valors:

Proporcionar un sentit de direcció: Els valors ens guien en la presa de decisions i ens ajuden a determinar què és correcte i incorrecte.

Mantenir l'ordre social: Els valors promouen la cohesió social i el funcionament harmoniós de la societat.

Legitimar les desigualtats: Els valors poden ser utilitzats per justificar les desigualtats socials i econòmiques.

Promoure el canvi social: Els valors poden ser un motor de canvi social quan s'identifiquen injusticíes o desigualtats.

Tipus de valors:

Valors morals: Es refereixen a les nostres idees sobre el bé i el mal.

Valors religiosos: Es basen en les creences d'una religió en particular.

Valors culturals: Són els valors que defineixen una cultura específica.

Valors polítics: Són els valors que guien la nostra participació en la vida política.

Valors econòmics: Són els valors que determinen com s'organitza la producció i distribució de recursos en una societat.

El Centre d'Estudis d'Opinió acaba de publicar un estudi titulat els valors del catalans. N'havia publicat un altre el 2021 molt detallat. I si fa 4 dies estàvem a 6,9 de felicitat ara ja estem a 7,2 (p.48), aquí els intervals de confiança no es publiquen ni interessen. Algú s'ho hauria de fer mirar.

El més satisfets amb la vida són a un partit que s'esvaeix, i els que menys a un altre que també. I recordeu la gent més satisfeta amb la vida valora millor la sanitat.

i els casats són els més satisfets amb la vida

i aquests són els valors humans bàsics (que permeten comparar amb el World Values Survey)

i els polítics és en qui menys es confia

i la majoria de la població no se sent orgullosa de ser espanyola, però des de fa anys ningú fa cas d'aquesta resposta ni explica la manera de deixar-ho de ser. Estic convençut que la solució d'aquest factor augmentaria la satisfacció amb la vida d'aquesta majoria.

Podeu consultar l'informe sencer a la web del CEO. Ara bé, si el que voleu és saber els valors dels catalans, l'informe anterior era el rellevant, aquest no dona resposta a la definició de valors que he esmentat al principi, i per tant l'informe és incomplet.

PS. El valor de la salut no queda reflectit, només es pregunta sobre la percepció d'estat de salut, que no caldria perquè ja hi ha una enquesta que ho pregunta amb molt detall, l'ESCA, però el CEO ni se n'ha adonat.

PS. a la premsa no es publica això, només he vist referències a sexe i gènere.

Què cal fer per acabar amb el trilerisme pressupostari a sanitat?

 Fiscal Sustainability of Health Systems. 

HOW TO FINANCE MORE RESILIENT HEALTH SYSTEMS WHEN MONEY IS TIGHT?

El darrer informe de la OCDE va dedicat al finançament dels sistemes sanitaris, què cal fer?. Les opcions són elementals, però convé repassar-les novament:

Si mirem el gràfic, la primera opció se centra a augmentar la despesa pública i assignar part d'aquests fons addicionals a la salut, cosa que requereix un augment dels ingressos del govern o un finançament addicional del deute. L'opció més fàcil (per ara), coneguda per tant i aplicada reiteradament.

La segona opció planteja augmentar l'assignació per a salut dins dels pressupostos governamentals existents per evitar que “competeixi” amb noves prioritats com ara la crisi del cost de vida, la transformació verda o l'augment de la despesa en defensa. En aquest sentit, l'OCDE recull que els països membres haurien d'assolir almenys un total d'un 15 per cent com a proporció de la despesa governamental en salut, en línia amb el percentatge mitjà d'aquest organisme. Aquí ja s'hi ha arribat.

La tercera opció se centra a reavaluar els límits entre despesa pública i privada. En aquest sentit, l'OCDE planteja que la proporció de la despesa dels governs en el sistema sanitari hauria de comptar amb recursos públics addicionals per evitar que una despesa més gran en atenció sanitària es traslladi al sector privat. Diu que les retallades a prestacions o els augments en les tarifes als usuaris poden augmentar les desigualtats en salut. No obstant això, diu que cal mantenir un debat sobre les direccions a llarg termini a la frontera publico-privada, en termes de quines són les millors opcions per a pressupostos públics limitats i si es podrien fer canvis en les tarifes dels usuaris sense impedir-ne l'accés. Aquest tema provoca una confrontació dels instints més baixos de la política. Millor no tocar-ho, dirien.

Finalment, la quarta opció projecta trobar guanys d'eficiència. Per això, els països han de fer més èmfasi a augmentar la productivitat dels serveis de salut. Convé aconseguir augments d'eficiència mitjançant la reducció de la despesa ineficaç i malbaratadora, fer més productius els recursos i alhora aprofitar els beneficis de la tecnologia i la transformació digital dels sistemes de salut, inclosa la Intel·ligència Artificial. Augmentar l'eficiència també vol dir prendre decisions conflicitves perquè vol dir canvi organitzatiu i regulatori. En molts casos, una legislatura no és suficient.

Les quatre opcions no són excloents i tenen complicacions. Però cal escollir. El que passa és que la primera és la més fàcil i és la que estem aplicant dia rera dia, any rera any. I el problema és que té un límit encara que ningú s'ho cregui quan s'està al govern, perquè els governs tenen un termini i el deute es queda. I augmentar les bases fiscals també té un límit elemental, no pots augmentar la fiscalitat explícitament si vols tornar a tenir el poder i governar. 

Al mateix temps i enmig de tot això el que caldria és que algú al govern es llegís la part dedicada a la gestió pressupostària i acabéssim d'una vegada amb el trilerisme pressupostari des de la vessant tècnica. Aquest és el tros de l'informe que més falta fa, que després de llegir-lo, algú l'apliqui de dalt a baix. Aquest gràfic mostra els aspectes clau de les bones pràctiques de gestió pressupostària, els detalls els trobareu als capítols 4,5 i 6.

Ara bé, per acabar de veritat amb el trilerisme el que cal és una acció política decidida i d'ampli consens. I això és encara més difícil d'assolir que la solució tècnica.