Qui paga el copagament? (3)

 ANÁLISIS DEL GASTO FARMACÉUTICO AMBULATORIO SEGÚN MORBILIDAD

Anteriorment ja he fet referència a qui paga el copagament. La setmana passada vam presentar un treball amb JM Inoriza i M Carreras a les jornades d'Economia de la Salut dues comunicacions, una que anava d'anàlisi de la despesa farmacèutica amb recepta segons morbiditat i una altra sobre mesura d'episodis de malaltia. Enmig de la presentació vam mostrar quin és el copagament mitjà segons grups de malalties. El resum és aquest:

	Consumidores	Promedio copago	Promedio gasto	% copago
Estado de salud sano	18.629	7,60	28,21	26,9%
Historia de enfermedad aguda significativa	4.234	14,96	61,20	24,5%
Enfermedad crónica menor única	7.694	19,83	91,32	21,7%
Enfermedad crónica menor en múltiples sistemas orgánicos	3.413	39,22	228,88	17,1%
Enfermedad dominante o crónica moderada única	14.443	34,34	328,44	10,5%
Enfermedad significativa crónica en múltiples sistemas orgánicos	10.552	55,55	817,26	6,8%
Enfermedad dominante crónica en tres o más sistemas orgánicos	1.716	69,93	1.554,02	4,5%
Neoplasias dominantes, metastásicas y complicadas	21	46,52	800,06	5,8%
Necesidades sanitarias elevadas	156	71,74	1.646,53	4,4%
	60.858	28,03	305,24	9,2%

És a dir, d'una població de 95.647 persones (Baix Empordà, escapçant Sant Feliu), n'hi ha 60.858 que han pres medicaments amb recepta finançats públicament, un 63% de la població. De mitjana van gastar 305 € durant el 2021, i el copagament mitjà efectiu va ser del 9,2%.

Si ens fixem en els grups de malalties, el copagament màxim anual es troba en malalties cròniques en tres o més sistemes orgànics, amb 69 €, i les de necessitats sanitàries elevades 71€, i  el que menys a les persones sanes amb 7,6 €. Tal com es pot veure, l'import de la despesa és notable a mesura que avancem cap a grups de persones amb més malalties o més greus, però els topalls del copagament eviten copagaments excessius.

Moments crítics per a la democràcia liberal

 Martin Wolf on democracy’s year of peril

En Martin Wolf mostra el seu emprenyament amb la situació política que estem vivim i ho fa amb un podcast magnífic que cal escoltar sencer. En el fons de tot hi ha els autòcrates que ocupen el poder o volen ocupar-lo, i generen un estat on ja ningú pensa en què és veritat perquè no es confia en ningú. Mitjans de comunicació i justícia es troben al servei dels autòcrates i els partits autoritaris que els donen suport.

En altres posts he reflectit el que pensa i que majoritàriament comparteixo. Aquí hi ha tots els posts on el cito.

Diu, cal actuar ràpid per contrarrestar la situació, però jo no veig pas cap consens en aquest sentit... Veig que la gent no vota per allò que vol, sinó que vota per fugir d'allò que no vol...

Agents dobles a la regulació farmacèutica (2)

 Pharmaceutical industry self-regulation and non-transparency: country and company level analysis of payments to healthcare professionals in seven European countries

La indústria farmacèutica va pagar 232 milions a professionals i societats científiques en concepte de transferències de valor. Tenint en compte que la despesa farmacèutica pública són 27.730 milions €, això és el 0,8%. Aquesta és la xifra a retenir. Transferència de valor vol dir participació en l'excedent, o també se'n diu formació. El resum de l'article en un sol gràfic és aquest:

Les conclusions són clares, cadascú les pot obtenir a simple vista.

I si voleu una explicació d'un cas i el que representa, aquí ho trobareu. Més clar impossible 150k de variable, a un metge del sector públic. Evidència anecdòtica i prou.

El més important és el que no s'explica, i té a veure amb el que vaig assenyalar sobre agents dobles. Ara bé, veient la proporció en la facturació total del sector, inferior a 1%, podem dir que l'import total repartir és restringit, però encara no exclou l'ombra del dubte.