La ciència de l'addicció

The Science of Addiction: From Neurobiology to Treatment

 A continuació es mostra un resum amb IA del llibre "The Science of Addiction: From Neurobiology to Treatment" de Carlton K. Erickson, 

El llibre, en la seva segona edició actualitzada i ampliada (la primera va ser publicada el 2007), se centra en la ciència de l'addicció. 

L'autor, Carlton K. Erickson, és un científic investigador que ha dedicat més de 45 anys a la recerca en ciència de l'addicció. Malgrat el títol, Erickson expressa la seva aversió al terme "addicció" i prefereix utilitzar una terminologia més precisa.

El propòsit principal del llibre és clarificar què és l'Addicció (amb "A" majúscula) i què no ho és, i com es pot tractar millor. Enfatitza que la neurociència i els estudis genètics estan jugant un paper fonamental per a entendre les causes del consum compulsiu d'alcohol i altres drogues.

Aquí teniu una descomposició detallada dels temes principals del llibre:

• L'Addicció com a Malaltia Crònica del Cervell

  • Hi ha una creixent evidència que certes persones (però no totes) que abusen de l'alcohol o les drogues tenen una malaltia cerebral molt difícil de tractar.
  • L'autor afirma categòricament que l'Addicció (amb "A" majúscula) és una malaltia mèdica cerebral crònica. Aquesta conclusió es basa en una excel·lent recerca científica en genètica, neurobiologia i farmacologia dels últims 25 anys.
  • La American Board of Medical Specialties (ABMS) va reconèixer oficialment l'Addiction Medicine com a subespecialitat el 2015, definint-la com la prevenció, avaluació, diagnòstic i tractament de persones amb la malaltia de l'addicció.
  • El llibre compara l'Addicció amb altres malalties ben enteses com la cardiopatia coronària, la hipertensió, la diabetis mellitus, la gota, el càncer, la sífilis, l'artritis reumatoide i l'esquizofrènia. Aquesta comparació mostra que l'Addicció comparteix característiques vitals com una clara base biològica, signes i símptomes identificables, un curs i resultat predecibles, i la incapacitat de controlar la causa de la malaltia.
  • La idea és que classificar l'addicció com una malaltia cerebral crònica mèdica hauria d'ajudar a reduir l'estigma i la discriminació amb el temps, tal com ha passat amb altres malalties com la lepra, l'epilèpsia i la SIDA.

• Terminologia de l'Addicció

  • Per a superar la confusió, el llibre utilitza una terminologia específica:
    • Addicció (amb "A" majúscula): Es refereix al terme utilitzat per molts científics per a descriure la malaltia de l'ús compulsiu de drogues. Gairebé tota la recerca neurobiològica i genètica existent es relaciona amb aquesta "gran A". És intercanviable amb el terme DSM-IV "dependència química" i el terme DSM-5 "trastorn per ús de substàncies sever".
    • addicció (amb "a" minúscula): Es refereix a l'ús col·loquial o mediàtic de la paraula, que relaciona qualsevol cosa que la gent usa o fa massa o massa sovint (com ara addicció al telèfon mòbil o a la llenceria). Aquest ús poques vegades es relaciona amb la literatura revisada per parells, excepte en algunes àrees de recerca no mèdiques. És intercanviable amb el terme DSM-IV "abús de drogues" i el terme DSM-5 "trastorn per ús de substàncies lleu o moderat".
  • El DSM-5 va abandonar les categories d'"abús" i "dependència" en favor d'un conjunt de criteris longitudinals anomenats Trastorns per Ús de Substàncies (TUS). El terme "abús de drogues" ha estat reemplaçat per "mal ús de drogues".

• Diagnòstic de la Malaltia de l'Addicció

  • El DSM-5 classifica els TUS segons la gravetat: lleu (2-3 criteris positius), moderat (4-5 criteris positius) i sever (6 o més criteris positius) dins d'un període de 12 mesos.
  • El diagnòstic precís requereix una avaluació professional per part de diagnostistes qualificats, ja que els criteris del DSM són subjectius i es basen en l'experiència del metge.
  • Es recomana utilitzar una bateria de proves juntament amb els criteris del DSM, incloent preguntes obertes i tancades, historial mèdic, psiquiàtric, i informació col·lateral, a més d'historials complets de consum de drogues i alcohol i antecedents familiars. Eines com l'Addiction Severity Index (ASI) són útils.
  • Els criteris ASAM (American Society of Addiction Medicine) són utilitzats per al diagnòstic i la planificació del tractament, essent reconeguts per la seva comprensió de la recerca més recent en diagnòstic de l'addicció, tractament holístic, risc de recaiguda i recuperació. Inclouen sis dimensions per a l'avaluació: intoxicació/potencial de retirada, condicions biomèdiques, condicions emocionals/cognitives, disposició al canvi, potencial de recaiguda/ús continuat, i entorn de recuperació/vida.

• Neurobiologia de l'Addicció: Com funciona el Cervell

  • La disrupció de l'activitat cel·lular normal és la causa bàsica de cada malaltia, inclosa l'addicció.
  • La Addicció (sever TUS) es produeix al sistema mesolímbic de dopamina (SMD), també conegut com a via de recompensa o plaer, situat al mig del cervell.
  • El SMD conté àrees cerebrals clau com l'àrea tegmental ventral (VTA) i el nucli accumbens (NAcc).
  • Els neurotransmissors són molècules que actuen com a unitat i han de complir tres criteris per a ser considerats com a tals: estar presents al cervell i distribuïts de manera desigual, tenir enzims que els creïn presents al cervell, i el seu alliberament ha de provocar un canvi de funció a la neurona receptora.
  • La dopamina és un neurotransmissor clau en el sistema de recompensa del cervell i un actor principal en la malaltia de l'addicció, essent alliberada al NAcc i produint sensacions de plaer. Totes les drogues addictives estimulen directament l'alliberament de dopamina a la via de recompensa mesolímbica del cervell.
  • El llibre presenta diverses teories neurobiològiques de l'addicció:
    • Patologia de la Motivació i l'Elecció: Emfatitza que els canvis en la funció cerebral deguts a l'ús repetit de drogues, la predisposició genètica i factors ambientals alteren els circuits neuronals, portant a un desig aclaparador i una disminució de la capacitat de controlar la cerca de drogues. La pèrdua de la capacitat de prendre decisions és un efecte secundari d'un problema neuroquímic.
    • Mecanismes d'Aprenentatge i Memòria: L'addicció es veu com una malaltia de l'aprenentatge i la memòria, on els canvis a llarg termini en les neurones del sistema de recompensa condueixen a canvis permanents en la memòria associativa, exacerbant les recaigudes.
    • Sensibilització Incentiva: Aquesta teoria proposa que el consum repetit de drogues sensibilitza la via de recompensa del cervell, augmentant el "voler" la droga (salience) sense augmentar necessàriament el "gust" per ella (hedònia).
    • Al·lòstasi: Descriu un procés patològic on l'homeòstasi (equilibri) es perd, fent que el punt de referència per a l'acció de la droga s'allunyi gradualment del normal, contribuint al cicle d'abús de drogues.
  • Aquestes teories apunten a disregulacions en els sistemes de recompensa i estrès del cervell com a nucli de la malaltia de l'Addicció, incloent canvis permanents en la química i l'anatomia cerebral.

• Genètica: Les Contribucions de Mare i Pare

  • La tendència genètica té un paper important en l'expressió dels símptomes de la dependència química. No obstant això, tenir els gens per a l'Addicció no és destí; es necessita més que gens per a desenvolupar la malaltia, influïda per factors epigenètics.
  • La recerca genètica busca identificar els factors de risc genètics per a l'alcoholisme i altres dependències químiques.
  • El llibre explica conceptes bàsics de genètica com l'ADN, els cromosomes, els gens, les proteïnes i la síntesi de proteïnes.
  • Estudis com el COGA (Collaborative Studies on the Genetics of Alcoholism) han identificat fenotips genèticament determinats, inclosa la presència de dependència de l'alcohol, el nivell de resposta a l'alcohol (LLR) i la presència de depressió concurrent.
  • La recerca futura en genètica de l'addicció podria portar a vacunes o medicaments que alterin objectius genètics específics o l'expressió gènica.

• Drogues que ens Estimulen i Deprimeixen

  • Totes les drogues discutides que tenen potencial d'addicció (estimulants i depressors) tenen un efecte directe en l'estimulació de l'alliberament de dopamina a la via de recompensa mesolímbica del cervell.
  • Estimulants del sistema nerviós central (SNC): Incrementen significativament l'activitat del SNC, manifestant-se com eufòria, augment de l'activitat motora, insomni, etc. Inclouen la cocaïna, les amfetamines i la metanfetamina.
  • Depressors del SNC: Inclouen les benzodiazepines (ansiolítics i hipnòtics com el Xanax i el Valium) i els opioides (morfina, codeïna, heroïna, OxyContin, fentanil).
  • Alcohol: Es classifica com una droga legal, però és el psicoactiu més mal utilitzat. Té efectes específics en òrgans com el fetge i el cervell, podent causar el seu aprimament o contracció, encara que alguns canvis són reversibles amb l'abstinència.
  • Altres drogues: Nicotina (molt tòxica i la més addictiva, causa Addicció, no el tabac en si), marihuana (el seu ingredient actiu és el THC; hi ha debat sobre els seus efectes i usos mèdics), i drogues de club (èxtasi, metanfetamina, ketamina, GHB, etc.).

• Tractament de l'Addicció

  • El tractament pot incloure programes de 12 passos com Alcohòlics Anònims (A.A.) i Narcòtics Anònims (N.A.), que busquen fomentar la salut física, psicològica i espiritual. Malgrat l'anonimat, els estudis han demostrat que són efectius per a molts, i es planteja la necessitat d'estudis neurobiològics per a rastrejar els canvis cerebrals en la recuperació.
  • Les teràpies de consell individuals i de grup, com la teràpia cognitivo-conductual (TCC), la teràpia de millora motivacional (TMM) i la facilitació de 12 passos (TSF), són fonamentals.
  • La entrevista motivacional (EM) és un enfocament de conselleria orientat a objectius que ajuda els clients a superar l'ambivalència cap al canvi de comportament, basat en el model transteòric de canvi de comportament.
  • Medicaments antirecaiguda: Naltrexona (bloqueja els receptors opioides per reduir els efectes eufòrics de l'alcohol o opioides), acamprosato (afecta el sistema del glutamat), Antabuse (causa malestar si es consumeix alcohol), i la buprenorfina (opioide sintètic amb propietats agonistes parcials utilitzat per al tractament de l'Addicció severa a opioides).
  • La cura continuada és un concepte important per al tractament dels TUS, basat en la idea de tractar l'Addicció com una malaltia crònica que requereix un seguiment de per vida i suport amb intervencions primerenques si cal.

• Investigació en Addicció i Direccions Futures

  • El llibre subratlla la importància de la recerca vàlida, replicable i controlada en la ciència de l'addicció, prioritzant els resultats basats en el "pes de l'evidència" de nombrosos estudis convergents per sobre dels resultats d'estudis aïllats.
  • Es destaquen els avenços en la neuroimatge (fMRI, SPECT, PET) que estan ajudant a mesurar els canvis en la funció cerebral i a identificar com i on es produeix l'addicció.
  • La recerca futura inclou la identificació de gens i factors epigenètics implicats en l'addicció, amb el potencial de desenvolupar proves de diagnòstic i teràpies gèniques.
  • També es plantegen preguntes importants sobre el paper de la motivació en el tractament, la relació entre els trastorns mentals co-ocurrents i l'addicció, i el maneig del dolor en pacients addictes en recuperació.

En resum, el llibre de Carlton K. Erickson ofereix una perspectiva profunda i científicament rigorosa sobre l'addicció com una malaltia cerebral mèdica crònica, abordant la seva definició, diagnòstic, bases neurobiològiques i genètiques, els efectes de diverses drogues i les estratègies de tractament actuals i futures, tot amb l'objectiu de reduir l'estigma i promoure una millor atenció.