Pricing and reimbursement of off-patent medicines dispensed in community pharmacies
Resum amb IA.
L'article analitza el sistema de preus i reemborsament de medicaments sense patent dispensats en farmàcies comunitàries, amb un enfocament particular en la comparació entre Espanya i Suècia.
Objectiu de l'estudi: L'objectiu principal és examinar perquè la competència de preus al detall per als medicaments sense patent amb recepta és poc freqüent a Espanya, mentre que es negocien grans descomptes al mercat majorista. L'estudi compara els preus minoristes a Espanya amb els d'altres països i identifica els factors que promouen la competència de preus. També discuteix com el sistema actual a Espanya podria ser millor regulat per al benefici dels pacients i el servei nacional de salut.
Metodologia: L'estudi va realitzar una revisió exhaustiva de la literatura per comparar els preus de medicaments sense patent a Espanya amb altres països i identificar els factors que influeixen en la competència. Es va dur a terme una anàlisi detallada del disseny del mercat a Espanya i Suècia, revisant la legislació i la documentació normativa. A més, es van realitzar entrevistes amb experts d'ambdós països per obtenir interpretacions de primera mà. Els sistemes es van comparar tenint en compte paràmetres clau com:
- La definició dels grups d'intercanvi (grups de medicaments equivalents).
- La prescripció i substitució de medicaments per part del farmacèutic, i la possibilitat de tria del pacient.
- Com es regulen els preus ex-fàbrica i la seva actualització.
- La regulació dels marges de benefici del farmacèutic.
- Les salvaguardes per evitar el risc de desproveïment.
Resultats Principals:
- Comparació de preus: Els preus a Espanya poden ser, de mitjana, entre un 51% i un 109% més alts que a Suècia, depenent de la mostra i la metodologia.
- Comportament dels preus a Espanya:
- Després de l'entrada del primer genèric o biosimilar, es produeix un descompte del 25-40%.
- Posteriorment, els preus tendeixen a ser estàtics.
- La regulació actual a Espanya, un "pseudo-RPS", s'ha transformat en un sistema de control directe de preus. Totes les medicines d'un grup d'intercanvi estan obligades a igualar el preu més baix en un termini de 3 mesos, el que genera incentius tàcits perquè els fabricants no redueixin voluntàriament els preus minoristes.
- En lloc de competència de preus al detall, els fabricants i distribuïdors negocien descomptes a l'engròs amb les farmàcies minoristes per augmentar la quota de mercat, sovint mitjançant ofertes com "dos per un".
- Comportament dels preus a Suècia:
- La competència de preus és dinàmica.
- Les reduccions de preus minoristes són, de mitjana, del 40% després de 3 mesos i del 65% després de 2 anys.
- Els preus poden augmentar o disminuir mes a mes.
- Les reduccions són majors en grups amb més competidors, arribant al 70% després de 6 mesos i al 90% després de 2 anys en grups amb 5 o més competidors.
- Els descomptes confidencials en la cadena de distribució no estan permesos al mercat sense patent.
Similituds i Diferències Clau entre Espanya i Suècia: Ambdós sistemes comparteixen moltes característiques. Els reguladors d'ambdós sistemes defineixen "grups d'intercanvi" de medicaments químicament equivalents, i el farmacèutic sol substituir el producte pel de preu més baix. Tots dos sistemes estableixen un rang màxim i mínim dins del qual els preus poden variar i tenen mecanismes que permeten als fabricants reduir els preus al detall. També regulen el marge de distribució i dispensació.
No obstant això, presenten diferències crucials que expliquen la dinàmica de preus:
- Diferències de preus entre medicaments:
- Espanya: Obliga que tots els preus minoristes siguin els mateixos i no es poden augmentar fàcilment.
- Suècia: Permet diferències de preus entre medicaments, i que els preus puguin pujar i baixar. Aquesta flexibilitat proporciona una salvaguarda contra canvis en els preus de les matèries primeres o els tipus de canvi, i redueix el risc de desproveïment.
- Procés de licitació (subhasta):
- Espanya: La licitació centralitzada (com la d'Andalusia entre 2007-2019) va generar estalvis, però va tenir debilitats com la llarga durada dels contractes i l'exclusivitat "el guanyador s'ho emporta tot", que podia expulsar competidors i generar problemes de subministrament.
- Suècia: Ha implementat sistemes de licitació (subhasta) amb resultats generalment positius, sent un dels països amb els preus més baixos d'Europa. El producte de menor preu pot canviar freqüentment, però això es mitiga amb la possibilitat del metge o farmacèutic de bloquejar la substitució per raons mèdiques, l'assignació de productes de reserva i permetent temps per dispensar l'estoc restant.
- Elecció del pacient:
- Espanya: L'elecció del pacient és molt limitada a la pràctica.
- Suècia: El pacient pot triar un medicament de preu més alt i pagar la diferència. Això suggereix que els genèrics i les marques més cares poden coexistir al mercat.
- Arquitectura dels grups d'intercanvi:
- Espanya: Només permet la substitució entre productes pràcticament idèntics (principi actiu, via d'administració, dosi, mida del paquet i forma farmacèutica).
- Suècia: Els grups es defineixen de manera més flexible, permetent que els productes difereixin en la mida del paquet i la forma farmacèutica (si es considera terapèuticament equivalent). Això fomenta la diferenciació de productes i la innovació galènica.
Incentius per a les Farmàcies: El marge de benefici "oficial" per a les farmàcies està regulat en ambdós països. Mentre que els descomptes privats negociats amb els fabricants no estan permesos a Suècia o estan estrictament limitats a Espanya, aquestes restriccions poden ser eludides. A Espanya, el marge de dispensació augmenta amb el preu ex-fàbrica, la qual cosa ha documentat casos de farmàcies que orienten els pacients cap a productes més cars. A Suècia, per evitar aquest conflicte d'interessos, el marge regulat es va modificar per incloure un element fix per recepta, debilitant l'incentiu de recomanar un producte de preu més alt.
Limitacions de l'Estudi: Les experiències d'altres països poden no ser generalitzables a Espanya, donada la diferència de població (Suècia té aproximadament un quart de la població d'Espanya) i el fet que un terç de les farmàcies a Suècia són de propietat pública.
Recomanacions Polítiques per a Espanya: L'article ofereix sis recomanacions precises per a la reforma del sistema a Espanya:
- Permetre diferències de preus entre medicaments i que els fabricants puguin augmentar i reduir preus (dins de límits).
- Establir un procés de licitació (subhasta) que exigeixi als fabricants notificar activament els seus preus regularment, seleccionant medicaments segons el preu més baix i la capacitat de subministrament, i designant productes de reserva.
- Fomentar l'elecció del pacient amb informació adequada.
- Modificar l'arquitectura dels grups d'intercanvi per permetre algunes diferències en la mida del paquet i, possiblement, la forma farmacèutica.
- Dissenyar acuradament els incentius per a les farmàcies basats en els serveis prestats i la dispensació del medicament de preu més baix, en lloc del valor del medicament.
- Que el regulador supervisi activament el mercat per detectar càrtels, preus per sota del cost i riscos de desproveïment.
En conclusió, l'estudi subratlla que la feble competència de preus minoristes a Espanya es tradueix en preus més alts per a pacients i autoritats sanitàries, afavorint les farmàcies i fabricants a expenses dels pacients i contribuents. La comparació amb el model suec proporciona a Espanya un model possible per aconseguir estalvis significatius i una major competència en el mercat de medicaments sense patent.
