El raonament econòmic (2)

 Entropy Economics: The Living Basis of Value and Production

Aquest llibre, titulat "Entropy Economics: The Living Basis of Value and Production" (Economia de l'Entropia: La Base Viva del Valor i la Producció), escrit per James K. Galbraith i Jing Chen i publicat per The University of Chicago Press el 2025, presenta una teoria econòmica alternativa a l'economia "mainstream" o neoclàssica.

1. Crítica a l'Economia Mainstream Els autors argumenten que l'economia mainstream és fonamentalment incompatible amb els processos vitals i les lleis físiques, la qual cosa consideren un problema important, ja que els humans són organismes vius i totes les activitats humanes estan subjectes a les lleis físiques.

• Teoria de l'equilibri i el balanç: L'economia mainstream es basa en la idea de l'equilibri i el balanç entre l'oferta i la demanda, una noció "molt reconfortant" que suggereix un ordre inherent al sistema de mercat.
• Contradicció amb l'entropia: Aquesta idea d'equilibri contrasta directament amb la llei universal de l'entropia de la física. Mentre que l'equilibri termodinàmic màxim (màxima entropia) representa la "mort" d'un sistema físic, els sistemes vius només existeixen en un estat de desequilibri. Així, la teoria econòmica estàndard és incompatible amb la teoria física de la vida.
• Assumpcions irrealistes: L'economia neoclàssica es construeix sobre "assumpcions salvatgement inexactes" que fan que el seu poder predictiu sigui molt pobre. Conceptes com "mercats perfectes", "informació completa" o "comportament racional" són ideals que no es corresponen amb la realitat, a diferència de la física, que va avançar més enllà dels models "sense fricció".
• Crítica al model Arrow-Debreu: El llibre critica profundament el model d'equilibri general d'Arrow-Debreu, que és la base de la teoria econòmica contemporània. Els autors destaquen que una de les seves suposicions clau —que cada individu ja posseeix tots els béns de consum finals que necessitarà per a tota la vida, incloent-hi els futurs— és "clarament irrealista" i "absurda". Aquesta suposició implica que la producció i el consum no tenen un paper real en l'existència de l'equilibri. Aquesta complexitat matemàtica ha desconnectat la teoria de la realitat econòmica.
• Govern com a "intervenció": L'economia mainstream concep el mercat i el govern com a institucions separades, amb l'activitat governamental vista com una "intervenció" en el mercat, justificada només ocasionalment.
• Propaganda: Els autors suggereixen que l'economia neoclàssica, amb els seus "somnis d'equilibri", serveix com a propaganda per al sistema social i polític actual, promovent certs ideals i desaconsellant alternatives.

2. Teoria Econòmica de l'Entropia: Una Nova Fundació Biofísica El llibre proposa una teoria econòmica que és coherent amb els processos vitals i les lleis físiques, basant-se en la biologia i la física.

• Fundació biofísica: Rebutja la idea que l'economia hauria d'imitar la mecànica newtoniana (com va fer l'economia neoclàssica) i, en canvi, defensa una base en la biologia i la física (especialment la termodinàmica).

• La llei de l'entropia: Proposa que la llei de l'entropia, la tendència de tots els sistemes físics a passar d'un estat de baixa probabilitat a un de més alta probabilitat (augment d'entropia), és la base del valor econòmic.

  • Teoria de l'escassetat de valor: La teoria de l'entropia del valor és, en essència, una teoria de l'escassetat. La baixa entropia esdevé una mesura d'escassetat física, i la capacitat de mantenir un estat de baixa entropia és intrínsecament atractiva. Això explica les utilitats subjectives (l'atracció pel que és jove, nou, fresc).
  • Matemàtiques del valor: El valor es defineix matemàticament com una funció logarítmica, V = -log_b(P), on P és una mesura d'escassetat de mercat i 'b' és el nombre de proveïdors.
    • Monopoli i oligopoli: Aquesta formulació implica que quan el nombre de proveïdors ('b') s'acosta a 1 (monopoli pur), el valor del producte o servei tendeix a l'infinit. Aquesta és una de les maneres més importants d'augmentar el valor econòmic, sovint aconseguida per mitjans polítics.
    • Exemples: Aplica aquesta lògica a l'educació (monopolis governamentals sobre el contingut), l'atenció sanitària (poder dels metges i les assegurances) i el comerç d'armes (poc nombre de clients).
    • Informació i repetició: Contrari a l'opinió d'Arrow, la repetició de la informació és essencial per mantenir-la viva i valuosa, ja que totes les fonts de baixa entropia tendeixen a dissipar-se.
    • Valor objectiu: Tot i que l'estimació de l'escassetat pot ser subjectiva, el valor subjacent (el límit inferior del cost real i el poder de mercat) és un fet objectiu.
  • El valor dels diners: La teoria clàssica no explica el valor dels diners. L'economia de l'entropia els situa sota el paraigua de les teories de l'escassetat, on la seva escassetat és regulada per l'estat (per exemple, mitjançant els impostos i el control de l'oferta monetària).
  • El valor del treball: En països rics, els salaris són principalment decisions socials o regulatòries ("cost fix" per a la societat), no directament lligats a l'escassetat física o la productivitat. En països pobres, el treball és un "cost variable". Aquesta diferència afecta profundament les comptabilitats nacionals.
  • Comptes de Renda Nacional: No es basen en cap de les tres teories clàssiques de valor ni en la utilitat. Mesuren el poder adquisitiu, però no la riquesa física real ni el benestar general, ni la capacitat de projecció de poder d'un país (per exemple, un PIB alt basat en serveis pot amagar una dependència de recursos externs).

• Teoria Biofísica de la Producció:

  • Rebuig de la funció de producció neoclàssica: Critica la funció de producció de Cobb-Douglas per la seva abstracció dels recursos, l'assumpció d'una decisió de producció màxima i la seva irrellevància per a la realitat econòmica.
  • Principis fonamentals: La teoria de la producció es deriva de dues propietats fonamentals de la vida:
    1. Els organismes han d'extreure recursos de l'entorn per compensar la dissipació contínua.
    2. El cost total de l'extracció de recursos ha de ser inferior al seu valor (selecció natural com a principi econòmic).
  • Teoria evolutiva: És una teoria econòmica evolutiva, ja que els processos biofísics es representen com a processos lognormals (creixement i dissipació) que es poden transformar en equacions termodinàmiques deterministes.
  • Factors clau de producció: Cost fix, cost variable, incertesa, taxes de descompte, durada de la inversió i volum de producció.
    • Costos fixos i variables: Els costos fixos són necessaris per transformar els recursos de manera rendible i reduir els costos variables. Els sistemes amb costos fixos més alts són més eficaços en entorns de baixa incertesa i mercats grans, mentre que els de costos fixos baixos són més flexibles en entorns inestables.
    • Rendiments creixents i decreixents: A diferència de l'economia mainstream, que se centra en rendiments constants, la teoria reconeix que tant els rendiments creixents com els decreixents són característiques universals de totes les activitats econòmiques i vitals.
    • Incertesa i risc: Són inherents a tots els sistemes vius. Els sistemes amb costos fixos elevats dediquen més recursos a reduir la incertesa (per exemple, sistemes immunitaris complexos, infraestructures humanes).
    • Durada del projecte i cicle de vida: Els sistemes amb vida útil finita són més rendibles, ja que una durada excessiva comporta costos variables massa alts. Els projectes o organismes amb costos fixos més alts solen tenir una vida útil més llarga. Això implica una necessitat de transferència de recursos de les generacions antigues a les noves.
  • El paper de la regulació: La regulació és essencial per a la coordinació de sistemes complexos (biològics, mecànics, econòmics). Pot ser una eina per a l'avantatge competitiu (empreses grans que impulsen regulacions costoses per eliminar rivals més petits). Els sectors econòmics que escapen a la regulació poden créixer de forma descontrolada com el càncer, esgotant els recursos de la societat (com la crisi financera de 2007-2009). Les taxes d'interès són un mecanisme regulatori potent, encara que groller.
  • "L'estabilitat desestabilitza" (Minsky): En entorns de baixa incertesa, s'inverteix molt en costos fixos i projectes de llarga durada. Si la incertesa augmenta inesperadament, aquests projectes pateixen pèrdues molt més grans que els projectes més flexibles i de baix cost fix.

3. Implicacions per al Futur de la Civilització El llibre tanca amb una reflexió sobre les implicacions de la seva teoria per al futur humà, centrant-se en l'energia, el clima i la demografia.

• Recursos naturals com a fonament: Rebutja la idea neoclàssica que els recursos naturals són fàcilment substituïbles. La civilització actual depèn fonamentalment dels combustibles fòssils, formats a partir de dipòsits biològics antics.
• Cost real de l'"energia neta": L'augment de l'eficiència energètica sovint comporta un augment dels costos fixos. Això, paradoxalment, pot conduir a un augment del consum total d'energia ("Paradoxa de Jevons"). Exemples com els cotxes elèctrics o els panells solars tenen un cost fix de fabricació elevat i una alta intensitat de recursos, que rarament es discuteix en el discurs polític.
• EROI (Energy Return on Energy Invested): Destaca la importància d'aquesta mesura física de la rendibilitat energètica. S'argumenta que l'EROI de moltes "energies renovables" (com l'etanol de blat de moro o la fotovoltaica en regions d'insolació moderada) és enganyosament alt o fins i tot negatiu sense subvencions governamentals.
• Crisi demogràfica i climàtica: La civilització no està ben adaptada al futur clima. La dependència dels aliments als combustibles fòssils, juntament amb l'esgotament de recursos i el canvi climàtic, presagia una crisi alimentària. A més, les taxes de fertilitat estan per sota dels nivells de reemplaçament a la majoria dels països d'ingressos alts, ja que els fills són un "cost fix" car en aquestes societats, la qual cosa provoca una "depressió biològica".
• Un futur menys pròsper: El llibre preveu que el futur humà, durant molt de temps, probablement implicarà poblacions més petites, esperances de vida més curtes, costos variables més alts, costos fixos més baixos, països més petits i desigualtats més dures. Les planificacions i noves inversions poden mitigar el patiment, però aquesta és la realitat biofísica a la qual els futurs professionals hauran d'enfrontar-se.