The Road to Freedom: Economics and the Good Society
El llibre "The Road to Freedom: Economics and the Good Society" de Joseph E. Stiglitz aborda la idea de la llibertat des d'una perspectiva econòmica i social del segle XXI, argumentant que la definició de llibertat de la dreta conservadora als Estats Units és superficial, enganyosa i ideològicament motivada, ja que en realitat ha reduït les llibertats de la majoria dels ciutadans.
Stiglitz pretén:
- Proporcionar una explicació coherent i directa de la llibertat des de la perspectiva de l'economia del segle XXI.
- Descriure un sistema econòmic i polític que promogui una societat bona, justa i lliure, basat en la noció de llibertat lligada a l'equitat, la justícia i el benestar.
- Contribuir a una comprensió més profunda de la llibertat per enfortir el debat democràtic sobre quin sistema social, polític i econòmic beneficiaria més la llibertat dels ciutadans.
El llibre s'estructura en tres parts principals:
Part I: Llibertat i Llibertat: Principis Bàsics Aquesta part utilitza les eines econòmiques tradicionals per analitzar la llibertat.
- La interdependència de les llibertats: Stiglitz argumenta que la llibertat d'una persona sovint es produeix a costa de la llibertat d'una altra. Per exemple, la llibertat dels amos d'armes pot significar la mort per a milers de persones. Cita a Isaiah Berlin: "La llibertat per als llops sovint ha significat la mort per a les ovelles".
- La necessitat de coerció i acció col·lectiva: En una societat complexa i interdependent, la "coerció lleu" per part del govern (com regulacions o impostos) pot millorar la llibertat de tots, o almenys d'una gran part de la població. Exemples clars són els semàfors, que "coaccionen" els conductors a parar, però augmenten la llibertat de moviment de tothom evitant accidents i embussos.
- Crítica a la concepció de la llibertat de la dreta: La dreta als EUA ha confós "mercats lliures" amb "llibertat econòmica" i "llibertat econòmica" amb "llibertat política". Sostenen que la fiscalitat és tirania i que la desregulació financera augmenta la llibertat. Stiglitz mostra que aquesta visió ha portat a una reducció de la llibertat per a la majoria, donant "llibertat als llops (els banquers)" a costa de "les ovelles (treballadors, inversors, propietaris)".
- Definició ampliada de llibertat: Stiglitz defensa una noció de llibertat que va més enllà de les llibertats civils tradicionals, incloent-hi la llibertat de no patir misèria i de no tenir por (les "Quatre Llibertats" de FDR), i la llibertat de realitzar el propi potencial.
- Externalitats i fallades de mercat: Les externalitats (positives i negatives) són omnipresents. Els mercats lliures, especialment amb informació imperfecta i mercats de risc incomplets, gairebé mai són eficients i sovint generen externalitats negatives. La desregulació neoliberal va augmentar les externalitats macroeconòmiques, com la crisi financera del 2008.
- Béns públics i problema del paràsit (free-rider): Els béns públics (investigació, infraestructures, defensa) beneficien a tothom, però la provisió voluntària és insuficient per l'incentiu de ser un paràsit. Per això, la coerció a través dels impostos és necessària per finançar-los i augmentar el benestar general.
- Drets de propietat i contractes: Els drets de propietat i els contractes són "construccions socials", no lleis naturals. Són definits per la societat i impliquen restriccions sobre la llibertat d'alguns i expansions sobre la d'altres. La societat ha de decidir quins contractes són admissibles i aplicables, ja que molts poden ser explotadors (e.g., clàusules d'arbitratge obligatori, NDA abusius).
- El contracte social: La societat funciona amb un "contracte social" implícit que equilibra les llibertats. Suggereix utilitzar el "vel de la ignorància" de John Rawls per dissenyar un sistema de regles just i equitatiu que promogui la igualtat i el benestar de tots.
Part II: Llibertat, Creences i Preferències, i la Creació de la Bona Societat Aquesta secció incorpora la psicologia i la sociologia a l'anàlisi econòmica.
- Preferències endògenes i formació de creences: Les preferències i creences dels individus no són fixes, sinó que són modelades per l'entorn social, els pares, els mestres, els líders i els mitjans de comunicació. Això contrasta amb la suposició de l'economia tradicional de preferències "preformades".
- Cohesió social i coerció social: La cohesió social (normes que internalitzen externalitats, empatia) pot portar a comportaments pro-socials sense necessitat de regulació explícita. No obstant això, la coerció social (pressió de grup, discriminació) pot ser problemàtica, com en el cas de les lleis Jim Crow.
- Poder dels mitjans de comunicació i desinformació: Les grans empreses tecnològiques i les plataformes de xarxes socials tenen un poder immens per modelar les "metanarratives" de la societat i difondre desinformació. Això soscava la democràcia i la llibertat individual, ja que les persones són "enganyades" sense saber-ho.
- La necessitat de "institucions de la veritat": Una societat funcional necessita mecanismes acordats socialment per verificar la veritat (tribunals independents, institucions de recerca, associacions professionals). Les lleis contra la desinformació i la publicitat enganyosa són essencials per protegir la llibertat de la societat.
- Educació alliberadora: L'educació, especialment una educació liberal, és alliberadora perquè permet als individus veure el món de manera més àmplia, desenvolupar l'autonomia i qüestionar les normes.
- Tolerància i els seus límits: Els valors de la Il·lustració promouen la tolerància cap a les creences, però aquesta tolerància ha de tenir límits quan les creences es tradueixen en accions que causen dany a altres. La llibertat d'expressió no és absoluta i els seus límits s'han de redefinir per protegir contra els nous "danys socials" (com la difusió viral de desinformació perjudicial).
Part III: Quin tipus d'Economia Promou una Societat Bona, Justa i Lliure? Aquesta part proposa alternatives als sistemes actuals.
- Fracàs del capitalisme neoliberal: Stiglitz argumenta que el capitalisme neoliberal ha fracassat en les seves promeses de creixement més ràpid i benestar compartit, portant a un augment massiu de la desigualtat, estancament salarial, crisis financeres i l'erosió de la confiança en les institucions. La idea que és "auto-corrector" és falsa.
- Capitalisme progressista o socialdemocràcia rejovenida: Proposa un sistema alternatiu que anomena "capitalisme progressista" (o "socialdemocràcia rejovenida" a Europa). Aquest sistema posa el benestar de tots els ciutadans al centre, incloent-hi la seguretat, la llibertat i la realització del potencial humà.
- Sis temes centrals del capitalisme progressista:
- Societat d'aprenentatge: Promou l'aprenentatge individual i institucional continu per adaptar-se i millorar.
- Rica ecologia d'institucions: Un sistema descentralitzat amb una barreja d'institucions públiques, privades (amb i sense ànim de lucre) i cooperatives, amb controls i equilibris per limitar l'abús de poder. En els sectors de la salut, l'educació i la cura, la recerca del benefici sovint porta a resultats perversos.
- Reequilibri de les relacions de poder: Cal frenar el poder corporatiu, fomentar la competència, i enfortir els drets dels treballadors (inclosa la sindicalització). Critica la doctrina de Milton Friedman de la maximització del valor per als accionistes, que ha portat a l'enriquiment d'uns pocs a costa de la societat.
- Inversions públiques i protecció social: Inversions significatives en nens, investigació, infraestructures i un fort sistema de protecció social (seguretat social, assegurança d'atur, atenció sanitària). Això allibera les persones per assumir riscos i innovar.
- Reforma de l'arquitectura econòmica global: Les regles internacionals han de ser justes i equilibrades, evitant l'explotació dels països pobres pels rics. Critica els acords de deute, comerç i inversió que sovint desfavoritzen els països en desenvolupament.
- Formació de persones: El sistema econòmic ha de fomentar l'empatia, la cooperació, l'honestedat i la confiança en els individus, en lloc de l'egoisme i la manca d'honestedat que ha generat el neoliberalisme.
- Democràcia i Justícia Social: La democràcia és crucial, però necessita restaurar la justícia social. Un fort sistema de controls i equilibris és necessari per sostenir la democràcia, incloent-hi la limitació de la desigualtat de riquesa i el paper dels diners en la política.
- Esperança per al futur: Stiglitz veu una oportunitat en els fracassos evidents del neoliberalisme i el qüestionament de les noves generacions. Creu que es pot construir un sistema que sigui més estable, pròsper, sostenible i equitatiu, on les llibertats dels ciutadans per florir siguin més expansives. Conclou que el capitalisme progressista és el sistema veritablement alliberador.
En resum, el llibre és un al·legat per a una redefinició profunda de la llibertat que reconeix la interdependència humana, la necessitat d'acció col·lectiva i regulació, i la importància d'un sistema econòmic i social que prioritzi la justícia, l'equitat i el benestar de tots per aconseguir una societat veritablement lliure.
Denis Hopper
