15 de juliol 2025

Com pensa el nostre cervell?

The Neural Mind: How Brains Think 

Avui proposo un llibre important. Els que seguiu el blog ja sabeu que Lakoff és una referència clau per a comprendre tot allò que ens envolta. Trobareu totes les entrades aquí. Laimportància d'aquest llibre ve donada perquè ha estat escrit després d'una carrera acadèmica extraordinària i per tant en època de maduresa intel·lectual.

Llibre resumit amb IA.

El llibre "The Neural Mind: How Brains Think" de George Lakoff i Srini Narayanan, publicat el 2025, presenta una teoria sobre com el cervell pensa i com les idees i el llenguatge sorgeixen del circuit neural. La premissa fonamental del llibre, inspirada en una cita d'Antonio Damasio, és que les idees no són entitats abstractes o no físiques que suren en l'aire o són seqüències digitals, sinó que sorgeixen i resideixen en els circuits neurals que interactuen amb el món social i físic.

A continuació, es detallen els conceptes clau del llibre:

1. La Hipòtesi de la Ment Neural:

  • Les idees són circuits neurals: Totes les idees humanes són constituïdes per circuits neurals, essent tan part del nostre cos com el sistema immunitari. El pensament no es produeix neurona a neurona, sinó a un nivell de sistemes, on les neurones formen circuits simples i complexos.
  • El desafiament central: Com poden les idees, que es perceben com a no físiques, ser constituïdes per circuits neurals que són entitats físiques i electroquímiques?.
  • El cos és neural: El cervell està estructurat per connectar-se de manera òptima amb el cos. El cos està travessat per connexions neurals, incloent-hi el còrtex somatosensorial, el còrtex motor i els centres del dolor.

2. Mecanismes Clau del Pensament (Capítols 1 i 2):

  • Esquemes Encarnats (Image Schemas): Són idees primàries, compartides universalment, que sorgeixen de manera natural de l'experiència corporal (p. ex., esquemes per a "amunt" i "avall", "dins" i "fora", "moviment", "contingut", "part-tot"). S'utilitzen tant per estructurar la percepció com el raonament. Les persones cegues de naixement també els posseeixen.
  • Marcs Conceptuals (Frames): Són estructures mentals que organitzen el coneixement, definits per rols i escenaris (accions i esdeveniments). Presenten la propietat gestalt: l'activació d'una o més parts activa el tot. Tots els esquemes i marcs tenen aquesta propietat. Són majoritàriament inconscients i s'activen en entendre una paraula, fins i tot quan es neguen. El concepte modern de marc va sorgir de la investigació independent d'Erving Goffman (sociologia), Charles Fillmore (lingüística) i Marvin Minsky (informàtica).
  • Generalització Funcional: Sorgeix de manera natural perquè utilitzar un únic circuit general consumeix menys energia que caracteritzar neuralment cada cas específic. Hi ha una jerarquia de generalització al còrtex prefrontal: els conceptes més generals s'activen més cap a la part frontal (rostral), i els més específics cap a la part posterior (caudal).
  • Cascades: Són fluxos d'activació neural que travessen diverses àrees del cervell, definits per circuits fixos que dirigeixen el flux. Un exemple és el procés de lectura, que "reaprofitament" la circuiteria evolucionada per reconèixer formes i objectes.
  • Zones de Convergència-Divergència (ZCDs): Són llocs on els circuits en cascada s'entrecreuen. Les ZCDs integren i controlen l'activació d'informació computada en altres regions cerebrals, formant jerarquies i connexions heteràrquiques. No contenen representacions de les idees en si, sinó que controlen les activacions d'ensembles neurals en altres llocs mitjançant la unió neural. Aquesta evidència refuta la "metàfora del magatzem" per a la memòria i el coneixement.
  • Del Control Motor al Pensament: La circuiteria neural per al control motor complex s'ha "reaprofitat" (exaptat) durant l'evolució humana per a dos propòsits: entendre accions i esdeveniments conceptualment i estructurar el raonament i el llenguatge. La "sorpresa" és que l'aspecte lingüístic (l'estructura conceptual de les accions i esdeveniments) és control motor. Els X-Nets (xarxes que executen accions) modelen aquestes seqüències d'accions i són fonamentals per a l'aspecte lingüístic i el concepte d'acció amb propòsit.
  • Metàfora Conceptual: Una forma de pensament en què un domini abstracte (domini objectiu) s'entén en termes d'un domini més concret (domini font). Són majoritàriament inconscients. Les metàfores primàries (p. ex., "els propòsits són destinacions") sorgeixen de correlacions repetides en l'experiència encarnada. Els circuits mapen rols del domini font a rols corresponents del domini objectiu.
  • Metonímia Conceptual: Un procés cognitiu on un rol en un marc representa un altre rol en el mateix marc o el marc complet (p. ex., "l'hamburguesa vol el seu compte" on el plat representa el client).
  • Integració Conceptual (Blending): Un mecanisme mental per combinar idees, resolent contradiccions i creant wholes integrats. Aquest procés és central per a la consciència i gran part de la imaginació.
  • Categories: Són significatives i complexes, definides per propietats, prototips i conceptes de nivell bàsic. Moltes són "radials", amb un cas central i variacions sistemàticament relacionades.

3. Mecanismes Neurals del Pensament (Capítol 3):

  • Disparament Neural: Es descriuen els detalls del disparament d'una neurona (alliberament de neurotransmissors, polarització, potencial d'acció, etc.). L'enfortiment sinàptic (aprenentatge hebbian), on les sinapsis s'enforteixen quan les neurones pre i post-sinàptiques es disparen juntes, és fonamental per a l'aprenentatge i la formació de circuits.
  • Model Computacional Neural Estructurat (fSNC): Un model que serveix de "pont" entre les propietats computacionals funcionals del sistema neural encarnat i les propietats computacionals del sistema conceptual-lingüístic.
  • Tipus Bàsics de Circuits Neurals Hipotetitzats:
    • Circuits Gestalt: Permeten que l'activació d'una part activi el tot i viceversa.
    • Circuits d'Unió (Binding Circuits): Identifiquen dos elements diferents de dos esquemes o marcs com la mateixa entitat (p. ex., el client d'un negoci i el comensal d'un restaurant són la mateixa persona). Són bidireccionals.
    • Circuits de Mapeig: Projeccions asimètriques d'un element d'un domini (font) a un element d'un altre domini (objectiu), com en les metàfores.
    • Circuits de Control i Coordinació: Orquestren comportaments complexos acoblant el processament perceptual i motor. Poden implicar "bucles" i "paquets" d'accions.
    • Circuits Integratius: Mecanismes per formar circuits complexos i localitzar el seu control, activant o inhibint combinacions de nodes de control i portes. Tenen la capacitat de construir complexitat estructurada de manera recursiva.
  • Simulació: Gran part de la comprensió humana es produeix mitjançant la simulació imaginativa utilitzant el nostre sistema neural encarnat. La memòria no es "emmagatzema" sinó que és una simulació parcial activada i "omplerta" per la circuiteria existent.

4. Llenguatge Neural (Capítol 4):

  • El Llenguatge és Significatiu i Encarnat: El llenguatge es vincula a les idees i utilitza la mateixa circuiteria neural que les idees. El llenguatge natural és inherentment significatiu i no es pot deslligar de l'experiència encarnada, les emocions i la cognició social.
  • Gramàtica de Construccions: Sosté que el llenguatge consisteix en parells de forma lingüística i significats dels sistemes conceptuals. Les construccions són circuiteries neurals complexes per al significat, la forma i la seva unió.
  • El poder de les idees en la gramàtica: La circuiteria neural per a les idees és suficient per caracteritzar el llenguatge.
  • Lèxic i Gramàtica: Totes les paraules es defineixen en relació amb marcs conceptuals. Les categories gramaticals (nom, verb, etc.) són categories de formes que s'aparellen amb significats mitjançant "doblets gestalt" [271, 303t].
  • Integració en la Gramàtica: Els circuits d'integració s'utilitzen per formar wholes lingüístics integrats a partir de parts (p. ex., "won't you" de "will not you"). Exemples complexos com "reusable wine cork" mostren com s'integren múltiples marcs i unions neurals per crear significats complexos i coherents.
  • Optimització Neural: En l'aprenentatge del llenguatge, quan la forma s'aparella amb un significat ja après, la forma pot ser optimitzada neuralment (p. ex., omesa o escurçada). Això explica fenòmens com la "instanciació nul·la".
  • Contrast de dos tipus de llengües: Leonard Talmy i Dan Slobin van distingir entre llengües que prioritzen el "manera de moviment" (com l'anglès) i les que prioritzen el "canvi d'estat" (com l'espanyol) en els seus verbs. Aquesta diferència es reflecteix en com els doblets neurals vinculen significat i forma.

5. La Propagació de les Idees i la Fonologia Neural:

  • Memes com a Circuits Neurals: Les idees ("memes") es propaguen mitjançant el reclutament neural i l'enfortiment per l'ús.
  • Fonologia Neural: Els fonemes i els telèfons es caracteritzen per circuits d'integració capaços d'activar totes les seves "característiques distintives" (p. ex., vibració de les cordes vocals per a la sonorització) que vinculen la boca amb el còrtex auditiu.

En resum, el llibre proposa una visió de la ment on la major part del pensament és inconscient, el llenguatge està profundament lligat a idees encarnades, i els mecanismes neurals són els que creen la nostra realitat experimentada, fins i tot fenòmens com el color. L'obra representa un pas significatiu en la recerca científica per comprendre com els nostres sistemes neurals constitueixen el pensament i el llenguatge.