Democratic Capitalism at the Crossroads: Technological Change and the Future of Politics
El llibre "Democratic Capitalism at the Crossroads: Technological Change and the Future of Politics" de Carles Boix analitza la interacció entre el canvi tecnològic, l'evolució del capitalisme i el seu impacte en la democràcia i la política, dividint la història moderna en tres grans èpoques: Manchester, Detroit i Silicon Valley. L'argument central de Boix és que les conseqüències dels canvis tecnològics actuals no estan fixades i dependran en gran mesura de les estratègies institucionals i polítiques que s'adoptin.
A continuació, es detalla un resum del llibre:
1. Introducció: La Turmoil Actual i el Marc Teòric (Capítol 1)
- Crisi Democràtica Actual: Boix inicia el llibre assenyalant la turbulència política actual a les democràcies, caracteritzada per una baixa històrica de confiança en les institucions, un creixent desinterès per la política de partits tradicional i l'auge de partits populistes i nacionalistes.
- Transformacions Econòmiques: Aquestes tendències polítiques segueixen transformacions econòmiques des dels anys 80, impulsades per les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) i la globalització. Aquestes han remodelat el mercat laboral, augmentant la demanda d'individus altament qualificats i reduint els llocs de treball de coll blau i coll blanc a Occident, portant a un estancament salarial per a la meitat inferior de la distribució d'ingressos en països avançats.
- Debat sobre l'Automatització: L'autor reconeix el debat intens sobre l'automatització, amb pessimistes tecnològics que preveuen la redundància dels treballadors i un augment dràstic de la desigualtat, que podria "destruir el sistema de capitalisme democràtic". No obstant això, Boix proposa un enfocament diferent, argumentant que les societats actuals són molt més riques i compten amb institucions democràtiques estables i burocràcies competents, oferint més marge de maniobra per respondre als reptes tecnològics.
- Objectiu del Llibre: Comprendre com la tecnologia ha modelat el capitalisme i com aquest ha coexistit amb la democràcia, per tal d'aprofitar els actius econòmics i institucionals actuals en benefici de la majoria.
2. Capitalisme de Manchester: La Primera Revolució Industrial (Capítol 2)
- Tecnologia i Producció: La Primera Revolució Industrial, impulsada per invents com la filadora de Richard Arkwright, va transformar la producció artesanal en tasques rutinàries realitzades en grans fàbriques mecanitzades. La fàbrica es va convertir en el nucli de la nova economia, perfeccionant la divisió del treball i facilitant la mecanització de tasques elementals.
- Mercat Laboral i Salaris: Els artesans qualificats van ser reemplaçats per individus no qualificats. Els salaris eren baixos, les condicions de vida pèssimes (habitatges massificats, sanejament deficient). La demanda de mà d'obra no qualificada (dones i nens) va augmentar, mentre que la qualificada disminuïa.
- Desigualtat: La riquesa generada estava desigualment distribuïda. L'índex de Gini era alt i en augment. Les condicions de vida de la classe treballadora no van millorar fins la segona meitat del segle XIX.
- Política i Amenaça de Revolució: Es va generar un conflicte econòmic i polític entre el treball i el capital. Les elits temien l'entrada de les masses a la política i el socialisme. El moviment Ludita va destruir màquines. Van sorgir moviments com el Cartisme, que exigien el sufragi universal. Marx va predir el col·lapse del capitalisme per la "immiserització de les masses".
- Democràcia Limitada: La democràcia plena semblava incompatible amb el laissez-faire i les desigualtats del capitalisme industrial. La franquícia era truncada, limitada a propietaris benestants, i les cambres altes tenien poder de veto. Els partits socialistes van ser marginals fins a la Primera Guerra Mundial.
3. Capitalisme de Detroit: L'Edat d'Or de la Producció en Massa (Capítol 3)
- Tecnologia i Producció: L'aparició de la cadena de muntatge d'Henry Ford i tecnologies relacionades, com l'ús de components intercanviables i l'electricitat, va revolucionar la producció. Això va permetre una fabricació més ràpida i barata. Aquest model es va difondre ràpidament, especialment després de la Segona Guerra Mundial.
- Mercat Laboral i Salaris: A diferència de Manchester, va reduir la necessitat de mà d'obra no qualificada i va augmentar la demanda de treballadors semi-qualificats (per reparar màquines) i de llocs de treball de coll blanc en grans corporacions. Va sorgir una classe treballadora pròspera. Els salaris van augmentar de manera generalitzada, lligats a la productivitat.
- Desigualtat: Va tenir lloc una caiguda significativa de la desigualtat. L'índex de Gini va disminuir. Hi va haver una "gran compressió salarial" entre la Primera Guerra Mundial i els anys 70. Aquesta compressió es va atribuir principalment a la tecnologia i l'educació, més que a les guerres o els sindicats.
- Política i Consolidació Democràtica: El creixement econòmic i la igualtat d'ingressos van pacificar els conflictes socials. La democràcia i el capitalisme van ser vistos com a interdependents. Es va institucionalitzar el concepte d'"economia mixta" amb el New Deal de Roosevelt. A Europa, el creixement de postguerra va consolidar les democràcies. Va emergir un consens ideològic ("la fi de la ideologia") amb l'acceptació de l'estat del benestar i una economia mixta. Els partits es van convertir en "catch-all parties", buscant un ampli espectre de votants, i el vot de classe va disminuir.
4. Capitalisme de Silicon Valley: L'Era de la Informació (Capítol 4)
- Tecnologia i Producció: La invenció de l'ordinador personal i les TIC modernes van impulsar una nova revolució industrial. La velocitat computacional va créixer exponencialment (llei de Moore) i els costos van caure dràsticament.
- Mercat Laboral i Salaris: Aquesta era va revertir els efectes de la segona revolució industrial. Va fer obsolets els treballadors de coll blau qualificats i va automatitzar moltes tasques rutinàries de coll blanc. Va augmentar la demanda de llocs de treball no rutinaris, abstractes i creatius (gestors, professionals). Això va portar a la polarització del mercat laboral, amb una disminució dels llocs de treball de salari mitjà i un augment dels llocs de treball d'alt i baix salari.
- Desigualtat: Es va produir una polarització salarial significativa. Els salaris mitjans es van estancar, mentre que els dels altament educats van créixer considerablement. Es va observar un "dilema ocupació-igualtat", on les economies flexibles (com EUA) van augmentar la desigualtat per generar ocupació, mentre que les "regulades" (com Europa) van preservar la igualtat a costa d'un creixement feble de l'ocupació. L'autor rebutja explicacions alternatives com el "col·lapse del capitalisme" o el "neoconservadorisme" com a causes principals d'aquesta polarització, tot i que reconeix que la política ha influït en la resposta. La concentració de la riquesa en l'1% superior, especialment en economies angloamericanes, es va veure influïda pel sector financer i la remuneració executiva.
- Globalització 2.0: Les TIC i la caiguda dels costos de transport i comunicació van impulsar una nova onada de globalització. Les empreses van "desagrupar" la producció, deslocalitzant tasques de baix valor afegit a països en desenvolupament. Això va generar pèrdua de llocs de treball en les economies avançades a causa de la competència comercial i la reubicació de la producció.
- Política de Silicon Valley: L'antic consens de postguerra es va tornar fràgil. Es va produir un augment de la desconfiança i l'alienació política, especialment entre la classe treballadora. L'abstenció electoral va augmentar, sobretot entre cohorts joves i de baixos ingressos. Els partits tradicionals van mantenir un consens polític sobre mercats lliures i globalització, sense abordar prou les conseqüències negatives. Això va donar lloc a l'auge de partits populistes i nacionalistes que capitalitzaven el descontentament, culpant a la globalització (immigració, integració comercial) de la desestructuració econòmica. Boix il·lustra l'emergència d'un nou eix polític "globalisme contra nacionalisme".
5. Robots vs. Democràcia?: Pronòstic i Respostes (Capítol 6)
- Incertesa del Futur: Hi ha molta incertesa sobre el ritme i els efectes de l'automatització. Boix assenyala la dificultat de predir el futur tecnològic i, per tant, la necessitat de respostes polítiques "a la carta" i adaptatives.
- Demanda i Oferta de Treball: El debat se centra en si l'automatització crearà nous llocs de treball o si farà la mà d'obra humana redundant. L'autor subratlla que la capacitat dels individus per adquirir les habilitats d'alt nivell que demanen les TIC serà clau per al seu benestar.
- Propietat del Capital: La hipòtesi de Meade prediu una extrema concentració de la riquesa en mans dels propietaris de màquines. No obstant això, Boix planteja la possibilitat que la innovació tecnològica pugui reduir els costos de producció de màquines i la inversió de capital, democratitzant la propietat del capital i facilitant la "hiperespecialització" de treballadors autònoms connectats per plataformes digitals.
- Risc per a la Democràcia a Occident: Boix considera que un col·lapse democràtic és poc probable en països rics amb institucions consolidades. No obstant això, la responsabilitat democràtica podria estar en risc a causa de la creixent concentració de la riquesa que influeix en la política (donacions a campanyes, lobbying) i la disminució de la participació electoral, especialment entre els desfavorits. Les grans economies són més vulnerables a aquesta "captura de l'estat" que les petites. La polarització del mercat laboral i la immigració poden generar sistemes polítics dividits ètnicament.
- Impacte en el Sud Global: L'automatització podria frenar o revertir el procés de convergència econòmica dels països en desenvolupament, provocant una "reindustrialització" del Nord i dificultant que les economies perifèriques competeixin amb mà d'obra barata.
- Respostes a l'Automatització:
- Formació de Capital Humà: Inversió massiva en educació i formació per dotar els treballadors de les habilitats complementàries a les noves tecnologies.
- Compensació Directa: Discussió sobre la Renda Bàsica Universal (RBU) per compensar els perdedors. Boix examina els seus avantatges (llibertat, reducció de la pobresa) i desavantatges (ineficiència per a treballs molt qualificats, erosió de l'ètica del treball, possible deslegitimació de l'estat del benestar).
- Socialització de la Propietat del Capital: Una solució més radical, consistent en distribuir la propietat del capital (accions d'empreses) entre els ciutadans per viure de les rendes. L'autor expressa dubtes sobre la seva viabilitat pràctica, ja que la propietat tendeix a concentrar-se ràpidament.
- Enfortiment de la Democràcia: Boix suggereix mesures per reforçar la representació del votant comú, com limitar les donacions a campanyes, democratitzar els fons electorals, augmentar la transparència dels mitjans i fomentar la participació electoral.
Conclusió: El llibre conclou que la tensió intrínseca entre democràcia i mercat és constant, però la seva intensitat varia amb el tipus de capitalisme. Si bé el capitalisme de Detroit va permetre la conciliació, el de Silicon Valley presenta un "arma de doble tall". Per assegurar que els beneficis tecnològics arribin a la majoria, és crucial el paper de la política, que ha de sostenir les institucions democràtiques, prevenir la captura de l'estat per part d'elits tancades, mantenir mercats eficients i compensar els perdedors, tant a nivell nacional com global, incloent la gestió coordinada de la migració.
